Feia temps que no donava el premi Karicia... així que ja va sent hora de reprendre els vells i bons costums!!!
Molt bo, Helena!!!
Hola a tothom :)
En referència al documental de "Drag Kings" que hem vist a classe, haig de dir que m'ha agradat perquè mai havia sentit a parlar d'elles. Per això m'ha semblat molt interessant. Sempre havia sentit parlar de les Drag Queens i mai ningú m'havia dit res. En aquest aspecte crec que s'ha d'explicar que no hi ha sols homes que es vesteixen com a dones sinó que també hi ha dones que es vesteixen com a homes. Mentre escric i rellegisc, me n'he adonat que la última oració escrita, queda un poc estranya. Es pot dir que es vesteixen o que la seva manera de vida és de dona/home? Hi ha algunes dones al documental que quan estan al Venus Boyz són homes, però que la resta del dia són dones. En canvi, la fotògrafa viu com a home. I no sé si dir LA fotògrafa o EL fotògraf ! Estic confusa perquè no vull que es malinterpreti el comentari i que es pensi que jo sóc tancada de ment i que considero que això per als "Drag Kings" és tan sols diversió. I no és així. A més, a les pròximes classes d'Educació Afectivoemocional podríem fer tallers de masculinitat o de "Drag Kings". Podríem fer com una taula de aspectes que es considera correctes per als homes i no per a les dones, i al revés. Pot arribar a ser molt interessant. És una espècie d'empatia. Posar-se a la pell dels altres.
I en quant al tema de "marimacho", que per cert caldria buscar-li una equivalència per al català, crec que cal començar a solucionar aquests problemes. Jo ho consideraria una espècie de "bullying" perquè no es deixa llibertat a les xiques. Jo quan era petita, vestia roba del meu germà i durant molt de temps vaig vestir roba "de xic". Quina era la diferència? Doncs els colors, el tipus de roba, etc. Jo tenia molt de xandalls del meu germà Miquel. I haig de dir que no solc portar ni falda ni vestit perquè és massa gran la comoditat de portar vaquers. Ma mare em va deixar de comprar faldes perquè mai me les posava. Sort que ningú em va dir mai marimacho, perquè per als xiquets és dur, és un tipus de repressió. També me'n recorde que els meus pares em regalaren un llibre que es deia " ¿Mari José o Maria José?" o alguna cosa per l'estil. Tractava d'una xica que li deien que era una "marimacho". Sa mare li comprava vestits però ella es posava pantalons i xandall. Que era molt bona en gimnàstica. Buscaré el llibre per casa i si el trobe posaré l'enllaç perquè qui vulgui el pugui llegir. Estava molt bé.
Moltes gràcies.
I en quant al tema de "marimacho", que per cert caldria buscar-li una equivalència per al català, crec que cal començar a solucionar aquests problemes. Jo ho consideraria una espècie de "bullying" perquè no es deixa llibertat a les xiques. Jo quan era petita, vestia roba del meu germà i durant molt de temps vaig vestir roba "de xic". Quina era la diferència? Doncs els colors, el tipus de roba, etc. Jo tenia molt de xandalls del meu germà Miquel. I haig de dir que no solc portar ni falda ni vestit perquè és massa gran la comoditat de portar vaquers. Ma mare em va deixar de comprar faldes perquè mai me les posava. Sort que ningú em va dir mai marimacho, perquè per als xiquets és dur, és un tipus de repressió. També me'n recorde que els meus pares em regalaren un llibre que es deia " ¿Mari José o Maria José?" o alguna cosa per l'estil. Tractava d'una xica que li deien que era una "marimacho". Sa mare li comprava vestits però ella es posava pantalons i xandall. Que era molt bona en gimnàstica. Buscaré el llibre per casa i si el trobe posaré l'enllaç perquè qui vulgui el pugui llegir. Estava molt bé.
Moltes gràcies.
