29 de juny 2019

Intimitat i apoderament


Informació per al professorat del bloc 6, "Contra l'abús, apoderament", de la guia d'educació sexual "Els nostres cossos, els nostres drets".
   

INTIMITAT I APODERAMENT

La intimitat ja no és el que era perquè en l’actualitat existeix un espai virtual on ens definim (o construïm) a través de fotografies, vídeos, estats, tuits, comentaris, etc. Aquesta exhibició en xicotetes dosis de la vida íntima s’anomena extimitat i, a través de les xarxes socials, podem estar compartint el que fem, el que pensem i com ens sentim en cada moment.
Una forma de mostrar-se és el sexting o enviament de fotografies o vídeos eròtics i sexuals. Una altra és l’amoring, paraula de creació pròpia que defineix l’intercanvi entre adolescents de declaracions amoroses enceses, fotografies de la parella amb moltes eles (LLLL) i cors, diàlegs íntims amb frases com “El nostre amor durarà sempre” i “Mai havia conegut ningú com tu”, etc. en les xarxes socials.
Davant del paper tan important que tenen les xarxes socials en les nostres vides, han començat a proliferar campanyes i missatges d’alerta que parlen molt dels perills i poc de les potencialitats. I és també normal que la policia faça xarrades per a joves. Conseqüència d’aquesta visió alarmista és que el grooming, o assetjament a menors, es pretén combatre amb missatges com: “No afegisques persones desconegudes”. I el sexting, amb discursos responsabilitzadors i culpabilitzadors adreçats, sobretot, a les dones: “Sexting, no el produïsques”, “No despulles el teu cos en les xarxes socials, mereixes respecte!”.
Serveixen aquestos missatges perquè la gent jove faça un ús més segur de les xarxes?
Partint de la base que les persones som lliures de compartir el que vulguem –sempre que siga nostre i només nostre–, i que cadascú decideix què és íntim o què no ho és; el problema no és què decidim publicar o a qui afegim com a amistat, sinó el masclisme, la doble moral sexista, mirar cap a un altre costat quan alguna persona pateix violència, tolerar la violència, etc. Perquè si una xica puja una foto del seu escot, s’exposa a la crítica, a la burla, a ser comparada amb altres xiques com si es tractaren de ramat en una fira... I si un nóvio enfadat puja fotos o vídeos íntims de la parella, serà ella, i no ell, la que reba la sanció social (guarra, puta...) i se la farà també responsable per no haver fet cas dels manaments patriarcals que l’eduquen perquè siga menys lliure que els xics.
Missatges més eficaços
En lloc de posar el focus en la víctima, el que hauríem de fer és posar-lo en l’agressor/a o còmplice:
  • “Pensa abans de compartir una foto que no és teua!",
  • "Medita les conseqüències que pot tindre per a la persona que tu compartisques la seua foto!”,
  • "Fer circular un vídeo sense consentiment, és una violació”.
I en lloc de promoure la por que revictimitza, responsabilitza i desapodera, hauríem de promoure la solidaritat i animar a cuidar-se, també a les xarxes. Per exemple, si una persona cau davant nostre, potser el primer que farem serà riure, però després l’ajudarem a alçar-se i li preguntarem si està bé. Traslladant-ho a les xarxes socials, si veiem algú que pateix, passarem per damunt criticant-lo encara més?, passarem de llarg sense fer res? El missatges haurien de ser aquestos:
  •  No mires cap a un altre costat quan veges violència a les xarxes socials!
  •  Si no fas res, ets còmplice!!
  •  Si no saps què fer, busca ajuda!
  •  Denuncia! No calles davant d'una agressió!
El problema no és que les persones no sapiguem conservar la nostra intimitat o que les noves tecnologies siguen un perill. El problema és la violència! I apoderar és més útil que fer por.

Rosa Sanchis