10 de nov. 2020

Sexualitat durant el franquisme

Com s’han de comportar les dones

Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama… Si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche. En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así, no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar.

Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes. Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello. Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte […]

(Economía doméstica para Bachillerato y Magisterio, Sección femenina, 1958)

Text elaborat per la Secció Femenina per a l’educació de les xiques durant el Franquisme. La Secció Femenina era la branca femenina de Falange Espanyola i estava dirigida per Pilar Primo de Rivera, germana de José Antonio, el fundador del partit.

Mireu també aquest anunci de Soberano dels anys 60.



26 comentaris:

Isaac Wieck ha dit...

SEXUALITAT DURANT EL FRANQUISME

El que ha acabat de llegir ma deixat impactat, et preguntaràs perquè, al llegir aquest fragment de
l´economia domestica en l´època Franquista, tenien les persones a la dona com si fora un objecte per satisfer als homes, es pensaven que eren superiors, o això em pareix, també aquest anunci dels anys 50/60 em pareix HUMILIANT, ara us explique el perquè.

El article parla assoles i es refereix a la dona com si fora un objecte, assoles per a donar gust als hòmens, deia el que tenia que fer una dona per ser una bona dona, es a dir, si no ho feia era una mala dona, que no feia el que si li manava, com si fora un robot o una sirventa, estic d´acord de que es te que servir a la teua parella, com dona o com home, que tens que fer el millor per a que els dos estiguen be, però no assoles la dona te que fer ho i menys alguna cosa obligadament.

El video representava com era la mentalitat d´aquests en aquella època, per a mi molt equivocada, perquè una dona que ho feia tot be, que feia en aquella època es considerava be, la pitonissa li dona un consell, masclista, que si l´home estava furiós quan venia del treball, era perquè ella no havia fet alguna cossa be, o que li falta fer més.

Crec que tant homes com dones tenen que ajudar en la mateixa casa, tenen els dos la mateixa responsabilitat, i crec que inculcar un pensament tan masclista com aquest es horrible, en la meua opinió i experiència, jo soc un xic que en casa llave els trastos, passe la granera, eixugue, se cuinar i faig moltes coses en la meua casa, i soc home, però això no em descarta de ajudar i fer el que una persona deu de fer, a més, es la nostra casa, vivim tots, i tots devem de netejar, crec que això es correcte.

Juanjo Orsina ha dit...



Aquest text es completament denigrant de cara a l’integritat de la dona, una dona es com qualsevol altra persona viva al planeta terra, es igual en drets i deures que tots i si el homes no tenen tasques com estar sempre presentables per complaer a la seua dona doncs no cal que les dones acompleixen aquestes.

N’hi ha que tindre en compte que aquest text va ser elaborat al Franquisme, ja que no sols era una dictadura, sinó que també la cultura era masclista, inclús també està mal hui en dia dir que una dona sols pot ser heterosexual i que un home també pot sentir únicament atracció per persones del mateix genere.

En conclusió, tots som persones, tenim que ser lliures sense restringir la llibertat dels demes, els pensaments comuns no sempre estén ve i n’hi ha que ser més crítics front a qualsevol aspecte

Sandra Campoamor ha dit...

La sexualitat de les dones durant l'època del franquisme era pràcticament nul·la i nefasta. Si alguna cosa els ensenyaven era a donar plaer únicament als seus marits, sense importar el que elles volgueren o sentiren al respecte, i oblidant-se de què també hi participaven. Tenia igual si les dones no estaven preparades, se sentien incòmodes, si no volien fer x cosa, o si no els abellia mantenir relacions en eixe moment; l'important era que els xics ho gaudiren. Per culpa d’açò moltes vegades les dones ni tan sols arribaven a sentir plaer, i molt menys es donaven plaer a elles mateixes, ja que açò es considerava pecat.

Per sort avui en dia la sexualitat quasi s’ha convertit en un tema de conversació habitual i per a res tabú. Les dones reben la mateixa educació que els homes i viceversa, el que fa que les relacions siguen molt més plaents per a ambos.

Nacho Beach ha dit...

“Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer.” Em pareix molt masclista aquest comentari que se’l donava a les dones d'eixa època, em pareix surrealista la manera d'educar-les. Ara ens ven algú a donar-nos aquestes explicacions i la majoria no el farien cas perquè no te cap sentit, crec que si un no vol fer una cosa no té perquè ferla encara que siga per la satisfacció del seu marit. Em pareix que l'època Franquista era molt masclista i que hem evolucionat molt comparat ells.

L’anunci parla d’una xica que va anar a vore a la pitonissa perquè vol que el diga com ha de comportar-se amb el seu marit, ja que ell la tracta malament, ella li va dir que el posara un vas de conyac en la taula perquè es tranquil·litzara i estiguera millor.

Amanda Campoamor ha dit...

Fa molts poquets anys, les dones estaven infravalorades, i no les educaven correctament, respecte al sexe i a la vida quotidiana. Quan eren xicotetes, ja tenien inculcades les idees de «les dones a cuidar la casa i els fills», «fes tot el que diga l’home» o «les xiques amb vestits de color rosa, maquillades i sempre ben pentinades».

Com tota la societat opinava el mateix (ja que si no pensaves igual et criticaven), no tenien referències per poder manifestar les seues idees, aleshores acabaven atrapades en un món on l’home era l’important i la dona l’objecte de companya. I no podem oblidar que si una dona no estava casada amb un home o no tenia fills, eixia dels esquemes i no la valoraven. Igual que si una dona treballava, era independent o donava les seues opinions, no era «el normal» i la criticaven.

Afortunadament, la societat ha avançat i tot ha canviat. Les dones podem elegir si tindre parella i si és home o dona, si tenim fills o no, si treballem o no, si portem vestit o no, com moltes coses més. Som persones normals i corrents com un home i no es pot utilitzar l’excusa que per ser dones, poden maltractar-nos o utilitzar-nos com un joguet.

Paula Zazo ha dit...

Pense que a les dones que vivien en eixa època estaven condemnades quan es casaven, ja que segons el anunci i els homes de eixa època les dones tenien que estar a totes hores disponibles per a satisfer les necessitats del seu home.
Si les dones tenien que fer alguna cosa a la cara o al cabell tenien que esperar a que el seu home es quedara dormit per que a ell això li podia parèixer un poc incomode, si la dona necessitava satisfer les seves necessitats sexuals i el home no volia ella tenia que aguantar-se, però si el home volia ella tenia que estar disposta a qualsevol cosa com si fora una esclava, perquè per a eixa societat la satisfacció del home era molt mes important que la de la dona.
A dia de hui això a canviat, i son igual de importants les necessitats del home que les de la dona.

Rebeca Maconchy ha dit...

Aquest anunci és una mica surrealista, ja que és difícil imaginar-se una societat com la d'aquesta època, la postguerra. En aquells temps les dones no tenien cap dret i el canvi que s'ha anat produint m'alleugera; com a dona puc dir d'una manera col·loquial que ens tractaven com a gosses.

El text junt amb l'anunci semblen manuals per ser submisa i servir al teu marit correctament, a banda de mostrar una normalització que en realitat és una violació: "Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes" És increíble l'esforç i les penúries que han hagut de passar les nostres antecessores per tal d'arribar al lloc al qual estem avui a dia, encara que la nostra vida no siga un camí de roses i tinguem que continuar patint situacions de pressió social o d'assetjament al carrer.

En definitiva, realment no som capaços d'assimilar el patiment de les dones a la nostra època i al que s'enfrontaven, el que és clar és que elles han lluitat pel seu propi futur i pel nostre, hem d'estar agraïdes.

GOLDMAN, alba ha dit...

A l'anunci i al text tracten a les dones com inferiors on habien de satisfer als hòmens en tot el que ells volien, ja que ells eren els que duien els diners a casa.
Nombra com a l'hora de tindre relacions sexuals, les dones han de dir que si sempre que ells vulguin encara que no evullguen. Açò era el normal, però actualment, després d'anys lluitant per la igualtat de gènere podem veure clarament que això és una violació, ja que si la dona no vol no té per què fer-ho, i aquest tipus de textos només ajudaven a inculcar a les dones que havien de fer tot el que ells volien.
A l'anunci diu que havien de rebre bé als hòmens perquè ells eren els que treballaven, però les dones també treballaven a casa, eren maltractades per ells, la seva opinió era ignorada i a més havien de complir els estàndards duna bona dona.I elles no tenien a ningú que la rabera amb un got de vi o un bes. Els homes també hagueren de complir a la seva dona, perquè elles patien més i treballaven més que ells, però no era reconegut el seu esforç i per això eren tractades com si no tingueren drets.

ANGEL GARCIA ha dit...

Vaig a donar la meua opinio sobre Com s’han de comportar les dones:
Tots els temes que tracta el text poden ocorrer hui en dia i hem pareix molt grau el nivell al que es pot aplegar, abans aixo era normal i les dones rebien una educacio molt masclista per satisfer al seu home, actualment no es comu aquest tipus de ensenyament perque la societat esta un poquet mes concienciada i


Per acabar

ainara d'aquitania ha dit...

En l’anunci que hem vist a classe ixen dos dones, una d’elles demana ajuda a l’altra, que es una pitonissa, li comenta que el seu home li pega i mai li dona mostres de afecte, i la pitonissa li diu que l’home es normal que li tracte així, que quan l’home arribe de treballar ella li prepare un got de conyac; també en el text de karicies diuen que les dones sempre que els seus marits vulguen tindre relacions sexuals han d’obeir i que es te que fer el que el desitge.
Hem pareix repulsiu la manera que tenien de pensar abans, no puc entendre com tenien tan normalitzat que el home era millor que la dona, i el que mes em costa d’entendre es com moltes dones veien completament normal que els hòmens tractaren així a les seus dones, em fa molta ràbia que les dones haguen tingut que viure en una època en la que no se lis valorava i no se lis donava els drets que mereixien, i em dona molta pena que haguen patit tant i em disgusta que en el tema de relacions sexuals no podien decidir si volien fer alguna cosa o no i tenien que fer el que el seu marit li demanava.

Mario Campos ha dit...

Les dones en la societat dels anys 20:
Dones. Que són les dones? Si estiguérem en els anys vint, les dones eren complements que portaven els homes per a poder presumir davant d'altres homes. Eren a soles persones sense decisió pròpia, que depenien del seu marit. La finalitat de la dona, era ser ama de casa, estar amb els seus fills, no treballar, i viure del seu home. Tampoc tenien drets a tenir somnis ni aspiracions en tota la seva vida, a soles seguir un mateix estil de vida. La vida en els anys vint no era fàcil per a ningú, però, la majoria de les dones, pobres, riques... Buscaven el mateix, la llibertat.
Algunes dones varen lluitar contra una societat masclista i retrograda per a guanyar la seva llibertat, i una cosa és clara, graciés als "actes vandàlics" d'aquella època, hem pogut construir aquesta. Hui en dia es poden sentir raspallades gràcies al moviment anomenat "feminisme" que lluita per la igualtat entre homes i dones. I és que a soles les persones que lluiten fins al final aconsegueixen els seus somnis.
La societat d'anys vint no acceptava els diferents gustos que tenen les persones, com per exemple l'homosexualitat, o com es devia dir en aquella època, la desviació. Una malaltia que era tractada amb violència. I és que l'antiga societat es comportava com una fàbrica de persones, amb les mateixes opinions, mateixos gustos, mateixes formes de viure. I que qualsevol persona que no opinarà igual, que no siguera el mateix àmbit de vida, en definitiva, que sigui diferent a el que marcava la societat, era castigat per la negació de les persones d'aquella època, i, a soles el que podies fer era canviar, o lluitar amb la teva vida si feia falta.
És evident que la societat d'avanç ha canviat molt a la que hui tenim. Però encara ens queda moltes batalles. Cal dir que això no és una guerra, i no és necessari armes, ni avions, tampoc aliats ni l'exèrcit. A soles cal donar llum i visibilitzar els nous col•lectius igualitaris que busquen a aquelles persones que no troben el seu lloc en aquesta societat. Tot això és possible, gràcies a les persones que no pensaren que el que eren estava malament, i que eren fidels a ells mateixos fins a les últimes conseqüències.

Adrià Price ha dit...

Mare meua com han canviat les coses, quan he llegit la data del paràgraf, no hem podia creure que fa 70 anys passara açò, pensar que n’hi ha persones que han tingut que viure això, de veritat que no puc creure'l. I no assoles això, sinó que encara queden persones al segle XXI que pensen com si estigueren a l'edat mitjana.


Hem pareix mort fort que hages d'estar a servici complet d'una persona per obligació, i més a soles per ser dona. No has elegit ser-ho, però tampoc està malament ser dona, pareix que fa 100 anys no entenien que les dones són persones, com els homes, que una dona pot ser forta, valenta o masculí i que al contrari, els hòmens poden ser covards, dèbils o efeminats.


Quan escolte gent dient comentaris masclistes en l’actualitat, sempre que puc conteste, però no és fàcil, per què sempre t'ixen comentaris com: “era broma”, “no t'enfades ehh”, “¿Com vaig a ser jo masclista?”, “relaxat broo”. Jo no agafaria com a broma insultar a les dones, tu pensa que eixos comentaris eren usats en l’època de la teua àvia molt de seguit, per a fer-li mal a ella i a altres moltes dones.

Luna Mozart ha dit...

Em pareix molt fort el que es diu en aquesta entrada sobre la sexualitat al franquisme, perquè ens tenien esclavitzades. Per exemple, si al nostre home li apetia mantindre relacions sexuals o si volien innovar amb pràctiques inusuals, nosaltres havíem d’accedir sense importar la nostra opinió i les nostres necessitats.

Per altra banda el que avui en dia ens pareix una barbaritat, com pot ser una violació, abans es feia quasi contínuament, ja que les dones quasi mai donaven el seu consentiment, i era una cosa habitual a les cases.

L’educació sexual en l’època del franquisme era quasi inexistent, i per a la poca que hi havia era solament per al plaer del mascle. Per sort avui en dia, tenim molts més coneixements sobre la sexualitat dels dos sexes, tant homes com dones, i aconseguim relacions sexuals més plaents.

Mario ha dit...

Les dones en la societat dels anys 20:


Dones. Que són les dones? Si estiguérem en els anys vint, les dones eren complements que portaven els homes per a poder presumir davant d'altres homes. Eren solament persones sense decisió pròpia, que depenien del seu marit. La finalitat de la dona era ser mestressa de casa, estar amb els seus fills, no treballar, i viure del seu home. Tampoc tenien dret a tenir somnis ni aspiracions en tota la seua vida, sols seguir un mateix estil de vida. La vida en els anys vint no era fàcil per a ningú, però, la majoria de les dones, pobres, riques... buscaven el mateix: la llibertat.


Algunes dones varen lluitar contra una societat masclista i retrògrada per a guanyar la seua llibertat, i una cosa és clara, gràcies als "actes vandàlics" d'aquella època, hem pogut construir aquesta. Hui en dia es poden sentir recolzades gràcies al moviment anomenat "feminisme" que lluita per la igualtat entre homes i dones. I és que sols les persones que lluiten fins al final aconsegueixen els seus somnis.


La societat dels anys vint no acceptava els diferents gustos que tenen les persones, com per exemple l'homosexualitat, o com es devia dir en aquella època, la desviació. Una malaltia que era tractada amb violència. I és que l'antiga societat es comportava com una fàbrica de persones, amb les mateixes opinions, mateixos gustos, mateixes formes de viure. I qualsevol persona que no opinara igual, que no seguira el mateix modelde vida, en definitiva, que fora diferent al que marcava la societat, era castigat per la negació de les persones d'aquella època, i, sols el que podies fer era canviar, o lluitar amb la teua vida si feia falta.


És evident que la societat d'abans ha canviat molt a la que hui tenim. Però encara ens queden moltes batalles. Cal dir que això no és una guerra, i no són necessàries les armes, ni avions, tampoc aliats ni l'exèrcit. Sols cal donar llum i visibilitzar els nous col·lectius igualitaris que busquen a aquelles persones que no troben el seu lloc en aquesta societat. Tot això és possible, gràcies a les persones que no pensaren que el que eren estava malament, i que eren fidels a ells mateixos fins a les últimes conseqüències.

Amparo bolena ha dit...

Aquest text em pareix que mostra la realitat d’aquella època les coses que li deien a les dones com tens que fer tot allò que el teu marit et mane tant a l’hora de satisfer-lo com obeir-lo perquè per això valien les dones en eixa època.
Ara mateix han canviat molt les coses ja que ara estem canviant els homes i les dones serveixen per al mateix tant una dona com un home pot demanar practiques sexuals, però si algun dels dos no vol tenen que respectar-ho. No assoles han canviat a l’hora de l'ambient sexual sinó que també tenen els mateixos drets, abans eren els homes els que anaven a treballar; ara tant ells con elles poden anar. Estaven acostumats a que la dona estiguera a casa cuidant de la casa com dels fills i eixa era l'única cosa que tenia que fer, avui hi ha molts descobriments i avanços gracies a les dones.

Virginia ha dit...

Aquest text em pareix surrealista ja que les coses han canviat molt aunque ara seguis existent el masclisme no hi ha tant com en l'època Franquista.
L’anunci parla de com es deurien de comportar les dones desde un aspecte molt masclista i tractant a la dona com un objecte que a soles val per donar-li plaer a el home com si elles no deurien de sentir plaer i que tenen que obeir el que diu el home com quan diu que si el teu marit te mana fer practiques sexuals inusuals tens que ser obedient i no queixar te.
El text també parla de com les dones tenen que anar-se després a dormir per a posar-se la crema facial i els rulos,i ficar-se el despertador abans per a llevar-se el rulos i ferli el desdejunar com si ell no sabera fer-lo o s’espantaria de vore-la amb els rulos.

L’anunci parla de una xica que va anar a la pitonissa perquè el seu marit la tracta malament i vol que li diga que te que fer i ella li va dir que li posara un vas de conyac perquè asi es sintera millor.

Dylan Carreño ha dit...

Aquest fragment de text, em pareix que li donava a la dona una educació molt diferent a la nostra. Abans les dones rebien una educació molt masclista, sols era per a satisfer les necessitats de l’home, t’ensenyaven com tenies que despertar-te, quan, et deien que tenies que fer el que ell volia.

Estem parlant d’ací a fa 50 anys, Espanya ha canviat molt, a millor, ara la societat es més tolerant, es un privilegi viure a aquesta època, els nostres iaios van viure a eixos temps, i per el que conten van ser molt difícils.

Al vídeo de l'anunci, em pareix molt masclista (com la majoria de coses de l’època), on diuen que la dona es la culpable de que els seus espòs, estiguera infeliç o enfadat sempre amb ella. I la altra dona li diu que li té que donar conyac tots els dies per a que es pose content.

Dani Bon ha dit...

És inimaginable imaginar-se com vivien les dones un temps abans, encara que ara també es donen casos iguals. Les educaven dient-les que tenien que fer tot a casa, que tenien que satisfer als seu home i que tenien que fer-li cas en tot el que diguera. Durant l'època franquista no tenien quasi drets, per no dir ningú, afortunadament ara ja els tenen, almenys al nostre país.

Com he dit abans, les donen sempre tenien que satisfer als seus marits, perquè les havien inculcat una educació sexual en la qual l’home era el dominant i elles a soles tenien que complaure’ls a ells.
Afortunadament ara l’educació sexual ha millorat molt, però encara fa falta inculcar més coneixements sobre aquest tema.

Aquests temes són els que et tens que parar a pensar, dient, perquè les dones vivien d’eixa forma i perquè continuen havent casos masclistes hui en dia. N’hi que intentar continuar canviant la societat, inculcant pensaments on totes les persones siguem iguals.

Hardeep Ethel Smyth ha dit...

Jo pense que en aquest text de l’edat del franquisme els drets de la dona són injustes (són mal pensades), perquè en el text conta el que havia de fer la dona en eixe moment i om els maltractaven a elles. En el vídeo em dóna pena la dona, pel que feia el seu marit que en vegada de donar-li un bes quan ell se'n anava de casa ell s’anava pegant-li i maltractant-li, i en eixe moment totes les dones es havien d'aguantar perquè els homes eren molt més poderosos que elles.

És interessant, però a la vegada és trist també l’educació que elles tenien, elles normalment no eixien fora de casa perquè en eixa època les dones eren les treballaven i feien tot a casa i en canvi l'home eixia en qualsevol moment sense dir que ell ens anava. En canvi les dones havien de dir sempre quan se n'anaven on s’anava i perquè les preguntaven de tot i això em pareix molt mal.

Em pareix molt malt que les dones és com si no tingueren llibertat i això abans en eixa època del franquisme no el tenien en conta. Així fins que tot el que a passat abans hi ha alguns llocs del món que enguany passa tot això i no el tenen això en conta, en el meu país l'Índia la dona en maltractada i l'inutilitzen com si fóra una màquina, però ells no en tenen conta que és una persona com tots els homes.

Rubén Soler ha dit...

Hola avui vaig a fer un comentari sobre el text de l’educació de les dones en l'època franquista.

Pense que el text conta de forma irònica el que deuria fer una dona si té un home, encara que en l’època dels 50 o 60 açò era una realitat. El text descriu unes instruccions que deuria fer la dona contra el home, com per exemple, despertar-se antes per preparar-li ja una tassa de te, sempre que arribe a casa de treballar donar-li un còctel, sempre ser amable amb ell i si ell vol tindre relacions sexuals amb tú tens que acceptar-ho.

En el vídeo següent també s’aprecien aquestes situacions contades anteriorment. Es veu una dona que està adolida perquè el seu home la tracta molt mal i acudeix a una pitonissa i li conta que per a que siga feliç te que sempre fer cas a el que diga l’home o sempre satisfer-lo

En la meua opinió em pareix que es deu respectar a les dones com persones normals que són.

Marc Ciges ha dit...

Bon dia, vist el vídeo que representa l'època del franquisme a Espanya als anys 50. Hem pareix molt dur i increïble que la societat acceptara aquesta forma de vida, tard o ponte anava a acabar. Es que hem pose en la situació i jo com a persona no podria fer això, per que es sap si ella vol tindre relacions sexuals o si no en vol. Per altra part tampoc em pareix tan mal que la dona s'alça abans per tindre que preparar-li el café, ja que si s’alçara l’home abans per fer-o no dirien res, però si es la dona tot el mon es queixa. Avui en dia hi ha un punt que a la mínima que una dona fa alguna tasca relacionada en obeir o servir, la societat s’altera, boïc dir, es com que les feministes volen substituir el machimse, que els homes tinguen que fer tot allò que antes feien les dones.

Ivan Beach ha dit...

Durant l'època del franquisme n’hi havia una gran desigualtat a Espanya en quant a homes i dones. Com es pot observar al text, la funció que la societat havia adjuntat a les dones era complaure al seu marit de qualsevol manera. A l’anunci es veu més del mateix; una dona acudeix a una pitonissa perquè el seu marit la maltracta i ella no sap per què. La vident diu que potser ell treballa molt, i com ella té l’obligació de calmar-lo i tractar-lo bé, li recomana servir-li una copa quan arribe a casa.

Hui en dia seria una completa salvatjada publicar un anunci com aquest però en aquella època estava normalitzat ja que vivien en una societat masclista. Els valors inculcats pel franquisme van afectar greument a la igualtat. Si açò no haguera passat, ara les dones i homes serien completament iguals a Espanya. Ara, afortunadament poc a poc les dones i els homes s’estan igualant socialment, però encara queden coses que es poden millorar.

joan smith ha dit...

Aquest vídeo m’ha agradat per que no sabia quasi res de aquest tema i amb aquest vídeo he pogut comprendre tot el que sofrien les dones en la era franquista.

Aquest vídeo em pareix be que arribe per als jóvens per que puguem recapacitar per a un futur millor per a tots els sexes. El que es feia abans era tindre a la dona com un utensili, que la utilitzaves per a el que tu vulgues i era la teua esclava.

Ara mateixa jo crec que no hi han tants cassos com estòs, però encara en la societat apareixen molts i açò no es pot permetre, tenim que protestar per la igualtat de genere i que ningú sexe o gener tinga mes privilegis.

En conclusió, la dona no es un joguet i ninguna esclava, la dona es una persona com tots i tenim que protegir-la de tots els perills del mon i no discriminar-la.

Raquel Mahler ha dit...

Aquest vídeo, em sorprèn, es pot apreciar com era el masclisme (que continua havent, però menys )en aquella època, es pot veure, com una xica acudeix a una pitonissa, per contar-li la seua situació, la situació en que el seu home arriba de treballar i no fa cas, i quan li fa cas, li crida i li pega, o siga que es queixa de que abans li feia més cas, aquesta li respon amb que té que entendre de que l’home ve cansat de treballar i ha d’entendre el malhumor i cansament, i que si li donarà tot el que ell vullga per satisfer-lo, no hi hauria cap problema, la xica assenteix, i se’n va amb aquesta idea al cap.

Em pareix increïble, perquè encara que no s’adonem, hui en dia encara hi han persones que creuen que la culpa de que les maltracten, no és del maltractador, sinó de la que és maltractada, i mai saben el perquè.

Crec que poc a poc estem aconseguint igualtat de gènere, i sobretot aquesta generació de joves, que ja hem nascut amb aquesta idea al cap, el problema es que encara que lluitem contra açò, encara hi han persones maltractades que no demanen ajuda, i tenim que parar-ho d’algun

Sofía de Dia ha dit...

Als anys seixanta amb la dictadura de Franco les dones van tindre menys drets que abans, elles el tenien tan assumir que inclús ajudaven a aquell maxisme. En aquesta entrada del blog ho podem veure; es un text de com s’havien de comportar les dones i estava escrit pel grup d’economia domèstica per al batxillerat i magisteri, en la secció femenina.

El text parla de com les dones han de fer feliços als seus marits, per exemple no mostrant-lis la seua vertadera cara i tapar-la usant maquillatge amb l’excusa de que seria un xoc per a elles i es podrien horroritzar; deien que et tenies que acostar més tard que ell i alçar-te sense que es donara compte per que no descobrira la veritat. Això es, fou i serà una completa locura, no pots amagar qui tu ets i menys, suposadament a algú que t’estima i tu a eixa persona, ho canvies tot per a què? Per a no espantar el? No té cap sentit però clar, antigament es creia que la dona deuria estar per a complaure a l’home.

Rebeca Wieck ha dit...

El règim havia creat els models de l'home i la dona, basant-se en l'ortodòxia de la moral del nacional catolicisme. L'home havia de ser viril, fort i líder, mentres que la dona, relegada a la llar, havia de mostrar-se bona esposa i mare a cura dels seus fills.

En la publicitat d'aquella època la dona era una serventa que havia de comportar-se amb temor de fracassar com a ama de casa i de que el seu marit deixara de voler-la. La publicitat mostrava a la dona com un animalillo dòcil i amb una candidesa absurda, una espècie de robot al servici dels seus marits.

Este anunci de televisió de l'època així ho testifica. Ací es mostra com una adivina explica a una dona que si el seu marit sent menyspreu per ella, fins al punt de maltractar-la, la culpa és d'ella per no cuidar-ho bé i no haver-se preocupat de comprar-li una beguda alcohòlica que segons pareix fa miracles en el comportament dels hòmens. Este anunci no va ser un simple espot desafortunat, sinó que es va plantejar com a curtmetratge comptant inclús amb una estrela del cine de l'època, Laura Valenzuela, donant així a entendre que les dones havien d'imitar-la.

Podem donar les gràcies a què els temps han canviat i hui en dia este tipus d'anuncis denigrants estan prohibits.