17 de maig 2019

La taxa rosa continua

Paula i Raquel ja ens parlaren l'any passat sobre la taxa rosa. Però sembla que aquesta situació continua. Per això, Cèlia, del Batxillerat artístic, ens ha preparat una altra entrada. Ací va:

Si et digueren que hi ha un impost que es paga només per ser dona, com reaccionàries? Doncs bé, aquest existeix i rep el nom de 'taxa rosa'.

La taxa rosa (woman tax en anglés) és el nom que rep l'impost que paguen les dones en diferents productes o la pujada de preus que pateixen pel simple fet de ser productes femenins. Buscant articles que tractaren el tema, m'he trobat amb un que m'ha paregut molt interessant, del periòdic “El Mundo”, que es titulava “La tasa rosa: si eres mujer, pagas más (y no lo sabes)”. En aquest article, Marta G. Aller narra com una parella heterosexual vol comprovar fins a quin punt és cert això de la taxa rosa, així que decideixen anar un dia a fer la compra amb la llibreta a la mà. En aquest experiment, la parella descobreix que la dona pagava sempre una quantitat de més, fet que provocava a la llarga una notable diferència en la despesa econòmica. Aquests van ser els resultats:

Entre d’altres exemples, a l'hora de llavar, tallar i pentinar-se a la perruqueria, el preu que havien de pagar els homes era de 15 euros, mentre que el mateix servei per a les dones (independentment de la seua longitud o forma) costava 36 euros. El desodorant en esprai, 2,99 euros per a ells i 3,06 per a elles. El perfum d'home, a 58,6 euros; mentre que el de dona, a 101,9 euros. La maquineta d'afaitar d'un sol ús, 0,49 per als hòmens; mentre que 0,70 per a les dones. I en altres productes de vestir, com ara els pantalons vaquers, costaven 24,99 per als hòmens i 39,99 per a les dones (tot açò eren productes de la mateixa marca i categoria).

Una possible causa d'aquesta situació és el fet que les dones generalment estan disposades a pagar més diners per mantenir el seu aspecte físic, ja que socialment tenen l'obligació de complir certs estereotips, una situació que les empreses aprofiten per a posar els productes a un major preu. I és que és una realitat que les dones -que moltes vegades som les que cobrem menys-, som les que hem de pagar més. Pareix una broma, veritat?

3 comentaris:

Sandra Roussel ha dit...

És veritat que moltes vegades no ens donen comte d’aquestes coses, no tan sols que hem de pagar compreses i coses així, sinó que també hem de pagar per alguns servicis o coses mes que els homes, com per exemple tallarte el monyo o simplement alguns productes d'higenie com desodorant entre altres coses.
Pareix que les dones valem or , perquè mare meua, sortim cares, entre totes les coses que hem de comprar i fer per a estar be. Pense que en aquests tipus (i en veritat en tots els aspectes) de coses es necessari que haja una igualtat, perquè les dones seguim pagant molts diners cada any.
A més a més estaria bé difondre el consum de productes d’higiene femenina que siguen mes respectables amb el medi ambient com per exemple compreses de tela, copes menstruals, desodorants naturals… Entre altres coses.
A pesar que com he dit abans no hi ha difusió d’aquest tipus de productes però nosaltres ja ens encarreguen de buscar alternatives mes respectuoses amb el medi ambient i també amb el nostre bolsillo, per què amb la compresa de tela t’estalvies moltíssimes diners a l’any
Per altre lloc hi hauria que palar també dels molts productes que hi ha per a dones, perquè per exemple per homes no hi ha, no entenc, els homes no es cuiden la pell? Ni el cos? Ni es depilen?. Moltes persones tenen una idea equivocada dels homes, aquests també volen estar arreglats, cuidats, etc. També es maquillen i és una realitat que moltes vegades no hi ha productes per a ells i han de tirar de coses fetes per a dones, és a dir que finalment ells també acabaren gastant-se aquest excés de diners, així que ells també hagueren d'estar conscienciats d’aquest tipus d’actes.

clara campoamor ha dit...

La taxa rosa, és una de les tantes injustícies sexistes. No m'estranya que els productes femenins siguen més cars, ja que normalment les dones ho paguem sense queixar-se.
És penós que nosaltres, encara paguem eixes barbaritats pel mateix servei o productes que els hòmens.

La taxa rosa s'hauria de donar a conéixer, ja que estic segura que la majoria de xiques no s'adonen que estan pagant uns diners injustament, si totes fórem conscients d'aquesta estafa, podríem solucionar-ho i no deixar que les grans superfícies s'aprofiten d'aquesta manera.


Un exemple d'açò, són els productes femenins per la menstruació, són necessaris mensualment, així i tot no són gens barats, s'aprofiten que és una necessitat i els anem a comprar si o sí.

Tot açò em pareix tan egoista i absurd que em cabreja, espere que s'actualitzen i recapaciten al voltant de l'assumpte.

Carla Becker i alejandra Addams 1º batxiller humanistic ha dit...

Hui en dia tothom realment sap el que és una família LGTBI? Es considera família LGTBI a aquella on una parella d'homes o de dones es converteixen en progenitors d'un o més xiquets o xiquetes. Fa anys era impensable que aquest tipus de situacions fóra un estil de vida comú, però hui en dia podem dir que cada vegada és mes fàcil trobar aquest tipus de famílies les quals obviament pensem que son totalment normals però encara així tenim la la sensació de que la societat en general encara no ha sabut normalitzar la situació dels xiquets o xiquetes que tenen dues mares o dos pares.

El problema aquesta quan el fill o la filla manifesta l'amor d'aqueixa llar amb l'exterior i l’unic que rep és el prejudici en trepitjar el carrer ja que és evident que la societat no porta la mateixa velocitat per a normalitzar una adopció d'una família “comú” amb famílies LGTBI, fins i tot hi ha molts xiquets que ni tan sols s'atreveixen a comentar que tenen dues mares o dos pares entre els seus companys de col·legi per por d'aqueixos prejudicis, volen és sentir-se inclosos, per això alguns decideixen que l'ocultació de la seua realitat familiar és la millor forma de protegir-se.

Una altra de les preocupacions de les persones que no comprenen la normalitat que es mereixen les famílies homoparentals té a veure amb la noció que els xiquets que vinguen d'aquestes famílies tindran més probabilitats de ser homosexuals, la qual cosa tampoc hauria de ser considerat com una cosa negativa, però això és totalment fals; El tindre uns pares o unes mares homosexuals no influeix en la orientació sexual del fill, això va en la forma de ser de cadascun i ha de ser ja desmentit d'una vegada.


En definitiva, ens agradaria indicar que la família homoparental representa un estil de vida tan vàlid com un altre qualsevol perquè un xiquet o xiqueta cresca sense cap mena de problema, sempre que uns adults atents i afectuosos cuiden d'ell.