Mitjançant grups de discussió amb
xiques joves, dones immigrants, pares i mares d’adolescents, professorat i
hòmens, es parla sobre com es viu aquesta qüestió.
A les
dones ens eduquen amb la por a patir una agressió sexual per part dels hòmens.
Missatges com Que t’acompanye algú, fes-me una perduda, torneu juntes,
agarra un taxi... són constants. És una por un poc desproporcionada, si
atenem a les dades reals, ja que les violacions i els abusos representen el 0,4%
del total d’infraccions, i també si tenim en compte que el perfil de víctima de
delictes és el d’un home d’entre 20 i 50 anys; en canvi les dones declaren
sentir-se més amenaçades a les enquestes sobre seguretat ciutadana i els xics no
són pràcticament alertats perquè es protegisquen.
És una
por irracional i sense fonament, la que tenen les dones? No, en absolut. Han estat educades per a pensar que tenen moltes possibilitats de ser agredides i per això han d’estar alerta i protegir-se. Aquesta educació en la por s’assaona amb
la literatura criminal i les pel·lis i sèries, que sovint presenten violacions
de desconeguts que solen també acabar amb la mort de la protagonista.
A més a
més, les dones solen patir tota una sèrie d’agressions masclistes quotidianes
(fregaments als transports públics, persecucions de nit d’algun xic que ha
begut i que no sabem si vol lligar o agredir-nos, les mal anomenades
galanteries, etc.) que contribueixen al temor i a augmenten la sensació
d’inseguretat pel carrer.
En
general, les famílies alerten més les filles que els fills dels hipotètics perills que corren,
fonamentalment per part de desconeguts; però la realitat mostra que les
agressions de persones conegudes són més freqüents, i també que corren més perill els fills adolescents que les filles, per exemple de patir un accident amb la moto o el cotxe (per conduir arriscadament, per beure més del compte, per ficar-se en una brega amb un altre xic, etc.).
Aquesta
educació en la por té conseqüències, tant per a les xiques com per als xics:
1. Les xiques estan alerta
davant de les violacions tradicionals i desarmades per a enfrontar i fins i tot
reconèixer les que es produeixen en entorns suposadament segurs, amb un nòvio,
amic, amant o marit.
2. En
els xics, la representació constant de la violència sexual dels hòmens sobre
les dones serveix per a sostindre el mite que la sexualitat masculina és
perillosa i incontrolable per naturalesa. Continua pensant-se que els xics són
més sexuals que les xiques i que no es poden controlar, ja que les hormones controlen
per ells.
3. Als xics no se'ls alerta dels perills reals, derivats sobretot d'un model de masculinitat tradicional que minimitza el risc i considera natural la violència com a manera de resoldre els conflictes o de comportar-se.
4. Tot i ser missatges donats
amb la millor de les intencions, en el cas de les xiques, només donen com a solució que elles deixen de fer coses, la qual cosa implica negar-los el dret a estar soles o a
fer coses soles, per exemple. I la creença en la necessitat d’algú que les protegisca.
Diu
Susan Brownmiller que les violacions no són producte d’individus aïllats sinó un
mecanisme patriarcal per a condicionar el funcionament quotidià de les dones, i
limitar la seua autonomia i la seua llibertat sexual. Mosta d’això és que, quan
pateixen una agressió, sovint se les culpa per haver trencat el model de
feminitat tradicional. Fa un parell d’anys van ser un escàndol les declaracions d’un cap de policia de Toronto, que va dir que per a evitar les violacions, les
dones no havien de vestir-se com si foren prostitutes.
Sobre
les dones recau la responsabilitat de previndre les agressions, però els hòmens
no solen parlar ni reflexionar sobre el tema, tampoc els que són pacífics i igualitaris. No
s’haurien de qüestionar els hòmens la seua implicació en la violència masclista
i començar a qüestionar el masclista de torn, encara que siga un amic? No perden ells, també, amb la violència?
Font: No vayas sola, te puede pasar algo. June Fernández.
