11 de març 2014

Els drets de les dones. Per Reda Kent.

Històricament, sempre s'ha produït el cas curiós que, només per ser home o per ser dona, et pots trobar que en algunes empreses pots cobrar més diners o menys per fer la mateixa faena. I que en la societat, que està composta a parts iguals per dones i per homes, les dones han estat més o menys discriminades, depenent de les èpoques, i que per exemple hi ha hagut èpoques en què una dona no podia eixir al carrer sense que l'acompanyara un home.

No sempre ha estat així. Diuen que, en l'antiguitat, les dones eren les que manaven en la societat. Es creu que hi havia entre els homes i les dones primitives una divinitat anomenada Deessa Mare, que era la que manava sobre tots, i els homes respectaven el que deien les dones. Però amb el pas del temps, aquesta deessa, i per tant la influència de les dones, va acabar desapareixent, i els déus masculins van passar per davant i, per tant, els homes van imposar la seua voluntat sobre les dones en tots els àmbits de la societat. 

Això va ocórrer en l'antiga civilització grega i va passar després a la romana, de la qual tots venim, i per tant hem heretat també les maneres de veure a les dones com a persones sotmeses als homes. Això ha durat moltíssims anys i segles, fins a arribar al segle XX, on van començar a haver-hi els primers moviments per l'alliberament de la dona, que al principi no van tenir molt d'èxit, però al passar els anys, ja cap al final del segle XX, van possibilitar que les dones aconseguiren en la civilització occidental pràcticament els mateixos drets que els homes. Això no va ser fàcil, i fins i tot hi va haver enfrontaments, empresonaments de lluitadores pels drets de la dona, i algunes morts desafortunades.

Els principals punts on hi van haver lluites per a aconseguir la igualtat van ser: el dret a votar en les eleccions, el dret a anar a les escoles i llocs d'ensenyament, i el dret a un sou just per un mateix treball que els homes. Fins aquell moment, cap d'aquestes coses era possible. I encara avui en dia en alguns països tampoc no es compleix, però la cosa ha anat millorant a poc a poc. Hi ha països àrabs on les dones no poden conduir cotxes, o han d'anar tapades perquè ningú els veja la cara, o algunes zones de la Xina on poden matar-te només per ser dona.

Encara falta molt per a la plena igualtat. Molts homes encara es creuen que si eres dona i bonica és que vols tenir sexe amb ells, o que si eres dona el teu treball ha de ser netejar o estar a casa cuidant els fills. I hi ha moltes empreses on les treballadores són quasi totes dones i, en canvi, els directius són tots homes. Aquestes actituds es diuen masclistes, i encara existeixen en moltes persones.

Entrada feta per Reda Kent (3r ESO)

4 comentaris:

Fran i Jose Thompson ha dit...

Nosaltres pensem qué les dones han de tindre els mateixos drets que els homes per què tots som humans i també som iguals.

Nosaltres creguem que Reda te raó per què falta moltìssim temps per a la total igualtat, aún hi han països en els que les dones no tenen ningún dret.

Nosaltres pensem que tot aquest ha de cambiar i han de ser iguals que els homes.

Fran i Jose Thompson ha dit...

Nosaltres pensem qué les dones han de tindre els mateixos drets que els homes per què tots som humans i també som iguals.

Nosaltres creguem que Reda té raó per què falta moltíssim temps per a la total igualtat, aún hi han països en els que les dones no tenen ningún dret.

Nosaltres pensem que tot aquest ha de canviar i han de ser iguals que els homes.

Nuria Stone ha dit...

Bon dia
M agradat molt aquesta entrada perquè conta d una manera molt rapida i resumida l historia de la dona. No tinc molt clar el primer paràgraf d aquesta entrada; perquè tenen que manar un dels sexes en la societat? Si que havia escoltat parlar de la desa mare de la que es perla en l entrada, no crec que en la prehistòria manaren ni les dones ni els homes, si et jugues la vida tot els dies et centres mes en sobreviure que en manar als demes.

En el segon apartat parla de la edat antiga jo voldria afegir a l entrada del meu company que dins de la “democràcia” en la que vivien els grecs ni els dones ni els immigrant podien votar. I la part que es referix a els primers moviment feminista voldria dir que duran tota l historia han estat aquestos moviments encara que foren petits actes individual com per eixample llibre fetes per dones o col•laboracions de dones en la societat.

També voldria afegir que un dels moviments feministes mes important portava el eslògan de “bread and roses” pa i roses que representava unes millors condicions de vida i unes salari mes igualitàries. Les primeres protestes defenien com ha dit el meu company el dret el vot malgrat que també defenien el fi del treball infantil i una jornada laboral de menys de 12 hores i un sou més just.

I en el apartat que parla dels majors llogres, crec que encara que el de dret al vot fora molt important altre de les grans llogre es un major control de la sexualitat, ja que les dones gracies a que es va legalitzar l utilització dels preservatius i la possibilitat d avortar, llei que ara a desaparegui, les dones van començar a controlar la natalitat, es a dir podien decidir si volien tindre fills i també quan volien tindre-ho així que es van incorporar al mon laboral.
En conclusió voldria dir una frase d una dona que es crida Dolors i va prendre partit en una de les xerrades del dia de la dona on parlaven tres generacions de dones. Ella va dir: “La lluita per l igualtat entre homes i dones ha sigut una de les més llargues i la que menys sang a derramat” encara que la violència masclista si a causat morts al que es referix es que les revindicacions de les dones han sigut majoritàriament pacifiques.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Reda, hola Núria,
antropològicament parlant, el matriarcat no ha existit. Sí que hi ha hagut societats matrilineals on el sistema de descendència es definia per línia materna, cosa que és prou lògica perquè els fills són de les mares.