26 de nov. 2009

"Ferides" de Susana Barranco

Heridas - Ferides trailer from Morgan Stance on Vimeo.

"Ferides" és el resultat d'un treball de camp realitzat amb dones i transgèneres, que d´una manera o altre han patit violència de gènere. Amb aquest projecte audiovisual, es vol fer veure que la violència masclista ataca tot allò que considera inferior, tot el que és, de fet, una representació de la femineïtat. A partir del fil argumental elaborat per l'actriu i poeta Susanna Barranco, les intervencions de les dones entrevistades ofereixen una idea de com s'enfronten a la vida i als seus records, què ha estat per elles l'amor i com el consideren a hores d'ara, què pensen dels maltractadors, qui les estima ara, les coses que elles s'atreveixen a retreure's d'elles mateixes...Tot plegat, "Ferides" aporta un fresc de la condició humana que ha estat colpejada per l'agressivitat dels estereotips masclistes i reivindica la dignitat de totes les dones. (informació agafada de http://www.vimeo.com/2635612)

Per a mes informació: mousike.cat

2 comentaris:

Cristian ha dit...

Hi ha persones que intenten passar pel món de puntilles,en silenci, sense cridar l'atenció,sense fer cas del que ocorre al seu voltant, perquè egoístament pensem que som els únics que tenim problemes i que els nostres són més importants que els de la resta.Però quan un es para, i es fixa en aquestes coses,quan escolta les xifres, quan mira les cares i es creua amb els ulls d'una dona maltractada, s'adona que no pot evitar involucrar-se,que som persones i que patim per les desgràcies alienes. No podem girar la cara davant d'una violència de gènere que s'esforça en no desaparéixer. I no ho farà si seguim fent com si no ocorreguera, i la considerem un problema particular.La violència de gènere és un problema de tots.
I la solució està en les nostres mans, en defendre sempre la igualtat de la dóna en qualsevol aspecte que en siga discriminada.
Perquè les ferides del cor i de l'ànima no s'esborren. Evitem-les a tota costa!

Maria ha dit...

Hi ha èpoques en que passem de puntetes, hi ha dies en què no fem res contra les injustícies que ens envolten... que només ens llepem les ferides pròpies. Però de vegades aquestos temps o aquestos moments d'introspecció serveixen perquè agafem forces, ens carreguem les piles i alcem el cap i la veu. Si aquestes imatges ens fan trencar el silenci i caminar fort, segur els nostres passos mouran també les paraules d'altres.