8 de febr. 2015

Ja res és provocatiu. Per Miguel Àngel




Entrada feta per Miquel Àngel (3r ESO)

Ací tenim una cançó Sex Yeah de la cantant gal·lesa Marina And The Diamonds. El tema és prou reivindicatiu; parla de com les dones són pressionades des de xicotetes per a tenir un cert comportament que satisfaça el que s'espera d'elles com a dones: ser femenines, fines, que no s'embruten jugant, que no desenvolupen la força per a no tindre cos d'home, anar amb cura quan els ve la regla, no ensenyar, i un llarguíssim etcètera.

La cançó diu que has de qüestionar gran part de les coses que veus i et diuen diàriament, ja que habitualment si no fas el que es considera correcte com a dona, prompte apareixen les normes i les persones a recordar-te que el que fas no està ben fet. Un altre tema que critica la cançó és la censura i el conservadorisme; se suposa que els temps avancen, però per a moltes persones la dona, i tot el que l'envolta, no ho fa. El simple acte d'ensenyar un poc més del que es considera necessari o suficient ja et fa estar en el punt de mira, tan sols per botar-te les regles. 

Fins a quan una dona serà criticada per fer el que vol? Per viure la seua sexualitat lliurement? Per vestir com vulga? PER SER DONA?

14 comentaris:

Adrián Feijoo ha dit...

Aquesta entrada tracta sobre una cançó que ens parla d'un tema que es presenta constantment en molts espais socials: publicitat, esports, tendes de roba... Es tracta el 'model' de dona que la societat determina, la mateixa societat que critica aquelles persones que no segueixen eixe model que determinen.

Primer, la societat ens determina uns models d'home i dona. Per a la societat una dona ha de estar arreglada, té que ser prima, ha de cuidar-se i no es respecta que puga ser com el model d'home determinat: musculós i amb una actitud 'masculinitzada' o animalitzada (els homes no ploren, els homes practiquen esports). En canvi, hi ha moltes dones que como diu la cançó 'lluiten contra la història i no volen ser com es determina sinó que volen per exemple vestir-se amb altra prenda que no siga un vestit o una falda, practicar esports i no ballar (el que es considera femení però no ho és)...

Per la meua part, pense que la societat ha de canviar. Ja no és pot determinar com ha de vestir una persona, perquè cada persona és lliure de ser com vull ser i no he de ser jo qui li diga a algú que no pot vestir-se d'aquesta manera o de l'altra perquè no sóc qui per determinar un model o altre. A més de respectar a les persones, la resta també hauria de posar-se al marge sense crítiques ni marginacions, simplement tractant a eixes persones com persones.

En conclusió, hem de respectar tant les dones que fan el que volen, traçant uns límits, com els homes que deixen darrere els estereotips i els models. Per últim, hi ha que deixar de formar part de una societat tan crítica que fins i tot fa mal a les persones.

Rubén Du Chatelet ha dit...

Primerament dir que m'ha paregut una entrada molt interessant i felicitar a l'autor per donar-nos la oportunitat de comentar un tema que es tan trist com atractiu.

He de dir que el paper de la dona en la historia ha sigut menyspreat i molt relacionat amb la família, a les tasques de la casa, etc. El problema apareix quan la dona vol, amb tot el dret, revelar-se per aconseguir el que es mereix. Es difícil canviar de sobte els estereotips que la historia ha posat a les dones, però òbviament han de ser canviats.

Per a la societat mes conservadora com es la religiosa, es difícil d'assimilar la llibertat de la dona per a decidir el que esta relacionat amb el seu entorn o amb ella mateixa, com per exemple, què vestir o un tema que provoca tanta controvèrsia com es el dret de la dona per decidir si vol o no tindre un fill.

Pense que una dona és capaç de decidir per si mateixa, al igual que l'home ho ha fet des de sempre, i es mereix respecte i reconeixement, al igual que l'home en la historia, i per suposat, la dona és lliure de vestir com li abellisca, de fer el que li abellisca sense que cap persona li condicione.

Maria Becker ha dit...

En el vídeo de la cançó “ja res és provocatiu” pense que te molta raó ja que des de petits a les dones ens ensenyen a tindre un comportament adequat, modals, fins la forma de vestir que es veu bé o no, bé, aquest no crec que sigui correcte, està molt bé que des de petites ens ensenyen modals i educació però els xics no, per els xics i han coses diferents que es veuen que si les fan ells si està ben vist però si li veuen a una xica ja no és correcte, no tindria que ser així, es pot tindre educació i modals i a la mateixa fer el que vulgues i com et sents sense que ningú et diga res.

També estic d'acord amb el que han comentat Adrian Feijoo i Ruben Du Chatelet perquè tenen molta raó amb el que han comentat.

Sandra y Ruth ha dit...

Escoltem aquesta cançó de una cantant anomenada Marina And The Diamonds. Tracta d'un tema bastant injust, tracta de que les dones des de xicotetes tenen que tenir un bon comportament que vaga arreu amb la societat, el que s'espera d'elles com a dones. Hi ha que ser femenines, tenir modals, parlar be, no jugar a jocs de xics, no ensenyar el cos, tenir un llarguíssim i moltes mes coses.

La cançó també vol explicar que ens fixem mes en el que ens diuen, si no fas el que s' espera com a dona que eres, prompte tots et van a criticar i a recordar les normes i et van a replicar que no o el fas be.

En la cançó també nombra que al ensenyar un poc de mes, et boten.

La nostra opinió es que tampoc les dones han de ensenyar meitat cos, perquè sinó... Que tenim que ensenyar en la intimitat? Res, i es normal que et boten, però si et respectes a tu mateixa i ensenyes el just o el proper com per a provocar i res mes sense que et boten esta be dins de la mitjana.

Mònica West ha dit...

Aquest vídeo es un dels millors per a mi, parla de lo reprimides que sempre hem sigut les dones, sempre tenim que fer cas a el que els homes ens diuen, tenim que ser esclaves, no tenim dret per a vestir-nos com vulguem, no podem expressar les nostres inquietuds o el nostre gust per el sexe, ja que podem ser jutjades , agredides o inclús assassinades.

Crec que ja es l'hora per a ser lliures, per a poder fer el que vulguem, per a tindre els mateixos drets que els homes, tindre la mateixa llibertat, ja que ens la mereixem. A lo llarg de la història les dones han mantingut la boca callada, estaven oprimides, no teníem dret a res, no podien treballar i només es podien quedar a casa fent feina. El pitjor de tot es que antigament no es queixaven, o casi no es tenia consciència d'això, eren submises. Gràcies a les dones fortes i valentes com la meua mestra de valencià, tot això ha canviat.

eric i ivan 3c ha dit...

Ja res és provocatiu. Per Miguel Àngel

Doncs en aquesta entrada ens parla d'una cançó, diuen coses que pasen constantmement al nostre voltant. Jo pense que te molta rao ja que desde xicotets imparteixen els modals i les maneres de com es te que comportar una dona, la roba que te de portar per a que no la menosprexien, esta molt be que desde menuts impatixquen com es te que comportar i tot aixó, però pense que tambe es deuria de donar-li llibertat per a que puguen vestir a la manera que els agrade, perque la societat d'ara encara esta un poc antiqua i es pensen que estem en la mateixa època i tenim que fer el mateix que es fei avanç, com anar tapades hasta el coll etcètera.

La nostra opinió es que la gent d'ara no es igual d'antiqua de com eren avanç i tenen que respectar la qualitat de vida que porten i com vuiguen anar sense que pensen que siguen unes freques o que aixi no van adequadament.

David José Kent ha dit...

No ha sigut ni la mitjor,ni la pitjor pero aquesta entrada es bona pero el falta un poquet d'essencia.Primerament dir que m'ha paregut una entrada molt interessant i felicitar a l'autor per donar-nos la oportunitat de comentar un tema que es tan trist com atractiu.Per a la societat mes conservadora com es la religiosa, es difícil d'assimilar la llibertat de la dona per a decidir el que esta relacionat amb el seu entorn o amb ella mateixa, com per exemple, què vestir o un tema que provoca tanta controvèrsia com es el dret de la dona per decidir si vol o no tindre un fill.
Pense que una dona és capaç de decidir per si mateixa, al igual que l'home ho ha fet des de sempre, i es mereix respecte i reconeixement, al igual que l'home en la historia.
Escrit per David

David José Kent ha dit...

No me ha gustat i ha sigut el peor i el menys currat de un alumne.

Javier Bebel ha dit...

La cançó protesta pels tabús i la restricció de llibertats i dóna un missatge reivindicatiu i alliberador.

He pensat en l'origen de la por social cap al sexe i tot el que amb ell tinga a veure. La roba, objecte útil en els seus inicis, va cobrar altres significats i amb el pas del temps i ha acabat limitant-nos sexualment i fent-nos oblidar que aquesta no és una part de nosaltres. Una societat que mai ha vist cap persona nua, fora del seu entorn social més proper, no pot ser sexualment lliure. La roba passa de ser útil a ser limitant.

Crec que aquesta llibertat ha de ser estesa i els tabús eliminats del pensament social, amb l'objectiu d'«involucionar» una idea molt negativa i antiquíssima. Perquè l'antinatural siga perdut i acceptem el sexe com a normal, hem de preparar les noves generacions. És la idea que hem de transmetre als nous habitants del món per canviar la societat que no viurem. I aquest és un missatge que quasi sempre tracte de transmetre en els meus comentaris.

Mantindre's submís als problemes de la societat és una posició a favor del conservadorisme i en contra del desenvolupament.

vicente kent ha dit...

Acabe de veure el vídeo o mes ben dit la cançó que a penjat el meu company Miguel Angel.
En realitat crec que en te rao perquè ara estem molt acostumats a veure programes de «sexe» perquè encara que no es puga veure gens, si que hi ha palabreries i ademes hi ha un vocabulari obse perquè en programes com «la que se avecina», «aida», etc.
I el mes gracios es que aquestos programes els poden veure xiquets de 10 anys i als pares no les inporta, mentres que per exemple el videos «porno» no li deixen vorelo. Aixo en te sentit? Es dir poden veure series on diuen paraulotes, demostren que el que hi pasa es normal i que poden fer lacte sexual i no pasa res però si veuen porno es roi.
Sincerament no antenc aquesta societat.

Andrea Thompson i Oscar Kollontai ha dit...

Hola som Andrea Thompson i Oscar Kollontai, aquesta entrada que ha publicat Miguel Àngel que tracata sobre una cançò de “Marina And The Diamonds” que tracta sobre que el sexe ja no impresiona ni als xiquets. Diu que a les xiques des de xicotetes les crien per a ser d'una forma determinada i amb unes característiques ja marcades.
Nosaltres pensem que aquesta forma de intervenir a les xiquetes des de xicotetes no es rés correcte. I per part a lo que diu sobre preguntar el sexe als pares i que no impressiona a mi em pareix que és veritat perquè molts xiquets des de el col·lege estan influenciats per majors i ja saben coses que no deurien.

danielmill ha dit...

La lletra d'aquesta cançó diu que el sex en la societat diu com a de ser una xica, també diu que si les dones religiosament foren reconegudes de manera sexual, no tendrien la necessitat de mostrar les seues parts per a sentir-se lliures. Les dones estan cansades d'actuar mes amables del que son en realitat. La cantant explica: que tota la seua vida ha tractat de barallar contra lo que la historia la donat, també diu Tota la seua vida ha estat sentint molt dins de mi que tot aquest temps estava barallant contra el que creu, tota la seua vida estava tratant de amagar el que la historia la donat.
El estri-bill diu: si la historia poder liberar-me del que supòs que eres.

Aquesta cançó m'agrada molt tant per el estri-bill com per la lletra.

eli ha dit...

He vist el vídeo i com no m'he enterat de quasi res no puc dir res

Rubén de Burgos ha dit...

En aquesta entrada s’exposa una cançó d’un tema que hui en dia es presenta. Aquests són els espais socials, com les tendes de roba, la publicitat i més, on per a algunes persones a soles n’hi ha un model de dona i el que no tinga aquest tipus de model és criticada.

Principalment ens presenten dos models el de la dona i el de l’home. Si parlem de les dones elmodel per a aquestes esque tenen que anar sempre arreglades, a de cuidar-se, van amb falda o vestit, no participen en esports i sols ballen, mentre que els homes tenen un model músculs, actitud masculinitzada, no ploren, fan esport, i més. Però trobem algunes dones que no compleixen aquest model i fan el que fan els xics.

Jo pense que nostra societat a de canviar. Així no es pot determinar com a de vestir una persona, perquè cada u es lliure de fer el que vulga i que no ha de preocupar-se pel que pensen els demes d’aquesta persona. Hi ha que fer desaparéixer el model que tenen uns dels altres, que cada siga com vulga.