11 d’abr. 2021

Abril visible

El mes d’abril té moltes efemèrides que “celebrar”. El 7 d’abril és el Dia Mundial de la Salut, data que commemora l'aniversari de la creació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948, i que cada any se centra en un tema diferent, d'abast mundial, que afecta la salut. El 8 d’abril és el Dia del Poble Gitano. El 23, el Dia del Llibre. El 25, el Dia de les Xiques en les TIC i el 26 el Dia de la Visibilitat Lèsbica.

El meu alumne Adrià Price deia en un comentari que esperava ansiós la desaparició del dia de l’Orgull LGBTI (28 de juny) perquè això significaria que l’homofòbia, la transfòbia, la plumofòbia, etc. haurien desaparegut. Jo compartisc el mateix desig, però, malauradament, encara queden moltes reivindicacions per fer. Per exemple, en el Dia Mundial de la Salut, podem parlar dels problemes de salut de les dones o de la salut LGBTI. En el Dia del Poble Gitano, podem parlar de racisme o dels rituals relacionals diferents. En el Dia del Llibre, podem aprofitar per a visibilitzar les dones escriptores. En el Dia de les xiques en les TIC podem parlar de la presència (o absència de les dones en les TIC) o dels diferents usos de les xarxes socials. Finalment, en el Dia de la Visibilitat Lèsbica podem, a més de denunciar la lesbofòbia, reivindicar la visibilitat de l’homosexualitat femenina o demanar la inclusió de la realitat lèsbica als mitjans de comunicació, en les polítiques públiques, en l’àmbit educatiu, etc. Un exemple palmari de la invisibilització de l’homosexualitat femenina és la desconsideració de la salut sexual de les dones que tenen sexe amb altres dones.

La salut de les dones que tenen sexe amb altres dones

Les lesbianes han sigut percebudes com un grup de baix risc. Com a conseqüència d’això, les dones lesbianes poden córrer perill en termes d’infeccions de transmissió sexual i el menor ús d’anticonceptius. Generalment, les campanyes de prevenció d’ITS i VIH, i de salut sexual i reproductiva, exclouen les dones lesbianes i també les dones bisexuals; les invisibilitzen i, el que és pitjor, deslegitimen les seues pràctiques sexuals, reforçant el model de sexualitat heterosexual i penetratiu. Aquesta concepció és discriminatòria i excloent, i provoca que moltes de les necessitats i riscs en salut sexual no reben l’adequada atenció mèdica. Un estudi fet als EUA alertava de l’alt nombre d’embarassos adolescents en jóvens lesbianes i bisexuals (Saewyc, 2008)[1] tal vegada pel desig d’ocultar la seua orientació sexual tenint relacions amb barons.

En els darrers anys, s’han posat en marxa accions per a dones que tenen sexe amb dones, per exemple la recomanació d’usar barreres de làtex per al sexe oral (dental dam), guants o dits de làtex per a la penetració (finger condoms) o preservatius per a les joguines compartides. Però aquestes campanyes han vingut més de part de grups alternatius que no des del personal sanitari públic o privat.

Les lesbianes i les dones bisexuals pateixen una doble discriminació, pel gènere i per l’orientació. En general, les dones LBT visiten menys els centres de salut (es fan menys citologies i mamografies, per exemple) i, quan hi van, no sempre  parlen obertament de la seua orientació o de les seues pràctiques. Les causes poden ser l’alt nivell de pressió social, que dificulta l’autoacceptació i l’apoderament, i la por al rebuig per l’expectativa de trobar un professional de la salut que pressuposarà l’heterosexualitat –o bé desconeixerà com atendre específicament una dona que té sexe amb una altra dona, o una dona trans (operada o no)– i, en el pitjor dels casos, pel temor a trobar un professional lesbofòbic, bifòbic o transfòbic.

Oblidar la sexualitat de les dones LBT no és només oblidar-se d'una minoria sinó deixar de banda aquelles pràctiques diferents a la sacrosanta penetració. I és que és un fet que també hi ha dones i hòmens heterosexuals que fan altres "cosetes" en el llit i els vindria bé saber que poden utilitzar barreres o guants de làtex. Així que, recordeu, quan us donen una xarrada sobre sexe segur, feu saber als ponents o talleristes que no es poden oblidar de la diversitat.

I per a aunar alguns d'aquests dies d'abril, ací podeu vore l’entrevista a Sheila i Carmen, dues dones gitanes, en el programa Ratones coloraos (2009). I ací podeu consultar la Guia de salud sexual para mujeres que tienen sexo con mujeres  (2017), elaborada per Fundación Triángulo Comunidad de Madrid, Fundación Triángulo Coslada i San Fernando de Henares.

28 de març 2021

Conquistar el cos

“El Dia Internacional de la Visibilitat Trans és una commemoració anual que té lloc el 31 de març, i està dedicada a la sensibilització en contra de la discriminació cap a les persones trans i a la celebració de la transsexualitat en tot el món. La festivitat va ser idea de l'activista de Michigan Rachel Crandall, el 2009, com una reacció a la falta de dies de festa LGTBI que celebren la visibilitat de les persones trans, ja que l'única commemoració específica era el Dia Internacional de la Memòria Trans, que recorda les persones víctimes de delictes d'odi, però no reconeix ni celebra la visibilitat dels membres vius.

El 2014, la festa va ser seguida per activistes de tot el món. A l’estat espanyol i des de 2008, la FELGTB celebra el Dia de la Visibilitat Trans el 15 de març, coincidint amb l'aniversari de l’aprovació de la llei d'identitat de gènere a Espanya. Aquesta llei, pionera mundial en el seu moment, ha envellit i requereix nous enfocaments i atendre realitats que en el seu moment van quedar excloses, com ara les persones menors, la població migrant i les realitats no binàries.”

Font de la informació: Transimprescindibles en la lluita per la dignitat. Guia didàctica per la dignitat de les persones trans elaborada per Mª Victoria Oliver Guasp, Jordi Pilar Campos i Laura Villalba Soriano amb el suport de Castelló LGTBI i Intersindical LGTB+. La guia es presentarà en línia aquest 31 de març de 2021

I de regal, el vídeo: Diálogo trans. Conquistar el cuerpo. Víktor. (10 min, 2014) en el qual Víktor (Viruta) comparteix, amb desimboltura i profunditat, com viu el seu cos.  

 

 Vídeo: Diálogo trans. Conquistar el cuerpo. Víktor. (10 min, 2014)

20 de març 2021

Hi ha pèls i pèls

Il·lustració original de Kendra



Hola, em dic Peliu, i soc un pèl de vulva, l’últim de la meua nissaga, ja que els meus germans i germanes han passat a millor vida. Descansen en pau!

En primer lloc, he de dir que estic ben orgullós de resistir encara al costat del llavi extern de l’esquerra, quasi en el perineu, gràcies a –per culpa de, diria la meua propietària– la poca traça d’una depiladora que en realitat vol ser arquitecta, però fa hores al saló de bellesa de la cantonada per a poder-se pagar els llibres caríssims de la carrera.

En segon lloc, vull deixar clar que el cos humà ha segut i és el nostre ecosistema natural, és a dir, que totes les persones de qualsevol sexe o condició tenen pèls, i així ha sigut al llarg de la història de la humanitat. Tanmateix, si tenim la mala pata de nàixer en un cos que és llegit com a femení, la nostra exterminació està hui en dia assegurada. Per contra, si tenim la sort de nàixer en un cos masculí –malauradament, no és el meu cas– hi ha més possibilitats de quedar-se a viure-hi i de tindre una vida plena. Quina injustícia més gran!

Però anem a pams perquè el lloc de naixença compta, i no té la mateixa categoria un pèl de cara, que un de l’aixella o un del cul. Comencem per la cara. En els xics adolescents, tindre bigoti i començar a afaitar-se’l és una espècie de ritual d’iniciació amb què es deixa arrere la infantesa. Justament per aquesta relació del pèl amb la masculinitat o l’homenia, sol ser objecte de burla aquell jove que no té ni un pèl ni mig, i és admirat qui comença a utilitzar la fulleta d’afaitar. Per contra, en les xiques no es permet ni el més mínim borrissol al rostre, i els insults i la tortura depiladora comencen aviat, fins i tot en la infantesa. I dic tortura perquè llevar-se els pèls de la manera en què solen fer-ho les dones (cera, pinces, làser, maquinetes estirapèls, etc.) fa prou de mal.

Constatada aquesta realitat, jo em pregunte: per què han de patir les xiques tant? Per què no s’afaiten com ells? Per què ens han de sacrificar sacrificant-se també elles? La meua ama diu que és molt feminista, però que s’agrada més sense pèls: no sé jo si això és igualtat!! Igualtat seria si ella poguera mostrar les seues aixelles sense afaitar com ho fan els xics!! A ells se’ls permet el pèl al pit, al melic, a les cames... A ella, ni un pèl ni mig.

El súmmum de tot aquest assumpte dels pèls el tenim al pubis. Els meus avantpassats vivien feliços en aquesta zona de l’anatomia i només havien de sacrificar-se els que quedaven fora de la línia de les braguetes o del biquini. Ara no en pot haver cap ni un. “És més higiènic”, “Em sent més neta”, “A ell li agrada sense pèls” diuen algunes; “La que no es depila és una guarra”, diuen unes altres. Curiosament, un home sense depilar no és un guarro, però en les xiques es parla de la salut!! Tot mentida!

Sabíeu que els pèls púbics som un protector natural i que gràcies a nosaltres els bacteris ho tenen més difícil per a entrar a l'organisme? Moltes persones no saben que la depilació pot arribar a generar infeccions bacterianes i altres tipus de danys en la pell, i desconeixen que els pèls mantenim a ratlla les ferides, els colps genitals i les infeccions durant les relacions sexuals. Un munt de professionals de la dermatologia expliquen que eliminar-nos afavoreix el contagi d’infeccions de transmissió sexual (ITS), i adverteixen que, des que estem en perill d’extinció, han augmentat les ITS entre la gent jove, per exemple, els condilomes genitals causats pel virus del papil·loma humà. Si només ens retallaren una miqueta o eliminaren només els germans de les àrees laterals no seria tan arriscat pel menor frec d’aquesta zona... però ni això.

Que sí...!! Que ja sé que direu que els genitals sense nosaltres són més bonics i més sexis!! Que el sexe oral dona més gust!! Que el penis sembla més gran...!! Però, sabeu què? Nosaltres tapàvem abans algunes “imperfeccions”; i ara les dones es veuen els seus genitals i estan més descontentes perquè volen tindre unes vulves “perfectes”: amb els llavis simètrics, el clítoris xicotet, el mont de Venus planet... i cada vegada són més les que passen pel quiròfan a operar-se amb l’autoestima per terra!!! Val la pena?

Vostra és la tria i vostra la responsabilitat d’aquest extermini. Els meus germans i jo no podem acabar aquest escrit sense denunciar el racisme eròtic que discrimina les persones amb pèls, especialment si són dones. Stop deforestació! Stop desigualtat! Stop racisme eròtic!

8 de març 2021

Gaudir

Adelitament, complaença, delectació, delectança, delit, delícia, fruïció, gaudi, goig, grat, gustet, regal, satisfacció, voluptat... Totes aquestes paraules són sinònims de 'plaer'. La pell i els sentits corporals s’alien per a regalar-nos tot això gràcies a un cos que està ple de terminacions nervioses –que s’apleguen més en uns llocs que en uns altres, per exemple en els pits o en els genitals–, tot i que també tenim un cervell potentíssim que ho processa tot, i que dona valor o en lleva al que sentim.

Malgrat tot aquest potencial, què fa que no puguem gaudir de la sexualitat sempre? Potser són els complexos, la por, l’egoisme d'una de les parts, el masclisme, les expectatives de pel·lícula (romàntica o porno), la vergonya, l’autoestima baixa, la por a fallar...

Us sonen aquestes frases? Podríeu trobar bons arguments per a rebatre-les?
  • Ets massa jove per a tindre relacions.
  • No m’agrada el meu cos.
  • Si li dic que no, em deixarà.
  • Tinc por de durar poc.
  • I si no estic prou depilada?
  • Tots els meus amics ho han fet ja.
  • I si pensa que soc una “estreta”?
  • Tinc por de fer el que em proposa, però no vull que pense que soc un bleda.
  • Pobret, no puc dir-li que no m’agrada el que fem.
  • Una dona de 60 anys ja no té edat; què pensaran de mi.
  • Serà guarra, la setmana passada amb un i aquesta amb un altre!
  • Em fa vergonya mostrar plaer.
  • Fingiré que m’agrada, no vull fer-li mal.
  • Tinc por que em faça mal.
  • Hui no tinc ganes però no puc dir-li que no.
Abans de l’actualització feta el 2017, la RAE donava aquesta definició de “gozar”. Què us sembla?



28 de febr. 2021

Vulvart a l'IES Isabel de Villena

 


Les parets dels instituts, les portes dels lavabos, les taules, els suros... solen estar plenes de penis dibuixats. Fotografiar aquestes obres i també els comentaris sexuals que solen acompanyar-los és una activitat que de vegades he fet amb el meu alumnat, i no deixa de sorprendre’m que una i una altra vegada apareixen els mateixos penis i els mateixos missatges insultants adreçats a les xiques.

En aquest cas el que veiem en les fotografies és una activitat artística feta pel departament de Plàstica de l’IES Isabel de Villena, amb 3r d’ESO. I no només és art, sinó que és també un exemple d’empoderament que serveix per a visibilitzar la genitalitat normotípica femenina, tradicionalment desconeguda i menystinguda.

Aquest desconeixement és motivat per la diferent socialització, que acaba promovent una relació diferent amb el cos i també amb els genitals. A les dones no se les anima a mirar-se ni a conéixer-se, ni està ben vist que parlen o es comparen els genitals entre les amigues (a tot estirar, per a posar-se un tampó). Els genitals femenins són anatòmicament més inaccessibles i es necessita un espill per a veure’ls a plaer, si no és que som contorsionistes. L’excitació és també menys evident (la lubricació, l’erecció del clítoris, la congestió vaginal...). I no ajuden molt a l’autoconeixement tota una sèrie de mites que encara circulen: que són bruts, fan mala olor, són més complicats que els masculins, etc.

Per contra, els hòmens en són més conscients des de menuts, no només perquè el penis està quasi completament fora –el clítoris està fonamentalment dins– sinó perquè se’n parla molt més ja des de les ecografies –el fetus és femení si no té penis–; les seues ereccions fan gràcia; quan creixen veuen els penis dels altres hòmens; se’ls comparen i mesuren; se’ls arreglen en públic; els dibuixen per tot arreu, com hem dit, i això fa que la seua relació siga més normal.

Hi ha altres causes que expliquen l’omnipresència del penis i no del clítoris, però ho deixarem per a una altra entrada, encara que, si voleu saber més sobre els genitals femenins, podeu picar en l'etiqueta clítoris. I si voleu veure amb quina gràcia la Monstre de les hormones aconsella a Jessie que es mire, vegeu l'entrada: Jessie i la seua amiga (Big Mouth).

Gaudiu de l’exposició. 


18 de gen. 2021

Qüestió de mida?

 


L’any 2010 l’empresa suïssa Lamprecht AG va començar a comercialitzar al país helvètic preservatius per a penis de mida més menuda que l’estàndard, després que un estudi del govern revelara que la gent jove té relacions amb penetració cada vegada més prompte i que els joves d’entre 12 i 14 anys no estan prou protegits amb els preservatius estàndard. Aquests nous profilàctics –batejats amb el nom de Hotshot– tenen un diàmetre de 4,5 centímetres –l’estàndard és de 5,2– i una longitud de 19 centímetres. 

Els models d’educació sexual de tipus biologicista pensen que s’ha d’educar els joves perquè no tinguen relacions coitals tan aviat. Els models conservadors critiquen que es comercialitzen productes com aquest ja que el que fan és animar a mantenir relacions sexuals. Els models d’educació sexual holístics creuen que s’ha d’educar de manera integral perquè el jovent tinga tota la informació i tots els mitjans per a una sexualitat segura i plaent. I tu, què en penses?

12 de gen. 2021

6, 12 o 24 unitats?

En el vídeo “Carlota compra preservatius”, fragment de la pel·lícula "El diari de Carlota" (José Manuel Carrasco, 2010), que està basada en la novel·la de Gemma Lienas El diari vermell de la Carlota.

Ací teniu una llista d’avantatges i inconvenients dels preservatius, segons alumnes de 3r d’ESO.

Avantatges:
  • Eviten les ITS.
  • Eviten els embarassos.
  • No tenen efectes secundaris.
  • Es comparteix la responsabilitat de l’anticoncepció (que generalment se li atribueix a la xica)
  • Són fàcils d’usar.
  • No són cars.
  • Es poden aconseguir debades.
  • Són segurs.
  • Són accessibles (fàcils d’aconseguir).
  • Donen joc en la relació sexual
Desavantatges
  • Es pot perdre l’erecció.
  • Lleven sensibilitat.
  • Es poden trencar.
  • Són cars.
  • No sempre es tenen a mà.
  • Fa vergonya comprar-los (sobretot si la farmacèutica és com la del vídeo).
  • Posar-se’l interromp la relació sexual.
  • Quan no es té pràctica a posar-lo, fa vergonya confessar inexperiència.
  • Proposar l’ús del condó pot ser interpretat com a falta de confiança en la parella. Quan la parella és estable, ja no cal.
  • Si es porten damunt, la gent pot pensar que anem “buscant” (i si ets xica, pitjor encara).
Podríeu desmuntar els “contres”? 

Per exemple: “Es pot perdre l’erecció”. La por a perdre l’erecció parteix de considerar el penis com el centre de la relació i el coit com la pràctica estrella sense la qual sembla que no hi ha sexe de veritat. No serà millor que ens oblidem una mica dels genitals i ens preocupem de la resta del cos? I si la sensibilitat que perdem (segur?), la recuperem sentint altres parts del cos? I si es perd l’erecció, no es pot recuperar? 
 
Si ho preferiu, podeu comentar l'entrada Carlota i la flor de la vida.


Font: activitat del bloc 5 de la guia d'educació afectivosexual Els nostres cossos, els nostres drets.

30 de nov. 2020

El meu fill es posa vestits

A principi de novembre de 2020, Mikel, un jove gallec, va decidir anar a l’institut en falda, però un professor el va enviar al psicòleg, i aquest li va preguntar si se sentia xica. Mikel va respondre que no i decidí compartir en TikTok el que li havia succeït. En solidaritat amb aquest jove, molts altres adolescents van acudir a l’institut en falda per tal de denunciar actituds masclistes com la d’adjudicar gènere a la roba.

En l’article "El meu fill es posa vestits i a mi em sembla bé", un pare conta que al seu fill li agrada posar-se vestits i ell no té cap problema.

Un altre pare alemany, Nils Pickert, també va decidir vestir falda per donar suport al seu fill de 5 anys (són els que apareixen en la fotografia).


El meu fill es posa vestits i a mi em sembla bé

Seth Menachem. Escriptor, actor, pare. 01/08/2014 

Cada matí, la meua filla de quatre anys, Sydney, se'n puja a una cadira per agafar de l'armari un vestit. Jo intente que prove altres opcions: "Per què no et poses hui uns pantalons curts?" Però Sydney és molt cabuda. A més, crec que es mereix la llibertat de triar el que vol posar-se. 

El meu fill Asher té dos anys. Per a vestir-lo, agafe uns pantalons curts i una samarreta del calaix, perquè a ell encara li costa posar-se la roba sol. En canvi, sí que sap desvestir-se, i el que acostuma a fer és arrancar-se la roba i dir la paraula "vestit" una vegada i una altra. Després, puja a la cadira de l'armari i aconsegueix un dels vestits de Sydney: "Aquest", diu. Així que, la majoria dels dies, el meu fill va vestit com una princeseta Disney. Si deixem de banda els costums socials, els vestits no li queden gens malament. I tal vegada, en un dia d'estiu a Los Angeles a quasi 30 graus, aquesta siga l'opció més pràctica. 

Abans em feia una mica de vergonya que el xiquet portara vestits en públic. I no perquè em preocupara que la gent el mirara rar, sinó perquè no volia que pensaren que era jo qui havia decidit posar-li un vestit; com si entre els meus plans estiguera utilitzar el meu fill per a trencar les normes socials, o, com em va preguntar una amiga de ma mare: "És que volies una altra filla?" 

Això va passar en la festa d'aniversari de la filla d'una amiga. Abans d'eixir de casa, vaig intentar convéncer Asher perquè es canviara de roba. Sabia que si es presentava amb un vestit, em farien preguntes i la gent opinaria i, la veritat, no m'abellia haver de respondre. Però Asher es va posar més pesat que mai. Va agafar una enrabiada enorme quan jo em decidia a ficar-li uns pantalons. Les llàgrimes li queien galtes avall i, de sobte, em vaig adonar que estava lluitant per una cosa en la qual ni tan sols jo creia. Estava fent que el meu fill se sentira malament per un fet que no tenia res de vergonyós. Així que vaig parar. Li vaig fer una abraçada i em vaig disculpar. Llavors, li vaig tornar a posar el vestidet lila de princesa amb les sabates brillants de la seua germana. 

Vam anar a la festa i, tal com m'havia imaginat, algunes persones rigueren i feren comentaris. Una persona em va dir: "Et sembla divertit? Hi ha xiquets ací. Vols que ho vegen?" Una altra va preguntar: "És que vols que siga gai?" Jo vaig mantenir la calma. Els vaig explicar el millor que vaig poder que no hi havia correlació entre la manera de vestir i el fet de ser gai. I si resulta que és gai, no serà per res que jo haja fet, sinó perquè és gai i punt. Potser és una etapa. O potser no ho és. Però, siga el que siga, no vull que se senta incapaç d'expressar-se per la falta de suport dels seus pares. Alguns ho van entendre. Uns altres, per motius religiosos o per ignorància, ens van fer mala cara. 

Hi ha molta gent comprensiva. Veuen els meus fills, Sydney, amb els seus cabells rossos llargs, i Asher, amb els cabells curts castany fosc i diuen: "M'encanta el tall pixie de la teua filla". Quan responc que és el meu fill, somriuen i diuen: "Ah, doncs m'encanta". També es disculpen, però jo els tranquil·litze: "No passa res. Porta un vestit morat amb sabates brillants. És fàcil confondre's". Sé que hi ha pares que es molesten si confons el sexe dels seus fills, però a mi no m'importa. /…/ 

Normalment arribe a casa abans que la meua dona, Carri, així que aquell dia vaig dir als xiquets que anàrem a traure a passejar el gos. Ells estaven jugant amb la roba: la meua filla feia veure que Asher era una nina, i li emprovava vestits, sabates i diademes. Després Sydney em va dir que volia que jo també em posara un vestit: "Serà molt divertit!" Jo vaig respondre que no. Però ella va continuar insistint. "La gent es riurà de mi", vaig respondre, però ella va replicar: "Si ho fan, els enviaré a passeig". No vaig poder discutir-li-ho i em vaig ficar com vaig poder en un dels vestits més elàstics de Carrie. Passejàrem el gos per la nostra zona i el plaer que van sentir els meus fills en veure el seu pare eixir de la seua zona de confort va acabar amb la humiliació que jo sentia. 

Carrie ja estava arribant a casa, i li vaig veure la mandíbula desencaixada des del final del carrer. S'estava rient. Fins i tot ens va fer una foto. I em va dir que anara amb compte de no trencar-li el vestit. Després ens en vam anar tots a menjar pizza.

24 de nov. 2020

Els xics tenen... i les xiques no

Anna Peiró és metgessa i investigadora, a més d’una gran monologuista. En aquesta xarrada TED, Género y Genitalidad ¿Somos tan diferentes? (2020, 12 min.), ens parla de la desigualtat en la ciència mèdica i ens explica, per exemple, que no és adequat equiparar vulva i penis; sinó clítoris i penis, o vulva i escrot, ja que la vulva és la pell que cobreix els genitals femenins, igual que l’escrot és la pell que cobreix els testicles. A més d’aquestes equiparacions inadequades, de vegades es diu: els xiquets tenen penis, les xiquetes, no; els xiquets pixen drets, les xiquetes no. Anna Peiró ens convida a imaginar l’absurd que suposaria definir la genitalitat masculina en termes del que els falta o del que no fan: els xics no tenen clítoris ni ovaris, els xics no pixen asseguts! Queda rar, veritat? Doncs amb les xiques, igual! A més, podem estar ensenyant-los, des de xicotetes, que els falta alguna cosa o que estan incompletes.

Anna Peiró interpel·la el públic en altres vídeos i els pregunta si saben quant mesura el clítoris –entre 8 i 12 cm, respon– i també sorprén molt els hòmens cis del públic quan els diu que tenen vulva; en realitat la cicatriu d’una vagina que es va tancar en l’etapa embrionària: una cicatriu que es diu rafe. 

La manera que tenim d’ensenyar o de parlar de les parts del cos, des de criatures, condiciona la relació que mantenim després amb aquestes. Dels genitals masculins se'n parla més (els veiem també dibuixats per tot arreu), però es fa amb prepotència (com si tindre un penis fora millor que tindre un clítoris) o amb desdeny, i se sol pensar que són simples –un palo i dos boles, deia un alumne l’altre dia. Als xiquets i als hòmens no se’ls ensenya a relacionar-se amb els seu cos des de l’estima i la cura sinó des de l’exigència (importa si és gran i té ereccions). Se sol ocultar que molts xiquets menuts pateixen quan els han d’abaixar el prepuci perquè isca el gland; o que 1 de cada 140 xiquets no tenen l’eixida de la uretra en la punta del gland sinó més avall, i solen operar-los perquè puguen pixar drets –tot un símbol de masculinitat. I més encara, 1 de cada 3000 xiquets tenen l’eixida de la uretra en la base del penis o en l’escrot i, com que no poden pixar drets, també se’ls opera sense preguntar-los. Veiem, doncs, que els xiquets i els hòmens pateixen violències, però com que s’ha de mantenir la imatge de fortalesa i de potència sexual, del dolor no se’n parla.

En canvi, dels genitals femenins es pensa que són més complicats; es posa l’accent en la seua feblesa, en la necessitat d'anar al ginecòleg/òloga, però no en el plaer ni en l’autoconeixement. El clítoris és encara el gran desconegut i la majoria de xiques joves no han agafat mai un espill per a conéixer-se. 

Podríem seguir explicant diferències però se'ns ha quedat una entrada llarga. Així que ho deixarem ací i un altre dia, més. Però una pregunta final: no va sent hora d'educar en igualtat de veritat?



17 de nov. 2020

Coneixeu la copa menstrual?

Quins mètodes de recollida menstrual utilitzaven les vostres iaies? I les vostres mares? Coneixeu altres mètodes que no siguen les compreses o els tampons de les marques habituals? Heu sentit parlar de la copa menstrual?

La copa menstrual és barata, ecològica, sostenible i... propicia l'autoconeixement. No destrueix el pH de la vagina. No resseca. No provoca al·lèrgies. Mai s'ha associat a la síndrome de Xoc Tòxic (els tampons, sí; i a més a més, contenen agents blanquejadors i matèries químiques que sembla que són agressives per a la mucosa vaginal). La copa és quasi tan fàcil d'usar com un tampó, però no cal buidar-la amb tanta freqüència. Es pot fer esport, dormir amb ella... No genera cap tipus de residu (heu pensat en els milions de tones de compreses i tampons?). Pot durar uns 10 anys... Hi ha marques que tenen talles 0 per a adolescents o per a vagines menudes. Què us sembla? Us animeu a provar-la? Què penseu que provoca que, malgrat els seus avantatges, les adolescents no la utilitzen massa? Creieu que hi té a veure el desconeixement dels propis genitals? 

Vegeu els vídeos del canal Femlatina Tampon vs. Copa menstrual i Cómo col·locar y remover la copa menstrual, on Helecho Verde explica les diferències entre el tampó i la copa.

Podeu veure també la cançó de Las VVitch Enamorada de la copa, una parella de Barcelona que feia trap antipatriarcal i feminista. En aquest article hi teniu informació sobre el grup.






Altres entrades recomanades sobre la menstruació:


10 de nov. 2020

Sexualitat durant el franquisme

Com s’han de comportar les dones

Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama… Si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche. En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así, no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar.

Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes. Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello. Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte […]

(Economía doméstica para Bachillerato y Magisterio, Sección femenina, 1958)

Text elaborat per la Secció Femenina per a l’educació de les xiques durant el Franquisme. La Secció Femenina era la branca femenina de Falange Espanyola i estava dirigida per Pilar Primo de Rivera, germana de José Antonio, el fundador del partit.

Mireu també aquest anunci de Soberano dels anys 60.



26 d’oct. 2020

Orgullosxs de ser qui som. Visibilitat intersex



En el Dia de la Visibilitat Intersex, Iolanda Melero respon a les nostres preguntes.


Vídeo realitzat per KALEIDOS, Organizació Intersex per la Diversidad, i GRAPSIA, per a celebrar aquest 26 d'octubre el Dia de la Visibilidad Intersex, mostrant-se orgullosxs de qui són i de la bellesa dels seus cossos. 

El terme hermafrodita procedeix de la mitologia grega. [...] En el món animal o vegetal, l’ésser viu hermafrodita posseeix els òrgans masculins i femenins alhora, o un òrgan mixt, de manera que pot produir cèl·lules masculines i femenines. Aquest terme està en desús per a referir-se a persones, i a més, no es coneix cap ésser humà amb la capacitat de produir tant òvuls com espermatozoides. Les denominacions més actuals són intersexualitat o DSD (Disorders of Sexual Development, anomalies del desenvolupament sexual), termes paraigües per a referir-se a persones que tenen una configuració anatòmica (dels genitals externs i interns), hormonal i/o genètica que no es correspon amb els paràmetres típics de dona o d’home, i que socialment es consideren ambigües o mixtes.

L’activista intersex argentí Mauro Cabral defineix així la intersexualitat:

«Comencem pels intersexuals. Qui són? Qualsevol que haja nascut amb un cos sexuat diferent a la mitjana femenina o masculina, i en particular els qui van ser sotmesos a intervencions mèdiques per a corregir-ho, i els qui han sigut i són violentats pel maltractament familiar, social i institucional d'aquesta distinció. On estan? A tot arreu. Com se’ls reconeix? No se’ls reconeix, passen inadvertits entre la gent perquè són aquesta gent: la veïna heterosexual, el capellà donant missa, el gai de la mà amb la seua parella, la lesbiana a l'escala de la facultat, el porter bisexual, la travesti que agafa un taxi amb dues amigues, el transsexual que atén el quiosc, l'àvia, l'oncle, la fillola, la cosina, el conegut del bar, la cunyada d'algú. Qualsevol persona pogué haver nascut amb un clítoris “molt” llarg o un penis “molt” curt, amb testicles que no van descendir, o amb ovotestis, sense vagina, amb el foradet per a orinar al costat o a la base del penis, amb cromosomes XXY o XO, amb algun dels múltiples cossos sexuats que la medicina va anomenar primer en la llengua de les “síndromes”, i ara en la dels “trastorns”. Aquells als qui es diu intersexuals som en general hòmens o dones que encarnem una diferència entre tantes: en nosaltres, el gènere masculí o femení es va inscriure literalment i amb violència, a través de procediments que cercaven convertir-nos carnalment en hòmens i dones iguals als altres.»

No hi ha acord sobre el nombre de persones intersexuals al món. La biòloga nord-americana Ann Fausto-Sterling assenyala que l’1,7% dels nadons presenta alguna forma d’intersexualitat, i que entre un 1 i un 2 per mil de criatures és difícil respondre a la pregunta de si és xiquet o xiqueta. Altres estudis parlen d’un nadó per cada 4.500 naixements. D’altra banda, no tots els bebés amb intersexualitats naixen amb genitals externs ambigus, ni les seues famílies o el personal mèdic han de decidir-ne el sexe “oficial”. També hi ha una gran variabilitat respecte al moment en què es “descobreix” la intersexualitat –abans de nàixer, en el naixement, en l’adolescència o, fins i tot, en l’edat adulta–, no sols per la diversitat biològica sinó pel secretisme que tradicionalment l’ha acompanyada.

Atesa la variabilitat de situacions intersexuals i de vivències, autores com Núria Gregori (2015) prefereixen parlar d’intersexualitats o d’estats intersexuals. A més a més, el terme disorder o anomalia ha estat considerat patologitzant per part de col·lectius intersex, que prefereixen parlar de Differences of Sexual Development (diferències del desenvolupament sexual o desenvolupament sexual diferent o divers). Amb tot, l’activisme intersexual encara no té molta presència a l’estat espanyol i hi ha encara poques persones que es visibilitzen com a tals.

Tot i que la situació està canviant, molts bebés intersexuals són sotmesos a cirurgies correctives que pretenen normalitzar uns genitals que en la major part dels casos no causen dolor ni són perjudicials per a la salut. Els arguments mèdics pretenen evitar l’angoixa de les famílies, el dany emocional que se suposa que patirà el nadó pel rebuig social o els problemes juridicoadministratius derivats de la indefinició. La majoria d’aquestes intervencions solen anar encaminades a convertir els nadons en xiquetes, ja que és més fàcil llevar –un clítoris considerat massa gran– que posar –convertir un penis xicotet en un de gran–, i perquè per al model hegemònic, la sexualitat és sinònim de coit heterosexual, i una dona i un home “funcionals” han de tindre, respectivament, vagina i penis (d’una mida estàndard). L’activista intersex nord-americana Cheryl Chase ha denunciat que la mutilació genital africana es considera un ritual bàrbar que desfigura; en canvi, l’extirpació dels clítoris dels bebés intersexuals s’anomena cliteroplàstia i es considera una pràctica científica que normalitza una desviació.

[...] La intersexualitat curtcircuita el sistema sexe-gènere i el binomi home-dona com a natural i immutable perquè la variabilitat de l’anatomia humana no cap en aquestes dues caselles. El dia 26 d’octubre és el Dia de la Visibilitat Intersex. Aprofitem per a mostrar la diversitat i la bellesa de tots els cossos.

Informació de la guia "Els nostres cossos, els nostres drets". 

6 de juny 2020

El meu orgull eres tu

Erik Carvajal MtM és un jove trans de les Canàries, autor del vídeo i del projecte MI ORGULLO. Juntament amb una companya ha creat una pàgina web de suport en la qual qualsevol persona pot enviar una carta de suport de manera anònima i llavors en rebrà una altra. El vídeo és bonic i esperançador. Compartix-lo!

8 de maig 2020

Dessex explica què és el sexting

Dessex és una associació valenciana que ofereix formació en sexualitats i assessora també de manera partícular. La Regidoria de Joventut valenciana va posar en marxa fa un temps InfoSex Jove, un punto d’atenció presencial, individualitzada, anònima i confidencial per a joves. Els divendres de 17 a 19 els pots trovar al Centre de Joventut de Russafa, C/ Puerto Rico, 42. El telèfon és 963818848 i el correu info.dessex@gmail.com. Durant el confinament, els pots escriure, i veure també aquesta magnífica sèries de vídeos que han penjat al seu instagram @asdessex. Ací et deixe un tast:





A post shared by Associació Dessex (@asdessex) on


19 d’abr. 2020

De millors amigues a nóvies

Valen i Sofi "De mejores amigas a novias"

El dia 26 d’abril és el Dia de la Visibilitat Lèsbica, una jornada per a reivindicar la visibilitat de l’homosexualitat femenina, per a demanar la inclusió de la realitat lèsbica als mitjans de comunicació, a les polítiques públiques, a l’àmbit educatiu i sanitari, etc. És el dia també per a recordar-nos que cal encara lluitar contra la lesbofòbia, i, en temps de confinament, no podem oblidar les joves lesbianes que potser estan vivint amb unes famílies que no les accepten, que no veuen amb bons ulls que les filles desitgen o estimen altres dones, o que tinguen ploma, que visten d’una determinada manera, que no amaguen el seu lesbianisme, que siguen activistes, etc. 

Al voltant del 80% de persones LG oculten la seua homosexualitat en l’adolescència per por al rebuig dels iguals i de la família. Vergonya, inseguretat, baixa autoestima, desconfiança, por a no tindre parella... són algunes de les emocions que acompanyen les adolescents lesbianes. 

Les lesbianes patim una doble discriminació: per dones i per homosexuals. Sabem que les relacions sexuals que estan fora del marc de la reproducció són de segona categoria, ja que, segons el model sexual hegemònic, les pràctiques sexuals es divideixen en preliminars i coit, i la sexualitat en majúscules és un coit (relacions completes, diuen alguns). Les lesbianes patim també l’assetjament dels que insisteixen a fer trios perquè els exciten dues dones. I com a dones, també ens condiciona el model de bellesa tradicional, i no està ben vis no ser femenines o tindre ploma

Amb tot, hi ha hagut avanços en la visibilitat, i podem trobar alguna sèrie protagonitzada per lesbianes (la mítica The L Word) o, el més corrent: sèries amb alguna lesbiana, per exemple Sex Education, Euphoria, Atypical... També hi ha grups de música obertament lesbians i activistes, com les Chocolate Remix o les Torta Golosa (Las camionas és una cançó dedicada a les dones masculines); hi ha cantants com Melo Moreno (també youtuber) o Hayley Kiyoko; i trobem parelles de youtubers amb molt d’èxit, com les colombianes Calle y Poché, les argentines Valen i Sofi, o algunes de casa, com Dulceida o DeVermut. Els seus vídeos ens poden ajudar a passar el confinament més acompanyades.