28 d’abr. 2018

Canvia el conte

"Cambia el cuento" forma part del projecte Little Revolutions que, amb el suport de l’Institut Català de les Dones, se suma a la campanya per denunciar la normalització de la violència masclista en els contes infantils. Tal com diuen a la informació del vídeo, “es vol mostrar com la història de la Caputxeta Roja és un cas evident d'agressió sexual naturalitzada en un conte universal i aparentment innocent, i amb el qual es perpètua de forma continuada un abús que es normalitza i interioritza.

36 comentaris:

Paula Campoamor 1Batx. Humanistic ha dit...


Des que som petits sempre ens han contat la mateixa història de la caputxeta vermella i el llop, però fins ara potser mai ens haguérem a donat que no sols és un compte i que aquestes accions ocorren cada dia en les vides de milers i milers de dones. Quan passegem, mentre mengen, quan parlen per telèfon o en qualsevol altra situació. Les dones som testimonis de l'assetjament contínuament, dels pirops incoherents o de les mirades cada vegada que passem pel carrer acompanyades de comentaris insensats.

Aquest vídeo hem fa reflexionar en la història que ens conten sempre, perquè potser ja no sols apareix en aquest compte, sinó que en molts ens presenten a la dona com a un sexe dèbil. Per recordar-lo hem de donar una ullada als comptes de prínceps i princeses on finalment la dona acaba sent recuperada i salvada per un home com si ella soles no poguera escapar-se. Per una altra banda, l’escena del llop quan veu a la caputxeta i es veu com ella està completament nerviosa hem recorda al que passem cada dia milers i milers de dones. Allò de passar pel carrer i fer com que parles per telèfon, caminar més apressa o cridar fort com si estiguera el teu pare esperant-te quan de veritat no hi cap persona que t’espere en aquell moment. En aquest cas som preses de la por, de la por que un home et diga qualsevol cosa o intente portar-te segrestar-te o violar-te.

Finalment, he de dir que gràcies a aquest vídeo m'he a donat que totes les històries poden ser canviades i reescrites, que les dones com en aquest cas caputxeta hem de donar la cara, mirar al front i afrontar la nostra por. Hem de donar una nova visió a la societat i per descomptat hem d’intentar que cap llop es menge el nostre cos, la nostra vida i la nostra existència. Perquè NO ÉS NO!!!

Jose Thompson ha dit...

Jo també he escoltat històries clàssiques com la de la «Caputxeta Roja» o «l'Aventafocs» que fan que les dones pareguen criades, o ensenyen que les dones no poden portar la roba que les abellisca. Crec que és molt important educar als nostres fills amb contes que no impliquen res masclista, els podem inventar, buscar o adaptar, ja que els nens aprenen amb aquestos contes, ja que encara que nosaltres pensem que aixo sols servix per entretindre al nen i per fer que es dorma. Però la realitat es que els nens aprenen moltíssim dels contes i pot parèixer que la «Caputxeta Roja» ens ensenya que no hem de confiar als estranys, ens ensenya més que aixo, ens diu que les dones no poden anar a soles pel carrer, ni poden portar la roba que volen, perquè pot aparèixer un «depredador» i menjar-se-la. Cosa que afecta també a les persones quan ja son adultes, ja que molts pares no deixen eixir a les seues filles al carrer a soles per aquest motiu, i si les deixen controlen moltíssim per on hi van o amb qui van. Cosa que viola la intimitat de aquestes xiques i no deuria ser d'aquesta manera.

Per tant el que hem de fer, es canviar el mode en que eduquem als nostres fills i canviar la nostra mentalitat, que encara que ocorren cosses a les dones, també ocorren als homes, a més les dones no son tan febles ni els homes tan forts com comú i malauradament es pensa. Gracies pel vostre temps.

Saúl Zetkin i Sergio Thompson ha dit...

Little Revolutions ens presenta una manera diferent de vore el masclisme implantat a la societat de hui dia que perdura des de fa segles. A través de la interacció amb les titelles, es pretén mostrar la reacció i evolució de les respostes de les criatures i joves a posar-se en la pell de Caputxeta Roja.

Un altra volta, se’ns mostra un exemple de masclisme a la nostra cultura. A aquest cas, es presenta el conte de la Caputxeta Roja didàcticament on participa el públic, que són xiquets i xiquetes menors voluntaris. Abans de començar el conte, el llop ja mostra signes de masclisme a les xiques sense adonar-se elles. El llop vol convèncer a caputxeta, amb l’ ajuda dels estudiants, que agafe el camí més curt. A banda de que els alumnes accedeixen a ajudar-li, el llop tracta de qüestionar la vestimenta de Caputxeta Vermella. Al negar-se la protagonista del conte a triar el camí que li diu el llop, decideix anar-se’n de la historia.

El llop es posa furiós llavors, la xica decideix exposar que no vol que li mengi, adonant-se del masclisme i la superioritat que exerceix l’home sobre la dóna, i així, visibilitzar al públic que no ens donem compte que inclús contes infantils com Caputxeta Vermella contenen micro-masclismes, i per això en aquest vídeo ens proposen fer un canvi en la literatura infantil per adaptar-la a la societat actual mitjançant una exageració del conte.

Al segle XXI quantes són les dones que tenen por o són víctimes del masclisme? Hem evolucionat com a societat? Són qüestions que ens fa plantejar aquest curtmetratge i que deuríem de donar-li més importància ja que són cosses molt importants a l’actualitat. Un exemple de ser víctima del masclisme més recent és el viral cas de «La Manada» un grup de 5 xics que van violar brutalment a una dona, i a l’hora de declarar no s’hi va considerar violació sinó abús.

Açò junt al vídeo és una clara evidencia de que necessitem un canvi profund tant en la societat com en la justícia, però sobretot del model de masculinitat que promou i legitima la violència cap a les dones. Hem de començar a educar als més xicotets en una visió feminista per evitar que aquest tipus de violència a la societat sencera es veja normalitzada. #NoEsNo o #Basta o #MeToo són alguns dels hashtags que haurien de ser promoguts a un nivell mundial per que tot el món es done compte de la importància dels drets de la dona.

Per un mon més just.

1º Batx Humanístic

Valeria Campoamor ha dit...

Bon dia, en aquest vídeo anomenat “canvia el conte”, podem veure la tàctica que utilitzen aquestes persones per a ensenyar tant a xics com a xiques a detenir la violència de gènere mitjançant el famós conte de la caputxeta roja.

Aquest projecte ens ajuda a veure la violència que podem sofrir sense donar-nos compta. No sempre te perquè ser violència física, la violència es pot presentar com assetjo, un simple pirop pel carrer, les mirades bavoses, segon la roba que portem. Ens mostra la mentalitat de la societat, els homes, mes que tot adolescent creixen creient que aquesta és l'actitud correcta hacia una dona i no es així.
És una pena que les dones cada vegada mes tenguem que passar per les abusos d'aquest tipo i les mateixes dones moltes vegades se senten orgulloses o pensen que es agradable que un home les alabe i diga coses com bonica, guapa, buenorra…
A pesar d'aquest problema en la societat, ahí dones com aquesta caputxeta que és defensa i no deixa que ningú la tracte malament o faltant el respecte.

Quant a la meua opinió, pense que aquest tema és el que més predomina en la societat, com he dit abans, molts adolescents pensen que aquesta actitud és la correcta, les xiques se senten millor si són al·legades o assetjades de manera limitada però tenim pretendents detras seu. Creu que aquest pensament no és propi de xiques joves, hem de canviar nostra forma de pensament, respetarnos a nosaltres mateixes i canviar el nostre compte, canviar les regles i optar per una mentalitat millor.

Elena Stone 1º batxiller ciencies ha dit...

La normalització de la violència masclista dónes que els xiquets són petites, fa que els dónes agredides sovint siguen qüestionades. El que veiem és que moltes vegades, els infants i adolescents perceben com a normals situacions que són clares manifestacions de violències masclistes. El que succeeix és que ho han interioritzat com si fos normal i necessiten algunes eines –igual que les persones adultes- per detectar que aquella situació no és normal. Si analitzem la majoria dels contes tradicionals i de les pel·lícules Disney dirigides als infants podem concloure que hi ha una constant assignació de funcions i activitats en funció del sexe dels personatges. Dobles eles, generalment són presentades com a dones boniques que tenen com a únic objectiu de vida el projecte amorós. Ells acostumen a ser homes solitaris que viuen les seues aventures, normalment bèl·liques i, al final, aconsegueixen la noia. Això fa mostrar referents, models, rols, visions, interessos i desitjos diferents per a nens i xiquets. Amb això no volem dir que s´hagen de deixar d´explicar aquestes històries, però també és important introduir elements crítics que qüestionen altres valors implícits d'aquestes narracions populars, que atribueixen rols diferents i desiguals.

Sergio Anthony (1BatxC) ha dit...

En aquesta entrada podem trobar un vídeo fet per l'Institut Català de Dones i forma part del projecte «Canvia el conte» on denuncien la normalització de la violència masclista en els contes infantils.

Aquest projecte és un experiment que li fan a 22 xics i xiques -la majoria de la nostra edat- on es fa un espectacle de titelles: la Caputxeta Roja. Primer, apareix el llop i es presenta al públic. Ell es considera guapo, intel·ligent i sexy, i solament a les xiques els envia un peto. Aleshores els demana la seua ajuda: vol convéncer a caputxeta perquè vaja pel camí llarg i li la puga menjar. Tant xics com xiques accepten.

Apareix la caputxeta i li pregunta al llop si la deixa passar. Ell li diu que si i que agafe el «camí més curt». Ella no es fia i li pregunta al públic, tots li donen la raó al llop, però ella segueix sense confiar. Tot seguit, el llop es posa violent i la caputxeta s'en va fora de l’obra i comença a discutir amb el llop perquè sap el seu objectiu.

Una altra vegada, per a aconseguir el suport del públic li envia besos a les xiques però ara elles ja no ho volen. Per a finalitzar, l'actriu que fa de caputxeta pregunta de qui és la culpa que el llop se la menge. Els xics i les xiques reflexionen i s’adonen de com és l’animal en realitat i que la culpa la té el llop i no la víctima. Finalment, defenen a la xiqueta i li diuen al llop que la deixen en pau.

Amb aquest vídeo ens adonem que aquest conte infantil, com molts altres, és un reflex de la societat. La caputxeta seria la dona i el llop, el masclista que les assetja i les considera inferiors, per això, les controla perquè facen el que ell vol. Quan ens adonem de tot açò i veiem com de normalitzat està, ens entra por. Jo que no m'havia adonat, m'ha sorprés molt. I és que si el masclisme ja comença des de xicotets, com després ens estranya que ocórreguen certes coses. Per a aconseguir la igualtat cal començar per la infància, cal adonar-se d'aquests micromasclismes i com diu el títol d'aquesta entrada, CANVIAR EL CONTE.

Helena Becker ha dit...

Aquest vídeo, que forma part del projecte Little Revolutions, té la finalitat de denunciar la normalització de la violència masclista en els contes infantils, com és el cas de “La caputxeta roja”, un conte universal i, a primera vista, aparentment innocent. Hi van participar 22 xics i xiques en aquesta activitat i finalment tots van captar el missatge que volien transmetre els titellaires.

Em sembla una activitat molt original que ajuda als joves de hui dia a entendre què és el masclisme sense necessitar que algú els ho explique. D’aquesta manera els resulta més fàcil poder diferenciar què han de permetre i què no a qualsevol situació que se’ls presente ara o en un futur.

M’agradaria que aquest tipus d’activitats es dugueren a terme a més escoles, però no sols als alumnes, també a pares, mares, professors, professores, etc. Així tots podrem tindre una idea més clara sobre el masclisme, perquè de vegades es troba camuflada de manera que sembla una cosa totalment innocent.

Will Curie ha dit...

Si es veu sota lupa, la societat d'avui dia està podrida. El que aparenta ser normal o inofensiu pot ser potencialment perillós per a alguns, i més per a uns altres. Estic parlant dels casos en els quals les dones són potencials víctimes d'abusos sexuals i violència masclista. Per a alguns pot semblar que tot està bé, però només cal saber veure bé la realitat: seguim plagats de masclisme per quasi tots costats. És relativament lògic, ja que després de tantíssim temps en el qual el masclisme era el normal, s'ha quedat una enorme cicatriu en la societat moderna. És molt difícil eliminar aquesta cicatriu, però afortunadament cada vegada es pren més consciència sobre el tema.

Parlem de l'entrada: aquesta tracta sobre la violència masclista "emmascarada" en una aparent innocència, i en aquesta es parla sobre el conte de la caputxeta vermella. En el vídeo es reflecteix bastant bé el problema, però m'agradaria resumir ací com és el vertader conte i després comparar elements d'aquest amb problemes de la vida real:

Caputxeta li porta un pa a la seua àvia, però en el camí es troba amb un llop (en la història es ressalta el fet que estiga nu). Hi ha dos camins, un de ple d'agulles de cap i un altre ple d'agulles de cossir. El llop aconsegueix que Caputxeta prenga el d'agulles de cap, i aquest va pel d'agulles de cossir, el qual és una drecera a la casa de l'àvia. El llop arriba abans, mata a l'àvia, fa filets amb ella i esprem la seua sang en ampolles. Després, es va vestir amb la roba de l'àvia. Caputxeta arriba, i el llop, enganyant-la, la convida a sopar, donant-li un filet i "vi", coses que li saben greu a Caputxeta. Després del sopar, el llop obliga a Caputxeta a llevar-se TOTA la roba i ficar-se en el llit amb ell. Quan Caputxeta s'adona que la seua àvia no és qui sembla, intenta escapar amb l'excusa que vol anar fora a fer les seues necessitats, però el llop la lliga pel turmell com a mesura preventiva. Caputxeta aconsegueix desfer el nus de la corda i fuig. El llop, intentant perseguir-la, s'ofega en un riu. Fi.

(1)

Will Curie ha dit...

(2)

Bé, ara vegem varis dels elements del conte i intentem relacionar-los amb l'actualitat:

-El llop està nu - Els agressors com el llop només cerquen el plaer sexual, i la nuesa del personatge pot fer referència a açò.

-Un camí és d'agulles de cap i un altre és d'agulles de cossir - Tant les decisions que pren l'agressor (llop) i la víctima (Caputxeta) són dolentes, ja que la víctima s'encamina cap a una desgràcia i l'agressor segueix un camí depravat i pútrid, ple de manipulació.

-El filet i el vi- Quan la víctima "ha caigut" en el parany, comença el joc. L'agressor pot fins i tot burlar-se de la víctima fent clares les seues intencions de manera evident (li dóna a menjar la seua pròpia àvia sense que s'adone, ja que se segueix pensant innocentment que és la seua àvia).

-El llop obliga a Caputxeta a llevar-se la roba i ficar-se en el llit amb ell - Crec que no fa falta explicar açò.

-L'excusa de Caputxeta - les víctimes, ja conscients, tenen por de l'agressor i intenten fugir del seu problema amb subtilesa, però sol ser insuficient, ja que es necessita l'ajuda d'uns altres.

-La mesura preventiva del llop - El control sobre la víctima. En les relacions tòxiques sol haver-hi un membre (en la majoria dels casos, l'home) qui controla a la seua parella constantment perquè complisca amb la seua voluntat.

-La llibertat de Caputxeta - Caputxeta (la víctima) aconsegueix escapar del llop (el parany de l'agressor) i ser lliure. Lamentablement, açò ocorre menys vegades de les quals ens agradaria a la majoria de nosaltres en la vida real.

Té gràcia: alguns contes, encara que tinguen centenars d'anys, poden reflectir problemes d'èpoques molt distants. Pense que el de Caputxeta és un gran exemple per a mostrar l'aparent i el real d'aquestes situacions en el món en el qual vivim. Hem d'aprendre a veure les coses tal com són, i també hem d'aprendre a dir que no i a no tolerar aquest tipus de coses. Per a açò també és necessari lluitar contra els llops de la nostra societat, que cerquen Caputxeta per als seus "jocs".

2 FPB Administración ha dit...

Con este vídeo te das cuenta realmente de como es el cuento de caperucita roja, es un cuento que todos de pequeños creíamos que era normal, hasta que te das cuenta que no, que el lobo intenta hacerte creer que ese camino es más corto para el poder, como decirlo...¿Hacerte suya?
y como no,la gente lo ve como algo ¿Normal? cuando no lo es, y la culpa siempre va a ser nuestra porque le hicimos caso, que eso no ha sido acoso, porque tu no has puesto pegas, pero si pones pegas, te puede llegar a pasar cualquier cosa si te encuentras con gente así.
Este se supone que este es un cuento tradicional del que todo el mundo esta acostumbrado a escuchar y que la versión sea así, gente pensara que estamos escandalizados por hacer de este cuento su real historia pero como no lo vamos a estar, si esto pasa en la vida real, y la sociedad no se da cuenta ¿Es justo que a nosotras como ha caperucita nos pare un animal (en este caso el lobo) pero en la vida real un hombre, con el miedo de que nos pueda decir o hacer cualquier cosa, y no poder hacer nada porque si te has dejado ha sido porque tu has querido.
La versión que han hecho de este cuento me gusta bastante, porque están enseñando a niños, adolescentes, apersonas de todas las edades que este cuento realmente es acoso, y nadie se había dado cuenta antes.
¿Es posible que esto algún día pase? Lo dudo mucho porque la sociedad cada día va a peor, y cada violación, acoso o cualquier cosa con el tema del machismo lo ven normal, no puedo creer que en el siglo XXI sigamos viviendo igual que hace años, con el mismo machismo.
Recomiendo a mucha gente que se vea este vídeo porque no solo te enseña la verdadera cara del lobo en el cuento, que también, pero sobre todo te enseña que hay millones de casos así en el mundo y tenemos que estar calladas, ¿Pero vale la pena estar callada? porque yo no lo veo así, yo me callare cuando vea que ya no hay ni una pizca de machismo, o acoso, me callare cuando las mujeres podamos ir tranquilas por las calles tanto de noche como de día, porque nosotras nacimos para ser libres y vivir tanto como ellos, porque somos mujeres y sabemos lo que queremos y tenemos que luchar por la libertad que nos merecemos, y por la que tendríamos que tener ahora, pero menos mal que ninguna mujer esta sola, que somos todas o ninguna, que hoy somos 100 pero mañana seremos 300.

Clara Zetkin ha dit...

En aquesta entrada podem veure un vídeo que forma part del projecte Little Revolutions, el qual té com a objectiu principal denunciar la normalització de la violència masclista en els contes infantils. En el curtmetratge podem observar com un home i una dona realitzen un espectacle de marionetes a diferents xiquets i xiquetes. Representen el mític comte de la caputxeta vermella, però d'una manera innovadora: Caputxeta reivindica els drets de la dona.

Des de menuts hem escoltat comtes tradicionals com pot ser aquest, però mai hem analitzat realment la situació que es presenta. Moltes vegades, en comtes infantils d'aquest tipus, es tracta a la figura femenina des del masclisme. Clarament, hem d'intentar canviar aquestes històries, ja que no podem educar a les persones des de que són menudes amb comtes on la violència masclista està present.


Per finalitzar, m'agradaria afegir que és molt important que campanyes i projectes com Little Revolutions realitzen aquest tipus de vídeos, per a què així la població comence a conscienciar-se i a canviar les coses. Aquests projectes són una bona manera de reivindicar el feminisme i evitar la influència de la violència masclista de comtes a xiquets.

Jesus Campoamor ha dit...

En aquesta entrada anomenada “Canvia el conte” com es presenta, de manera didàctica, una situació masclista, per veure l’opinió dels joves adolescents respecte a aquesta situació. La història era la caperutxa roja i el llop, i on se suposa que el llop té dret a menjar-se a la caperutxa només per com va vestida, fent una metàfora amb els arguments nuls dels violadors qui defenen que ells són la víctima perquè la dona anava vestida de manera provocativa.

Afortunadament, els adolescents responen amb un clar «NO», només amb la violència masclista, cadascú es lliure de vestir com vulga i no hi ha cap justificació per no acceptar un no com a resposta.
A Espanya, un país «civilitzat» es produeix una violació cada 6 hores. Açò vol dir que encara que els adolescents tingueren la capacitat per raonar i adonar-se que la violència masclista no du a cap lloc; encara hi ha moltes persones a aquest món que cal canviar la seua mentalitat.

A més a més, cal reforçar la llei perquè actualment violar és «gratis» perquè al poc més de dos anys estan al carrer de volta.

DONCS ARA ÉS EL NOSTRE MOMENT, CANVIEM EL CONTE?

Edu Davinson ha dit...

El següent vídeo d'aquesta entrada forma part del projecte Little Revolutions. El vídeo pretén fer-nos veure i denunciar el masclisme en els contes infantils i com és una cosa totalment normalitzada. En el vídeo es posa com a exemple el conte de Caputxeta Roja. És un conte que a tots ens han explicat de petitons i que fins a *dia d'avui, persones com jo, no li havien vist el missatge ocult. En el projecte van participar 22 xics i xiques i després d'una representació teatral amb marionetes, tots es van adonar del que es volia transmetre.


Sempre que veig aquestes activitats i projectes, pinso en què hi ha persones que veuen el costat ocult de les coses més senzilles i tímides, i intenten canviar-ho per a millorar la societat. Assec enveja de totes les persones que participen en aquests tipus de projectes, perquè la veritat és que a mi m'agradaria bastant. És cert, que a molta gent no li fa falta que li expliquen que és el masclisme, però mai ve malament un recordatori. A més, crec que si vam mostrar el masclisme on molta gent no ho veu, farà que el nostre punt de vista canvie, i en un futur siguem més tolerants amb açò i més oberts de ment.


Activitats com aquestes solen estar dirigides cap als més xicotets. Crec que per a un bon ensenyament no hi ha edat. Molts adults agrairien projectes com aquests, i també els ajudaria. Fins i tot més, són més madurs, han viscut molt més i poden comprendre les coses d'una manera diferent de com la percep un xiquet o un adolescent

Lucía Byron ha dit...

Amb el lema de "xicotetes revolucions per a grans canvis", lttle revolutions dóna forma al seu últim projecte: Un experiment per a demostrar i conscienciar, com a través d'un conte aparentment innocent es pot perpetuar la violència de gènere de forma normalitzada.

Al principi de l'obra, quan el llop demana ajuda al públic per a enganyar a caputxeta, tots estan d'acord a ajudar-lo a manipular-la perquè ell la menge, perquè açò és el que sempre passa en el conte i no els resulta estrany. En aparéixer caputxeta les coses canvien i no ocorren com en el conte. El llop no solament es limita a enganyar-la, sinó que es posa agressiu quan veu que caputxeta no acaba de creure-li; i la guinda del pastís arriba quan li diu que va vestida de roig perquè vol ser menjada.

Sincerament el vídeo ho diu tot i no fa falta ni explicar la metàfora. Els encarregats de fer l'obra de titelles han fet un gran treball i han mostrat el que volien: una situació de violència de gènere. El públic, tant els xics com les xiques, va ser capaç de veure que caputxeta roja representava a totes les dones que pateixen assetjament, des del que sembla inofensiu fins al més obvi i agressiu.

A tots els va canviar la cara quan el llop va començar a cridar-li a caputxeta per no fer el que ell volia. Crec que ningú recorda que en el conte es posara el llop tan violent, i per açò va impactar més i va deixar el missatge que es volia transmetre encara més clar. Em resulta increïble adonar-me de fins a quin punt certes coses estan normalitzades i nosaltres mateixos les acceptem. Per descomptat tots i totes van voler canviar el conte.

Emilio Clarke ha dit...

"Cambia el cuento" forma part del projecte Little Revolutions que se suma a la campanya per denunciar la normalització de la violència masclista als contes infantils. El vídeo ho diu tot i no cal explicar res en aquest comentari, però vaig a fer una anàlisi resumit i breu del que diu per a aclarir-ho.

És clar el que veiem, una actuació de titelles en què conten el conte, valga la redundància, de Caputxeta roja, el qual comença normalment com nosaltres sempre hem escoltat i llegit. A mesura que avança la història, amb les participacions del públic motivant a Caputxeta a agafar el camí erroni que beneficia al llop, puguem observar un canvi de mentalitat en aquests, ja que la protagonista de la història decideix no continuar amb aquesta per aconseguir no ser devorada, i el llop adopta un comportament masclista que el públic rebutja.

Si bé és cert que si Caputxeta no haguera adoptat eixe comportament i no haguera plantat cara al llop, el públic hauria continuat com la història de sempre, la finalitat és la correcta, fer entendre que potser als contes infantils n'hi ha una mica de masclisme i em d'adonar-nos que aquest fet afecta, clarament, a les dones, per exemple, al vídeo el llop comenta la vestimenta de Caputxeta, dient que és un mètode per provocar-li i incitar-lo a menjar-la, argument totalment masclista.

Claudia Du Chatelet ha dit...

Canvia el conte:

Aquest video de la fundació little revolutions vol denunciar la normalització de agresions masclistes en contes normalitzats i aparentment innocent com el de la caputxeta roja , amb el qual el que estem fent és que aquest fet és normalitzar els agresions.

Comença amb dos xics que representen una versió del conte de caputxeta roja, en el qual interactuen amb els espectadors. Al principi tot bé, però tal com avançava la història els espectadors començaven a vore cuses extranyes en la història, ja que el que pretenien era exagerar un poc el que passaba en la història per al fet que el xics i xiques ho entengueren de seguida, però realment és el que passa a la historia d’una forma mes subtil.

M’agradat molt aquesta idea, jo no m’ hi havia adonat d’aquest fet fins llaura i crec que molta gent tampoc. Mes campanyes com aquesta.

Catalina Becker 1ºbatx. H ha dit...

Molts contes de la nostra infància mostren les situacions actuals. He llegit moltes vegades el conte de la caputxeta vermella, però mai m'he parat a pensar que aquest conte puga ser un conte de violència masclista. Aquests experiments sobre els contes infantils crec que poden arribar a fer recapacitar a moltes persones, però no solament amb el de caputxeta vermella, sinó amb molts més que hem llegit o ens han explicat que discriminen a la dona, mostrant-la com un sexe feble i no ens hem adonat que ens transmetia aqueixos contes en realitat.

Aquest cas de la caputxeta vermella, representa clarament com discrimina a la dona per com el llop li vaig dir que s'ha posat la capa roja solament per a provocar-li o que fa sola en el bosc. El primer de tot una dona siga en un conte o ja siga en la vida real es vesteix com vulgues i com li agrade. Unes peces no donen dret a cap a violar-les, o en el cas de caputxeta vermella, que li la menge el llop. Aquesta situació ocorre cada dia a milions de dones.

Les dones són considerades un sexe feble, que no poden anar soles a la nit, han d'anar ben tapades per a no provocar o milions de coses més i si passa alguna cosa la culpa la tenen les dones. Quan caputxeta diu que fa 250 anys que fan el mateix conte i sempre li l'acaba menjant, és el mateix que passa en la nostra actualitat. Fa mol
tíssim temps que els homes assetgen a les dones, i és ara quan comencem a demanar els nostres drets que se'ns respecten, perquè no importa el que semble, si és no, és un no. Aquest vídeo és un clar exemple que els contes es poden canviar, i si podem amb un conte, podem canviar també la realitat.

Paula Roussel ha dit...

1/2
En aquesta publicació veiem un vídeo anomenat “Cambia el cuento”, que forma part del projecte Little Revolutions. Amb aquest vídeo se sumen a la lluita contra la normalització de la violència masclista. I és que, des de ben petits, som educats en una cultura masclista i sexista. Els més petits no aprenen a distingir els comportaments discriminatoris de la societat i els normalitzen interioritzant-los en la seua forma de ser i de veure el món.

Els micromasclismes són imperceptibles, s’han fusionat amb una realitat distorsionada on la dona és cosificada i vista com un objecte, mentre que l’home és el líder i el dominant d’una societat desigual i injusta. Aquesta societat està malalta i no evoluciona, es mou amb passos de tortuga i sempre prioritzant el bé d’uns per damunt del dels altres. La solució a aquest gran problema es troba a l’educació dels més petits encara que alguns puguen pensar que és una mica exagerat. Moltes persones opinen que els xiquets i les xiquetes no pateixen cap tipus de discriminació segons el sexe que tenen fins que arriben a l’adolescència. Però, és això realment cert?

Des de ben petits els nens i les nenes són separats per sexes. El rosa per a les xiques, el blau per als xics. El futbol per a ells, les nines per a elles. I així amb una infinitat de qüestions que obtenen com a resultat una gran diferenciació entre gèneres. Degut a aquesta diferenciació, els xiquets i les xiquetes creixen, encara que en la mateixa societat i en el mateix ambient, de forma molt diferent. I gràcies a aquesta educació diferenciada, la forma de ser, de viure i de veure les coses d’ambdós serà també molt distinta. D’aquesta manera obtenim com a resultat final a persones educades per a seguir un rol de gènere, amb els masclismes interioritzats i normalitzats, incapaços de veure més enllà del que aquesta societat patriarcal vol que vegen i acostumats a l'statu quo imposat del que molt pocs s’atreveixen a intentar eixir.

Vivim en un món on el masclisme forma part de la rutina de totes les ones Des de petites, ens han educat per a no percebre la discriminació que patim, encara que siga en “petites dosis”. Açò es veu reflectit d’una manera o una altra en el vídeo de la publicació. Els xiquets i xiquetes van a veure un espectacle de titelles. L’obra representada és un gran clàssic que tothom coneix: la història de la Caputxeta Vermella. Durant la representació de l’obra, abans que la caputxeta isca a escena, el llop demana ajuda als petits espectadors per a enganyar a la noia i convéncer-la del que ell està dient. Vol que siguen partícips de l’engany, còmplices de la mentida.

Els nens i les nenes participen en l’espectacle, s riu i col·laboren amb el llop fins a cert punt. La caputxeta vol anar-se del conte, està farta de mentides, d’enganys, de males paraules i no vol tindre més por per culpa del llop. Ja no vol caure n la tampa, viure una vegada i una altra el mateix, sense possibilitat de fugir i sense l’ajuda del públic que, inconscientment, ha decidit minuts abans posar-se de part de l’agressor.

Paula Roussel ha dit...

272
De sobte, els xiquets del públic se n'adonen de la verdadera situació que viu la caputxeta i la transporten a la realitat. Veuen molt clar la realitat que amaga aquest conte pels més petits i es penedeixen d’haver-se posat del costat del llop. Les xiques ja no agafen els petons que els mana la titella, ja no volen els complits que fa el llop perquè s’han adonat que són distints i en un to diferent dels que envia als xics que les acompanyen. Ningú vol ja ajudar al llop i li demanen que deixe en pau a Caputxeta i que no torne a molestar-la.

Però clar, això és solament un conte. Una història que ha passat de boca en boca, de generació en generació i que ha sigut contada milers i milers de vegades. I com aquest innocent conte, milers més. Milers d’històries on la dona és enganyada, mentida i agredida de forma normal i sense semblar-li estrany a ningú. Perquè és un conte i és tot fantasia, no passa res perquè no té un vertader significat o un missatge darrere. De veritat és aquest el missatge que volem transmetre? És aquesta l’educació que volem donar als més petits. La situació de la caputxeta no és una situació completament fictícia, ja que podem parlar del conte transportat a una crua i trista realitat. Les dones són menyspreades, enganyades en moltes situacions i tractades com si foren idiotes. Existeixen agressors com el llop, però sense pèl per tot el cos, amb les urpes més curtes i amb les orelles més petites però igual o més pel·lagrosos que el clàssic llop de la caputxeta.

Si volem avançar i superar el masclisme, hem d’erradicar-lo de totes bandes. És clar que existeixen mil i un àmbits on lluitar per la igualtat de la dona però no hem d’oblidar-nos de l’educació dels més petits. Els contes i les fabules formen part de la infantesa i o haurien de perdre’s ni canviar-se per videojocs o sèries de televisió. Hem de fomentar a lectura des de petits i fer que els xiquets vegen com és d’important apreciar el món de la paraula. Encara així, mai és tard per a canviar el conte i per crear-ne molts nous. És hora de canviar les històries i inventar altres on les dones siguen fortes i valentes i no depenguen de cap príncep. Es poden crear personatges interessants, bons i complexos sense necessitar seguir el model típic de la jove confiada que cau en la trampa d’algú per aprendre una lliçó equivocada. Doncs no hem d’ensenyar a les xiques a no confiar, sinó als homes a no enganyar. Encara no és massa tard per canviar el conte. Podem deixar fluir la imaginació i de segur que sortiran, plenes de fantasia, milers d’històries que contar. Així que, comencem?

Clara Goldstein ha dit...

“Cambia el cuento” és part del projecte Little Revolutions, que s’ha sumat a la campanya de denúncia a la normalització de violència masclista en els contes infantils. És la nostra societat, la nostra educació la que ens acostuma des de ben petits a una sèrie de creences errònies, equivocades que fan que una persona accepte o inclús cometa violència masclista. El masclisme és un problema massa greu, i l'única manera de parar-lo és atacant des de l’arrel, des del principi, des de l’educació i, per descomptat, els contes infantils.

Tant en els contes dels germans Grimm com en les adaptacions de Disney s’observen una quantitat de micromasclismes acceptats per tothom. És inacceptable, intolerable, ja que aquestes idees són les que el xiquet i la xiqueta escolta, veu i interioritza. Es diu que els xiquets són com esponges i, per això, és una realitat que aprenen molt i molt ràpid, i cal intentar que allò que aprenen siga uns valors morals i igualitaris.

Ens esforcem moltíssim a donar les millors condicions al nostre fill i a la nostra filla, apuntar-ho a un col·legi bilingüe, a extraescolars esportives, totes aquestes coses per a donar-li la millor educació possible però no ens adonem que estem fallant. Quan el/la xiquet/a veu les pel·lícules de la infància i veu Balncaneus, per exemple, veu a una dona que treballa per a 7 homes cuinant per a ells cada dia; quan veu la Bella Dorment veu a una dona dormint en un Castell esperant a un home que vinga per a despertar-la amb un bes. No sé si estarem d’acord, però no crec que aquest siga el tipus de dona que volem que siguen les nostres filles.

Quan les xiquetes escolten de xicotetes el conte de “Caputxeta Vermella” s’escolta, de manera superficial, la història d’una xiqueta que va a visitar a la seua àvia i, pel camí, es troba a un llop que li enganya. Però realment transmet una sèrie de valors equivocats, que situen a la dona com un element fràgil. Quan el llop, de sobte, es fixa en ella, és per la seua caputxeta, dóna a entendre que és Caputxeta qui es vist de manera provocadora per tal de cridar l’atenció del llop, que ell no té la culpa de fer tot el que fa. Així doncs, tracta de dir que Caputxeta, representant a les dones, no es vesteix com vulga ni per a ella, ni es posa guapa per tal de sentir-se bé, el que fa realment és vestir-se provocativa per tal d’agradar als homes. Em quede sense paraules, jo, personalment, no vull ensenyar açò a la meua filla, jo vull ensenyar-li que s’ha de respectar, de voler, que si un dia està guapa, és per ella mateixa i per ningú res. Els contes transmeten valors incorrectes, i Caputxeta Vermella és un d’aquests.

El llop, per la seua banda, representa als homes, i és fort, atractiu, sexi, agressiu, etc. No pot resistir-se a Caputxeta quan aquesta apareix amb la seua roba “provocativa” i li ataca, utilitzant tècniques que han de ser noves a les utilitzades anteriorment, ja que la dona ja les coneix. No accepta un No, perquè aquest “no és un vertader No”, per açò insisteix. Si transmetia aquesta imatge del model d'home masculí als xiquets, ells ho seguiran pensant que és el correcte.

L’educació que rep una persona quan és petita és, normalment, la base de les accions d’aquesta quan és adulta. La veritat és que els contes són un punt molt important d’aquesta educació. Si ensenyem als xiquets i xiquetes que Caputxeta és fràgil, dèbil, que provoca simplement per portar una caputxeta vermella i que el llop és fort i agressiu, estem cometent una errada. És necessari canviar el conte.

Carla Wolf ha dit...

A l'entrada "canvia el conte" apareix un vídeo fet per Little Revolutions amb el suport de l'institut català de les dones, que tracta de denunciar la normalització de la violència masclista als contes infantils.

Hem pareix que han representat de manera molt bona el que és la societat d'avui en dia: des de ben xicotets ens venen contant el conte de la caputxeta i mai ens hem adonat del que realment implica aquesta història: és la història d'una violació adaptada a xiquets. Per què ens conten aquesta història des de ven petits, ensenyant-nos que caputxeta és la culpable que el llop se la menge, per què ens conten una història masclista?
Des de ben petits aquesta societat masclista ens té ensinistrats. Pense que hagueren de llevar aquestes històries masclistes i no ensenyar-les als xiquets, o per el menys canviar-les, com han fet al vídeo, la caputxeta és rebel·la i diu que NO és NO. Han d'escomençar a canviar aquestes històries i educar als xiquets i xiquetes des de ben xicotets a no acceptar aquesta societat masclista i així canviar un poc la mentalitat dels xiquets i que és produïsquen menys violacions i la societat siga menys masclista.

Abril Collins ha dit...

Hola bona vesprada, vinc a parlar sobre l'entrada de "canvia el conte", forma part del projecte Little Revolutions que, amb el suport de l’Institut Català de les Dones, se suma a la campanya per denunciar la normalització de la violència masclista en els contes infantils. Tal com diuen a la informació del vídeo, “es vol mostrar com la història de la Caputxeta Roja és un cas evident d'agressió sexual naturalitzada en un conte universal i aparentment innocent, i amb el qual es perpètua de forma continuada un abús que es normalitza i interioritza.”

En el vídeo posen a diferents adolescents, homes i dones, i fan que els xiquets interactuen amb ells a través del conte de Caputxeta, del que els fa arribar és que en ocasions al començament ja té indicis de contenir un argument o escenes masclistes, que concorren en l'aprovació que Caputxeta és un conte masclista. Açò fa veure que des de xicotets, els mateixos propis contes que ens expliquen quan som xicotets contenen indicis masclistes, actes masclistes que després una vegada eres una mica més major els tens ja adoptats com a correctes. Una dona no és menys que un home, ni un home és menys que una dona.

Vull recalcar la idea que Caputxeta no és l'únic conte infantil que conté escenes masclistes, hi ha moltíssims contes més que també contenen escenes masclistes, com la famosa història de Blancaneus, la Ventafocs, Hansel i Gretel, La sirenita. Molts dels contes populars i tradicionals de Disney contenen escenes i cuses masclistes.

Vull finalment recalcar la típica frase final que utilitza Disney per a acabar els seus contes que és "van ser feliços i van menjar perdius", es van conèixer, es van enamorar, van solucionar algun que un altre sot, i el príncep i la princesa van ser felices i van menjar perdius. Fi? Ni molt menys. Açò acaba de començar i, especialment si sou algun dels personatges de Disney amb els seus traumes masclistes i els seus comportaments sexistes assumits, pot ser una relació llarga, tediosa i d'allò més complicada.


Si la Ventafocs ens va deixar clar que, si calles, netes ben i centres les teues preocupacions a estar sempre mico, les possibilitats de donar el cante amb una persona amb diners, la teua vida són més que factibles; la Sirenita va manar un altre missatge clar: renúncia absolutament a tot (incloses les teues cames de sèrie) per a adaptar-te a les condicions vitals que t'oferisca ‘l'amor de la teua vida’. I què dir de la "idíl·lica" relació entre Bella i Bèstia que va començar quan ella va ser segrestada a casa d'aquell boig amb clars problemes de personalitat i violent amb totes les forces al que, amb la seua màgia de princesa Disney, va acabar per canviar. Què bonic?

"Tots aquests missatges tenen a veure amb la socialització diferencial que hem viscut totes les persones, que segueix molt vigent i que, en general, la cultura s'ha encarregat i s'encarrega de potenciar. Disney és un fort col·laborador que dóna respatler al fet que avui dia seguisquen latents les desigualtats de gènere. La companyia no és ni serà l'única que participe, però la veritat és que és un referent molt important dins de la maquinària audiovisual que porta transmetent aquest tipus d'idees des del segle passat", explica a l'ESPAÑOL Ana Bote Corralo, pedadoga especialitzada en prevenció de violència masclista i actualment treballadora en l'ONG Dones Opañel.

El fet és que la societat no es vol qüestionar el tradicional. No ens agrada reconèixer que el que hem après fins ara estiguera malament.

carla stone ha dit...

"Cambia el cuento" forma part del projecte Little Revolutions que, amb el suport de l’Institut Català de les Dones, se suma a la campanya per denunciar la normalització de la violència masclista en els contes infantils. Tal com diuen a la informació del vídeo, “es vol mostrar com la història de la Caputxeta Roja és un cas evident d'agressió sexual naturalitzada en un conte universal i aparentment innocent, i amb el qual es perpètua de forma continuada un abús que es normalitza i interioritza.”

Aquesta entrada es una mica peculiar, ja que fins que no he vist el vídeo no m'he adonat que el conte, que la meua avia em llegia abans d'anar a dormir te es un cas d'agressió sexual, pot ser d'una manera aparentment innocent, ja que el que jo entenia com el missatge d'aquest conte era de no fiar dels estranys.

Finalment m’agradaria que aquest tipus d’activitats es dugueren a terme a més escoles, però no sols als alumnes, també a pares, mares, professors, professores, etc. Així tots podrem tindre una idea més clara sobre el masclisme, perquè de vegades es troba camuflada de manera que sembla una cosa totalment innocent.

Christian Paul ha dit...

Hola, bon dia, sóc Christian Paul i aquesta vegada us comentaré la nova entrada del blog, anomenada “Canvia el conte”, del projecte Little Revolutions, on al vídeo es veu com es basteix un pont entre els contes més clàssics i la situació actual de masclisme contra les dones, en una perfecta metàfora on amb 22 xiquets i xiquetes, es mostra com existeix el masclisme inclòs en els contes més aparentment innocents i coneguts per totes les persones, que creixen al voltant de contes com aquests.

A la representació del vídeo es veu el conte de la Caputxeta roja i el llop, on els creadors de l’obra generen una visió inicial del llop molt positiva, se suposa que és un seductor molt guai que a l’inici de l’obra de seguida es guanya al seu públic, convencent-los perquè li diguen a la Caputxeta que el camí que ha de seguir siga el que ell li recomana, però amb l’arribada de la Caputxeta tot canvia, ja que comença a manifestar actituds i arguments propis dels assetjadors masclistes.

Afortunadament, els xiquets del públic s’adonen de seguida, i comencen a veure mal al llop, ja no els pareix graciós, sinó que ara li responen un contundent “NO ÉS NO”, quan comença a assetjar la Caputxeta quan li diu que no vol fer-li cas, que vol eixir ja del conte. I no a soles això, sinó que el públic també va adonar-se compte, quan li preguntaren que volia dir la metàfora, on el llop són tots els assetjadors, els masclistes, els violadors (etc.), i la Caputxeta representava a totes les dones que pateixen per masclisme.

Sincerament, açò caldria que es fera moltes més vegades entre xiquets xicotets, per ensenyar-los a quan s’ha d’aturar el comportament d’aquest tipus de persones, ja que açò no és extraordinari, ja que se suposa que Espanya és un país molt civilitzat i avançat, però encara sofreix entre 3 y 4 violacions a dones cada dia.
TOTS SOM IMPARABLES, HA ARRIBAT EL NOSTRE MOMENT, T’UNEIXES A CANVIAR EL CONTE?

Sara Campoamor ha dit...

En aquest vídeo de camvia el conte es veu a varies parelles de xics i xiquetes que li deien que si les poden ajudar i es possen a ver un teatre de titelles en el que apareix una nena que es caputxeta vermella i el llop però están com cambiats ja que l´història cambia i les parelles li ajuden al llop a que caputxeta vaja per al camí, i caputjexa vol huír del conte i es va perquè ja es sap l´història.

I després li façen preguntes a els adolescents i es veu clarament i hasta ells el reconeixen com caputxeta es qualsevol dona mentre que el llop es qualsevol home machista que es el típic que sempre está dient-li cosses o piropos a les dones, aleshores aixó no pot ser

Aquest vídeo refletja plou bé la vida dia a dia de una dona i la de un home (sempre que la dona lo consista i l´home sea un machista sense causa) però en aquestes casos i ha que dir que no i si es no es no.

1ºBATXILLERAT HUMANITATS

Teresa Claramunt ha dit...

Aquesta entrada ens parla d’un conte que tots coneixem: La Caputxeta Roja. Tots sabem de que tracta i els personatges que hi apareixen, ja que és una història que els pares o els avis acostumen a llegir als seus fills/es, néts/es quan són menuts. A més, el missatge que transmet aquesta narració és aparentment innocent i pareix estar adreçat cap als xiquets. No obstant això, no ho és, sinó que oculta un missatge del qual anem a parlar a continuació.

Per a començar, “Cambia el cuento”, que forma part del Little Revolutions, amb el suport de l’institut Català de les Dones, conta la història de la Caputxeta Roja a uns xiquets. No obstant això, el conte no és el mateix sinó que ens presenta un llop assetjador i una protagonista que té por de creuar el bosc per trobar-se’l, ja que no sap que li pot fer. Ell intenta fer que Caputxeta creue el camí que ell li diu i mostra un comportament masclista. però ella vol anar-se’n ràpid, ja que ha d’anar a la casa de la seua àvia, i a més, vol escapar del llop.

Per a concloure, em pareix una bona idea que es conte la història d’aquesta manera perquè al cap i a la fi és la verdadera història encara que alguns no s’adonen. A més, pot ajudar a que els xiquets entenguen des que són menuts que no està bé comportar-se com el llop ho fa al conte, i evitar que desenvolupen un comportament masclista en un futur.

Claudia Holley ha dit...

Bon dia, avui vaig a comentar l'entrada "canvia el conte", aquesta entrada té un vídeo que parla del conte popular "Caputxeta roja", en aquest vídeo han participat adolescents i xiquets, i els diuen a aquests que necessiten la seua ajuda, els mostren la típica història del llop intentant enganyar a caputxeta, i al principi els adolescents ajuden al llop però quan caputxeta diu que es va del conte que ja aquesta cansada de sempre la missa historia, aquests reaccionen.

El llop els diu als xics que, que sabatilles mes xulas porten templa embargue a les xiques els mana besades i els diu boniques. Unes de les xiques li diu al llop que perquè a ella li diu açò si ella també porta unes sabatilles molt xulas.

Contes populars, com aquest expliquen la història des d'un punt masclista i sexista, sempre que ho expliquen caputxeta mor.
En aquest cas les dones som caputxeta i el llop són persones que abusen sexualment d'unes altres, o les tracten com a inferiors.
Ens porten explicant 350 anys la mateixa història i ja és hora de canviar-la.

javi west ha dit...

No entenc, perquè es deuria de canviar els contes. Són contes que tenen com a finalitat entretenir igual que una pel·lícula o una revista o un llibre de J.K.Rowling o una cançó de Bisbal. No tenen la finalitat d'educar als xiquets que els lligen.

Crec que el conte de la Caputxeta Roja seria el mateix si el protagonista fora un xic i l'abuelita un home. He llegit en els comentaris a persones que diuen coses com a un xic el llop li diu que sabatilles més xules i a la xica li diu que sabatilles més boniques, crec que açò és una "TONTERIA", per a mi xules i boniques són sinònims que no tenen sexe, si de veritat us penseu que xules és per a home i boniques per a dona, per a mi tingueu un problema grau. Es pot lluitar pels drets de les dones, per la diferència salarial, per totes les injustícies que pateixen les dones, però és que açò no hi ha per on agafar-ho. És que és com si diem que els tres porquets, sofreixen maltractament animal perquè estan controlant una casa, i que no s'hauria de llegir, s'hauria de canviar perquè els xiquets no poden ver a un porquet, en un cont imaginari, construïen una casa. És que, aquests llibres són per a xiquets de 4 o 5 anys que se'ls lligen per a aprendre a llegir i per a passar el temps. Que diguem, que en Peter Pan segresta a Wendy o és violència de gènere, el que fa el capità garfi indirectament portant a campanella quasi a la mort, no puc entendre-lo perquè en contes com Peter Pan, Wendy salva a tots i no es Peter, que després de ser salvat per ella, derrota al capità.

Sara Becker ha dit...

Aquesta entrada es un gran exemple per a poder explicar que els contes no tenen un sol final. Cambia el cuento" forma part del projecte Little Revolutions que, amb el suport de l’Institut Català de les Dones, se suma a la campanya per denunciar la normalització de la violència masclista en els contes infantils. Tal com diuen a la informació del vídeo, “es vol mostrar com la història de la Caputxeta Roja és un cas evident d'agressió sexual naturalitzada en un conte universal i aparentment innocent, i amb el qual es perpètua de forma continuada un abús que es normalitza i interioritza.”

Quant veus el vídeo et dones compte de què el conte no és el que pensaven, que és totalment diferent, és una regressió, on es veu un abús què és normalitzat.
Quant el vídeo va arribant al final la gent canvia totalmente d’ opinió sobre el conte i sobre el final que deu de tindre.

Pense que no sol el conte de “La caputxeta vermella” te l‘ abús, de segur que hi han més contes que contenen tot aquest tipus de temes.

Mary Watson ha dit...

Aquesta proposta didàctica per als preadolescents i adolescents m’ha paregut molt especial i útil per a explicar la problemàtica que hi ha amb l’assetjament sexual i la violència de gènere. Des del conte de la caputxeta roja podem extrapolar aquestes problemes socials. La caputxeta estaria representant a la figura de la dóna, element passiu a la història que es refia del llop, que representaria a l’assetjador o mal tractador. El llop passa a guanyar-se la confiança dels xiquets amb molta de gràcia, i li’ls convenç per a guiar a la caputxeta pel camí curt. Els joves ajuden al llop sense pensar-ho molt, ja que ha estat presentat com a un personatge amable i còmic. Finalment, es revela davant el públic la cruenta realitat darrere del conte.
Els xiquets es queden bocabadats per haver-se’n adonat de la situació real i canviem d’actitud davant el llop, qui presenta un comportament seductor davant les xiques i ‘’enrotllat’’ davant dels xics, però aquestes tàctiques ja no li serveixen per a res i la caputxeta s’allibera i abandona el conte.
Podem transportar aquest conte encarnant-nos en el paper d’un xic o xica que té un amic que maltracta a la seua parella o que exerceix un comportament assetjador. Com a amics, ens pot doldre l’acte del jove, però tristament molta gent del cercle d’aquestes persones optarà per recolzar i justificar els seus actes. Aquesta activitat està feta per retirar la posició de complicitat d’aquesta gent i condemnar per igual aquestes atrocitats, a més d’eliminar les falses creences sexistes com que si les dones vesteixen de x manera, és per a provocar.

tatiana 2 fpb Administración ha dit...

En este vídeo “cambia el cuento” podemos ver la táctica que utilizan estas personas para engañar tanto a chicas como a chicos, pero también nos enseña a como para un poco la violencia de genero .
Este vídeo nos ayuda a darnos cuenta la violencia que podemos sufrir sin darnos prácticamente cuenta, porque no siempre tiene que ser violencia física también puede ser violencia psicológica o con un simple piropo por la calle, las miradas babosas, por la ropa que llevas.
En la mentalidad de la sociedad, sobre todo los hombres crecen y los educan así, por eso lo ven como algo normal, cuando en realidad no lo es. Es un fastidio que las mujeres, tengan que pasar por los abusos de este tipo, y hay casos que muchas mujeres se sienten orgullosas o porque piensan que esta bien, o que esta “guay” que un hombre le diga comentarios tipo: “Buenorra”, “guapa”, o la típica de “madre mía como esta la niña de los cojones, yo se lo comía to”…
A pesar de este problema, hay mujeres como “caperucita” que se defiende y no deja que ningún hombre le trate mal, faltándole el respeto.
En mi opinión pienso que esto es problema de la sociedad, porque a todos, tanto hombres como mujeres nos han educado de esa manera, pero solo pocas personas se dan cuenta de que esto no puede seguir así. Y pienso que el pensamiento machista que hay en la sociedad no puede seguir así, tenemos que cambiar nuestra forma de pensar, respetarnos a nosotras mismas y cambiar nuestro cuento, nuestras mentas y toda la sociedad.

Javier Davidson ha dit...

Aquest vídeo forma part de la campanya Little Revolutions, la qual a través de la interacció amb les titelles, mostrar la reacció i evolució de les respostes de les criatures i joves a posar-se en la pell de Caputxeta Roja. Demostrar i conscienciar, com a través d'un conte aparentment innocent es perpetua la violència de gènere de forma normalitzada i a una Caputxeta que trenca el silenci i vol deixar de ser víctima del llop.

A les dones que pateixen agressions sexuals com a Caputxeta Roja, a més de patir les conseqüències emocionals i físiques, també li les responsabilitza del que li ha passat per haver “provocat” l'agressió amb la roba que portava, pel lloc en el qual estava aquella nit o per la seua actitud.

La meua opinió sobre aquest tema és una mica controvertit. D'una banda crec que és veritat que en els contes per a xiquets que tothom se sap la majoria de les vegades el personatge femení és innocent i el masculí fort i valent. Per exemple, en la indústria del cinema també hi havia una discriminació notable en les pel•lícules i ara sembla que les pel•lícules estan aconseguint aqueixa igualtat tan necessària en els personatges. Pense que en l'àmbit dels contes també fa falta que els nous que es creuen prenguen aqueix camí igualitari, sobre t *odo perquè aqueixos contes són les primeres històries que senten els xiquets, i poden asseure la base d'una educació millor.

Però d'altra banda La *Caperutxeta Roja és un conte de sempre, crec que intentar canviar-ho és una mica exagerat. Que sí, entenc que el problema no és que en aqueix la xica siga la que cal salvar, sinó que en la gran majoria és així, però d'altra banda em sembla un clàssic que es va fer així i no cal donar-li molta més importància. Així i tot, qualsevol acció contra la desigualtat em sembla positiva i aquesta també, però hi ha maneres de canviar les coses més efectives i necessàries.

Mario Campoamor ha dit...

Aquest vídeo, que forma part del projecte Little Revolutions, té la finalitat de denunciar la normalització de la violència masclista en els contes infantils, com és el cas de “La caputxeta roja”, un conte que el mes segur ho haurem comptat moltes vegades i, que apriori, sembla aparentment innocent.

Des de menuts hem escoltat comtes tradicionals com pot ser aquest, però mai hem analitzat realment la situació que es presenta. Moltes vegades, en comtes infantils d'aquest tipus, es tracta a la figura femenina des del masclisme. Clarament, hem d'intentar canviar aquestes històries per donar una bona imatge als xiquets i xiquetes que puguen estar llegint-ho, ja que no podem educar a les persones des de que són menudes amb comtes on la violència masclista està present.


Per finalitzar, m'agradaria afegir que és molt important que es realitzen aquesta tipus de campanyes i projectes com Little Revolutions que realitzen aquest tipus de vídeos, perquè així la població comence a conscienciar-se i a canviar les coses. Aquests projectes són una bona manera de evitar la influència de la violència masclista de comtes a xiquets.

Tania de Gouges ha dit...

"Cambia el cuento” és part del projecte Little Revolutions, que s’ha sumat a la campanya de denúncia a la normalització de violència masclista en els contes infantils. Des de ben petits em escoltat unes creences errònies, que fan que una persona accepte amb normalitat violència masclista. El masclisme és un problema massa greu i és més importat del que pensem, i l'única manera de parar-lo és atacant des de l’arrel, des de l’educació, des de l'inici des dels nens.

És inacceptable, la quantitat de contes masclistes que hi han i en els que ens em criat, ja que aquestes idees són les que el xiquet i la xiqueta escolta, veu i interioritza i accepten. Els xiquets aprenen i repeteixen el que veuen o escolten i, per això, és una realitat que aprenen molt i molt ràpid, i cal intentar que allò que aprenen siga uns valors morals i igualitaris.


Ens esforcem moltíssim a donar les millors condicions al nostre fill i a la nostra filla, apuntar-ho a un col·legi bilingüe, a extraescolars esportives, totes aquestes coses per a donar-li la millor educació possible però no ens adonem que estem fallant. Quan el/la xiquet/a veu les pel·lícules de la infància i veu Blancaneu, per exemple, veu a una dona que treballa per a 7 homes cuinant per a ells cada dia; quan veu la Bella Dorment veu a una dona dormint en un Castell esperant a un home que vinga per a despertar-la amb un bes. No sé si estarem d’acord, però no crec que aquest siga el tipus de dona que volem que siguen les nostres filles.

Quan les xiquetes escolten de xicotetes el conte de “Caputxeta Vermella” s’escolta, de manera superficial, la història d’una xiqueta que va a visitar a la seua àvia i, pel camí, es troba a un llop que li enganya. Però realment transmet una sèrie de valors equivocats, que situen a la dona com un element fràgil. Quan el llop, de sobte, es fixa en ella, és per la seua caputxeta, dóna a entendre que és Caputxeta qui es vist de manera provocadora per tal de cridar l’atenció del llop, que ell no té la culpa de fer tot el que fa. Així doncs, tracta de dir que Caputxeta, representant a les dones, no es vesteix com vulga ni per a ella, ni es posa guapa per tal de sentir-se bé, el que fa realment és vestir-se provocativa per tal d’agradar als homes. Em quede sense paraules, jo, personalment, no vull ensenyar açò a la meua filla, jo vull ensenyar-li que s’ha de respectar, de voler, que si un dia està guapa, és per ella mateixa i per ningú res. Els contes transmeten valors incorrectes, i Caputxeta Vermella és un d’aquests.


El llop, per la seua banda, representa als homes, i és fort, atractiu, sexi, agressiu, etc. No pot resistir-se a Caputxeta quan aquesta apareix amb la seua roba “provocativa” i li ataca, utilitzant tècniques que han de ser noves a les utilitzades anteriorment, ja que la dona ja les coneix. No accepta un No, perquè aquest “no és un vertader No”, per açò insisteix. Si transmetia aquesta imatge del model d'home masculí als xiquets, ells ho seguiran pensant que és el correcte, per a canviar em de començar des del principi.

Ana Ramos(2FPB ADM) ha dit...

En aquest vídeo anomenat “canvia el conte”, podem veure la tàctica que utilitzen aquestes persones per a ensenyar tant a xics com a xiques a detenir la violència de gènere mitjançant el famós conte de la caputxeta roja.
Aquest projecte ens ajuda a veure la violència que podem sofrir sense donar-nos compta. No sempre te perquè ser violència física, la violència es pot presentar com assetjo, un simple pirop pel carrer, les mirades bavoses, segon la roba que portem. Ens mostra la mentalitat de la societat, els homes, mes que tot adolescent creixen creient que aquesta és l'actitud correcta hacia una dona i no es així.
Des de menuts hem escoltat comtes tradicionals com pot ser aquest, però mai hem analitzat realment la situació que es presenta. Moltes vegades, en comtes infantils d'aquest tipus, es tracta a la figura femenina des del masclisme. Clarament, hem d'intentar canviar aquestes històries, ja que no podem educar a les persones des de que són menudes amb comtes on la violència masclista està present.
Afortunadament, els adolescents responen amb un clar «NO», només amb la violència masclista, cadascú es lliure de vestir com vulga i no hi ha cap justificació per no acceptar un no com a resposta.
Per finalitzar, m'agradaria afegir que és molt important que campanyes i projectes com Little Revolutions realitzen aquest tipus de vídeos, per a què així la població comença a conscienciar-se i a canviar les coses. Aquests projectes són una bona manera de reivindicar el feminisme i evitar la influència de la violència masclista de comtes a xiquets.

Alicia 2FPB ha dit...

Este es el video que mas me ha gustado pues cambia el sentido del "cuento" por completo. Un cuento que estamos tan acostumbrados a ver y que nos han contado toda la vida de la misma forma que lo vemos normal, pero artos de escucha, ver y oir el mismo cuento nos cansamos y decidimos contar las cosas como son y no como simples historias. Pues lo que vivimos muchas no es un cuento es una realidad y es que los lobos nos comen; como en el cuento que la caperucita se cansa de que el lobo se la coma y le enfrenta cara exijiendo u poco de respeto pues la forma en la que el lobo la trata es muy despectiva, cruel y desagradable.

En el cuento como en la vida real el lobo al principio aun con su chuleria no parecia ser desagradable ni cruel, he incluso se alia con los niños para poder engañar mejor a caperucita "cosa que pasa en la vida real" y cuando aparece caperucita muestra su lado machista, apropiándose del terreno como si fuera de el y acosando con palabras desagradables, crueles y criticantes a su forma de vertir.

Caperucita se sale del cuento y habla con la voz de la verdad explicando lo que pasa y lo que estamos pasando muchas de nocotras y solo asi, hablando y contando las cosas como son se dan cuenta la gente de los problemas que hay.
Entonces el lobo se dirije de nuevo al publico pero ya no recibe la misma respueseta, pues se conocen ya la verdadera cara del lobo.

Este cuento se lo han estado contando a adolescntes y niños para que la nueva sociedad avance y tenga una mentalidad respetuosa con todo el mundo o al menos eso creo yo.