2 de maig 2018

VII Vesprada Diversa

La VII Vesprada Diversa de l’IES Isabel de Villena va ser especial perquè tinguérem un planter de luxe: els exalumnes del nostre institut, Lorenzo, Daniel i Esther; Marc, un pare de Galesh; Carmen, una mare d’Ampgil, i C., la mare d’una criatura intersexual (autora del blog Mi bebé intersexual). I de plat estrella, vam escoltar Pol Galofre.
Va ser un plaer per al cor i per a l’intel·lecte sentir les seues experiències transformadores, gràcies a les quals prenem consciència i ens reafirmem en la importància de ser “manada” contra la intolerància –perquè si ens quedem paradxs, som còmplices–; i ens qüestionem també les nostres seguretats i/o normalitats, i ens fem preguntes: per què sóc un home o una dona?, què és la masculinitat o la feminitat?, com podem des-ocupar aquestes masculinitats i feminitats tan tòxiques?...

Gràcies, un any més, més ensenyar-nos tant!

Us deixem una xicoteta entrevista a Pol, Activismes trans*, a idem.tv:

23 comentaris:

Will Curie ha dit...

La vesprada diversa és un esdeveniment en el qual es donen a conéixer les experiències de gent amb una orientació sexual diferent de la de la majoria. En les vesprades diverses aquestes persones ens parlen de com han sigut les seues vides, ja siga perquè conviuen amb gent que no estiga d'acord amb la seua orientació, o perquè són les mateixes persones que no toleren (o més aviat, toleraven) a aquells que eren "diferents".

Cada any s'organitza aquest esdeveniment per a conscienciar als joves sobre la diversitat que hi ha en la societat moderna, i mostrar que les vides d'alguns poden fer-se molt més difícils per culpa d'uns altres les formes de la qual de pensar s'han quedat arrere en el temps. És necessari que nosaltres, els més joves, siguem els qui dirigim un canvi social en el qual cada individu puga expressar amb completa llibertat qui és, com se sent i com vol ser.

No obstant això, no és tan fàcil com pot sonar. Gran part de la població mundial encara rebutja la diversitat i la llibertat d'expressió en aquest àmbit. Aquestes persones poden suposar una influència tòxica en els xicotets, fent que siguen els futurs intolerants.

Però tornem al tema principal de l'entrada: la vesprada diversa. Jo vaig ser a l'esdeveniment i vaig aprendre molt de la gent que ens va explicar la seua situació. La vesprada va ser molt interessant i emotiva en alguns moments, ja que per a alguns dels protagonistes no va ser fàcil obrir-se al públic per a mostrar-nos els seus sentiments respecte al tema de la diversitat. Amb aquesta experiència vaig aprendre molt quant a la intolerància de la societat actual enfront de tota la g

Jesus Campoamor ha dit...

Fa pocs dies es va celebrar la VII Vesprada Diversa de l’IES Isabel de Villena, i a més del plaer d’escoltar alumnes que han sofrit, malauradament, discriminació per la seua orientació sexual i com han pogut afrontar els problemes que els hi han ocorri't només per estimar a les persones que vulga.
A més a més, també puguerem escoltar a Carme, una mare d’Ampgil – associació contra la intolerància de gènere – i la mare d’una criatura intersexual i com han de lluitar per fer del seu fill, una persona amb els mateixos drets que qualsevol.

Però com a guinda del pastís, tinguérem a Pol, un activista català que lluita pels drets LGTBI i contra qualsevol altre tipus de discriminació; siga racial, per religiós, o per altre tipus.
Personalment, Pol és una persona qui admire pel seu treball i que hem va ajudar a descobrir que no hem sentia home, ni dona; i que per a mi, el genere és només una etiqueta antiquada que ja no serveix més.

Doncs, reunirem una muntonada d'experiències viscudes, emocions i un genial ambient sense oblidar ni un moment que la baralla contra la discriminació no ha acabat, i que encara queda un llarguíssim camí que cal superar per a fer una societat justa.

ES LA MEUA PRIMERA VESPRADA DIVERSA, PERÒ NO SERÀ L’ÚLTIMA.

javi west ha dit...

Comentaré l'entrada "VII vesprada diversa".

Vaig estar en la vesprada diversa, solament una hora però he de dir que el moment que em va agradar més va ser el de Carmèn una mare d'Ampgil, aquesta dona ens va contar la seua història, el que més em va impactar és el moment que ens diu que és arrepent de tot el mal que li ha pogut causar a la seua filla en l'època que Carmèn no acceptava l'orientació sexual de la seua filla.

També em va agradar la part de Daniel Pérez perquè va contar la seua experiència amb molta gràcia, exceptuant el moment que ens va contar la història del tramvia, en la que uns homes estúpids insultaven i ningú del tramvia feia res excepte la seua amiga que va ser l'única que va enfrontar-se amb ells i va contestar.

En resum, em va agradar la vesprada, no vaig poder estar en el temps de Pol però supose que degué estar bé, així que he de dir que totes les persones que són gays, bisexuals, etc i que no s'atreveix a eixir de l'armari es recomane que foren a la vesprada diversa perquè el que es vol aconseguir en aquesta vesprada és donar una mà perquè no se senten soles les persones amb un pensament, orientació, etc., diferents. També, puguen anar persones hetero perquè les històries que compten són molt interessants i si eres una persona de cap tancada, alomillor obries la ment.

Daniel Goldman ha dit...

El passat dilluns, 30 d’abril, a la vesprada, els alumnes de l’IES Isabel de Villena vam poder gaudir d’una conferència sobre la diversitat sexual que existeix al món. Els diversos representants, tots relacionats amb aquest tema, varen parlar i contar les seues experiències, com per exemple la d’exalumnes homosexuals o la d’una mare amb un bebé intersexual. A més, la segona meitat de la xarrada vam escoltar a Pol Galofre, activista trans, que no parlar a soles des de la seua experiència, sinó que va tractar d’explicar-nos tot el relacionat amb les diferents possibilitats de gènere.

La primera part, és a dir, la primera hora aproximadament, va tractar de diferents testimonis provinents de persones relacionades amb la diversitat, pot ser per si mateixos o pel seu fill/a. Més enllà del cas, ens parlaven de com han patit per ser diferent, o inclús com ells han sigut l’agressor, però per fortuna havien canviat la seua mentalitat. Parlant des del seu patiment o alegria ens contaven com havia sigut la seua vida, i podíem veure, per una part, que encara queda molt per millorar a la societat; i per altra, que no cal estar trist per ser diferent. Ens van demostrar amb l’humor i la il·lusió que no ser igual a la resta és un motiu per estar orgullós i no deprimit.

A la segona i última part, després d’una estona parlant directament amb els darrers participants, l’activista trans Pol Galofre ens va explicar tot el relacionat amb el transsexual, intersexual… amb la intenció que entenguérem les diverses opcions que pot haver-hi al món del gènere. Pol no va parlar des del seu testimoni, sinó que el temps amb ell va ser més paregut a una classe. No obstant això, a l'igual que els primers participants, va tractar de fer-nos veure que no hem de seguir el codi binari en el que respecta al gènere. No a soles existeixen dos possibilitats (home i dona) sinó que n’hi ha moltes més.

Pense que la llavor de les persones participants d’aquesta tard és molt important. A més del seu treball col·laborant en associacions, l’esforç de vindre al nostre institut i obrir-nos els ulls també ha de ser valorat. Principalment, crec que la rellevància d’aquesta visita es troba en la intenció de fer-nos entendre el món amb una ideologia més oberta. És una realitat que encara queda gent amb una mentalitat massa antiga, i és possible que part d’aquesta gent siga jove, per tant, crec que intentar que tinguem una ideologia més correcta és una acció que cal agrair.

María Zambrano ha dit...

El dilluns 30 d’abril es va celebrar a l'institut Isabel de Villena la VII Vesprada de Diversa, on van acudir uns invitats molt especials amb un projecte en comú, comptar les seues experiències lgtbiq+ amb l’objectiu d’ensenyar que cal respectar a tothom, siga quina siga la seua orientació o identitat sexual, ja que per damunt de les seues preferències, tots som persones.

Invitats de tot tipus van acudir al nostre petit saló d’actes, des de exalumnes del centre fins grans representants d’organitzacions que lluiten i defensen una causa comú, la igualtat. Vam escoltar experiències en primera persona dels abusos que han patit en llocs públics, com el tramvia, o testimonis del sofriment que han viscut, per no acceptar als seus propis fills homosexuals, a causa del pensament fitxat per la societat.

Però a més a més de compartir amb nosaltres els seus secrets més personals i impactants, Pol Galofre, activista transsexual ja conegut gràcies a publicacions anteriors de Karicies, ens va donar unes lliçons sobre la transsexualitat al llarg del temps en diferents llocs del món, i com el pensament europeu en colonitzar aquestos llocs, va implantar el sistema binari, el qual deixava a moltes persones sense la seua real identitat.

Va ressaltar també, que encara tenim aquest sistema, i que és l’hora de trencar-lo. La culpa de viure en una societat masclista, ve en part, pel significat que el binarisme dóna a la masculinitat. Ser forts, no mostrar mai els sentiments o tractar a les dones com éssers inferiors és el que per a molts significa ser masculí, però, no són homes els que tracten com a iguals a les dones? Els que ploren perquè el necessiten? O els que no li agraden els esports?

Només en van fer a tots pensar en el món que habitem, si no també van fer que ens plantejarem de quina manera es pot canviar-lo per millorar-lo. Ens van confiar els seus secrets, anècdotes, vivències i problemes amb una finalitat, conéixer la realitat de la nostra societat, una realitat antiquada que ja no s’adapta a les persones que la conformen.

Per això done les gràcies a tots i a totes les persones invitades a aquesta gran activitat. Gràcies als exalumnes del nostre institut, Lorenzo, Daniel i Esther; a Marc, un pare de Galesh; a Carmen, una mare d’Ampgil; a la mare d’una criatura intersexual, i a Pol Galofre, activista transsexual.

Carles Claramunt ha dit...

UNA VESPRADA DIVERSA, DISTINTA I DE REFLEXIÓ

El darrer dilluns assistirem a la vesprada diversa, una vesprada diferent, dispar i tota plena d’experiències.

En el meu cas es va tractar de la primera vesprada diversa, i malgrat que ja havia sentit parlar d’ella anteriorment, fou aquesta la primera vegada que vaig poder gaudir d’una experiència que va resultar molt agradable.

Sempre està bé escoltar des de l’experiència i més encara quan ja fa tot un any que estic treballant el tema del respecte a la diversitat. Necessitava escoltar testimonis reals que han patit les conseqüències del sistema patriarcal, com una mena de demostració de què ni tan sols el sistema pot impedir la teua llibertat de gènere i d’expressió.

La vivència que més em va xocar fou la de Dani Pérez, un antic alumne del nostre institut amb el qual vaig coincidir fins i tot en algunes sessions de mediació. Dani, ens va parlar en primer lloc del pas a declarar-se gai públicament. A Dani no li va resultar gens fàcil eixir de l’armari (fins i tot encara no ho sap part de la seua família) però més complicades han sigut algunes situacions que malauradament ha hagut de viure.

Em referisc al fet del tramvia. Dani ens contava que dos homes d’uns 40 anys, pujaren al tramvia en què ell es trobava per a aplegar fins a la universitat, quan començaren a demanar-li amb burla el seu nombre de whatsapp, la qual cosa no va voler fer el nostre exalumne. Més tard, també una dona es va afegir a aquesta agressió emocional i les burles s’intensificaren fins que es convertiren en insults tals com maricó de merda.

Dani va començar a sentir-se nerviós, ja que després que gran part dels passatgers baixaren en la parada de Benimaclet, els seients de darrere en què ell s’asseia, quedaren buits: situació que aprofitaren els agressors per a seguir amb el joc. No va ser fins que una altra antiga exalumna de l’institut va adonar-se de la situació i el va defendre, que el perill va acabar.

A la nostra víctima, el que més li preocupa no és que es donen aquest tipus d’accions homòfobes (que també) sinó la indiferència de les desenes de persones que presenciant aquest assetjament es quedaren callats en compte de defendre Dani, fet pel qual esdevenen tan culpables com els mateixos agressors.

La vesprada diversa, com ja he dit abans va resultar satisfactòria i en algunes ocasions fins i tot quasi em va traure alguna llagrimeta. Fer el pas no fou gens fàcil per a cap d’ells i la tendresa i l’emoció de les seues paraules em feien imaginar que valents hagueren de ser per un fet que no hauria de requerir cap tipus d’esforç: reforçar la teua identitat de gènere.

Mar Addams ha dit...

El dilluns 31 de març, a la vesprada, a l'institut de l’IES Isabel de Villena, va poder gaudir de “la vesprada diversa”, on van comptar amb la participació d’uns invitats que van contar les seues experiències, per donar una lliçó d’acceptació i respecte.

Anteriorment ja hi havia sentit parlar d’aquests projectes però mai hi havia assistit. Aquesta vesprada vàrem comptar amb la participació de representants d’organitzacions, gent i exalumnes del centre que volien contar la seua experiència. Vàrem escoltar històries sobre experiències pròpies d’abusos en llocs públics, com el tramvia, o com una mare va passar per un llarg procés d’acceptació, com que no va acceptar l’homosexualitat de la seua filla.

Va parlar la mare d’un bebé intersexual i va donar informació sobre la seua experiència a més d'informació sobre la intersexualitat. Ella va comentar com en un primer moment no sabia molt bé que fer i com va esbrinar com el gènere no és binari, no tot és blanc i negre, com ella comenta en el seu blog 'si vares nàixer així, quin som nosaltres o els metges per a decidir sobre el teu cos?'

En la segona part d’aquesta vesprada, vam comptar amb la participació de Pol Galofre, un activista trans, que vàrem reconéixer per l’entrada al blog, que ens va comentar com és hora de superar la societat en què vivim amb un codi binari i que és necessari que ens lliurem i trenquem les relacions amb aquest sistema. Perquè no hi ha soles dues opcions com poden ser home i dona, sinó que hi ha moltes més.

En conclusió, vàrem estar amb companyia de molta gent, que ens va contar la seua experiència i per això donar les gràcies als exalumnes, Lorenzo, Daniel i Esther; Marc, un pare de Galesh; Carmen, una mare d’Ampgil, i C., la mare d’una criatura intersexual i a Pol Galofre.

Lucía Byron ha dit...

La veritat és que, malgrat estar quasi cinc anys en aquest institut, mai havia anat a la vesprada diversa les dues hores que dura l'activitat, per açò aquesta m'ha resultat tan especial. Va començar parlant un pare de Galesh; una associació que es dedica al benestar de xiquetes i xiquets de famílies homoparentals, a través de reunions i tallers en escoles sobre la diversitat sexual i de gènere.

Va continuar parlant una mare d'una associació que lluita contra la intolerància de gènere. Ens va explicar l'important que és que les mares i pares de la seua generació canvien d'ideals, el difícil que pot ser desmuntar creences i adonar-te que no acceptes al 100% a les persones que t'envolten i són diferents; i que amb aqueixa actitud, pots fer més mal del que creus.

Els següents van ser tres exalumnes del nostre institut que ens van explicar com han conviscut amb la seua homosexualitat en l'àmbit familiar, escolar i diari. Unes històries van ser més boniques que altres, però tots coincidien que ser tal com són és millor que quedar-se reprimit pel que diu o pensa la resta. Per a acabar amb la primera hora, ens va parlar una mare d'un bebé intersexual, sobre com li ha canviat la criança de la seua primera criatura, i com a través d'aquest procés ha sigut capaç de veure com la societat condiciona als xiquets i xiquetes i els etiqueten des que estan en el ventre.

En l'hora que va quedar ens va parlar Pol Galofre, un activista trans que va venir de Barcelona per a parlar-nos del concepte que tenim de dona i home, de les dificultats de transitar d'un gènere a un altre i el que al meu em resultava més interessant; el concepte de masculinitat, feminitat i com aquests dos et defineixen. Em vaig quedar amb la meua pregunta en l'aire: que és la masculinitat, que és ser un home? La veritat és que no conec a ningú que haja pogut donar-me una definició, de fet sempre que he llançat la pregunta s'han quedat pensant la resposta sense donar-me-la (fins i tot a Pol li va costar donar una).

He aprés molt, m'he assabentat de l'existència de col·lectius que lluiten per coses importantíssimes i em va fer il·lusió que tots i totes vingueren amb els cors oberts a explicar les seues experiències, per a mi açò va ser el més especial.

Teresa Claramunt ha dit...

El dilluns 30 d’Abril va tindre lloc al nostre institut l’anomenada ‘Vesprada Diversa’ en la qual participaren alguns exalumnes del centre, pares que pertanyien a diverses organitzacions, la mare d’una criatura intersexual i l’activista trans Pol Galofre. Aquests ens parlaren de les seues experiències viscudes al seu dia a dia i ens exposaren també els seus punts de vista respecte a temes que no soles els afecten a ells, sinó que afecten moltes més persones al món.

Primer de tot, la vesprada va començar amb la mare d’una filla lesbiana, a la qual va acceptar temps després, no obstant això ara s’ha convertit en l’activista principal de l’organització a la qual pertany. Tot seguit, escoltarem la història de la seua filla, d’altres dos exalumnes que van sofrir una discriminació a causa de la seua orientació sexual, un dels quals va arribar a rebre humiliacions per aquest motiu al transport públic i la història d’una mare i el seu bebé intersexual, que havia estat temps enrere al centre i que està a molt poc temps de donar a llum al seu segon bebé, al que va a anomenar de la mateixa manera siga xic o xica. Per a finalitzar la vesprada diversa escoltarem a Pol Galofre, que va vindre des de Barcelona per a parlar-nos de la seua experiència com a persona transsexual.

Per a concloure, pense que va ser una estona divertida. Escoltar les diferents històries que tenien per contar-nos i tot el que havien viscut va ser interessant alhora que va servir per a conscienciar-nos de la necessitat de respectar i acceptar a tot el món, sigues com sigues. A més, va haver-hi tot tipus d’emocions, des dels moments de major serietat que et feien plantejar-te tota mena de preguntes, fins als moments d’humor que feien riure a tots el que estàvem allà. Personalment, a mi em va agradar.

Clara Goldstein ha dit...

PART 1:

El passat dilluns, al meu Institut Isabel de Villena, vam tindre el plaer d’acudir a la VIII Vesprada Diversa. Jo no sabia el que era, mai havia anat a una. És veritat que en el meu institut tenim la increïble sort que la sexualitat i la diversitat es tracten com temes normals i no com tabús, però no tots tenen aquesta sort.

Eren les 16:00 i ens trobàvem un grup d’alumnes impacients al voltant de l’escenari del saló d’actes de l’institut. No sabíem el que ens esperava, i pensàvem que seria igual a tantes altres xarrades a les quals havíem assistit, però era prou diferent, especial. Va començar la vesprada i un grup d’alumnes de 1º de Batxillerat van presentar a cadascun dels nostres invitats, explicant qui eren i que anaven a parlar.

Van parlar una sèrie d’exalumnes i alumnes del Villena. Per un costat, Daniel Pérez, que va contar com i quan va eixir de l’armari, i com va ser. Va explicar experiències precioses, i també de roïnes. Va contra com, quan va dir obertament que era gay, les seues amigues es van enfadar perquè no l’havia dit abans, perquè ell havia arribat a pensar que podia no ser acceptat. Malgrat que Dani ha sigut acceptat i recolzat per tothom al seu voltant, també ha viscut experiències doloroses, experiències que, a vegades, és difícil superar. Quan estava en el tramvia, aquest mateix any, uns homes, d’uns 40 anys, van començar a ficar-se en ell, a demanar-li el mòbil. Conec a Dani i, des de la meua experiència, puc afirmar que és un xic molt valent i molt, molt fort, té una confiança en sí mateix molt gran, però, malgrat això, el va sorprendre que ningú, absolutament ningú de tot el metro, va moure un dit per ajudar-lo, a soles la seua amiga, que anava amb ell, es va ficar enmig del problema.

Per altra banda, Loren, un alumne de 2º de Batxiller, va contar també la seua experiència, la seua eixida de l’armari. Ell ho tenia clar abans de Dani, i va confirmar que era gay sense problema, i amb l’acceptació dels seus pares i amics. Va fer un discurs graciós i sincer, em va agradar molt. Els dos, tant Dani com Loren, són xics molt valents, molt confiats, però la realitat és que hi ha milers de xics i xiques que no tenen la confiança necessària per a ser totalment sincers i conseqüents amb si mateix ni amb la resta, i és necessari donar suport a a aquestes persones, i donar-los la confiança necessària.

Clara Goldstein ha dit...

PART 2:

Marc va ser una de les intervencions que més em va agradar, és un pare de Galesh, una associació de famílies homoparentals, i es dedica al benestar dels xiquets i xiquetes d’aquestes famílies. Va explicar la seua situació, amb la seua parella, i els seus fills. Va explicar la forma en què havien educat als seus fills, amb una intenció de no distinció, d’igualtat respecte a tot. Va contraposar aquesta educació amb la qual prenien els xiquets per part de l’escola. Per exemple, els colors preferits d’un dels seus fills sempre havien sigut el lila i el rosa, però ara, que havia entrat al col·legi, era el verd, que és el color de Hulk, ja que Hulk és fort, masculí, el que busquen, en teoria, els homes. Malgrat aquesta influència de l’escola, els seus fills s’han criat en un ambient de respecte i d’igualtat, d’acceptació total.

Va parlar també Carmen, una dona de 60 anys més o menys, la mare d’una xica lesbiana que ens contava la seua experiència, com va criar-se amb unes idees clares de no acceptació, de rebuig als homosexuals. De sobte, quan la seua filla va eixir de l’armari, la mare va passar per una època difícil, discutia amb la seua filla, estava segura que podria “reconduir-la pel bon camí”. Va tardar molt de temps en aprendre, en adonar-se d'allò que estava fent i en acceptar a la seua filla, això va canviar la seua vida i ara participava en Ampgil.

Per últim, vam escoltar a pol Galofre. Per a mi era tot un personatge, famós, havia vist els seus vídeos no feia molt i, de sobte, el tenia enfront de mi, era increïble. Va contar la seua experiència de trànsit, com va passar de ser anomenat Carla, a ser anomenat Pol. A més, va parlar de la masculinitat i de la manera en què es presenta l’educació dels xiquets i xiquetes. Va proposar també canvis per a la societat amb els que ell creu que ens aniria millor. Va ser molt interessant escoltar el seu punt de vista.

La VII Vesprada Diversa, celebrada a l’Institut Isabel de Villena, va permetre a un grup de persones obrir els seus cors davant nosaltres, contar-nos la seua història, les seues idees. Va ser molt interessant escoltar la veu de persones gays, trans, mares que hi havien hagut d’acceptar els seus fills homosexuals, un pare que s’esforça per tal de crear, a la seua casa i fora d’aquesta, un ambient de respecte i igualtat. Tantes i tantes històries que ens fan conéixer i entendre, un poc més, la diversitat.

Raquel Kent 1r batx B ha dit...

El passat 30 d'abril, es va celebrar en el saló d'actes de l'IES Isabel de Villena una activitat anomenada «vesprada diversa», un esdeveniment que serveix perquè algunes persones puguen donar a conèixer les seues experiències. Aquestes són convidades pel centre, en aquesta ocasió van participar una sèrie de ex-alumnes del nostre institut: Lorenzo, Daniel i Esther, a més de la mare d'un xiquet intersexual, un pare de Galesh (Marc), una mare d’Ampgil (Carme) i al final com a estrella convidada Pol Galofre.

Aquesta reunió és una gran font de motivació per a moltes persones que passen per situacions semblants i que algunes vegades per culpa «d’individus» que pertanyen a una societat intolerant, se senten rebutjats o sense llibertat per a actuar com ells volen i necessiten. Per aquesta raó, cal donar les gràcies en primer lloc, a tots els participants, per fer que la nostra ment siga més oberta i poder reafirmar-nos en contra de la intolerància, i en segon lloc, a aquelles persones que cada any organitzen aquestes xarrades.

La vesprada, tant per als meus companys com para mi, va ser molt interessant i emotiva, escoltar a homes i dones que han patit discriminació per la seua orientació sexual o que han rebut insults, com ens va explicar Daniel, ens van fer adonar-nos que encara que pensem que el món ha millorat respecte a la intolerància, realment queda molt camí per recórrer i que no podem quedar-nos callats per a aconseguir que existisca una societat justa.

Una altra de les participants, va ser la mare d'una criatura intersexual i ens va argumentar com va viure la seua experiència des del principi, quan no tenia molta informació sobre el tema. Ella no sabia molt bé com actuar davant aquest assumpte fins que a poc a poc va ser capaç d'entendre-ho, informar-se bé de tot i això li ha canviat la forma de veure les coses i de criar als seus fills.

Al final de la vesprada, vam tindre a Pol Galofre, un activista transsexual que lluita pels drets del col·lectiu «LGTBI», i ens va explicar les diverses opcions de gènere que poden existir, és a dir que quan parlem de gènere, no solament hem de pensar en home o dona, sinó que existeixen moltes més opcions. A ell ja ho coneixíem per una entrada anterior d'aquest blog, on ens explicava que havia sigut un home atrapat en el cos d'una dona, i que per descomptat, la transsexualitat era un fet biològic.

Emilio Clarke ha dit...

El passat 30 d'abril, es va celebrar en el saló d'actes de l'IES Isabel de Villena l'activitat «vesprada diversa», on diverses persones donen el seu testimoni o conten les seues experiències en públic i el comparteixen en tots nosaltres. Van participar exalumnes del nostre institut, Lorenzo, Daniel i Esther; Marc, un pare de Galesh; Carmen, una mare d’Ampgil, i C., la mare d’una criatura intersexual (autora del blog Mi bebé intersexual). I de plat estrella, vam escoltar Pol Galofre.re.

És veritat que aquesta activitat està introduïda per experiències pròpies de les persones que he nomenat abans, i aquest fet pot ajudar aquelles persones que no puguen expressar el que senten per culpa d'aquells que els critiquen, així que una de les principals coses que cal agrair a aquesta activitat és el fet que ajuda a persones que no sàpiguen com expressar allò que senten.

D'aquests testimonis un dels que més m'ha sorprés és el de Lorenzo, un xic homosexual que (com ha de ser) parlava amb una naturalitat excepcional de la seua sexualitat, i encara que no haja tingut molts problemes a la seua vida per aquest tema de l'homosexualitat, és molt valent per la seua part mostrar-se d'eixa forma i amb eixe to humorístic i natural.

Però sense dubte el millor va ser Pol Galofre, em va sorprendre perquè quan vaig veure'l vaig adonar-me que el coneixia per diversos vídeos que ja havia vist anteriorment a internet, en Twitter, YouTube, etc. I per descomptat va ser un honor tindre-ho en persona donant eixe discurs tan bo sobre la diversitat i els diversos aspectes de la transsexualitat i altres. Va ser sense dubte la millor vesprada diversa que jo haja vist.

Tania de Gouges ha dit...

El dia 30 d'Abril va tindre lloc al saló d'actes del nostre institut l'IES Isabel de Villena la VIII vesprada diversa on vam gaudir de la visita de persones que formen part del col·lectiu LGTBI+. Van ser dues hores on els nostres convidats ens van parlar de manera molt propera i sincera les diferents situacions que han viscut, com a pares/mares o adolescents. Van assistir pares d'associacions, exalumnes del centre i Pol un activista transexuals. La vesprada diversa va durar 2 hores, la primera va estar dedicada a les associacions i als exalumnes i l'última va ser per a la xarrada de Pol, que ens va fer una xarrada molt interessant.


La xarrada va començar amb un pare de Galesh; que és una associació que es dedica al benestar de xiquetes i xiquets de famílies homoparentals, a través de reunions i tallers en escoles sobre la diversitat sexual i de gènere. Vam continuar escoltant a una mare d'una associació que lluita contra la intolerància de gènere, ens va explicar l'important que és que les mares i pares de la seua generació canvien d'ideals tan tancats que tenen, i del difícil que pot ser desmuntar creences i adonar-te que no acceptes al 100% a les persones que t'envolten i són diferents; i que amb aqueixa actitud, pots fer més mal del que creus sense ser conscient. La xarrada va continuar amb el testimoni de tres exalumnes del nostre institut, que ens van explicar com han conviscut amb la seua homosexualitat en l'àmbit familiar, escolar i diari i sobre els abusos que han pogut patir per la seua condició sexual. Per a acabar la primera hora de la vesprada diversa ens va parlar una mare d'un bebé intersexual, ens va contar com li ha canviat la criança de la seua primera criatura, i com a través d'aquest procés ha sigut capaç de veure com la societat condiciona als xiquets i xiquetes i els etiqueten des que estan en el ventre. L'última hora la va emprar Pol Galofre, un activista trans. que va venir de Barcelona per a parlar-nos del concepte que tenim de dona i home, de les dificultats de transitar d'un gènere a un altre i el que al meu parèixer va resultar més interessant, que és el concepte de masculinitat, feminitat i com aquests dos et defineixen, ningú de la sala va saber que respondre .


He aprés molt d'aquesta reunió, ja que no havia anat a cap semblant, em va fer il·lusió i em va emocionar que tots i totes vingueren amb els cors oberts a explicar les seues experiències més personals, per a mi açò va ser el més especial d'aquesta tarda, que tots vam ser una petita família per unes hores, va ser molt emotiu, ja que tots ens sentíem part d'aquelles coses que narràvem. Espere que el nostre centre continue apostant per xarrades així, ja que ajuden a fer que si algú ho esta passant mal sàpiga que no està sol, i que sempre podran tindre el nostre suport.

Mary Watson ha dit...

Jo ja coneixia a Pol per un vídeo de la pagina Playground i me va agradar molt el seu testimoni com a xic trans. Darrere d'ell hi ha una història de superació molt intensa i recomane veure el vídeo esmenat.

La Vesprada Diversa és una boníssima iniciativa per a compartir les nostres experiències personals d'aquest tipus i conèixer gent amb la que aprendre mitjançant les seues vivències i opinions. Aquest 30 d'abril fou la setena congregació i van tenir el plaer de estar acompanyats per Pol Galofre i moltíssima gent diversa, entre ells la mare d'un nadó intersexual, els quals ens explicaren totes les nostres dubtes respecte a la identitat de gènere. També es va tractar el tema de l'assetjament que moltes persones pateixen per la seua identitat o preferències on van estar testimonis de víctimes i d'agressors.
La vetlada va tindre un tó afable i inclús es va acudir a l'humor de vegades, però sempre tractant els temes amb seriositat.
Aquesta llavor que fan totes les persones que han col·laborat (entrevistats, realitzadors, public...) és necessària més que mai per a alliberar tots els prejudicis encara vigents a la nostra societat i que molts, des del punt de vista privilegiat, pareixen creure inexistents. Crec que les coses son molt senzilles en realitat, viure i deixar viure seria un resum de tots aquestos problemes basats en els prejudicis que molta gent tracta d'imposar. Molts tenim la oportunitat de manifestar-nos en contra de les injustícies d'aquest tipus i hem de fer-ho per nosaltres i per la gent d'altres llocs o en altres situacions que no té veu.

Sofia Williams ha dit...

El dilluns 30 d'abril va tindre lloc la vesprada diversa al nostre institut. A ella va vindre gent totalment diferent del que la societat sol acceptar. I per això, van vindre, per a comentar totes les experiències que han hagut de suportar al llarg de les seues vides per eixir de l'establert com «normal».

Dins d'aquesta xarrada, parlaren diverses persones individuals o en nom d'associacions. Una mare d'un bebé intersexual (que ja va vindre fa temps), una mare d'Ampgil, un pare de Galesh (associació on dues persones poden viure la seua paternitat des de la seua experiència homosexual), una dona lesbiana anomenada Ester (que ens va parlar de la seua experiència d'eixida de l'armari amb la seua família), dos exalumnes gays de l'institut, i Pau Galofre (un xic trans català, que ens va posar en dubte la construcció social que suposa l'anomenar-me dona-home).

Em pareixen molt importants aquests actes a l'institut, mai havia estat a una vesprada diversa perquè sóc nova, i em va sorprendre molt. Pense que som uns privilegiats en estar a un institut on es tracten temes tan importants com ho són l'homofòbia, racisme, masclisme amb tanta naturalitat. No en tots els instituts tens l'aprovació de tot el centre per eixir de l'armari i dir el que penses.

Vaig sentir-me molt identificada amb la situació familiar d'Ester. No sempre tens el suport de la teua família si parlem de sexualitat, menys que tingues una parella del teu mateix sexe. Jo el que sempre he fet és passar de tota la meua família en pensar en la meua sexualitat, crec que és una decisió de nosaltres mateixos, i no d'ells. A més em va agradar molt el testimoni de Carme (mare d'Ampgil), em pareix molt bé que la gent major s'interesse en aquests temes per a entendre millor als seus fills/es. La diversitat comença quan decideixes informar-te sobre qualsevol tema amb la ment oberta.

Anònim ha dit...

Rocio 2Fp
La meua opinio es que no importa que siga TRANXESUAL i no tens que donar vergonya per ser aixo perque cada un pot fer lo que vullga que la seua vida .
Avee hi ha persones que discrimina per ser diferent aixo es injust es tot lo que puc dir

Yoana Addams ha dit...

A la vesprada diversa va vindre gent que ens parlà del col·lectiu LGBT. Van explicar coses que no sabíem, com que hi havia una fundació de mares i pares homosexuals i van contar experiències pròpies, mare amb algun fill o filla del col·lectiu o com van eixir de l'armari.




Reunions com aquestes estén molt bé perquè poden ajudar a altra gent; El fet de veure una persona que ix i conta la seua experiència anima i dóna suport a persones que tenen por de dir qui són i també et fa sentir bé perquè veus que no eres l'únic o l'única.




D'altra banda, també podem aprendre noves coses, com la fundació de l'home, m'ha paregut molt interessant i m'alegre que hi haja grups així per a donar suport a famílies que volen tindre fills i ser feliços, de la mateixa manera que em pareix una idea genial anar pels col·legis i explicar als nens que també hi ha xiquets transsexuals i que és una cosa normal com qualsevol altra.




Parlar del col·lectiu LGBT fa que el tema es normalitze i donar a conéixer els membres, perquè nosaltres existim, no som éssers rars ni som molt més diferents que la resta, som persones com tothom. La vesprada diversa ha estat molt interessant i divertida i sense dubte tornaria a estar en una altra perquè l'ambient és realment molt agradable i es passa un bon moment.

Jorge Wollstonecraft 1BatxB ha dit...

El darrer 30 d'abril es va celebrar la VII Vesprada Diversa al nostre institut. Aquest dia es va fer una xarrada en la qual va participar gent que representa als diferents col·lectius que normalment no són visibles per a una gran part de la nostra societat: Marc, un representant de l'Associació de Famílies Homoparentals (Galesh); Carmen, una representant de l'Associació de Famílies contra la Intolerància X Gènere (AMPGYL); la mare d'un bebé intersexual; Pol Galofre, un molt conegut activista trans i alguns alumnes i exalumnes del nostre institut.

En tots aquests anys que la meua estada al centre ha coincidit amb la celebració de la Vesprada Diversa mai havia asistit a una d'aquestes xarrades, però aquesta primera experiència m'ha fet comprendre la importància d'aquestes activitats que donen un espai a les persones que estan invisibilitzades i volen tindre la paraula. Açò és necessari per als adolescents que estem formant la nostra opinió, ja que d'aquesta manera és molt més difícil que discriminem aquells que ixen de la “normalitat” i del cànon establert pel fet que coneixem el seu punt de vista.

En conclusió, és una sort estar en aquest institut perquè només estudiem dels llibres, també aprenem com a persones tolerants amb qualsevol que ens puguem creuar a la nostra vida. Aquest fet no es produeix en tots els instituts, per això el nostre centre és pioner en aquest tipus d'activitats que donen visibilitat i afavoreixen la diversitat perquè fan l'IES Isabel de Villena un espai lliure d'intolerància.

DIANA WOLF ha dit...

El dilluns 30 d'abril va tindre lloc la vesprada diversa al nostre institut. A ella va vindre gent totalment diferent del que la societat sol acceptar. I per això, van vindre, per a comentar totes les experiències que han hagut de suportar al llarg de les seues vides per eixir de l'establert com «normal».
Reunions com aquestes estén molt bé perquè poden ajudar a altra gent; El fet de veure una persona que ix i conta la seua experiència anima i dóna suport a persones que tenen por de dir qui són i també et fa sentir bé perquè veus que no eres l'únic o l'única.
He aprés molt, m'he assabentat de l'existència de col·lectius que lluiten per coses importantíssimes i em va fer il·lusió que tots i totes vingueren amb els cors oberts a explicar les seues experiències, per a mi açò va ser el més especial.

Sara Becker ha dit...

La VII Vesprada Diversa de l’IES Isabel de Villena va ser especial perquè tinguérem un planter de luxe: els exalumnes del nostre institut, Lorenzo, Daniel i Esther; Marc, un pare de Galesh; Carmen, una mare d’Ampgil, i C., la mare d’una criatura intersexual (autora del blog Mi bebé intersexual). I de plat estrella, vam escoltar Pol Galofre.
Va ser un plaer per al cor i per a l’intel·lecte sentir les seues experiències transformadores, gràcies a les quals prenem consciència i ens reafirmem en la importància de ser “manada” contra la intolerància –perquè si ens quedem paradxs, som còmplices–; i ens qüestionem també les nostres seguretats i/o normalitats, i ens fem preguntes: per què sóc un home o una dona?, què és la masculinitat o la feminitat?, com podem des-ocupar aquestes masculinitats i feminitats tan tòxiques?...

Al nostre institut, durant fa uns anys hem fet unes quantes vesprada diverses, on venen ex alumnes de l'institut o gent a experiències diferents que ajuden molt a gent que et sent igual.
La participació de cada persona és molt important per a aprendre un poc més. Gràcies a aquestes vesprada, podem gaudir d’històries de superació i de gent molt forta i valenta que lluita per la visibilitat, llibertat i diversitat. Aquestes vesprada per a mi són molt necessàries, sense elles a lo millor molta gent de l’institut no pensaria tant obeertament.

Mario Campoamor ha dit...


El dilluns 30 d’abril varem asistir a una xarrada que es va realitzar a l’ies isabel de Villena. On es varen presenciar els testimonis d’ex-alumnes del centre sobre la diversitat sexual. També varen participar altres persones;com la mare d’un bebé intersexual, la mare d’una xica lesbiana o activistes pels drets LGTBI, entre altres. Cal destacar l’asistència de Pol Galofre, un destacat activista, el qual es especialista a l’ambit de la transexualitat, ja que ell mateix es un xic trans.
La vesprada va començar amb tres ex-alumnes Lorenzo, Daniel i Esther, els quals ens van comptar com van patir fins dir obertament que eren homosexual. Lamentablement tots van patir quan eren joves, per comentaris d’amics i de la pròpia família i molt mes. La xarrada va continuar amb un home que pertanyia a una associació pels drets LGTBI, contant els actes i reivindicacions que fan, darrere d’aquest home va vindre el torn de les histories de mares de xiques transexuals, algunes de les quals havien patit de veritat fins donar-se compte de que no hi ha ning’u problema.
Espere que aquesta no siga l’ultima vesprada que es realitze al institut i cada any que pase participe mes gent i associacions fins que puga arribar a ser un acte important amb una certa repercussió mediàtica i social, i que siga tenint una mica de humor per contar les coses que el fa molt divertit però sense oblidar la serietat del assumpte.

Javier Davidson ha dit...

A aquesta entrada vaig a comentar el vídeo de la entrevista a Pol Galofre, que és activista trans i ha col•laborat en diferents entitats LGTBIQA+, com SinVer, Cultura Trans, i l'Espai Trans. A aquesta entrevista ens conta com ha sigut la seua expèriencia en quant al seu activisme i també la seua expèriencia personal.

Explica com ell quan va anar a la universitat va obrir-li un nou món, tant al aspecto LGTBI com a l’actiisme en general. Diu que ell fa activisme no per a ell, si no per a la societat, que necessita molts canvis.

Jo vaig tindre la sort de poder anar a una vesprada diversa on Pol va donar-nos una xarrada, i no sols ell, si no varies persones. A aquestes xarrades obviament explicaren el que signifiquen molts conceptes que, i jo ja coneixia la majoria però el que més em va impactar va ser quan contaren les seues experiències de discriminació d’altres persones cap a ells. Em va sorprendre moltíssim perquè t’adones de lo necessari que són xarrades com eixa, per a una societat desigualitaria que poc a poc va millorant.