10 de set. 2011

Suïcidi. It gets better.

10 de setembre. Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi.

El projecte It Gets Better (en català: “millorarà”) va ser creat per Dan Savage en 2010 en resposta a l’augment de suïcidis de joves adolescents als USA, assetjats per homosexuals o perquè el seu entorn pensava que ho eren. L’objectiu del projecte és la prevenció del suïcidi entre joves LGTB a partir de testimonis de persones adultes que expliquen que les seus vides milloraran. En les dues primeres setmanes el canal va aconseguir quasi set-cents vídeos, molts d’ells de persones cèlebres de totes les orientacions sexuals, per exemple el president Obama.

L’homofòbia, la bifòbia o la transfòbia provoquen depressió, mala salut i suïcidis. Però el rebuig, la discriminació o la soledat que se sent a l'escola o a l'institut, passa. I tot millora. De veritat. 
La teua vida també millorarà!







6 comentaris:

Doña Rogelia ha dit...

Hola Rosa:
Tal vez conozcas a la organización The Trevor Project que también lucha contra el suicidio de adolescentes LGTB. La semana pasada organizaron un flashmob en Los Ángeles bajo el lema “Talk to me” que se puede ver aquí: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=AB_ST0-2bCE. En los Estados Unidos celebran una semana de actos de prevención del suicidio cada mes de septiembre.

Enric Senabre ha dit...

Hola Rosa, veig que tornes a reprendre l'activitat bloguera amb una entrada ben interessant. He de dir-te que he utilitzat els vídeos que penges i les entrades per a classe de batxiller i han funcionat molt bé. Ens proporciones un material inestimable. Gràcies

Cristian ha dit...

Hola, María. Després del meu primer dia d'universitat, volia tornar a sentir les teues karicies de nou, sempre carregades de bons sentiments.
Sincerament, he de dir que els tres videos m'han emocionat profonament.Em fan recordar coses que tracte d'oblidar poc a poc,
cada dia,pero sé que estaran sempre ahi,perquè el meu cor no pot oblidar-se d'elles.

No obstant, per a mi, la meua condició sexual i les circumstàmcies de la meua vida m'han aportat maduressa,fortalessa
d'ànima,i m'han fet crèixer i evolucionar com a ser humà.
És cert, és dur. Ens criem en un món que no veu amb bons ulls la nostra manera d'estimar a les persones.És trist, i és injust,però és cert.
Tanmateix, ningú mereix renunciar a trobar la seua pròpia felicitat pel que pense o deixe de pensar la resta del món. Tothom mereix viure tal i com dessitge, mostrant-se de manera auténtica, sense complexos ni pors al que pensen els demés. Ningú mereix patir per ser com es. Perqué la nostra condició sexual no determina el tipus de persona que som, sóm nosaltres qui elegim el tipus de persones que volem ser. I hem de lluitar per construir el nostre propi camí,el de la nostra pròpia felicitat.
Per res del món podem resignar-nos i acceptar que,per algun motiu que desconeguem, ens va costar més ser feliços. Jo,per descomptat, ja no estic disposat a seguir plorant i patint per gent que no mereix les meues llàgrimes. Perquè en realitat, la gent que ens desprecia és gent buida, que necesita fer infeliç als altres per suportar la seua pròpia infelicitat.
Sols quan ens estimem i acceptem com som, podem esperar que els demés ens estimen també.
I és cert,cap infern dura tota la vida. Les coses canvien.Les persones evolucionen(i les que no ho fan, pitjor per a elles). Coneixeras gent que t'estimarà per ser com eres. La gent que ens estima sempre estarà ahi.Però sobretot, nosaltres som els primers que hem d'estimar-nos incondicionalment. Patir també forma part de l'aprenetatge de la vida. Però sempre cal lluitar per trencar barreres, per ser lliures,per ser les persones que dessitgem ser.
Espere amb tota l'ànima que el missatge haja arribat a totes aquelles persones que patixen alguna situació d'aquest tipus, i
confie també en que es contagien d'ànim,positivitat,coratge i determinació. Sé de primera mà que no és fàcil. Però no l'accepteu, no us resigneu, no assumiu que mereixeu patir per ser com sou. Rebeleu-vos. Demaneu ajuda. Sigau feliços. Perquè ho mereixeu.

P.D(Petons, i disculpa per la llargaria,però feia temps que no escrivia res,i necessitava compensar-ho,hehhe)

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Rogelia, com sempre, aportant enllaços interessants!! Sí, coneixia el projecte Trevor però no havia vist aquesta flashmod que han organitzat i fa enveja que als USA hi haja una setmana d'actes dedicats a la prevenció del suïcidi.

Hi ha també una versió en castellà del programa It gets better que té un canal a youtube: http://www.youtube.com/user/TuVidaVaAMejorar. Els testimonis que he sentit no m'han agradat tant com els del programa anglés i per això no he posat cap enllaç; però hui n'he trobat un que està molt bé: http://www.youtube.com/watch?v=sslzfltpa3U
Una abraçada

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Enric, gràcies pel teu comentari. M'agrada compartir i més encara m'agrada que a la gent li servisquen els materials que penge. Un bes ben fort!

Rosa Sanchis ha dit...

A veure, Cristian, no tornes a disculpar-te per la llargària que ja m'agradaria a mi que tots els comentaris foren tan llargs i tan intensos com el teu.

Tinc enveja dels teus companys (ja sé que en són poquets) i companyes (que en són la majoria)i del professorat que ara et tindrà d'alumne! Per sort, a karici.es sempre tindràs espai, tot el que necessites!!

Ja saps que a l'institut t'enyorarem!
Maria