31 de març 2019

Visibilitat trans

El 31 de març és el Dia de la visibilitat trans i no vull deixar-lo passar sense posar-vos una imatge i un parell de vídeos de dos persones que m'han ajudat a deconstruir-me i amb les quals aprenc cada dia: Miquel Missé i Pol Galofre.

A més a més, adjunte uns fragments que expliquen què és una persona aliada i com podeu ser aliats/des trans (de la pàgina Trans@mit):

How To Be A Trans Ally

What is an ally?

Generally speaking, an ally is a member of a privileged group who takes a stand against oppression (examples: a white person who speaks out against racism; a straight person who works to end heterosexism/homophobia). An ally works to become part of social change rather than part of oppression.

What is a trans* ally?

A trans* ally is someone who commits to being open-minded and respectful to people who may have different or unconventional gender identities or presentations; who takes the time to learn more about trans* people and trans* lives; who confronts assumptions around gender roles and gender presentation; and who works to change the misunderstanding and mistreatment of trans* people.







1 comentari:

Maria Curie ha dit...

Ahir va ser el dia de la visibilitat transsexual i molta gent no ho sabia, amb això vull dir que la transsexualitat està molt desconeguda. Em pareix estrany ja que amb tanta gent transsexual es toma com un tabú o secret, o també la gent que no respecta a les persones transsexuals. Alguna gent diu que les persones que es canvien de sexe, ho fan perquè està de moda o coses paregudes. Que es una cosa molt estranya i que si tu has nascut amb un sexe determinat, no t’ho pots canviar.

La meua germana te 8 anys i te una amiga que es transsexual, abans era Leo i ara es Cloe, ella des de petita ha sigut model i ha aparegut en anuncis, però ara que es transsexual menys marques la volen. No entenc com per tindre el sexe que per a tu et correspon, tingues que suportar miradetes, burles, marginacions... Es veritat que cada vegada la gent està més oberta de ment, però encara hi ha un grup molt gran de persones que no pensen així, i no respecten a les persones que son diferents a ells.

Ara Cloe, gràcies a que els seus pares ho entenen, volen que siga ella mateixa i estiga còmoda, pot viure feliç, sense mentir sobre com es, expressant-se lliurement. Tota la gent deuria de pensar el bé per a tots, deixar que u mateix siga com vol ser, i no aixafant-nos els uns als altres. Sense restriccions ni fronteres, al fi i a la cap tots som éssers vius.