8 d’oct. 2018

Intersexualitats

El terme hermafrodita procedeix de la mitologia grega. Hermafrodit va ser el fill d’Hermes –déu de les fronteres i missatger de l’Olimp– i d’Afrodita –deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat. De son pare va heretar el gust pels viatges, i de sa mare, l’atractiu. En un d’aquests trajectes va decidir refrescar-se banyant-se en un estany. La seua bellesa era tan gran que la nimfa de les aigües Salmacis es va enamorar d’ell, però davant la negativa d’Hermafrodit, el va arrossegar al fons del llac, i va demanar als déus que els fongueren en una sola persona. Des d’aleshores, Hermafrodit reuneix en un mateix cos els valors i atributs masculins i femenins.
En el món animal o vegetal, l’ésser viu hermafrodita posseeix els òrgans masculins i femenins alhora, o un òrgan mixt, de manera que pot produir cèl·lules masculines i femenines. Aquest terme està en desús per a referir-se a persones, i a més, no es coneix cap ésser humà amb la capacitat de produir tant òvuls com espermatozoides. Les denominacions més actuals són intersexualitat o DSD (Disorders of Sexual Development, Anomalies del desenvolupament sexual), termes paraigües per a referir-se a persones que tenen una configuració anatòmica (dels genitals externs i interns), hormonal i/o genètica que no es correspon amb els paràmetres típics de dona o d’home, i que socialment es consideren ambigües o mixtes.
L’activista intersex argentí Mauro Cabral defineix així la intersexualitat.[i]
“Comencem pels intersexuals. Qui són? Qualsevol que haja nascut amb un cos sexuat diferent a la mitjana femenina o masculina, i en particular els qui van ser sotmesos a intervencions mèdiques per a corregir-ho, i els qui han sigut i són violentats pel maltractament familiar, social i institucional d'aquesta distinció. On estan? A tot arreu. Com se’ls reconeix? No se’ls reconeix, passen inadvertits entre la gent perquè són aquesta gent: la veïna heterosexual, el capellà donant missa, el gai de la mà amb la seua parella, la lesbiana a l'escala de la facultat, el porter bisexual, la travesti que agafa un taxi amb dues amigues, el transsexual que atén el quiosc, l'àvia, l'oncle, la fillola, la cosina, el conegut del bar, la cunyada d'algú. Qualsevol persona pogué haver nascut amb un clítoris “molt” llarg o un penis “molt” curt, amb testicles que no van descendir, o amb ovotestes, sense vagina, amb el foradet per a orinar al costat o a la base del penis, amb cromosomes XXY o XO, amb algun dels múltiples cossos sexuats que la medicina va anomenar primer en la llengua de les “síndromes”, i ara en la dels “trastorns”. Aquells als qui es diu intersexuals som en general homes o dones que encarnem una diferència entre tantes: en nosaltres, el gènere masculí o femení es va inscriure literalment i amb violència, a través de procediments que cercaven convertir-nos carnalment en homes i dones iguals als altres.”
No hi ha acord sobre el nombre de persones intersexuals al món. La biòloga nord-americana Ann Fausto-Sterling assenyala que l’1,7% dels nadons presenta alguna forma d’intersexualitat, i que entre un 1 i un 2 per mil de criatures és difícil respondre a la pregunta: és xic o xica? Altres estudis parlen d’1 nadó per cada 4.500 naixements. D’altra banda, no tots els bebès amb intersexualitats naixen amb genitals externs ambigus, ni les seues famílies o el personal mèdic han de decidir-ne el sexe “oficial”. També hi ha una gran variabilitat respecte al moment en què es “descobreix” la intersexualitat –abans de nàixer, en el naixement, en l’adolescència o, fins i tot, en l’edat adulta–, no sols per la diversitat biològica sinó pel secretisme que tradicionalment l’ha acompanyada.
Atesa la variabilitat de situacions intersexuals i de vivències, autores com Gregori (2015) prefereixen parlar d’intersexualitats o d’estats intersexuals. A més a més, el terme disorder o anomalia ha estat considerat patologitzant per part de col·lectius intersex, que prefereixen parlar de Differences of Sexual Development (Diferències del desenvolupament sexual o Desenvolupament sexual diferent o divers). Amb tot, l’activisme intersexual encara no té molta presència a l’estat espanyol i hi ha encara poques persones que es visibilitzen com a tals.
Tot i que la situació està canviant, molts bebés intersexuals són sotmesos a cirurgies correctives que pretenen normalitzar uns genitals que en la major part dels casos no causen dolor ni són perjudicials per a la salut. Els arguments mèdics pretenen evitar l’angoixa de les famílies, el dany emocional que se suposa que patirà el nadó pel rebuig social i els problemes juridicoadministratius derivats de la indefinició. La majoria d’aquestes intervencions solen anar encaminades a convertir els nadons en xiquetes, ja que és més fàcil llevar (un clítoris considerat massa gran) que posar (convertir un penis xicotet en un de gran), i perquè per al model hegemònic, la sexualitat és sinònim de coit heterosexual, i una dona i un home “funcionals” han de tindre, respectivament, vagina i penis (d’una mida estàndard). L’activista intersex nord-americana Cheryl Chase ha denunciat que la mutilació genital africana es considera un ritual bàrbar que desfigura; en canvi, l’extirpació dels clítoris dels bebés intersexuals s’anomena cliteroplàstia i es considera una pràctica científica que normalitza una desviació.
Un professional mèdic que tracta persones intersexuals declarava en una entrevista:
“[…] estuvimos comentando este caso, la niña ya tiene 12 o 13 años y claro, estuvimos comentando con la madre que hay que hacerla niña funcional, hay que hacerle una vagina funcional […] Es la madre la que, con las conversaciones que tenga con la hija es cuando deciden cuando hay que hacerle, porque una vez que hayas hecho una neovagina, hay que usarla. Si no, muchas veces se atrofia, o se… Es complicado. Debe mantenerla en condiciones, tienen que usar dilatadores o rollos de estos. Entonces es preferible cuando la niña, digamos por sus apetencias, va a tener relaciones sexuales, es cuando ya se hace la operación; se hace la neovagina para que la use.” (Entrevista a PE, juny de 2005).[ii]
Aquest professional mèdic pressuposa el moment en què començaran les relacions i que aquestes seran coitals i periòdiques, ja que, si no és així, s’atrofiarà el teixit.
La intersexualitat curtcircuita el sistema sexe-gènere i el binomi home-dona com a natural i immutable i, tal com afirma Fausto Sterling, la gran variabilitat de l’anatomia humana sembla apuntalar que la interpretació de les diferències sexuals està construïda culturalment.


Píndola informativa elaborada per Rosa Sanchis per a la guia d'educació sexual "Els nostres cossos, els nostres drets" (Generalitat Valenciana, 2018)

[i] CABRAL, Mauro. “Ninguna víctima”. Suplement Soy en Página 12. 14 de novembre de 2008.

12 comentaris:

Raul Paul ha dit...

Des de sempre s’ha anat agrupant les persones en xic i xica, però si no es diferència el membre genital? Que és, xic o xica? Sempre s’ha intentat o s’ha considerat que hi ha que agrupar una persona si es xic o xica, y el problema sorgeix quan un xiquet naix con un membre que no s'he pot clasificar en xic o xica. Aquest és un problema, perquè aquella persona que no es pot clasificar tindrà problemes socials perque no sap que gènere és i com te que vestirse com a persona intersexual.

Pense que en la societat que tenim on hi ha mes de 7 mil milions de persones on mes d’1% de la població es intersexual, hi ha que considerar a aquestes persones com un tercer gènere, perque no son poca gent am aquest tercer gènere, es el contrari, hi ha moltes persones així i que no tenen ningú gènere sexual determinat, hi ha que fer un «nou» gènere per q que aquestes persones no es estiguen apartats de la societat o considerats que no són persones per el simple fet de que no es pot classificar en home o dona.

per acabar

Sergio Woolf 1º Batx ha dit...

L’intersexualidad és una variació orgànica per la qual un individu presenta discrepància entre el seu sexe i els seus genitals, posseint per tant característiques genètiques i fenotípiques pròpies d'home i de dona, en grau variable. Pot posseir, per exemple, una obertura vaginal, la qual pot estar parcialment fusionada, un òrgan eréctil (entre penis i clítoris) més o menys desenvolupat i ovaris o testicles, els quals solen ser interns.

Ann Fausto Sterling assenyala que l’1.7% dels nadons presenta alguna forma d’intersexualitat, i que un 1 i un 2 de per mil criatures és difícil respondre a la pregunta: és xic o xica?

La sexualitat no es separa solo en el sistema home-dona, en l’anatomia humana hi ha una gran varietat de interpretacions de les diferéncies sexuals.

Clara Campoamor ha dit...

Intersexuals, qui són? Qualsevol que haja nascut amb un cos sexuat diferent de la mitjana femenina o masculina, actualment la intersexualitat és més habitual del que pareix, hi ha intervencions quirúrgiques per definir un sexe. Però en la meua opinió pense que eixe és moltes vegades el quid de la qüestió, perquè moltes persones naixen intersexuals, però és en el mateix part on els metges decideixen personalment i lliurement el sexe de la persona sense consultar, i a vegades les persones intervengudes no estan contentes amb el sexe imposat, o simplement no es volien definir en un sol sexe.

I que passa si ets intersexual i no et vols definir ni com mascle, ni femella? La societat en general no suporta les coses indefinides o que no poden explicar, com per exemple; has de ser xic o xica, has de ser homosexual o heterosexual. Però que passa si ets intersexual o bisexual? No ets una persona igualment?

En general hem de deixar de pensar tant a definir i etiquetat a tots, les etiquetes per a la roba i la llibertat d'expressió per a les persones.

Personalment crec que la intersexualitat no és cap malaltia, són persones que naixen sense sexe definit, i gràcies a tots els avanços de la medicina si vols definir-te amb qualsevol dels dos sexes, pots operar-te i així ser com de veres et sents.

Vanessa Stone (1 Batx Arts) ha dit...

Sembla que el concepte diversitat, que està a l'ordre del dia, només abarca l'orientació i la identitat sexual, no obstant hi ha una part molt menys visibilitzada: la intersexualitat.

Per a aquells que mai hagen sentit parlar d'aquest terme, l'intersexual és aquella persona que naix amb els òrgans sexuals propis d'ambdós sexes: masculí i femení, desenvolupats en major o menor mesura (un clítoris massa gran o un penis massa xicotet segons l'estàndard). Com que no és un tret que s'expresse exteriorment, passen desapercebuts, per tant no és d'estranyar que aquest siga un tema tan poc visibilitzat, sobretot a Espanya.

I en conseqüència, molts intersexuals es poden sentir, d'alguna manera desplaçats, avergonyits davant situacions quotidianes com canviar-se als vestuaris del gimnàs, anar a la piscina... fins i tot a l'hora de conéixer una possible parella sexual, ja que no tothom coneix i entén la seua situació i els poden rebutjar, malgrat que no hauria de suposar cap inconvenient. Una vegada més, veiem com el problema resideix en l'educació sexual i la desinformació.

Ara bé, se'ns planteja un altre conflicte més enllà de la poca visibilitat que rep aquesta part de la societat, de la qual no es coneix el nombre exacte d'individus. La mutilació, aparentment justificada, d'aquestes considerades malformacions per molts metges. Aquestes persones com tu i com jo són sotmeses a operacions per tal d'extirpar una part perfectament sana del seu cos sense el seu consentiment, ja que són encara bebés. No hauria de ser açò decisió de cadascú el que vol fer amb el seu cos? No hauria de deixar de considerar-se com una malformació no encaixar amb el que se suposa que és normal? No hauríem de deixar d'intentar classificar a tothom en home o dona? No hauríem de sentir-nos simplement persones?

Mireia Arendt ha dit...

Per la meua experiència personal puc assegurar que, o almenys ací a Espanya, la majoria de gent es troba en la tessitura de posseir informació molt escassa sobre la intersexualitat. O, si m'apures, fins i tot podria dir que hi ha gent que ni tan sols tenia coneixement de la seua existència. La qual cosa diu molt sobre la visibilitat que se li atorga al col·lectiu.

Al meu entendre hi ha un gran nombre de coses que s'estan fent malament sobre aquest assumpte. La primera d'elles, que es considere un trastorn a aquesta condició física pel simple fet que siga diferent al que la societat considera “normal”. En segon lloc, el fet que es considere necessària la intervenció mèdica per a corregir-ho, amb la finalitat de que les persones en aquesta situació no es vegen violentades per ningú, en comptes de fer veure a la gent que es creu en el dret de fer sentir malament a les persones intersexuals pel fet de ser-ho, que aquest abús no es correcte.

Jo crec fermament que el gènere és una construcció social. Amb açò vull dir que em sembla meravellós que cada persona s'identifique amb un gènere o un altre, amb cap dels dos, amb els dos o de la manera que li faça sentir-se més còmoda. I no entenc per qué ens veiem en la necessitat de encasellar-nos com dona o home segons el que la societat diu que som depenent dels nostres genitals i la nostra forma d'expressar-nos o comportar-nos. No pot una persona amb vagina identificar-se com un home? Per qué una persona intersexual ha de tindre l’obligació de etiquetar-se com una cosa o una altra? Què se suposa que vol dir tenir un comportament femení o masculí?

Helena Campoamor 1 Arts ha dit...

Les persones intersexuals són aquelles que no segueixen la mitja sexual masculina o femenina, és a dir, són els homes i les dones que són diferents perquè tenen una suposta malformació. I que és realment ser “normal”? És ser, simplement, el que la societat diu que està bé i que per tant és acceptable.

Jo, personalment, no entenc per què has de ser xic o xica, blanc o negre, heterosexual, bisexual, gay o lesbiana… Que no hi ha més? Hi ha persones que no tenen per què sentir-se identificades amb un sexe o altre, i això és completament comprensiu. Em pareix inacceptable que estiguem en el segle en el qual estem encara s'haja de designar un sexe en quasi totes les situacions que vivim. També, per a mi, és incomprensible que ja des de nadons hi haja bebés que són sotmesos de cirurgies per a corregir els errors que tenen en els seus aparells sexuals. És a dir, estan corregint una suposada "malformació" d'una persona que no pot ni parlar i que a lo millor en un futur no se sent identificat amb el gènere que li han imposat o bé el metge o bé els propis pares, perquè realment, si quasi tots aquests casos el que fan és convertir-les en xiquetes estripant-li el clítoris és com la mutilació femenina africana i estan desfigurant un cos igualment.

Per últim, em pareix que estem fent alguna cosa mal per a que moltes persones no sàpien res de la intersexualitat i tampoc ho entenen o no el volen. En la meua opinió, deuríem tractar aquests temes des de xicotets, ja que així les persones en aquestes situacions no es sentiran rebutjades ni les altres persones les rebutjaran. A més a més, així tots serem lliures d'identificr-nos amb el que vulguem i no amb el que ens imposen.

Anònim ha dit...

Hola som Vanesa i Lydia .

Volem comentar sobre la intersexualitat ja que es un tema polèmic perquè son discriminats per ser diferents als altres, per no seguir a la societat definint-se com dona u home.

Hi han metges que pressionen als pares del recents nascuts per a que operar-los la majoria dels casos sense sofriment perquè tinguen clítoris o penis per a evitar les angoixes de les famílies, el dany emocional que suposa que patirà el nadó pel rebuig social i els problemes
juridicoadministratius derivats de la indefinició i per poder fer l’acte sexual.

En altres països les mares sense el permís de les seues filles li tallen el clítoris perquè diuen que manen sobre la vida de les filles.

Aquest es un tema que te que avançar a la societat d’ara i no discriminar a ningú per la seua condició física, social, religiosa... no tot te que ser home o dona com se’ns ha educat des de xicotets i no s'han de estar obligats a operar-se per a aconseguir el genitals que la societat vol que tinguen.
També han de deixar d'educar als xiquets amb què si tens penis eres xic i si tens clítoris eres xica.

santiago paul ha dit...

El tema que es parla en aquest text és sobre la intersexualitat, el qual apareix en l'1,7% dels recents nascuts. És un fenomen en el qual l'ésser viu hermafrodita té tant els òrgans masculins com femenins alhora, o un òrgan mixt en el qual pot produir cèl·lules tant masculines com femenines. Actualment són conegudes com anomalies del desenvolupament sexual.

¿Qui són els intersexuals? Són les persones que han nascut en un cos sexual diferent i en el qual no se senten identificats. En el text apareix l'idea de que els metges fan cirugies als bebès per ha corregir les anomalies intersexuals i en el qual pense que en un futur aquest bebè podrà tindre problemes d'identitat sexual.

Jo pense que aquest és un tema molt delicat en la nostra societat, ja que en ple segle XXI la societat deberia d'ajudar a aquestes persones sense prejutjar-les, està l'exemple de les xiques que volen canviar-se a ser un xic i al reves i no és raó per a tractar-les diferent. Tinc un caso d'un familiar indirecte que va tindre una anomalia i va nàixer amb els dos sexes, els metges decidiren deixar-la com xica perquè tenia més òrgans interns femenins que masculins i a l'anar creixent i fent-se adolescent té comportaments més masculins que femenins.

Per a finalitzar pense que el tema de la intersexualitat poca gent sap que és i per això prejutgen a aquestes persones, amb això vull dir tant en aquest tema com en molts altres, que deberien de ser comentat des de xicotets per a que dentre d'uns anys la gent intersexual com gent que tinga altres casos no se senten mal per no seguir les normes que posa la societat i a més a més pense que no cal insultar o faltar el respecte a aquestes persones pel simple fet de nàixer amb una anomalia del desenvolupament sexual, perquè tots som persones iguals.


Luismi de gouges ha dit...

https://drive.google.com/file/d/1xG-PEw1EfvpAoGVBwPzi_LHemil-2du0/view?usp=drivesdk

Raul Paul ha dit...

Des de sempre s’ha anat agrupant les persones en xic i xica, però si no és diferència el membre genital? Que és, xic o xica? Sempre s’ha intentat o s’ha considerat que cal agrupar una persona si és xic o xica, i el problema sorgeix quan un xiquet naix con un membre que no s'he pot classificar en xic o xica. Aquest és un problema, perquè aquella persona que no es pot classificar tindrà problemes socials perquè no sap que gènere és i com té que vestir-se com a persona intersexual.

Pense que en la societat que tenim on hi ha més de 7 mil milions de persones on mes d’1% de la població és intersexual, cal considerar a aquestes persones com un tercer gènere, perquè no són poca gent amb aquest tercer gènere, és el contrari, hi ha moltes persones així i que no tenen ningú gènere sexual determinat, cal fer un «nou» gènere perquè aquestes persones no s'estiguen apartats de la societat o considerats que no són persones pel simple fet que no es pot classificar en home o dona.

Una possible solució, que hi ha en l'actualitat, per a persones intersexuals, és fer operacions estètiques al membre genital, com posar un tub com vagina. Personalment pense que l'acte sexual està molt sobrevalorat, és a dir, que és considerat com una cosa obligatòria fer-lo i que s'ha de fer-lo i pense que no és molt necessària per a una persona, aunque és necessària tan psicològicament com hormonal per una persona, però per a una persona que s'ha posat una vagina artificial, crec que no serveix per a res per aquella persona, perquè no sinteix res al no ser la vagina seua.

Lucia dunham ha dit...

Crec que no fa falta , per ejemple, tindre els organs reproductors femenins per a ser una xica. Són molts els cassos hui en dia en els cuales no te res que vore els organs reproductors amb com puguem sentirnos.

Lucia dunham ha dit...

Hui en dia, la gran majoria de la gent, no tanta com m'agradaria, sap que no fà falta tindre els organs masculins per a ser un xic, res te que vore els organs reproductors que tenim amb com es sentim o de que sexe ens sentim.