22 de maig 2018

Orgull de poble

Ací tenim el vídeo “Orgull de poble”, que es va fer per a celebrar el primer Orgull LGBT 2016 de Benissa (Alacant). Formava part de la campanya “Jo també sóc poble”, organitzada per la plataforma ciutadana “Reiniciem Benissa”.

Després de veure el vídeo, reflexiona sobre les qüestions següents:
  1. Creus que és igual ser LGBTI en un poble que en una ciutat? Explica-ho.
  2. Quines conseqüències creus que té per a les persones LGBTI haver de migrar a una altra ciutat per a poder viure la seua orientació o identitat?
  3. Què creus que pot aportar un vídeo com aquest a les persones LGBTI i a les no LGBTI de Benissa?
Ara, respon el test (per a tu, no cal que ho escrigues; però sí que pots comentar com t’has sentit en haver de respondre a aquestes qüestions):

          a. Eres heterosexual?
          b. Com et vas adonar?
          c. Creus que la teua heterosexualitat té cura?
          d. Sap la teua família que eres heterosexual?
          i. Ho saben en el teu treball?
          f. Tens por que t'acomiaden per la teua heterosexualitat?
          g. Què opines del fet que les persones heterosexuals adopten?
          h. Acceptaries que la mestra o mestre de la teua filla o fill fóra heterosexual?
          i. Què faries si la teua filla (o fill) et diu que és heterosexual?


21 comentaris:

Miranda (FPB) ha dit...

"ixen llevant-se bolsos,chaquetes i eix una dona parlant de la primera vegada que s'enamoro,despues un xiquet que es va vestir de rosa i tots li cridaven del que no era. No podem eixir al carrer i ser nosaltres mateixos perque a la minima ens tracten com el que no som. som tots per igual i a ningu se a de jutgar per no ser igual o d'una altra forma diferent. Hem d'afrontarlo i no deixar passar estes coses."

Yoana Addams ha dit...

En aquest món hi ha diferents tipus de persones, cis heteros, homosexuals,... Hi ha una gran varietat. Però formar part d'un grup determinat no significa que siguis estrany o que hauries de tindre vergonya... Molta gent s'incomoda per dir la seua orientació sexual o sexualitat, per por a la discriminació o qualsevol comentari negatiu.

En el meu cas, soc bisexual i ho vaig descobrir l'any passat quan amb la meua amiga començarem a investigar sobre la LGBT. De la mateixa manera que accepte les altres persones independentment de l'orientació o la sexualitat, m'agradaria que acceptem a altra gent del col·lectiu.

La paraula «acceptar» no em pareix molt bé utilitzar-la quan parlem de persones. És cert que hi ha persones que no accepten a altres, però tothom som persones i no és molt bonic dir «Accepte aquesta persona». És simplement una persona i no has de discriminar-la per coses insignificants.

També he de dir que el qüestionari m'ha xocat un poquet perquè no són preguntes que la gent sols preguntar, normalment solem escoltar aquestes preguntes no amb la paraula «heterosexual», sino «homosexual». En tot cas, és el que he dit abans, tothom som persones i perquè un/una siga d'una manera diferent no tens perquè no acceptar-la.

Per últim m'agradaria afegir que quan hi ha persones com l'home del vídeo o el xiquet amb el tutú, em sent feliç perquè aquestes persones no tenen por, es posen el que volen i no han per què tindre vergonya, és una cosa que admire molt i m'alegra veure gent així.

D'aquesta manera hauríem d'estar tots: Posar-nos el que ens agrada, no posar etiquetes a les coses, això és de xic i això és de xica, tampoc per portar o fer alguna cosa ets més femení/-ina o masculí/-ina. A tots ens agraden diferents coses i qualsevol és lliure d'agradar-li i fer el que li agrada, sense preocupar-se per comentaris estúpids que li fa la gent.

Carles Claramunt ha dit...


ORGULL DE POBLE.

Bona vesprada. Davant les preguntes que l'article "Orgull de poble" ens planteja, tractaré d'explicar de la millor manera possible el que pense sobre la posició de la força LGTBI+ als pobles i les ciutats.

Respecte a la primera pregunta: Creus que és igual ser LGBTI en un poble que en una ciutat? Respondré que no, i encara menys als pobles menuts en què quasi tots els veïns es coneixen. Pot ser, les meues paraules puguen sonar dolentes, sobretot per a aquelles persones que viuen als pobles, però pense que la idea d'una identitat de gènere lliure, és més, el concepte d'una educació global i sense diferències encara no ha arribat als pobles de la manera en què ha arribat a les ciutats, però a la mesura en què s'estenen polítiques culturals als pobles i les relacions entre el medi urbà i rural s'amplien, aniran disminuint aquestes discrepàncies de pensament que fan que gais, lesbianes, transsexuals... no siguen encara ben vistos pels veïns d'un mateix poble.

Pel que fa a la segona pregunta: Quines conseqüències creus que té per a les persones LGBTI haver de migrar a una altra ciutat per a poder viure la seua orientació o identitat?

Doncs bé, crec que les conseqüències d'haver d'anar-te de la teua llar de tota la vida cap a un lloc desconegut, fins i tot un món desconegut m'aventuraria a dir jo per les seues grans diferències de vida, són òbviament indescriptibles. Haver de trobar un nou nucli social amb el qual envoltar-te sense sentir-te incòmode, trobar un lloc de treball o d'estudis, habituar-te al sempre frenètic ritme dels centres urbans... Aventurar-se a el desconegut dóna por, però pot ser el pas cap a una vida plena d'esperances.

I ja respecte a l'última pregunta: Què creus que pot aportar un vídeo com aquest a les persones LGBTI i a les no LGBTI de Benissa? Crec que la resposta és més que clara.

Per a les persones LGTBI de Benissa, aquest tipus de mesures representen una ajuda infinita pel que fa a donar a entendre els motius de la defensa de la seua identitat de gènere cap als veïns no LGTBI de Benissa que, potser desconeixien de la seua existència o es negaven a acceptar-la per no tenir-ne coneixements suficients. Cal seguir treballant amb iniciatives com les d'aquest vídeo per a donar a conéixer els motius de la força LGTBI i aconseguir apropar-se cada vegada més a reduir una ignorància que propícia l'aparició de la LGTBIfòbia.

Valeria Campoamor ha dit...

En aquest video anomenat "orgull de poble" veiem una vegada mes els diferents tipus de sexualitat, la vida de cadascun i el lliure que som per a ser com vulguem i siguem felices sent el que som.

Les persones que apareixen en el vídeo, donen a entendre una part de la seua experiència com a persones "diferents", així és com se senten moltes vegades ja que la nostra societat s'encarrega de fer-los sentir rars, diferents o que simplement no encaixen.
Podemos aprendre que hem d'acceptar a les persones tal com són, cadascun és feliç com li va tocar ser-ho i abans de jutjar hem de pensar que la felicitat prové del que ens agrada, i si ens agrada un home o una dona és el de menys, l'important és sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.

La meua opinió és que aquests vídeos són molt bons per a obrir ments i fer entendre al món que tenir una orientació sexual o una altra no defineix la persona que eres, no et fa ni més bona ni més dolenta, simplement eres feliç.

Carla Wolf ha dit...

1. No, un poble és una societat més tancada, amb la ment més tancada. A la ciutat n'hi ha molta diversitat de pensaments.
2.Han de sentir-se malament perquè senten que no tenen cabuda en aquell poble per ser "diferents" o "rars", per haver d'allunyar-se del lloc on han crescut i de la gent que estimen, simplement perquè la gent té la ment molt tancada.
3. Pot ajudar a empastissar i entendre a les persones LGTBI i obrir la ment de moltes persones.

Aquest és un vídeo molt interessant, on persones bisexuals, etc, descriuen com se senten i les situacions que hi han viscut.
Personalment, jo, que sóc bisexual i hem vaig donar conte fa dos anys quan hem va començar a agradar una xica, entenc molt bé aquestes persones, i com se senten quan li fan aquest tipus de qüestionari invers, com si tinguérem que donar explicacions sobre la nostra sexualitat, i no té per què ser així, som aixina, ens agrada el que ens agrada i els heterosexuals no estan sotmesos a aquest tipus d'interrogatori.

Mary Watson ha dit...

Ésser d'un poble, moltes vegades pel caràcter rural i la desconnexió als nuclis urbans, suposa un distanciament de les idees més progressistes i això deriva moltes vegades en un comportament més conservador. Per això, pel general es més difícil donar visibilitat a les persones LGBTI.
Moltes persones s'allunyen dels pobles per aquest tipus de pensament estancat de la societat dels pobles, deixant enrere família, amics, amors...i trobant-se un nou entorn diferent al que ha conegut al llarg de tota la seua vida.
Aquest tipus de vídeos i propostes donen la visibilització necessària a totes les persones LGBTI i les obri a la gent que desconeix aquest món que va més enllà dels convencionalismes socials arcaics. De una manera directa, aquesta gent es mostra davant de tots com el que són, i a més, la gent que no es LGBTI aprén sobre ells i trenca els estereotips que només hi causen mal.

Les qüestions formulades davall del vídeo m'han fet sentir estranya. Per a mi, i crec que parle també per tota la gent, aquesta mena de preguntes no tenen sentit. La sexualitat de la gent no ha d'estar motiu de polèmica , ja que una cosa tan bonica com l'amor no és polèmica. Les preferències sexuals o la identificació de gènere no són malalties, són part de la nostra complexitat com a animals i éssers humans desenvolupats. Els mites de la mena de que si una persona es homosexual, bisexual... és una mala influència per als xiquets no necessiten cap explicació per la meua part, són bajanades sense cap lògica, i un pare o mestre de veritat es qui exerceix la seua llavor efectiva, no qui tinga x preferència o s'identifique amb y gènere.
Moltes vegades fiquen l'argument de ''aprén biologia bàsica'' a la gent LGBTI. Quan ells no tenen idea sobre fonaments biològics cara a la sexualitat. Hi fa falta una mica d'informació abans de criticar alguna cosa per no quedar en ridícul. Lo penós d'això és que aquestos arguments buits han tomat molta força a causa dels moviments reaccionaris que s'han posat de moda entre majors i jóvens.

Abril Collins ha dit...

Hola bona vesprada, Sóc Abril i vinc a parlar sobre l'entrada de "Orgull de poble", en el vídeo ens mostra l'opinió de diverses persones responent a certes preguntes específiques com "Penses que és igual ser de *LGTBI, en un poble què en una ciutat?", cada qui respon amb el seu criteri i la seua experiència personal.
Parlant personalment opine semblat a les persones que van ser entrevistades per a fer aquest vídeo, jo opine que si que hi ha diferències si eres del grup *LGTBI en una ciutat que en un poble, en una ciutat hi ha moltíssima més població amb moltíssimes més diferents formes de veure la vida, moltes vegades parlant personalment en un poble es té tot com més en compte, són més pocs, i totes les notícies corren, sobretot per a les persones majors que no veuen correctament les coses, solen tenir la visió antiga.
Sincerament pense que hauria de ser igual si eres de poble i ciutat perquè en tots dos llocs s'hauria d'acceptar la teua orientació sexual, eres una persona amb sentiments, impulsos i tots tenim relacions sexuals a certa edat, què més donarà amb qui?, s'hauria de seguir la filosofia de vida quan diu que "faces el que faces, sempre que sigues feliç". No val la pena qüestionar les relacions sexuals que tinga una persona, deixa-la o deixa-ho ser feliç.
Tots som persones tinguem l'orientació sexual que tinguem, siguem heterosexuals, homosexuals etcètera, tots som persones amb sentiments, no estem obligats a seguir una societat masclista i *homofoba quan sincerament no va amb nosaltres, mai faces el que no t'agradaria que et feren a tu.

Clara Zetkin ha dit...

En aquesta entrada podem observar un vídeo que es va crear per a celebrar el primer Orgull LGTB 2016 a Benissa i que forma part de la campanya "Jo també sóc de poble". L'objectiu principal del curtmetratge és mostrar que la diversitat sexual que hi ha arreu del món, i que la base principal de la felicitat és la tolerància i la comprensió dels uns amb els altres.

Una de les qüestions que es plantegen a l'entrada, es que no és el mateix pertànyer al conjunt LGTBI en un poble, -com Benissa- que en una ciutat. Encara que parlem de forma generalitzada i que clarament existeixen excepcions, en la majoria de pobles, la societat tendeix a ser més conservadora, ja que els mitjans per a promoure la diversitat no són els mateixos que en una gran ciutat desenvolupada. És per això també que es va realitzar aquest vídeo, per a promoure les distintes formes d'estimar i per a intentar acabar amb els estereotipus i els prejucis sobre el col·lectiu LGTB.


Personalment opine que les persones que s'han encarregat de realitzar aquest curtmetratge, a l'igual que les persones que participen en la campanya "Jo sóc de poble", han realitzat un gran treball i probablement tindran molts bons resultats tant a Benissa com a qualsevol lloc on es visualitze.

María Zambrano ha dit...

Benissa és un municipi i ciutat de la Comunitat Valenciana, situat en la província d'Alacant, en la comarca de la Marina Alta. Aquest poble el 2016 va tindre una bona iniciativa per a ajudar a l’Orgull LGBT, va gravar un curt amb habitants d'aquest poble parlant de la seua identitat i preferència sexual, i com ells eren tractats en un poble per ser com són.

En les ciutats conviuen molta gent de diferents llocs, amb diferents religions, cultures o estatuts socials. Com totes les persones són diferents també conviuen amb diferents preferències sexuals o amb altres identitats de gènere. No tota la societat ho accepta, però si la majoria, ja que cada vegada hi ha més educació cap a la diversitat. Però en els pobles no passa el mateix, tota la gent que viu en ells és conegut des de la seua infància, tots són fills d'algú, germà d'un altre i cosí de x. Les tradicions religioses i la cultura sexista està més presents, ja que la majoria de la població del poble és d'una edat avançada.

Per consegüent, també trobem el problema de l'acceptació, de la tolerància a la diversitat. Els diferents testimonis dels habitants d'aquesta vila coincideixen en el mateix problema, han sigut discriminats per la seua forma de ser des de petits. S'han sentit menyspreats i inferiors pels seus sentiments, i per això han d'arribar a pensar moltes vegades que perquè a ells els ha tocat viure d'aquesta forma, ser com realment són. Bromes i rissades de la resta de companys, comentaris dels seus veïns i inclús consells per a canviar.

Si és veritat que coincideixen amb les crítiques del seu poble, també comparteixen el desig de voler quedar-se, però per aconseguir-lo pensen que cal canviar la forma de pensar de la gent. Fer conéixer els seus casos per mitjà d'aquest vídeo va ser una bona solució. Ja és l'hora d'evolucionar, però no solament un grup de persones, sinó tothom, incloïes les persones dels pobles.

Per això creuen que no és una bona solució emigrar, malgrat que a molts els ha passat pel cap fer-ho. Continuaríem endarrerint el moment de fer entrar en raó, o millor dir, en educar a unes persones des de la tolerància, la diversitat, el respecte i la llibertat. No només el vídeo ha servit com una bona eina per a la visualització, sinó que cal utilitzar altres mesurades per a aconseguir aquest propòsit.

El testimoni d'un xiquet dóna la solució. Ell compta com els xics de la seua escola li han fet burles per a anar amb un tutú rosa, ja que aquest està destinat per a xiques. Si canvien el significat sexista que hem donat a les coses ja seria un pas cap al davant. Llevar de l’educació el que és femení i el que és masculí, ja que tot és de totes les persones, no cal fer una classificació que deixa a banda a una minoria important, a humans com la resta que volen ser escoltats i acceptats.

Manolo Kahlo i Daniel Goldman ha dit...

Aquest article parla sobre la primera celebració de l’orgull LGBT en Benissa, un poble d’Alacant. La iniciativa d’aquest projecte ha sigut promoguda per la campanya «jo també sóc poble», amb la intenció de començar a acceptar més al col·lectiu LGBTI+ i la diversitat en general als pobles. Per a complementar aquesta idea ens disposem a respondre a les següents qüestions que es troben a l’entrada.

De primer, hem de dir que pertànyer a aquest col·lectiu no és gens fàcil a la ciutat, per tant si anem a un poble on hi ha més gent major i menys acceptació a la diversitat i a la diferència d’orientacions sexuals, és encara més complex. Pensem que, tenint en compte açò, el col·lectiu LGBT que viu als pobles té més complicacions «per a eixir de l’armari», per tant de gaudir de la seua pròpia llibertat i orientació sexual. Per això, és d’estricta necessitat anar als pobles per tal de començar a conscienciar a la gent, ja que vivim en una societat en la qual es podria avançar molt més en aquests àmbits.

Encara que la gent de diferents orientacions sexuals migre a la ciutat continua sense ser gens fàcil per acceptar-ho, ja que, inclús a la zona urbana continua vivint gent amb una mentalitat retrògrada i homòfoba. Però és un crim que la gent s’haja de mudar de ciutat/poble per poder viure lliurement sense que ningú els jutge i puguen ser feliços...

Sincerament, aquest vídeo consciència a la gent que no és LGBT perquè així puguen entendre molt millor als que sí que pertanyen i així puguen entendre-ho millor i canviar els seus antics pensaments, i per a la gent que pertany a aquest gran col·lectiu, els ajuda perquè els recolzen a què puguen ser lliures i feliços siga la que siga la seua orientació, sense importar el lloc de procedència o en el que es troba actualment.

És molt injust que aquesta societat siga pensant que allò «normal» és nàixer sent heterosexual, i sempre fer les mateixes preguntes de si ets gay, lesbiana... Des de fa molt de temps, l’acceptació de la gent ha sigut per la seua orientació sexual, la seua ètnia o el seu idioma, i això s’ha d’acabar perquè puguem viure tots en societat sense complexos, sense necessitat d’amagar-nos i totalment lliures!

Christian Paul ha dit...

Hola, bon dia, sóc Christian Paul i aquesta vegada us comentaré la nova entrada del blog, anomenada "Orgull de poble”, que tracta sobre la celebració de l’orgull LGBT a Benissa, un poble d’Alacant, una iniciativa promoguda per la campanya “jo també sóc poble”, que pretén acceptar al col·lectiu LGTBI+ i tots els tipus de diversitats a tots els pobles, ja que si ja és difícil ser acceptat si pertanys a altre tipus de sexualitat que no està normalitzada a la societat, dins de les ciutats, no cal pensar molt per a veure que als pobles aquesta situació serà pitjor.

I açò no és per culpa en si dels pobles, ja que per ser de poble no has de ser un garrule o un analfabet, però sí que és veritat que als pobles existeix la tendència de ser més religiosos, de tenir una mentalitat menys oberta que a les ciutats, i que per norma, a quasi qualsevol poble espanyol, la població que més abunda és la de la tercera edat, que solen ser més tancats. Tot açò en conjunt fa que la tolerància i l’acceptació siga més difícil, ja que com es diu, als pobles les notícies corren com la pólvora, i la gent moltes vegades podem ser molt cruels.

Tot açò no fa més que la gent jove que es planteja viure als pobles tinguen dubtes de si han d'anar o no, i és per açò que va sortir aquesta campanya, on volen frenar l’emigració i la fugida de la gent, ja que volen demostrar que aquesta visió de com són els pobles no és més que un simple estereotip, creant un nou concepte d’acceptació social, tolerància i respecte.

Aquest vídeo m’ha agradat molt, ja que jo sóc de poble, i n’estic molt orgullós d’aquest (Torís, un poble molt valencianoparlant), ja que no tots els que som de poble som uns imbècils, i que podem acceptar a les persones per allò que són, no pels seus gusts.

Teresa Claramunt ha dit...

El vídeo “Orgull de poble” ens mostra a diferents persones, de diferents edats que viuen a un poble. Aquestes tenen una característica comú: La discriminació que han patit o pateixen a la vida quotidiana per la seua orientació sexual o, fins i tot per les seues preferències.

Si actualment encara hi ha persones que no accepten la diversitat que hi ha al món, a alguns pobles podem destacar més aquesta discriminació. Mentre que a la ciutat cadascú fa la seua vida, al poble no és igual. Potser, perquè hi ha menys habitants i tots es coneixen, de manera que el fet de criticar o fer un comentari sobre algú, com podria ser per exemple, l’orientació sexual d’una persona, és més habitual. No obstant això ens hem d’adonar que, com a conseqüència hi ha persones que han de migrar a una altra ciutat i ha de ser dur veure’t obligat a abandonar el teu poble, amistats, etc tan sols perquè les persones no t’accepten o et miren amb mala cara.

Per a concloure, pense que no s'hauria de jugar a ningú per ser com és. A més, al vídeo hi trobem alguns exemples d’aquesta discriminació: Des del xiquet que li agrada dur una falda rosa a l’escola, i rep insults dels seus companys, fins a la dona que és sent jutjada per la seua orientació sexual i l’home al qual pregunten ‘on està la nóvia?’. Tots han patit d’una manera o una altra, per tant, hem de normalitzar el fet que hi ha molta diversitat al món i fer el possible perquè ningú faça sentir inferior a ningú per aquest motiu.

Clara Goldstein ha dit...

La nostra societat ha avançat molt en els últims anys, en temes com sexe o plaer encara hi ha molt de tabú, però hi ha hagut un canvi innegable en l’acceptació de l’homosexualitat, la transsexualitat, etc. És un canvi incomplet, falta encara molt, moltíssim per canviar. Això no obstant, hi ha hagut un progrés, gràcies a campanyes que han fet possible un canvi de mentalitat.

Campanyes com la de Benissa, a Alacant, “Jo també sóc poble”. D’aquesta manera tracten de donar suport el col·lectiu LGTBI, de donar-los més seguretat, més confiança. Apareixen al llarg del vídeo “Orgull de poble” una sèrie de persones contant les seues experiències, obrint el seu cor. Hi ha mares amb fills i filles homosexuals, xiquets, gais i lesbianes, defensors de la causa, etc. Cadascú aportant una cosa diferent a aquesta campanya.

Es tracta d’una orientació sexual, no cap cosa que puga fer una persona viure d’una manera o una altra. No obstant això, per alguna raó segueixen sense ser acceptats per tothom. Que persones com tu i com jo hagen de sofrir discriminació és una injustícia, i s’ha de parar. Fins i tot hi poden haver casos de gent que de veritat crega que està fent alguna cosa roïna a soles pel fet d’estar amb una persona del seu mateix sexe. Si ha arribat un punt en què una persona puga sentir-se mal per ser com és, és clar que estem fent alguna cosa molt mal.

No és estrany trobar-nos amb una situació d’assetjament en la qual un grup de persones es fica amb una persona gai. No és estrany que una persona, quan coneix a un xic o una xica gais, pregunte coses com: Però des de quan ho saps? I a tu no t’agrada gens del sexe contrari? Són preguntes que pareixen dirigides a persones amb una malaltia o qualsevol cosa estranya. El fet que ens estranyem dels gusts d’una persona és també desigualtat.

Sentiments de por, d’incomoditat, de tristesa, això és el que senten les persones que són assetjades, o insultades. Una persona gai, per exemple, pot arribar a sentir fins i tot que s’ha d’anar de la seua casa, o del seu poble, sentir que sobra, que no és part de res. Fer que una persona se senta perduda és inaguantable. Hem d’acabar amb les discriminacions, amb els insults, amb les mirades. La societat ha canviat, és veritat, però encara li falta molt per aprendre. Hem de lluitar pels valors de llibertat, igualtat i acceptació, hem de lluitar al costat d’unes persones que lluiten cada dia.

Jesus Campoamor ha dit...

En aquesta entrada anomenada "Orgull de Poble" trobem com víctimes del assetjament per culpa de persones intolerants al LGTBI. Aquestes persones ens expliquen les situacions que han tingut que suportar i com les han pogut afrontat-les encara que això els costara molt d'esforç que mai caldria que hagueren fet si visquérem a una societat justa i que entenguera de que hi ha més amor que l'amor heterosexual i que si respectem tots els tipus d'amor seriem tots més feliços.

Entre alguns d'aquests relats trobem un d'un xiquet de curta edat que es sent ofès per no poder vestir i ser com ell vol per culpa de totes les crítiques que recollia per part dels seus companys a classe, o la dificultat de contar a la teua mare que ets homosexual per culpa que ho tome com quelcom roí; o una xica que sofreix insults per estimar a la persona que vol.

Però l'entrada no acaba ací, també es plantegen preguntes que encara no podem considerar com absurdes encara que ho siguen perquè, com hem pogut veure, encara passen situacions com les del vídeo. Les preguntes eren aquestes: Eres heterosexual? Com et vas adonar?
Creus que la teua heterosexualitat té cura? Sap la teua família que eres heterosexual?
Ho saben en el teu treball? Tens por que t'acomiaden per la teua heterosexualitat? Què opines del fet que les persones heterosexuals adopten? Acceptaries que la mestra o mestre de la teua filla o fill fóra heterosexual? Què faries si la teua filla (o fill) et diu que és heterosexual?

Òbviament, no donaré resposta perquè crec que no cal, o almenys no caldria.
DEIXEM QUE TOTS PUGA'M AMAR I SER AMATS LLIUREMENT?

Sergio Thompson 1r batx H (R) ha dit...

Per pròpia experiència puc dir que no és el mateix pertànyer al grup LGTBI a una ciutat que a un poble. Al grup amb el qual vaig del meu poble n’hi ha un xic que és homosexual i segons he pogut veure, els amics que viuen al poble sempre fan comentaris homòfobs dirigits cap a ell i no es porten molt bé. En canvi, els que som de ciutat ens portem bé amb ell i no tenim cap problema relacionat amb la seua sexualitat. Crec que açò és deu als valors que els seus avis o familiars li han inculcat, ja que habitualment les persones més majors que viuen a un poble solen tindre una mentalitat retrògrada que no accepta a persones amb una sexualitat diferent de la que “haurien de tindre”.

En el cas del xic que he explicat, ell viu a Barcelona i no en un poble. Per tant, no sé les conseqüències que podria tindre el fet de migrar a altra ciutat pel fet de pertànyer al col•lectiu LGTBI, encara que m’ho puc imaginar. Deu de ser molt dur el fet que no t’accepten al teu poble per la teua condició sexual i haver-te d'anar a la ciutat per a sentir-te integrat. Encara que també és cert que no pots estar segur que t'accepten en la ciutat, ja que, a pesar que està més conscienciada en temes com l'homosexualitat, segueixen havent-hi persones que no ho accepten i per desgràcia no són poques.

Aquest vídeo ens mostra que no podem generalitzar a l’hora de dir que els pobles no accepten a persones LGTBI, ja que en el cas que ens mostren, hi ha persones que són de poble, concretament de Benissa, i es senten orgulloses de pertànyer a aquest. En la meua opinió, aquest projecte s’hauria de difondre per diferents pobles espanyols amb l'objectiu que les persones que residisquen en aquests, específicament els joves, vegen que una persona no deu sentir-se diferent de la resta per pertànyer a un grup sexual diferent, sinó que hauria de sentir-se orgullosa.

Sofia Williams ha dit...

Per començar, ser LGBT+ a un poble em sembla molt més difícil que a la ciutat. Als pobles, en general, solen acceptar molt menys aquestes coses. Tan sols pense en com em va ser de difícil eixir de l'armari a València, que és una ciutat gran, no m'imagine el que suposaria la meua eixida d'armari a un poble.

La decisió de migrar d'un poble a una ciutat pel simple fet de ser LGBT+ em pareix molt trista. La gent crea els seus llaços al seu lloc de procedència, i deixar un lloc per ser d'una manera, deu de doler molt. Pareix una situació antiga on les persones havien d'anar a les ciutats per tirar endavant i em fa preguntar-me si de veritat estem evolucionant.

Aquest vídeo crec que pot suposar l'acceptació més gran als LGBT+, i a més, aquests se sentirien millor. El vídeo ja el varen posar a una reunió de stop diberfòbia i ja em va fer plorar, però segueix sent un vídeo molt bonic i motivador.

Sara Becker ha dit...

Ací tenim el vídeo “Orgull de poble”, que es va fer per a celebrar el primer Orgull LGBT 2016 de Benissa (Alacant). Formava part de la campanya “Jo també sóc poble”, organitzada per la plataforma ciutadana “Reiniciem Benissa”.

Després de veure el vídeo, reflexiona sobre les qüestions següents:
Creus que és igual ser LGBTI en un poble que en una ciutat? Explica-ho.
- No és igual, en un poble la gent que sol viure és gent major o gent molt religiosa que no han vist món, no dic tots, però és veritat i també a eixit en TV que molta gent jove que se sentia d’un altra forma se'n han tingut que anar a la ciutat perquè en els pobles parlen molt i a vegades et miren malament. La forma de pensar no és la mateixa.
Quines conseqüències creus que té per a les persones LGBTI haver de migrar a una altra ciutat per a poder viure la seua orientació o identitat?
- Conseqüències, crec que a soles hi ha una i és el tindré que anar-te'n sol a un nou lloc a viure.
Què creus que pot aportar un vídeo com aquest a les persones LGBTI i a les no LGBTI de Benissa?
- A les persones LGTBI que no tinguen por, què siguen com vulguen i elles mateixes i no canvien per ningú i a les persones no LGTBI que la tolerància i el respecte et dona una total llibertat de pensament, armonia i felicitat amb tu mateixa et faran millor persona.

Will Curie ha dit...

Em sembla molt curiós que l'expressió de la diversitat sexual haja arribat fins i tot a les zones rurals, on (normalment) viuen les persones més lligades a la tradició. En aquesta entrada es pot observar un vídeo relacionat amb el tema de la diversitat sexual en els pobles, i es presenten diverses preguntes que contestaré segons el meu criteri personal:

1. No crec que ser *LGTBI en un poble siga igual en un poble que en una ciutat, però depén de quin poble i de quina ciutat. No és el mateix ser *LGTBI en un poble d'un país obert a la diversitat sexual que ser-ho en grans ciutats de Rússia (per exemple) en les quals fins i tot la policia t'insulta pels carrers.

2. Mai és bé haver de *migrar a altres ciutats de forma forçosa, i haver de fer-ho per ser *LGTBI no es queda arrere. S'ha de lluitar per a eliminar el pensament binarista i evitar aquestes possibles situacions.

3. Qualsevol vídeo sobre un tema relativament polèmic (com pot ser aquest) crea un efecte (siga positiu o negatiu) en la gent directament relacionada amb la zona o el tema del vídeo. No podria dir com impacta el vídeo a la gent de Benissa perquè cada persona és diferent i té la seua forma de pensar.

M'és curiós veure aquest tipus de vídeos, ja que l'últim que se li pot vindre a una persona al capsobre el tema de la diversitat sexual és expressar-la a ple pulmó en un poble. Pense que és un desafiament canviar la situació en els pobles més tradicionals del món, però s'ha de fer si es vol canviar la forma de pensar de tots.

Elena Stone 1º batxiller ciencies ha dit...

"Orgull de poble", tracta un tema de superació sobre la discriminació de les persones amb una sexualitat diferent de la qual algunes persones incultes o sense prejudicis consideren "La normal "prejudicis típics com: Per portar el pèl curt, és lesbiana, per portar tutú és gai, o formes molt diverses de creure que l'homosexualitat és alguna cosa com un problema, una discapacitat o alguna cosa dolent de manera que s'exclou a les persones d'aquesta orientació d'una manera homòfoba i prehistòric, tenint en compte els temps que vivim i la societat en la qual estem en la qual gràcies a campanyes de conscienciació i els mitjans de comunicació cada vegada s'avança més de pressa cap a un futur pròsper on aquest tipus de coses han de desaparéixer si o si, solament així aconseguirem el vertader progrés, la igualtat, i una utopia on tots som iguals i tenim els mateixos drets de manera que una persona no haja de ser discriminada per la seua orientació sexual.

Mario Campoamor ha dit...

Els pobles sempre estan atraçats amb aquests temes ja que la educació sexual sempre ha sigut la “tradicional”, es a dir un home amb una dona. Quan eres petit els teus pares ja anaven planificant el teu futur buscant una dona amb la qual casar-se, també rebies l’educació per que dona es quedara rentant i cuidant el llar.
Per una persona LGTBI que viu a un poble va ser molt mes difícil que per a una que viu a la ciutat. En una ciutat està molt mes acceptat la diversitat de tu orientació i la identitat que puga tindre cada persona, però també varia la localització geogràfica de la teua ciutat. Al centre de la península es te una mentalitat mes antiga, això varia del govern que ha haja a cada comunitat, normalment un govern de dreta no està disposat a ajudar al canvi e integració cultural de les persones LGTBI amb problemes.
El vídeo pot ajudar o no ajudar a una persona depenent de la personalitat d’aquestes el pot prendre d’una manera o d’una altra, però pense que la majoria de gent el pren com a suport i sabent que hi han animals però també hi ha gent que te empatia i estan amb ells.

Javier Davidson ha dit...

Aquest video forma part de la campanya “Jo també soc poble” organitzada per la Plataforma Ciutadana ‘Reiniciem Benissa, al primer Orgull LGTB de Benissa.

El film son entrevistes a gent de poble on la majoria han sigut discriminades per ser diferents. Conten les seues experiències; per exemple un xiquet que volia posar-se un tutú rossa i al posarse-lo tots els seus companys varen començar a riure i a burlar-se d’ell. També hi ha una dona que quan es va enamorar d’altra dona va pensar: “Perqué a mi”.

Amb estes paraules defeneixen els organitzadors la necessitat de l’acte:
Tan sols fa 26 anys que l’homosexualitat era considerada una malaltia mental per l’Organització Mundial de la Salut, molt i moltes vam nàixer quan encara les autoritats consideraven que érem malalts. Gràcies a la lluita de moltes persones avui en dia estan reconeguts els drets de tots i totes amb igualtat i dignitat com a persones.

Em pareix una bona forma de manifestar que als pobles, que moltes vegades no se’ls te en compte, també hi ha diversitat i també hi ha una lluita contra la desigualtat. El video acaba amb totes les perones dïent:” Yo sóc de poble” i mostrant per exemple a la dona amb la seua parella també dona o al xiquet amb el tutú rossa.