16 de des. 2018

Saps ballar twerking?

Entrada de Lucia T. de primer de Batxillerat de Ciències

Aquesta entrada tracta sobre l’esport i la dona. Sé de sobra que aquest tema és delicat, perquè molta gent salta a la defensiva en sentir-ne parlar. Posaré diferents exemples de la dona en relació amb l’esport, bàsicament perquè em considere esportista i, com a dona que sóc, sé el menyspreu i l’escassa valoració que ens donen en l’àmbit esportiu.

El primer exemple l’hem vist en la cerimònia de lliurament del baló d’or a l’esportista noruega Ada Hegerberg. Va ser anunciada com a la millor jugadora de futbol del planeta, però el DJ francés Martin Solveig, pensant que així trencaria el gel, va fer-li una pregunta una mica barroera: “Saps ballar twerking?”. De veritat era necessària aquesta qüestió? Era necessari fer-li passar eixa vergonya? Era necessari humiliar-la i llevar valor al seu treball com a esportista? ÒBVIAMENT, NO! Aquesta dona mereix, com tots, unes preguntes exactament iguals a les que li fan a Leo Messi, per posar un exemple. Fique la mà en el foc i no em creme si dic que al futbolista del Barça no li haurien fet aquesta pregunta tan sols per ser home. A més, la qüestió no és cap frase per a trencar el gel, sinó per a humiliar-la davant de tot el món. I el pitjor de tot és que no se n’adonen que les preguntes que fan són totalment inapropiades.

En segon lloc, m’encantaria destacar un altre exemple. Actualment, les Guerreres (nom que rep l'equip espanyol femení d’handbol) estan jugant l’EHF EURO 2018. Segurament pocs de vosaltres sabeu què és aquest torneu o quan es juga. I no ho sabeu perquè cap mitjà informatiu ho ha publicat. El que vull dir amb això és que, si no estàs realment interessat en el handbol i no busques informació pel teu compte, no sabries que estan jugant, ni totes aquelles coses que amb un esport com el futbol, t’interesse o no, sí que t’assabentaries. 

En arribar ací, a la millor hi ha gent que diu: “Ja estan una altra vegada criticant el futbol”; però és que solament estic descrivint la realitat. En la majoria de canals de notícies esportives s’anuncia el futbol; el bàsquet, una mica; el tenis, un poc o quasi res, i la resta d’esports, ni apareixen. Moltes voltes hi ha gent que no vol saber res del futbol, però sense voler-ho sap que es juga el “Mundial”, la “Champions” o molts tornejos més. Al que em referisc és al fet que la majoria de canals esportius de tota mena (notícies, ràdio, periòdics, etc.) informen majoritàriament d’un sol i específic esport: el futbol, quan el seu deure hauria de ser informar de tots els esports, o almenys dels més coneguts perquè els poguérem conèixer.

Una excusa que se sol donar per a no parlar d’esports que no siguen el futbol és que no tenen molts espectadors, i que per això no és televisen o no apareixen als mitjans, ja que no són negoci. Entenc que els mitjans tenen la llibertat de televisar un esport determinat, i més si té èxit, però si no donen l’oportunitat a altres esports, no sabran mai l’expectació màxima que poden tindre. A més a més, els mitjans poden fer-nos estimar un esport determinat, si volen, i així augmentar el nombre de seguidors d’aquest esport.

Un altre tema al qual se li lleva importància en el món dels esports és al fet que els hòmens cobren molt més que les dones. Per què passa això? És just que les dones cobren menys fent el mateix? Perquè creieu que ocorre? Jo tinc una resposta clara, però no la donaré ara. Vull que la doneu vosaltres que heu llegit aquesta entrada. I ja per acabar, espere també que sigueu conseqüents i valoreu de la mateixa manera els hòmens i les dones en els esports o en qualsevol altra activitat o feina. I també que tingueu presents tots els esports, no sols un en concret. Així, algun dia, podrà haver-hi igualtat entre els esports i entre els sexes.




24 comentaris:

Héctor New 1º Bach Ciencias ha dit...

Aquesta entrada titulada “SAPS BALLAR TWERKING?” parla de molts temes interessants relacionats amb els esports, així com el paper de la dona a aquest món.

Segons el que jo he vist, les dones practiquen menys esports que els homes. Al meu cercle d’amics, veïns i companys de classe es veu aquesta realitat. Sí que és veritat que hi ha moltes xiques que van a córrer a la platja, però al que jo em referisc és a fer esports en clubs oficials o pavellons esportius als quals hi haja un entrenador que sàpia de l’esport en qüestió i que faça que les xiques es motiven a seguir fent esport.

Jo practique molts esports com frontó, pàdel o ciclisme, però el que de veritat m’apassiona és el tenis. Entrene tots els caps de setmana a la UPV (Universitat Politècnica de València) i a que no sabeu quantes xiques entrenen allí? Al meu grup actualment no hi ha cap. Em recorde de quan érem petits i entrenàvem allí. A eixe temps hi havia moltes més xiques, m’atreviria a dir que les mateixes que xics, aleshores que ha canviat?
Sí que és veritat que quan creixem anem perdent les energies i ja no som tan moguts com quan som xiquets, això té que veure amb què quan ens fem majors deixem de practicar i realitzar certes activitats que quan som petits fem sense dubtar un segon. Però perquè hi ha distinció entre xics i xiques? Aquesta és una pregunta que m’he qüestionat des de fa uns quants anys, ja que he perdut el contacte amb xiques amb qui entrenava amb deu anys, les quals van desaparéixer de la meua vida sense deixar rastre.

Aquest problema ha de ser solucionat, i una manera de fer-ho és creant dinàmiques, xarrades o fent que dones que hagen triomfat al món dels esports compten el seu punt de vista i que facen que més dones s’animen a fer esport.

Héctor New 1º Bach Ciencias ha dit...

Aquesta entrada titulada “SAPS BALLAR TWERKING?” parla de molts temes interessants relacionats amb els esports, així com el paper de la dona a aquest món.

Segons el que jo he vist, les dones practiquen menys esports que els homes. Al meu cercle d’amics, veïns i companys de classe es veu aquesta realitat. Sí que és veritat que hi ha moltes xiques que van a córrer a la platja, però al que jo em referisc és a fer esports en clubs oficials o pavellons esportius als quals hi haja un entrenador que sàpia de l’esport en qüestió i que faça que les xiques es motiven a seguir fent esport.

Jo practique molts esports com frontó, pàdel o ciclisme, però el que de veritat m’apassiona és el tenis. Entrene tots els caps de setmana a la UPV (Universitat Politècnica de València) i a que no sabeu quantes xiques entrenen allí? Al meu grup actualment no hi ha cap. Em recorde de quan érem petits i entrenàvem allí. A eixe temps hi havia moltes més xiques, m’atreviria a dir que les mateixes que xics, aleshores que ha canviat?

Sí que és veritat que quan creixem anem perdent les energies i ja no som tan moguts com quan som xiquets, això té que veure amb què quan ens fem majors deixem de practicar i realitzar certes activitats que quan som petits fem sense dubtar un segon. Però perquè hi ha distinció entre xics i xiques? Aquesta és una pregunta que m’he qüestionat des de fa uns quants anys, ja que he perdut el contacte amb xiques amb qui entrenava amb deu anys, les quals van desaparéixer de la meua vida sense deixar rastre.

Aquest problema ha de ser solucionat, i una manera de fer-ho és creant dinàmiques, xarrades o fent que dones que hagen triomfat al món dels esports compten el seu punt de vista i que facen que més dones s’animen a fer esport.

Felipe Campoamor 1ºH ha dit...

Hola, sóc Felipe Campoamor de primer de batxiller de l'institut Isabel de Villena i hui vaig a comentar l'entrada “SAPS BALLAR TWERKING?”, ja que em pareix un tema molt interessant perquè hui en dia aquest ball sembla polèmic per a moltes persones.

Jo pense que és un ball una mica diferent del que estem acostumats, per al jóvens no serà tant estrany mentre que per a persones més majors sí que el poden veure una mica ofensiu, perquè “menejar el cul davant de persones” com diuen molts sobre aquest ball, és per tal de insinuarse davant de l'home, però aquesta idea és totalment errònia.

Deixant a un costat el ball, en general a les dones no les donen molta importància en el ambit del esport, que denominen esports per a homes i en canvi els medis de comunicació sí que es preocupen de informarse i preguntar-li a una esportista de elit si sap ballar twerk, com és el cas de Ada Hegerberg, que fa poc va guanyar el baló de or femení. Aquesta pregunta estava totalment fora de lloc ja que és rellevant, ella és futbolista i si balla o no twerk no és cosa de ningú a menys que siga ella la que ho diga.

En la meua opinió tant homes com dones en el món dels esports y en tot, òbviament, tenen els mateixos drets i les mateixes capacitats per a realitzar qualsevol esport i tenen que tindre la mateixa importància i mèrit que té un home i per lo tant, els medis tenen que ajudar per a no discriminar a les dones.

Anònim ha dit...

Els equips estan constituïts d'un porter, de 6 defensors, de 2 mitjos de terreny i de 6 atacants. Els atacants comencen la part del costat de la defensa adversa. Només hi ha un sol àrbitre sobre el terreny, ajudat per diversos jutges de línia.

Els passes es fan utilitzant l'estic (el hurley), colpejant a la pilota o accessòriament donant-hi un cop de peu. Està prohibit de llançar la pilota o recollir-la de terra amb la mà.

Només es poden fer un màxim de 4 passes amb la pilota en mà.

Raul Word ha dit...

PER ACABAR

Bon dia a tots i totes, el tema d’aquesta setmana pot ser un una mica complicat, ja que moltes persones no tenen la mateixa opinió. El conflicte comença amb la retransmissió de la gala d’entrega dels premis a les jugadores de futbol femení, quan el DJ francés Martin Solveig li va preguntar, quan li va entregar el seu baló d’or, a la millor jugadora de futbol del planeta que si sabia ballar «tweerking».

Aquest comentari em pareix que sobra, degut a que el DJ no te el mínim permís per fer preguntes de

Lucia Becker 1BachC ha dit...

Laura, una amiga meua l'apassiona el futbol però per aconseguir fer el que vol, ha hagut de passar uns obstacles que un home no hauria de passar. Quan compleixes els 16 anys, per continuar jugant al futbol en el seu poble ha de federar-se, cosa que costa diners i ella i les seues companyes haurien de fer-se càrrec d’això. En canvi els meus amics que també juguen, no han hagut de pagar cap despesa.

Com aquest exemple hi ha moltíssims més que fan que les dones ens trobem bastant més baix en l’àmbit esportiu. No entenc per què, ja que deuríem tindre els mateixos reconeixements que els homes, tan sols som diferents d’ells en l’aparell reproductor. Ambos sexes som persones amb uns drets, que, haurien de ser iguals.

D’una altra banda, m’agradaria afegir que no tan sols en aquest àmbit les dones som menyspreades, l’altre dia veient la pel·lícula “Contact” vaig poder observar una escena on es veia reflectida la situació de la dona quan descobrien alguna cosa. La protagonista va descobrir això que feia temps que buscaven però li varen donar els seus reconeixements a un home.

Com pot ser això? Perquè hem de continuar veient comentaris que posen a la dona en un segon lloc quan han de tindre la mateixa importància que un home. En ple segle XXI encara podem escoltar: “La dona de (algun famós) ha aconseguit un premi en ...”, en comptes de posar el seu nom i donar-li l’enhorabona a ella directament; “Ha aconseguit aquest gran premi gràcies a l’esforç del seu entrenador”, una altra frase molt típica que ens envolta diàriament.

Tornant a la meua amiga, ella i les seves companyes han aconseguit formar un equip en el poble del costat, gràcies a l’esforç del seu club han aconseguit un bon equip i amb treball en cada entrenament estan guanyant molts partits. Això és el que hem de fer totes, lluitar perquè totes les persones s'adonen que les dones no hem d'estar en segon lloc, que som igual de vàlides que els homes en tots els àmbits.

CLARA CAMPOAMOR ha dit...

L'esport és molt important, i ho segueixen milions de persones. Però no sempre ha de ser un referent, ja que hi ha moltíssimes coses que s'haurien de canviar.

Comencem parlant de la gran diferència que hi ha del futbol respecte als altres esports, és el més popular i amb més repercussió i per tant amb més audiència. Al noticiari el futbol és el gran protagonista, parlen d'ell en tota la secció d'esports durant el noticiari. És més important un canvi de look de Ronaldo que una victòria en un campionat mundial de natació sincronitzada per exemple, actualment aquestes injustícies segueixen sent una realitat que hem de canviar, tots els esportistes professionals, haurien de poder viure dignament amb un salari equitatiu més o menys per a tots. El que no em pareix normal és la diferència espacial del salari de Messi o Ronaldo, sense anar més lluny Mireia Belmonte una campiona Olímpica amb diverses medalles guanyades.

En conclusió podem assegurar el desequilibri que hi ha respecte als esports, però no sols això és un problema sinó que també vull manifestar les injustícies que hi ha respecte a la dona. Primera i principal, la diferència d'oportunitats laborals respecte a l'esport, és a dir els esports de les dones són menys cotitzats perquè no ha tanta demanda d'ell, sols presten atenció als masculins sense donar oportunitat als femenins. Un altre gran problema és que quasi cap de les esportistes poden guanyar-se la vida sols de l'esport, i això em pareix indignat, ja que els hòmens si ho fan.

Per concloure, hem de respectar-nos més, empatitzar amb els altres i per suposat tindre una societat equitativa i justa per a tots els membres d'aquesta.

Carla Becker i Alejandra Addams ha dit...

Bona vesprada, hui comentarem l'entrada “Saps ballar twerking?”, ja que ens sembla un tema interessant i del qual hauríem de parlar per a divulgar aquesta situació atés que en ple segle XXI continua ocorrent. Estem parlant del menyspreu que reben les dones en l'àmbit esportiu per la poca visibilitat que se'ls dóna i la quantitat d'informació que rebem diàriament de l'esport masculí i concretament del futbol

Si ens remuntem tres mil anys arrere, a la ciutat d'Olímpia (Grècia), ens adonarem que durant molt de temps l'esport ha sigut un terreny completament vetat a la dona. S'excloïa la participació de les dones no solament com a esportistes, sinó també com a espectadores. Els Jocs Olímpics celebrats l'any 1900 van ser els primers en els quals van participar dones.

Pensem que l'esport és l'àmbit que més discrimina a la dona, ja que a vegades, és poc possible veure revistes on apareguen imatges de dones esportistes, en canvi, sí que veurem portades on les dones semblen models de passarel·la, utilitzant el seu cos i la seua bellesa com un reclam sexual, deixant a un costat totes les seues capacitats esportives.
Un altre aspecte que ens agradaria esmentar, és el sou que cobren les dones en realitzar els mateixos esports que els homes. En aquest cas, com la societat menysprea les activitats esportives que realitzen les dones i com no són tan vistes en televisió, no són tan reconegudes com la resta d'esports. D'aquesta manera, deixen a les dones en un segon lloc rebent així un sou inferior al dels homes. Actualment, l'esport més reconegut i valorat per la societat és el futbol masculí, tenint alguns jugadors sous milionaris, cobrant fins i tot més que el president del Govern. No us sembla això una bogeria?

A Espanya, en els últims anys, la situació ha anat millorant, però encara queda molt camí per recórrer. La repercussió mediàtica que s'ha donat als èxits de Mireia Belmonte, medallista olímpica o a l'esportista olímpica i campiona del món de bàdminton, Carolina Marín, no és comparable a la qual se li haguera donat si hagueren sigut homes.

Des del nostre punt de vista, les primeres accions per a poder reduir la diferència que hi ha entre l'esport masculí i el femení, és que els mitjans de comunicació donen més visibilitat, valor i reconeixement a l'esport femení. Si aconseguim augmentar la informació en els mitjans de comunicació, aconseguirem que més gent s'interesse pels esports femenins.

Rodrigo Wolf i Tayra de Burgos ha dit...

El tema de les dones i l'esport ha sigut un tema molt debatut. Hui en dia l'esport femení té moltíssim més reconeixement ja que antigament no es reconeixia per a res.

Antigament el futbol femení, el rugbi femení, el waterpolo femení i moltíssims més esports no existien professionalment, en canvi ,actualmente hi ha lligues professionals femenines i tornejos organitzats com els mundials només per a dones. Hem evolucionat moltíssim quant a l'esport femení ,pero encara ens queda molt camí , com per exemple , hi ha més expectació en partits masculins (poden ser de futbol, waterpolo,etc) que en partits femenins.

També la dones cobren moltíssim menys que els hòmens encara que siguen esportistes professionals , una altra diferència per exemple , el València C.F juga a Mestalla (primer equip) i el València C.F femení rares vegades juga a Mestalla pel fet que juguen en les instal•lacions esportives del València C.F a Paterna.

El que si que cal reconéixer és que marques com Nike , Adites, Puma ,Joma, SP (Només Porters) han patrocinat dones dins del món esportiu, equips regionals deixen que s'incorporen als seus equips dones això si fins a Infantil de primer any , si vols jugar a futbol amb més anys hauràs d'anar a clubs regionals on hi haja equips femenins, per exemple, el Marítim C.F que és un club regional on hi ha una escola femenina i una altra masculina. Sabem que l'esport femení (dins del futbol, ja que és l'esport mes practicat en el món) hem evolucionat quan des de fa dos anys es repartixen trofeus individuals com el Baló d'Or femení a la millor jugadora d'eixe any i antigament mai s'havia fet.

En conclusió nosaltres creiem que tot estaria millor si en canvi de dividir l'esport per gènere es dividira per persones , així segur que tots disfrutaríem el doble de com és de bonic practicar un esport tant en grup com individual , ja que l'esport és per a disfrutar i no una lluita entre dones i hòmens on sempre ha de guanyar u.

Raúl Word 1baa ha dit...

Bon dia a tots i totes, el tema d’aquesta setmana pot ser un una mica complicat, ja que moltes persones no tenen la mateixa opinió. El conflicte comença quan, a la retransmissió de la gala d’entrega dels premis a les jugadores de futbol femení, el DJ francés Martin Solveig va preguntar, quan li va entregar el seu baló d’or, a la millor jugadora de futbol del planeta que si sabia ballar «tweerking».

Aquest comentari em pareix que sobra, pel fet que el DJ no té el mínim permís per fer preguntes d'aquest tipus, i en el cas que els tinguera, no té perquè importar-li aquesta informació quan el que està fent en aquell lloc és fer-li preguntes a la guanyadora del premi. Si aquesta dona ha aconseguit guanyar el baló d'or dirigit al futbol femení haurà sigut pel seu esforç, constància, dedicació... i no té res a veure si sap o no ballar "tweerking", en el cas que sí que sabera ballar i ho volguera compartir amb tot el món, podria fer-ho, ja que és una persona lliure i independent, però aquest individu no té el més mínim respecte per fer-ho davant de milions d'espectadors sense saber com la jugadora de futbol femení podria respondre en aquell moment, em pareix una falta de respecte i un acte molt masclista.

En conclusió, quan vaig veure la notícia a la televisió no entenia l'actitud d'aquella persona, i després d'algun temps, continue sense entendre-la, en pareix un comportament repugnant, i no vuig saber com es va sentir la guanyadora quan, després de tant esforç, l'únic que li pregunten és si sap fer "tweerking". Em dóna molta pena aquesta societat. Hem de canviar.

Rubén de Burgos ha dit...

Aquesta entrada tracta sobre temes sobre el maltract a la dona. En aquest cas a la discriminació al fer esports, que pel que jo observe pel carrer i per la televisió a l’hora de fer deport els homes els donen més importància que a les donen perquè diuen que “és més interessant", que pel que he observat per televisió a les dones els donen menys importància que als homes perquè diuen que "és més interessant", també pel que he observat en el carrer les dones sí que ixen a córrer i al gimnàs, però del que parle en aquest comentari va sobre esports en clubs oficials, competicions, i més. En aquesta entrada posa dos exemples d’aquest tipus de discriminació.

En primer parla sobre una dona que ha sigut premiada com la millor jugadora de handbol del món, fins açò tot bé però quan varen fer-li una entrevista un periodista li va dir si sabia ballar twerking i aquesta es van sentir avergonyida i molesta. L’altre exemple que ens exposa va sobre com tracten a un equip de jugadores de rugbi, i elles ens conten que hi ha gent que les gusta que també participen dones en el rugbi i que hi ha xiquets que les diuen que volen ser com elles de major, però per altra part trobem a altres persones que critiquen que aquestes juguen a rugbi perquè diuen que és un esport per a homes i les anomenen "marimacho"

En mi opinió no m’agrada gens aquesta situació en la qual s’encontren aquestes dones, jo també m’he fitxa en el meu esport que és el basquet on passa el mateix perquè jo m’he trobat a xiquetes que diuen que el basquet és un deport d'homes, també quan juguen l’equip professional de basquet femení donen les entrades per menys diners fins i tot les donen gratuïtament, mentre que els partits dels jugadors professionals de basquet costen molt i van més espectadors. Això són aspectes de discriminació a les dones en els esports que hem de canviam i aconseguir la igualtat entre els homes i les dones tant el deport com en totes les altres coses.

Julián Kent ha dit...

És cert que el món de l'esport femení no és molt parlat, ni tampoc rep la vertadera valoració que té i això és alguna cosa que hauria de canviar ja. Aquesta entrada escrita per la meua companya té molts punts certs i estic totalment d'acord al seu punt de vista i argument.

Alguna cosa que encara no em cap al cap és la necessitat que tenen algunes persones d'humiliar a les dones amb preguntes sense cap arrel o sentit, és com que no poden veure a les dones gaudint dels seus assoliments, del seu acompliment en alguna activitat o, en aquest cas en un esport, a més això també li succeeix als homes.

Respecte a l'esport, el futbol sempre ha sigut l'esport més parlat a causa de les seues enormes quantitats d'espectadors, els altres esports que li segueixen són el bàsquet i, amb sort, el tennis, això provoca que la resta dels molts esports que hi ha no reben la seua deguda atenció, fins i tot és probable que hi haja esports que cap de nosaltres sabem que existeixen, un altre problema en els esports és que les dones cobren molt menys que els homes, és una cosa injusta ja que practiquen el mateix esport, és alguna cosa que es necessita de corregir.

Per a finalitzar, hi ha molts esports desiguals i hi ha dones que no tenen la mateixa valoració en els esports ni tampoc la mateixa importància, i crec que és moment de corregir això i donar-nos comptes que tant homes com dones mereixen practicar i exercir el seu respectiu esport amb els mateixos drets de paga i entre altres.

Santiago Paul 1º Humanitats ha dit...

Hola, avui parlaré sobre aquesta entrada que m'ha paregut molt interessant perquè comenta la gran diferencia que hi ha entre l'esport masculí i femení en l'àmbit de salari, reconeixement esportiu, ect i a més a més tracta el tema que els periodistes i canals esportius prefereixen parlar sobretot del futbol abans que parlar un poc d´altres esports.

En l'entrada comenta que la jugadora noruega Ada Hegerberg, anunciada com la millor jugadora del món, després de rebre el baló d'or un DJ francés li va dir una pregunta fora de lloc com ¿Saps ballar twerking?.A més a més l'entrada comenta que una excusa que es dóna per a parlar tan sols de futbol és que els altres esports no tenen espectadors.

El que pense sobre això és que les dones no tenen el reconeixement esportiu que el que té un home i per això apareixen comentaris absurds com el del DJ francés ¿Saps ballar twerking?, donant a entendre que el que ha guanyat no és per a tant. Aleshores si un baló d'or no és per a tant perquè no li diu el mateix a Messi o Ronaldo que han guanyat el baló d'or cinc vegades?, clar ell pensarà que Ronaldo i Messi són dos jugadors molt famosos, guanyen molts diners i a més a més tenen un gran reconeixement esportiu i és diferent que el que ha guanyat Ada i a més no és tan famosa i no té un gran reconeixement esportiu com ells.

Respecte al tema dels canals esportiu i el futbol pense que és veritat que el futbol ocupa un gran espai en els canals i medis esportius, però és una cosa que passarà sempre i seguirà succeint, ja que aquest esport molta gent ho viu amb molta passió i a diferència d'altres esports crec que el futbol és l'únic esport que una persona pot estar cara a la televisió veient un partit i altre i no cansar-se, no obstant això, pense que per exemple un partit de tenis una persona no va estar veient un i després altre i així successivament. A lo millor en un futur els medis i canals esportius parlen més d'altres esports i no tant del futbol com ara.

Com a conclusió, pense que no cal desvalorar els èxits de les dones perquè són tan importants com els dels homes però en el seu sexe i per això crec que les dones haurien de cobrar igual o paregut als homes i que els medis esportius en un futur s'esforcen de parlar d'altres esports perquè no a tot el món li agrada el futbol.

Ernesto West ha dit...

Bon dia, soc Ernesto West alumne del IES Isabel de Villena, aquest any estic cursant primer de batxillerat.

Aquesta entrada tracta de dos vídeos, o vaig a comentar el segon vídeo que parla sobre un vídeo de patrocini de la marca Joma amb la selecció espanyola femenina de rugby. Abans de tot vol dir que Joma també patrocina al meu equip maculí, això vol dir que no l’importa el gènere dels jugadors o jugadores i això està molt bé.

Continuant amb el tema del vídeo, les jugadores donen a conèixer lo que moltes persones li diuen, coses com “marimachos, esas piernas no son de mujer, eso no es estético...” i molts insults més... Però també diuen coses bones com que una xiqueta li diu que de major volia ser com elles i això va fer que s’emocionen ja que significa que estan fent un bon treball tant esportiu com per a la lluita contra la desigualtat de gènere en l’àmbit esportiu.

La meua opinió sobre el esport femení es que jo he seguit el esport femení com el basket, rugby, futbol, balonmano... i no hi ha cap diferencia ja que es el mateix esport, lo que si que es veritat es que per exemple en el futbol, els homes tenen molt més diners i molta gent els veu jugar i en els de les dones no guanyen tants diners i no tanta gent va a ver els seus partits. I això es per que el futbol masculí es una màfia que està per els diners...

En conclusió que poc a poc l’esport femení està creixent i això es molt bo i que la gent te que deixar de dir eixes coses a les atletes ja que es la seua professió i fer esport es tan masculí com femení. Per últim vull incitar als lectors d’aquest comentari que abans de jutjar que es fiquen a ver un partit femení de rugby per exemple...

Nerea Addams 1º Batxillerat Humanístic ha dit...

Si eres una dona que practica algun tipus d’esport i has sofrit algun insult o discriminació en comparació dels homes, és interessant que continues llegint.

Aquesta entrada anomenada “Saps ballar twerking?” parla bàsicament de la discriminació que sofreixen les dones hui en dia a l'esport, tots els comentaris ofensius que reben per practicar l’esport que els agrada i la gran diferencia que hi ha entre el reconeixement de l’èxit entre les dones i els homes.

Fa 30 anys més o menys que les dones practicaren un esport no estava molt ben vist perquè l’esport el veien com una cosa d'homes. Encara que hui en dia ja està més ben vist i és més habitual veure a una dona practicar un esport i formar part d’un equip, encara sofreixen molts tipus de comentaris i insults molt ofensius com “eres una marimacho”, “eres poc femenina”, “aquest esport és d'homes, no et pega” i molts més són els que moltes dones han de suportar que els diguen per fer el que els apassiona.

A més a més, la gent, la televisió, les revistes i periòdics, no reconeixen de la mateixa manera l’èxit de les dones en comparació de l'home, és molt poc habitual que en la televisió aparega la victòria d'un equip de dones, o un altre exemple és que les dones no cobren el mateix que els homes. Açò és un clar exemple de què la nostra societat encara que ha avançat molt, continua sent masclista.

Per què hui en dia les dones continuen patint aquests comentaris tan ofensius per practicar un esport i fer el que realment els agrada? Que té de roí?

Per a concloure vull dir que ja és hora de què acaben aquestes situacions tan masclistes i que per fi n’hi haja igualtat entre dones i homes tant a l’esport com a la vida diària, perquè si una dona vol i la seua passió és practicar un esport cap persona hauria de dir-li si està ben vist o no.

Adrian Wolf 1ºH ha dit...

Bon dia, avui comentaré aquesta entrada perquè el tema del qual parla la meua companya em pareix interessant i d’actualitat. Començaré comentant el meu punt de vista sobre la cerimònia de lliurament del baló d’or a Ada Hegerberg, a continuació, parlaré de la figura de la dona en els esports, l’escassa valoració i els menyspreus que rep.
La passada cerimònia del lliurament del baló d’or a l’atleta noruega Ada Hegerberg va estar marcada per un comentari del presentador de la gala i dj Martin Solveig. Quan Ada anava a recollir el baló, Martin per tractar d'iniciar la conversació li va preguntar: “Saps ballar twerk”. Ada es va quedar perplexa junt amb tots els espectadors de la cerimònia, i no va ser fins que Martin va veure les fortes crítiques a les xarxes socials que va demanar perdó a Ada per la indiscreció de la seua pregunta. Així, aquesta gala dedicada a la dedicació i la passió d’Ada pel futbol va quedar eclipsada pel masclisme. En la meua opinió, el comentari del dj francés va estar fora de lloc, perquè de segur que si algun futbolista masculí haguera guanyat el premi, no li hagueren caigut eixe tipus de comentaris. A més a més amb aquest comentari es delaten les actituds masclistes de moltes personalitats famoses, que no donen suport als projectes que realitza la dona, i sols se centren en les activitats masculines.
En segon lloc parlaré de les dones en els esports i és que com diu la meua companya Lucia, el deport femení és considerat inferior al masculí, ja que no és tan seguit per la gent i pels mitjans de comunicació. I si parlem d’esports diferents del bàsquet, tenis o futbol és molt difícil trobar cap retransmissió dels mitjans de comunicació tant masculins com femenins. En resum, els esports femenins són menyspreats per la majoria de la població i no puc entendre el perquè, encara que és veritat que a poc a poc es van incloent més en els mitjans de comunicació, a més a més a Espanya hi ha un monopoli dels esports controlat pel futbol, que no deixa lloc a altres esports. També cal remarcar que els jugadors masculins cobren més als esports que les jugadores femenines, però crec que en gran part es deu a la demanda més gran mediàtica dels esports masculins en enfront dels femenins.

Adrian Wolf 1ºH ha dit...

Bon dia, avui comentaré aquesta entrada perquè el tema del qual parla la meua companya em pareix interessant i d’actualitat. Començaré comentant el meu punt de vista sobre la cerimònia de lliurament del baló d’or a Ada Hegerberg, a continuació, parlaré de la figura de la dona en els esports, l’escassa valoració i els menyspreus que rep.
La passada cerimònia del lliurament del baló d’or a l’atleta noruega Ada Hegerberg va estar marcada per un comentari del presentador de la gala i dj Martin Solveig. Quan Ada anava a recollir el baló, Martin per tractar d'iniciar la conversació li va preguntar: “Saps ballar twerk”. Ada es va quedar perplexa junt amb tots els espectadors de la cerimònia, i no va ser fins que Martin va veure les fortes crítiques a les xarxes socials que va demanar perdó a Ada per la indiscreció de la seua pregunta. Així, aquesta gala dedicada a la dedicació i la passió d’Ada pel futbol va quedar eclipsada pel masclisme. En la meua opinió, el comentari del dj francés va estar fora de lloc, perquè de segur que si algun futbolista masculí haguera guanyat el premi, no li hagueren caigut eixe tipus de comentaris. A més a més amb aquest comentari es delaten les actituds masclistes de moltes personalitats famoses, que no donen suport als projectes que realitza la dona, i sols se centren en les activitats masculines.
En segon lloc parlaré de les dones en els esports i és que com diu la meua companya Lucia, el deport femení és considerat inferior al masculí, ja que no és tan seguit per la gent i pels mitjans de comunicació. I si parlem d’esports diferents del bàsquet, tenis o futbol és molt difícil trobar cap retransmissió dels mitjans de comunicació tant masculins com femenins. En resum, els esports femenins són menyspreats per la majoria de la població i no puc entendre el perquè, encara que és veritat que a poc a poc es van incloent més en els mitjans de comunicació, a més a més a Espanya hi ha un monopoli dels esports controlat pel futbol, que no deixa lloc a altres esports. També cal remarcar que els jugadors masculins cobren més als esports que les jugadores femenines, però crec que en gran part es deu a la demanda més gran mediàtica dels esports masculins en enfront dels femenins.

alex stone ha dit...

Dones esportistes d’elit d'Espanya parlen del que és per a elles el seu treball, bàsicament, la seua vida. En el primer vídeo una dona, jugadora de handbol parla de la seua experiència com a esportista d’elit; conta que va començar a jugar quan era xicoteta amb 8 anys , fins aquest moment va tindre clar que és el que volia fer. Un dia es va anar al metge per el que ella pensava que era una simple contractura i li van diagnosticar que s’havia trencat un múscul, el que li va fer parar de jugar durant 5 mesos. També ens conta un dels millors moments de la seua vida va ser quan el seu equip va guanyar l’equip que les va posar en la divisió d’honor.

En el altre vídeo jugadores de rugbi parlem de com viuen sent esportistes i com se'l toma la societat , què lis diuen comentaris de mots tipus, que si «marimacho» , que si per a una senyoreta esta bé tindre eixes cames, si ser tan bruta no es gens femenina i moltes coses que a la vegada de ser masclista també es molt classista i homofòbic. Aquestes dones també parlen de que encara que suporten tots aquests comentaris no deixarien de practicar aquest esport per res en el mon, diuen de com moltes xiquetes els confessen que volen ser com elles que son un exemple a seguir i aixo fa que tot el mal que puga fer la societat siga una minoritat.


Aquestes coses haurien de desaparèixer i portar amb nosaltres i amb el nostre pensament que cada persona pot fer el que vulga més enllà dels sexes. Un xic que vol fer ball, natació sincronitzada, gimnasia rítmica no ha de ser maricó ni res , li agrada i punt. I el mateix per a les xiques.

Maria Addams 1º Batx H ha dit...

Contínuament, estem acostumats que s'escolten comentaris cap a les dones com “són unes exagerades”, “sempre es queixen dels homes”, “però si vos encanta que us diguem coses”, etc. Però cap dels que fan eixos comentaris es para un moment a pensar en com poden sentir-se les dones i com poden reaccionar en resumir la seua i carrera de futbolista en una pregunta: “Saps ballar twerking?” No és completament vergonyós?

Pareix que l'esport i la dona des de sempre no podem anar de la mà, tot i que l'esport masculí està classificat com “de molt interés” i l'esport femení en canvi la majoria de vegades no apareix ni a la televisió. Com sempre ja siga pels diners que maneja un esport o altre, per les visualitzacions, per l'afició, o per les coses que els abellisca inventar-se, la dona acaba sent menys.

Com poder observar en els dos vídeos de l'entrada, són exemples clars de què les dones també aconsegueixen molts èxits i amb molta honra.
Al primer vídeo, una xica conta la seua experiència des de xicoteta, conta la passió que sent pel seu esport, les experiències viscudes. Una pena que no puguen transmetir-nos-les a tots els demes.
Al segon vídeo, la marca patrocinadora de la selecció espanyola de Rugby, joma, ha fet un vídeo on unes dones fan veure les dues cares de l'esport femení. Per una part conten la sèrie de comentaris que dia a dia han d'aguantar, però per altra part tot allò que dia a dia fan que s'assenten realitzades.

És trobem en ple segle XXI, l'any 2019 i malauradament ens toca seguir aguantant aquestes coses dia tras dia. Amb el que costa ser dona de per si, si encara hem de viure amb el menyspreu que hi ha cap nosaltres, és impossible. No som objectes sense utilitat, som persones i igual que els homes podem ver més que netejar i cuinar.

Vanessa de Arco 1º BACHC ha dit...

Les dones i l’esport, socialment és igual d’important la seua relació com els homes i l’esport? La resposta és NO. Cada dia veiem als canals esportius, a les notícies… com els xics juguen, i habitualment sol ser de futbol, però mai he vist a dones jugant partits amb la mateixa importància, totes les partides que tenen vertadera influència són jugades per homes.

A esto se li suma que a una dona que va guanyar el baló d’or, concretament a l’esportista noruega Ada Hegerberg, que, en lloc de donar-li l'enhorabona, li pregunten si “sap ballar twerking”. No hi ha dret a què es tracte amb tanta superficialitat a la dona, ha de saber ballar twerking pel simple fet de ser dona? Per què no la feliciten a l'igual que a un home, si ha aconseguit el mateix que aconsegueix un home quan guanya, que és la victòria? Veritat que a un home no se li pregunta si sap ballar twerking? Veritat que se li dóna l'enhorabona pel bon treball que ha fet? Doncs, una dona no és menys, una dona no ha de dir si sap ballar twerking per guanyar en un esport, ni s’ha de veure a la dona mentre juga com un objecte, ni res per l’estil.

No té sentit que a una dona se li infravalore tantíssim, damunt que hem d’aguantar que no es prenen amb serietat a l’àmbit esportiu, hem d’aguantar que després d’esforçar-nos en un esport i guanyar ens pregunte un tio que no coneixem de res si sabem ballar twerking i que l’únic que ha de fer és fer-nos una entrevista pi ser professional.

Hem d’acabar amb aquestes diferències que marquen com de egoísta i de maleducat pot arribar a ser una persona, que no valora el treball d’una dona i no valora a la dona en si. Si volem un canvi al món, hem de tallar el problema des de l’arrel, i als mitjans de comunicació com a mínim han de canviar eixe tracte i eixa mentalitat prehistòrica, que és el que són, són PREHISTÒRICS.

Angela Wolf 1º Bach. C. ha dit...

El meu germà major va fer durant més de 7 anys Judo. El Judo és un esport que m’ha fascinat i encantat tota la vida. Quan era petita, al voltant de 9 anys, i en veure al meu germà competir o entrenar, em volia apuntar a judo i convertir-m'en una judoka com era ell però tenia por; por del qual dirien els meus companys per fer un “esport d’homes”, por que em cridaren “homenot”, por de ser l’única xica que fera un “esport de xics” quan totes les meues amigues feien gimnàstica, "esport de xiques"… La verita tés que ara ho va pensar i em fa gràcia. Durant tots aquests 5 anys que he sigut judoka he pogut comprovar i veure de primera mà la desigualtat, el menyspreu i l’escassa valoració de reb dona en el món de l'esport.

La discriminació de la dona en l’esport és un fet clar del qual tots ens hem adonat al llarg de la nostra vida. Com molt bé han fet referència anteriorment les meues companyes Carla Becket i Alejandra Addams, si ens remuntem tres mil anys arrere, a la ciutat d'Olímpia (Grècia), ens adonarem que durant molt de temps l'esport ha sigut un terreny completament vetat a la dona. S'excloïa la participació de les dones no solament com a esportistes, sinó també com a espectadors. No va ser fins al 1900, sí, fins als 1900 que es va permetre a les dones participar en els Jocs Olímpics. Impressionant no creeu?

L'accés tan tardà de les dones a l'àmbit esportiu no ha sigut cap casualitat, sinó que ha sigut conseqüència de les moltes dificultats i traves que la dona ha hagut de superar. Elles han hagut d'anar superant barreres creades per estereotips socials i culturals. Han hagut de lluitar contra idees del tipus: la dona és inferior als homes en les activitats esportives, posseeix menor capacitat física, el seu cos es masculinitza amb la pràctica d'exercici, existeixen alguns esports d'homes (la major part d'ells pel que sembla) i uns altres de dones…

No sent tot això suficient i, després del gran esforç i treball de totes aquestes dones per poder participar en un món tan masclista com és el món de l'esport, hui dia continuen havent-hi moltes desigualtats en aquest àmbit. És evident que la presència de la dona és molt menor que la de l'home. No obstant això, no tot és dolent, ja que segons molts estudis el paper de la dona en l'esport, tant d'elit com amateur, ha augmentat considerablement durant els últims anys i contínua fent-ho. Sembla que al cap i a la fi evolucionem, encara que siga a poc a poc.

Malgrat això, les diferències entre les dones i els homes continuen sent molt evidents. Un dels aspectes que sempre es comenta és el tema de la bretxa salarial, un problema que afecta les dones en tots els àmbits i que és causat per la societat sexista en la qual vivim. Us sembla realment just que la dona cobre menys que un home quan tots dos realitzen el mateix treball? I que penseu que moltes vegades directament les dones no puguen accedir a treballs importants? Vergonyós, no creieu?

Angela Wolf 1º Bach. C. ha dit...


Doncs bé, això no és tot, sinó que hi ha més. Després de tot el seu esforç i dedicació durant la seua vida per ser esportistes, el sue reconeiximent és nul. Quantes vegades heu vist notícies de dones esportistes en la tele? I d'homes? És igual el reconeixement que té el futbol femení que el futbol masculí? Tot i que sembla òbvia la resposta, hi ha persones que intenten justificar aquests fets.

Moltes persones, normalment homes, consideren que són les dones les que no se senten atretes per l'esport, sent aquestes les que decideixen no participar i, per tant, que tots els aspectes que he nomenat anteriorment són excuses. Però com reaccionàries tú si et digueren constantment “no pots fer-ho”, “no serveixes per a això”, “això és d'homes i no de dones”…? Personalment deixaria de fer-ho i em donaria per vençuda, però és per això que dones com Kathrine Switzer, Almudena Cid, Gerturde Ederle, Simone Biles, Teressa Willams, Mireia Belmonte… les quals són dones que malgrat totes les dificultats que els ha possat la societat han aconseguit deixar la seua petjada en el món de l'esport i facilitar-els el camí a la resta de dones i xiquetes.

Ara ens toca a noslatres. Ja no només en l'esport, sinó en qualsevol àmbit de la nostra vida. No som menys ni pitjor que ningú, tot és possible i nosaltres som possibles de tot.

Raul Paul ha dit...

L'entrada de la meua companya Lucia T. està feta a partir d'una entrevista que va fer un Dj a la millor jugadora de futbol del món, en el que la primera pregunta que hi va fer a la jugadora és, si sap ballar twerking.

La millor jugadora de futbol del món, es una esportista Noruega, anomenada Ada Hegerberg, que va guanyar el baló d'or, i a arrel d'aquest premi va tindre una entrevista amb el Dj Francés Martin Solveig, i la primera pregunta, perquè així pensava trencar el gel, és si ella sap ballar twerking. Aquesta pregunta va provocar vergonya de part de la jugadora, i sobretot, pel fet de ser la primera cosa que va preguntar el Dj, i no felicitar-la pel premi o simplement fer altra pregunta per a trencar el gel, més suau. Però aquesta vergonya que va sofrir aquesta jugadora, pot provocar una altra pregunta, saber ballar twerk és una vergonya?, es clar que al principi de apareguer aquest tip de dansa va ser mal vist, pero en aquesta època és considerat aquesta dansa un nou genere, considerat al igual que qualquier altra dansa, pel que aquesta vergonya en aquests temps no es totalment justificada.

Un altre aspecte que parla la meua companya, sobre la gran diferència entre els esports, en sentit de popularitat, i sobretot entre els generes sexuals. Començaré parlant sobre els esports populars. Està clar que l'esport més popular i considerat més important és el futbol, pero i els altres esports com volley o ciclisme de muntanya?, aquests esports quasi no hi apareguen en els mitjans de comunicació, i són considerats com menys importants, que en realitat no es així, perque a l'igual que el futbol es un esport. Peró amb el que passa amb les categories femenins de tots els esports no es massa just, ja que quasi no apareguen en els mitjans de comunicació, i fa que pariga que les dones indiferentment d'esport no siguen conegudes, i considerades a l'igual que als hòmens en el mateix esport, i un clar exemple que fa Lucia, es amb el baló d'or que va guanyar Ada Hegerberg, que personalment no he escoltat en cap moment sobre aquest fet, a diferencia del mijor jugador de futbol masculí Leo Messi, que va aparèixer en quasi tots el mitjans de comunicacions.

Aquestes coses fa que encara no hi haja igualtat de gènere, amb coses sense raó com que l'esport en categoria femenina no siga coneguda, el que fa que no millorem i que encara i hi haja diferència entre gèneres.

Yael Davidson ha dit...

La dona en l'àmbit esportiu sempre ha sigut un tema delicat a tractar, però m'agrada que traguem este tipus de temes ja que m'interessa veure les diferents opinions de la gent, igual que jo done la meua. En general i més en l'esport a les dones se'ls dóna molt poc protagonisme, és a dir, habitualment valoren més als hòmens en els esports que a les dones. Supose que és perquè sempre ha sigut així, hui en dia tendim a separar per gèneres, menys mal que això està cambiant. De fet hi ha moltes poques notícies en la tele que parle d'esport femení quasi sempre m'assabente per internet.

No em pareix res bé la pregunta que li va fer el DJ Martin Solveig, per a mí va ser un cretí; és com si en el cas contrari ella li haguera preguntat si quan pixava esguitava la tapa. Simplement per ser dona ha de saber ballar twerking? Jo sóc dona i no per això se bailar-ho, a més és un ball que ens desprestigia, sempre davall la meua opinió, que cada un balle el que li isca de per ahí.

Una altra cosa que tampoc em pareix correcta és que als hòmens se'ls pague més quan estan fent el mateix que les dones, però veurem, és quelcom denigrant. Per a ser honesta si haguera de veure un partit de qualsevol cosa seria de dones, ja que, per a mí, el seu joc és molt més honest, m'explique, per exemple en fútbol cada vegada que marquen un gol ja hi ha algú envanint-se i les poques vegades que he vist un partit on les dones juguen no fan eixe tipus de coses. També és veritat que les dones, per la qual cosa he pogut veure, fan menys exercici professionalment que els hòmens, sense un entrenador ni res per l'estil. Però encara així això no és raó per a tractar-les d'inferiors.