24 de nov. 2020

Els xics tenen... i les xiques no

Anna Peiró és metgessa i investigadora, a més d’una gran monologuista. En aquesta xarrada TED, Género y Genitalidad ¿Somos tan diferentes? (2020, 12 min.), ens parla de la desigualtat en la ciència mèdica i ens explica, per exemple, que no és adequat equiparar vulva i penis; sinó clítoris i penis, o vulva i escrot, ja que la vulva és la pell que cobreix els genitals femenins, igual que l’escrot és la pell que cobreix els testicles. A més d’aquestes equiparacions inadequades, de vegades es diu: els xiquets tenen penis, les xiquetes, no; els xiquets pixen drets, les xiquetes no. Anna Peiró ens convida a imaginar l’absurd que suposaria definir la genitalitat masculina en termes del que els falta o del que no fan: els xics no tenen clítoris ni ovaris, els xics no pixen asseguts! Queda rar, veritat? Doncs amb les xiques, igual! A més, podem estar ensenyant-los, des de xicotetes, que els falta alguna cosa o que estan incompletes.

Anna Peiró interpel·la el públic en altres vídeos i els pregunta si saben quant mesura el clítoris –entre 8 i 12 cm, respon– i també sorprén molt els hòmens cis del públic quan els diu que tenen vulva; en realitat la cicatriu d’una vagina que es va tancar en l’etapa embrionària: una cicatriu que es diu rafe. 

La manera que tenim d’ensenyar o de parlar de les parts del cos, des de criatures, condiciona la relació que mantenim després amb aquestes. Dels genitals masculins se'n parla més (els veiem també dibuixats per tot arreu), però es fa amb prepotència (com si tindre un penis fora millor que tindre un clítoris) o amb desdeny, i se sol pensar que són simples –un palo i dos boles, deia un alumne l’altre dia. Als xiquets i als hòmens no se’ls ensenya a relacionar-se amb els seu cos des de l’estima i la cura sinó des de l’exigència (importa si és gran i té ereccions). Se sol ocultar que molts xiquets menuts pateixen quan els han d’abaixar el prepuci perquè isca el gland; o que 1 de cada 140 xiquets no tenen l’eixida de la uretra en la punta del gland sinó més avall, i solen operar-los perquè puguen pixar drets –tot un símbol de masculinitat. I més encara, 1 de cada 3000 xiquets tenen l’eixida de la uretra en la base del penis o en l’escrot i, com que no poden pixar drets, també se’ls opera sense preguntar-los. Veiem, doncs, que els xiquets i els hòmens pateixen violències, però com que s’ha de mantenir la imatge de fortalesa i de potència sexual, del dolor no se’n parla.

En canvi, dels genitals femenins es pensa que són més complicats; es posa l’accent en la seua feblesa, en la necessitat d'anar al ginecòleg/òloga, però no en el plaer ni en l’autoconeixement. El clítoris és encara el gran desconegut i la majoria de xiques joves no han agafat mai un espill per a conéixer-se. 

Podríem seguir explicant diferències però se'ns ha quedat una entrada llarga. Així que ho deixarem ací i un altre dia, més. Però una pregunta final: no va sent hora d'educar en igualtat de veritat?



16 comentaris:

Isaac Wieck ha dit...

He vist i llegit el text sobre «ELS XICS TENEN... I LES XIQUES NO» i en algunes coses que he llegit i escoltat he estat de acord, però en moltes altres no, per exemple, esta bé trencar els estereotips que te la gent en coses que son erro-enes, però que el faja amb tot no em pareix.

Dic que no em pareix ja que crec que les diferencies entre persones les qualifiquen, es a dir, jo no soc igual que una dona físicament, perquè? Per que jo tinc el meu pene fora i una dona no ,o te els pits mes desar-rollats que jo, això ens fa diferents físicament, però no diferent moralment, es a dir assoles físicament, per el reste som iguals, però aquestes diferencies es fan únics, a més diuen i qualifiquen les coses per posar-li una etiqueta, però el fet de tindre un pene no em fa mes o menys, assoles es una falsa i errata mentalitat que s´implantà en aquella època, però les persones amb una NO bona educació pensa com li han ensenyat.

Per això crec que tindre pene o no, tindre clítoris o no,tindre o no tindre dona igual,tots som iguals i a la vegada diferents, i això no ens pot calcificar un color, un esport, una forma o una altra, o tindre un model a seguir, tots som iguals,però amb coses que ens fan diferents i unisc, perca si tots fórem iguals, seria molt avorrit, aixin l´entegut així

Amanda Campoamor ha dit...

Si busques a internet la definició d'ésser humà, posa que «és una expressió que fa referència a l’Homo sapiens que té la capacitat de raonament i coneixement». En cap moment, ha dividit en grups d'hòmens i dones. Ara, la meua qüestió és, per què al llarg de la història, hem evolucionat com especie, però hem tornat enrere com persones?

Per exemple, hem dividit el món en homes i dones amb les seues respectives funcions. Els hòmens són els que tenen la «coseta» cap a fora i les dones dins. Els hòmens han de treballar i les dones cuinar i cuidar als fills. Els hòmens són forts i valents, en canvi, les dones tímides i dolses.

Al final del conte, som el mateix, sigues del sexe femení o masculí i no entenc per què hem de relacionar-lo amb les funcions ja nomenades abans. Respectem i no agredim, evolucionem i no retrocedim.

Angel ha dit...

Hui en dia els xiquets mes joves no reben una educacio sexual, si que poden donar alguna xarla sobre com ficar-se un condo y l’importancia del seu us, i si es important pero tambe es important saber o coneixer el clitoris o mostrar les enfermetats del penis a eixa edat per saber que et por pasar,
ja que es molt comu com apareix en el text tindre l’uretra mes baix del comu i concenciar de que no es un problema grau.
La gent te una idea sobre com te que ser cada u i estan molt equivocats, per ser un xic no tens perque pixar de peu o per ser ser xica no te que ser tot mes complicat, simplement falten coneixements sobre com es el nostre cos, independent de si ets xica o xic.
Quan una xica acudeix al metge per alguna molestia de ovaris o perlgun problema els metgesos sempre les recomanen anaral ginecoleg, aixo perque lamajopria no tenen coneixements sobre aquest tema.

Isaac Wieck el bó ha dit...

He vist i llegit el text sobre «ELS XICS TENEN... I LES XIQUES NO» i en algunes coses que he llegit i escoltat he estat de acord, però en moltes altres no, per exemple, esta bé trencar els estereotips que te la gent en coses que son errònies, però que el faci amb tot no em pareix.

Dic que no em pareix ja que crec que les diferencies entre persones les qualifiquen, es a dir, jo no soc igual que una dona físicament, perquè? Per que jo tinc el meu pene fora i una dona no, o te els pits mes desar-rollats que jo, això ens fa diferents físicament, però no diferent moralment, es a dir assoles físicament, per el reste som iguals, però aquestes diferencies es fan únics, a més diuen i qualifiquen les coses per posar-li una etiqueta, però el fet de tindre un pene no em fa mes o menys, assoles es una falsa i errata mentalitat que s´implantà en aquella època, però les persones amb una NO bona educació pensa com li han ensenyat.

Per això crec que tindre pene o no, tindre clítoris o no,tindre o no tindre dona igual,tots som iguals i a la vegada diferents, i això no ens pot calcificar un color, un esport, una forma o una altra, o tindre un model a seguir, tots som iguals,però amb coses que ens fan diferents i unisc, perca si tots fórem iguals, seria molt avorrit, aixin ho he entès així.

Sandra Campoamor ha dit...

En la meua opinió aquests temes s’haurien de tractar moltíssim més tant a classe com a casa, és més, inclús ficaria una assignatura relacionada amb la identitat de gènere i la sexualitat. Pot ser, de no ser per entrades com aquestes, parons a classes de valencià, xarrades d’infermeres... no sabria pràcticament res al respecte i continuaria pensant que els penis són d’homes i la vulva de dones, quan no és correcte dir-ho així.

Estem molt poc informats al respecte i encara així ens creiem que ho sabem tot... il·lusos! Estic segura que molts de nosaltres ni tan sols ens hem parat a pensar en coses que veiem contínuament des de prou petits com són els penis dibuixats, que no els clítoris; com ens parlen d’anar al ginecòleg, i als xics no a l'uròleg, etc. En conclusió, tota una vergonya.

Hada ha dit...

Anna Peiró és metgessa i farmacòloga que fa monòlegs. La xarrada que hem vist hui tracta de la desigualtat en la ciència mèdica i ens explica que no és adequat equiparar vulva i penis. Parla de l’absurd que suposaria definir la genitalitat masculina en termes del que els falta o del que no fan.

Jo pense que de menuts ens han ensenyat que el penis i la vulva són coses totalment diferents, però en veritat són el mateix aparell reproductor evolucionat de maneres diferents. Quan parlem dels genitals masculins solem parlar de la grandària i de les ereccions que té, se sol pensar que són simples, però en veritat als xiquets i als homes no se’ls ensenya a relacionar-se amb el seu cos des de l’estima i la cura sinó des de l'exigència. En canvi, dels genitals femenins es pensa que són més complicats, es posa l’accent en la seua feblesa, però no en el plaer ni en l’autoconeixement.

Nacho Beach ha dit...

Jo crec que es deuria normalitzar açò d'educar sexualment a tots per igual, perquè quan som xicotets a les xiques quan es meten la ma dins del pantaló sempre el criden l'atenció perquè no esta be vist açò, però quan ho fa un xiquet no els diuen res, ja que si que està normalitzat.
Quan els xics parlem moltes vegades parlem de palles al canvi les xiques no parlen de quan es fan els dits o quant tarden en erosionar a no ser que tengues confiança amb l’altra persona.
A les dones els porten al ginecòleg més prompte que als homes a l'uròleg perquè pensen que les dones son les úniques que poden tindré infeccions o qualsevol infermetat. Crec que ens hauria de posar una edat màxima per a fer una visita, més o menys al voltant dels 15 anys.

Juanjo Orsina ha dit...

Aquest vídeo és un monòleg sobre la sexualitat, els aparells reproductors i la figura de l’home.
De manera resumida diu que el pene és el mateix que la vulva, que aspectes baronívols com pixar de peu són estúpids...

Potser sí que ja va sent hora d’educar amb vertadera igualtat. Sempre es diferencien els aparells reproductors en femení i masculí, però vertaderament són el mateix desenvolupat de maneres diferents. Els materials són els mateixos i les diferencies són mínimes. Per a la figura de l’home són molt importants accions tan absurdes com la de pixar de peu i que en general es diferencien a les de la dona.

Des del meu punt de vista, no cal cremar-se tant el cap pensant si vertaderament som tan pareguts o tan diferents, simplement hauríem de gaudir, viure i no classificar-nos tant, això sí, sempre amb igualtat i respecte.

Paula Zazo ha dit...

El vídeo parla de l’educació sexual que es dona als xiquets menuts i de la que tindrien que donar.
Pense que tot el que es diu al vídeo es veritat i opine igual que la dona que ix al vídeo.

Pense que ja es hora d’educar al xiquets sexualment de la manera correcta i no com es fa hui en dia, hi haurien de deixar de classificar les coses en homes i dones.

Ala entrada he vist una cosa que m’ha paregut molt interessant i es que hi home-ens que de menuts naixen amb un problema que fa que no pugen pisar drets i sense preguntar els operen recent naixents, pense que encara que sigues un home no tens l’obligació de pisar dret i que això es una cosa que tu fas si vols , ja que hi han hòmens que no es senten be pisant drets i preferixen sentarse.

Aitana d´Aquitánia ha dit...

Pense que el vídeo que acabem de vore és molt original edemes de educatiu, ja que ens explica d´una manera més didàctica,com és un monòleg, la pregunta tirada al aire és si som tant diferents els xics i les xiques, i no és així.

També explica que hi ha molta seguera de gènere,fins i tot a l´hora d´anar al metge ens poden fer diagnòstics diferents i medicar-nos diferent també,a les dónes ens donen antidepressius i als hòmens els tracten més a fons.

Solem prestar-li més atenció al penis, que al clítoris, pareix que es resta importància al que és, un clítoris. També és diu que els genitals femenins són més complicats, quan en realitat és que no és parla tan obertament que dels genitals masculins.

En conclusió, he arribat a la hipòtesi de que no hi hauria tanta ignorància i desigualtat de genere si ens educaren obertament del tema, sense tabús.

Mario Campos ha dit...

Desigualtat Genital

Hui el tema és sobre la desigualtat Genital entre els homes i les dones, estem acostumats a parlar de les desigualtats de les dones, les injustícies, entre altres temes… Però jo crec que poques persones reflexionen sobre la gran desigualtat entre uns genitals i altres.

Clítoris, clítoris ,clítoris… o puc escriure cent vegades més, o mil. Però encara hi ha gent que aquesta paraula la considere tabú. Una paraula que no és més que un genital, com el penis. Però pareix que per a la societat a soles existeix la vulva, un concepte molt general i que només defineix i fa referència a la pell que envolta els òrgans femenins. Hi ha poques xarrades sexuals on es parla del clítoris. Aquest cas és una ceguera de gènere.

Quan som adolescents aprenem a conèixer a poc a poc el nostre cos, les funcions que té, el plaer que ens pot aportar, etcf. I el clítoris és un aparell que dóna plaer a les dones, plaer que no s’explica, que no es dóna llum... no seria més fàcil que ens expliquen com funciona el nostre cos i normalitzar-ho tot.

Seguint amb el tema de l'educació i la visibilitat sexual, pense, que fa falta una assignatura de sexualitat, o almenys una hora setmanal, com valors ètics. I és que això va a sonar graciós però, si ja nosaltres sense tindre molta informació sobre el nostre cos sabem aprofitar-lo, imagina’t amb les xarrades i resolució de dubtes, el nou món que podem descobrir. I és que la sexualitat i el sexe és un món, un món que algunes persones no saben normalitzar ni aprofitar.

Amb el text de Karícies estic d’acord en la part de que els xics no estimen el seu cos, i que a soles veuen exigència i objectius que han de complir per a poder ser com la resta dels xics. Són actes “mascles” que es fan per a donar suport de la seua masculinitat, com per exemple “si tens un penis gran eres més masculí que altres xics”, la veritat és que fent això, per a ells serà un acte de masculinitat, però també estan fent altra competició que ells no veuen, i és saber qui és més immadur. Cadascú és té que valorar el seu cos, siga diferent o no, i també acabar amb els tabús de “el tamaño importa”. Pot ser que una persona tinga un penis més gran que el meu cap, i que es senta més “mascle”, però sabeu que? Que també aquesta persona pot ser immadura, amb deliris de grandesa. I el que a soles puc pensar és que tot en aquesta vida no es basa en ser més o menys, i que espere que la vida li done una lecció de importancia i de maduresa.

També he aprés que tots tenim una vagina, que es pot tancar a l'etapa d'embriament fent una cicatriu que es diu Rafe.

En conclusió i per a no ocupar més, la gent té prejudicis amb els seus genitals, i és un tema que cal normalitzar, com he dit abans. Quant de temps passem pensant en la sexualitat? En el sexe? En el plaer que ens atorga? I com hui en dia, no saben aprofitar-lo al 100 per cent. No sabem fer una cosa més simple que és el parlar, donar veu, opinió... en definitiva el sacar-li el major potencial al nostre cos, i plaer.

Adrian Price ha dit...

Em dona enveja, sí, enveja. Em dona enveja la forma en la qual Anna s'expressa, m’ha deixat bocabadat les seves paraules i la forma tan còmica amb la que a explica el tema, un tema que no és fàcil de narrar, i menys de la forma que l’ha fet ella, impressionant.

Parlant de les seues paraules, pense que és veritat, no em pareix just que s'omet l’aparat reproductor femení en els estudis de medicina, informes mèdics o inclús en els comentaris que fem normalment, i que a soles es tinga en compte el penis. El penis no és més que el clítoris.

Per acabar volia ressaltar aquesta part de l'entrada: “no és adequat equiparar vulva i penis; sinó clítoris i penis, o vulva i escrot, ja que la vulva és la pell que cobreix els genitals femenins, igual que l’escrot és la pell que cobreix els testicles.” Em pareix una pena que amb tot el que s'investiga continuem equiparant aquestes paraules, pense que no es deurien ni de comparar, una cosa és el clítoris i l’altra el pene, perquè comparar-los?

Arantxa Pook ha dit...

La dona ha dit moltes coses que son de veritat però quan ha dit la part de que un home anava al metge perquè tenia molèsties en la part del cor, le feien proves per a saber si tenen alguna malaltia sense qüestionar res, en canvi si va una dona el primer que pregunten es que si te molt estrès, molt treball,problemes familiars,etc..I elles ixen amb pastilles anti depressives sense ser conscients de que poden tindre algun problema de cor,és molt fort perquè en la part dels estudis de medicina se pensen que les molèsties que tenim les dones son per coses que ens passen dia a dia en canvi als homes els diagnostiquen amb alguna cosa i poden paralitzar una possible malaltia , però això no passa i els acaben diagnosticant la malaltia anys després quan és molt complicada de controlar. Aquests vídeos em semblen molt importants ja que aquestes xarrades tenen el seu punt d'ironia i em semblen molt mes "atractives" per així cridar-lo.

Dani Bon ha dit...

Em pareix bé açò de fer un monòleg sobre la sexualitat, la figura del home i els aparells reproductors. En el vídeo es parla de que els aparells son més o menys iguals però que s’han desenvolupat de diferent forma.

Te raó, aquests temes es deurien d’explicar de manera igualitària, sense preferències. Pense que ara s’ensenya millor que abans, pot ser que no del tot però millor i pense que tenim que aplegar ja al moment on l’aprenguem igual. Al cap i la fi som tots iguals i no tenim que jutjar a ningú per el sexe ni per res.

En conclusió, crec que es te que ensenyar sobre aquest tema de manera igualitària sense donar mes importància a ningú. Ara n’hi ha que conscienciar als xiquets per a que en un futur no es discrimine per temes com aquests.

Xavi Bon ha dit...

En la meua opinió aquests temes s’haurien de tractar molt més tant a classe com a casa. Gràcies a xarrades, entrades com aquestes... se coses al respecte perquè si no hi haguera això no tindria ni idea que els penis són d’homes i la vulva de dones, quan en realitat no és correcte dir-ho així.
Ala entrada m’ha cridat l’atenció quan diu que els homes de menuts naixen amb un problema que fa que no pugues pisar dret i els operen quan eres menuts, pense que no tens l’obligació de pisar dret perquè això és una cosa que fas si vols, ja que molts homes prefereixen pisar assentats a drets.
En conclusió, pense que si ens educaren obertament parlant sobre aquest tema no hi hauria tanta desigualtat i ignorància.


Ruben Padoani ha dit...

Hui en dia al centres escolars no es donen quasi cap informació sobre la educació sexual, raó de que els xiquets de hui en dia no tingues quasi idea d’açò. Segons lo que he llegit i escoltat en l’entrada, pensé que té raó en unes coses però en altres no. Un exemple en el que estiga en desacord es que som iguals, pense que físicament tenim una gran diferencia entre sexes, encara que després els aparells reproductors tinguen la mateixa funcionalitat. Però en eixe apartat no estic d’acord ja que som diferents físicament. Una altra cosa que no sabia és que a alguns xiquets els tenen que operar quan naixen per diferents conseqüències de l’aparell reproductor. En conclusió pense que es deurien ensenyar moltes més coses sobre el tema de la sexualitat.