4 de febr. 2018

9 anys de Karícies


Karícies fa aquest febrer 9 anys, i compta amb 539 entrades i 8789 comentaris, majoritàriament del meu alumnat adolescent. La primera entrada del blog, publicada l’1 de febrer de 2009, era el començament de la meua novel·la Abril no és un mes. La protagonista, una adolescent que es deia Abril, obria un blog per a queixar-se de les pressions i de les crítiques a les dones per ser sexualment lliures. Abril em va portar a obrir també el meu propi blog sobre educació afectivosexual, i ací estem, 9 anys després, celebrant-ho.

Uns mesos abans, concretament a l’octubre del 2008, havia encetat Els punys no parlen, el blog de l’equip de mediació i cultura de pau de l’IES Isabel de Villena. Aquest té 379 entrades i 1400 comentaris, i a dia de hui Karícies i Els Punys són complementaris. A més de les actes de formació en mediació i convivència, i d’un munt d’entrades que promouen la cultura de pau, a Els punys podem trobar entrades sobre bullying homofòbic, i hi ha també les actes de les reunions d’Stop Diverfòbia, el grup que lluita contra la discriminació de les persones que se n’ixen de la “normalitat”. 

El treball en ambdós blogs forma part de la programació del departament de Valencià. El meu alumnat pot comentar en Karícies, en Els punys no parlen i també en Villena.so, i fer-ho és una magnífica pràctica de llengua, alhora que un espai per a reflexionar sobre la igualtat, la diversitat i les violències. L’any passat no vaig celebrar l’aniversari perquè vaig estar fora de València; però enguany ho celebrem una vegada més amb el desig de fer molts anys més. Gràcies per formar part d’aquest món cibernètic amb les vostres karícies!

7 comentaris:

Will Curie ha dit...

En 9 anys s'han pogut veure multitud d'entrades en aquest blog, que cobreixen una infinitat de temes directament relacionats amb la societat actual. També es promou l'ús del valencià, ja que forma part del departament de valencià del meu institut, l'IES Isabel de Villena. Vaig començar a visitar aquest blog fa quasi un any, i he de dir que he aprés molt sobre tots els temes exposats en les entrades. Tant temes socials (com els problemes de gènere en la societat) com a temes sobre l'educació sexual, mostrada principalment per a adolescents.

A part d'aquest blog, podem trobar llocs com Els punys no parlen i Villena.so, on també es tracten aquests temes, com també la violència i la música en valencià. En conjunt és una comunitat virtual en la qual es pot aprendre multitud de coses i llegir sobre les opinions i experiències de la resta de persones que participen pujant comentaris i entrades per a enriquir el contingut d'aquestes plataformes.

Recomane visitar habitualment aquestes pàgines per a veure els temes que van apareixent. Així s'aprén sobre tots ells i amb el temps adquireixes la capacitat de poder veure les coses des de molts punts de vista.

Raquel Kent 1r Batx-B ha dit...

Existeixen persones que tenen dificultats per expressar allò que pensen o com se senten, de vegades la vergonya o la por els dominen i acaben resignant-se, però una forma d'obrir-se i expressar les emocions és conèixer postures d'altres persones que han passat o estan passant per situacions semblants, aquest camí ha ajudat molta gent a meditar i dir el que opina, a expressar els seus sentiments i sobretot a aprendre d'altres vivències.

Per això mateix i per moltes altres raons, un blog és important, ja que com tots sabem és com una pàgina web que es centra en una temàtica i mostra publicacions -anomenades posts o articles- ordenats cronològicament. Aquests posts poden arribar a molts lectors i fer-los reflexionar sobre determinades temàtiques com ocorre amb «Karicies" i" Els punys no parlen» que publiquen i comenten problemàtiques actuals, molt interessants per a nosaltres (els joves).

Durant tot aquest curs, hem pogut llegir i comentar en diferents entrades d'aquests blogs, algunes m'han semblat molt bones i interessants com la de «Pepa i Pepe» on s'explica el cas de la violència masclista, la de «Tango queer» on ens mostra una forma de ball sense que siga binarista ni sexista, o la d'un xiquet que escriu una carta «us explicaré allò que em molesta» demanant que els seus companys no ho insultaren, patia bullying en la seua escola.

Aquestes entrades i moltes més m'han semblat molt educatives i essencials, altres en canvi m'han aportat menys, però reconec que totes formen un conjunt excel·lent perquè valorem la igualtat, posem fi a la discriminació o a la violència i que aprenguem a valorar als altres i a nosaltres mateixos. Per tot això vull felicitar els 9 anys de Karicies, sense oblidar que paral·lelament a més d'aprendre és una forma de poder practicar la nostra llengua.

Christian Paul ha dit...

Hola, bon dia, sóc Christian Paul i aquesta vegada us aniré a comentar la nova entrada del blog, que irònicament és el propi blog, ja que és una entrada del novè aniversari de la creació de “Karicies.com” un blog d’educació sexual que va crear al febrer de 2009, la nostra professora Rosa Sanchís, inspirant-se en la Tutoría GLBT de l’IES Duque de Rivas de Madrid.

Aquest blog pense que ha ajudat a moltíssim a gent en molts àmbits, des de la conscienciació, la instrucció, i com guía, per exemple, al meu cas, jo no coneixia res sobre la diversitat sexual, o sobre temes molt importants des de problemes com la clitoridectomia, o altres. A més, pense que aquest blog és un pilar fondamental per la educació sexual, ja que com va dir la professora Rosa Sanchís “A Karícies pensem que la diferent socialització d’uns i d’altres, el model sexual hegemònic, el sexisme o l’androcentrisme, estan a la base de la falta de plaer, de la violència i dels riscos que correm les persones en les relacions sexuals. Per això pensem que informar solament dels mitjans anticonceptius o de les possibles infeccions de transmissió sexual és solament una xicoteta part del que hauria de ser una educació sexual de qualitat”, i remarque que no li falta raó, perque m’agrada haver aprés aixó, perque el coneiximent mai em l’arrebatarán.

I no a soles aixó, sinó que amb l’arribada d’aquest blog, també ha arribat “Els punys no parlen”, o “Villena.so”, així que enhorabona a Rosa per tres blogs tan bons.

Lucía Byron ha dit...


La veritat és que com mai havia tingut a Rosa de professora no m'havia preocupat d'entrar en karicies, i si o feia entrava de forma superficial sense fixar-me massa, però m'alegre d'haver-la descobert (val més tard que mai). Aquesta pàgina està activa des de fa nou anys i a través d'aquesta, es pretén educar a l'alumnat en el tema de sexualitat al mateix temps que es treballa l’expressió escrita i es reivindica l'ús de valencià, ja que totes les entrades i els comentaris estan escrits en aquesta llengua.

Per al meu el que fa que aquest blog siga diferent de la resta són els seus comentaris. En cada entrada pots veure com pensen tots els alumnes que passen per l'institut i les seues diferents opinions, ja que la nostra professora ho utilitza com a eina de recolze en la seua assignatura i tots acaben comentant sota el pseudònim d'una feminista. Encara que a voltes coste escriure un bon comentari i traure la teua opinió de manera que s’entenga, m’alegre de participar en aquest blog i deixar la meua petjada en ell.

Manolo Kahlo ha dit...

Aquest febrer karícies compleix 9 anys de vida, en aquests anys s’han pogut veure centenars d’entrades i milers de comentaris de temes diferents. Especialment aquest blog tracta sobre l’educació afectivosexual, cosa que és molt important saber i aprendre per tenir una vida plena en aquest àmbit. Aquest lloc ens ha ensenyat a com saber tractar a les persones, segons la societat «diferents», també a expressar lliurement la nostra opinió sobre diversos temes i inclús poder afegir entrades fetes per tu.

La primera volta que vaig visitar aquest blog va ser quan jo estava en primer de l’ESO, però aquest any que he tornat a entrar a fer comentaris, he comprés realment el sentit d’aquest blog i la seua finalitat amb la societat. A més a més, ens ajuda moltíssim a saber escriure, sense faltes gramaticals o ortogràfiques.

A banda de karícies existeixen altres dos blocs com Els punys no parlen i Villena.so, en els quals es parla sobre la música en valencià o sobre el bullying a les escoles, siga homofòbic o de qualsevol altre tipus.

Concloent, crec que la creació d’aquests blocs va ser una meravellosa idea perquè la gent de qualsevol lloc i els alumnes, aprenguem un poc d’educació afectivosexual i també una poc d'ortografia que mai ve malament.

Clara Zetkin ha dit...

És realment important que una pàgina web com aquesta fa tants anys que siga activa. Karicies és un blog d’educació afectiva-sexual la qual ens proporciona als alumnes i a totes aquelles persones que passen a donar una ullada nous i interessants coneixements. La majoria de vegades que els joves rebem classes d’educació sexual, solen ser xarrades orientades a aprendre el tipus d’anticonceptius que hi han al mercat o les formes de practicar sexe segur. 

És per això, que certs recursos pedagògics com el blog de Karicies, són realment importants a l’hora d’aportar coneixements a les persones. L’educació sexual és la base per a què els xiquets creixen amb una visió real del món que els envolta. A més, impartir aquest tipus de xarrades, implica que de cara al futur, aquestes persones siguen justes i visquen de forma sana la sexualitat. Personalment, aquest tipus d’educació, és per a mi, la base de tot el que forma la societat en la qual vivim, i per a millorar-la hem de començar per una cosa tan bàsica com aquesta.

David Stone ha dit...

Bon dia, amb aquest comentari m'agradaria donar l'enhorabona i les gràcies a aquest blog. Gràcies a ell, vaig descobrir en el seu moment bastants coses desconegudes per a mi, com tots els tipus d'orientacions sexuals, la intersexualitat i informar-me de temes relacionats amb el masclisme, d'açò estic parlant de quan anava segon, ja han passat bastants anys i seguisc veient aquest blog com una font d'informació bastant nova i innovadora. Simplement enhorabona i gràcies.