5 de nov. 2012

La dolenta educació de Pablito i Virginia






Som sexuals des que naixem, tot i que hi ha tantes maneres de viure la sexualitat com persones. Alguns nens i nenes descobreixen ben prompte el plaer que els proporciona el seu cos sexual­; però solen viure-ho d’amagat, i sovint amb culpa, sobretot quan les persones adultes s’hi fiquen i projecten la seua mirada i les seues pors. 

Si comença amb 3 anys, quan en tinga 16, què farà? responia un alumne d’ESO en una activitat dramatitzada on feia de pare que trobava la filla menuda tocant-se la vulva. En general, els progenitors que representen els i les joves solen ser molt conservadors i troben moltes dificultats per a explicar a les criatures què és la sexualitat (Ja ho sabràs quan sigues major!). Altres vegades deleguen la tasca en les dones de la família (Que t’ho conte ta mare o pregunta-li-ho a ta germana!). En alguns casos, i quan troben els o les menudes jugant amb personetes del mateix sexe, les respostes són clarament homòfobes, especialment en el cas dels barons (Un xic no li pot tocar la trompeta a un altre! Això és una porcada!), tot i que també hi ha qui no li dóna importància i creu que és cosa de criatures que no saben el que fan.

Possiblement no sàpiguen el que fan si abans ningú els ha explicat res; però els mou la curiositat, el tafaneig, el joc, l’autodescobriment, la imitació dels comportaments adults... i, des de ben prompte, el plaer. Tanmateix, a la infantesa les relacions sexuals no han adquirit els significats específics que donem les persones grans i no podem interpretar la seua sexualitat des de la nostra òptica.

Què respondríem a una xiqueta de cinc anys si ens pregunta què és fer l’amor? Li parlaríem de la reproducció? Massa vegades donem explicacions reproductives a les seues demandes i ens posem a parlar de llavoretes i de plantetes, d’espermatozous i d’òvuls, de papàs i de mamàs... I se’ns oblida que la sexualitat fa molt de temps que ha deixat de tindre com a funció primordial la reproducció. Oblidem també que es pot fer l’amor de manera molt plaent amb algú que no és la nostra parella, que ho poden fer dos xics o dues xiques, que no cal trindre fills per a estimar-se, que la sexualitat no té edat, que fer l’amor no és solament tindre un coit, etc.

Sovint, i com veiem als vídeos, les explicacions que es donen no solament no serveixen per a res sinó que reforcen l’androcentrisme i el sexisme, perquè s’encarreguen de donar diferent valor al cos de les xiques i dels xics. És obvi que tenir penis no és ni millor ni pitjor que tenir clítoris, però sovint a les xiques se’ls dóna el negatiu: els xics tenen penis, les xiques no; els xics pixen dempeus, les xiques no; papa posa la llavor dins de mamà (i ella és passiva: solament un cabent). Dels penis dels xics i de les seues ereccions, fins i tot des de menudets, es parla molt més que de les vulves de les xiques i és normal que els xics en presumisquen. Però si de les xiques només parlem del que els falta, i no del que tenen, el més possible és que visquen el seu cos en negatiu, des de la incompletesa: No tinc penis; No pixe dreta; Sóc xica perquè no sóc xic.

Sol passar també que associem els genitals femenins amb la reproducció i que els parlem d’un úter que hi ha dins la panxeta, el qual, quan siguen grans, albergarà un bebé; i en canvi, la paraula clítoris pot no haver-se sentit mai ni a casa ni a l’escola. Estem començant, sense saber-ho, a des-sexualitzar les xiques i a recordar-los el seu “destí” reproductiu? En el cas dels xics, no es parla de l’aparell reproductor intern (pròstata, conductes deferents...) i no és exagerat afirmar que aquest és l’inici de la desresponsabilització dels barons del seu paper en la reproducció (Ja es preocuparà ella de no quedar-se embarassada!). Tampoc ajuda gens a fer que els xics siguen persones responsables que al vídeo se’ls tracte com si foren ximples!!! 

Com ho veus?

41 comentaris:

Edgar Stone ha dit...

Jo crec que des que els xicotets tenen capacitat de raonar se'ls ha de parlar de tot això què és la sexualitat, però ben explicada, amb tot els detalls; els òrgans reproductius, què és i com es fa l'amor, el processos per a tindre un fill, etc., tenint en compte de no espantar al xiquet.

Els pares normalment veuen l'acte de la masturbació malament, encara que no és una cosa roïna. És bo que els xiquets descobreixen una cosa que els d'ona plaer, però els pares deuen d'informar a aquestos per a que ells siguen capaços de comprendre el que estan fent.

Jo crec que fer l'amor és tenir relacions amb una persona, que tu sents que tens una relació mes profunda, amb amor.

Maribel Arenal ha dit...

He llegit el text de l'entrada i he vist el vídeo i en general estic d'acord amb les idees expressades en el text. Coincidisc en que la majoria de vegades es parla de la sexualitat de les dones des del punt de vista reproductiu, i no pensant en el plaer, i això no està bé perquè tant xics com xiques tenim les mateixes sensacions de plaer i els medis per poder reproduir-nos. Ni les xiques es reprodueixen assoles ni els xics gaudeixen assoles. Es cosa de dos i tant un com l'altre tenim dues possibilitats.

Ara bé, pense que el vídeo no està tan mal, perquè hi ha que tindre en compte que corrien altres temps i que al fi i a la cap si que explica una part de la sexualitat. Però com que les coses no es fan a mitges i s'explica o tot o res, cal especificar les funcions per complet dels nostres òrgans sexuals.

Crec que jo seria de les que explicaria tot, però al seu degut temps, sense preses. No pense que a una xiqueta de cinc anys cal dir-li totes aquestes coses de cop, tal volta cal esperar-se dos anys més. Serà fàcil explicar-li al teu fill o filla en un futur aquestes coses?

meline wolf ha dit...

Aquesta nova entrada és molt interessant, ja que el tema del que parla segurament li haurà cridat l'atenció a tothom.

Bé, per què ens eduquen de forma distinta segons si som xics o xiques?
Doncs si voleu que siga sincera no tinc ni idea, no sé per què a la nostra societat és roí ser dona, o per què només les dones són les que han de tindre relacions amb motius reproductius i els homes només per plaer...

Estes idees estan tan dins de nosaltres que ja ni sabem per què són així, només ho fem perquè ens han educat així i perquè està mal vista a la societat fer una cosa o una altra.

Doncs jo crec que ja és hora de canvia de mentalitat, hem avançat en la medicina, la tecnologia... Per què no avançar també en la nostra forma de pensar i deixar a un costat les nostres diferències respectant com siga cadascú: xic o xica, blanca o negre...?

Pel que fa a aquest vídeo, em va donar molta gràcia, perquè la mare explicava a la xica les diferències entre una dona i un home, i quan estava parlant de l'aparell sexual de l'home no va donar informació suficient a la xiqueta, com que també els aparells sexuals servixen per a donar plaer...

També passa el mateix quan la mare explica a la filla com es fan els xiquets; no li dóna suficient informació, com per exemple com és que entra la llavoreta dins de la mare...

Manu Goldman ha dit...

L'entrada parla de l'educació sexual en la infantesa, diferenciant la que s'impartix a les xiquetes dels xiquets. Crec que està molt encertada. S'hauria d'educar des que s'interessen, sense ocultar-los res, i per supost als dos sexes de la mateixa manera. No explicar aquestes coses amb claredat o fer-ho amb metàfores pot causar un mal enteniment.

Recorde que un xiquet de la meua escola, sobre quart o quint, seguia sense entendre el sexe i la gent es ficava amb ell per aquesta raó. Un professor ens va dir que això era perquè els seus pares no li ho havien explicat com a la resta de nosaltres i que no havíem de fer-li res.

Tinc clar que si tinc fills els educaré amb completa llibertat en aquest tema. Per exemple es molt important explicar com es reproduïm les persones, però també que el sexe es una manera de obtindre plaer, sense altre fi. La veritat es que mai he pensat en que diria si la meua filla o fill em preguntara aixo, ara veig que es molt difícil. No recorde be del que me varem dir els meus pares però mai e tingut cap vergonya de parlar d'aquestos temes amb la meua família.

Maria Laffitte ha dit...

Jo mateixa he tingut la meua experiència com a xiqueta, de preguntar-li als meus pares, o a la meua cosina major en el meu cas, i que ella em conte la història sobre el pol·len i les abelles. Fins ara no m'havia adonat de que a la història li donaven més importància a l'abella que la flor. Jo vaig preguntar per “fer l'amor” i ella em va respondre parlant-me sobre la reproducció, sense donar-li importància a la part del desig i el plaer, sabent com és la meua cosina, pensant que era molt menuda per a parlar d'aquestes coses, no vaja a ser que sentira massa curiositat.

La meua opinió és que és millor contar exactament que passa i com es sentes durant la pràctica del sexe perquè després pot ser pitjor per al teu fill o filla, com les xiques que tenen por a la primera vegada, o com les persones que assoles li donen importància a la acció del “mete-saca”. Acabes donant-li importància a les coses incorrectes i desapareix del teu cap el que de veritat importa. Gaudir-ho.

Adrià Wolf ha dit...

Pense que el moment de dir o parlar d'aquest tema, no es el més important. Jo ja no recorde qui em va parlar per primera vegada d'aquest tema, si els meus amics, els meus pares...

La meua opinió es que es més important la continuïtat. No tant la primera noticia o la primera informació si no la resta de converses que es tenen després d'aquesta. Una primera impressió no te per que acabar seguint la única opinió del/la xiqueta.

I, parlant una mica dels vídeos, em pareixen un bon mètode per a respondre les preguntes dels mes xicotets respecte a aquestos temes, ja que hi ha pares molt tímids o que no els agrada parlar d'aquestos temes.

Gaby Campoamor ha dit...

M'han agradat els dos vídeos que he vist perquè els dibuixos m'han fet una mica de gràcia. La reacció de la mare a la pregunta que li fa la seua filla és molt interessant. Quan Virgínia li pregunta per què els xics tenen penis i poden fer pis de peus la mare li diu que els xics i les xiques som molt diferents i que quan siguen majors amb això es podran reproduir. Una vegada que Pablito i Virgínia estan junts, ell li pregunta a ella per a què servix la pilila i ella li diu que és un ignorant. La meua opinió sobre la diferencia dels xics i de les xiques no coincideix amb la del vídeo perquè les dones sempre hem sigut tractades més inferiors que el homes i no hem pareix correcte.

En l'altre vídeo quan la mare li explica la reproducció i com és forma el bebé en la panxa de la mare és molt significatiu perquè això serà un model de saber-ne com és la fecundació a la seua edat de 5-6 anys. M'ha fet molta gràcia quan la xiqueta intenta pronunciar espermatozoide amb eixa edat i diu uns nombres molt rars. En conclusió si jo tinc fills pense que els educaré de la millor manera que puga.

Xavi Thompson ha dit...

Els vídeos són molt divertits i a la vegada educatius. Al principi la xiqueta es queda “flipada” al vore el penis del xic i posa una cara molt graciosa. La mare crec que li conta la història de com es fan els bebés d'una manera molt objectiva, és a dir, no fa com els altres pares que per a contar com tindre un fill es tiren mitja hora i al final no t'enteres de res. Quan dic que li conta la història de manera objectiva em referisc a que li ho conta tal com ocorre, sense pros ni contres i sobretot sense dir paraules que sonen mal com follar, penis o qualsevol cosa que no pot dir una xiqueta d'aquesta edat tant primerenca.

El xic no s'entera de res i la xiqueta sempre pareix que davant del xic sàpiga de tots els temes. El xiquet es queda sempre pensant en la frase que li diu la xiqueta; com quan diu “ estàs ple d'espermatozoides i no saps el que són, com sou el xics!” i clar, el xic no diu ni piu perquè es queda pensant en tot el que li ha dit en dos segons.

ESTELA MARSTON ha dit...

Des del meu punt de vista, hui en dia els xiquets menuts estan molt més espavilats i des de ben petits se'ls ensenyen les diferents funcions que tenen les persones per a reproduir-se, però sí que és veritat que tant els profes com els pares no els expliquen fer l'amor des del plaer.

Estic d'acord amb això que diu en el text de l'entrada, que als xics i a les xiques cal explicar-los què és la sexualitat, però no és necessari explicar-los que és la penetració o coit, perquè encara són xicotets i tenen tota la vida per a aprendre'l, a eixes edats no cal eixe tipus d'educació.

Però jo mai he vist o he escoltat comentaris dels xics, dient que ells tenen pilila i les xiques no, o que ells pixen de peu i les xiques no. Encara que siga així dubte que les xiques s'acomplexen d'això o que no vulguen ser xiques, sinó que volen ser xics.

vicente ha dit...

yo estic d'acord amd diego perque yo crec que aixo es algo natural i no tenen que tindre vergonya per parlar d'aquestos temes perque son de lo mes normals.

Jaume Marston ha dit...

El vídeo em pareix molt interessant,per que com que els xiquets encara no saben els temes dels que parlen en el vídeo i encara tenen molta curiositat per aquestos temes,tenen que descobrir-los.

Anònim ha dit...

Els vídeo son molt discriminats per als hòmens ens deixen en mal llugar perquè nosaltres ne ens espalmem en una xica ta lletja perquè sinó aniríem tot el dia empalmats . Y es un vídeo molt ma per als xiquets xicotets.

alba becker ha dit...

Es una bona forma de aconseguir que la gent o pares tinguen en conta com explicar quan diuen esses preguntes i no sabes ni que dir,te quedàs en blanc...Aixo sol passar moltíssim i els xiquets li agraden que li expliquen les coses i aixo es normal...Peró ni ha que dir-lo amb tranquil·litat i paciencia.

Laura Goldman ha dit...

Bon dia:

Pense què és difícil explicar-li a una xiqueta o a un xiquet menut què és el sexe, però també pense que deurien saber-ho perquè és algo natural i del més normal. No seria complicat si a nosaltres ens ho hagueren explicat des de menuts però ens ho han donat a veure com un tema tabú, aleshores nosaltres ho veiem així. Cada vegada hi ha menys censura en aquest tema i xiquetes més joves perden la seua virginitat. Es diu que és una cosa d'adults però, per què? Per què no pot ser una cosa de xiquets? Tanmateix, torne a la meva opinió personal, crec que és perquè ens ho han donat a veure tal que així.

Aida kent ha dit...

Llo la primera volta q vaig escoltar del sexe va ser en quint i en sext la nostra enfermera del colegi ens va donar un xarla sobre el sexe ,ami el meus pares no man donat la tipica xarleta i hi ha molts adults q no son capasos dexplicarli aquest tipus de temes als seus fills y ademes perque es unes de les coses mes normals que hi ha.

paula campoamor ha dit...

bon matí
Pense què és difícil explicar-li a una xiqueta o a un xiquet menut què és el sexe, però també pense que deurien saber-ho perquè és algo natural i del més normal. No seria complicat si a nosaltres ens ho hagueren explicat des de menuts però ens ho han donat a veure com un tema tabú, aleshores nosaltres ho veiem així. Cada vegada hi ha menys censura en aquest tema i xiquetes més joves perden la seua virginitat. Es diu que és una cosa d'adults però, per què? Per què no pot ser una cosa de xiquets? Tanmateix, torne a la meva opinió personal, crec que és perquè ens ho han donat a veure tal que així.

paula campoamor ha dit...

perdó m'he e equivocat de comentari ho sent. després publicaré el meu.

Xara Stone ha dit...

En aquest text es comenta com els pares intenten el menys possible parlar de fer l'amor i rodegen el tema amb contestacions com la llavoreta o la cigonya... no hi ha que dir-ho bruscament però tampoc rodejar-ho tant perquè els xiquets es faran majors i ho aprendran per si sols.

La cigonya és una manera de bordejar el tema. Es podria dir d'una altra forma:
-D'on venen els xiquets, pare?
+Venen de una acció que fan els pares i entren uns animals petits en una bossa que té la mare i així es formen els bebés.
-Gracies pare...

No creeu que ho fan massa complicat?

Andrea Zetkin ha dit...

Ami, els meus pares no em donarem “la xerrada''. Jo sobre cinqué o abans ja sabia com es feia un fill.

Tinc un germà de 8 anys i ella sap el mateix que jo de sexe. A la meua mare no li dona tall parlar amb mi de sexe, però amb el meu germà si, jo li ajude de vegades, però sempre me fa gracia com l'explica: Les xiques tenim un cigronet... en el vídeo ho explica amb ous.. per què complicar-se la vida?

Aquestos vídeos fan gracia, ja la forma de parlar o assoles la veu ja fa gracia. Es una bona forma de explicar als xiquets com es fa un fill (si no ho saben ja).

Rosa Sanchis ha dit...

Deixe ací el diàleg del primer vídeo:

Esa cosita

(Pablito y Virginia juegan a la pelota en el parque)
Pablito. Espera un momento, enseguida vuelvo (se pone a hacer pis detrás de un árbol)
Virginia. ¡Mamá!
Madre. (Está leyendo en un banco) ¿Qué quieres, Virginia?
Virginia. ¿Por qué Pablito tiene una cosita larga para hacer pis y yo no?
Madre. Porque los niños y las niñas están hechos de forma distinta.
Virginia. ¿Todos los niños tienen esa cosita?
Madre. Sí.
Virginia. ¿Y ninguna niña la tiene?
Madre. Así es.
Virginia. Pero ¡eso es injusto! Esa cosita es muy cómoda para hacer pis.
Madre. ¿Ah, sí?
Virginia. Claro, se puede hacer pis de pie y sin bajarse los pantalones. ¡Yo quiero una!
Madre. Es verdad, esa cosita tiene algunas ventajas pero también tiene sus inconvenientes.
Virginia. ¿Qué inconvenientes?
Madre. Por ejemplo, si les dan un golpe en esa parte les hace mucho daño.
Virginia. Ah, sí, ahora me acuerdo, el otro día había unos niños jugando al futbol y… (le dan un balonazo a un niño) ¿Y por qué somos distintos las niñas y los niños?
Madre. Esa diferencia entre niñas y niños sirve para que cuando seáis mayores podáis hacer más niños.
Virginia. ¿De verdad?
Pablito. Virginia, ¿no vienes a jugar?
Virginia. No sé…, mamá me está contando una cosa muy interesante.
Madre. Ve a jugar, luego te lo cuento.
Virginia. ¿Tú sabías que los niñas y las niñas somos distintos?
Pablito. Claro que lo sabía, las niñas no tenéis pilila.
Virginia. ¿Y para qué sirve la pilila?
Pablito. Pues para hacer pis sin bajarse los pantalones.
Virginia. ¡Qué ignorantes sois los chicos!

Rosa Sanchis ha dit...

Aquestos vídeos els va emetre Telemadrid a principis del 90. Formaven part d’un programa que es deia “Detrás de la puerta”, i constava de 25 vídeos de tres minuts.

Rosa Sanchis ha dit...

Ací va el diàleg del segon:

Cómo se hacen los niños

Virginia. Mi mamá me había prometido explicármelo y, bueno, será mejor que lo veáis, es muy interesante.
Virginia. Mamá, el otro día me dijiste que me ibas a explicar cómo se hacen los niños.
Madre. (La mamá está cocinando) Pues… vamos a ver. Tú sabes que los pollitos salen de los huevos que ponen las gallinas.
Virginia. Sí, y los patitos de los huevos que ponen las patas.
Madre. Pues las mujeres tenemos dentro del vientre muchos huevecillos diminutos.
Virgina. Uh, ¿mamá, no irás a decirme que las mujeres ponemos huevos como las gallinas?
Madre. No, Virginia, (riendo) los seres humanos somos mamíferos y los mamíferos no ponen huevos.
Virginia. Ay, ¡qué alivio!
Madre. Esos huevecillos, que se llaman óvulos, están en unos órganos llamados ovarios. Una vez al mes uno de estos óvulos madura y pasa del ovario a una cavidad llamada útero. Allí se queda un par de días i, si es fecundado, empieza a desarrollarse y a los nueve meses nace un niño.
Virginia. Fecundado, ¿qué quiere decir eso?
Madre. Verás, el óvulo para desarrollarse ha de juntarse con una semillita más pequeña llamada espermatozoide. La unión del óvulo con el espermatozoide se llama fecundación.
Virginia. ¿Y de dónde sale el espetomarciano ese?
Madre. ¡Espermatozoide! Los espermatozoides los producen los hombres. Por eso para hacer un niño se han de juntar un hombre y una mujer.
Virginia. ¡Debe de ser muy difícil juntar el óvulo con el espertomatoide!
Madre. ¡Espermatozoide!
Virginia. Eso. Debe de ser muy difícil juntarlos si son tan pequeños, mucho más difícil que pasar el hilo por el agujerito de la aguja.
Madre. No, no es difícil porque el espermatozoide se mueve solo, como un pececillo microscó-pico, y va en busca del óvulo.
Pablito. Virginia, ¿vienes a jugar?
Bueno. Bueno… Luego me sigues contando lo del espermatozoide, eh, mamá.
Madre. De acuerdo.
Pablito. ¿Qué es eso del estorpezamoide?
Virginia. (En tono de listilla) ¡Espermatozoide! ¡Hay que ver qué ignorantes sois los chicos, estás lleno de espermatozoides y tú sin enterarte!

María Kent ha dit...

Jo pense que en aquest moment la societat està mes preparada que mai per a parlar de sexe lliurement i sense que siga un tema tabú. En la meua opinió ha sigut un error no parlar d'açò amb la resta de persones. I aquesta desinformació provoca molts dubtes en els xiquets a l'hora de mantindre relacions o, directament les mantenen sense saber que es exactament el sexe.

Si cada vegada els xiquets coneixen i tenen més curiositat sobre el sexe, hauríem d'informar-los quant més prompte, millor. Perquè el sexe, a més d'aportar plaer, pot transmetre infermetats o embarassos no desitjats. Quant més sàpiguen els xiquets i xiquetes (perquè al vídeo pareix que sols s'explique aquest tema a la xiqueta) més podran gaudir d'una relació sexual sana.

Per una altra banda, pareix que sols s'haja de parlar a les xiquetes del sexe per a reproduir-se i no per plaer. Pareix que es diga, que si la xiqueta practica relacions sexuals per plaer i es queda embarassada, siga per la seua culpa. També he escoltat de vegades a alguns xics dir: "perquè tenim que posar-nos nosaltres el condó? que se ho posen elles, que son les que se queden embarassades". En la meua opinió, aquestos xics encara no s'han assabentat de que també les xiques tenen sexe per plaer i no sols per tindre fills.

Yoli Beker ha dit...

La mare és massa llançada per explicar-ho a una noia tan menudeta ja que jo crec que tindria pocs anys.

Els meus pares també em volien parlar de sexe i con que jo el veia com a un tema tabú no m'abellia que em donaren la “xarrada”. En part, ara que ja no és per a mi un tema tabú, tampoc vull parlar d'ell amb els meus pares, és una mica embarassós.

Jo crec que eixos temes els tindrien que tractar els pares o professors quan arribem a certa edat. A mi em van donar la “xarrada” al col·legi quan tenia els 11 anys, encara que érem un poc immadurs, ja que quan ens van explicar el que era ens vam ficar a riure, i ara no riuria.

Sara Stone ha dit...

Jo crec que la mare li ha explicat molt bé el tema de la sexualitat i la filla es veu que li ha interessat, per una altra banda el xic no li ha donat molta importància.

A mi m'ho varen explicar, i va ser la infermera del meu cole però jo a banda ja estava un poquet informada. Pense que està bé que t'informes per a saber el que passa en el teu propi cos, o en el cos d'un altre.

manu arenal ha dit...

Jo crec que no s`ha de parlar amb la juventut perque la juventu deui en dia el saben tot i se enteren a soles.

Laura ha dit...

A mi em pareix que quan abans parles amb els teus fills, abans es fan la idea de com està el món, i les conseqüències que té fer això, i si ho fa amb protecció. La mare de la xica Virginia ha fet bé, tindre una xarrada de mare a filla sobre la reproducció. Jo quan siga major també ho faré. Perquè els xics i xiques menuts no saben molt de la vida i quan algú els diu alguna cosa ells tenen que saber dir que NO.

victor becker ha dit...

Jo crec que aixo no hi ha que parla amb la juventut els nens de eixa edat.

ramon estone ha dit...

En la meua opinió està bé que es parle del sexe als xiquets perquè així aprenen. El video està molt ben fet i pareix molt realista. Els dibuixos representen el que som.

Per altra banda, els xiquets de hui en dia ja saben moltes d'aquest tema.

Maria anthony ha dit...

A mi a soles em van parlar d'açò quan em va baixar la regla, però després no m'han tornat ha parlar d'açò, i si he sabut coses ha sigut pels amics i pel que ens han dit a classe. Però la veritat, tampoc li he preguntat jo als meus pares sobre això.

Mariajose Anthony ha dit...

A mi mai m'han parlat de la fecundació però jo tampoc he tingut molt d'interès perquè m'ho contaren, però del que m'he enterat ha sigut pels meus amics o pel que ens han contat a classe amb Rosa Sanchis. Però per als que no ho saben, m'agrada aquest vídeo.

Lidia Stone ha dit...

Aquest video m'ha paregut molt bé peque així els que no ho saben s'anteren de comm es formen els fills i quins són els organs.Pense que és bo per a ensenyar-lo als menuts. A mi els meus pares ja m'ho van explicar fa temps, però per al que no ho sàpiga este video l'ajudarà a comprendr-ho.

rafa anthony ha dit...

Jo pense que està bé educar als xiquets de petits per a que sàpiguen com és el seu cos. Jo no vaig tindre la sort de que els meus paren me l'explicaren.

Pense que Virginia és molt curiosa i això de vegades està bé, però no ha de contar-li-ho tot, almenys esperar a que tinguen un poc més d'edat.

Jo crec que està bé educar-los, però n'hi ha gent que els ho explica directament i els traumatitzen, hi ha que explicar les coses d'una forma que els xiquets ho entenguen bé. Jo estic a favor d'aquests coneixements!!

Vera Arenal ha dit...

Em pareix bé que els xiquets comencen a descobrir coses sobre la reproducció a eixa edat. A mi els meus pares mai m'han parlat sobre la fecundació ni res d'això, a mi m'ho varen contar unes amigues quan cursava segon de primària. Jo pense que a la majoria de la gent els seus pares no els hauran parlat sobre el tema, que ho haurà escoltat parlar als amics, ho haurà sentit a la tele, haurà sentit parlar del tema a xiquets més majors...

També per a alguns pares és difícil d'explicar i prefereixen que els seus fills ho descobrisquen per si mateixos o simplement que a l'escola algun professor ho explique.

Però també si es massa petit quan li ho expliques igual no ho enten. Per a mi, l'edat adequada per a começar a saber sobre eixe tema seria entre els 8 y els 10 anys.






Javier Bebel ha dit...

El tema de la reproducció per a xiquets em pareix que, a la nostra societat, desgraciadament, és un tema tabú.

Crec que ensenyar als xiquets a eixa edat el tema de les diferencies sexuals ens ajuda a comprendre millor la realitat del nostre món natural. Així els xiquets seran capaços de protegir-se del món actual que tants disgustos ens trau i tants inconvenients ens posa en el camí de la nostra vida, ja que estem passant uns temps amb moltes agressions sexuals, com abans veiem a Filomena amb "Un caramel especial".

Anime a que les mares ensenyen als seus xiquets la realitat de la reproducció.

sergi catapunchimpú ha dit...

No hi ha que avergonyar-se per eixes coses ja que es algo natural,parlar de la reproducció.

Però es nota que és una xiqueta xicoteta perquè hi han paraules que ella no sap dir-les però aquest tema es tendria que parlar un poquet més tard, quan fora un poquet més major.

Però no li podem fer res quan una xiqueta té curiositat i al final acabaria aprenent aquest tema. Així la xiqueta aprendria més de la vida.

Kevin Pankhurst ha dit...

Jo crec que la xiqueta és un poquet menuda per a que li parlen de la sexualitat perquè tindria uns 3 anys.

Però jo crec que si tinguera més edat podrien parlar-li sense que fora un tema tabú. Tots el xiquets s'avergonyixen de parlar sobre el sexe quan és una cosa natural i normal.

No us avergonyiu que és una cosa natural :)ànim!

marc arenal ha dit...

jo pense que els xiquets de hui en dia ja sabem moltes coses sobre aquest tema.
Quan estabem en segon de primaria hi havia gent de la meua clase que sabia lo que era fer el amor .
jo pense que virgina esta molt espavilada pero la forma de contaro quan eres xicotet es que et conten el conte dela cigonya en cavi la mare no li ha contat una mentira

Anònim ha dit...

a mi em pareix molt be quese lis enseny tot aixo per a que estiguen al dia pero els aparells reproductors no son millors uns dels altres si no que son igual

Rosa Sanchis ha dit...

Hola alumnes,
ensenyar reproducció no és fer educació sexual. Ridiculitzar els xics no és fer educació sexual. Responsabilitzar les xiques de la reproducció tampoc és fer educació sexual. Millor dit, sí que és educació, però dolenta. I la sexualitat és molt més que un coit heterosexual.

Però com que el tema requereix temps i espai, li dedicaré un post.

Fins aviat!

Anònim ha dit...

que la chiqueta fique interes noteper que la mare dirli que haiso no es que siga inposible perque els transesualx tambe tene penis