16 d’oct. 2013

Vells contes, nous finals.



Això era i no era, i si és cert bé i si no també, que una princesa es va presentar al ball de palau tota coberta de greix. 

-El meu carruatge va tindre un problema –va dir ella- i com el cotxer no sabia què fer, el vaig arreglar jo. És que m’encanta la mecànica!! 

Al príncep li agradà molt aquella princesa distinta i ballaren tota la nit...

Temps era temps quan els animals parlaven, que una princesa es va punxar amb l’agulla de la seua filosa i caigué adormida per culpa d’un encanteri maleït fins que un príncep la va despertar i li demanà que es casara amb ell; però la princesa va dir: 


-Gràcies dolç príncep, però he perdut molt de temps dormint i per ara preferisc dedicar-me per complet a buscar un remei a tots els encanteris malignes.

(Fórmules de començament i acabament de contes en valencià)

7 comentaris:

Rosa Sanchis ha dit...

Continua els contes.

Oreto Doménech ha dit...

Hola Rosa, ací estic seguint-te al blog. Coneixes aquest documental? Hi participa una neboda meua, Leonor Sanchis. Per si és del teu intereés: https://vimeo.com/58309821

Rosa Sanchis ha dit...

Gràcies Oreto, un documental molt interessant!!! Li dedicaré una entrada per la desprinsetzació de xiquets i xiquetes!!!!!

Ainhoa Mott ha dit...

Això era una xiqueta anomenada Mia però li cridaven Blancaneus.

Un dia sa mare li digué que si volia anar a ca la iaia però com que estava amb el mòbil, no li donà la gana, total que al final anà, tenien una sorpresa, anava a tindre tres germanets!!! per que sa mare estava embarassada ella ja tenia prou amb els quatre germans que tenia i que tots eren xics.

Després dels nou mesos d'esperar als bebés, Laia va parir i vosaltres no sabeu l'alegria que li donà a Mia que l'ultim bebé fora xica.

A pesar de que a soles eren dos xiques es defesaben quan lluitaven, sempre hi havia dos bàndols;
Marc, Pau, Mia i Shelly eren un bàndol i David, Àlex, Jesús i Toni altre.

Era un problema per a tots les discussions i conflictes dels germans. Blancaneus va crèixer amb la pesadés dels seus germans fins que es va anar de casa.

Mia tenia un nòvio anomenat Diego, un dia Diego li proposà tindre fills i Mia no va voler recordant-se dels seus germans i fins i tot va pensar en la seu germaneta Shelly.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Ainhoa,
s'acaba així el conte, que Mia no vol tindre fills i recorda la germana?

Maria i Xara Stone ha dit...

Bon dia

Primer de tot volem disculpar-nos per fer aquest comentari juntes, ja que hi havia escassedat d'ordinadors.

Hem volgut comentar aquesta entrada perquè ens ha cridat l'atenció,ja que si hagueren canviat des de un principi els finals dels contes antics la societat seria molt diferent.
Per al nostre punt de vista els contes son prou masclistes, ja que a que ve això de que me punxe cosint, no podria haver estat dinant, jugant, llegint... no, com es una “princesa” no pot fer coses amb perill com escalar, no te que estar cosint.
També ens agrada perquè et dona a entendre que l'electrònica o els estudis científics no son soles per a homes, i que les dones tenen tanta capacitat com ells per a fer el que els agrade, per falta de temps aquest comentari es queda a mitges. Un bes.

fran i mireya wolf ha dit...

Bona vesprada;

Aquest vídeo tracta de que les princeses poden ser iguals que els seus prínceps, es a dir que son iguals els hòmens que les dones que no hi fa falta ningun home per a fer les coses a soles sense ajuda de ningú.
Nosaltres pensem que tant el hòmens com les dones tenen que tindre igualtat per exemple ací en Espanya tenim a la sort de que hi ha igualtat, però per exemple en altres països com Síria o Paquistan son uns països que no tenen igualtat i les dones per a d'ells son com esclaves ja que a soles lis deixen fer molt poques coses per exemple: tenen que estar en casa amb d'ells u eixir amb roba que lis tape completament, o també hi ha casos que venen a les dones a altres homes com esclaves i en la nostra opinió no tendria que ser així.
Nosaltres volem igualtat en tots el països.
En aquest comentari ens acomiadem.