8 de juny 2016

Ballem, ballem...

A la sèrie Merlí, l'homosexualitat masculina està prou ben tractada. Bruno, el fill del protagonista, fa dansa i és homosexual, però no s'atreveix a dir-li a ningú ni una cosa ni l'altra (només ho sap Laia, la seua millor amiga). A més a més, el veiem patir perquè està secretament enamorat del seu amic Pol, i el veiem també fer patir Santi, el seu professor de castellà, amb insults i bromes gordofòbiques.

Amb l'arribada d'Oliver a l'institut, tot canvia. Aquest es presenta a la classe explicant que balla claqué i que és bon tio, sensible i gai. Al cap d'un temps, Bruno li pregunta com va eixir de l'armari i aquest li ho explica mentre l'anima a ser ell mateix. Bruno decideix viure la seua particular primavera i s'uneix a la festa ballant per tot l'institut la cançó "Los chicos hoy saltarán a la pista", del grup català "La casa azul", davant de la mirada joiosa dels companys de classe. 




A l'entrada Merlí el (peri)patètic, es fa una crítica de la sèrie. També pots llegir una magnífica crítica de l'androcentrisme de Merlí a l'article publicat a Zena: "Masclisme i estereotips de gènere a Merlí".

7 comentaris:

Ivan 4ºB ha dit...

Ballem, ballem...
Bona nit vaig a comentar aquest dos vídeos que he vist.
El primer vídeo comença en una classe on el professor i pregunta a les seus alumnes quan de cop i volta arriba un nou company. Els xiques s’han quedat de pedra ja que el xic era molt guapo. Quan Oliver (el nou xic) s’asseu en la cadira el professor li diu que abans va fer una pregunta a els demes companys sobre els seus qualitats, en que son bons/es, i li fa la mateixa pregunta. Oliver comença dir els sues qualitats i pel al final es decideix i va dir (SOC GEY) la cosa qual sorprès a les demes companys.
En el segon vídeo tenim a Bruno, jo crec que es sueu amic, comencen a parlar Oliver i Bruno i resulta que Bruno també es GEY i li va preguntar a Oliver que com ell va a eixir del armari, que ha fet per aconseguir-ho, ell li va contestar que a soles es sentir-te lliure amb el teu mateix i amb el mon. Després ells van començar a ballar, fins que un home els comença a mirar malament però a ells no els importa.
En la meua opinió Oliver a sigut molt valent dient que es GEY sense importar-li les opinions de les demes. En el segon vídeo el fet de que Bruno a eixit del armari i amb aquesta manera ballant amb Oliver, me ha paregut molt bona. AIXI HO HAN DE FER TOTS.

consuelo west ha dit...

Bona vesprada

En aquesta serie es tracten temes com l'amor i el desamor, però la cosa que te diferent de les altres sèries és que en aquesta el protagonista és una persona homosexual que no sap com sortir de l'armari, cosa amb la qual molta gent se sent identificada actualment.

És molt bo que hi haja series com aquesta, que mostren les preocupacions de l'homosexuals ,perquè així tots podem tomar consciència i adonar-nos que tot això és part de la nostra vida i que d'una manera o altra ens afecta, ja que hem de formar una societat basada en el respecte , la tolerància i la solidaritat.

Anònim ha dit...

Hola sóc Lucía Stone.

Vaig a comentar aquest vídeo, per que crec que és interesant, va d'un xic que entra nou a un institut i es te que presentar per que el seu mestre se u demana i aquest diu: «Be, em cride Oliver, tinc 18 anys, i estic repetint primer de bachillerat, també vaig repetir primer d'ESO aixi que supose que lo meu no son els primers, sóc bon tío, soc sensible encara que tinc mala llet quan cal, cosa que no pense que siga un defecte, m'agrada el claqué, per que un dia vaig vore pelicules d'eixe tipus i se u digue a m'on pare, a i sóc gey u e dit per a evitar comentaris d'aquestos que fan mal, doncs si ne tinc pluma i em te igual, i mai em e amagat, i a qui no el agrade que el donen pel cul».

La meua opinió es aquesta: El vídeo m'agradat molt, per que tant als homes com a les dones que no volen «eixir del armari» els dona un consell de no «amagarse»... Aixó de «amagarse» no es bo, per que els teus amics i amigues sigues gey o no... Et tenen que voldre igual i apoyarte, NO T'AMAGUES, EIX A LA REALITAT... A LA TEUA REALITAT.

Un petó.

Andrea Kent ha dit...

Bon dia,

Ja havia sentit parlar d'aquesta sèrie i la veritat es que és interessant de veritat perquè tracta temes d'actualitat i amb els que molta gent es pot sentir identificat.

En relació amb els vídeos que hi han a l'entrada i el tema en qüestió pense que es molt necessari que es fagen aquest tipus de cosses ja que així s'ajuda a la gent heterosexual de la nostra edat per exemple a que ho digues, a que vegen que no passa res, que és normal, que lis poden agradar persones del seu mateix sexe i no passa absolutament res.
Hi ha que fomentar aquest tipus de sèries, hi ha que recolzar les plataformes LGTBI per a que donen xarrades, informació etc a joves com som nosaltres, com hi són en la sèrie i de més per a que s'adonen que tenen completa llibertat per a dir-ho, contar-ho, que tots ho sapien que no és cap problema.

Com diu el comentari de Lucia Stone, NO T'AMAGUES, tens el nostre recolzament!
Un comiat.

carla stone ha dit...

A la sèrie Merlí, l'homosexualitat masculina està prou ben tractada. Bruno, el fill del protagonista, fa dansa i és homosexual, però no s'atreveix a dir-li a ningú ni una cosa ni l'altra (només ho sap Laia, la seua millor amiga). A més a més, el veiem patir perquè està secretament enamorat del seu amic Pol, i el veiem també fer patir Santi, el seu professor de castellà, amb insults i bromes gordofòbiques.
Amb l'arribada d'Oliver a l'institut, tot canvia. Aquest es presenta a la classe explicant que balla claqué i que és bon tio, sensible i gai. Al cap d'un temps, Bruno li pregunta com va eixir de l'armari i aquest li ho explica mentre l'anima a ser ell mateix. Bruno decideix viure la seua particular primavera i s'uneix a la festa ballant per tot l'institut la cançó "Los chicos hoy saltarán a la pista", del grup català "La casa azul", davant de la mirada joiosa dels companys de classe.
A mi aquesta sèrie me encanta es una de les meues favorites, però en el tema de la homosexualitat soc una mica critica. En la meua opinió si volem normalitzar-ho no hauria falta dir que eres homosexual, ja que una persona que es heterosexual no va dient als seus amics “oye que soy heterosexual” i si nosaltres no ho fem, perquè haurien de fer-ho els homosexuals?

Noelia Mill ha dit...

He triat aquesta entrada, perquè fa temps em veia la serie, aquesta producció va començar el 2015, és una sèrie espanyola emitida a la cadena catalana TV3, en ser emitida per aquesta cadena l'idioma original és català, però ha tingut tant d'èxit que ha sigut traduïda al castellà.
Aquesta trama ha tingut tant d'èxit, ja que tracta molts temes com la sexualitat, LGTB, gordofóbia,filosofía…
En aquesta entrada apareixen dos videos de la primera temporada d’aquesta sèrie, al primer la presentació d’un nou company a la classe, comença dient els seus gustos i acaba reivindicant que és gay, que no s’vergonya, amb açò molt dels seus nous companys es queden sorpresos i el professor, pare del protagonista li llança una mirada que per a mi significa aprèn d’ell, no s’vergonya.
El segon vídeo és troba a les escales de l'institut, on el nou company, tracta de donar-li suport al protagonista, mostrant-li que deu ser ell mateix, que no s’ha d’amagar dels seus amics, de mostrar qui és en realitat, ja que això soles ho sap la seua millor amiga. Després d’aquesta conversa, decideixen expressar les seues emocions ballant, ja que els dos van a classes del ball. Recorren tot l’institut ballant una cançó, fins que arriben a l’aula del deel seu curs i els fan un espectacle a mitat classe.
M’agrada molt, ja que t’enganxa i els capítols encara que són de cinquanta minuts, com la temporada té catorze capítols només, l’acabes de veure en uns quants dies.

Carla Becker i Alejandra Addams ha dit...

Bona vesprada, hem decidit comentar aquesta entrada perquè ambdues hem vist aquesta sèrie. Al principi d'aquesta, Bruno oculta la seua homosexualitat tenint comentaris homofòbics, dient que s'ha ficat al llit amb diverses dones i fins i tot faltant-les el respecte simplement per a encaixar en el seu grup d'amics on tots són heterosexuals. Amb forme va avançant la sèrie podem veure com Bruno es va enamorant del seu amic Pol i inclos arriben a tindre actes sexuals però tot en secret, ja que Pol és el prototip de xic popular de classe que s'ha ficat al llit amb centenars de dones. Un dia arriba un alumne nou a classe anomenat Oliver i est afirma en la seua presentació que és homosexual sense cap por ni vergonya. Bruno va veure que el seu amic vivia lliurement sense amagar la seua orientació sexual, es va adonar que no és greu ser homosexual i que és comú tindre diferents gustos, aixi que a arrel d'açò decideix explicar-li a la resta dels seus companys que és gai.

Al principi de la sèrie, a les dues, ens caia malament Bruno perquè no entendiem per que es ficava amb persones de la seua mateixa orientació sexual i tractara malament a certes persones amb altres dieferents problemes, però a poc a poc ens vam adonar que açò ho feia per a sentir-se dins de l'establit “ser hetero esta bé i ser homosexual és una desgràcia”. També ens vam adonar que es ficaba amb el seu professor, el qual tènia obesitat, ja que per a ell ser homosexual era un defecte que li perseguia i va pensar que ressaltant i criticant els “defectes” dels demés es sentiria millor.

El comportament de Bruno és molt comú en els xics gais que no s'accepten i açò es deu al fet de que no totes les persones els transmetem als homosexuals la confiança i la seguretat que tothom es mereix per a expressar els seus sentiments, per açò se senten discriminats en la societat amb certs comportaments, com per exemple la “Eixida de l'armari” ja que els heterosexuals no hem de fer-ho, aixi que començant per ahi ja estem diferenciant als homosexuals i obligant-los a ser els “rars”.

En definitiva, ningú tindria que sentir que és diferent pel fet que t'agrade alguna cosa que no és “lo comú”, cal normalitzar el diferent perquè deixe de ser-ho perquè a poc a poc estem acabant amb els estereotips del considerat bé i dolent, un fet del que estem molt orgulloses, ningú és amo de ningú, tots som lliures.