4 de maig 2021

Vida matrimonial 2

 Ací us presente dos materials en format diferent: un conte de Quin Monzó i un fragment de la sèrie Oh, My Goig. L'alumnat de quart d'ESO pot comentar qualsevol dels dos textos (el conte i/o el vídeo). L'alumnat de segon de Batxillerat haurà de practicar l'expressió escrita i la reflexió crítica a partir del text. Concretament, la qüestió és la següent: 


Escriu un text de característiques tipològiques semblans al de Quim Monzó en què expliques alguna experiència d'incomunicació en una relació de parella (Extensió: 150 paraules).  


Vida matrimonial
Per tal de firmar uns documents, el Zgdt i la Bst (casats des de fa vuit anys) han d’anar a una ciutat llunyana. Hi arriben a mitja tarda. Com que fins l’endemà no podran resoldre l’afer, busquen un hotel on passar la nit. Els donen una habitació amb dos llits individuals, dues tauletes de nit, una taula per escriure (hi ha sobres i paper de carta amb la capçalera de l’hotel, en una carpeta), una cadira i un minibar amb un televisor al damunt. Sopen, passegen pel costat del riu i, quan tornen a l’hotel, cadascun es fica al seu llit i treu un llibre.
Pocs minuts més tard senten que a l’habitació del costat carden. Senten clarament el grinyol del matalàs, els gemecs de la dona i, més fluix, els esbufecs de l’home. El Zgdt i la Bst es miren, somriuen, fan algun comentari de broma, es desitgen bona nit i apaguen el llum. El Zgdt, calent per la cardada que encara sent a través de la paret, pensa a dir-li alguna cosa a la Bst. Potser ella s’ha posat tan calenta com ell. Podria acostar-s’hi, asseure’s al llit, fer broma sobre els veïns d’habitació i, com aquell qui res, acariciar-li primer els cabells i la cara i, tot seguit, els pits. Molt probablement, la Bst s’hi apuntaria de seguida. Però ¿i si no s’hi apunta? ¿I si li enretira la mà i fa petar la llengua o, pitjor encara, li diu: «No en tinc ganes»? Fa anys no hauria dubtat. Hauria sabut, just abans d’apagar el llum, si la Bst en tenia ganes, si els gemecs de l’habitació del costat l’havien encesa o no. Però ara, amb tants anys de teranyines al damunt, res no és clar. EI Zgdt es gira de costat i es masturba procurant no fer gens de fressa.
Deu minuts després d’haver acabat, la Bst li pregunta si dorm. El Zgdt li diu que encara no. A l’habitació del costat ja no gemeguen; ara hi ha una conversa en veu baixa i rialles soterrades. La Bst s’aixeca i va cap al llit del Zgdt. Aparta els llençols, s’hi estira i comença a acariciar-li l’esquena. La mà baixa de l’esquena fins a les natges. Sense prou coratge per dir-li que s’acaba de masturbar, el Zgdt li diu que no en té ganes. La Bst deixa d’acariciar-lo, hi ha un silenci breu, llarguíssim, i se’n torna al seu llit. Ell sent com aparta els llençols, com s’hi fica dins, com es regira. A cada regirada, al Zgdt se li multipliquen els remordiments per haver-se masturbat sense haver intentat abans saber si la Bst voldria cardar. Se sent, a més, culpable de no haver-li dit la veritat. ¿Tan poca confiança es tenen, tan estranys són ja l’un per l’altre, que ni això no li pot dir? Precisament per demostrar que no són del tot estranys, que encara hi ha una espurna de confiança, que potser poden revifar la foguera, agafa coratge, es gira cap a ella i li confessa que fa uns minuts s’ha masturbat perquè pensava que ella no tindria ganes de cardar. La Bst no diu res.
Minuts després, el Zgdt suposa, pels sorolls dissimulats que li arriben, que la Bst es masturba. El Zgdt sent una tristesa immensa, pensa que la vida és grotesca i injusta, i esclata a plorar. Plora contra el coixí, enfonsant-hi la cara tant com pot. Les llàgrimes són abundants i calentes. I quan sent que la Bst ofega el gemec final contra el tou de la mà, xiscla amb un xiscle que és el xiscle que ella es mossega.
Quim Monzó, Vida matrimonial. Barcelona: Quaderns Crema, 1999, pàgs. 353-355


En el vídeo #goodvibrations (2017), de la sèrie Oh, My Goig, podem veure Andrés, que ha descobert accidentalment la joguina sexual de la seua xicota Emma, i la discussió que hi mantenen. Ell pensa que les xiques no es masturben; en canvi, considera que és una "necessitat" en els xics. Què en penses? Aquest capítol és el tercer episodi de la sèrie #OhMyGoig, i forma part del capítol El plaer sexual (29'').


Fa dos anys ja vaig publicar aquesta entrada amb el mateix nom; per això aquesta és la número 2.

3 comentaris:

Verónica ha dit...

INSEGURETAT

Des de ja feia uns dies Sara no es sentia còmoda amb ella mateixa, pensava que era insuficient tant en el dia a dia com per a Joan, pensava que ella es mereixia una xica millor.

Anaven de camí a un restaurant. Sara i Joan feien un any de nuvis i pensaren en celebrar-ho menjant
en un italià. Quan eren al restaurant Sara no parava de pensar en que Joan hi estava mirat a totes les xiques que passaven pel costat, estava insegura. Joan sentia en Sara alguna cosa estranya, no era com sempre.

Ell li preguntà si estava bé, si passava alguna cosa, però Sara en lloc de dir-li la veritat, tot allò que li passava per la ment, va decidir mentir. Li digué que hi estava molt contenta d’estar al seu costat.

Més tard va anar al bany i quan isqué Joan estava parlant amb una altra xica, sense preguntar qui era ni apropar-se a conèixer-la pensà que ella hi era millor i probablement junts serien més feliços que Joan amb Sara.

Elena ha dit...


DE SILENCIS I SORROLS.

Clara y Simón porten dos anys junts. Es van coneixer a l’universitat i després d’un par de mesos van començar la seua relació. En aquest moment pasejen pel parc i el silenci que els rodeja és abrumador. No hauria de ser així, abans no ho era. Les hores que passaven junts es convertien en segons amb el soroll de paraules y rises compartides rebotant en les parets del seu cuarto.

Ella decideix parlar sense parar, per tal de no escoltar la veu que li diu que les coses no van bé. Que no el vol i ho sap, que ell hauria de saber-lo també. Desesperada per no soltar el seu secret parla i parla amb l’esperança de buidarse d’aquelles paraules que te al fons de l’estomac.

Ell es manté en silencia i per dins escolta els seus crits. Vol dir-li que la vol i que sap que la està perdent. Que fará qualsevol cosa per tal de estar sempre amb ella. Però es l’únic que coneix aquestes paraules, i en el soroll de la seua companya, calla.

esborays

Pau ha dit...

DESCONEGUT

Una parella vivia en un pis a Nova York. Portaven huit mesos vivint a la gran ciutat americana. Solament hi havia un problema entre ells dos, la comunicació. I pot ser per això estan tan bé com a parella perquè no parlen els problemes de cada u, ni els posen en comú.

Un dia amb molta plutja a la ciutat els dos es van quedar a casa. Era diumenge, cap dels dos treballava. Estaven els dos en el sofà i de tant en tant miraven els mòbils. Però cap és mirava un a l’altre. Ella era la que mirava un a l’altre. Ella era la que més ho sentia, i va ser el moment exacte per a parlar.

Es va alçar del sofà i li diguè:
- No podem seguir així. Si estem bé és perquè ningú conta el que passa i per tant no hi ha problemes entre nosalaltres.
- Amor, no comprenc el que dius. Jo pense que no és necessari que hi haja problemes entre nosaltres. Mira on estem, huit mesos ja.
- Si, huit mesos sense saber qui és la persona amb la que visc.