25 de juny 2016

Golden


Un curt produït i dirigit per Kai Staenicke. 

28 de juny, dia de l'orgull LGTBI+

8 comentaris:

Marc de Gouges ha dit...

hola, bon dia...

aquest vídeo tracta d'un xic que es d'or i no encontra a la parella que vol alheshores mentres ell anava pel carrer s'havia encontrat a un xic que era com ell, daurat, s'havia enamorat d'ell. Mentres ell estava treballant va vore que n'hi havia més gent com ell.

La meua opinió es que aquest vídeo representa que no vols a la persona pel físic, t'agrada per com es, no tens que casarte obligatoriament amb una dona si no t'agrada com és pots casarte amb la persona que t'agrade ya siga xic o xica t'agrada per com es no per el físic. Un salut de Marc de Gouges, fins la próxima ;)

Andrea Kent ha dit...

Bon dia,

Hui comentaré aquest vídeo primerament perquè estic totalment a favor de tot allò que te a veure amb les persones LGTBI, reivindicant així la llibertat personal, la llibertat d'expressió i sobretot la llibertat de sentir el que cadascú vulga, per qui vulga i com vulga sense pensar a tot hora en el què diran.

Primer que tot, he de dir que le vídeo m'ha paregut realment original. La parella dorada està molt ben escenificada i explica molt clarament el missatge del vídeo així que m'ha agradat molt la veritat.
Per altre costat el contingut hem pareix també l'encertat per al dia que és i sobretot per a defensar el que prèviament he introduït que és: les relaciones afectivo-sexuals entre persones del mateix sexe, la llibertat de dir-ho i de poder-li dir a la societat quan una persona és intersexual per exemple. No sempre les persones intersexuals poden dir el què són, vivim en una societat en la que si no se li atribueix un sexe a una persona ja no se'l pot classificar i això és el que ha de canviar.

Les persones no som el nostre físic com explica el vídeo, no som la nostra orientació sexual, el nostre sexe o qualsevol altre tipus de qualificatiu que ens classifica si no, som persones que encerten i s'equivoquen, que estimen, que senten, que fan coses bones i coses males i això és el que hi ha que diferenciar i deixar enrere els rols establerts.

Anònim ha dit...

Clara Goldstein ha dit…

Hola, m’agradaria comentar aquest vídeo per varies raons: la primera, hi ha moltes formes d’expressar el que mostra aquest vídeo però Kai Stänicke ho fa de manera molt original, i sobretot preciosa. Transmet el que ha de transmetre però amb una bellesa extraordinària.

El vídeo comença amb el part d’un xiquet, diferents als ulls del món: és d’or. El xiquet passa tota la seua infantesa feliç, sense adonar-se del seu color de pell, de fet ningú s’adona. El xic va creixent i supera moltes fases de la vida fins que arriba a la pubertat i se’n comença a plantejar coses com l’amor, quan veu a un xic i a una xica bessant-se. En tota aquesta part del vídeo a soles s’ha vist ell com a persona daurada.

El xic comença a estar trist, incòmode, no pareix estar conforme amb el que és, fins i tot quan està en un bar i una xica li somriu ell baixa el cap, molesto. Fins que un dia per el carrer veu a un xic, també d’or, es para, el mira i els dos es besen. A partir d’eixe petó tot canvia, comencen a haver més persones daurades, o més bé, ara ell les pot veure. Comença a anar-li bé en el treball, en els estudis, parla amb aquella xica del bar. Ara el xic d’or està feliç.

Aquest vídeo, “Golden”, consegueix expressar totalment el camí d’acceptació d’una persona que es sent different, fins comprendre que eixa diferencia no és mala, ni tan sols rara, i que si tu mateix t’acceptes, potser no tots, però la majoria t’acceptara. També mostra en el vídeo com, des de fora, és difícil comprende que una persona puga sentir vergonya de ser daurat ja que es clar que l'or es una cosa desitjable. Açò es dona també al món dels nostres dies.

Paula Roussel ha dit...

“Golden” és un curt produït i dirigit per Kai Staenicke. En aquest podem veure la història d’un xic que malgrat portar una vida com qualsevol altra té una qualitat que el fa únic i diferent:és daurat. La seua pell és del color de l’or des de que va nàixer. El xic viu la seua vida amb normalitat, passant per totes les fases que passa una persona en la seua etapa de creixement.

Així doncs el xic viu el seu dia a dia, fa amics, va a escola, gaudix amb la seua família...I tot açò sense adonar-se de que és diferent, ja que ningú al seu voltant s’ho fa notar. El noi continua la seua vida fent les coses com qualsevol altre fins que un dia, sembla que tot comença a eixir malament.

En el vídeo podem veure com el jove d’or comença a entorpir-se, les relacions amb altres persones comencen a complicar-se per a ell i sembla estar patint en silenci. El noi se’n adona que és diferent i que mai ha vist a algú com ell i es torna cada volta més trist. Però un bon dia es troba al carrer amb un altre xic com ell i es besen. A partir d’aquell moment el xic està més feliç, gaudix molt més de les coses i comença a superar les situacions que abans li provocaven por i nervis. I el més important de tot: pot veure més persones com ell. De sobte els carrers estan plens de hòmens, dones i xiquets daurats i diferents com ell. L’últim que podem veure en el vídeo són les mans d’aquell xic misteriós amb el que es va besar i la seva, agafades la una a la altra i allunyant-se.

Aquest vídeo és molt bonic i m’ha agradat molt pel missatge que envia. Des del meu punt de vista, el fet de ser daurat podria ser o bé l’homosexualitat, o bé qualsevol altra característica que et faça sentir diferent. Moltes voltes les persones comencen a sentir-se d’una manera diferent a la resta, tenen gustos que estan fora del que la societat considera “normal” o “adequat”. I així és com comencen a sentir-se també fora de lloc, creuen que son la peça d’un puzle que mai termina d’encaixar.

El xic d’aquest vídeo se sent d’aquesta manera. Tot va bé fins que arriba un dia en el que poc a poc s’allunya de la resta per pensar que no encaixa bé. Això li crea una serie de por i inseguretats que el fan sentir incòmode i l’entorpeixen. De sobte el noi coneix a un altre i se’n adona de que no és l’únic així, hi ha més persones com ell. I se’n adona també de que potser estava forçant la peça a un puzle equivocat i que hi ha molts més on provar.

El seu món canvia totalment. La seua felicitat augmenta i el seu bon humor també ho fa. Veu per totes bandes més persones daurades que viuen alegres. Ell, després de conèixer aquest misteriós xic, recupera la confiança en sí mateix, ix al carrer amb més seguretat, es relaciona amb les persones amb més naturalitat i ja no s’amaga davant de ningú ni sent vergonya per ser com és: diferent.

El que m’agrada més del missatge és pensar en la gran realitat que aquest vídeo guarda darrere. Quantes voltes ens hem sentit diferents? Quantes voltes hem sentit que no trobàvem el nostre lloc? Quantes vegades ens hem vist perduts sense saber on buscar? Algunes voltes, malgrat que no estem sols, sentim com si ho estiguérem. Necessitem una petita ajuda des de fora, que ens donen una mà per alçar-nos i continuar. Necessitem saber que no estem sols, que sempre haurà gent com nosaltres al món i que ens ajudaran i ens facilitaran trobar les coses positives al món en el que vivim per aprendre a gaudir d’ell.


Paula Campoamor 1Batx. Humanistic ha dit...

Bon dia, hui he decidit comentar aquesta entrada perquè m’ha cridat l’atenció, estic a favor de les persones LGTBI, i m’agrada que hui a dia siguen respectades per la majoria de gent, ja que fa uns quants anys ser respectades era molt complicat, aquest xicotet vídeo però que perfectament podria ser un anunci, anomenat “Golden” és produït i dirigit per -Kai Staenicke-, i es va publicar 3 dies amb anterioritat del dia l’orgull LGBTI en aquest vídeo es pot observar un xiquet que va creixent i va fent-se major, però té una qualitat que el fa únic el seu cos és daurat, fa vida normal com totes les persones de la seua edat, però es pot identificar que està exclòs de tots els grups.

Un dia es troba al carrer amb un altre xic com ell i es besen, graciés a aquell petó,la vida el canvia, però sobretot ell canvia i comença a relacionar-se amb gent i amb amics que abans no en tenia, observa que tot el món és com ell es veu, per últim podem observar com aquest noi acaba feliç, ja que se'n va agarrar de la mà amb l'altre noi.


Com ja he dit al principi aquest vídeo és molt bonic i adequat, ja que mostra que la sexualitat és normal, es besen en mig del carrer, on ni hi ha moltes persones de diferents sexes i diferents edats, ser diferents de les demes persones no és una mala qualitat tal vegada és bo, ja que cada persona és diferent de l'altra, tots hem de tindre els mateixos drets però cada ésser humà és únic i lliure de fer el que vol, al començament es veu com a aquest xic, l’opinió del demès sí que l’importa, ja que ni es relaciona ni té bona vida fora de casa, en casa tot és normal, però és capaç de canviar, s’hi ha dona que no encaixa, ja que no es sent com a ell de veritat li agradaria, potser ell té por i pensa que per ser homosexual la gent l’exclou i no ha de ser exina, de vegades els problemes estan a la nostra ment, i això el modifica tot, els fem més greus del que en realitat hi són.

Catalina Becker y Roxana Wolf 1º Batch. H ha dit...

Aquest vídeo anomenat “Golden” tracta d’un xiquet que a nascut amb un color d’or , diferent d’ altres. Ens ensenyen com va creixent el noi, com va fent amics i conèixer a noves persones, com va passant els anys i cada vegada es més desanimat i es compliquen les coses. Fins un dia, va veure a un xiquet igual que ell, es miraren fixament als ulls i es van besar en plena ciutat.

Aquell dia, ell va veure el món d’altra manera, no solament els xics eren d’or , sinó les xiquetes també. Les cosses li van millor i tot per ja saber el què és, comença a somriure, a parlar més con la gent i a gaudir de la seua vida.

En la nostra opinió este vídeo que van fer ens va sonar la atenció ja que és una cosa que passa hui en dia, les persones no es da compta de que li agrada o si s’adona de que li agrada o si es da compta, té por de ser criticat, ja que no per a tot el món és “normal” ser homosexual.

En conclusió, tenim que ser libres i respectar els gustos de les altres persones, no importa si t’agrada els xics o les xiques, ja que tots som persones i ens enamoren de l’ànima perquè és lo més important. Un físic no dura per a sempre.

Clara Goldstein ha dit...

CORRECCIÓ:

Hola, m’agradaria comentar aquest vídeo per algunes raons: la primera, hi ha moltes formes d’expressar el que mostra aquest vídeo però Kai Stänicke ho fa de manera molt original, i sobretot preciosa. Transmet el que ha de transmetre però amb una bellesa extraordinària.

El vídeo comença amb el part d’un xiquet, diferents als ulls del món: és d’or. El xiquet passa tota la seua infantesa feliç, sense adonar-se del seu color de pell, de fet ningú s’adona. El xic va creixent i supera moltes fases de la vida fins que arriba a la pubertad i se’n comença a plantejar coses com l’amor, quan veu a un xic i a una xica besant-se. En tota aquesta part del vídeo a soles s’ha vist ell com a persona daurada.

El xic comença a estar trist, incòmode, no pareix estar conforme amb el que és, fins i tot quan està en un bar i una xica li somriu ell baixa el cap, molestat. Fins que un dia per el carrer veu a un xic, també d’or, es para, el mira i els dos es besen. A partir d’eixe petó tot canvia, comencen a haver més persones daurades, o més bé, ara ell les pot veure. Comença a anar-li bé en el treball, en els estudis, parla amb aquella xica del bar. Ara el xic d’or està feliç.

Aquest vídeo, “Golden”, aconsegueix expressar totalment el camí d’acceptació d’una persona que es sent diferent, fins comprendre que eixa diferència no és roïna, ni tan sols rara, i que si tu mateix t’acceptes, potser no tots, però la majoria t’acceptarà. També mostra en el vídeo com, des de fora, és difícil comprende que una persona puga sentir vergonya de ser daurat ja que és clar que l'or és una cosa desitjable. Açò es dóna també al món dels nostres dies.

Paula Zetkin ha dit...

El vídeo titulat Golden, exhibeix la vida d'aquest xic, de pell color or. El qual ens va retransmetent a poc a poc parts de la seua vida, d'una manera molt original i centrat en el tema a conéixer.

Gens més començar, notem la diferència de pell que té el xic en nàixer, és d'or. A mesura que el vídeo avança, el xic es nota exclòs i obligat a fer coses indegudes així per a sentir-se millor i més acoblat a la seua al voltant. Van destacant l'incòmode que arriba a ser estar en el vestuari d'homes, i fins i tot incòmode a l'hora de veure parelles juntes, sobretot quan una xica en el bar li mira i li somriu.

Fins que en un moment, pel carrer, troba a un altre xic del seu mateix color de pell. Es fixa en ell i es besen. Llavors, a partir d'aqueix instant, el xic deixa de veure's diferent i veu que hi ha moltes més persones amb el seu mateix color de pell.

El curtmetratge torna arrere la vida d'aquest xic i desvetla la quantitat de persones com ell que hi ha hagut en la seua vida i que mai ha estat solament.

El que transmet realment el vídeo és la diferència de la seua orientació sexual l'ésser d'or, significa tindre una orientació sexual diferent de la normalment coneguda, heterosexualitat. Dóna a entendre que mai estarem sols ja siga depenent de l'orientació sexual (en aquest cas).

Ensenya a no tenir por a ser com som.