23 de gen. 2014

Diferències naturals?


A la fàbrica patriarcal, la diversitat no existeix. Tot el món ha de ser rosa o blau, home masculí o dona femenina i, per descomptat, heterosexual. Les diferències són errors del sistema. Les persones intersexuals, les transsexuals, les dones masculines, els homes femenins, les persones homosexuals, bisexuals... no encaixen en les quadrícules i tenen més butlletes per a patir.

Les característiques del patriarcat són l’androcentrisme (l’home i allò masculí és superior a la dona i a allò femení), el masclisme, la divisió de rols, l’heterosexualitat obligatòria, el control de la sexualitat femenina (ja sabem que un xic sexual és un crac però una xica és una qualsevol)...

Aquest patriarcat és molt potent. On pot, és violent: en alguns països hi ha lleis que empresonen les dones per conduir o maten les persones homosexuals. I, on no pot, perquè les lleis promouen la igualtat i el respecte a la diversitat, actua de manera més subtil. I com que les persones vivim en aquest sistema, solem ser còmplices. Des del bressol, perpetuem el binarisme. Quan descobrim la diversitat en nosaltres mateixos, l’amaguem sota la catifa, i quan la descobrim en les altres persones, a discriminar toca.

Si fórem capaços de percebre la diversitat com una riquesa, i no com un problema, quina meravella de món tindríem!!

 

40 comentaris:

Clàudia West ha dit...

Bon dia companys.

Com ja hem dit en moltes altres entrades que tracten de temes semblants, els nedons sempre són sotmesos a ser anomenats pels genitals que tenen i així és com molta gent al creixer no es troba definida en una societat plena de etiquetes per no segueir el que anomenem “normal”.

Açò pot crear molts problemes a gent tant homosexual com trans, ja que la societat no accepta aquest tipus de forma de vida i pot fer que es troben a una situació de bullying i discriminació, sobretot a l'adolescencia.

En resum, deuriem de deixar enrere els prejudicis de les xiques de rosa i els xics de blau, perquè és el començament d'una educació antiga, masclista i homófoba.

Passeu un molt bon dia.

Christian Stone ha dit...

Ja estem tots farts d'escoltar com a un nen s'el tracta des de xicotet per a que siga un futbolista, un bomber un policia, etc; i a una nena per a que siga infermera, dona de casa, “princesa”, etc.
Aquestos estereotips em pareixen injustos perquè si a una dona li agrada el futbol, que siga futbolista i si a un home li agrada cuinar, que siga cuiner; cadascú ha de ser el que li agrade, siga xic o xica perquè tots som iguals, persones.

També una cosa que s'associa des de xicotets es que als xics els agrada el color blau i per això s'els vesteix de blau i a les dones de rosa per la mateixa raó. Per a aquest problema tinc la mateixa resposta. Si a un xic li agrada el color rosa no significa que siga homosexual i si ho fora, que més donarà? Es la seua vida, son els seus gustos i les seues eleccions.

Estefanía STONE ha dit...

Hola.

Aquesta entrada em pareix molt curiosa, es com una comparació entre la forma de tractar als xics i a les xiques quan som menuts. Em pareix que esta un poc preparat el comentari de ''se que ets un xic/xica perquè vas vestit de blau/rosa''. Però si que es veritat que existeixen persones aixi que per a saber el sexe d'un xiquet es fixen en el color de la roba que hi porten.

Però jo pense que això ja no és molt comú, ara ni tots els xiquets van de blau ni totes les xiques van de rosa, és segueix tenint eixe estereotip, però ja no te la mateixa força que abans. Ara la roba per als xiquets és molt variada i no és centra en un sol color depenent del sexe.

I respecte a la forma de tractar al xiquet, és pot donar el cas de que algunes persones és comporten de diferent manera amb el bebé segons el seu sexe, però la majoria no és comporta aixi. El pare i la mare del xiquet el van a cuidar amb el mateix afecte tant si és xiqueta com si és xiquet.

Pense que el vídeo mostra la cara mes masclista de les persones, però que aquesta mentalitat ja no és tan comú.

Carla Laffitte ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que dius Maria, vivim en una societat en la qual la persona que és diferent és discriminada. El problema és que els rols estan ja establits i pareix que no hi ha manera de canviar-los. Una dona que no siga femenina no és menys dona que les demés, és la seua forma de ser i tot el món deuria de acceptar-lo ja que ser masculina és com una de les seues qualitats, és com si diguérem que és simpàtica, o si nombrarem alguna de les seues qualitats.

Em pareix increïble que arriben a matar persones perquè lis agraden persones del mateix sexe. Encara que Espanya no tinga eixes lleis de matar als homosexuals o empresonar a les dones que condueixen no podem presumir ja que la una gran part de la població espanyola fa la vida impossible als homosexuals i encara que no siga la mort moltes vegades es pitjor que això.

Ja sabeu, anem a lluitar per una societat sense rols i que no siga homòfoba

Melissa Nelken ha dit...

Ja vaig vore una entrada com aquesta fa temps... No deixa de ser un problema per a molta gent que hi haja persones homosexuals o que un xic es comporte com una xica o al contrari. El que he descobert amb aquest vídeo és que un bebé sap el sexe que té només per com el tracten o per les coses que li diguen.

A mi em pareix bé que a les xiquetes les vesteixen de rosa i als xics de blau, però (a banda de que hi ha molts més colors) no trobe adequat que una xiqueta que vista de blau haja de ser mal mirada, i el mateix em pareix amb els xiquets que vesteixen de rosa. D'altra banda crec que açò no té tanta importància com se li dona, ja que es sols en els primers anys de vida, després el xiquet o xiqueta es vist com li agrada.

Parlant ara de la societat i els estereotips... Per als adults el rosa ja no és un color de xica, ni el blau de xic. He vist moltíssims xics amb roba rosa i ningú no els ha dit res, perquè la gent se n'ha adonat de que és normal. Les xiques tenen més llibertat a l'hora d'escollir colors ja que tots es poden considerar colors de xiques. Jo per exemple, tinc roba de tots els colors, i personalment m'agrada vestir més de negre que de rosa i mai m'han dit res sobre açò, i si me'l diuen em dona el que ve sent el mateix.

Concloent, no hi ha que donar-li tanta importància als colors de la roba: amb ells sols causem problemes.I respecte a que una persona haja de ser heterosexual... sense comentaris.

Sara Tristán ha dit...

Aquesta entrada m'ha semblat molt interessant i, en part, divertida. Això es deu, en primer lloc, al comportament que les persones majors tenien amb el xiquet als dos casos. A més, no t'adones del que estàs fent fins que et mostren a altres persones fent-ho, ja que segurament jo tindria el mateix comportament que aquestos adults amb l'infant.

Per altra banda, la forma de parlar-li al bebé és molt important, ja que, com diu al vídeo, els menuts quan creixen coneixen com haurien de comportar-se per a ser el que els han ensenyat: a ser xics “forts” o xiques “boniques”. Això és perjudicial per a la nostra societat, perquè aquestos hàbits són els que fan que els més menuts tinguen un comportament segons la nostra patriarcal societat.

Per aconseguir que tot l'anterior siga abolit i que tot el món es comporte d'una manera més oberta cap a acceptar les diferències és necessari començar amb els xiquets i xiquetes. Una forma de fer-ho és ensenyant-los que totes les persones tenim la mateixa dignitat, ja siguem de diferent sexe o orientació sexual. Tots som iguals.

En conclusió, inconscientment estem fent aprendre als més menuts de la nostra societat que diferenciar i tractar de manera diferent a la gent és el correcte, natural i el que haurien de fer. Per contra, fent això estem aconseguint tindre una ment tancada, no deixem pas al progrés i a que els menuts es comporten de forma natural. I tot això hauríem de canviar-ho per a millorar com a persones.

Sergio Campoamor ha dit...

L'estereotip dels xics de blau i les xiques de rosa ja ha arribat fins al punt de distingir als xiquets pel color de la seua roba.Jo no pense que un xic ha de posarse una roba blau, hi han molt mes colors: verd,groc, violeta e inclús rosa, perquè no? El mateix amb les xiques, perquè no podem posar-li un suèter roig a les xiquetes?
Hem d'eixir de les quadrícules estereotipades i crear-ne unes altres on hi este l'homosexualitat i la transsexualitat com coses 'normals' i en les que desaparega el masclisme i l'androcentrisme.L'estereotip dels xics de blau i les xiques de rosa ja ha arribat fins al punt de distingir als xiquets pel color de la seua roba.Jo no pense que un xic ha de posarse una roba blau, hi han molt mes colors: verd,groc, violeta e inclús rosa, perquè no? El mateix amb les xiques, perquè no podem posar-li un suèter roig a les xiquetes?
Hem d'eixir de les quadrícules estereotipades i crear-ne unes altres on hi este l'homosexualitat i la transsexualitat com coses 'normals' i en les que desaparega el masclisme i l'androcentrisme.

Vicente Becker ha dit...

Bon dia a tots! Hui tenim una entrada a comentar molt interessant, tracta d'un tema que hem parlat amb la professora moltes vegades. És això del blau per als xiquets i el rosa per a les xiquetes.

Jo pense que quan són bebés les nostres mares ens posen blau si som xiquets i rosa si som xiquetes tan sols per a que la gent puga diferenciar el sexe. Una vegada som majors, cadascun ja es posa la roba que ell/ella vull. De fet, hui en dia hi ha molts xics heterosexuals amb roba rosa i moltes xiques heterosexuals amb roba de color blau. Dic aixo d'heterosexuals per a referirme a que no tan soles les persones homosexuals, transsexuals, etc. són les que canvien els colors, sinó que els heterosexuals també.

Als bebés i xiquets menuts també puguem veure altra diferencia, a l'hora de comprar joguets. Per als nens es compren cotxes i per a les nenes nines. Tots els pares fan aixo pel fet de que és el que s'ha vist sempre, però també pense que si una xiqueta vol un baló, la seua mare sel compra o almenys deuria ser així, ja que no és gens roí.

Estaria bé que tot aixo canviara un poc però jo crec que és difícil, és com si volguérem que els homes portaren falda i tacons. Aixo són estereotips creats per la societat, doncs per a canviar-ho hauria de canviar la societat sencera i de segur que hi ha moltes mares que no volen vestir als seus xiquets de rosa, però si a les seues xiquetes de blau, ja que no és tan rar.

Paula Sara Campoamor ha dit...

Bon dia a tothom! Avui vaig a comentar l'entrada Diferències naturals? Ja que pense que es pot parlar moltíssim sobre aquest tema.

En primer lloc, apareixen els estereotips, que són creences falses que tenen certes persones sobre un lloc, una persona, un país... I en aquest vídeo els estereotips estan present, com podem veure, ja que si el bebé porta roba rosa és de sexe femení, si la porta blava és de sexe masculí. Però, qui crea aquestos estereotips? Doncs pense que tot açò ha sigut creat per nosaltres, les persones, i en les nostres mans està la possibilitat de canviar-ho. Fa molt de temps, era impensable que dos homes o dos dones es casaren o, fins i tot, es besaren en public; hui en dia, això és acceptat encara que molta gent no ho veu bé. Per tant, nosaltres tenim el poder de fer canviar tots els estereotips, ja que som nosaltres el que els creem i els “descreem”.

En segon lloc, estan les maneres de parlar als bebés siguen d'un sexe o d'un altre: per què si és xic no pot ser esteticista o perruquer? O si és xica no pot ser policia? Doncs els primers anys de vida són molt importants, tant per al creixement i desenvolupament del cos, com també per al desenvolupament de les idees i percepcions de la vida. Si nosaltres parlem als nens d'un altra forma, de majors no tindran por a expressar-se i a dir el que de veritat pensen.

Per últim, la manera de tindre al bebé en les mans també es diferent si és un xic o una xica, i per què? Pels estereotips, ja que els homes “són més forts, més valents....” mentre que les dones “són més fluixes, covardes, músties, ximples....” tot això repercuteix en els bebés sense que nosaltres ens adonem.

Per concloure, som nosaltres, la societat, els que eduquem als nens, som nosaltres els que tenim el poder de canviar la societat, ja que aquestos bebés, de majors seran els que parlem per ells sols, i en la seua manera de pensar influirà molt la seua infància, així que, en les nostres mans està canviar el pensament d'aquesta societat!!

Inma Mozzoni ha dit...

Vaig a comentar aquesta entrada perquè m'ha resultat molt interessant l'experiment que han realitzat amb el xiquet. Des de xicotets ens han ensenyat que tenim uns colors assignats per a xiques i uns altres per a xics com per exemple el rosa i el blau, i és el que els mostrem als menuts: Si ets un xic i portes roba rosa, ets homosexual, i si ets una xica i portes roba blava, possiblement sigues una “marimatxo”. Que trist, veritat? Que classifiquem a les persones ja no per la seua manera de vestir, sinó pel color de la seua roba. Amb això demostrem que l'ésser humà és feliç criticant a altres persones, ja siga pel seu físic, per la manera de vestir o per qualsevol altra cosa que es puga veure a primera vista.

Crec que la roba dels xiquets és com els seus joguets: si li donem a un xiquet una cuina de joguet i li fa més cas que al seu baló de futbol, el pare assumirà traumatitzant-se per a tota la vida que el seu fill baró és homosexual i mai serà “normal”. Però a quines xafarderies hem arribat? Crec que hauríem de recapacitar i pensar bé tot el que estem fent amb els nostres xiquets, que el que hui ens fa gràcia, demà serà el que convertirà el nostre fill en un masclista o homòfob.

Quina societat més trista ha aconseguit l'ésser humà! Sabem dir perfectament que som superiors als animals, però no ens adonem que ells no ens discriminen ni per la roba, ni pels colors, ni per la nostra pell. Hem d'aprendre d'ells més del que ens imaginem.

Mireia Kent ha dit...

Bon dia, hui a la nova entrada torna la qüestió de per què hi ha que associar al xics un color i a les xiques un altre. No sé de quin any serà aquest vídeo però si és cert que a l'actualitat, afortunadament, hi ha gent que no associa un sexe pel color de la roba.

En aquest vídeo no sols els adults associen el sexe amb el color, sinó que també ho fan amb les professions que podran tindre en un futur, als xics allò de ser policia, futbolista o lluitador seria perfecte, i per a les xiques, ser ballarina, actriu o esteticista. El cas es que ningú pot decidir el nostre futur, perquè cadascú té uns gustos i uns pensaments, i es que ara, ens anem adonant que no tenim per què seguir uns rols o una societat, des del punt de vista de molts, ignorant.

Jo vull finalitzar el meu comentari dient que cadascú faja el que vulga, que parlen els ignorants tot el que desitgen, però que si tu et sents bé amb qui ets, no deixes que ningú et diga com i què has de ser.

Chen campoamor ha dit...

Jo crec que aquest vídeo té molta raó perquè els bebés de xiquets els diferenciem de la roba, si es xic amb roba blau i si és xica amb roba rosa perquè els bebés de xiquets no porten cabell i a una xica no es diferencia del xic perquè encara que no li ha crescut el pel i com el xic no te barba o molt pel ens podem confondre amb una xica.

Aleshores jo crec que els xiquets ens diferenciem per la roba perquè no podem diferenciar-los amb altra cosa fins que siga més major i que tinga pel en els cabells, aixi a les xiques els podem posar una diadema o una arracada per a diferencia-les dels xics.

Totes les persones desconegudes que apareixen en el vídeo sempre diuen al xiquets: Què vols ser de major? si era una xica li diuen, vas a ser una ballarina o una famosa mentre que als xic els diuen: vas a ser policia o bomber i al final del vídeo ens diu una conclusió: que als xic les agafava del braços aixo jo crec que és perquè volem que als xics se facen de majors mes forts, per a poder ser més ràpidament un futbolista o un bomber i a les xiques les posaven al muscle i els parlaven perquè els fa falta tindre molt muscles o tindre força. Per a les xiques el mas important es la bellesa i això es produeix en el naixement no després del naixement per aixo els parlen.

Machito alfa ha dit...

Parlar d'aquestos temes és innecessari. Avui en dia, al món, estàn passant cosses molt més importants com per a sentar-nos a parlar del que les "feministes" denominen "patriarcat". A més, estic fart d'escoltar/llegir les "etiquetes" que posen constantment a tot. Amb tot això, no estàn construint prejudicis dels que elles diuen que renegen? Hipocresia és el que veig. Prou de neologismes estúpids que dinamiten el feminisme.

Els extrems i radicalismes mai ens porten a cap lloc. L'història constantment ens ho demostra. Ni masclista ni feminista. Això és el que pense.

Juan Víctor ha dit...

Bon dia, jo pense que el patriarcat aquest del que parla el text no existeix i que no tots els xics són blaus i no totes les xiques són roses perquè si a un xic li agrada el rosa i jugar amb nines per exemple, encara que els pares li ensenyen el blau i li ensenyen un camió de joguet possiblement no li agradaren i seguirà jugant amb nines. Per aquesta raó això del patriarcat a soles és un mite.

Que a un xiquet li agraden coses femenines com vestir de rosa o jugar amb nines o que siga homosexual i que li agraden els homes o tot el contrari, i que li agraden les coses masculines com jugar a futbol o amb coxes joguet i que li agraden les dones com l'estereotip que hi ha dels xics en la societat no depén del patriarcat ni del pares, depén dels gustos dels xiquets i xiquetes que són adquirits.

Pense també que parlar del patriarcat no serveix per a res i que a la gent li agrada el que vol i ja està i que ningú pot influir.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Machito alfa, hola Juan Víctor,

us recomane tornar a vore Màtrix. Fixeu-vos quan Morfeo explica a Neo:

“Matrix es un sistema, Neo. Ese sistema es nuestro enemigo. Pero cuando entras ¿qué ves a tu alrededor? Hombres de negocios, profesores, abogados, carpinteros… /.../ Tienes que entender que la mayoría de ellos no están preparados para ser desactivados. Y muchos están tan habituados, dependen tanto del sistema, que lucharían para protegerlo.”

El Patriarcat és Màtrix, per això és tan difícil de vore. Per això n'hi ha tantes persones còmplices.

Jaume Marston ha dit...

Bon dia.

He vingut a comentar aquesta entrada anomenada "Diferències naturals?" perquè em pareix molt interesssant i que està passant actualment.

Jo crec que esta societat cuanta més diversitat tinga, més rica serà i menys aborrida perquè si tots forem heterosexuals i els homes foren masculins i les dones foren femenines seria molt aborrit, no hauria ni la més mínima diversitat i aixó faria que ens aborrirem molt.

Si una persona dessitja a una altra i l'altra dessitja igualment a la primera, encara que foren de distint sexe, orientació o identitat donaria igual perquè eixes dos persones serien contentes i alegres.

Aquesta ha sigut la meua opinió, adèu.

Mireia Bebel ha dit...

Hola, bon dia.
He triat comentar aquesta entrada perquè el vídeo ens mostra les típiques interaccions dels adults al veure un bebé. Auestes són molt diferents quan creuen que el bebé és un xiquet o una xiqueta.

Quan el bebé va vestit de rosa (i creuen que és una xiqueta) la tracten amb major delicadesa, to de veu més suau, fan referència al seu futur amb professions més artístiques (esteticista, actriu, bailarina...) .

I quan el bebé va vestit de blau (i creuen que és un xiquet) el tracte és mes brusc a l'hora de jugar amb ell, fan referència a la seua dimensió i a la seua força i també li planifiquen el futur però amb professions típicament més dirigits cap als hòmens (futbolistes, lluitador, policía...) .

Més d'una persona del vídeo diuen la frase: "Creo que eres un niño porque vas vestido de azul..."Però no deuria de ser així, perquè per exemple quan el meu germà va nàixer se'l van mostrar a ma mare amb un body rosa.

Jo pense que este vídeo ens mostra clarament com la majoria de les persones associen colors i professions a cada un dels sexes.

Jordi Kent ha dit...

Hola a tots.
Es veritat que abans de nàixer ja mos estan diferenciant perquè depenent del sexe que siguem ens decoren l’habitació d’una manera o una altra. Una vegada em nascut, ens continuen diferenciant perquè ens fiquen en el cap l’idea de l’androcentrisme, es a dir, que l’home te que ser millor en tot i cuidar de la dona.

Aquesta idea encara s’utilitza en països atrasats culturalment, ja que per exemple una dona casada te un romanç amb un altre home que no siga el seu, poden arribar fins i tot a matar-la.

Als països desenvolupats açò també esta passant perquè, en Rússia a les persones homosexuals estan perseguits per grups de ultra dreta i la policia no fa res per impedir-lo.

Es veritat que quan descobrim en nosaltres mateixos o algú de la nostra família algun tipus de sensibilitat diferent al que marca la societat patriarcal, tractem de dissimular-lo per a que ningú es done conte, però quan es tracta d’algun desconegut per a nosaltres no ens importa parlar de manera homòfoba sense parar a pensar el dolor que els podem fer.

Ali Goldman i Anna Mozzoni ha dit...

Bona vesprada,
En aquest comentari anem a mostrar-vos les associacions, etiquetes i mesures que hem descobert després de veure el vídeo i llegir els altres comentaris e informació següent. Des de ben xicotets es fan una sèrie d'associacions depenent del sexe a què perteneixes.
Si pertanys al sexe femení, la teua habitació serà rosa, se't tractarà amb més delicadesa, les paraules seran més dolces i també et diran que les professions a què et pugues dedicar siguen aquelles relacionades amb la bellesa, fer menor esforç físic o directament, a la manutenció de la casa i l'atenció dels teus fills.
Si eres del sexe oposat, t'agafaran d'una altra manera, et dedicaran altres paraules, la teua habitació serà blava, els teus joguets no seran les nines i el treball que se t'associarà serà aquell en què utilitzes la força física. No mostraràs tant els teus sentiments ni ploraràs ja que això està mal vist perquè els homes mai ploren. Açò és el que s’anomenen etiquetes o estereotips.
Llavors... Què passa si trenques aquestes etiquetes perquè no t'agraden, vols dedicar-te a una altra cosa, eres transsexual o homosexual? El resultat és una mala visió de la societat, exclusió, falta de suport i una altra sèrie de factors que poden destruir moralment a una persona i carregar-se la seua autoestima.
I si haguera un altre planeta en què pogueres triar la identitat que volgueres, a qui vols voler, a què et vols dedicar o el color que més t'agrada lliurement? El problema és que planeta només hi ha un i molta gent encara estant en el segle XXI té la mentalitat tancada. Hi ha pares que recolzen als seus fills sexualment? Casos en què als nadons se'ls vist de color neutral i se'ls tracta de la mateixa manera? Clar que si! Però no posem de la nostra part perquè açò succeïsca en tot el món.
Pensem que perquè açò succeïsca deuríem de començar fent canvis en la publicitat, educar equitativament, no tindre por del diferent i tindre sempre models a seguir de càrrecs importants o pròxims al nostre entorn en què se'ns recorde que un món millor sí que és possible si tots posem de la nostra part, començant per l'atenció i el tracte dels nostres fills.

Iris rainbow ha dit...

Hola!!!

Tornem un altra vegada amb el tema de la diversitat. En aquest món estem separats en dos sexes; els hòmens i les dones i des de fa molt de temps hem sigut educats i influenciats segons el que diu la gent, com per eixemple aquesta entrada a karici.es on tracta de les diferències naturals, també voldria dir que estic totalment d'acord amb els meus companys Anna i Ali.

No m'agrada gens el comportament de les persones que ixen al vídeo,es pensen que perquè el bebé porte un "body" de color rosa ha de ser una xiqueta i el seu futur serà una ama de casa, una netejadora o una infermera i amb el xic passa exactament el mateix, al entrar dins de l'habitacio i veure al bebe amb el "body" blau la seua ment canvia radicalment i estan totalment convesuts que és un xiquet degut al color de la roba que porta, i això no hauria de ser d'aquesta manera.


hi ha una cosa que m'agradaria que ocorrera i es que el pensament de la gent canviara sobre aquests temes tan repetitius no ho cree-ho?, és molt fàcil sols hi ha que pensar que hem evolucionat en tots els aspectes i que al món existeixen diferents classes de persones com dones, hòmens, homosexuals, bisexuals, gays etc... tots som iguals i podem ser com nosaltres vulgam.


Un comiat, Iris.

Irene Stone ha dit...

Hola,

Bueno, aquest tema ja està molt tractat, però de segur que per més que es parle d'ell moltes persones seguiran tenint al cap tot alló que estan cansats d'escoltar sobre com té que ser una xica i com deu de ser un xic. I a què es deu aixó? Jo t'ho diré.

Com ja ha dit la meua companya Iris, desde fa molt de temps es va decidir que les xiquetes aniríen vestides de rosa i de majors seríen ames de casa, estilistes, disenyadores, etc. I per altra banda els xics tindríen que vestir de blau i de major ser bombers, futbolistes, obrers, etc. I amb açó el que vull dir es que tot es deu a la influència social. Però jo em pregunte: per què tenen que ser les coses així? Per què un home no pot ser disenyador o estilista sense que es pense que és gay? Per què una xica no pot jugar a futbol sense que se li apode com a lesbiana?

Mai entendré aquestes coses, és clar que tots estem influits amb aixó, i encara que de vegades no ens adonem, tenim els meteixos pensaments sobre el color de roba o la profesió. Però personalement pense que les coses poden cambiar, i ja ho estan començant a fer.

Un comiat, Irene.

Eric Marston ha dit...

Bon dia,

M’agradaria comentar l'entrada "diferències naturals’’ ja que la veig prou interessant, sobre tot el vídeo.

Que dir que no hagen dit el meus companys, en general, estic d'acord amb tots els comentaris excepte amb l’idea que transmet Juan Victor dient que el patriarcat no existeix, potser no siga tan extrem com al vídeo, però ni és un mite ni no existeix, ja que pense que està molt present en la nostra societat.

A més, jo crec, que quan naixem tots som iguals, l’únic que es diferencia són els òrgans sexuals, es a dir, que naixem com si fórem una fulla en blanc, sense ningun tipus de preferències (si ens agrada més el color blau o el rosa, jugar amb cotxes o nines……) i que seran els estereotips que ens marca la societat els que influenciaran sobre la nostra conducta, personalitat i preferències.

Vaig llegir un estudi que em va resultar molt interessant, en el qual agafarem a un grup de xiquets i xiquetes d'entre tres i sis anys. Els varen ficar en una habitació plena de joguets i varen observar com jugaven indiferentment amb camions o nines. Després van repetir l’experiment am xiquets i xiquetes d'uns deu anys, i adivineu que va passar … Els xiquets jugàvem amb els camions i les ferramentes i les xiquetes amb les nines. Però, perquè al sis anys jugaven indiferentment amb tots els joguets i als deu ja tenien preferència per un tipus de joguet? Per que la societat ja havia marcat les pautes que havien de seguir com a homes o dones.

També, m’agradaria comentar la taula del sistema binari heteropatriarcal, ja que una societat no es pot classificar en una taula en la qual si eres home has de ser masculí i tindre una orientació cap a les dones, que passa, que els homosexuals o els bisexuals no tenen lloc en la taula? No es pot classificar a un societat en una taula pel sexe, el genere i la orientació, no només per la gran diversitat que hi ha sinó, també, per què si una persona no segueix els models de la taula, que passa? No es considera "normal’’ ?

Un salut,Eric

Andrea Zetkin ha dit...

Bona vesprada,


Primerament dir de que tracta i que m´ha paregut aquesta entrada. Tracta d’ un bebè i unes persones adultes que segons la seua roba poden dir si és xic o xica. L’entrada esta bé, ja que tu saps que eixe bebè és un xic de manera que et fa gracia quan la tracten de xiqueta.


Jo pense que, primerament quant agafes a un xiquet/xiqueta i assoles porta el “Bodi” per el tacte saps si té penis o vagina, aleshores la meua primera pregunta és, no s’han adonat del que és si l´han agafat? No em pareix gens bé la fàbrica patriarcal, no sempre es blanc o negre, o blau o rosa, xic o xica... no tens perquè seguir un model generalitzat, perquè això es el que és, un model generalitzat de com em de ser des de menuts, de com em de vestir-nos, en que em de jugar, i com no sempre, seguim aquest model ja som “distints” o “estranys” quan no ho som, un xic té el mateix dret de jugar amb nines que una xiqueta jugar a futbol que per això no és mes “femení” ni mes “masculina”. Per exemple, la meua cosina que té 10 mesos porta les arracades blaves i és una xiqueta i per això no és “masculina”. Els estereotips de “ Si es xic, pintarem l’habitació de blau, li comprarem un cotxe i de major jugarà a futbol, però si es xica, l’habitació serà rosa, li comprarem disfresses de princeses, nines i serà model” no sempre som el que volem ser, igual que els pares et diuen” Vull que sigues metgessa” Jo serè el que jo vulga, no cregueu? Ací el mateix, si tu vols ser una xica/xic i no eres, no tens perquè amagar-te, (clar que et van a criticar però en esta societat vivim...).


Quan som menuts no podem elegir amb el que juguem o de que color serà la nostra roba, la nostra habitació, els nostres pares faran aquestes eleccions per nosaltres, més avant, cada vegada més prompte, nosaltres decidirem sí ens quedem amb les coses que ens han assignat o pel contrari reivindiquem tot allò que ens han imposat, com modificar el color d’aquesta, canviar la distribució del mobles, canviar l’espai adequant-lo a la teua manera.
En conclusió, tenim que saber que no sempre es blau o rosa, també existeix el groc o el lila, no sempre està el futbol també esta el tennis, no sempre està el “Ballet” si no el “Hip Hop”, amb això vull dir que cadascú sap el que és i el que vol ser, i que per això no tens que ser jutjat per ningú.


Aquest es el meu comentari, un petó Andrea.

Marieta deconstruït ha dit...

"Machito alfa" i "Juan Víctor":

Em sorprén la capacitat que ténen algunes persones per a dictar els temes que són importants i quins no. Hem de deixar de mirar-nos el nostre melic i preocupar-nos únicament dels problemes que (suposadament) ens afecten a la nostra vida diària. Us sorprendreu de que moltes voltes està tot relacionat i els nostres problemes diaris tènen una relació amb els dels altres i una causa comú.

-Supose que les 53 dones que han sigut, durant el 2013, ASSASINADES per les seues parelles (homes) ha sigut un fenomen espontani sense cap tipus de raó. El Gener d'aquest any ha sigut el pitjor en dècades, per cert.

-Supose que quan una xica, o un xic, es suïcida perquè els seus companys de classe, després de passar un curs enter dient-li "tortillera" o "maricó", han passat a fer-li la vida impossible per NO encasellar-se amb la tradicional relació xiques i educació/rol rosa o xics i educació/rol blau, és un fenomen espontani sense cap tipus de raó.

-Supose que quan una persona deixa de menjar o després de fer-ho es provoca el vòmit per no engreixar-se i que no li diuen "vaca" al seu entorn, és un fenomen espontani sense cap tipus de raó.

-Supone que quan el nuvi li controla el whatsapp a la seua parella o li prohibeix anar amb certes amistats perquè aquestes son unes "guarres", ha sigut un fenomen espontani sense cap tipus de raó.

Per desgràcia, vivim en una societat la qual té molts sistemes opresors. Un d'ells és el heteropatriarcat, el qual (que a pesar del seu nom rimbombant és més fàcil del que pareix) estableix que el que s'ha establert com masculí és universal i que la resta no existeix. A més, la heterosexualitat és la norma. La gran resta de persones estàn castigades a no exisitir.

Per tant el feminisme no és un grup radical que pretén tallar el penis a cap persona. Ni tampoc és un movimient que "exigeix per a les dones iguals drets per als homens" perquè les dones son les actrius de la seua propia vida i el home no és ni el model al que equiparar-se ni el neutre per el qual es pot utilitzar com a sinònim de persona. L'espèrit del feminisme és treballar dia a dia per a que els èssers humans siguin el que vulguin ser i visquin com vulguin viure, sense una destinació marcada per sexe preestablert amb el qual hagin nascut.

I això ha de ser l'educació, una ferramenta que ens allibere de tot el que no ens fa lliures. I aquest bloc és una meravellosa ferramenta per a deconstruïr tot el que està pre-establert i ens oprimeix.

Petons violetes!

AINHOA MOTT I SHEILA NELKEN ha dit...

Hola, aquesta entrada tracta d'un xiquet que li posen un tratje rosa, i la família ja pensa que és una xiqueta; li diuen coses com:
-que bonica és la meua bebé, -de major vas a ser ballarina, -et portaràs molt bé amb la teua mamà, preciosa.
En canvi, derprés al xiquet li posen un tratje blau i li diuen:
-què vas a ser de major? Pense que policia, -que fortet està el meu xicot, -que valent seràs.


També pensant que ets d'un sexe o altre et tracten d'una manera o altra, per exemple:
si ets una xiqueta et balançeen suaument i et diuen les paraules més fluixetes, en canvi, si ets un xiquet et tracten amb més “força”, utilitzant el to de paraula més fort, per aixó, diuen que els xiquets tenen més habilitats de força, velocitat, valentia, i les xiques tenen més habilitats de dulçura, flexibilitat etc.


Pensem que aquest és el motiu pel qual després hi ha rivalitat a l'hora d'actuar. No deuriem criticar a les xiques que actuen d'una forma un poc més masculina, o als xics d'una forma més femenina, perquè en cada casa, païs o cultura traten d'una manera o altra als xiquets i xiquetes, no tenim que discriminar per la manera de ser.

Jesús Thompshon ha dit...

El video tracta de que dien una cosa o una altra soles per el color que empraven.

Jo pense que no deurien de separar els xics i les xiques amb dos colors perquè som iguals. La societat pensa que si és un xic ja ha de jugar al futbol, ser policia, lluitador perquè, suposadament, son molt forts. O que si es una xica ja ha de ser ballarina, actriu o cantant. Açò no ha de ser així tots podem y devem ser lliures i de fer el que vulguem.

Dani Goldman ha dit...

Aquesta entrada vol dir que un xic o xica bebé pot parèixer del sexe contrari a soles per la forma de vestir, ens posem un exemple en el vídeo, que a un bebé li posen roba de diferent color(rosa i blau), i sembla d'un sexe diferent. Quan va de blau li diuen que es molt fort i que de major podria ser futbolista,lluitador... i quan va de rosa que podria ser actriu.

Després també parla del sistema binari heteropatriarcal,que vol dir que un home a de ser masculí i heterosexual, i la dona femenina i heterosexual. També hi ha gent que s'en ix d'aquest sistema, que pot ser:home femení heterosexual, dona masculina heterosexual, home femení homosexual, dona masculina homosexual, home masculí homosexual i dona femenina homosexual.

Elena Stone ha dit...

Hola bon dia.

La gent pensa que si els bebes se visten de rosa ja tenen que ser xics,si les xiques ens visten de blau son xics.

Desde fa molt de temps es va decidir que les xiquetes aniríen vestides de rosa i de majors seríen ames de casa, estilistes, disenyadores, etc. I per altra banda els xics tindríen que vestir de blau i de major ser bombers, futbolistes, obrers, etc.

Vaig llegir un estudi que em va resultar molt interessant. En el qual agafarem a un grup de xiquets i xiquetes d'entre tres i sis anys.

Els varen ficar en una habitació plena de joguets i varen observar com jugaven indiferentment amb camions o nines. Després van repetir l’experiment amb xiquets i xiquetes d'uns deu anys, i adivineu que va passar … Els xiquets jugàvem amb els camions i les ferramentes i les xiquetes amb les nines. Però, perquè al sis anys jugaven indiferentment amb tots els joguets i als deu ja tenien preferència per un tipus de joguet?
Per que la societat ja havia marcat les pautes que havien de seguir com a homes o dones.

Dons no te per que perfectament, els xics per portar samarreta violeta tenen que ser homosexuals?Les xiques per portar pantalons amples tenen que ser lesbianes?

Els exemples que es vas a posar ara es :d´uns homes que pareixen uns homosexuals i tenen dona: Mario Vaquerizo i David Becan.

Gracies per llegir el meu comentari, i gracis per fer aquest blog Rosa.

Eman goldman ha dit...

Aques vídeo tracta de com tracactem les criatures.

Segons si son xics o xices els vestim de rosa o de blau i les fem preguntes com que volen ser de
major, o les diem coces com que fort eres o que presioses que eres.

Jo pense que les traten aixi per a que cuan sean majors que es comporten com a una xica o un xic.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Elena Stone,
has copiat un fragment del comentari d'Eric!!!!

Paula Campoamor y Manolo Zetkin 23 ha dit...



Nosaltres pensem que no se ja per llevar un en pet blau deu ser xic y si el porta rosa deu ser xica.
La veritat es que donen eixa idea desde sempre es com un estereotip si es xica pet rosa y tot de xica y si es chic ya tot te que ser blau i no ens pareix normal...

Jo,Paula tinc una cosa molt clara es que si de major tinc una xiqueta si,val portara rosa pero no te que ser TOT rosa tambe l'i comprare coses blaves,verdes,rojes... la meua xiqueta ira sempre a la moda “hahaha”.

La nostra opinio es que igual per a les dones que per als homens.

RAQUEL KENT I ANDREA DU CHATELET ha dit...

Aquesta entrada tracta de les diferències entre els xics i les xiques. El vídeo tracta d'un bebè que depenent de la roba que li posen la gent es creu que és una xica o un xic, per exemple: si li poses una roba rosa tothom es creu que és una xiqueta si li poses roba blava es creuen que és un xiquet o si li té arracades ja és una xiqueta. Primer apareix el xiquet vestit de rosa i tots li diuen que va a ser una ballarina, o que es molt preciosa, també li diuen que s'alegren perquè va de rosa i així saben que es una xiqueta; pel contrari quan el xic va de blau li diuen que va ser un futbolista, un policia, un boxejador...

Nosaltres pensem que això no té res que vore perquè encara que vaja de blau pot ser una xiqueta i li pot agradar el color. O si va de rosa també pot ser un xiquet, per què te que ser sempre igual? Aquesta història es repeteix una i altra volta i creiem que en un futur podem aconseguir-ho i que cadascú vaja com vol.

La conclusió és que tenim que aconseguir això com a dret humà. Perquè tots som iguals!

Thalia Stone ha dit...

Les persones pensen que desde fa molt de temps es va decidir que les xiquetes aniríen vestides de rosa i de majors seríen ames de casa, estilistes, disenyadores, etc. I per altra banda els xics tindríen que vestir de blau i de major ser bombers, futbolistes, obrers, etc. I amb açó el que vull dir es que tot es deu a la influència social. Però jo em pregunte: per què tenen que ser les coses així? Per què un home no pot ser disenyador o estilista sense que es pense que és gay? Per què una xica no pot jugar a futbol sense que se li apode com a lesbiana?

Dons no te per que, perqué simplement els xics també poden portar un mocador rosa o altra cosa rosa i no tenen per que ser homosexuals o tambe les xiques poden vestir com els xics i tampoc ser lebianes.

teresa claramunt ha dit...

Jo crec que la gent es pensa que si eres una chica et té que agradar el rosa, que ens parlen baixet i acunar-nos suau i molt delicadament, però als xiquets els visten de blau, li diuen que fort que és, i els levanten i menegen un poquet més brusc. També diuen que depen de l'aparell reproductor que tingues eres xic o xica i de tan repetir-ho cuan som xicotets tenim clar que sexe som.
Hi ha persones que aun tenint l'aparell reproductor d'un xic el seu servell diu que ell en realitat és una xica, i tenen raó perque a ningú es te que representar un color, o que es diga que les xiquetes som més delicades o els xics més bruts, perque aço és el que la societat diu y en realitat tens que ser tu mateix.
També hi han xics als qui no lis agrada jugar al futbol i és un esport que solen dir que és per a xics, o que a una xiqueta si que li agrada jugar al futbol. Alguns xics no deixen jugar a les xiques perque des de que som xicotius a les xiques ens diuen que som delicades i a alguns xics no lis deixen jugar les xiques amb elles.
La veritat des de que tots som xicotets ens diuen com ser i portar-nos, com per exemple:
a les xiques ens regalen carrets, ninots, cuines, carrets de limpieza,etci tot és rosa.
Als xics els regalen balons de futbol, figuretes d'acció, cotxes,etc i la matjoria o blau o negre..
A les xiques ens regalen tot aixó per a preparar-nos cuan tinguem fills o filles o per a ser bona ama de claus, mentre que als xics els regalen tot aixó per a que siguen futbolistes o militars, conductors de ferraris, etc.
En resum ens representa un color i una societat, en vez de el nostre servell i el que pensem



GRACIES PER LLEGIR-HO!!!

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Thalia,
no et copies d'Irene!!!!

Dani Kent ha dit...

Hola, hui vaig a comentar aquesta entrada anomenada "Diferències naturals?" perquè em pareix molt interessant i mostra les típiques reaccions dels adults al veure un bebé i el que passa al veure-lo.
És veritat que abans de nàixer ja ens estan diferenciant depenent de si és xic o xica perqué si el bebè és xic et decoren l’habitació i el vesteixen de blau i si el bebè és xica és pinta l’habitació i la vesteixen de rosa. També els pares quan eres bebè als xics ens compren camions i cotxes i a les xiques nines, quan pot ser un xic vulga jugar amb nines o les xiques amb cotxe. La societat ha fet que els pares facen aixó i compren en relació del sexe sense pensar a vegades el que desitja el xiquet o la xiqueta.
També quan eres xicotet sempre diuen la gent major que vas a ser de major per exemple als xics els diuen que van a ser futbolistes, policies i esportistes i a les xiques les diuen que seran ballarines, esteticistes, actrius o coses així. Com he dit jo crec que açó dels joguets, els colors i els treballs de majors estan molt influïts per aquesta societat.

Adeu.

David Smith ha dit...

Bon dia,
Aquesta entrada m’ha cridat l’atenció, perquè els països que fiquen a la carcel a les dones per conduir, o també maten als homosexuals per el fet de ser-ho, son països involucionats, que tenen la ment ficada en l’època medieval. La taula per als homes i dones no serveix per a res perquè hi ha més en ja a part de ser home masculí o dona femenina, com es homosexuals, intersexuals, transsexuals...

Ací vos deixe la meua opinió. Un comiat.

(Recuperació de juliol 81 paraules)

David Smith ha dit...

Bon dia,
Esta entrada m'ha cridat l'atenció, perquè els països que fiquen a la presó als dons per conduir, o també maten als homosexuals pel fet de ser-ho, són països involucionats, que tenen la ment ficada en l'època medieval. La taula per als homes i dones no serveix per a cap perquè hi ha mes en ja a part de ser home masculí o dóna femenina, com és homosexuals, intersexuals, transsexuals...

Crec que en la meua generació (o vull creure) no ens han educat tant en les diferències com a tòpics, si no a deixar que desenrotllàrem els nostres gustos sense condició del gènere. En el tema d'esports practicats, en el tema de jocs de la infància o en el tema del gust personal per a vestir. Això del vídeo em pareix en realitat preocupant. Que només un color haja de veure en la forma de tractar un bebé, amb tota la vida per davant i capaç de fer qualsevol cosa, siga xic o xica.

M'ha recordat la pel•lícula (que recomane) Billy Elliot. I que crec que és una lliçó de com s'ha de tractar i voler els fills. Respectar els seus gustos i la seua forma de sentir. Igual que una xica no ha de ser orientada a "el femení", un xic pot ser ballarí, cuiner o el que li de la real gana. Com una xica pot ser astronauta, karateka o matemàtica. L'esport que practique m'ha ensenyat això, en el sentit de la igualtat a l'hora de practicar-ho, d'entrenar-lo, de competir i de tot. Tots suem igual, xics i xiques. Parle del karate i del que mon “senseis” m'han ensenyat, homes i dones.

Ací vós deixe la meua opinió. Un comiat.

Carles Claramunt ha dit...

“El patriarcat, una malaltia de transmissió social”
Bon dia,
Aquest serà el meu primer comentari al bloc i em decidisc a escriure sobre un dels assumptes que més inquietud em genera, el patriarcat. Parlar del producte d’un sistema que hem creat i, que aïlla i discrimina a la gent que no és partícip, pot ser el principi de la seua dissolució.
Baix la premissa de què la lluita contra el sistema no és més important que la lluita contra el que del sistema ja tenim interioritzat, ens adonem que vivim adoctrinats baix un règim que ens condemna des del moment en què venim a la vida:

Tens penis, seràs noi: t’agradaran les nenes i el color blau i per contra detestaràs el rosa, jugaràs a futbol, i seràs fort, tan fort que hauràs de resistir-te a la possibilitat de mostrar les teues llàgrimes davant de ningú (això és de gent dèbil!). Quan sigues gran portaràs els diners a casa i fins i tot podràs arribar a ser un personatge de gran importància.
Tens sort, has nascut al sexe fort! Pel que respecta a la teua llibertat sexual tan sols hauràs de preocupar-te en demostrar quan de matxo eres, a quantes dones et pots follar i a quantes més dir-les més d’una coseta, que últimament estan molt "eixidetes".

Mala notícia, tens vagina... eres noia. T’agraden els nens i el color rosa, i des de ben petita jugues al que t’encarregaràs quan sigues major, les feines de la llar (de futbol ni parlar, que eres matxo o què?); la teua funció no serà una altra més que la d’atendre al teu home i als teus fills. Ho sent molt, rebràs totes les traves existents per poder complir els teus somnis… i és que els somnis dels homes van per davant. Has nascut al bàndol equivocat.
La teua llibertat sexual és nul•la, no parles de masturbació que això és de guarres; que et juntes amb xics? Menuda puta! Ets únicament del teu nuvi, qui t’estima en bogeria (no patisques si t’alça la veu, és perquè ho recordes); descuida si no et deixa eixir amb les teues amigues, que és pel teu bé i perquè no caigues en males influències i procura no anar provocant que després passen desgràcies…

I pel que fa a les relacions? Heterosexuals clarament. Malalts aquells que busquen alterar la natura de l’ésser humà. Home i dona, dona i home, així ho estableix la societat, així ho estableix la natura!

Tota una mena de tòpics sexistes que trobem acceptats per un sistema que ens manipula i ens fa convertir en un peó més de la gran maquinària lògica del patriarcat i l’opressió. Vivim encadenats des del mateix moment de la nostra existència, no elegim ser homes o dones i no obstant això, el simple fet de tenir un o altre òrgan reproductor marca l’inici d’unes vides que semblen ser guiades per les conveccions socials.

Carles Claramunt ha dit...

Rodejats d’una manipulació contínua. A les notícies mai no sentim parlar dels esports amb modalitat femenina, fins i tot, perquè hauria d’existir una diferenciació de sexes? Es més, perquè haurien de competir separadament?

La majoria d’esportistes d’elit femenina acaben abandonant en les seues disciplines per la desigualtat que presenta amb l’altre sexe. El que fa guanyar desenes de milions al sexe masculí, es converteix en un salari insuficient per a la subsistència de la figura femenina.

Pel que fa a l’oci, observem altres pistes que ens indiquen que el sistema està molt més present del que volguérem imaginar. Als aparadors de les grans marques de moda, observem com projecten una imatge d’un cànon idealitzat, inaccessible, perillosament insà.
Pretenen mostrar la imatge d’una dona impossible com a model ideal i acaben provocant milers de víctimes de trastorns alimentaris. Si estàs grossa, no pots ser atractiva, estàs sent rebutjada.

Als anuncis: els Action-Man per als xiquets i les Barbies per a les xiquetes. Productes de neteja per a les dones, cotxes per als homes. Si parlem de la música, convertim a les dones en víctimes d’un estil que les maltracta, simples objectes sexuals a la disposició dels homes. Un estil que és contínuament acceptat per les desenes de milions de persones que es converteixen en còmplices quan escolten les seues lletres.

Tot està relacionat. Maltractes, violacions, assassinats… NO són casos aïllats. S’aglomeren baix la ideologia del masclisme representada pel sistema del patriarcat, més que una malaltia de transmissió generacional, un càncer que sota la protecció dels sectors més conservadors ha de trobar cura.
Amb una educació oberta i que ens ensenye a pensar és possible fer front a la seua violencia. Parar-se a pensar que cap altra persona ni qualsevol altre medi que no siga un mateix pot posar límits a allò que un es propose, a allò que es vulga fer amb el seu propi cos, a allò que es vulga pensar. Perquè sols un mateix hauria de decidir qui és i tanmateix ser qui puga dir prou a aquest sistema que ens obliga a seguir les seues regles.