7 de març 2016

Privilegis i desigualtat

Renunciar als privilegis costa. Però és de justícia.



Anunci d'Ariel a l'Índia. Campanya #ShareTheLoad (febrer 2016). Més vídeos al canal Ariel Índia.

8 de març, dia de les dones.

27 comentaris:

IVAN 4ºB ha dit...

Privilegis i desigualtat
Bona nit el vídeo que acabe de ver es sobre una mare, una dona estupenda i veient el vídeo supose que una persona magnifica. El que passa en el vídeo es lo següent: La dona arriba a la seua casa, i gens arribar ja estava “fill has fet la tasca, pare aquí tens tus papers” en poques paraules es una mare que se preocupa per la seua família. Després podem observar al pare que està orgullós per la seua filla, però també es fa culpable, per no ajudar a la seua dona ja que en la actualitat la seua filla esta igual que la seua mare, quan ella era xicoteta (la filla del pare), després també poden observar al marit de la filla qui esta en el sofà amb el ordinador, i que en comptes de ajudar a la seua dona no ho fa. Llavors el pare de la filla ho sent per totes aquells pares que no han donat la educació correcta per als seus fills.
Al final de vídeo podem ver com el pare li deixa una nota a la seua filla dient-li que va a fer un gran esforç per recuperar lo que no ha pogut fer en el passat, arriba a la casa de la seua dona i li ajuda amb la bugada .
Opinió:
En la meua opinió un xiquet te que estar educat de tal manera que deu de ajudar a la seua dona en qualsevol circumstancia, i mai deixar-la sola, i no actuar en pla “e tu fes-me el sopar”, NO, ha d'haver-hi respecte entre els dos.

Pablo Goldman, Adriel Goldman i Gerard Paul ha dit...

Bon dia...

Aquest vídeo tracta d'un home major que li diu a la seua filla que els homes també han de treballar a
casa: llavar, fer el menjar... És un anunci del detergent «Ariel» a l'Índia.

A nosaltres ens pareix un vídeo feminista, perquè l'avi té raó. No només les dones han de treballar a casa, també els homes han de llavar, etc. És un vídeo feminista, perfecte per al dia de la Dona Treballadora.

Bon vídeo i fins al pròxim comentari ;)

Andrea Stuart ha dit...

Hola
Aquest vídeo tracta sobre un pare que va a visitar a la seua filla i es dona conte de tot el que fa mentre el seu home esta senta't al sofà amb el periòdic i la televisió i es dona conte que aixi es como la a educat, ja que en la seua casa també el feia tot la mare, però al vore que li passa aixo a la seua filla no li agrada i es dona conte que te que ajudar en casa, tot aixo se'l diu a la filla en una carta, i des de ahí comença a ajudar en casa.

Jo crec que aixo encara passa en algunes cases. No estaria res d'acord si passara aixo a la meua casa que no passa, però no crec que la dona el tinga que fer tot, ja que sigues de la religió que sigues no deuries deixar que la teua dona el fera tot, perquè al vore tot el treball que fa la deuries ajudar, crec que aixo ja no passa tant com abans, però segurament en algunes famílies continuara passant i es deurien donar conte, és un vídeo que m'agrada molt ja que et diu que mai es tard per canviar les coses o per ajudar.

Carla Stuart ha dit...

Hola
Aquest vídeo tracta d'un pare que va a visitar a la seua filla a la seua casa on està el seu nebot i el seu gendre.

Aleshores el seu pare es dóna compte de com la seua filla sempre està treballant, tant a l'oficina com a casa fent el dinar, netejant la cassa, encarregar-se del seu fill i també del seu home. I decideix escrivir-li una carta. Aquesta carta tracta de com el seu pare li demana disculpes perquè ell mai a ajudat a la seua dona i la seua filla quan jugava a tindre una cassa de joguet ella assoles s'ocupava i ara està fent això.

Jo pense que encara passa això i la veritat es que no m'agrada gens perquè ella té el mateix dret que ell per a tombar-se i descansar quan arriba de treballar. Però el final m'agrada perquè quan arriba el pare a la seua cassa es fica a ajudar a la seua dona amb la roba.

Adrian Wolf ha dit...

Hola,
el vídeo tracta d'un pare que està orgullós de la seua filla perquè ho fa tot, però s'adona que en casa no li ajuden. El pare diu que la culpa és d'ell perquè la filla des de xicoteta ha vist com la seua mare feia totes les feines de casa mentre el pare estava en el sofà de casa veient la televisió, i li fica una carta on escriu que ajudarà a la seua mare amb les feines de casa.

Jo pense que el que fa l'home està molt mal fet, el que fa el pare està ben fet però ho fa molt tard.

Lucía Becker ha dit...

Aquest vídeo tracta d'un home major que va a casa de la seua filla ja adulta, amb espós i fill a visitar-la. El es dona conte de que mentre el espós estaba al ordinador amb la tele i sense fer res ella acabava de arribar de treballar i fer la compra i es posa a preucupar-se pel seu xiquet i a fer més coses a la seua casa.

El senyor es sent culpable de que la seua filla fatja tot açó assoles, perqué pensa que cuan ella era menuda veía a la seua mare fent-lo tot assoles. Cuan ell se'n torna a la seua casa amb la seua mujer li escriu una carta a la seua filla demanat-li disculpes i explicant-li la situació que ell a observat. També ix una situació en que les sabanes de la parella major estaben per a posar-les a la llavadora i la dona anava a llevar-les i les va agafr l'home i les va portar a llavar i la dona se lo va quedar observant.

He observat que el vídeo es una altra mostra del machisme que hi ha al món. No entenc perqué la matjoría de les dones al món estan sotmesses a treballar el doble dels homes, que tenen un sou més baix, unes condicions menors...I també les dones no paren de treballar mai, perqué les que tenen un treball fora de casa quan arriben a casa contínuen treballant i això moltes persones no ho vetjen.

A més aprofitant que hui es 8 de març, dia de la dona treballadora vullc fer una pregunta. -Perqué assoles hi ha un dia per a felicitar a les dones treballadores?.- Quan les dones treballen tots els díes i hi haría que felcitar-les tots els díes de l'any-

Sara Truth i Eva Woolf ha dit...

En aquest vídeo ens mostra un anunci de televisió on es publicita una marca de detergents coneguda com a Ariel. Però nosaltres creiem que açò té una altra intenció i és que els homes tant xiquets com a adults o marits, poden ajudar a les tasques domèstiques, com fan les dones.

El anunci comença amb la arribada de la dona a la casa. En el primer pla es troben el iaio del xiquet i ell acabant per lo que pareix ser un treball del col·legi. La mare quan arriba pregunta si el xiquet hi havia acabat els deures i perquè portava la samarreta bruta. CONTINUARA...

Adrian Wolf ha dit...

Hola vaig a comentar aquesta entrada que tracta de que la mare ho fa tot: treballla, fa el dinar, s'ocupa del xiquet i mentres el pare esta tirat en el sofà. Aleshores el pare de la xica escomença a fer una reflexió de que ell tampoc ajudaba en sa casa i ella ha agafat la costum. Pero finalment m'agradat el vídeo perque el pare reflexiona i decideix ajudar en casa.

La meua opinió es que el vídeo m'ha paregut masclista al principi però finalment els homes han decidit ajudar i m'agradat.

KIKE WEST ha dit...

Hola avui vaig a comentar aquest vídeo perquè estic a favor del que es parla i es defèn. En la meua casa el meu avi no fa res, la meua avia es la que ho fa tot, en canvi ara que vi-visc amb la meua mare i el meu padrastre ells es reparteixen la faena de la casa. Pense que això de que la dona fatxa totes les tares de la casa passava antes perquè ara molts dels meus amics em diuen que els seus pares es reparteixen la feina de la casa fins i tot ara passa al reves , que la dona treballa i l'home s'encarrega de la casa.

Per això pense que aquest vídeo te molta raó però ara mes homes s'encarreguen de la casa

Sonia Arenal ha dit...

Bona vesprada, en aquest vídeo es pot veure com és la dona la que no més arribar a casa és la que es preocupa de que tot este correctament i de que tota la família no s'haja oblidat de res o sinó ja està ella per a recordar-ho.

La meua opinió és que el pare de la dona fa molt bé en tractar de disculpar-se pel que la seua filla fa per tota la família. També pense que seu marit no hauria d'estar tirat al sofà amb l'ordinador i deixar que se'l fajen tot.

En conclusió, la dona tindria que dir-li al seu marit que faja alguna cossa per ella i que l'ajude, ja que açò és masclista.

Adri West ha dit...

Hola, aquest vídeo m'agradat molt perquè la reflexió del pare es na realitat molt gran. Les dones treballen, limpien, cuiden al seus fills, fan tot i el pare no sol fer res, si té treball, treballa però moltes vegades no es aixi. Per lo vist no a soles passa ací sinó en altres llocs com a India que es on es fa l'anunci.

En mi opinió i crec que la majoria de gent pensarà el mateix, que el pare quan es dona comte del que passa a la seua casa i l'escriu la carta a la seua filla, tot el que diu es la veritat i el que tots tendriem que fer.

Andrea Zetkin ha dit...

Bon dia;

Vaig a comentar alguns temes tractats en el vídeo d’ariel; he elegit aquest perquè pense que és un vídeo que no parla dels mateixos temes que solem veure en entrades d’aquest blog.

Primerament, parlar de les tasques de la llar que com tot en aquesta societat patriarcal hi ha unes etiquetes per a classificar allò que és el que l’home ha de fer i allò que és el que la dona fa. Normalment a la dona ens atribueixen les tasques de cuinar, de llavar, d’estirar la roba, de fer els llits, de netejar, d’ajudar als xiquets i damunt tindre ”servit” a l’home. I us preguntareu, i quina tasca queda per fer? Doncs, la millor, eixa que ens agrada fer a tots, RES.

Hui en dia veiem açò com una cosa habitual, però no ho és. En els anys 50, 60,70 inclús tal vegada 80, les dones no podien treballar perquè havien d’estar en casa fen les tasques de la llar, mentre que, l’home treballava i ja està. Bé, hui en dia les dones fem dues coses, treballar i treballar, perquè fer totes les tasques de la casa és un treball, que no ens donen un sou, cert, però també suem i hem de fer-ho perquè està mal considerat tindre la casa bruta i dona mala imatge.

Seguidament, també és cert que no tots els homes són passius: ajuden a cuinar o a netejar a la seua dona, i açò és un avanç i crec que a escala de parella també està bé, perquè si vols compartir “la teua vida” amb eixa persona, doncs la brutícia i les tasques també, no?

Per continuar, fa referència al fet que tal vegada si la xiqueta no haguera jugat amb la “caseta” no haguera volgut ser mare o no hi haguera, d’alguna manera, voler ser ama de casa; però nosaltres tants homes com dones, elegim amb el que juguem els nostres primers anys? Evidentment, no.

És el mateix que fer forats a les orelles d’una xiqueta, no hauria de ser voluntari? Ficar-se arracades “és de dones” però si se les fica un home, és un “macarra” però si una xica o dona es tatua el cos, ja és dolent i més si dóna el pit al seu bebé. Aleshores ¿perquè hi ha derivacions d'objectes (arracades) segons el sexe que se les pose, però a l'hora de jugar que és més general, hem de jugar cadascú amb el que la societat o les etiquetes d’aquesta diuen?

Tornant al vídeo, hi ha un caràcter del pare que crec que tots els pares comparteixen en certa part, aquest pensament: “és la meua xiqueta menuda”. Els pares solen veure que juguem amb nines, després comencem a eixir, continuem maquillant-nos, la primera festa... Hi ha pares que no accepten que ens fem adultes i majors i això com que fa llàstima quan t’adones que les coses han canviat i que ja no és tan xiqueta, dic açò perquè en el vídeo, hi ha certa nostàlgia al pronunciar “jugaves amb la caseta... i ara tens la teua pròpia” (més o menys).

En tercer lloc, els xiquets fan allò que els pares o germans majors fan? Sí, fan tot tan bo com roí, i no assoles de la família, si no copien el comportament de tota la gent davant una situació; i en cara que fases perquè el teua fill/-a, tinga una educació sense paraules malsonants, hi haurà algú que la pronuncie, aleshores el teu esforç haurà sigut en va.

Per anar finalitzant, açò d’abans està relacionat amb dos aspectes: educar i ser un bon exemple. A escala personal, he de dir que si eduques al teu fill/-a amb diversitat i sense etiquetes en un començament no has de ser un bon exemple perquè ells copien el teu comportament, és a dir, si tu vols educar amb diversitat, estàs sent un bon exemple i damunt educant-lo, al meu paréixer, correctament, però si tu no eduques en diversitat i damunt tu tens una actitud masclista, no per molts diners o important que sigues ets o no un pare exemplar, perquè un pare és qui educa, no qui acudeix al part i ja.

I per concloure, NO, MAI ÉS TARD PER A FER ALLÒ QUE VOLS, i menys si és ajudar o contribuir a fer les coses millors i lluitar per una societat sense etiquetes, una societat antipatriarcal, una societat, sobretot, en IGUALTAT.

Un comiat.

Abel de la Barre ha dit...

Bon dia,

Hui estic ací per a parlar de les diferències que hi ha entre homes i dones a l'hora de fer les llars de la casa i de com açò influeix en la vida diària d'aquestes parelles.

El primer que vull comentar es que encara hui en dia, la dona fa moltes més llars de la casa que l'home, i també té part de culpa les orientacions que aquests hòmens tenien per part dels seus pares i els seus pares i així en generacions anteriors. Per això el que estan fent aquestes noves generacions d'homes és intentar que fiquen un poc d'ajuda a la casa.

El que vull dir també és que al vídeo es veu un exemple d'un home que esta a la seua casa, assegut al sofà, amb l'ordinador i veient la televisió. Mentre la seua dona arriba de treballar i fa totes les llars.
Amb aquest exemple vull dir; que la dona abans que ella assoles es fique a fer totes les labors, li pot dir al seu marit que s'alce i que l'ajude. Així encara que el seu marit no tinga la cultura d'ajudar, s'alce i faça o el sopar, o la colada, etc.

Per a finalitzar dir que aquests actes són una prova de la societat dels nostres dies i de les anteriors i que amb l'ajuda i la força de tots; homes i dones, es podrà en aquestes i en futures generacions ser una societat igualitària.

Un comiat.

Mireia Bebel ha dit...

Bon dia,
El comentari del que vaig a parlar és l'anunci que va fer el detergent Ariel per a commemorar el dia 8 de març, el dia de la DONA. Aquest vídeo representa les tasques de casa que normalment les fan les dones i un pare li escriu una carta a la seua filla perquè s'adona del masclisme que hi ha en la seua casa.

El pare de la ama de casa li escriu una carta en la qual explica que normalment els pares eduquen als seus fills segons el génere, si són xics o xiques, i ell veu que ara la seua filla només arribar a casa ja se té que encarregar de tot mentres el seu marit està en el sofà veient la tele, tomant una cervessa i llegint el periòdic. Ell sap que té la culpa, ell i tots els pares, perquè si no ensenyaren a les dones a estar en la cuïna i als hómens a no fer res (o com diu aquest home) o a llegir el periòdic no hi hauria tanta desigualtat.

Aquest home, encara de ser major, es dona compter i vol rectificar, perquè MAI ÉS TARD i sap que ha d'ajudar a la seua dona en les tasques. Això parèix que no és masclisme però en realitat és on s'està bullint tot, perquè el que veus a casa és el que fora progectaràs. Personalment jo tinc clar que això no me va a passar, perquè desdel primer moment que conviva amb la meua parella les tasques aniràn a mitges, en el cas de que els dos treballem fora de casa, i els meus fills (ja siguen xics o xiques) veuran això com de lo més normal i anirem evintat el masclisme poc a poc.

Pablo Goldman ha dit...

El vídeo tracta d'una dona que treballa molt, molt, moltíssim, i l'home (el seu marit) no fa res, està aquí assegut amb una cervesa en la mà i menjant papes mentre mira el futbol. La dona sempre posa la llavadora, fa el menjar, neteja al seu fill, va a comprar...

Açò em pareix molt però que molt malament per part del xic, un 75% de les dones treballen sense parar i els xics en el sofà ací tirats, menjant i fent els ganduls. Una altra vegada repetisc que em pareix molt injust això que fan alguns homes.

Hèctor Michael ha dit...

Hola,
el vídeo que acabe de vore tracta d'una mare que treballa tota l'estona mentre l'home està tombat al sofà i manant-li coses com que li llave una camisa, etc. El pare d'ella també està en casa i mentre ella ho està fent tot, ell parla de que està molt orgullós d'ella i també de que l'home està fent el que feia el seu pare, etc. Més tard li dóna un abraç a la seua filla i li deixa una nota, ella la llig, aleshores apareix el pare en sa casa i es posa a ajudar a la seua dona en el treball de cada dia.

Jo pense que el que fa l'home de la dona està molt malament perquè s'ha d'ajudar a casa per a que no estiga desordenada, bruta... I també em pareix molt bé el que ha fet el pare de la xica quan ha decidit tornar a casa a ajudar la seua dona.

Irene Kahlo ha dit...

Bon dia,

Per al dia de la dona, Ariel ha volgut fer aquest anunci, i a elegit l'Índia, casualitat? No ho crec. El primer que he de dir és que Índia és un dels països amb més desigualtat, on les dones són tractades com a serventes, i on les violacions són cada dia més abundants.

Un cas que va donar la volta al món va ser en 2012, quan 7 homes varen violar a una dona en un autobús, i les acusacions que els violadors feien eren horribles, com aquesta: "El treball domèstic és per a les dones, no caminar circulant per discos o bars de nit fent coses equivocades, usant la roba inadequada. Només el 20% de les dones són bones".

Per això aquest anunci porta un gran missatge, on un pare va a casa de la seua filla i veu com ella s’encarrega de tot, és a dir, ella torna del treball i ha de cuinar, posar la llavadora, cuidar del seu fill. Mentre el marit està segut al sofà veient la televisió. En eixe moment és on el pare s’adona que ell té culpa d’això, que ell no ajudava a la seua dona, i que la seua filla s’ha criat veient això, i ara ho considera normal.

Això és masclisme, de generació en generació es transmeten coses bones i roïnes. I si en la teua família no es fonamenta el respecte i la igualtat, en aquest cas cap a la dona, quan tu sigues major passarà el mateix. Però hi ha una solució, evolucionar i canviar la mentalitat.

Pot ser que els homes que varen violar a la dona, no els hagen dit des de xicotets que s'ha de respectar a les dones i tractar-les amb igualtat. En la meua opinió si això se'ls haguera inculcat des de menuts, probablement no hi haguera passat. El mateix es podria haver aplicat en la família del vídeo, si hagueren sigut educats en altra perspectiva, probablement els dos estarien ajudant en les tasques de la llar, i no solament la dona.

En l’Índia cada dia hi ha moltes dones que lluiten pels seus drets, perquè en tenen molt pocs, hi volen la igualtat. Però aquest país no és l'únic, hi ha moltíssims més que desgraciadament en aquest tema estan pitjor, per això hem de lluitar per frenar aquesta desigualtat.

En Espanya no fa molts anys, en l’època dels nostres avis existia aquesta desigualtat, però pareix que a poc a poc això està desapareixent, encara que ens queda molt camí per recórrer, i desgraciadament hi ha gent que continua violant i menyspreant a la dona.

En conclusió, hem de lluitar per la igualtat en tots els països, i espere que un dia això canvie. També pense que els medis de comunicació són un mitjà molt bo per a conscienciar a la població, i que s'hauria de reflexionar més sobre aquests temes.

Un comiat.

Pau Claramunt ha dit...

Aquest Vídeo tracta de la marca Ariel on sols es vegen dones. Al final de vídeo hi ha un missatge que Ariel no es sols per a dones.

En el vídeo hi ha un avi jugant amb el seu cosí, el pare esta en el sofà acostat mirant el periòdic i vegen la televisió. La mare arriba de treballar, li diu al seu fill si ha fet els deures i es dona de sobte que te la samarreta esta embrutada, la posa a llavar.
El avi deixa una nota a la seua filla dient-li que les coses de la casa no sols son cosa de dones que els homes també poden fer-ho. Aquest es va a casa a ajudar a sa esposa a fer les coses de la casa.

La meua opinió es que els homes tenen que ajudar molt més a fer les coses de la casa.

Sara Truth i Eva Woolf ha dit...

En aquest vídeo ens mostra un anunci de televisió on es publicita una marca de detergents coneguda com a Ariel. Però nosaltres creiem que açò té una altra intenció i és que els homes tant xiquets com a adults o marits, poden ajudar a les tasques domèstiques, com fan les dones.

El anunci comença amb la arribada de la dona a la casa. En el primer pla es troben el iaio del xiquet i ell acabant per el que pareix ser un treball del col·legi. La mare quan arriba pregunta si el xiquet hi havia acabat els deures i perquè portava la samarreta bruta.

Després li arriba una telefonada que pareix ser del treball. Ella al contestar diu que si pot esperar cinc minuts per a enviar-li el e-mail, mentre que li diu això a l'altra persona que es troba a l'altre costat de la telefonada, ella està guardant els aliments que acaba de comprar.

En això el pare comença a narrar la carta que li deixa a la seua filla. Així et conta que ell està molt orgullós de que la seua filla haja crescut i per haver aconseguit mantindre la seua oficina i una casa, però també diu que està molt apesarat.

Explica que està molt apesarat per la càrrega que té que dur ella a soles, ja que el seu marit es troba assegut al sofà amb el ordinador i veient la televisió sense ajudar a la seua dona en res. També diu que li haguera agradat haver-la detingut quan ella jugava a la caseta,ja que les tasques domestiques no només les tenen que fer les dones, sinó els homes també.

Però ell diu que: «¿com podia dir-t'ho si jo feia el mateix amb la teua mare?» la continuació de aquesta oració es: «el que vas veure, ho vas aprendre» això ens dóna a entendre que la filla només fa el que va aprendre en la casa dels seus pares, com possiblement el marit també fa el que ha aprés en la seua casa.

El pare es sent culpable d'això i com s'acaba de donar compte vol arreglar les coses amb la seua esposa. Així que torna a la seua casa i va a ajudar-la en les tasques domestiques. A continuació diu: «no em vaig a tornar el rei de la cuina, però almenys puc ajudar amb la bugaderia» I en la següent imatge podem vore com els dos fan la bugada.

Nosaltres pensem que aquest anunci explica molt bé l'estat actual de moltes famílies de totes les parts del mon, com la regla general de sempre es que CONTINUARA...

franciele ha dit...

Hola, bona vesprada.
Aquest vídeo tracta d'una mare que quan arriba a casa comença a fer les coses, el menjar, atendre el seu fill, i mentre tant el seu pare li observa fer totes les coses al mateix temps.

A mi m'agrada aquest vídeo perquè es la realitat de hui en dia, moltes marits no ajuden a les dones i volen tot a la ma. Aquest vídeo és una carta per a la seua filla, i ella va dient que esta arrepentit de no veure-la créixer al seu costat, i que abans jugava a les casetes i ara ja té la seua pròpia vida.

Aquest es un anunci d'una marca de detergent Ariel en la Índia. Supose que aquest anunci va impactar a moltes persones, principalment als homes.
El pare quan va tornar a s'ha casa va tornar amb una ment diferent després de veure que la seua filla no tenia ajuda per a fer les coses, ell va començar a ajudar a netejar la seua roba.
En conclusió, pense que aquest es un molt bo vídeo, i que ens ajude a reflexionar sobre les tarees laborals.

Daniel West ha dit...

Bona tarda en aquest anunci tracta d'una cosa molt interessant que es que les dones majoritàriament són les que treballen en casa sin cap ajuda dels fills o dels pares, peque passa això?
Això és debido a què des de molt xicotet a tots o quasi tots em vist a la nostra mare treballam en casa sense parar i fen-lo tot sense pedir ajuda, i al pare en el sofà llegint el periòdic o veguent la televisió. Jo crec que tot comença així perquè nos han inculcat des de sempre aquest fet. Jo pense que hi ha dues maneres de solucionar aquest fet un d'ells és que de petit te ensenyen que els treballs de casa el fen els dos pares, i si aquest no sucede o ja és demesiat tard la altra forma seria conçersiarse de aquest, que es lo que fa el pare ja major el deixa una carta a la seva filla i el es va amb la seva dona i es va proposar ajudar-la a casa tots el dies.

Leo Kent ha dit...

Hola, aquest vídeo tracta d'un anunci d'una marca de detergents (Ariel). En el apareix una dona que esta en sa casa i fa totes les tasques domestiques com llavar la roba, cuidar al bebè, cuinar, llavar la casa i mes coses. Peró es veu que l'home esta sentat tomant cervesa i veient el futbol. La veritat que aquest “home” no es un home, es un Miierda. No ho veig normal que la dona fa totes les tasques de casa mentre que el “ home” esta tirat en el sofà i no fa nada mes que ver la televisió. La meua opinió es que aquest tipus de comportament no es pot tolerar perquè una família es una família i s'han de ajudar-se mútuament i no dejar que totes les tasques les faça la dona.

mireya wolf ha dit...

Bona vesprada:

Aquest vídeo parla sobre privilegis i desigualtat que hi ha entre les dones i els homes en alguns països ho inclús en el nostre propi país, en el vídeo mostra com la dona fa totes les tarees de la seua casa sense que el seu marit l'ajude ni res de res es a mes ella s'en te que encarregar de el seu treball de mantindre la casa neta i de fer tot el que li diu el marit sense que ell faja res.

Ami aquest comportament no em pareix be ja que la dona te el seu treball al igual que el home i la feina de la casa es cosa de 2 per aixo si pots ajudar a la dona en cara que siga un poc es molt millor, no com en alguns països com es ara Síria o llocs com eixos tenen a les dones com excaves, esclaves sexuals o coses pitjors o siga que en la meua opinió a les dones es tracten com si foren menys que el homes quan no es aixi.

Per aixo hi ha molts comportaments que cambiar entre homes i dones i fer que hi haja mes igualtat entre els 2 sexes.

Maria Claramunt ha dit...

Bona vesprada,

Vaig a comentar aquesta entrada perque m’ha cridat molt l’atenció.
Es tracta d’un anunci d’una marca de detergent que tots hi coneguem, la marca Ariel. Pero aquest anunci, hi es diferent. Es especial.

Estan a casa un matrimoni, el pare d’ella i un fill, aquesta acaba de vindre de treballas i es trova una pica cansada, encara així possa la llavaora, frega, prepará tot, mentre que el seu home esta al sofá. A pesar de estar al sofá sense fer res, encara té la cara de demanar-li qu eli faja un té, com si ella no hi tinguera una altra cosa que fer-hi, i li el fa.

Per una altra banda esta el avi, el pare de ella, que mentre veu la situación decideix escriure-hi una carta a la seva filla, una carta de disculpes, una carta demanan un perdó sincer. I et preguntaras, un perdó perque? Doncs un perdó per haver-hi segut perticipant del masclisme, per haver deixat que jugara a casetes i haver-li ensenyat que ella haría de ser l’ama de casa, de sa casa. I ho arregla, o arregla anant a la seva casa i ajudant a la seva dona en totes les feines.

Admire a aquest home, per haver-se adonat compter de casos tan greus como ho es aquest, i anime a tot home a que mire i analitze bé les coses, ja siga per la seva filla o per la seva dona, o per el que siga, pero que aprenguen que ells han de ajudar, la dona no es l’ama de casa. Tots han d’encarregar-se de netetjar i ajudar-hi.

Mai es tard per a canviar.

No al masclisme.

Iris Rainbow ha dit...

Bon dia!

Vull comentar aquest vídeo perquè mostra la crua realitat sobre l'ambient masclista que hi ha en alguns llars del món.

En el vídeo es representa a una família, en la que l’home està assegut al sofà i la seua dona fent totes les tasques de casa.Mentrestant el pare de la dona s’adona del greu error que va cometre quan va criar a la seua filla, és a dir, no advertir-li que quan fóra major la caseta amb la qual jugava de menuda hauria de ser cuidada per els dos membres adults de la casa, en aquest casa l’home i la dona.

L’anunci és una manera molt bona de conscienciar al teleespectador que el masclisme te que desaparèixer per complet, i a més pot ajudar que l’ambient masclista d’alguna casa pot canviar i convertir-se en un llar igualitari.

Campanyes com aquestes haurien de estar més presents en la nostra vida, i les marques de neteja o d’altres productes podrien aprofitar i fer anuncis relacionats amb el masclisme, ja que aquests sempre tot el món els veu a la televisió i influencien a la societat. Per aixo felicite a la marca Ariel per haver fet aquest vídeo tan bonic i anime a altres marques a fer el mateix.

Un comiat.

A.R. Wollstonecraft ha dit...

Bon dia,

comente aquesta entrada perquè m'ha paregut molt interessant, original i emotiva.

Quan vaig començar a veure el vídeo, vaig creure que és el vídeo d'un pare masclista de molts que hi ha, però la veritat és que conforme més avançava més em sorprenia. La carta que li dedica el pare a la seua filla es molt simple i crec que tampoc té que ser complexa, perquè el fet que s'està tractant al vídeo és un fet que no té molta complicació, el que passa és que vivim en una societat en la que el normal és que les dones siguen les que s'encarreguen de les tares de la casa i les que tenen que aparéixer als anuncis relacionats amb el tema. Per això, quan pensem bé , ens adonem conte que nos sols les dones tenim que aparéixer en aquest tipus de anuncis. Per qué hauria de ser així? NO hi ha resposta.

Sense dupte aquest és l'anunci més original que he vist en la meua vida.Pense que si tots els pares foren com este el món donaria un gran avanç i el masclisme desapareixeria, ja que totes les idees masclistes que pot tindre una persona depenen de l'educació que ha rebut.Una cosa molt important que ha dit este senyor és que mai és tard per a canviar estes coses i és cert. La humanitat porta molts anys donant una equivocada educació als fills, però a poc a poc ens anem conscienciant d'estes coses, ens anem donant compte que el fet de que una dona s'ocupe de totes las tasques i el marit es quede assentat en el sofà veient la tele és un fet de desigualtat. Espere que igual que el temps avança, estes ideologies vagen canviant i desaparega completament el masclisme.

Quan faig este tipus de comentaris, no retrac res als pares que eduquen els seus fills i filles amb tot el seu afecte i creient que fan allò que creuen adequat, sinó que d'alguna manera demane que esta manera d'educar canvie perquè únicament fa que el món siga cruelment masclista i que les dones estiguem exposades a tot tipus de perills i siguem considerades culpables per ello.Como el senyor del vídeo crec que mai és tard, que encara vénen generacions i generacions que poden ser correctament educades i que poden canviar el món. Mai és tard perquè els pares que han educat de manera equivocada creient que és la correcta es donen compte i facen el mateix que este senyor. Mai és tard perquè els fills i les filles educats de mala manera (sense intenció) canvien les seues actituds.Mai és tard perquè els fills no cometen el mateix error que els seus pares. Mai és tard per a crear un món d'igualtat.

Un comiat.
23.4.16

Helena Becker ha dit...

Tots els pares del món haurien de ser com el que apareix al vídeo com a protagonista. Aquest home s’adona que és la seua filla qui porta la casa, es preocupa per la seua filla i, a més, s’ocupa d’una empresa. Com aquesta dona hi ha moltes més arreu del món, que viuen acostumades a fer aquests tipus de feines. Però clar, no sols és responsabilitat de la dona dur-les a terme, els homes han de realitzar-les també. He dit “han de realitzar-les” i no “ajudar a la dona a realitzar-les” perquè també són ells qui poden ocupar-se d’aquests assumptes.

Aquesta forma de pensar cal inculcar-la als fills des que són menuts, perquè de no ser així el problema serà més greu i passarà de generació en generació, com mostra el vídeo. Si els pares mostren als seus fills que ells també cuinen, netegen i van a fer la compra, aprendran que és una obligació de tots, no sols de les dones.

M’ha sorprés la reacció de l’home quan ha arribat a eixa conclusió. Ha entrat decidit a casa sabent que està a les seues mans el fet que tot puga anar a millor i el que comença a fer a sa casa crea un gran efecte en la seua dona i ens pot ensenyar que mai és tard per a fer aquest tipus de canvis. Pot ser que als ulls d’algunes persones aquestes variacions no siguen gran cosa, però a poc a poc podem aconseguir un món millor on dones i homes siguen considerats iguals en qualsevol aspecte.