8 de gen. 2018

Pepa i Pepe

La sociòloga Carmen Ruiz Repullo ens relata en aquest vídeo la història de Pepa i Pepe per a mostrar com s’entra en el cercle de la violència de gènere. El vídeo complet, que dura 56’38’’, el podem trobar ací. Tal com ens conta Dori Fernández, els exemples que utilitza Ruiz són fruit de les investigacions que aporta l’estudi Voces tras los datos. Una mirada cualitativa a la violència de genero en adolescentes, publicat per l’Institut Andalús de la Dona (2016).

18 comentaris:

Claudia Serrano 3C ha dit...

PEP I PEPA

Pep i Pepa són una parella de setze anys.

Tot comença amb una conversació de «WhathsApp». Pep li diu a Pepa que vol quedar amb ella a soles, però Pepa havia quedat amb les seues amigues. Ell li diu que cancel·le els seus plans i ella els cancel·la.
Al dia següent Pep li diu a Pepa que li deixe el seu mòbil i li diu que se’n vaja dels grups de «WhatsApp». Això a Pepa li pareix molt rar, però ho fa.

Amb tot això Pepa va canviant el seu vestuari, la seua forma de ser, etc.
Però ella no s’adona.

La meua opinió es que Pep és molt gelós i Pepa des del primer moment Pepa no tenia que a veure li fet cas.

Pau Paul ha dit...

Aquest vídeo tracta sobre una professora que li esta donant una xarrada als alumnes sobre un xic(pepe) que controla a la seua novia(Pepa).

Primer comença separant-la de les seues amigues dient que vol que estiguen ells dos soles per a conèixer-se millor i li diu que vale.

Després Pepe va començar a enviar-li molts missatjes per saber on estava o on es trobava i després li diu que se isca de alguns grups de WatchApp i el fa mes tard li demana totes les contrasenyes de les reds sociasls, i se les dona.

També cuan ella se anava a música i Pepe l’acompanyava la parava a preguntar-li coses per a que arrivara tard a la clase de musica,al final Pepa va deixar les clases.

I al final li diu com se te que vestir diguen-li la roba que se te que comprar i despres li diu com te que comportar-se en eles seues amigues cambian-li la forma de ser

Naiara Jackson 1BatxH ha dit...

Bona vesprada a tots i a totes

Avui vaig a comentar aquesta entrada titulada "Pepa i Pepe", aquesta entrada tracta sobre una xarrada que li dóna una sociòloga a uns alumnes sobre la violència de gènere en les relacions adolescents i aquest tema el fa contant la història de Pepa i Pepe, dos adolescents de 16 anys que fa unes 2 setmanes que porten de nuvis.

Els canvis que li fa fer Pepe a Pepa els reflexa com uns escalons que ella puja però sense saber que tot el que li està fent Pepe és violencia de gènere.

Al principi Pepe fa que Pepa puje el primer escaló que seria deixar les seues amistats i això Pepe l'aconsegueix dient-li a Pepa que ells vol que estén sols ells dos i no també amb els seus amics i amigues, també comença a dir-li coses sobre els seus amics com per exemple que la seua amiga té "molta fama" i que ell no vol que és junte amb ella i coses per l'estile i Pepa al fer-li cas sense saber-ho puja el primer escaló.

El segon escaló és el control telefònic, i és que Pepe comença a controlar a Pepa a través d'aquest preguntant-la a on està, amb qui està. També el que fan alguns "Pepes" és agafar el mòbil de "Pepa" per a controlar en quins grups de whatsapp està, amb qui parla, a qui dona "em gusta" en Instagram, etc.

Així Pepa sense donar-se compte va pujant cada vegada més escalons i canvia els seus hobbies, la seua forma de ser, la forma de vestir, fins que arriba el dia que Pepe li diu a Pepa d'acostar-se junts, al final ho fan, però ara la pregunta és, i si Pepa hubiese dit que no? Probablement ell la hubiese obligat o haver-li fer més coses.

La violència de gènere no sols és violar i pegar a una persona, és controlar-li de tal manera que eixa persona deixe de ser la persona que era anteriorment, tot això és més invisible per a la societat en la qual vivim i de segur algunes persones no la consideraran violència, però ho és, i aunque no es pot apreciar tant als nostres ulls està ací i hem de fer alguna cosa per a ajudar a aquestes persones a donar-se compte que no han de pujar més escalons.

Mar Addams 1º Batx H ha dit...

Bona vesprada.

Comentaré l’entrada “Pepa i Pepe”, aquesta publicació tracta sobre una xarrada que dóna la sociòloga Carmen Ruiz Repullo que ens relata en un vídeo la història d'una parella i aquests són Pepe i Pepa.

Pepe i Pepa són dos adolescents de 16 anys que en porten 2 setmanes junts i el vídeo ens explica els canvis que està sotmesa la parella però tot sense donar-se compte. Açò l'explica ficant l'exemple dels escalons.

Al començament Pepe fa que Pepa apuge el primer escaló, aquest és que comença a deixar de veure a les seues amistats argumentant que vol que estiguen els dos a soles i també criticant les amistats dient que eixa amiga té “molta fama” i no vol que és junte amb ella. Amb tot açò fa que Pepa accedisca i hi haja apujat un escaló sense donar-se compte.

Ara passem al segon escaló, aquest és el control del mòbil. Tot s’origina quan li controla on està o amb qui, o per exemple també agafar-li el mòbil per a controlar amb qui parla, que veu en instagram i a qui li dóna em gusta.

El tercer escaló és el dels hobbies i les aficions, Pepa deixa de fer el que ella vol per a passar més temps amb Pepe. Així podríem seguir fins al últim escaló però tot es resum en el mateix i és en Pepa cada vegada pujant més escalons i accedint a més coses que li diu Pepe. Fins que arribarà un moment on Pepe li obligue a Pepa quan ella s'adone i li diga que no.

El vídeo en relata molt bé el que és la violència de gènere, està no es resumeix soles en la violència física sinó que ni hi ha més baix de l'iceberg. Pot ser que resulte més difícil d'idetificar o que n'hi haja persones que no l'identifiquen com violència, però clar que ho és i em de fer alguna cosa per a ajudar a prevenir o a les persones que el patissen perquè deixen d’apujar escalons.

Sara Campoamor ha dit...

Bon dia avui vaig a comentar el vídeo de "Pepa i Pepe" que parla sobre un diàleg que dóna una psicòloga a uns alumnes sobre el tema de la violència de gènere relacionat amb relacions adolescents i ho fan explicant la història de Pepa i Pepe, que són dos adolescents de 16 anys que fan dues setmanes que són nuvis.


Hi ha canvis que li fa fer Pepe a Pepa i els diu perquè s'entengui com uns graons que puja però sense saber que tot el que està fent Pepe és violència de gènere. Per això al principi Pepe li fa que pugi el primer graó que seria deixar les amistats de Pepa dient-li coses dels seus amics perquè no s'ajunti amb ells. I Pepa li fa cas.


El segon graó és el mòbil, és a dir Pepe comença a controlar-la dient-li pel mòbil que on està i amb qui. Així Pepa sense adonar-se a poc a poc pujava graons i va arribar a canviar els seus gustos, osea, els seus entreteniments, la seva forma de ser, de vestir fins que arriba un punt en el qual Pepe li diu a Pepa de ficar-se al llit junts i ho fan però i si Pepa hagués dit que no? Que hagués passat? Pepe l'obligaria? L'hauria arribat a maltractar?


A la violència de gènere cal posa-li fi des del més mínim detall ja que sinó a poc a poc passarà el de Pepa que no t'adones o tal vegada ni et vols adonar perquè ho consideres una ximpleria. Actituds com aquestes han arribat a matar a dones, a poc a poc pujant graons fins que deixen anar el primer cop de porta o el primer cop de puny i aquí és quan t'adones, però ja és massa tarda per frenar-ho... POSA-LI FRE!

1Bach Human

Raquel Kent 1Batx-B ha dit...

Quan algú tracta de dominar a una altra persona per la força, és a dir, contra la seua voluntat, obligant-la al fet que faça el que no desitja, s'està utilitzant algun tipus de violència. La violència pot ser verbal o física, però siga del tipus que siga, totes les víctimes que la pateixen acaben desenvolupant una baixa autoestima, com ocorre en el cas de la violència de gènere.

En aquesta entrada, es pot veure un vídeo on mostra la història narrada per una professora sobre uns joves -Pepe i Pepa- que es troben dins del cercle de la violència de gènere. Aquests joves de 16 anys, porten eixint unes tres setmanes i tot comença quan un dia el xic li diu que no isca amb les seues amigues i ella accepta i s’allunya de les seues amistats.

El següent pas al qual està sotmesa Pepa, és el control telefònic, on fins i tot, ell li arriba a dir que s'esborre de grups de whatsapp, però no solament això, també aconsegueix que deixe les classes extraescolars de música, que li done les claus per entrar en les seues xarxes socials i poder-la controlar, a més a poc a poc aconsegueix que Pepa canvie la seua forma de vestir i la seua forma de ser.

Pepa no veu que en aquesta relació existisca violència de gènere, ja que relaciona violència amb pegar i la violència no solament és física, existeixen molts tipus de violència. En el vídeo, la professora explica que si no hi ha hagut violència física, és perquè la xica ha accedit a tot el que ell ha volgut.

En la meua opinió, pense que mai has de canviar la teua forma de ser, actuar, vestir o parlar per cap persona, perquè si realment et volen, t'acceptaran com eres i no t’obligaran a pujar cap d’aquests nivells. La violència de gènere és un problema social, que es podria reduir si per exemple no existiren els rols de gènere i els estereotips, on moltes vegades es considera a la dona com a propietat de l'home.

En conclusió, hem de conscienciar a la gent que la violència de gènere no solament és física, i per tant hem d’aconseguir erradicar-la abans d’arribar a aquests nivells tan radicals. A més, l’ajuda tant de professors, familiars i amistats és molt important per a poder aconseguir-lo.

Catalina Becker 1º Batx. H ha dit...

Aquest vídeo que tracta d'una història sobre una parella, Pepa i Pepe, de 16 anys que a penes fa dues setmanes que estén junts. Amb aquesta història crec que la majoria de parelles s'han de sentir identificats amb una mica del que ocorre amb Pepa i Pepe. Es basa en una sèrie de graons i cada vegada que Pepa li consent alguna cosa al seu nuvi puja un graó.

Des del meu punt de vista ho veig molt exagerat que el teu propi nuvi et tracte d'aquesta manera, perquè són parella i les dues heu de donar-vos la llibertat d'actuar com vulgueu.

En primer lloc, siga la xica o el xic tenen dret a poder eixir amb els seus amics i a tenir els amics que cadascun trie. Ningú té el dret de prohibir no poder parlar amb algú per estar gelós o per si de cas. Veig exagerat que algú et controle el mòbil, per al meu el mòbil és la meua privadesa i ningú devia tafanejar el que parles amb una altra gent o més coses i menys donar la teua contrasenya de xarxes socials a ningú, siga el teu nuvi o qui siga. És tu privadesa.

En segon lloc, si Pepa vol anar a classes de música perquè li agrada sent bon nuvi hauria de deixar-la que faça el que li agrada i no estar amb l'obligació que no pot anar perquè aquesta amb el nuvi. Menys influir en els teus gustos, la teua vestimenta o el teu comportament és la teua vida i a qui li agrades li va ser igual com et vestisques, en què empres el teu temps lliure o com portes el pèl.

Cal recordar que açò també es diu violència de gènere. No visualitzem que ho és perquè Pepe no li pega ni la maltracta físicament però si sentimentalment, ja que ella solament actua en funció d'agradar-li a ell.

Cal recordar que és millor tenir una parella en la qual un se senta lliure i puga actuar com li dóna la gana. Una parella així durarà i viurà molt més feliç que una altra parella sotmesa a comportar-se com la seua parella vol. No som propietat de ningú.

Helena Becker ha dit...

El Pep i la Pepa de la història que es conta al vídeo tenen 16 anys però, com ja sabem, aquest cas es pot repetir a qualsevol altra edat. Pepa no és conscient del que està passant ni del que Pep està fent o li pot arribar a fer si la situació segueix així, per aquest motiu hem d’ajudar-la que s’adone de la circumstància en la que es troba. Per què dic que hem d’ajudar-la? A cas no pot eixir ella d’aquest problema sense nosaltres? No, perquè no totes les Peps d’arreu del món saben que si la seua parella sempre vol saber a tota hora on està, amb qui va o com va vestida (entre altres) NO ÉS AMOR. La majoria simplement pensen que si responen a aquest tipus de preguntes o fins i tot obeeixen les ordres, que de vegades s’imposen de manera que no ho semblen, la seua relació anirà bé.

Açò no és veritat. El que vol Pep és aconseguir dominar d’alguna manera a Pepa però sense que ella s’adone. Per a arribar al seu objectiu ha de fer-ho a poc a poc: l’aïlla de les seues amistats, controla les xarxes socials del seu telèfon mòbil, sap el seu horari, fa que duga la roba que a ell li agrada, aconsegueix que es talle els cabells com ell vol, etc. I d’aquesta manera Pepa va canviant la seua forma de ser sense que s’adone i Pep la va dominant a poc a poc. Com aquest procés és lent, la majoria de les Peps no són conscients del que ocorre i potser els del seu voltant tampoc.

La violència de gènere no sols succeeix quan un home agredeix de manera física o verbal a una dona. Tots els escalons pels quals es passa per a arribar a aquest últim també ho són, com diu la sociòloga del vídeo. Per aquest motiu hem de parar atenció a qualsevol evidència i trobar-li solució tan prompte com es puga, així evitarem pujar un altre escaló. Ajudem-les en tot el que siga possible.

jose peris ha dit...

Aquest video conta com un chic fa lo que ell vol en la seus novia i li va posant pegues per a q faça tot el que vullga. La chica no es consient i li fa cas hasta q al final no pot relacionarse casi amb naturalitat. la meua opinio es que no te que manar ningu sobre la vida d'altre ja que no es la seua vida. Cada u es autor de la seua historia.

Valeria Campoamor ha dit...

Bona vesprada, aquest video anomenat "Pepa i Pepa" he de dir que és un dels millors que he vist en karicies, m'ha encantat i m'he sentit molt identificada amb aquesta història.
Aquesta professora vol fer veure que la violència de gènere apareix en qualsevol cosa i nosaltres ho veiem com a ximpleries, hem d'adonar-nos des d'un principi els graons que anem permetent a les nostres parelles i no deixar que açò vaja a pitjor.

La història de Pepe i Pepa és la que es viu dia a dia entre els joves d'avui dia, ens allunyem de les nostres amistats, permetem que ens controlen la nostra vida i moltes vegades encara que ens adonem d'açò, ho seguim permetent per amor. Amb aquest video m'he adonat que abans de voler a una persona ens hem de voler a nosaltres mateixes, no podem permetre tenir una vida aixi.

Al meu entendre, pense que el consell d'aquesta professora és fonamental en tots els instituts, perquè molts joves que estiguen passant per açò s'adonen que estan patint violència de gènere, em sembla increïble com podem ser manipulats per una persona que se suposa que ens vol, i deixar tot la resta de costat.

M'ha agradat molt aquest video i m'encantaria que tots els joves del món vegen açò, estic segura que estimes d'un se sentiria identificat.

Claudia Holley ha dit...

Bon dia, avui vaig a comentar l'entrada "Pepa i Pepe", és aquesta entrada trobem un vídeo de Carmen Ruiz, que conté un fragment de la xarrada que dóna sobre la violència de genere.

En aquesta xarrada explica la història de Pepa i Pepe dos adolescents de 16 anys que porten dues setmanes junts, Carmen comença a explicar els sots que té aquesta relació mentre va avançant.

En primer lloc Pepe comença a dir-li a Pepa que deixe d'eixir amb les seues amistats perquè ells puguen passar més temps junts, i aqueixa és una de les excuses però també li diu que amigues seues té fama i que no li agrada que vaja amb elles.

En segon lloc li comença a controlar el mòbil li mira amb qui parla, a qui li dóna m'agrada en Instagram...

I per ultime Pepe li diu que no faça les coses que li agraden per a també poder passar més temps junts i així fins a obligar-la ha fer el que el vulgues.
Aquesta història es repeteix contínuament en l'actualitat en els adolescents d'avui dia.

No s'adonen que estan sent maltractades i elles pensen que ells les volen i les cuiden i ho fan tot per ajudar-la, cuidar-les i protegir-les i l'única cosa que estan fent és controlar-les maltractares.

Gràcies

Jorge Wollstonecraft 1BatxB (R) ha dit...

Aquesta entrada fa referència a un vídeo on es veu a la sociòloga Carmen Ruiz Repullo donar una xarrada sobre la violència de gènere entre els joves. Al fragment de la conferència que es veu, l’experta en aquest tema i autora de l’informe “Voces tras los datos. Una mirada cualitativa a la violencia de género en adolescentes” conta la història de Pepe i Pepa.

Pepe i Pepa són una parella d’adolescents de 16 anys que fa dues setmanes que inicià la seua relació. Al principi tot és aparentment normal però ell comença a manar-li a ella nombrosos “whatsapps” sobre on es troba i amb qui està, és a dir, inicia un exhaustiu control dels seus moviments; després li demana que s'esborre de grups d’aquesta aplicació on hi han molts xics; passat un temps Pepa li dóna les contrasenyes de les seues xarxes socials a Pepe per què comprove que no l’enganya i finalment, entre altres coses més, el xic acaba controlant-li la vestimenta a la seua parella. Així, la relació ha apujat al primer escaló de control.

Progressivament Pepe comença a controlar encara més a Pepa: li diu com comportar-se, l'aïlla de les seues amistats, acaba amb els seus hobbies o aficions, la fa no anar al viatge de fi de curs i l'obliga a mantenir relacions sexuals encara que no vulga. La parella ha pujat prous escalons de control.

Finalment Pepa decideix parlar amb Pepe perquè no vol continuar amb ell perquè ho està passant prou mal per la pressió que ell exerceix, aleshores, el xic es torna boig i primer l’estira dels cabells per després acabar agredint-la encara més colpejant-li repetidament l’esquena. Pepa ha arribat a l’últim escaló de violència de gènere.

Aquesta xarrada sobre un dels problemes que afecta cada vegada més als joves és molt necessària ja siga per a qui pot estar en eixa situació, qui pot ser una possible víctima o qui pot vore el que passa des de fora i no sàpiga com ajudar; ja que permet tindre prou de coneixement sobre com comença la violència masclista i fins on pot arribar per saber així els factors i conseqüències i poder detindre un possible cas a temps.

Carla wolf ha dit...

La sociologa Carmen Ruiz nos mostra una sèrie d'escalons en la violència de gènere.Ens diu exemples reals i per explicar-nos aquesta sèrie d'escalons ens conta la història de Pepe i Pepa,una parella de joves de setze anys, en la que Pepe exercita violència de gènere de manera progressiva mentres que Pepa no es dona compte,i heu veu com una cosa normal.
Tots hem vist com algún amic o amiga ha viscut aquesta violència, els primers escalons, que pareix una tontería però no és només que el inici de un problema més gran.
Una explicació molt bona, pense que deuríen de fer més xarrades d'aquest tipus als instituts i escoles.

Tania Stone ha dit...

Aquest video tracta sobre una professora parlant als seus alumnes sobre Pepe i Pepa, una parella en la qual Pepe controla molt a Pepa, primer dient-li que cancel-le els seus plans con les seues amigues, després li diu que se’n vaja dels grups que té a Whatsapp amb les seues amigues... i finalment Pepa cambia totalment la seua manera de ser, els seus gustos, etc. Aquestes actituds hi ha que frenarles perquè son molt perilloses i la majoría de vegades finalitzen fent-li mal a la dona (o viceversa).

Sofia Williams ha dit...

Les relaciones adolescents són les més complexes. Són les més complexes perquè els integrants de la relació són inexperts, i no saben com s'ha de portar una relació sana, i molt menys, saben com són les relacions tòxiques. Relacions tòxiques com les d'aquest vídeo, i les que podem veure en la majoria d'aules dels institut.

Pepa mai ha tingut la culpa per "no haver fet gens per a acabar amb una relació tan tòxica", perquè ella al principi no va acceptar tenir aqueix tipus de relació. Tot han sigut esglaons que ha pujat a poc a poc d'una manera progressiva, els quals Pepe ha ocultat la importància d'ells.

Ningú té la culpa d'estar dins d'una relació tòxica, perquè no naixem sabent, i no naixem construïts. Tot és una procés pel qual t'has d'adonar del ben i del mal d'una relació. I a més, si es veu que una relació propera està seguint un camí per la violència de gènere, hem d'intenta parar-la. Simplement perquè no hi haja ni una més.

Brendah Kent ha dit...

Hola, bon dia. Aquest vídeo és una gran realitat que li ocorre a moltes parelles i em pareix molt bé que expliquen aquestes coses i els esglaons perquè qualsevol persona que tinga parella o amics-amigues amb parella puga identificar si açò succeeix e intentar remeiar-ho perquè per a una persona que estima molt a la seua parella, no li costa gens fer coses per la parella encara que açò ens alguns casos, per desgràcia acaba en abusos, maltracte físic i psicològic.

Quan estàs en una relació tòxica com aquesta, encara que ten adones del fet que alguna cosa no va bé, no ets capaç de reaccionar per por a perdre a la teua parella, perquè acabes pensant que la necessites per a viure i et fan creure que sense ells no ets res, i açò comença quan permetem coses xicotetes com bé ens expliquen en aquest vídeo. Els amics i amigues que tinguen alguna persona en aquest tipus de relació han de tractar que la persona maltractada se senta recolzada i que no està assoles, que té moltes coses bones i que poden comptar amb algú i que tindrà persones que l'ajuden després de donar el pas.

El més important és que la parella maltractada aconseguisca tindre el valor suficient per a trencar la por que tenen i eixir de la casa on estan les 24 hores del dia i demanar ajuda siga a familiars, amics o la policia i que eixes persones responguen a la seua demana i l'ajuden

javi west ha dit...

Hola, aquesta vesprada comentaré l'entrada "Pepa i Pepe", vegem un vídeo de Carmen Ruiz, que ens conta un fragment de la xarrada que dóna sobre la violència de gènere.

En aquest fragment explica la història de Pepa i Pepe, dos xiquets de 16 anys que porten de relació dues setmanes junts, Carmen comença a explicar aquesta relació mentre va avançant. En primer lloc Pepe comença obligant a Pepa a què deixe d'eixir amb els seus amics perquè ells puguen passar més temps junts, solament que són excuses que s'han dit per ocultar les prohibicions, etc. Comença a augmentar el nivell de les prohibicions,etc. ara li comença a controlar el mòbil.I per últim Pepe li diu que no faça les coses que li agraden i l'obliga ha fet coses que vol.

Aquesta situació es dóna contínuament a la vida real, cada vegada més continua i el pitjor és que les dones o homes que pateixen això no s'adonen conta del que està ocorrent, pensen que ho fan perquè la seua parella l'ama i solament vol el millor per a ella o el.

Rubén de Burgos ha dit...

Son només 30 segons, però són clars i concisos. Hui m'he trobat amb la entrada de "Bloqueja el masclisme al teu mòbil"on es parla del masclisme que es sotmès a moltes persones a través d'un telefon mòbil. Es comú a la nostra societat escoltar frases com «si no te deixa vore el seu mòbil es de segur perquè té qualsevol cosa que ocultar», on a quedat la confiança i el dret de cadascú de nosaltres de mantenir en privat la nostra intimitat?

Malauradament les noves tecnologies també ens han aportat coses molt negatives i una d'elles és, sense cap dubte, la facilitat de poder transmetre qualsevol informació, com fotos o missatges sense el permís de les persones que les publiquen.

Però el que reialment em preocupa i m'afecta més és que es normalitzen aquests tipus de actituds masclistes que pareixen totalment normals, i amb la facilitat amb la que es sotmès a la teua parella, es com si la teua parella fora teva i tingueres que controlar-la per confiar en el/ella sense adonar-nos que si reialment volem a la nostra parella hem de fer-li sentir feliç i segura i mai controlada i encarcerada.

Si penses que aquestes situacions i comportaments misògins i masclistes han d'acabar actua. BLOQUEJA EL MASCLISME AL TEU MOBIL I A LA TEUA VIDA!