4 de juny 2018

La consulta

La Consulta (Yolanda Domínguez, 2018). El vídeo forma part d'una campanya contra el masclisme, creada i dirigida per l'artista Yolanda Domínguez i finançada per l'Institut Andalús de la Dona. Té com a objectiu implicar els homes en l'eradicació d'una gran epidèmia social: el masclisme.



A la pàgina del projecte podem llegir: 

"El masclisme és un mal social que es transmet a través de la cultura i està profundament arrelat a la nostra societat. No es tracta d'una malaltia física ni tampoc psicològica, sinó d'un sistema la lògica del qual es basa en la desigualtat i afecta al nostre comportament, a la nostra forma de pensar i de relacionar-nos.

Aquesta epidèmia pot reproduir-se tant en homes com en dones, però té conseqüències molt diferents per a tots dos. Les dones són el grup que pateix els pitjors danys produïts pel masclisme. Als homes, per contra, els confereix privilegis, però un individu que maltracta i exerceix comportaments violents en la seua vida diària com a part de la normalitat és una persona que té un problema que cal solucionar: només és possible canviar-lo o “sanar-lo” tractant els individus que la integren, ensenyant-los a detectar el perquè de les seues actituds i com poden transformar-les.

El masclisme produeix un model de masculinitat tòxica basat en la submissió de les dones. Un model que no pot ser considerat sa o adequat si el que cerquem és el benestar de tota la societat. Com subratlla un dels personatges d'aquesta campanya: “La conseqüència més immediata del masclisme és que el converteix en pitjor persona”.

Deconstruir aquest model de masculinitat és una de les primeres tasques que hem de dur a terme. Per a això necessitem ampliar la nostra perspectiva, apuntar i posar remei a les causes que ens han conduït a aquesta situació. No es tracta d'una batalla entre homes i dones, sinó de tots i totes contra una cultura que ens impedeix tenir unes relacions saludables, lliures i igualitàries perquè que se’ns segueix encasellant en uns rols que ens perjudiquen.”

47 comentaris:

Jesus Campoamor ha dit...

En aquest vídeo anomenat «La consulta» creada i dirigida per l'artista Yolanda Domínguez i finançada per l'Institut Andalús de la Dona; es fa una campanya contra el masclisme fent d’una situació poc habitual com anar al metge per ser masclista, ja que per a moltes persones, aquest no és una infermetat i això és per una raó molt clara.

Com bé es diu al vídeo, les persones masclistes no són concents que ho són i cal ajudar aquestes per a curar-se i sortir d’aquesta malaltia per sempre. L’home que apareix al curtmetratge pensa que és normal ficar mots discriminatoris com «la melons» a una dona només pels seus pits, com si fos l’únic important i destacable de les dones o contractar a homes abans que a dones a la seua empresa perquè són més «eficients» a més de dir que les dones tenen problemes hormonals i que les fa menys útils, i que per tant prefereix a un home encara que siga menys capacitat que la dona només per ser home.

Aquesta imatge dels homes com a protectors i a insensibles, altre tema destacat al vídeo, és un problema no només per a les dones, sinó per a tota la societat. Perquè han de sentir-se protegides les dones per un home i no poden defensar-se elles? Perquè els homes hem de ser insensibles?
Hem sent ofés per tot el que cal ser si ets un home, jo no vull ser gens d'allò, vull ser lliure i fer el que hem done en gana.

Doncs ets normal que les persones que han de sofrir comentaris masclistes no suporten a les persones malaltes, però...
MAI ES TARD PER CURAR-TE, T’OBRIREM ELS BRAÇOS QUE HUI ET TANQUE

Anònim ha dit...

Rocio 2Fp
La meua opinio d'esta VÍDEO es que este home es molt MACHISTA, perque a les dones no mos agrada que mos criden aixina , mos agraden que no cride per nostre nom o que mos diguen coses boniques i tampoc entenc que perque preferix treballar en els home segons diu este home perque ho fem nostre treball igual que els homens o avee millor.

Manolo Kahlo ha dit...

Aquest vídeo anomenat «La consulta» dirigit per Yolanda Domínguez, és una metàfora on es diu que el masclisme és una infermetat molt greu que pateix molta gent a la nostra societat i que pot acabar molt malament, amb la teua mort, amb la dels teus éssers estimats, amb els teus amics/amigues...

La metàfora d’aquest vídeo arriba més enllà, s’arriba a dir que el masclisme es pot diagnosticar, es pot curar, però clarament no ens l’hem de prendre al peu de la lletra sols són comparacions i metàfores entre estar malalt i ser masclista.

El vídeo comença quan un home – no molt major, entra en la consulta i li diu que li revise un informe que li han donat pel que revise, però ell en tot moment diu que és una ximpleria i que sols és una mera formalitat. Una vegada el doctor ha llegit l’informe comença a fer-li una sèrie de preguntes a Alejandro, el pacient. En eixes preguntes, Alejandro reconeix que sí ha posat «motes» a una dona, que prefereix als homes en la seua empresa perquè, suposadament, són més útils i treballadors, que alguna volta entre amics, on ell entén que no té gaire importància, sí ha criticat a les dones pels seus aspectes físics o psicològics...

Una volta el doctor ha acabat amb les preguntes, li diagnostica una infermetat prou comú en la societat anomenada masclisme. Alejandro es queda molt confós, ell pensa que això no és possible, que ell mai ho ha sentit, ni ho ha fet. El doctor li diu que és una infermetat que no se sol notar en un mateix, però que al seu voltant sí que es pot veure.

En conclusió, el doctor li diu que és una infermetat que sols es pot curar si tu també poses de la teua part per aconseguir-ho i que d’eixa forma deixarà de patir eixa constant necessitat de ser sempre millor que els altres, i de pensar que ell sempre està per damunt de les dones.

El masclisme és un problema que es pateix molt en aquesta societat, la gent no s’ho nota, però el seu voltat se n’adona i ho pateix i molt, per culpa d’açò moren milers de dones cada any, ja siga per violació, per maltractament domèstic, abús sexual, etc. Però amb vídeos i iniciatives com aquestes es pot controlar, es pot eliminar i podem aconseguir finalment una societat justa, igualitària i equitativa entre homes i dones.

Clara Goldstein ha dit...

PART 1:

“La Consulta” és un vídeo pertanyent a una campanya contra el masclisme, creada per Yolanda Domínguez. És curiosa la manera en la qual es presenta el problema, la manera en què es planteja aquesta “malaltia social” que està cada vegada més present i que ha de ser, com qualsevol malaltia, curada.

Quan el xic, el pacient, entra per la porta li assegura al metge que no s’ha de preocupar, que no té una malaltia real, que ha anat perquè li ho han dit però que, en realitat, ell sap que està perfectament. Al final del vídeo descobrirà, això no obstant, que està “malalt”. Amb açò s’intenta representar el fet que la majoria dels homes masclistes creuen, però em refereix al fet que creuen de veritat, que no són masclistes, que com és possible si amen a les dones, si les dones són la seua vida. Hi ha una negació total a obrir els ulls i adonar-se de la realitat, i esque és molt fàcil viure amb els ulls tancats, és fàcil interpretar mal el que es veu, és fàcil negar una situació evident. Bo, per descomptat em refereix al fet que és fàcil per als homes, perquè per a les dones aquesta realitat és un mal somni.

El vídeo continua i el metge, per tal de comprovar l’estat del pacient, fa unes quantes preguntes. Amb aquestes el vídeo aconsegueix tractar molts temes polèmics i que han de ser erradicats. Li pregunta si últimament ha preferit contractar homes que dones, i el pacient respon que sí, per descomptat. Això no obstant, busca, com en totes les altres preguntes, milers d'excuses per tal de no sentir-se mal. En aquesta, en concret, assegura que les dones tenen diversos problemes a l’hora de treballar en una empresa, com el fet de ser mares, que a vegades tenen, diu “les seues mogudes emocionals”, o el simple fet que ell s’entén millor amb homes. D’això ja, que cal dir, el fet de pensar que el talent i la capacitat d’una persona depén del seu gènere és una idea estúpida i insultant. Han sigut milions les dones que, al llarg de la història, han sofrit discriminació laboral per causa d’unes raons falses com les que ens conta el pacient.

Clara Goldstein ha dit...

PART 2:

Ens parla, també, del fet que entre amics és normal posar-li “mots”, o més bé malnoms, a les dones referint-se al seu aspecte físic, de forma, afirma, afectuosa i graciosa. Posa l’exemple de “la rubia”, “la cardo” i “la melones”. No crec que calga dir que les dones no som objectes als quals posar-li un nom pel seu aspecte. Malgrat això, el pacient afirma que a les dones també ens agrada que ens anomenen així, que és, diu, com un pirop. Però no he demanat el teu pirop, ni la teua paraula, ni la teua opinió sobre el meu aspecte.

Quan, finalment, el metge li diu que pateix masclisme, el pacient es riu i li afirma que ell no és masclista, que com és açò possible, si a ell li encanten les dones. El metge li conta, doncs, que les persones que posseeixen aquesta malaltia no noten que la tenen però que, això no obstant, les persones del seu voltant sí que ho noten. Li diu també que des de petits es gesta aquesta malaltia, amb els jocs diferenciats, després ja amb les pel·lícules, els anuncis, les “bromes” amb els amics.

Quan el pacient accepta que pateix la malaltia, li pregunta al metge que què li pot passar, ja que en la seua opinió, no és una malaltia greu. Aquest li contesta que, depenent de com de desenvolupat estiga, pot convertir-lo en pitjor persona, ferir aquells que estén al seu voltant, perdre amistats valuoses, perdre a la família, acabar en multa econòmica, fer que acabe en la presó i, per últim, pot causar la seua mort i la dels seus éssers volguts. El pacient, espantat, li pregunta si hi ha solució, si és possible curar aquesta malaltia, i el metge respon que sí, que necessita esforç i voluntat, però que aquesta malaltia, el masclisme, es pot curar, si la persona se n'adona de la situació.

Però el món continua i els xics masclistes “no existeixen”, no estan “malalts”. Què és, doncs, l’home que en el metro li toca el cul a qualsevol dona? Clar, ella estava provocant, perdó. Què és l’amic que li demana fotos compromeses a la seua amiga? Però no us preocupeu, són amics, és normal. I què passa amb l’home que assetja a una xica dient-li malnoms pel carrer? És fàcil la resposta, són pirops, no? Així doncs, què passa quan un home abusa sexualment d’una dona? És que no és violació? Podem mentir-nos, podem negar-ho, podem assegurar que no hi ha cap problema a resoldre, podem tancar els ulls i no voler veure-hi clar, o podem curar-nos la malaltia, i combatre el masclisme.

Daniel Goldman ha dit...

En aquesta entrada podem veure el projecte creat per Yolanda Domínguez i l’Institut Andalús de la Dona, on s’intenta acabar amb el masclisme. El curtmetratge representa una escena on un home ha de ser curat d’una malaltia molt expandida, malauradament., en la societat actual: EL MASCLISME. D’aquesta manera, es vol fer comprendre a l’home que aquesta ideologia és perjudicial, tant per a ell com per a la gent del voltant, i cal ser tractada ja.

Encara que el masclisme és considerat un forma de pensar, una ideologia, també es pot veure com a una malaltia que afecta, majoritàriament, als homes, i que ha de ser erradicada. Aquesta idea és la que representa el vídeo, el masclisme com a malaltia. I potser ens pareix exagerar veure'l com a una malaltia, però és fàcil considerar el masclisme com una malaltia mental, ja que, actualment, la ideologia masclista ha de ser considerada l’excepció front al pensament normal, basat en la igualtat. A més, també afecta les persones al voltant del “malalt” i, probablement, més que altres malalties.

El masclisme és un problema que encara perdura en la nostra societat. No obstant això, és cert que anem millorant i solucionant-lo a poc a poc. Aquest projecte és un exemple d’açò. El curtmetratge tracta de fer veure als homes que el masclisme no és una cosa normal, sinó que és greu problema que necessita ser erradicat prompte. En la meua opinió, la intenció del vídeo em pareix correcta i pense que hauria de ser expandida per tal d’acabar amb un problema comú i que tots desitgem que desaparega com és el masclisme.

sara Becker y Claudia Du Chatelet ha dit...

El vídeo forma part d’una campanya contra el masclisme creada i dirigida per la gran artista Yolanda Domínguez i esta finançada per l’Institut Andalús de la Dona. Aquest vídeo té com a objectiu que la gent se n'adone que hi ha una gran quantitat de coses encara que és fan mal, en relació en el tema del masclisme.

Compara el masclisme amb una malaltia, i encara que siga una forma de pensar, es pot considerar una malaltia, que té un desencadenant, com l’educació de la teva familia, anuncis, llibres o pel·lícules que veus, ademés el metge diu que es pot curar si s’agafa a temps i el pacient reconeix que pateix aquesta “malaltia” quan el metge li explica tots els síntomes, la cura és amb un poc de esforç de part teua i ajuda es podrà aconseguir, ja que aquesta malaltia pot fer que pergues la teva família o perdre la teva vida inclós,, la de qui té rodeja.

Ens fem unes preguntes, poseu-se a pensar i a respondre, vosaltres teniu o haveu tingut alguns d’aquests sintomes? Si els teniu cregueu que teniu que deixar de fer aquestes coses?

Nosaltres pensem que aquest vídeo és una obra d’art que no tan sols és diferent, si no, que et dones compte les coses que son roïns per a la societat. També, com el masclisme és una malaltia que l’única cura és ajuda i consciència a l’hora de fer comentaris o accions que deixen a la dona en un lloc més baix que el home, ja que tot això té un preu que es paga molt car.

Com em dit aquest vídeo és uns dels millors que hem vist i dir el magnífic treball de Yolanda Domínguez i gràcies per el finançament al l’Institut Andalús de la Dona, treballs com estos són els que ajuden a fer campanyes amb èxit.

Teresa Claramunt ha dit...

Aquesta entrada ens parla d’un problema que està molt present a la nostra societat, el masclisme i, per a fer-ho, ens mostra un vídeo que forma part d’una campanya finançada per l’institut Andalús de la Dona. En ell, apareixen un metge i un pacient, aquest últim malalt de masclisme i ens expliquen les característiques que tenen les persones amb aquest problema.

Al vídeo observem un home que pensa que està molt bé de salut. No obstant això, des del moment que comença a respondre les qüestions que li planteja el metge, ens podem adonar que té un problema. Primer, considera les dones com un problema alhora de treballar, tan sols perquè es poden quedar embarassades. També, pensa que són “menys resolutives” al món laboral o les inferioritza amb noms com “la rubia”, encara que per a ell és normal. A més a més, assegura que ha sigut educat per a “ser el millor”.

A continuació el metge li comunica que pateix masclisme, i que el motiu pel qual ho pateix és deu a l’educació que ha rebut, els joguets amb els quals ha jugat (pel que podem entendre que fa referència als joguets que es consideren “per a xics” i els que són considerats “per a xiques”), així com tota la informació que ha rebut de l'exterior com els anuncis o les pel·lícules. Tot això crea una nova mentalitat, la masclista i, a més a més, afecta a tots els que estan al teu voltant, sobretot a les dones, les quals patim diàriament aquesta discriminació, en major o menor quantitat, als esports, col·legi, o al treball (d’aquest últim exemple hem de destacar la diferència salarial de la dona respecte a la de l’home).

Finalment, el metge li comunica al pacient que el masclisme té cura. Jo també pense això, i per aconseguir-ho, cal fer entendre a la persona masclista el que fa mal i fer que es pose al lloc de la víctima. Si ho aconsegueix, i s’adona del que ha fet mal i perquè, aleshores podrem dir que la persona masclista s’haurà curat del problema. No obstant això, pense que el millor és educar des que els xiquets són menuts, ja que d’aquesta manera, podrem evitar comportaments masclistes quan siguen major

Mary Watson ha dit...

Els comportaments masclistes moltes vegades no se li'ls dona importància perquè sempre ha estat objecte de comportament a la nostra societat. Moltes d'aquestes senyals de masclisme no es tenen en conta ni tan sols per moltes dones, les quals exerceixen un patró de submissió amb l'objectiu de no ser criticades per l'home. Aquestes dones es troben alienades a la mentalitat patriarcal i hui dia, el moviment reaccionari les ha canonitzades com a ''dones de veritat, no com les feminazis eixes que només busquen conflicte amb els homes''. El conflicte del que parlen es troba a qüestionar els estaments de comportament basats al sexe. En resum, els incomoda un canvi que faça perillar la façana tradicionalista i conservadora.
Aquesta mentalitat busca empobrir el moviment de lluita feminista, minimitzant els comportaments esmenats amb excuses com les que hem vist al vídeo.

És graciós com el protagonista del vídeo diu que les dones agraeixen els mots, que són amb bona intenció, quan apart que atribuir-li mots a algú desconegut i sense el seu consentiment és una falta de respecte per se, aquestos mots són valoratius pel físic. Tornem al tema de la cosificació de la dona, avaluant un aspecte frívol i no rellevant. Traslladem els mots que apareixen al vídeo pel seu equivalent masculí i notarem la incomoditat en aquells que minimitzen el fet: La melones – El banana, la cardo -el orco, de la rossa quan fem la conversió no sona malament, veritat?
Bé això es una qüestió del propi mot, al que se li ha donat una connotació negativa en el sexe femení. Les dones rosses son estúpides segons la cultura popular.
Acabant en l'anàlisi, crec que ha estat clar que les condicions no són les mateixes i que ni tan sols els defensor d'aquestos micro-masclismes se'n adonen.

Sergio Anthony (1BatxC) ha dit...

La “malaltia” es defineix com “Cosa que pertorba o danya a una persona en el moral o en l’espiritual i que és difícil de combatre o eliminar”. Aleshores, podríem considerar el masclisme com una malaltia si aquest danya a les dones i és difícil de combatre? Doncs així és com tracten el masclisme en el vídeo d’aquesta entrada.

«La Consulta» és un vídeo que forma part d'una campanya contra el masclisme, creada i dirigida per l'artista Yolanda Domínguez i que vol implicar els homes en l'erradicació d'una gran epidèmia social: el masclisme.

En ell podem veure com un home entra a una consulta i li diu al Doctor que ell es troba bé, però li han recomanat que vaja al metge. El doctor mira un paper que li han receptat i comença a fer-li unes preguntes. Aquest diu unes respostes molt masclistes i finalment li diu que pateix de «Masclisme». El pacient es preocupa, li diu que no potser, ja que «a ell li encanten les dones» i per últim, li demana ajuda al doctor.

En aquest vídeo podem veure la «normalització» del masclisme: com les persones, sobretot hòmens, es pensen que no són masclistes, ja que és el que han fet tota la vida. Alguns exemples, com es poden veure a l’entrada, són:

-Elegir a hòmens abans que dónes en els treballs, perquè elles es poden quedar embarassades i això és pitjor per al teu negoci.

-Els hòmens som més resolutius que les dones. A més, elles tenen «els seus dies» i «mogudes emocionals».

-Posar motes: fer referencia a l'aspecte físic de les dones quan es refereixen a elles. No cal oblidar-nos de les floretes.

- «Ser qui lleva els pantalons»: Qui domina la situació, sentir-se superior i si és possible mitjançant la violència.

També, en el vídeo, el doctor explica l’origen de tot açò (la normalització des de xicotets com pot ser els joguets, pel·lícules, anuncis...) i quines són les conseqüències (ser pitjor persona, danyar a les persones del seu voltant i fins i tot, la mort).

Després de veure el vídeo he reflexionat: per què hi ha gent que tenen com a parella a un masclista? Aleshores he pensat que aquestes persones no s’han adonat que el que fan els masclistes no és normal, ho veuen com normalitzat. Per desgràcia, a vegades, tots hem sigut un poc masclistes i això és perquè ens ho han inculcat des de xicotets. I el que cal fer és adonar-se d’aquestes situacions masclistes que hem dit o fet, aprendre, reflexionar i rectificar.

Però n’hi ha un altre problema: els còmplices. Aquests, encara que sàpiguen de feminisme, callen quan algú dels seus coneguts o familiars fan una acció masclista, ja que no volen ser rebutjats. Tot açò provoca que aquesta "malaltia" no se solucione i fa que les coses segueixen igual... segueixen sent "normals".

Christian Paul ha dit...

Hola, bon dia, sóc Christian Paul i aquesta vegada us comentaré la nova entrada del blog, anomenada “La Consulta”, un vídeo fet i dirigit per Yolanda Domínguez, i finançat per l’Institut Andalús de la Dona. Pertany a una campanya publicitària contra el masclisme, on es fa una metàfora de com el masclisme es vist per la societat com una mena d’infermetat, de la qual es pot veure antecedents i símptomes abans de patir-la, però també que es pot curar, ja que per a la societat el masclisme és una infermetat.

Al vídeo es veu com un home entra a la consulta del metge (on cal remarcar que ell diu que no necessita gens d'ajuda, que és la resta qui li diu que ha d’anar), i a l’interrogatori del metge (que vol veure que és masclisme) li respon que és normal posar mots a les dones en funció dels seus pits, de la seua bellesa (etc.), que cal contractar més homes que dones perquè aquests no sofreixen canvis hormonals, o perquè no tenen la maternitat (o altres com aquestes) o inclòs perquè els homes són més eficients!

Tot i en acabar, el metge li diu que ho té molt clar, allò que sofreix és una important infermetat anomenada masclisme (que per desgràcia sofreix molta gent al nostre país i que fa que cada any acaben mortes més de 50 dones), encara que ell diu que no havia notat mai cap efecte ni res paregut, però per desgràcia, és una infermetat que la gent que la pateix no s’adona, per la qual cal sempre avisar la gent propera que puga manifestar indicis clars de masclisme.

M’ha agradat molt el vídeo perquè encara que el masclisme cada vegada es redueix més i la gent cada vegada està més conscienciada, encara afecta molta gent, tant víctimes com per part dels masclistes que la sofreixen.

Naiara Jackson 1BatxH ha dit...

PART 1:

Bona vesprada
vaig a comentar l'entrada titulada 'La consulta' on apareix un vídeo que tracta sobre el masclisme i que és part d'una campanya contra el masclisme.
Per a començar comentaré el vídeo i aprofundiré més sobre les coses que es diu en ell.
El vídeo tracta, com el seu títol indica, d'un home que va a una consulta mèdica, el rés més arribar li diu al doctor que està ben i que es troba perfectament, al que aquest no sembla tenir-ho molt clar, per la qual cosa comença a fer-li una sèrie de preguntes les quals són:

Recorda si últimament ha preferit contractar a homes abans que a dones a la seua empresa? Al que l'home respon que si, però s'intenta justificar dient que és el normal, ja que nosaltres, les dones, ens podem quedar embarassades, estar "als nostres dies" i més comentaris masclistes per l'estil. Açò es troba en l'actualitat, diverses empreses no solen contractar a dones per aquesta classe de coses la qual cosa no em sembla just. Normalment a una dona en una entrevista de treball el primer que li la sol preguntar és, Té vosté fills? I si la resposta és 'no', et tornaran a preguntar, I pensa tenir-los? Aquesta classe de preguntes em pareixen que no s'haurien de fer, ja que a una entrevista de treball el que li has de preguntar a la persona a la qual estés fent l'entrevista, siga dona o home (encara que els homes no solen tenir aquests problemes) solament li has de preguntar per les seues qualitats professionals i no per la seua vida privada.

La següent pregunta que li fa el doctor a l'home és, fa vosté referència a l'aspecte físic de les dones quan es refereix a elles o quan parla amb elles? Al que ell contesta que açò és tradició i el que més m'ha cridat l'atenció és que no podia faltar la paraula "floreta" i el comentari típic que "a nosaltres ens agraden que ens posen malnoms" descrivint-nos, com per exemple els que diu l'home al vídeo. Nosaltres no volem l'opinió de ningú, per tant no ens importa el que penseu de nosaltres, llavors feu el favor de deixar de cridar-nos per noms despectius, ja que si no demanem la teua opinió sobre nosaltres no la dónes perquè si no te l'hem demanat és que no ens interessa el que penses.

Naiara Jackson 1BatxH ha dit...

PART 2:

La següent pregunta és, necessita ser vosté constantment el guanyador o qui domina la situació, encara que açò comporte haver d'usar la força física? Al que òbviament contesta que vol ser el millor i que a ell l'han educat per a açò, també fa un altre comentari despectiu definint a la seua dona com si fóra el seu territori i que a ella no l'ha de tocar ningú, açò és un altre clar exemple a on es mostra que en ple segle XXI a la dona li la segueix tractant com un objecte i no com a una persona, desgraciadament.

El doctor després d'aquestes preguntes li comunica a l'home que pateix masclisme a què est respon rient i dient que a ell li encanten les dones. El dolent és que molts homes no pensen que tinguen comportaments masclistes pel simple fet que "els encanten les dones", et poden encantar les dones, molt bé, estàs en el teu dret, però abans de res respecta-les perquè si no les estàs respectant, per molt que t'encanten seguiràs sent un masclista per tenir aqueixa classe de comentaris i comportaments.

El masclisme com bé diu al vídeo comença a formar-se des de la infància, potser alguns pares els diuen als seus fills que han de comportar-se com a homes, que no es deixen calcigar per ningú, i després està el tema dels joguets, per a les xiquetes rosa i per als xiquets blau, definint ja de per si que pel simple fet de ser xica m'haja d'agradar el color rosa o per ser xic el blau. Açò comença a créixer cada vegada més i a formar-se del tot a l'adolescència, quan comentes amb els teus amics sobre com estan les xiques de la classe o quan tens una parella i l'has d'estar controlant constantment.
Si tot açò es detecta a temps es pot frenar el comportament masclista de la persona, però el que cal fer és obrir-li els ulls perquè observe que el que està fent està mal i que açò pot tenir greus conseqüències tant per a ell com para els seus éssers estimats.

Will Curie ha dit...

Avui dia el masclisme ja és reconegut quasi per tot el món com una patologia que cal eliminar. Fa amb prou faenes uns anys, el problema era moltíssim major, i estava molt més normalitzat. Amb l'avanç del temps, cada vegada més gent es parava a pensar i s'adonava que coses que eren "normals" ja deixaven de ser-ho. Açò no sempre és dolent (tampoc bé), però en aquest cas era un procés molt necessari. Amb els joves s'estan prenent moltes mesures per a evitar que adopten i normalitzen conductes sexistes, però també cal tirar-li un ull a molts adults, els qui han viscut èpoques molt més sexistes que l'actual.

Aquesta entrada tracta de mostrar com de greu és el problema del masclisme, i com ha tirat arrels molt profundes en molta gent. Podemos trobar un vídeo, que ens mostra la següent situació: un home està en la consulta del metge a petició de molts dels seus éssers estimats. El metge li fa una sèrie de preguntes relacionades amb el que creu que és el seu problema (el masclisme). Després d'açò, l'home se sorprén i diu que no és masclista, però no és així: el problema està en el fet que ha normalitzat aqueixa conducta.

Encara que aquest tipus de situacions no es donen en el món real (o almenys no en aqueixa forma), em sembla un gran exemple de quin és un dels majors problemes de la societat actual. Ens és molt difícil a tots canviar conductes que hem normalitzat, però molts han d'admetre que el fet que tinguen normalitzada aquesta conducta no significa que siga alguna cosa bé. El masclisme, com bé diu l'entrada, et fa pitjor persona, i et converteix en una possible font de toxicitat per a la resta de les teues persones més properes.

Chelsea Zahra Thasya ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Chelsea Zahra Thasya ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Chelsea Zahra Thasya ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
javi west ha dit...

Aquesta entrada, anomenada “la consulta” és un vídeo d'una campanya televisiva contra el masclisme, finançada per l'institut Andalús de la dona. En aquest vídeo apareix el masclisme com si fóra una malaltia, i es reflecteix en l'escena del metge i el pacient, on aquest està malalt de masclisme. L'home pensa que està tot bé en l'interior del seu cos però mentre que el metge li fa les preguntes corresponents, ell i el metge s'adonen comte que pateix masclisme. El metge li explica d'on bé la malaltia, li diu que pot vindre de l'educació rebuda, de la informació rebuda de l'exterior, mitjançant anuncis, pel·lícules, etc. El metge li diu que no es preocupe que el masclisme té cura.

Per a mi, tot açò està molt bé però l'única cosa és que no pense que tot el masclisme, vinga de l'educació, em refereix al tema dels jocs, perquè jo he de ser masclista per jugar amb cotxes o amb alguna pilota de futbol? Anem a vore que jo sàpiga per experiència, he tingut amigues que han jugat a futbol amb mi, i per això elles també són masclistes? Jo no crec això, no crec que siga pel tema dels jocs. Són masclistes els vídeos que fan per a videoclips? Si ho són i no haurien de ser-ho però açò no significa que escoltem la música amb videoclips d'aquest tipus siguem masclistes, doncs no és de tot cert que per coses de l'exterior siguem masclistes.

Valeria Campoamor ha dit...

En aquest video anomenat "la consulta" podem veure com es reflecteix el masclisme com una malaltia a base d'uns símptomes en la personalitat.

Un home arriba a la consulta amb la idea que està sa, no és conscient que la seua forma de tractar a les dones i la seua manera de pensar ho porten a ser cada vegada pitjor persona.
Després d'unes preguntes que li fa el metge, li diu que pateix de masclisme. Confús al no entendre perquè li diagnostica açò, entra en raó i decideix guarir-se amb ajuda del metge.

Al meu entendre, m'ha agradat molt aquest video, el missatge que es vol transmetre, devem prendre el masclisme com ha malaltia que amb esforç es pot guarir.
Aquest video serviria per a que molts homes es vegen reflectits, ja que la majoria no és conscient del que realment és el masclisme, fins i tot dones, sotmeses als seus marits, tenen consciència que està bé ser controlades per ells i no és així.

Lucía Byron ha dit...

Les persones que pateixen aquesta malaltia no ho noten, és l'habitual. És una malaltia que pot estar anys desenvolupant-se sense que un s'adone. Comença a primerenca edat i va per etapes: joguets diferenciats, pel·lícules, anuncis, bromes amb els amics… És fàcilment contagiable, està per tot arreu i és difícil acabar amb ella; es camufla bé i molts assumim que és normal. Aquesta malaltia rep el nom de masclisme.

En el vídeo veiem com un home entra a la consulta del metge per recomanació dels seus amics, ja que per descomptat a ell no li ocorre res. El doctor comença a fer-li una sèrie de preguntes i després de totes les respostes, li diu que pateix una malaltia anomenada masclisme la qual té unes conseqüències greus com causar morts i afectar els estan al teu voltant.

Al principi a l'home li sembla impossible, diu que li encanten les dones, que és el de tota la vida i no li ocorre res. És normal contractar a homes abans que a dones perquè són més productius i elles tenen les seues “mogudes i complicacions”. Posar malnoms a les dones és tradició entre amics, així que açò no pot donar cap problema, si al final a elles els agrada, i si el malnom és pel físic millor encara perquè és com una floreta. Com pot ser que siga masclista?

Mai havia sentit que a la paraula masclisme se li aplicara la definició de malaltia i després de veure aquest vídeo crec que és la més encertada. La veritat és que amb els “símptomes” d'aquesta malaltia i les seues conseqüències el vídeo toca quasi tots els pals del masclisme, cosa que m'ha encantat, perquè amb aquesta metàfora s'ha explicat perfectament el concepte de masclisme en cinc minuts. Com diu el doctor del vídeo, aquesta malaltia social té diverses fases, unes més detectables que altres que ja estan normalitzades, cosa que per a mi és el perill més gran: la normalització de qualsevol cosa que estiga malament.

María Zambrano ha dit...

El missatge que transmet aquest vídeo és molt directe: cal combatre el masclisme perquè aquest ens perjudica a tots. En la curta duració que té el vídeo “La consulta”, dirigit per Yolanda Domínguez en 2018, s’explica molt bé i englobant el gran problema que encara viu en la nostra societat, el masclisme. L'Institut Andalús de la Dona, qui ha finançat aquest projecte, ha resumit el gran conflicte al qual ens enfrontem.

El curt tracta d’un home que té una visita al metge. El professional li fa preguntes per a descobrir la malaltia que pateix. Comença a fer qüestions relacionades amb el treball, com si contracta a més homes o a dones, el perquè, si les fica mots relacionats amb els seus aspectes físic o si a ell li agrada tenir el poder. Totes aquestes l'home les respon amb arguments sobre que és normal a la societat, i que ha sigut educat per a ser el millor, el guanyador, i no només ells, sinó tots els homes.

El metge no tarda res en descobrir el seu problema, el masclisme. Una malaltia que pot tindre moltes conseqüències, la primera ser pitjor persona i trencar les seues amistats i inclús la seua família. Finalment pot assassinar, el pitjor acte que pot fer una persona. Però la cura no és molt difícil de aconseguir, és l’actitud, voler canviar i respectar a tothom, incloïes a les dones, que són igual i tenen els mateixos drets que ells.

Amb cinc minuts el seu missatge arriba clar. Mai havia vist un vídeo que comptara i explicara d’una manera tan correcta aquest problema, inclús comparant-lo amb la malaltia que en realitat és. No es tracta d'una malaltia física ni tampoc psicològica, sinó d'un sistema la lògica del qual es basa en la desigualtat i afecta el nostre comportament, a la nostra forma de pensar i de relacionar-nos. El masclisme continua viu a la nostra societat i afecta moltes persones. És un mal social que es transmet a través de la cultura, i és des d'aquest punt on cal canviar-lo.

Cal modificar les fonts per on es transmet. Els programes televisius, els llibres, els joguets, els esports i inclús els centres escolars. Tot està contaminat i fa una classificació que les persones han de seguir. Si contaminem ja als més petits, la nostra societat està destinada al fracàs. Per això s’ha de canviar tot des de els arrels, tallar-los i tornar a plantar una ideologia igualitària i tolerant, que no discrimina a ningú per les seues capacitats i deixant darrere tota la història sexista per on hem passat.

Però açò no vol dir que per a les persones majors no hi haja solució. Com diu el vídeo, el primer pas per a erradicar-lo és l'acceptació. Si es detecta a temps, amb un poc d’esforç i voluntat es pot corregir, però el que és important és voler donar-se compta. I gràcies a projectes com aquest les persones que creuen que no són gens masclistes s’adonen. Per això done l’enhorabona a la directora Yolanda Domínguez per la seua gran obra i a l'Institut Andalús de la Dona per voler seguir amb l’objectiu de moltes persones, per ser la nostra veu per a erradicar aquest mal.

Sergio Thompson 1r batx H (R) ha dit...

“La Consulta” és un documental dirigit per Yolanda Domínguez que pertany a una campanya contra el masclisme finançada per l’Institut Andalús de la Dona on es mostra el masclisme com una malaltia que el propi pacient és incapaç de detectar. Al vídeo, es representa una escena en la qual un metge fa unes preguntes al pacient relacionades amb activitats masclistes. El pacient, Alejandro en aquest cas, sofreix d’aquesta malaltia, doncs en preguntes com : “Prefereixes contractar a homes en compte de dones a la teua empresa?” respon que sí, ja que els homes som més regulars en quant a la nostra vida emocional i, a més, les dones es queden embarassades i ell té que mirar pel futur del seu negoci.

Per culpa d’actituds com la d’Alejandro la nostra societat no pot avançar en quant a la igualtat de gènere. Però el pitjor és que ell no és capaç de veure ni de donar-se compte de les respostes masclistes que està donant, ja que pensa que els motius que està donant per no contractar dones o per posar-les malnoms són normals i comuns al nostre món. En certa manera és cert que són comuns, aquesta normalització que hi ha a la nostra societat impedeix que ens donem compte de la gran quantitat de masclisme que hi ha en la mateixa. Per aquesta raó s’ha fet el documental “La Consulta” , per tractar de fer que les persones siguen capaces de detectar i evitar els micro-masclismes.

DIANA WOLF ha dit...

Bona vesprada, sóc Diana *Wolf, avui vaig a comentar aquest video perquè a primera vista m'ha cridat l'atenció. Ací trobem un home que ve a veure al seu metge, a causa que li han dit que pateix una malaltia que necessita ser tractada, est diu que és impossible aquesta saníssim i no entén perquè es troba en aquesta situació. El seu metge li fa una sèrie de preguntes per a comprovar si és cert, l'home li comenta que sempre contracta més a homes que ha dones perquè elles són com una molèstia, es poden queden embarassades…entre altres coses, i efectivament el *medico conclou amb què pateix de masclisme.
Aquest senyor no entén perquè, diu que és impossible, mestressa a la seua família i amics, però açò no importa ja que aquesta malaltia té diversos efectes secundaris…
Crec que tothom sap que és ser masclista, però molt poques persones saben detectar-ho en si mateixes, aquest home és un d'ells. El que sempre se sol dir és que; “m'han educat així”, “és la meua forma de ser”, “jo vull molt a les dones, és normal posar-los algun malnom entre col·legues”, etc.
Ser masclista no és alguna cosa que es puga deixar passar, en aquest *video ens dóna a entendre açò, i així és. Jo considere que òbviament no cal passar d'un extrem a un altre, però, a poc a poc, les persones que ho pateixen deuen posar-se en el lloc dels altres i ser considerats, el fet que se siga dona no suposa una càrrega a l'hora del treball. Per culpa d'aquest tipus de persones la societat no avança.

Claudia Holley ha dit...

"La consulta", és un curtmetratge de Yolanda Domínguez, aquesta dirigit a una campanya contra el masclisme. En aquest curtmetratge comparen al masclisme amb una malaltia, un home anomenat Alejandro, entra en la consula i li diu al metge que aquesta bé, però que li han dit que es mire açò (I li dóna un paper), al que el metge li comença a fer preguntes.

Les respostes d'Alejandro són masclistes, posen a la dona com un objecte, posen a l'home com el millor i més competitiu i sobretot el no s'adona que el que diu és masclista.
Quan el *medico li diu que és masclista, l'el nega rotundament, no li'l pot creure, però el metge li convenç.

Aquest curtmetratge ens mostra el que el masclisme pot crear en la societat, i com amb simples paraules pots destrossar al teu entorn i quedar-te solament, fins i tot arribar a matar a una persona, però també ens ensenya que hi ha solució i amb constància i esforç es pot canviar.
Açò ha de canviar i ha de ser ja.

Clara Zetkin ha dit...

En aquesta entrada podem visualitzar un vídeo anomenat "La consulta", el qual forma part d'una campanya contra el masclisme i que té com a objectiu implicar als homes en l'eradicació del masclisme. En el curtmetratge podem observar com un home va a consulta mèdica perquè la seua parella li ha aconsellat que es realitze una prova. El metge comença a fer una sèrie de preguntes al pacient, com ara: "¿Recorda haver preferit contractar homes i no dones a la seua empresa?, ¿Fa referència a l'aspecte físic d'una dona quan parla d'ella? o ¿Necessita ser vosté el que domina les situacions encara que supose utilitzar la força? A totes aquestes qüestions, el pacient respon amb comentaris masclistes, androcentristes i sexistes, pel que el doctor li diagnostica de masclisme.

Primerament, m'agradaria destacar que la proposta que llança aquesta campanya és trencadora: normalment som les dones les destinades per a lluitar contra el masclisme, però en aquest cas, la directora del vídeo vol anar fins a les arrels del problema. Tracta de cambiar la mentalitat dels homes és probablement la manera més útil d'acabar amb el masclisme. Un dels comentaris que realitza el doctor del film, és que des de menuts estem influenciats per una societat que promou el sexisme, i que molts homes, al créixer rodejats de totes aquestes influències negatives, acaben formant part del problema. Molts d'ells no es consideren masclistes, però els seus actes, encara que no siguen intencionats, demostren el contrari.

Finalment, opine que és necessari que aquestes campanyes siguen promogudes a escala global. Les persones -en especial els homes- haurien de realitzar-se el mateix test que el doctor fa al seu pacient, perquè probablement, en més d'una opine el mateix que l'home masclista. És cert, que moltes persones no s'adonen que estan realitzant actes masclistes, perquè des de menut han sigut educats d'eixa manera. És per això que és essencial que totes les persones visualitzen vídeos d'aquest tipus; perquè puguen adonar-se dels seus errors i tindre l'oportunitat de canviar a millor. La societat està canviant i cada vegada estem aconseguint millors posicions per a la dona dins d'aquesta, però això no vol dir que no hàgem de continuar lluitant. Res d'això, la lluita sols acaba de començar!

Helena Becker ha dit...

La manera en què Yolanda Domínguez, una gran artista visual, fotògrafa i activista espanyola, ha volgut transmetre que el masclisme ha de desaparéixer de la nostra societat resulta molt original. Ha comparat aquest defecte que tenim molts, el de ser masclistes, amb una malaltia, la qual patim sense que ens adonem i que pareix que no ens afecta però que pot tindre conseqüències molt diverses i, de vegades, terribles tant per nosaltres com per als altres.

Aquesta malaltia que es menciona al vídeo és ja una epidèmia que controla la nostra manera de pensar i d’actuar, i ens fa a poc a poc pitjor persones, i que afecta tant a homes com a dones. Però si tenim voluntat pròpia, podrem eliminar-la per complet i d’aquesta manera desapareixerà per complet del planeta.

El metge de la consulta que li ha diagnosticat la popular malaltia a Alejandro vol ajudar-lo a canviar, i això vol dir que és possible deixar de ser masclista. Per aquesta raó, si en alguna ocasió hem rebut un comentari sobre alguna que pensa que som masclistes, ha arribat l’hora de canviar! No hem de perdre temps. El fet que el món canvie per a millor depén de nosaltres, així que no et quedes quiet.

Edu Davinson ha dit...

El següent vídeo anomenat «La consulta», està creat i dirigit per Yolanda Domínguez i finançada per l'Institut Andalús de la Dona. El vídeo ens mostra un curtmetratge en el qual es representa una escena on un home és diagnosticat d'una “malaltia” que segons el metge que ho atén està molt estesa. Aquesta malaltia és el masclisme. El vídeo té com a objectiu únic i principal combatre i acabar amb el masclisme.

El vídeo intenta mostrar el masclisme com una mica més que una simple idea d'algunes persones. Pretén fer-nos entendre que és més greu del que molta gent pensa i que pot ser perjudicial per a un gran nombre de persones. Potser per a molta gent arribar a considerar-ho una malaltia és alguna cosa excessiva, no obstant això, la qual cosa sí que podem aclarir és que el masclisme és un ideal erroni enfront del pensament d'igualtat. Un altre punt pel qual aquesta campanya la denomina malaltia és el simple fet que afecta greument a les persones de l'entorn d'aquesta persona.

Com ja he dit en molts dels meus comentaris, el masclisme és un problema que encara perdura en la nostra societat i que amb el pas dels anys va millorant-se i solucionant-se gràcies a projectes com el del vídeo. El curt ens fa adonar-nos que el masclisme és un problema molt greu i que no és alguna cosa normal amb el que la gent haja de conviure. La meua opinió segueix sent la mateixa de sempre, cal seguir amb aquestes iniciatives per a combatre aquests problemes de la societat i fer-los desaparéixer.

Roxana Wolf 1Batx H ha dit...

el video d'aquesta setmana m'ha impressionat bastant, pel fet que al meu semblar és una nova forma de veure el Maschismo, és a dir en el video hi ha un home que decide anar al medico perquè li han detectat "masclisme", i el médico després d'unes preguntes li'l confirma.

Bé amb açò ens deixa veure en l'inici, que el masclisme és alguna cosa que suposadament aquesta eradicar i ara se li veu com una malaltia que cal guarir, però clar al mateix temps ens fa pensar que de certa manera és el que ocorre avui en dia, que per molt que li digues a un hombre que aquesta sent masclista, et dira que eres un exagerat o tan sol que el no li'l nota.

Asi que des d'aqueix punt, jo veria perfecte el veure el masclisme com una malaltia, ja que és alguna cosa que ens afecta greument a la mayoria de la gent, tant a homes com a dones.

carla stone ha dit...

La Consulta (Yolanda Domínguez, 2018). El vídeo forma part d'una campanya contra el masclisme, creada i dirigida per l'artista Yolanda Domínguez i finançada per l'Institut Andalús de la Dona. Té com a objectiu implicar els homes en l'eradicació d'una gran epidèmia social: el masclisme.
Com bé es diu al vídeo, les persones masclistes no són concents que ho són i cal ajudar aquestes per a curar-se i sortir d’aquesta malaltia per sempre. L’home que apareix al curtmetratge pensa que és normal ficar mots discriminatoris com «la melons» a una dona només pels seus pits, com si fos l’únic important i destacable de les dones o contractar a homes abans que a dones a la seua empresa perquè són més «eficients» a més de dir que les dones tenen problemes hormonals i que les fa menys útils, i que per tant prefereix a un home encara que siga menys capacitat que la dona només per ser home.
Aquesta imatge dels homes com a protectors i a insensibles, altre tema destacat al vídeo, és un problema no només per a les dones, sinó per a tota la societat. Perquè han de sentir-se protegides les dones per un home i no poden defensar-se elles? Perquè els homes han de ser insensibles?

Saúl Zetkin ha dit...

Un vídeo recomanable, sobretot per aquelles persones que pateixen de masclisme.

Una manera didàctica d'adonar-se de quins són els símptomes del masclisme, no acceptar-les com a iguals, en diferents àmbits de la vida. Professionalment perquè tenen la possibilitat de quedar-se embarassades, com si les seues dones no s'hagueren quedat embarassades i hagueren hagut de demanar una baixa per maternitat en els seus treballs, però clar com són les seues dones no és el mateix que siga una treballadora de la seua empresa.

"Els homes estan educats per a ser els millors i guanyar en tot", deixeu-me comunicar que l'actual Govern espanyol compta amb una majoria de dones ministres. Que siguen dones no vol dir que siguen menys llestes, superant moltes vegades als homes.

Increïble que en ple 2018 les dones hagen de seguir lluitant pels seus drets, per gent que pensa com el rol que juga l'actor representant als machitos. És hora de canviar d'una vegada i que els homes (majoritàriament) s'adonen que no hi ha ningú superior a ningú, som iguals i amb les mateixes capacitats i l'esperit de superació.

Javier Davidson ha dit...

Amb aquest vídeo, que s'ha realitzat amb la inestimable col•laboració de l'Institut Andalús de la Dona, Conselleria d'Igualtat i Polítiques Socials, Yolanda Dominguez vol implicar als homes en l'eradicació del masclisme.

“Fins ara s'han realitzat moltes campanyes que ens mostren les conseqüències negatives que la cultura masclista té en les dones, però estic segura que molts homes estan desitjant ser part activa del canvi i construir models que ens facen molt més lliures i ens permeten tenir relacions més sanes i igualitàries.” Diu l'autora.

Estic segura que ja ho heu escoltat abans: el masclisme és un mal social que està pertot arreu i que tant homes com a dones ho assumim a través de la cultura com a part de la normalitat. Ho patim, però també ho propaguem cada dia a través dels nostres gestos quotidians.

Em sembla una genial forma de combatre al masclisme, una forma original i diferent però que alhora llança molt bé el missatge que vol transmetre. Tant la informació sobre comportaments masclistes, sobre com adonar-se i evitar-ho o corregir-ho. Com a societat ens toca actuar i posar remei de forma conjunta a aquest virus que menyscaba el nostre benestar i per a açò, deconstruir el model de masculinitat és una de les tasques que hem de dur a terme.

El masclisme es pot combatre. Com diu un dels personatges d'aquesta història "Només cal detectar-ho a temps, amb una mica d'esforç i molta voluntat es pot corregir".

Anònim ha dit...

Que tienen en comun las mujeres y las baldosas? Que si las pegas bien desde el principio luego puedes pisarlas todas las veces que quieras
#ELHUMOR

Rosa Sanchis ha dit...

Brigitte Vasallo explica molt bé què és l'humor opressiu i/o els límits a l'humor:

"Pero hay una diferencia clara entre la sátira y el humor opresivo, la sátira para serlo tiene que apuntar hacia arriba o apuntar hacia dentro, lo que apunta hacia abajo, el típico chiste sobre la tía violada, sobre el negro… eso es humor opresivo, que le hace gracia a quien está en el privilegio, a las demás no nos hace gracia. Porque las demás somos las que a partir de esos chistes salimos a la calle con miedo a ser violadas.”

Font de la cita: http://barcelones.com/actualidad/brigitte-vasallo-%E2%80%9Ccuando-la-satira-apunta-hacia-abajo-es-humor-opresivo%E2%80%9D/2015/04/

tatiana 2 fpb Administración ha dit...

En este video de “la consulta” creada por Yolanda Domínguez, es una metáfora donde nos explica que el machismo es una enfermedad, que mucha gente de nuestra sociedad lo sufre, y puede acabar muy mal, ya sea con tu muerte o con las de tus seres queridos.

Como bien explica el vídeo las personas machistas son conscientes de que lo son, como el hombre que sale en el cortometraje que piensa que es normal llamar a sus compañeras de trabajo con motes “cariñosos” como “melones”, “cardo” , como si el físico de una mujer es lo único importante y destacable de las mujeres, o contratar a hombres en vez de mujeres porque se dice que los hombres son mejores para el trabajo, como no tienen problemas hormonales , por esa razón prefieren a un hombre aunque sea menos capacitado que la mujer.
No nos olvidemos la otra parte del vídeo donde el hombre dice que es protector e insensible, pero eso también es un problema y no solo para las mujeres si no para toda la sociedad,
¿Por qué nos tenemos que sentir protegidas por un hombre y no por nosotras mismas?
¿Por qué los hombres tienen que ser insensibles?
Yo como mujer y muy orgullosa de serlo, me siento ofendida cuando a sus compañeras de trabajo les pone esos motes, (que ya los he nombrado antes) porque todas tenemos nombre y no tenemos porque permitir que nos llamen a nosotras con motes que no sean nuestros nombres.
¿Entonces vosotros creéis que las personas tenemos que sufrir estos comentarios machistas?
Nunca es tarde para curarte del machismo.

Una maestra ha dit...

El trabajo de Domínguez es extraordinario. Gracias por mostrárnoslo.

Andy Wolf ha dit...

Definitivament el masclisme és una malaltia i com podem veure en molts dels casos la persona que exerceix l'actitud de masclista no ho nota. Vídeos com a est ens ajudar a veure actituds que *alomejor en algun moment de la nostra vida haguem tingut però com bé diu el Doc. “sempre hi ha guareix si s'arriba a detectar a temps”. Una cosa que em va semblar molt curiosa és els símptomes que pot tenir la persona que ho pateix ja que les conseqüències que pot arribar a tenir si no es guareix temps arribant fins i tot la mort!

Unknown ha dit...

El video tracta de un chic anant al metje perque li han dit que te un problema, el metge li pregunta questions de la societat masclista com si ell contrata antes a un home que a una dona, li contesta sempre amb comentaris masclistes que es lo que fan molts homes de esta societat, els homes pensen que les dones son menos resolutives per al treball, que es queden embarassades i trreballen menos etc, lo del piropo es algo molt normalitzat en la societat de hui en dia i per desgràcia molts homes pensen com este, quan li diu que es masclista es riu i no se ho creu, un altra actitud de els homes de hui en dia. Masclista io? Si jo a la meua mare la respecte!! Ja, el problema es que no debem respectar soles a les dones que ens importen, deguen respectarles a totes per igual. Miles Alexander. 3C

Tania de Gouges ha dit...

En aquest vídeo anomenat «La consulta» creat i dirigit per l'artista Yolanda Domínguez i finançada per l'Institut Andalús de la Dona; es planteja una campanya contra el masclisme poc habitual, a causa del fet que, el masclista va al metge per tractar-se.
El més normal a les campanyes masclistes és que el que pateix malaltia s’adone per altra Font i no pel metge, és a dir d’aquesta manera estem difonent l’idea que el masclisme és una malaltia que s’ha d’eliminar degut que així ho és.


Les dones tal com es diu al vídeo, em de suportar que els hòmens ens posen mots, ens diguen “pirops” pel carrer i ens tracten de manera diferent i encara pensen (alguns) que a nosaltres ens agrada tot això. La diferencia al gènere, la notem en moltes converses, quan es parla d’esports, de treball, de videojocs… Inclòs a l’àmbit familiar el germà sempre tindrà un tracte diferent pel fet de ser xic i açò ha de canviar.


Tots som persones i som iguals, uns genitals no són impediment perquè les dones fem el que fan ells, però el problema ve de lluny tenim l’herència de l’home com el fort de la relació la pedra que mai plora i la dona com la floreta que s’ha de cuidar i protegir perquè si no és res… Aquesta imatge dels homes com a protectors és tema destacat al vídeo, és un problema no només per a les dones, sinó per a tota la societat. Perquè han de sentir-se protegides les dones per un home i no poden defensar-se elles? Hem sent ofés per tot el que cal ser si ets un home, jo no vull ser gens d'allò, vull ser lliure i fer el que em done en gana.

David Stone ha dit...

Bon dia, el masclisme ha sigut una càrregues des de fa molt temps, que lamentablement tenim a dia d'avui, ja siga un masclisme clarament visible, com pot ser el que la dona sempre s'ha d'encarregar dels xiquets, en cas d'una parella heterosexual, o un micro masclisme com és el mateix llenguatge templa un "coñazo" alguna cosa dolent, i alguna cosa bé és la "polla".

És veritat que s'ha avançat molt, però no prou, mentre hi haja masclisme la societat no podrà tenir igualtat, jo espere el dia en el qual home i dones tinguen igualtat, però amb aquesta societat patriarcal serà difícil de fer, caldrà acabar amb anys anys de clixés, però finalment es podrà aconseguir.

Ana Ramos(2FPB ADM) ha dit...

La Consulta” és un vídeo pertanyent a una campanya contra el masclisme, creada per Yolanda Domínguez. És curiosa la manera en la qual es presenta el problema, la manera en què es planteja aquesta “malaltia social” que està cada vegada més present i que ha de ser, com qualsevol malaltia, curada.

Quan el pacient, entra per la porta li assegura al metge que no s’ha de preocupar, que no té una malaltia real, que ha anat perquè li ho han dit però que, en realitat, ell sap que està perfectament. Al final del vídeo descobrirà, que està “malalt”. Amb açò s’intenta representar el fet que la majoria dels homes masclistes creuen, però em refereix al fet que creuen de veritat, que no són masclistes, que com és possible si amen a les dones, si les dones són la seua vida.

Quan el pacient accepta que pateix la malaltia, li pregunta al metge que què li pot passar, ja que en la seua opinió, no és una malaltia greu. Aquest li contesta que, depenent de com de desenvolupat estiga, pot convertir-lo en pitjor persona, ferir aquells que estén al seu voltant, perdre amistats valuoses, perdre a la família, acabar en multa econòmica, fer que acabe en la presó i, per últim, pot causar la seua mort i la dels seus éssers volguts.
El pacient li pregunta si hi ha solució, si és possible curar aquesta malaltia, i el metge respon que necessita esforç i voluntat, però que aquesta malaltia, el masclisme es pot curar.

El masclisme és un problema que es pateix molt en aquesta societat, , la gent no s’ho nota, però el seu voltat se n’adona i ho pateix i molt, per culpa d’açò moren milers de dones cada any, ja siga per violació, per maltractament domèstic, abús sexual, etc.
M’ha agradat molt el vídeo perquè encara que el masclisme cada vegada es redueix més i la gent cada vegada està més conscienciada, encara afecta molta gent, tant víctimes com per part dels masclistes que la sofreixen.

Espe Thompson 1BAA ha dit...

Alguns homes tenen el problema de que son masclistes. Aquest vídeo ho explica molt be el procés. Va poc a poc, per tant els homes no es donen compte de el que estan fent. Per això s'ha de anar amb molta cura, perquè poden arribar a fer coses molt males.

Per exemple, el metge li preguntava si a l’hora de contractar a persones en el treball contractava abans a homes que a dones. El home contestava que sí, i la explicació que donava era que si contractava a dones, si es quedaven embarassades, els tindria que donar un temps de baixa i per tant no li eixia rentable. A demés de açò, dia altres coses, com que els homes eren molt mes treballadors. Aquests casos es seguixen donant avui en dia. Desgraciadament.

Moltes dones estan sense treball perquè els homes, o inclòs a algunes dones, no volen contractar-les perquè no son bones en el seu treball, encara que siga mentira. Un altre problema que hi ha es que el salari de les treballadores es mes baix que el dels treballadors. Aso no te ningún tipus de sentit, perquè tots treballem i tots tenim dret a cobrar el que es degut.

El home que anava a la consulta en el vídeo preguntava: «paro, doctor, ¿esto tiene cura verdad?». El problema es que s’ha anat generant al llarg dels anys, des que nasquem amb els joguets, els anuncis, els programes, ja van fent créixer eixa «flama» masclista al seu interior.

Tenim que anar amb molta cura en el futur, si tenim fills. Perquè la seua educació va a significar tot. Per això tenim que inculcar-los a que tracten a tots per igual.

Raul Ward 1baa ha dit...

Les dones hui dia continuen sent tractades amb inferioritat per part dels homes, molts d’ells no s’adonen de que tenen una actitud masclista.

En aquesta societat en la que es suposa que les persones han evolucionat no es pot permetre que les dones continuen sent tractades amb inferioritat. Moltes vegades, les persones que fan comentaris masclistes no s’adonen que ho fan ja que es una actitud que abans era normal, però actualment aquestes comentaris no son normals, i això es el que hi ha que cambiar, la actitud de les persones, i la manera de veure a les dones, ja que molta gent no ho veu així, les dones col·laboren com o mes que els homes en tot. Després tots el homes volen que els respecten però ells no ho fan amb les dones. També hi han micro masclismes que pot ser cap de les persones presents davant d'aquests comentaris no s’adonen, exemple: «Una dona i un home a un bar, el cambrer anota una cervesa i una coca-cola, i dona la cervesa a l’home i la coca-cola a la dona, justament a li'n reves» Hi ha que acabar amb el masclisme.

En conclusió, si tots som iguals perquè unes persones tracten a altres amb inferioritat? Tots som iguals. Esperem que aquest tema millore, però hi ha que lluitar molt.

Marta Nelken i Jessica Zambrano de 1 Humanitats ha dit...

En aquest vídeo anomenat “La consulta” creada i dirigida per l'artista Yolanda Domínguez i finançada per l'Institut Andalús de la Dona; podem observar una representació d’un curt que té com a objectiu conscienciar principalment als homes de la gran epidèmia social anomenada MASCLISME.

Per a qui no ho sàpiga, el masclisme és una espècie d’epidèmia, que es transmet de pares a fills i així successivament, encara que a poc a poc la gent es va conscienciant de què els homes i les dones han de tindre els mateixos drets, però n’hi ha d’altres que segueixen ancorades a segles anteriors quan la dona havia de ser l'esclava de l ‘home i ell tenia més privilegis, però aquest model de família està canviant progressivament en la societat de l’actualitat.

El curt que hem vist ha sigut, per a nosaltres, una bona manera de mostrar el que és de veritat el masclisme, i que, n’hi ha vegades, que la gent no es dóna compte de què és masclista o de què té una actitud masclista fins que s’ho diuen, i encara no ho volen admetre. El no admetre-ho pot significar que eixa persona s'assenta avergonyida de tindre eixe pensament i que de veritat vol canviar, o pot significar tot el contrari, que eixa persona estiga a favor i pense de veritat què les dones siguen menys que ells, que tinguen menys drets, menys llibertat...

El vídeo tracta sobre un empresari que prefereix contractar a homes que a dones en la seua empresa perquè segons ell, són més «eficients» a més de dir que les dones tenen problemes hormonals i que les fa menys útils, i per tant prefereix a un home encara que siga menys capacitat que la dona només per ser home.I d’aquesta manera les discrimina però cal afegir que aquesta situació és actual i les dones són contractades de manera menys freqüent en empreses i li paguen un 30% menys que els homes, i ací cal preguntar-se, en quin món vivim? Si se suposa que estem progressant, per què cada vegada eixe percentatge es fa més gran? Hem de ser coherents amb el que volem, si volem que les coses canvien, tot ha de canviar.

Per finalitzar voldríem deixar clar, que esperem que en un futur no llunyà, aquesta epidèmia de masclisme s’acabe i que no hi haja cap diferència entre sexes perquè tots som persones i hem de tindre els mateixos drets.

Lucía Stone i Mireia Adams ha dit...

Aquest article parla principalment del masclisme. Les persones masclistes pensen que la seua actuació masclista és normal, ja que d'ençà que naixem s’assigna al nostre ser un comportament determinat.

Encara que hi ha un avanç indubtable, la dona continua formant part d'una societat que per cultura de la forma d'entendre el gènere, l'ha rellevat des de sempre a una situació de desigualtat.

Molta gent pensa que és normal, que la neteja siga per a les dones i les decisions importants per als hòmens.

Aquesta societat de hui en dia és molt masclista sense donar-se compte, tracta a la dona com un objecte o com una secretaria és a dir per a fer comandes.

L'home s'imposa com un símbol de fortalesa, com la frase feta “amb dos collons“. Per exemple si busquem homenia en el diccionari tindrem la definició de “Qualitat bona i destacada d'home, especialment l'enteresa o el valor”.

Quant als anuncis televisius de neteja és evident que el personatge principal és la dona. Anuncis de lleixiu, de roba, de llavadores... i per cert, en la majoria d'anuncis de reparació de llavadores, eixos que podem trobar en Internet en nombrosa quantitat, en la premsa i inclús en la televisió, eixirà un home reparant-la.

No és estrany que abans de contractar-te, et pregunten pels teus plans futurs relacionats amb la maternitat. Hi ha una idea preconcebuda que la maternitat afectarà el teu treball, però la paternitat no. Per això, si eres dona, i estàs en edat de tindre fills hi ha possibilitats que no aconseguisques eixe treball. És injust, però és la trista realitat.


La veritat és que aquesta ideologia és summament negativa i danyosa no sols per a dones, sinó també per als hòmens. El masclisme no sols domina i obliga la dona a mostrar-se com dèbil i submisa davant de l'home, sinó que planteja que el mateix siga capaç d'arribar a un poder social i intel·lectual dels quals no tots els hòmens són capaços en la realitat.


Finalment he de dir que el masclisme és danyós per a la societat perquè ens tanca a tots en un sol motle. Ensenya a hòmens i a dones a pensar d'una determinada manera, i encara que podem pensar que els hòmens gaudeixen de més llibertats, tot canvia quan se'ls obliga a ser el suport de la casa i se'ls ensenya als xiquets a no mostrar emocions perquè no és cosa d'homes.

Rodrigo Wolf i Tayra de Burgos ha dit...

El vídeo forma part d'una campanya contra el masclisme, creada i dirigida per l'artista Violant Domínguez i finançada per l'Institut Andalús de la Dona. Té com a objectiu implicar els hòmens en l'eradicación d'una gran epidèmia social: el masclisme. En el vídeo es mostra una consulta d'un doctor i que entra un home que diu que els seus sers volguts li han manat ahí però que l'esta perfectament. El doctor comença a fer-li preguntes com si a l'hora de contractar empleats , si preferia xics o a xiques. El diu que preferix contractar xics, perquè els xics fan les coses millor i no tenim els nostres dies com les dones. També li pregunta : sempre has de portar el comandament de tot?, a la qual cosa el li contesta dient : claro,en ma casa m'han ensenyat a ser el millor , m'han ensenyat qui porta els pantalons. Llavors el doctor li diu que el masclista , que havia de corregir-ho prompte o ser masclista li provocaria perdre als seus sers volguts , anar a la presó i en casos extrems la mort dels seus sers volguts i la seua. Llavors l'home li diu que farà els possible per a no ser masclista . Nosostros creiem que el masclisme cada vegada és major , però això és degut als micromasclismes , com tirar floretes a una xica de forma vulgar i moltes mas coses així . Eixe tipus de coses s'han de radicar perquè fa molt dany a les dones i a la societat. La clau és fer als altres el que a tu t'agradaria que t'hiceran , però sempre amb igualtat entre hòmens i dones.

Maica Woolf ha dit...

Comentari de text”La consulta”

Aquest vídeo dirigit per Yolanda Domínguez, tracta el tema del masclisme com una malaltia greu que pateix molta gent hui dia i que pot acabar malament, amb la mort dels teus éssers més estimats.

El vídeo comença amb un home entrant a una consulta i li diu al metge que li revise un informe que li han donat, però ell tota l’estona diu que és una tontería. Quan el doctor acaba de llegir l’informe, li fa unes preguntes a aquest home. En aquestes preguntes, l’home comença a dir una sèrie de coses masclistes, però ell s’intenta excusar, ja que ell ho veu totalment normal.
Quan el doctor acaba amb les preguntes li diagnostica una malaltia molt comuna en la societat anomenada masclisme.

L’home pensa que això no és possible, ja que ell mai ho ha sentit. El doctor diu que és una malaltia que tu mateix no te la notes, però els altres sí.
El doctor li diu que aquesta malaltia es pot curar, si fica de la seua part, i que així deixarà de sentir la necessitat d’estar sempre per damunt dels altres i de pensar que està per damunt de les dones.

En conclusió vull dir que el masclisme és un problema que hui dia cal reduir i eliminar-ho, ja que és roin per la societat. Però a la mateixa vegada els anuncis fan separacions per sexes, colors i demés.

Adrian Wolf i Ernesto West de 1ºH ha dit...

Bon dia, som Adrian Wolf i Ernesto West de primer de batxillerat humanístic i avui comentarem aquesta entrada, perquè ens ha paregut interessant el contingut d’aquesta i la reflexió interessant que es pot fer.

Aquesta entrada tracta sobre un vídeo que forma part d’una campanya realitzada per l’artista Yolanda Domínguez i finançada per l’institut Andalús de la Dona. Aquesta campanya té com a objectiu l’implicació dels homes en la lluita contra el masclisme en la societat.

En aquest vídeo, l’artista posa al masclisme com si fos una enfermetat, ja que ho es en certa mesura. En el vídeo es mostra una consulta medica on «Alejandro» un masclista, que no s’adona de la gravetat de la situació, va a visitar a un metge alegant que no li passa res, que està molt sa i que els seus amics i familiars li havien demanat que visitàra un metge. Una vegada en la consulta, el metge decideix fer-li una série de preguntes com: «Ultimament vosté ha preferit contractar homes que dones a la seua empresa?» o «Vosté cuan parla de dones, fa referencia al seu aspecte físic». A les que ells contesta diguent que coses com que prefería contractar homes a dones perquè treballen millor o perque no es queden prenyades, cosa que no es coherent, ya que sí es queden prenyades es per a tindre un fill, no perquè siguen vagues o no vullguen treballar. I Alejandro també veu normal tractar i nombrar a les dones per les sues cualitats físiques i no per el seu nom.

A més a més el protagonista deixa clar la seua necessitat de dominar la situació argumentant que es així per la educació que ha rebut, és a dir, que l’han inculcat el masclisme. També mostra que ell té la necessitat de protegir a la seua «txurri», deixant clar que no és pot protegir ella mateixa i tractant-la d’inferior.

Després d’aquesta ronda de preguntes, el metge determina que Alejandro pateix de Masclisme, a lo que aquest reacciona negant-ho i diguent que ell no nota res i el metge contesta diguent que la culpa és de la societat i començà a explicar-li les consecuencies de ser masclista. Finalment Alejandro accepta fer cas al metge i deixar de ser masclista.

En la nostra opinió, nosaltres creguem que aquest vídeo ilustra una realitat diària que es dona en moltes persones, que creuen que no són masclistes, però la seua manera de predre decisions i d’actuar es delata i estem d’acord amb la reflexió del metge diguent que la culpa es de la societat que ens inculca una séries de valors que per a l’únic que serveixen es per a discriminar a altres persones.