13 de març 2023

14 anys


El blog Karícies ha fet 14 anys d’existència aquest febrer de 2023 i, si fora una persona, diríem que està en plena adolescència.

La psicoanalista Susana Brignoni explica que en aquesta etapa de la vida la gent jove sent una mena d’omnipotència en la qual sembla que tot és possible. També pot ser vista com un temps de recerca i d’investigació en el qual han de fer un treball subjectiu molt important per a trobar respostes.

Sense dubte, l’adolescència s’associa a crisi, i en una crisi, les coses que estaven ordenades d’una manera, de sobte es desordenen, es fragmenten o es trenquen, de manera que els elements que teníem abans per a organitzar la nostra vida ja no serveixen. Brignoni ens explica que podem parlar de diverses crisis durant l’adolescència:

  • Crisi del llenguatge. La pregunta que podria definir aquesta crisi seria: Com explique què em passa? A les persones adolescents els costa trobar les paraules per a nombrar el que els ocorre, ja que no serveixen les que usaven en el món infantil. De vegades es tracta d’una època de molta creativitat on poden crear i expressar-se a través de la poesia, de la música, del dibuix, de la roba...
  • Crisi de la identitat. La pregunta clau és: Qui soc? Ja no són les criatures d’abans i, a més, rebutgen que algú supose que el que estan manifestant té a veure amb la infantesa.
  • Crisi del desig. La pregunta és: I ara, què vull? Per un costat volen coses noves que no volien quan eren criatures. Per l’altre, quan encara volen coses infantils, tracten que no es note. A més, per primera vegada hi ha un desig que ve del cos, la sexualitat, i hi ha el “permís” per a viure-la. Durant l’adolescència el cos crema i aquest fet és inquietant i complex de viure perquè els models patriarcals marquen camins tradicionals, els iguals suposen una gran pressió i les persones adultes no saben com acompanyar.
  • Crisi del temps. En l’adolescència el temps comença a córrer i han de començar a prendre decisions que els afectaran en un futur incert. Per això, sovint realitzen maniobres evitatives intentant postposar les eleccions. A més, estan en un moment en què no han pogut encara construir molts records, ja que, per a tindre una dimensió real del temps, s’ha de connectar el passat, el present i el futur, i en l’adolescència hi ha un etern present. Quan la gent jove es veu forçada a triar, es poden veure inhibicions i bloquejos per a evitar confrontar-se amb una elecció que els porta cap a un futur incert. La pregunta clau és: Què passara?

Davant d’aquestes crisis, han de fer, com s’ha dit abans, un treball subjectiu molt difícil que es pot comparar amb el el dol: un dol pel cos i per la identitat infantil, pel vincle amb la família... Les personetes adolescents estan abocades a treballar al voltant d’aquestes pèrdues i necessiten persones adultes que sàpiguen que es necessita temps per a passar per tots els estadis del dol.

El blog Karícies també està passant un dol. Fa dos anys que no s’alimenta d’alumnes perquè estic treballant a la UEO d’Igualtat i Diversitat (i no de docent). A més, tot i les invitacions fetes al professorat d’altres centres perquè l’utilitzen en les seues classes, poca gent s’anima de fer servir les quasi set-centes entrades del blog o a interactuar amb els més d’onze mil comentaris del meu alumnat. Es tracta d’una nova etapa on encara estic pensant què és o no apropiat publicar.

Així que ací estem, celebrant aniversaris amb menys públic del que m’agradaria; contenta, però, d’haver acompanyat tanta jove en un espai de reflexió a través del qual he aprés moltíssim.

No sé què serà de Karícies, però de moment ací està. Per molts anys! 

1 comentari:

nuriadibujo ha dit...

Felicidades! El tiempo vuela, dos años ya.