17 de març 2018

Que li'n donen al masclista!

Coneixes les píndoles de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de València (UVEG)?

"Açò és un home?" es pregunta al primer vídeo. I mostra hòmens tradicionals que es deixen servir i cuidar per les dones i responen amb desdeny quan no els agrada alguna cosa. "Queda't amb l'home" i "Que li'n donen al masclista" conclou la píndola. I aquest missatge està molt bé. Tanmateix, jo afegiria "Sigues aquest home igualitari que cuida i neteja!" perquè la campanya podria adreçar-se també a ells. 

En la segona píndola, es denuncia la violència verbal a la qual es troben sotmeses totes les dones al carrer. Els "piropos" o floretes, que escoltem cada dia i que tenim interioritzats i normalitzats, no són innocents, sinó una forma més d'agressió que cosifica les dones, limita els seus moviments i condiciona la seua llibertat. Aquesta píndola també s'adreça a les dones quan diu "No deixes que et cosifiquen". Així que, tal com hem fet abans, hauríem d'afegir: "No cosifiques les dones", "No assetges les dones perquè no són objectes, són persones". 

Aquestes campanyes són molt bones, però hauríem de començar a girar el focus cap als responsables de les violències: els hòmens. Si no, sembla que les agressions passen perquè nosaltres, les dones, som unes consentidores que no posem fre.






12 comentaris:

Teresa Claramunt ha dit...

El masclisme és un problema a la nostra societat que afecta, com ja sabem, moltes dones al dia a dia. Els comentaris que reben de persones amb comportaments masclistes al carrer o al treball, per exemple, és una situació que pareix inclús normalitzada. Aquesta entrada, que ens mostra dos vídeos que han sigut idea de la Universitat de València, ens mostra comportaments d’homes masclistes en determinades situacions.

Al primer vídeo, trobem imatges de diferents parelles d’home i dona al llarg dels anys. Podem veure que totes tenen una cosa en comú: Hòmens amb mentalitat clàssica i dones que els cuiden, els preparen el dinar i es veuen somrients, mentre que ells tornen de treballar. És a dir, la imatge tradicional. No obstant això, l’altra part del vídeo mostra tot el contrari, un home que neteja la casa, s’ocupa del seu fill i es queda en casa mentre la seua dona va a treballar. Això, com el vídeo ens mostra, és un home de veritat.

El segon vídeo mostra una situació que viuen algunes dones que caminen pel carrer, els “pirops” que reben d’homes i que, no soles no fan gràcia sinó que et fan sentir incòmoda. Aquests comentaris són una forma d’assetjament i fan sentir a una dona com a una cosa, un objecte. És un altre exemple de comportament masclista encara que molts hòmens no s’adonen. Per altra banda, al final del vídeo una de les dones respon a aquest assetjament fins que l’home escapa corregent.

Per a finalitzar, em d'adonar-nos de la quantitat de comentaris masclistes que rebem, de les situacions d’aquest tipus per les quals passen moltes dones, o nosaltres mateixes, del pensament que encara tenen algunes persones que la dona ha d’estar a casa i l’home treballant, etc. i aconseguir que les coses canvien.

Raquel Kent 1r batx B ha dit...

Havia sentit parlar de conferències i actes públics que estaven convocats per la Universitat de València i que tenien la finalitat d'impulsar la igualtat entre homes i dones, igual que també existien «píndoles audiovisuals» per a fer visible els missatges sexistes o la violència de gènere entre els alumnes de la Universitat de València. Però reconec que mai havia visualitzat en concret aquests vídeos fins que he llegit aquesta entrada i a més és una gran iniciativa que ajuda a erradicar el masclisme.

En el primer vídeo mostra en tan sol un minut la diferència entre l'home tradicional que és el centre del món, al que cal cuidar, preparar-li i servir-li el menjar i l'home igualitari que neteja o cuida al bebè de la mateixa forma que la dona. Aquest vídeo que pertany a la Unitat d'Igualtat de la Universitat de València ens presenta un missatge molt clar, «Queda't amb l'home i que li'n donen al masclista». És una bona manera de promoure la igualtat i acabar amb el masclisme.

En el segon vídeo, que també forma part d'aquesta Unitat, es denuncia una forma d'agressió verbal, els «piropos», ja que són un assalt a la intimitat de la dona i et converteixen en un objecte. Per a moltes persones, sobretot per als homes, aquestes paraules grosseres són una forma de compliment cap a la dona, però haurien de posar-se en el lloc de qui els rep perquè en la majoria de casos les dones se senten incòmodes, humiliades i a més és una forma d'assetjament que pot arribar a intimidar a la dona.

A partir d'ara, no solament hauríem de coeducar dins de les aules, que per a començar està molt bé, ja que impulsa al fet que existisca la igualtat que tots volem, però la realitat és que fora d'elles, en el carrer, no sempre es compleix el que dins s'intenta ensenyar, per tant, el que hem de fer és lluitar pels nostres drets i promoure la igualtat de gènere. Hem de ser capaços que homes i dones actuen sense que existisquen els estereotips, sense que existisca diferència entre ambdós i que això no quede solament en paraules.

Paula Campoamor 1Batx. Humanistic ha dit...

Principalment, he de dir que és plat de bon gust poder veure com la universitat de valència du a terme tots aquests vídeos que fan que la humanitat puga reflexionar. El primer vídeo, reflecteix com era l’home abans i com vulguem que siga, un home no masclista que igual que les dones neteja, s’encarregue de la casa i també dels fills. Tots aquests càrrecs des de sempre han estat vinculats a les dones que eren les que hi havien d’ocupar-se de la casa, d’anar a comprar i a més a més de milers de coses que feien i que hui dia també fan, hi havien d’ocupar-se dels seus fills. Potser aquest vídeo ens deixe un missatge reflectit, aquest és que els hòmens haurien de canviar i fer tot allò que està fent el d’aquest vídeo. Perquè, quina diferència hi ha entre una dona i un home ple que fa als càrrecs?

Al segon vídeo ja ens parla dels pirops, aquests pirops tan incòmodes que hem de suportar les dones quan anem pel carrer, ja no sols per obrers, sinó per homes que estan seguts a bancs o passejant. L’altre dia passejava amb la meua parella pel barri, anàvem els dos amb xandall, prop hi havia una dona deixant les coses al cotxe que portava falda i estava ben arreglada, pareixia que tornava del treball. La sorpresa va ser quan va aparéixer un home que pareixia que anava begut i va cridar-li al meu xicon “això sí que és una dona de veritat i no la que va amb tu”, ell i jo ens quedarem sorpresos. Perquè va dir-lo? Vàrem suposar que era per la forma de vestir, ja que ens mirà de dalt cap avall i jo em pregunte; les dones no podem portar xandall? O vestir com vulguem? Com pot ser que encara trobem persones al món que tinguen aquesta mentalitat?

Per tot açò, vaig reflexionar i vaig recordar tots els vídeos publicats a karicies que parlaven sobre tots aquests temes, em vaig donar compte que encara que jo comentava mai ho feia des de la primera persona respecte a sentiments, jo empatitzava amb les dones que apareixen al blog, però no podia saber com se sentien mai. En aquests moments, puc dir que de veres, aquestes mentalitats és una de les coses més repugnants de la societat. Cadascú es lliure de vestir com vol i més si amb aquella roba està còmoda.

Mar Addams 1º Batx B ha dit...

En l'entrada es troben dos vídeos d'una campanya de La unitat d'igualtat de la Universitat de València. Aquestes píndoles pretenen prevenir sobre la violència de gènere i visibilitzar els estereotips i missatges sexistes.

En el primer vídeo ens pregunta si açò és un home? A partir d'ací apareixen diferents parelles al llarg dels anys. Tots els homes tenen alguna cosa en comú, la seua mentalitat, doncs estan tranquil·lets esperant que la dona faça tot, com per exemple el menjar. Aquestes imatges mostren el que era el "tradicional". Però el vídeo no acaba ací, té una última part on és mostra una imatge de l'home diferent, aquest home neteja la casa, s'ocupa del fill mentre la dona en va a treballar. Aquesta és la imatge de l'home de veritat.

El segon vídeo és un altre pla a l'hora de mostrar-nos el masclisme. Aquesta situació és algo que per desgràcia totes les dones han viscut alguna vegada per carrer. Els anomenats "pirops" que molta gent es pensa que són comentaris inofensius però la veritat és que no tenen gràcia i et fan sentir incomoda doncs et veuen com un objecte. Al final del vídeo les dones responen davant aquests gestos fent inclòs que un home fuja corregent.

La nostra societat està envoltada amb situacions masclistes. Les situacions anteriors afecten moltes persones com ara bé els comentaris pel carrer, aquests encara es veuen normal i inofensius en la nostra societat. Per tot açò com diu a l'entrada "que li donen al masclista!"

Catalina Becker 1º Batx. H ha dit...

El masclisme fa molt temps que roman en els nostres dies. Vivim amb una ideologia on un home ha de treballar i portar diners a casa i la dona netejar i cuidar dels xiquets. Però perquè un home no pot netejar o cuidar dels xiquets? Si açò passara segur que s'acabaria que les dones tinguen menys treball que els homes i que patisquen desocupació o almenys disminuiria la pregunta de pensa tenir fills alguna vegada?

D'altra banda, tenim els diferents assetjaments cap a la dona, les floretes, que al final tots danyen Por igual. La consideració que molts homes creuen que no hi ha cap problema a llançar-li la floreta a una desconeguda. L'anonimat, des del seu punt de vista, no hauria de ser obstacle, doncs, finalment es tracta d'un acte amable. O graciós. Però no a tots ens fa riure el mateix i l'humor té facetes i nivells que no tots compartim. La dona és considerada majoritàriament com un objecte sexual per definir-ho d'alguna manera i la majoria solament són atraent tan sols per un físic.

Defense que les persones no tenen etiquetes, que cadascun no és ni més ni menys persona, que no importa el sexe. L'home també pot fer les tasques de la dona i viceversa. No és ni millor ni pitjor cap sexe cadascun té alguna cosa que ho destaca, però al cap i a la fi tots som iguals. Defense que siguem lliures, sense masclisme, que ens acceptem i ens vulguem incondicionalment. Deixem les floretes que danyen, i la classificació que i el que no es pot fer depenent del sexe.

Diana Wolf ha dit...

Aquesta entrada presenta dues videos de la unitat d'igualtat de la Universitat de València (UVEG). Aquesta presenta un video, el qual mostra homes tradicionals que es deixen servir i cuidar per les dones i responen amb menyspreu quan no els agrada alguna cosa. D'altra banda mostra a l'home com ens agradaria que anara, que alguns ho són, és a dir que ajuden en la casa, i atenguen als seus fills. Tots aquests treballes sempre han estat relacionats amb les dones, i aquest *video ens reflecteix que els homes haurien de canviar i comportar-se d'una manera més col·laboradora, no mostrar-se superior a la dona.

En el segon *video, tracta sobre la “floreta”, les floretes tan insuportables que hem d'aguantar les dones, quan anem pel carrer, el nostre barri, pertot arreu. Que pot venir de qualsevol home, com es presenta en el video, a més ens anima al fet que les dones no permetem açò, perquè no és alguna cosa sense importància.
La nostra societat està plena de masclisme, tots els actes masclistes afecten a les persones i per açò com diu l'entrada “que li donen al masclista!”.

Carla Wolf ha dit...

"Que li'n donen al masclista!"

L'entrada tracta de dos vídeos als quals es veuen unes actituds masclistes que perfectament podem veure cada dia tant al carrer com a casa. Al primer vídeo, després d'una introducció que diu: açò és un home, apareixen una sèrie de trossos de pel·lícules o anuncies en les que la dona apareix servint a l'home i l'home no fa absolutament res, i després afegeix: de veritat? I apareixen homes ajudant a la dona en casa i amb els fills. Finalment posa: que li'n donen al masclisme.

El primer vídeo em pareix un vídeo molt interessant perquè mostra actituds masclistes i les contraposa amb actituds que deurien ser les adequades: les dones no és hem d'ocupar de tot, no som les serventes ni molt menys, les tasques de casa han de ser repartides i balançades.

Al segon vídeo apareixen dones que són assetjades pel carrer, rebent qualsevol tipus de "pirop" que se sol dir, però que més que un pirop és un assetjament que les fa sentir incòmodes i acaben manant a la merda als assetjadors i insultant-los.

També és un vídeo molt interessant i m'agrada la manera en la qual actuen les dones davant aquest tipus d'assetjament, no es queden callades i simplement els ignoren, responen i es defenen.a

Emilio Clarke ha dit...

Bé aquests vídeos m'han paregut una mica diferent dels altres. Almenys el primer.

Ja sabem tots quant de temps porta el masclisme existint a les nostres vides i a quantes dones afecta diari i en els vídeos reflecteixen clarament les principals actituds masclistes que existeixen, un home que no fa res en la casa, no ajuda a la seua dona, no cuida del seu fill, no neteja, no cuina, etc. En resum, deixa a la seua dona fer totes les activitats de la casa sola. I per què dic: "aquest vídeo m'ha paregut una mica diferent dels altres"?, bé, per què gràcies a Déu, al final del vídeo mostren persones útils, ja no dic homes, dic persones, ja que realment no crec que puguen arribar a existir hòmens tan summament descarats i amb eixes exagerades actituds, sincerament. Personalment el vídeo no és del tot encertat, però almenys no posen a tots els homes com a inútils.

Crec que el tema que els homes no fan res quan arriben de treballar per donar menjar al seu fill és un tema molt freqüent i que tothom empra a la ligera. Jo mateix he vist i he hagut d'aguantar com la meua professora de quan era xicotet deia que els homes eren totalment inútils i que l'únic que feien era "dormir com micos" quan arribaven a casa. Ho sent però no, però clar jo era molt menut per a opinar, i totes les meues companyes afirmaven el que deia la professora, patètic. D'una cosa estic segur i és que quan jo aplegue a formar una família cuinaré, netejaré i cuidaré al meu fill com si fóra la seua mare, o millor dit, com si fóra el seu pare.


Respecte als piropos no hi ha molt a dir, cal ser ximpanzé per a anar dient eixes frases trobades a Google a dones com si elles foren a convertir-se en alguna cosa per tu. I la forma en la qual responen les dones és el que han de fer, no callar-se i no fer res. En la meua vida he dit mai qualsevol cosa a cap persona per la acera, ni dona ni home ni res, si no tinc confiança amb ella o ell. Potser aquest comentari ha sigut una mica agressiu però no m'agrada molt el tema, per la situació del meu pare i per la meua pròpia viscuda i per viure.

Helena Becker ha dit...

Els dos vídeos que hi ha a l’entrada del blog transmeten missatges molt semblants encara que de maneres distintes. El que es vol denunciar és el fet que es creu que som nosaltres, les dones, les que hem de realitzar les tasques de casa, com per exemple: cuinar, netejar, anar a fer la compra, llavar la roba, tindre cura dels fills i filles, etc. Però no és així i ho hem de saber tots.

El primer vídeo descriu com pensa la majoria que ha de ser un home i què ha de ser en realitat. El tradicional, al qual estem acostumats a veure en molts llocs, és aquell que es deixa servir i cuidar per les altres persones que hi estan al seu voltant, en especial per la seua dona, i respon amb desdeny quan alguna cosa no és del seu gust. Però un home de veritat és qui fa totes eixes activitats que en l’actualitat estan associades a la dona. Per aquest motiu, el vídeo conclou dient: “Queda’t amb l’home, que li’n donen al masclista!”. Així haurien de ser tots els homes, i a poc a poc ho estem aconseguint.

El segon vídeo mostra a diverses dones caminant pel carrer, cada una per un lloc de la ciutat i sense cap persona al seu costat que les acompanye, mentre els homes que passen pel seu costat es giren per a observar-les de cap a peus i dir algun “piropo”. Aquest fet es considera violència verbal i són una forma més de cosificar les dones, limitar els seus moviments i condicionar la seua llibertat com a persones.

Hem de corregir, sempre de manera educada, a totes aquelles persones que tenen una mentalitat o unes opinions que resulten masclistes. Com a conseqüència, la societat canviarà i podrem gaudir d’un món al qual destaca la igualtat. Envieu aquests dos vídeos perquè, així, més gent s’unisca a aquest moviment, al feminisme.

Sara Campoamor ha dit...

En aquest primer vídeo de “Home vs Machista” ens mostra la visió de un home machista que arriba a casa i la seua dona li está esperant per a donar-li la seua copa i per a recibir-ho perque ve de treballar i aleshores ella li serveix la cena i de tot per que viva com un rei, tot i que a pesar de tot estaba treballant i clar està molt cansat, PERO AIXÓ NO ES TÉ QUE PERMITIR, POSSA-LI FRE.

Aquest segón vídeo cridat “píldora i piropos” tracta de cosificar a les dones ja que apareixen moltes eixemples en els que el típic obrer está parat i espera a que pase la dona per a dir-li qualsevol barbaritat com “aquest si que es un conill no el que la meua mare possa a la paella” i eixos comantaris no podem acceptarlos perque son asquerosos, i te deixen per terra com a dona que ets, no deixes que te diguen els homes cosses com eixes

En conclussió no tens que ser el seu objecte per a poderli dir “coses boniques” perque ami com dona se me cau la cara a terra de pensar-ho, basta de que sigam objectes per a ells, i basta de tenir que satisfacer-hos per a que estés feliços, DI NO!

1ºBATXILLERAT HUMANITATS

javi west ha dit...

Aquesta entrada, anomenada "que li donen al masclista", està composta per dues parts, dos vídeos que presenta la Universitat de València en defensa de la igualtat entre homes i dones.

En el primer vídeo es ve a homes que es comporten d'una manera que tracten a la dona com a una criada que treballa per a ell, en poques paraules es comporten d'una manera masclista. Però el que de veritat mola d'aquest vídeo és que compara aquests comportaments amb actituds que haurien de tenir els homes en realitat.

En el segon vídeo es tracta el tema dels pirops, de la violència masclista verbal, com les dones en aquest vídeo no es queden callades i contesten als assetjadors, insultant-los i fent-los callar.

Per a mi si les dones se senten incomodes que contesten insultant als assetjadors em pareix bé i que les dones que pateixen a un home masclista, que el tiren al carrer i que si volen una criada que se la paguen.

Mary Watson ha dit...

Malauradament, jo sóc una de tantes dones a les que molt a sovint li’ls toca suportar les floretes de bavosos al carrer. Quan això passa, realment me posse mala i em dona ansietat. A aquesta gent no li arriba la sang al cervell? No ens agraden les innecessàries i fastigoses paraules de desconeguts. No és agradable, no és bonic ni hem d’estar agraïdes per escoltar-les.

Quant als que fers de casa, és un tret de convivència bàsic repartir-se els treballs de l’hogar, ja que es assumpte de totes les persones que viuen al lloc. De primera mà vaig tindre que suportar involuntàriament a un home que no feia res a ma casa, que certa personeta de la meua família defensava dient ‘’deixa-li en pau, no veus que és un home?’’ cóm si fos una malaltia això o alguna cosa per l’estil.