20 de març 2021

Hi ha pèls i pèls

Il·lustració original de Kendra



Hola, em dic Peliu, i soc un pèl de vulva, l’últim de la meua nissaga, ja que els meus germans i germanes han passat a millor vida. Descansen en pau!

En primer lloc, he de dir que estic ben orgullós de resistir encara al costat del llavi extern de l’esquerra, quasi en el perineu, gràcies a –per culpa de, diria la meua propietària– la poca traça d’una depiladora que en realitat vol ser arquitecta, però fa hores al saló de bellesa de la cantonada per a poder-se pagar els llibres caríssims de la carrera.

En segon lloc, vull deixar clar que el cos humà ha segut i és el nostre ecosistema natural, és a dir, que totes les persones de qualsevol sexe o condició tenen pèls, i així ha sigut al llarg de la història de la humanitat. Tanmateix, si tenim la mala pata de nàixer en un cos que és llegit com a femení, la nostra exterminació està hui en dia assegurada. Per contra, si tenim la sort de nàixer en un cos masculí –malauradament, no és el meu cas– hi ha més possibilitats de quedar-se a viure-hi i de tindre una vida plena. Quina injustícia més gran!

Però anem a pams perquè el lloc de naixença compta, i no té la mateixa categoria un pèl de cara, que un de l’aixella o un del cul. Comencem per la cara. En els xics adolescents, tindre bigoti i començar a afaitar-se’l és una espècie de ritual d’iniciació amb què es deixa arrere la infantesa. Justament per aquesta relació del pèl amb la masculinitat o l’homenia, sol ser objecte de burla aquell jove que no té ni un pèl ni mig, i és admirat qui comença a utilitzar la fulleta d’afaitar. Per contra, en les xiques no es permet ni el més mínim borrissol al rostre, i els insults i la tortura depiladora comencen aviat, fins i tot en la infantesa. I dic tortura perquè llevar-se els pèls de la manera en què solen fer-ho les dones (cera, pinces, làser, maquinetes estirapèls, etc.) fa prou de mal.

Constatada aquesta realitat, jo em pregunte: per què han de patir les xiques tant? Per què no s’afaiten com ells? Per què ens han de sacrificar sacrificant-se també elles? La meua ama diu que és molt feminista, però que s’agrada més sense pèls: no sé jo si això és igualtat!! Igualtat seria si ella poguera mostrar les seues aixelles sense afaitar com ho fan els xics!! A ells se’ls permet el pèl al pit, al melic, a les cames... A ella, ni un pèl ni mig.

El súmmum de tot aquest assumpte dels pèls el tenim al pubis. Els meus avantpassats vivien feliços en aquesta zona de l’anatomia i només havien de sacrificar-se els que quedaven fora de la línia de les braguetes o del biquini. Ara no en pot haver cap ni un. “És més higiènic”, “Em sent més neta”, “A ell li agrada sense pèls” diuen algunes; “La que no es depila és una guarra”, diuen unes altres. Curiosament, un home sense depilar no és un guarro, però en les xiques es parla de la salut!! Tot mentida!

Sabíeu que els pèls púbics som un protector natural i que gràcies a nosaltres els bacteris ho tenen més difícil per a entrar a l'organisme? Moltes persones no saben que la depilació pot arribar a generar infeccions bacterianes i altres tipus de danys en la pell, i desconeixen que els pèls mantenim a ratlla les ferides, els colps genitals i les infeccions durant les relacions sexuals. Un munt de professionals de la dermatologia expliquen que eliminar-nos afavoreix el contagi d’infeccions de transmissió sexual (ITS), i adverteixen que, des que estem en perill d’extinció, han augmentat les ITS entre la gent jove, per exemple, els condilomes genitals causats pel virus del papil·loma humà. Si només ens retallaren una miqueta o eliminaren només els germans de les àrees laterals no seria tan arriscat pel menor frec d’aquesta zona... però ni això.

Que sí...!! Que ja sé que direu que els genitals sense nosaltres són més bonics i més sexis!! Que el sexe oral dona més gust!! Que el penis sembla més gran...!! Però, sabeu què? Nosaltres tapàvem abans algunes “imperfeccions”; i ara les dones es veuen els seus genitals i estan més descontentes perquè volen tindre unes vulves “perfectes”: amb els llavis simètrics, el clítoris xicotet, el mont de Venus planet... i cada vegada són més les que passen pel quiròfan a operar-se amb l’autoestima per terra!!! Val la pena?

Vostra és la tria i vostra la responsabilitat d’aquest extermini. Els meus germans i jo no podem acabar aquest escrit sense denunciar el racisme eròtic que discrimina les persones amb pèls, especialment si són dones. Stop deforestació! Stop desigualtat! Stop racisme eròtic!

13 comentaris:

Adrian Price ha dit...

Tenia moltes ganes de parlar sobre aquest tema, primerament parlaré sobre la meua sincera opinió sobre la manifestació dels pèls a les diferents parts del cos i després comentaré la meua experiència no llevant-mels.

No tinc cap problema amb què la gent no es depile, és el seu cos, i la decisió de depilar-se o no és teua, la part que tu vulgues, com parts íntimes com les cames. Però n’hi ha una inconveniència, no tindre pèls a les zones intimes com el cul pot ser un lloc d’infeccions, és a dir, és més higiènic tindre pèls. Això si, a mi no m’agrada tindre pèls, ni en les parts íntimes, ni en les cames...; Bàsicament no m’agrada com em queden els pèls.

N’hi ha una cosa que em fa molta ràbia, que és la incomoditat de la societat a què les dones tinguen pèls, en qualsevol part del cos, i això em pareix super mal. Les dones com a qualsevol persona, haurien de tindre el dret de no depilar-se sense que ningú les critiquen.

Per últim vull dir que jo sí que tinc pèls a el meu cos, i n'és un poquet hipòcrita, ja que a mi, com he dit abans, no m’agraden. No me'ls lleve perquè els meus pares no em deixen fer-ho, diuen que com soc un xic i no em fa falta, a més que depilar-se pot ser perjudicial per a la pell. Intentaré convéncer-los abans d’estiu.

isaac wieck ha dit...

En primer lloc, el text es molt interessant, es molt informatiu i es molt fàcil de llegir gracies a la dinàmica utilitzada perquè la lectura fora mes amena.

Crec que el text relata bé les cosses de que de vegades alguns homes, no tots, no es depilen, que per això es creuen mes hòmens, o pense jo, però, jo no soc una persona que li agrade molt la estètica, però a mi, no m’’agrada gens ni miqueta tindre pels, ni a les axil·les, ni al pit, panxa etc.

Em pareix un poc estrany, i no m’agrada, de vegades em depile les cames, perquè jugue futbol i em recomanen depilar-les per evitar infeccions en alguna caiguda, i a mi m´agrada molt, no em depile sempre, perquè es un munto de treball, però quan el faig m’agrada.

Si es cert que els pels ens protegixen de infeccions i infermetats, però, per a mi, de vegades es molt incomode, al caminar, al córrer, o per a mi.

Sincerament a mi els pels no em donen fàstic , però de vegades vorer pels a les axil·les a muntonades, o una barba molt descuidada, o unes cames plenes de pel, a mi no m’agrada molt, en la meua opinió, que cada un faça el que vulga, però jo, preferisc depilar-me, no per creurem mes que algú, es perquè crec que em sent millor.

En conclusió, dona igual siga home o dona, que cada persona faja el que pensa que es millor, però no va a canviar la meua opinió sobre el pels

Nacho Beach ha dit...

Hola, soc Nacho i vaig a explicar-vos la meua opinió sobre aquest text. Per una banda jo personalment no sóc partidari de deixar-se pèls, ja que pense que estèticament es millor, però si que es veritat que estic en contra de la discriminació que es fa a les dones que no es depilen, perquè són lliures de fer el que vulguen en el seu cos.

He escoltat a molta gent, tant xics com xiques criticar a altres amb pèls a les axil·les o altres parts del cos perquè pensen que es antihigiènic. Un exemple molt comentat es quan una dona va a la platja sense depilar , aquesta dona te que patir les roïnes mirades d'altres persones que estan depilats, excepte els homes que ells tenen aquesta excepció. Això no em pareix correcte, ja que tots hem de tindre la mateixa igualtat, i hem de fer vore que tant homes com dones poden tindre pèls on vulguen.

A la zona púbica crec que cascun faça el que siga, però que de vegades es necessari tallar-los o depilar-los, n’hi ha gent que pensa que les pells davall pensen que no servin per a res, però en veritat ens defensen d’algunes infermetats de transmissió sexual com el papil·loma.

Dani Bon ha dit...

Per a mi el tema dels pels dona molt de parlar, ja que n’hi ha gent que no te res de respecte a la gent que els te. Cada persona amb els seus que faja el que li done la gana, si vols llevar-te els pels te’ls lleves i si no vols no tens perquè fer-ho.

De primeres, tu no tens que llevar-te pels a soles per a agradar-li més a una persona, si te’ls lleves es porque voles i perquè t’agrada més veure’t així i no perquè algú t’ho diga. Jo personalment si que he escoltat comentaris de gent dient-li a altres que es depilen, que tenen molt de pels i coses així, a alguns les ha donat igual però altres han aplegat a ofendre.

L’entrada te raó en la part que diu que les xiques reben més comentaris ofensius sobre aquest tema, i elles mateixes se senten incomodes quan no s’han depilat. La gent tendria que deixar de fer aquest comentaris perquè com he dit abans cadascú es llibre de fer el vulga amb el seu cos. També he de dir que n’hi ha gent que també critica a xics que no es depilen, però no passa tant com a les xiques.

En conclusió, els pels no han de ser una incomoditat per a ningú, a soles es tema d'estètica, qui vulga se’ls lleva qui no, no.

Hardeep Ethel Smyth ha dit...

Jo pense que hui en dia portar pel en algunes parts del cos està mal vist, ja que molta gent reu comentaris molt desagradables, però principalment en les xiques que la depilació està com mal vista , també he vist cassos en el que un xic ha rebut molts comentaris per tindre molts pels en les cames i no s’ha depilat. Jo en el meu cas no em depilat el bigot i rebut molt comentaris de que em tinc que depilar el bigot, però sincerament em dona igual el que diguen els de més.

També he rebut comentaris de que em rape els pels de cabell, no se perquè per alguns xics està com mal vist que un xic tinga el cabell molt llarg com les xiques. Aquests temes crec que poden afectar a persones dèbils que les seus amics, pares els obliguen a que tenen que depilar tots els pels del cos.

Sincerament no se perquè la depilació en les xiques esta tan mal vista i que perquè les persones tenen que depilar-se els pels de tot el cos quasi totes les vegades. També que les pels son protectors de bacteris i la veritat si no tinguera pels no em faria ninguna gràcia agafar una ITS on deprés no tingué ninguna cura i em faria molt de mal.

Rebeca Maconchy ha dit...

Concorde amb l’entrada, si a una dona li ix pèl al bigot de forma “prematura”, probablement serà insultada i criticada fins que se’l trega; per a un home arriba a ser motiu de celebració. El mateix passa als genitals, però he de reconéixer que a aquest lloc molt a poc a poc va adquirint menys importància. També he de dir que els homes cada vegada recorren més a la depilació, però hi ha pensaments conservadors que opinen que “és d’homosexuals”.

Fa temps vaig veure el motiu que conduïa a les dones a la depilació i em vaig quedar bocabadada; té un rerefons una mica fosc. Resulta que fa uns segles els homes buscaven matrimoni amb dones amb una aparença infantil i innocent, aleshores s’evitava tindre pèl en zones concretes de totes les maneres possibles per a tindre aquests "trets"; això ho va facilitar la depilació, fent que cada vegada prenguera més importància.

En conclusió, respecte totalment a les persones que no volen depilar-se com també a les persones que volen fer-ho, és una decisió personal. Per altra banda, és curiós veure com mentre a la nostra societat aquest rerefons tan pedòfil està tan mal vist (òbviament amb raó) el fet de depilar-se no ha canviat.

luna mozart ha dit...

Com a dona, em fa fàstic la discriminació que hem rebut totes aquests últims anys; cada vegada, gràcies a les xarxes socials i a la gent valenta, recibim menys comentaris i insults masclistes, però encara queda molt per lluitar.
No vull donar el típic discurs que escoltem a la televisió, el telèfon, la radio….però si que és veritat que quan la gent no compren o no vol comprendre el missatge, n’hi ha que repetir-ho ben fort les vegades que faça falta.

Continuant amb el tema de l’entrada del blog, he de dir que com a persona em faria molta ràbia que algú em diguera, sent home o dona, com he de tindre el vell corporal, o qualsevol altra cosa del meu cos. Com a persona tens tot el dret a tindre el vell el llarg que vulgues sense que ningú et diga res.

En la meua experiència jo faig el que jo vull sense que ningú em diga res, però si és veritat que n’he rebut alguns comentaris desafortunats en algunes ocasions per tindre pèls a les cames, com per exemple:”guarra depilate”,”no le vas a gustar a los chicos porque pareces uno”...A mi em donen exactament igual, perquè jo faré el que jo vulga amb el meu cos.

Sandra Garcia ha dit...

Em pareix super necessari parlar i conscienciar a la gent d’aquest tema, tant a joves de 10 anyets fins a adults; i més ara que ve l’estiu i l’anem a tindre encara més present.

En primer lloc m’agradaria destacar la quantitat de gent que ni tan sols s’ha parat a pensar-lo, és a dir, és una cosa que veiem habitualment als diferents cossos i ens pareix completament usual, però, perquè ho veiem així? Vull dir, tan xics, xiques… som biològicament mamífers, una de les nostres característiques per natura és tindre el cos cobert de pelatge per quasi totes bandes. I a més de ser una característica biològica, com bé diu aquesta entrada, tenen una funció, per descomptat, protegir-nos, ve de bateries, malalties de transmissió sexual, etc. Dons què fem? No se’ls llevem!!! Una altra qüestió... perquè les dones només? Perquè si les nostres aixelles van amb pèls som unes guarres i ells no? És més, ells tendeixen a suar més que les dones, dons haurien de fer més olor i haurien “d’endreçar-se” més, no ho entenc… Pressió social pura i dura.

Espere, a poc a poc, la societat i les noves generacions ens anem conscienciant més i no creem inseguretats tan absurdes i innecessàries com són els bells en qualsevol part del cos. Són naturals i necessaris.

Juanjo Orsina ha dit...

Hui en dia està mal vist portar pèls a les cames i al pubis tant a les xiques com als xics, encara que sembla que la gent veu que són pitjor els pèls en les xiques. Jo que sóc xic rep molts comentaris sobre els pèls de les meues cames i, personalment, em fa igual, però hi ha persones que podrien acabar ofeses.

A la zona púbica també està mal vist i no sé si és per moda, però personalment no m'agrada veure pèls a la meua zona íntima ni a la de ningú. Sé que els pèls protegeixen de malalties de transmissió sexual, però no m’agraden.

M'agradaria destacar que no solament està mal vist tindre vellositats al cos en el sexe femení, ja que nosaltres també rebem comentaris contínuament sobre el nostre borrissol tant a les cames, les axil·les, l’abdomen, el pectoral... Aquests comentaris no són molt agradables i si estàs llegint aquest text, no els faces.

En conclusió, les vellositats no són ben vistes en cap cos, però això són solament opinions que no tens perquè tenir en compte a l’hora de prendre decisions. Si no et fa gràcia agafar una ITS, doncs tingues cura i no et depiles.

Mario Campos ha dit...

“ Cal educar sense influenciar”. Aquest podria ser el resum de la meua opinió, i la solució que forma tota aquesta desigualtat de pèls. Al final del comentari aclariré la frase del principi encara que supose que ja sabeu al que em referisc. Comencem.

En primer lloc a mi me la sua qui porta pèls i qui no. No em sembla ni higiènic ni antihigiènic. Cadascun decideix com vol portar el seu cos, hi ha gent que li agrada amb pèls i hi ha gent que sense, hi ha gent que li agrada tenyir-se el pèl de rosa i hi ha gent que no. El vertader problema és quan no volem jutjar-nos a nosaltres mateixos i tenim la tendència de criticar a la resta. Pot ser que fem això per a protegir-nos en una certa manera contra nosaltres mateixos.

Aquest món el construïm nosaltres i antigament tant homes com dones tenien pèls, i la veritat és que aquesta societat de merda ha estat construint a poc a poc un model de “dona perfecta”, i que amb el pas dels anys ha anat canviant, potser a bé o potser a malament, no donaré la meua opinió sobre això. Però finalment en els últims anys entenc i suport que les dones estiguen cansades, que estiguen cansades de sempre ser “dones perfectes”, i és que aquest terme no existeix, és només una idea que hem creat en la nostra consciència de “el que les dones han de ser”.

Hui en dia si veiem a una dona amb molt de pèls en les cames, axil·les… Serà mirada dues vegades. I és ací quan enllace la meua frase del principi del comentari, “cal educar sense influenciar”.

Cal educar a les noves generacions sense donar la nostra opinió personal, no fa falta donar el nostre punt de vista sobre si és millor portar pèls o no, o si és millor un partit polític que un altre. Simplement aquell xiquet o xiqueta vora el que li siga més còmode o el que li agrade més, sense deixar-se influenciar pels prejudicis de la societat. Per desgràcia el que dic és només una utopia. Però en la meua opinió seria la millor manera d'educar.

Amanda Colbran ha dit...

Per poder parlar d'aquest tema, comentaré la meua experiència. Quan jo anava a sisé de primària, ja es podien observar pelets a les meues cames i, amb onze anys, em sentia insegura amb el meu cos. Això va provocar-m'ho sobretot la societat perquè mai es veia cap dona amb vellositat en eixa zona, les cames. Una altra gran inseguretat que tenia també, i encara tinc, és l’abdomen. A més d'haver-nos sigut inculcat per la societat i per moltes raons més, el motiu és que tinc uns poquet de borrissol en eixa zona, i tornem al mateix tema que abans: mai veuràs una dona amb pèls a l’abdomen i sempre el tindrà pla.

Dixant a un costat qüestions personals, hem de pensar que siguem dones o siguem homes, els cabells ixen per moltes raons, sobretot per protegir les diferents zones del cos. Per exemple, a l’aixella, al pit i a molts altres llocs. I els tenim per a no contagiar-nos, per exemple, infeccions sexuals. Aleshores, si vols depilar-te, et depiles. Si no vols depilar-te, no et depiles. Però que aquesta no siga una raó o una excusa per a dir que estàs més net o neta, o que tens una higiene millor o pitjor. Respectem la decisió i el cos de cadascú, i que això no siga una excusa per a no fer coses.

Ainara d'Aquitania ha dit...

al meu pareixer els pels no es veuen estètics, a mi personalment m'és igual el que la gent faça amb ells, perquè és el seu cos i és la seua decisió que fer amb ells, i aixo hauriem de respetar-ho, si volen que es depilen i si no volen doncs no; si és cert que no depilar-se és més higiènic, ja que és més difícil que agafar alguna infecció.
el problema és la societat, que un home no es depile està ben vist, però que una dona no ho faça no, i la societat de certa manera ens obliga que ens depilem perquè no ens menyspreïn i això em fa ràbia, pense que s'hauria de canviar aquest pensament; per sort, aixo está canviant.

Arantxa Pook ha dit...

M'ha paregut una forma molt interessant la de comptar la història parlant des de la perspectiva del pèl, em pareix una forma més divertida que comptar-ho amb muntó de text avorrit. Al meu depilar-se qualsevol zona del cos em pareix quelcom molt personal perquè no crec que ningú que no sigues el teu mateix haja de tindre opinió sobre això ja que és el teu cos i la teua tens la decisió de si vols o no llevar-te'ls. En el meu cas jo em depile sempre però perquè a mon no m'agrada portar-los res i jo mai eixiria al carrer en pantaló curt sense depilar, no pel que opinen els altres, si no perquè a mon no m'agraden i amb ells no em sent còmoda .Pero això no vol dir que jo quan veja a algú amb pèls jo vaja a posar mala cara o quelcom perquè no és la meua decisió però això la societat no ho veu