27 de febr. 2020

Avança't



Campanya de la Federació de Planificació Estatal (2020).

Avui en dia encara hi ha resistències  a parlar i a informar-vos de la sexualitat, que es fonamenten en mites: que si en sabeu massa practicareu més del compte, és a dir, que l’educació fomenta el llibertinatge sexual; que parlar de sexualitat a l’edat infantil no és necessari perquè els xiquets i les xiquetes són asexuats; que la sexualitat és un tema privat i només s’ha de parlar a casa, no a l’escola; i també que la natura és sàvia i ja sabreu com actuar de manera espontània.


A Karícies pensem que l'educació sexual és un dret i per això en parlem cada setmana. A més, a l'Isabel de Villena hem començat amb el programa PIES i en aquesta entrada podeu deixar-ne la vostra opinió.

23 de febr. 2020

Sexualitat i erotisme


Aquesta mama ho intenta però l’explicació no aclareix res, més aviat el contrari. El que li arriba a la seua filla en escoltar la mare (en cursiva i en verd) són inexactituds com les següents: 

Xics i xiques més aviats adults... els seus cossos són diferents però estan fets per a unir-se d’una manera intel·ligent, com un trencaclosques.

La sexualitat és un coit entre homes i dones adults. 

Per a la mare, els xics i les xiques són diferents i estan fets per a encaixar. També diu que fer l’amor és com muntar un trencaclosques amb peces que encaixen a la perfecció: els xics en tenen una part i les xiques una altra, i del que es tracta és d’acoblar-se. A més, segons la mama, la sexualitat és per a quan siguem persones adultes. 

Per contra, som sexuals des que naixem fins que morim. Les criatures també tenen sexualitat, i si els diem que només és "normal" en l'edat adulta, poden viure amb culpa els seus jocs sexuals. A més a més, és que no mereixen ser explicades les relacions sexuals entre persones amb cossos semblants que "no encaixen”? La sexualitat és només heterosexual? És només un coit? És realista presentar aquest “encaix” com un fet tan fàcil? 

Quan mami i papi s’estimen mútuament molt, algunes vegades, solament per a mostrar quant s’estimen

La sexualitat es fa per amor.

Certament, les persones es mostren estima quan tenen relacions sexuals; però aquestes es poden tindre sense amor, i també hem de mostrar respecte per l’altra persona en aquestes situacions. Reduir la sexualitat a situacions d’enamorament no és real. És veritat que a major profunditat de sentiments, més riques poden ser les sensacions; però l’amor no garanteix un sexe fluid o perfecte. Si les nostres explicacions donen a entendre això, les criatures i joves acaben pensant que no cal expressar els gustos, els desitjos, les necessitats o les pors; que no cal descobrir la sensibilitat pròpia o la de l’altra persona. I creuen que quan el sexe no flueix és que no hi ha amor o que no ho fan bé. 

papi té una coseta especial /.../ i quan mami i papi volen fer una cosa especial, per a fer un bebé, llavors papi pren la seua cosa especial i la posa /.../ en un lloc especial del cos de mami

Vocabulari mistificador.

És un error no utilitzar un vocabulari específic adequat (clítoris, penis, vulves, vagines...). Les criatures necessiten paraules adequades per a nombrar els seus cossos i les seues pràctiques!! 

mami i papi volen fer una cosa especial, per a fer un bebé

La sexualitat serveix per a fer bebés.

Segons l’explicació, mami i papi es busquen quan volen fer un bebé. És així? Clar que no. La sexualitat humana té dues funcions: una finalitat adaptativa bàsica, comuna als éssers vius, que s'ocupa de les possibilitats de supervivència; i una finalitat plaent, que és un nivell nou, solament humà, i producte de l’evolució, que no millora les possibilitats de supervivència, sinó que permet gaudir de l'existència. L’anomenem erotisme o funció eròtica i es defineix com la cerca conscient del plaer sexual, procés que requereix un aprenentatge eròtic. 

i totes les llavoretes de papi ixen disparades per a arribar de pressa fins a l’òvul de mami!

Per a la mami, es veu que les explicacions biologicistes sobre la sexualitat  són importants.
 
De veritat necessita la xiqueta aquesta informació? Si ens pregunta d’on venen els xiquets, sí; però si pregunta per la sexualitat, li seran molt útils les llavoretes de papi i els òvuls? 

papi pren la seua cosa especial i la posa en el lloc especial de mami.

Els homes són actius en la sexualitat. Les dones són passives.

En aquella “cosa especial” que fan els pares, papi és la part activa i mami sembla que no fa res. La nostra cultura, tradicionalment, espera que l'home assumisca la responsabilitat del plaer de les dones. Aquest requeriment és irrespectuós amb tots dos: amb l'home perquè no li permet gaudir de la sexualitat en "clau eròtica", sinó només complir amb el rol d’expert; i amb la dona, perquè no li permet ser ama del seu erotisme i l'obliga a dependre de l'acompliment d'un altre. 

i això fa sentir mami molt feliç. També fa sentir papi feliç. I de vegades, després d’un moment, de vegades molt ràpid, papi es posa tan content que té un tipus de boommmm, i una explosió, 

L'orgasme dels homes és més important. 

Mami i papi són feliços fent-ho, però és papi qui es posa “content” amb el boommm final. De l’orgasme de mami, no en sabem res. 

I a això se li diu “fer l’amor”. En fi... fins que tu ho fas per primera vegada, ets verge.

La virginitat es perd amb una relació coital.

Per què se li dona tanta importància a aquesta "primera vegada"? No hi ha moltes altres primeres vegades que haurien de ser igual d'importants? Per què es considera el coit el súmmum de la sexualitat? 
 
Què en penses? Què li explicaries tu si et preguntara què és la sexualitat?

16 de febr. 2020

11é aniversari de Karícies



Al febrer de 2009 vaig escriure la primera entrada del blog Karícies. Aquell primer post, octubre (Abril no és un mes 1), era el començament de la meua novel·la Abril no és un mes. La jove adolescent protagonista obria un blog per a parlar de sexualitat obertament, ja que estava sent criticada per dir a classe que es masturbava.

11 anys després, hi ha 655 entrades i més de 1.000 comentaris. L’any passat ja superàvem el miler, però blogger, a partir d’aquesta xifra, deixa de contar-los. Amb tot, no puc presumir de comentaris perquè són “obligats”, és a dir, el treball en el blog és una forma de practicar la lectoescriptura en valencià i una oportunitat perquè el meu alumnat escriga cada setmana i parle d’aquests temes amb mi i amb els seus iguals.

A mi mai se m’esgoten els temes, i a ellxs crec que tampoc se’ls esgoten les idees. Cada setmana em sorprenc amb comentaris interessants, amb idees sorprenents, amb una mentalitat oberta i, generalment, tolerant i diversa. I això no té preu.

Gràcies, alumnes, per compartir!

Cossos i binarisme

En aquests vídeos es mostren cossos i persones que realitzen activitats que tradicionalment no es consideren pròpies del sexe masculí o femení, o bé els protagonistes trenquen d’alguna manera amb el binarisme imperant. Imagina que has de fer una entrada per a Karícies. Tria un d’aquests vídeos o temes i fes l’entrada (no un comentari, com fins ara).

Recorda que una entrada és com un xicotet assaig en el qual pots, o no, donar la teua opinió sobre el tema. Però el que sí que és important és que el que escrigues convide a la reflexió els teus companys i companyes.

Triarem les quatre millors i les publicarem a Karícies.
Vídeos i temes d'exemple:

- Dones culturistes trans. Janae Marie Kroczaleski ha transitat a dona però es defineix com a “no binarista”. En aquest vídeo “MATT KROC es ahora JANAE MARIE || De BODYBUILDER A TRANSEXUAL || POWERLIFTING 2015” ens parla de la seua transició. 


Ginmàstica rítmica i artística masculina: Al Japó, la gimnàstica rítmica és practicada per xics des de fa més de 60 anys. També hi ha atletes que practiquen la gimnàstica artística, com Peterson Ceus


- Dones esportistes. Aquest vídeo explica la història de Cathrine Switzer, la primera dona que, el 1967, va participar en una marató a Boston, quan encara estava prohibit per a les dones. 


- Hòmens que ballen: En el vídeo “¿Los machos no bailan?”, veiem una escena de la pel·lícula In and out (Frank Oz, 1997, USA), on Kevin Kline interpreta Howard, un professor que pren una classe de masculinitat que li ensenya a aguantar-se les ganes de ballar per demostrar que no és gai. 




9 de febr. 2020

Els xiquets tenen penis i les xiquetes...



“Els xiquets tenen penis i les xiquetes tenen vulva” és una afirmació incompleta i, per tant inadequada, tal com explica la metgessa, farmacòloga i divulgadora científica Ana Peiró en aquest vídeo, però es continua repetint com un mantra pensant que així eduquem bé les criatures.

I és que, al llarg de la història, la ciència li ha fet poc de cas al clítoris. En el documental “El clítoris. Aquest estimat desconegut” (2003, França, Michele Dominici), la doctora Helen O’Connell explica que a l’Anatomia de Grey, manual amb el qual va estudiar a finals dels 80 –i considerat la bíblia de la cirurgia anatòmica–, no hi havia cap descripció del clítoris, però sí un epígraf complet dedicat a l’erecció del penis, a més d’informació sobre la neuroanatomia i l’aportació vascular d’aquest òrgan masculí. La uròloga australiana va realitzar, l’any 1998, la primera descripció anatòmica exacta del clítoris.

O’Connell va demostrar que el clítoris era molt més gran i més complex que les poques descripcions fetes anteriorment. L’única part visible és el gland, i la seua caputxa (o prepuci) –situat a la part superior dels llavis menors. El clítoris no solament és major del que s’havia dit fins ara, sinó que és l’òrgan que més terminacions nervioses té de tot l’organisme: dues arrels –amb aproximadament 4.000 fibres cadascuna–, arriben des d’ambdós costats fins al gland, que en té 8.000. El clítoris amida al voltant de 10 cm de mitjana i, a més de les arrels, té dos bulbs de teixit erèctil que descendeixen al llarg de la vulva. Tant les arrels com els bulbs s’unflen amb el flux sanguini provocat per l’excitació.

Amb l’objectiu d’educar i de corregir la infrarepresentació (i de vegades la nul·la o errònia representació) del clítoris en els llibres de text, la sociòloga francesa Odile Fillod va fer, l’any 2016, els primers plànols de codi obert per a imprimir en 3D un model de clítoris de grandària real. Tal com explica Odile en una entrevista: “Entendre el paper fonamental que realitza el clítoris pot ajudar una dona a deixar d'avergonyir-se o sentir-se anormal si les relacions sexuals penis-vagina no la fan arribar a l'orgasme, ja que si es tenen en compte les característiques anatòmiques femenines, és el que els passa a la majoria de dones.”

Ara ja sabem, doncs, que el clítoris i el penis comparteixen el mateix teixit i tenen gland, prepuci, cos cavernós, arrels, bulbs vestibulars... Ambdós òrgans, clítoris i penis, es posen erectes igualment; la diferència és que el teixit erèctil femení és majoritàriament intern. També sabem que les dones no tenen orgasmes si no s’estimula el clítoris; i la penetració no és la millor forma d’arribar-hi per a la majoria. No hi ha excuses, doncs, perquè ben entrat el segle XXI el clítoris no aparega representat fidedignament en els llibres d’anatomia i, per descomptat, en els llibres de text escolars. Busqueu, busqueu en el vostre, a veure si el trobeu! I tampoc hi ha excuses per a no ensenyar les criatures que: “les xiquetes tenen clítoris i els xiquets tenen penis”.

[El 14 de febrer és el Dia de la salut sexual, a més del dia de sant Valentí, i res millor per a la salut i per a l'amor que conéixer els nostres cossos!!!]

2 de febr. 2020

Mutilació Genital Femenina

El 6 de febrer és el Dia contra la Mutilació Genital Femenina (MGF). És una pràctica que consisteix a extirpar el clítoris (clitoridectomia) a les xiquetes abans de la pubertat, emparant-se en unes creences culturals segons les quals cap jove es podrà casar si no se la mutila. En algunes cultures, després de la clitoridectomia es procedeix a l’extirpació dels llavis interns i a la infibulació o cosit de l’entrada de la vagina. 

Segons l’ONU, la mutilació genital femenina es realitza en 30 països d’Àfrica i Orient Mitjà; també es practica en alguns països d'Àsia i Amèrica Llatina i en algunes comunitats d'immigrants que viuen a Europa, Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda. 

La concepció subjacent a aquesta pràctica és que les dones serveixen per a la reproducció de l’espècie, i no tenen dret al plaer, ja que aquest és pecaminós a més de perjudicial per a l’home. Les conseqüències físiques i psíquiques d’aquesta pràctica són enormes i, moltes vegades, mortals per culpa de les condicions d’higiene en què es practiquen. 

Comparar l’ablació amb la circumcisió –extirpació total o parcial del prepuci, que cobreix el penis, deixant descobert el gland– demostra una ignorància absoluta: si es practicara als homes una aberració comparable, aquesta consistiria a tallar el gland del penis, i sense anestèsia. La circumcisió es practica per raons religioses –fonamentalment en el judaisme i en l’islamisme– i mèdiques, ja que hi ha estudis que indiquen que el risc de contagi d’infeccions (inclòs el VIH) és menor. 

L’ablació del clítoris és un exemple palmari de la negació del plaer sexual de les dones propi de les societats patriarcals. En aquestes, el binarisme provoca també la mutilació dels cossos que no s’adeqüen als estàndards de masculinitat o de feminitat. Així, l’ablació del clítoris és patida en l’actualitat pels bebés intersexuals que naixen amb una genitalitat que no es considera “normal”. Si una criatura XX té un clítoris superior a 1 cm, el protocol mèdic clàssic en recomana l’extirpació. Si un bebé XY té un penis inferior a 2’5 cm, també es considera inacceptable. La MGF és vista com un ritual bàrbar que desfigura; en canvi, la cliterodectomia és tractada com un procediment plàstic que “normalitza”. Com ja vérem en l’entrada “Orgull intersex”, l’activisme intersex lluita perquè les operacions no es realitzen sense el consentiment de la persona afectada. 

A part de la mutilació genital intersex, en el nostre entorn sociocultural no existeix cap pràctica similar en brutalitat a la MGF, però la repressió i l’ocultació del plaer de les dones, especialment de les pràctiques més plaents per a elles, a més de la marginació i desqualificació per ser sexuals (guarra, porca...), han rebut el nom d’ablació psíquica o ablació mental. Mostra d’aquesta ablació mental és el desconeixement actual del clítoris, al qual dedicarem la propera entrada de Karícies.



26 de gen. 2020

La visita


En el vídeo “#LAVISITA”, Paula i Edu estan esperant al centre de salut perquè necessiten una postcoital. El curt és la part ficcional del capítol 8 “Em cuido, et cuides i em cuides” (28”) de la sèrie #Oh My Goig, i està dedicat a l’autocura i als mètodes anticonceptius.

Quan a finals del 2009 es va posar a la venda l'anticoncepció d'urgència (AU) sense recepta, es va generar molta polèmica i alguns/es farmacèutics/es es van declarar objectors/es, és a dir, es negaven a vendre-la. La crítica venia perquè es considerava, erròniament, un mètode avortiu, i perquè es pensava que la gent la consumiria de manera habitual, com a sistema anticonceptiu, i no com un mètode d’urgència.

En un estudi elaborat pel CJAS l’any 2015, es van recollir dades des del 2005 fins al 2015. Del global d’usuàries de la posctoital, la majoria (el 72,2%) la van sol·licitar una vegada, i en un 11,2% de casos, s’havia pres en 3 o més ocasions durant tot el període (2005-2015). La meitat de les xiques que havien “repetit”, havien pres 1 pastilla com a màxim a l’any, i el 3% n’havien pres 3 o més a l’any. Aquest 3% suposa menys d’un 1% del total de dones que han pres l’anticoncepció d’emergència.

Aquestes dades confirmen que la immensa majoria de xiques utilitzen puntualment l'AU i no com a mètode anticonceptiu habitual. A més, darrere aquest 1% s’han observat situacions de vulnerabilitat en relació a la vivència de la sexualitat, situacions d’abús de poder per part de la parella, dificultat de negociar contracepció, etc.  

Us deixe ací la informació “Anticoncepció d’urgència” del CJAS (Centre Jove d’Anticoncepció i Salut).

Anticoncepció d’urgència o “pastilla del dia després”

És un tractament hormonal que s’utilitza per evitar un possible embaràs, quan hi ha hagut alguna incidència en l’ús del mètode anticonceptiu habitual (per exemple, trencament o retenció del preservatiu, oblit de pastilles...), o en el cas d’haver tingut una relació coital no protegida. 

Cal prendre el tractament el més aviat possible perquè l’eficàcia és més alta, i abans que passin 72 hores (3 dies) de la relació en la qual hi ha pogut haver risc d’embaràs. De tota manera, tot i que disminueix la seva eficàcia, aquest tractament pot ser útil fins a 120 hores (5 dies) després de la relació.  

[...] [En cas de necessitar-la] us podeu adreçar als serveis sanitaris que tingueu més propers (Centre d’Atenció Primària, Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva o al servei d’urgències d’un hospital). En aquests serveis us informarem i us donarem l’anticoncepció d’urgència de forma gratuïta. També podeu aconseguir aquest tractament a les farmàcies, amb un preu aproximat de 19 €. Actualment, hi ha un nou anticonceptiu d’urgència disponible només a les farmàcies i amb recepta mèdica, autoritzat fins a les 120 hores després de la relació de risc amb una eficàcia més alta. El seu preu aproximat és de 33 €.

Recordeu que l’anticoncepció d’urgència pot prevenir l’embaràs, però no protegeix d’infeccions de transmissió sexual ni de la sida. Aquest tractament és un mètode d’ús ocasional i en cap cas substitueix els mètodes habituals d’anticoncepció. Només actua sobre la relació sexual que motiva el seu ús, no ofereix protecció en altres relacions que es  puguin tenir després de prendre el tractament." 

20 de gen. 2020

Una història d'amor?

En 3r d'ESO estem treballant en un projecte de dramatització d'escenes amoroses i aquest ha estat un dels curts proposats per l'alumnat. Llegiu el que pensen alguns dels personatges:



- Ell. M'agrada Ella, però també m'ho passe bé amb els meus amics. Ens encanta ficar-nos amb la gent de l'institut i veure les cares de por que fiquen. Tenim poder!! A veure si cola i Ella es creu que canviaré per amor.

- Ella. Aquest estúpid em molesta, m'insulta, penja fotos meues per l'escola i, damunt, em mira amb ullets. Jo crec que és molt difícil que les persones canvien, i el món està ple de xics que no necessiten fer gamberrades per a fer-se de notar. Però el director d'aquest vídeo m'ha obligat a fer veure que Ell m'agrada i que, si tinc paciència i amor, ell canviarà.

- Amic d'Ell. Els meus amics s'ha tornat uns bullis i, per a ser acceptat, he de fer com ells. Crec que me'n separaré perquè no m'ho passe bé fent patir la gent. Jo no sóc així ni vull ser-ho.

- Amiga d'Ella. A Ell li agrada la meua amiga. És tan guapo! Jo crec que en el fons és molt sensible, però no ho pot demostrar per culpa dels amics. Ains, si jo fora Ella!! 


12 de gen. 2020

Què tinc ací baix?



Fa 15 anys, concretament l’any 2005, Enric Senabre i jo publicàrem Què tinc ací baix? en l’editorial Butllent, dins d’una col·lecció d’assaig per a adolescents que es diu “Claus per a entendre el món”. La nostra amiga Ana Ruiz en va fer les il·lustracions.

Aquest 2020 estem revisant l’obra per a publicar-la de nou més actualitzada. El més sorprenent de tot no és que hi haja parts que han quedat antiquades, ja que això era esperable; per exemple les xarxes socials o la pornografia apareixien ben poc en la versió anterior. El que sorprèn de veritat és que hi haja parts d’absoluta actualitat, atrevides i valentes, que calia dir fa 15 anys i que continua sent necessari dir ara. 

Llegiu, per exemple, aquest apartat, que tracta sobre la virginitat. Penseu que és actual o s’hauria de canviar? 

La virginitat 

"[...] Suposem que coneixeu que a l’entrada de la vagina es troba una membrana fina que s’anomena himen i que, històricament, s’ha considerat la prova de la virginitat, entesa com a sinònim de puresa i castedat. Aquest té com a funció protegir la vagina de l’entrada de gèrmens, i presenta una o més perforacions que permeten l’eixida del fluix menstrual. En arribar a la pubertat, la flora vaginal s’encarrega de protegir la vagina, i l’himen, en conseqüència, perd la seua funció, es debilita i tendeix a trencar-se, amb penetració (tampons, dits, joguines, penis…) o sense. 

És totalment fals que l’himen prove res; aquest pot trencar-se espontàniament pel que hem comentat o per altres causes (per exemple, fent exercici) i, fins i tot, es pot tenir trencat des del naixement. Però també pot passar que siga tan fi que quan es trenque no genere l’esperat fluix de sang. De fet, la penetració no sempre esgarra la membrana de l’himen, sinó que pot només estirar-lo, ja que és flexible. 

Som conscients que aquesta concepció que exigeix a la dona una puresa que no es demana a l’home està canviant. Quan avui es pregunta a la gent jove per la importància de la virginitat, no sembla ser una preocupació fonamental. Però alguna cosa queda quan en el llenguatge del carrer es diu d’una xica que ja ha mantingut relacions coitals que està “estrenada”. Hauríem de mesurar el nostre llenguatge, sobretot si hi reproduïm esquemes i estereotips que mantenen desigualtats.”

9 de gen. 2020

Cambiá el trato

La marca nord-americana de cosmètica Avon va presentar l'any 2018 a l'Argentina una campanya molt interessant, fent visibles diverses situacions de violència quotidiana naturalitzades. Els vídeos són: “Violencia digital”, “Violencia doméstica” i “Acoso callejero”, i tots tres posen l’accent en la necessitat que els hòmens igualitaris actuen davant de comentaris o comportaments masclistes d'altres hòmens, situacions que no es consideren violència perquè estan naturalitzades, però que constitueixen la base d’una piràmide que té en la seua punta els assassinats de dones. 

El món que volem necessita homes que no siguen còmplices del masclisme i que s’enfronten a companys, amics, pares, professors... que exerceixen una violència que, sovint, passa desapercebuda, però que mata silenciosament. 

Podem trobar més informació en la pàgina de la campanya #Cambiáeltrato.

A l'IES Isabel de Villena, hem iniciat aquest curs 2019-20 un Grup d'hòmens per la igualtat, que es reuneix una vegada al mes a l'hora de l'esplai. Anima't a ves-hi! Per una masculinitat creadora d’igualtat!

Vídeo "Assetjament al carrer"


-       

Vídeo "Violència digital"

Vídeo "Violència en la parella"




14 de des. 2019

Fuig, fuig, fuig

L'escola Fructuós Gelabert de Barcelona ha publicat una nadala que ens ajuda a prendre consciència del sexisme que encara existeix i que es veu representat en les joguines que regalem a les criatures. L'any passat aquesta escola va publicar un altre vídeo reivindicatiu titulat "La revolució de les joguines" on podíem veure Hulk demanant poder ser de color de rosa o una nina portaveu que reivindicava que les joguines no eren ni de xiquets ni de xiquetes sinó de qui hi volguera jugar. 

Altres escoles estan també lluitant contra el masclisme; per exemple, l'escola Tàber de Barcelona va revisar els llibres que hi havia a la biblioteca per a infantil, i va veure que la majoria de personatges que apareixen eren masculins i tenien actituds violentes o d’autoritat; en canvi, els personatges femenins feien activitats relacionades amb la maternitat, les cures, la criança o l'amor. Per això, van decidir retirar un 30% dels llibres en considerar-los sexistes.


I de regal, un anunci d'Audi del 2016: "La nina que va triar conduir":

4 de des. 2019

Com protegir-te d'una violació. Guia ràpida

L’educació sexual de les xiques està basada en el Guió de la por i els missatges donats, amb les millors intencions, ens alerten dels perills: “aneu amb compte, els xics tots volen del mateix; us podeu quedar embarassades; no beveu, no vestiu provocatives; no torneu soles que us poden violar, etc.”. Per allunyar-nos dels perills, les propostes que se’ns donen és que deixem de fer coses. En canvi, als presumptes agressors ningú els diu res. 

Aquesta campanya, en canvi, no llança els típics missatges paternalistes a les xiques, sinó als violadors. “Com protegir-te d'una violació. Guia ràpida” (How to protect yourself from rape. A guide, 2016 Blue Seat Studios). Les campanyes de prevenció de la violència de gènere haurien de fer el mateix: en lloc de dir a les dones el que han de fer (no sigues ximple, no aguantes, denuncia!!), haurien de dir-los al homes maltractadors que busquen ajuda.

#Malamente

“Si lligues de forma invasiva, malamente”; "si fas servir les drogues per a excusar una agressió, malamente"; "si comparteixes contingut sexual sense consentiment, malament"; "si insisteixes, malamente"; "si opines sobre els cossos de les noies, malamente". "Si actues així, estàs agredint. Ni agressió, ni còmplice. Atura les violències sexuals". 

Aquestes cinc escenes de violències sexuals que pateixen les dones, i que estan tan normalitzades que quasi no es reconeixen, són l’eix de la campanya #Malamente de l'Agència Catalana de Joventut de la Generalitat de Catalunya. 

La campanya tindrà una segona part que busca la deconstrucció de la masculinitat hegemònica i la visibilització d'altres maneres de ser home allunyades dels estereotips de gènere masclistes. La idea de base és que les violències sexuals acabaran quan qui agredeix deixe de fer-ho.



La Generalitat valenciana també ha realitzat una campanya #Així sí, en la qual han participat alumnes de l'Isabel de Villena.

24 de nov. 2019

En el planeta Terra...

Aquest és un dibuix trobat en una classe de primer d'ESO. Imagineu que uns extraterrestres vingueren al nostre planeta a investigar-nos, i volgueren saber què és el sexe per a nosaltres. Quina seria la seua descripció de les persones humanes i la seua explicació sobre el sexe i les nostres pràctiques sexuals si veren aquest dibuix? 

Una possible descripció començaria així:

En el planeta Terra, les persones humanes presenten un clar dimorfisme sexual fruit d’una concepció binarista dels cossos; és a dir, només consideren l’existència de dos sexes, mascle i femella, i no sembla haver-hi cap representació d’estats intersexuals. Una primera hipòtesi és que en aquest planeta del Sistema Solar del Nord hagen exterminat les persones intersexuals. L’altra hipòtesi que barallem és que hagen utilitzat tècniques de normalització corporal, com ara cirurgies o hormonació –totalment prohibides al nostre planeta per la Convenció de Drets Interplanetaris–, amb l’objectiu que els cossos no binaris desapareguen. 

Quant als espècimens femenins, resulta sorprenent veure que no sempre tenen rostre, i quan el tenen, manca totalment d’expressió emocional, i a més no sembla que tinga capacitat de comunicar res ja que la boca és aparentment no operativa per a articular paraules. Pel que fa als espècimens masculins, deuen patir algun tipus de malaltia, ja que es pot observar una hipertròfia dels genitals, que en molts casos dona lloc a una grandària superior a la resta del cos. En alguns casos, els genitals masculins tenen vida pròpia...  

Pel que fa a les seues pràctiques sexuals, aquestes...


Els missatges que apareixen en el dibuix són: "Assassins", "Oh, me la meten!!", "Sí, oh, yo también me apunto!", "Venga, un trío" i "Mamá, te quiero; ya voy corriendo!! Mamá, ya voy!".

I que no se'ns oblide: la desigualtat sexual també és violència. 25 de novembre: Dia contra les violències  masclistes. 

17 de nov. 2019

Orgull intersex

La top model belga Hanne Gaby Odiele va eixir de l'armari com a intersex l'any 2017. Va descobrir que era intersexual quan tenia 17 anys. Els seus cromosomes “sexuals” eren XY, però el seu cos no assimilava les hormones masculines, de manera que es va desenvolupar amb aparença femenina. Tal com ella mateixa explica en aquest vídeo, prop del 2% dels bebés naixen intersexuals, és a dir, amb una anatomia sexual o reproductiva que no sembla encaixar en les típiques definicions binàries per al masculí o femení. La majoria de professionals de la medicina qualifiquen aquest fet d’anomalia o patologia i, segons el tipus, estableixen diversos síndromes: hiperplàsia suprarenal congènita, síndrome d’insensibilitat als andrògens, hipospadies, síndrome de Klinefelter, síndrome de Turner, etc. 

Hanne no va rebre cap explicació per part dels seus pares o metges més enllà de l’advertiment que no podria tindre fills. Odiele relata que als 10 anys li varen extirpar les gònades ja que, suposadament, podien causar càncer pel fet de no haver descendit i estar dins del cos, encara que hi ha un percentatge similar de risc de contraure càncer de mama, i no per això els lleven els pits a totes les dones. Al 17 anys, va descobrir el que li passava en una revista juvenil holandesa que parlava d'una xiqueta intersexual. Hanne es va tranquil·litzar en veure que no era ni un monstre ni l’única al món. Amb tot, els pares li van dir no ho contara a cap persona; la mateixa advertència va vindre de part dels metges que l’atenien, ja que, segons deien, no l'entendrien ni trobaria ningú que l'estimara. 

Hanne es va convertir en una model d'èxit, i l’any 2017 va decidir eixir públicament de l’armari com a persona intersex. Abans ho havia contat al que ara és el seu marit, i després ho digué a la resta d’amistats, sense que res canviara en la seua relació. Com a activista pels drets de les persones intersex, la jove danesa s’enorgulleix de les magnífiques reaccions que ha tingut la seua visibilització. Per exemple, uns pares li varen escriure per a dir-li que després de sentir-la havien decidit no operar el seu fillx intersex fins que no tinguera edat de consentir. 

Per a la model danesa, les cirurgies es fan per por als cossos no binaris, i defensa que haurien de deixar de fer-se sense el consentiment dels menors. A més, la majoria d’operacions tenen conseqüències negatives, com ara la menopausa prematura, l’osteoporosi o la no menys important pèrdua de sensibilitat genital (amb la dificultat o impossibilitat d’arribar a l’orgasme). 

Hanne i gran part dels activistes intersex –també les seus famílies– estan fartes d’ocultacions, i reclamen que el tema es conega per part dels professionals de la salut, dels educadors/es i, en general, per tot el món, i que aparega, per exemple, en els llibres de text (mireu el vostre llibre de Biologia a veure si en diu alguna cosa!!). Demanen que ningú mire la intersexualitat com si fora un fet estrany o una monstrusitat –i menys que ningú els metges/esses que els atenen–, ja que la immensa majoria de persones intersex tenen uns cossos perfectament saludables dels quals no tenen per què avergonyir-se. A més, són éssers humans que tenen dret a l’autodeterminació corporal i a operar-se o hormonar-se només si ho desitgen, després de conèixer tots els avantatges i inconvenients d’aquests procediments.

El dia 26 d’octubre és el Dia de la visibilitat intersex, i el dia 8 de novembre el Dia de la solidaritat intersex. Celebrem-ho i ajudem a visibilitzar la I com es mereix!!

Ací podeu veure la model en una desfilada per a Fashion Channel:


En aquest vídeo What It's Like To Be Intersex hi ha joves intersex parlant de la seua experiència. 

I en l'etiqueta Intersexualitat, podeu veure més entrades sobre el tema.