8 de gen. 2019

Dret al plaer

A la ciència sempre li ha incomodat el clítoris perquè es tracta d’un òrgan que només té una funció coneguda: la de proporcionar plaer. Abans es pensava (i encara queda gent que pensa així) que l’objectiu de la sexualitat era la reproducció; aleshores, l’existència d’un òrgan que no fóra útil per a aquesta funció no tenia cap lògica. Per aquesta raó, el clítoris només s’ha tingut en compte quan es pensava que estimular-lo era beneficiós per a la fertilitat de les dones. Per exemple, el pare de la medicina Hipòcrates creia que les dones produïen esperma en orgasmar i aquest era imprescindible per a la concepció.

Tal com s’explica en el documental “El clítoris. Aquest estimat desconegut” (2003, França, Michele Dominici), la història del clítoris ha sigut com la del Guadiana: aparicions i desaparicions. Els primers estudis daten del segle XVI. L’anatomista italià Reinald Colombo va ser el primer a parlar-ne i a considerar “el seu descobriment” com un òrgan útil i bonic. En la mateixa època, el seu mestre Vesalius havia descrit els òrgans reproductors femenins. “Curiosament”, el treball de Vesalius és reconegut hui en dia mentre que de Colombo se’n van oblidar. Un segle més tard, un altre anatomista, l’holandés Regnier de Graff, va pensar que era el primer a estudiar el clítoris, un òrgan que considerava fonamental perquè sense la seua intervenció cap dona –creia ell– voldria tindre fills.

Durant el segle XVIII i part del XIX, el clítoris va tornar a desaparèixer dels llibres mèdics fins que, el 1844, l’alemany Georg Kobelt el tornà a estudiar i en publicà uns dibuixos molt detallats. Tanmateix, el desvetllament dels mecanismes de la reproducció, que deixaven definitivament fora el clítoris, va tornar a provocar el bandejament d'aquest òrgan. Per exemple, el 1900 el clítoris aparegué en L’anatomia de Grey, l’anomenada bíblia de la cirurgia; però en l’edició de 1948 ja no hi estava, tal com explica la uròloga australiana Helen O'Connell en el documental esmentat (vg. vídeo més avall)

També Freud va contribuir a la menysvaloració del clítoris perquè, tot i anomenar-lo en distingir dos tipus d’orgasmes: el clitoridià i el vaginal, va establir-ne una jerarquia. El primer (l’orgasme clitoridià) es considerava immadur i infantil, propi de dones amb un desenvolupament psicològic i sexual inadequat; i el segon (l’orgasme vaginal) era considerat adult, madur psicològicament, més profund, intens i plaent. Fins i tot el DSM (Diagnostic and Stadistical Manual of Mental Disorders), el catàleg més important de malalties mentals publicat per la Societat Nord-americana de Psiquiatria, replegava com a trastorn la impossibilitat d’arribar a l’orgasme amb el coit, fins que l’evidència que hi havia més dones “malaltes” que “sanes” va provocar-ne l’eliminació.

La desconsideració del plaer femení –fruit de la ignorància, del masclisme i potser en alguns casos de la malvolença– ha portat a fingir els orgasmes a milers de dones i, tristament, continua passant en l’actualitat en dones de totes les edats. Algunes adolescents han comentat que fingeixen els orgasmes durant la penetració perquè no volen que les seues parelles masculines pensen que “no ho fan bé”. A més a més, una bona part de l’alumnat desconeix què és el clítoris i/o on es troba.

Tal com explica Natalie Angier en el documental, l’orgasme vaginal no existeix sinó que, quan s’orgasma mitjançant la penetració –aproximadament ho fan el 30% de les dones–, és perquè s’estimula el feix nerviós clitoridià. La vagina té poques terminacions nervioses i la penetració no és el mitjà més eficaç perquè les dones arriben a l’orgasme. Per això, esperar que només amb la penetració vaginal totes les dones han d'arribar-hi sempre és una quimera, i insinuar que el 70% de les que no tenen orgasmes vaginals pateixen disfunció o són immadures és producte de la ignorància i/o de la desigualtat. 

El 1998 Helen O’Connel va demostrar que el clítoris era molt més gran i més complex que les descripcions fetes a les obres d’anatomia. El gland, i la seua caputxa, és l’única part visible. Situada a la part superior dels llavis menors, constitueix aproximadament la desena part del volum total. El clítoris no solament és major del que es pensava sinó que és l’òrgan que més terminacions nervioses té de tot l’organisme, fins i tot és més sensible que l’òrgan masculí, afirma la uròloga. El penis té de 4.000 a 6.000 terminacions nervioses. El clítoris en té 4.000, que arriben des d’ambdós costats (les arrels) i culminen en un xicotet apèndix amb 8.000 fibres nervioses comprimides en un espai molt reduït, fet pel qual a moltes dones no els agrada el contacte directe ja que els resulta excessiu, i prefereixen l’estimulació indirecta. El clítoris amida 8 cm de mitjana i, a més de les arrels, té dos bulbs de teixit erèctil que descendeixen al llarg de la vulva. També aquests s’unflen amb el flux sanguini i creen una zona particularment erògena al voltant de la uretra i de la vagina.

De la desconsideració i falta d’interés pel plaer femení, i de la supeditació de la sexualitat de les dones a la reproducció podem posar alguns exemples. Un estudi fet a Gran Bretanya en el 2000, concloïa que, dels quinze manuals sobre educació sexual utilitzats en aquell país, només en cinc es parlava del clítoris; en els altres deu, ni s’esmentava el clítoris ni l’orgasme femení. El segon exemple és l’episiotomia, un tall a l’entrada de la vagina que es realitza durant el part de manera quasi sistemàtica (i sovint sense advertir la dona), i que té com a efecte col·lateral la destrucció de part de la plataforma orgàsmica. En tercer lloc, la doctora Júlia Ojuel explica que, quan va estudiar Medicina als anys 90, la paraula clítoris no va aparèixer mai al llarg de la carrera; en canvi s’advertia que calia anar amb compte amb la uretra i la vagina perquè es podien desenvolupar tumors.

És casualitat que s’haja tardat tant a estudiar el clítoris i l'orgasme femení amb la mateixa profunditat i rigor que el penis o l'orgasme masculí? Pensem que no, que no és casualitat sinó androcentrisme i sexisme. L’androcentrisme provoca que el coneixement sobre la sexualitat dels barons, –l’única, de fet, que s’ha estudiat profusament–, s’aplique directament a les dones, com si la seua resposta i funcionament fora o haguera de ser exactament igual. El sexisme comporta un tractament desigual de les dones; per això no s’estudia la fisiologia del plaer femení. 

I pel camí se'ns oblida que els drets sexuals són drets humans. Que hi ha el dret a la informació i educació, i el dret a gaudir del progrés científic. La ciència ha avançat molt i ara coneixem realitats que a l'antiguitat ni tan sols imaginaven. Per això és fonamental que deixem enrere les ocultacions i que fem emergir el coneixement perquè mai més romanga ocult per a ningú!!!




Entrada publicada anteriorment amb al títol: Dret a gaudir del progrés científic.

Mira també aquest divertit vídeo de la Psicowoman: "El clítoris sigue siendo...¡¡Ese gran desconocido!! |Psico Woman y Píkara Magazine"

4 comentaris:

Maria Curie ha dit...

El plaer femení ha estat majoritàriament enfocat a la reproducció i no al que realment es, plaer. Per culpa del sexisme i el masclisme (entre altres), la ignorància en el plaer femení i els òrgans reproductors ha sigut molt gran, i també alguns científics tragueren conclusions errònies del nostre aparell reproductor, en concret el clítoris.

Com es veu en aquest vídeo el clítoris ha estat menyspreat, ja que abans no apareixia en alguns llibres de medicina, i això es una barbaritat. O també abans no tenia importància el clítoris en el coit, just quan el clítoris es l'òrgan més sensible i amb més nervis, i amb el qual tens orgasmes.
¿Però nosaltres pensem que ha acabat la ignorància amb el clítoris?, pues no, ja que en països menys desenvolupats com Àfrica es fa l’ablació de clítoris. Per a qui no u s’apiga, l’ablació de clítoris es una extirpació del clítoris que li fan a les xiquetes amb una navalla, o fulla d’afeitar, etc. Ho fan per a que les dones no tinguen plaer en el coit i això ho van prohibir fa poc de temps, però ho volen posar de nou, així que aquest problema no està resolt.

Tenim les persones que lluitar per a que es prohiben tots aquests actes sexistes i masclistes, que les dones tenim els mateixos drets que els hòmens, així que ens mereixen el mateix respecte. I per acabar volia dir que el sexe heterosexual no es a soles la penetració vaginal, que hi ha molts altres factors, maneres i òrgans per aprofitar.

Ernesto West ha dit...

Bon dia, soc Ernesto West i al llegir l’última entrada del bloc de «Karices» m’han sorgit algunes preguntes com: perquè abans solament pensaven que el sexe era per a reproduir i no per al plaer també?, perquè la gent té més en compte el penis que el clítoris?...

Després de tot això he deduït que tendria que ser que la societat sòl pensar més en el plaer del home a l’hora de tindre relacions sexuals, però en realitat fer l’acte sexual es per a que les dues persones disfruten, es a dir, que el plaer siga per als dos (tant com si eres dona o home).
Tot allò en lleva a dir que la societat té altra errada ja que el sexe no es solament penetració, per a les dones la penetració no es el millor mitja per arribar al orgasme i això es tendria que tindre en compte.

Altra qüestió son els estudis que feien entre els segles XV i XIX sobre els aparells reproductors femenins que menyspreaven la participació de la dona a lora del plaer i sempre la situaven en el segon lloc, cosa que hui en dia ha canviat considerablement, però falta una mica d’evolució.

Com diu en el text «La desconsideració del plaer femení –fruit de la ignorància, del masclisme i potser en alguns casos de la malvolença– ha portat a fingir els orgasmes a milers de dones i, tristament, continua passant en l’actualitat en dones de totes les edats.» tot això es veritat ja que s’ha normalitzat que les dones simulen els seus orgasmes i un clar exemple pot ser en series o pel·lícules, doncs moltes dones al fingir el seu moment de plaer sense donar-se conte ho posa en segon lloc i en primer lloc va el plaer masculí, cosa que no tindria que ser així.

Finalment jo pense que si dues persones tenen relacions sexuals es per a que els dos tinguen plaer i no solament una persona i això per a mi es un problema.

Angela Wolf 1º Bach C ha dit...

Antigament, es pensava que l’objectiu principal o l'inic objectiu de mantindre relacions sexual era per reproduir-se, per tindre fills. Aleshores, on quedava la finalitat de sentir plaer? La veritat és que aquest fet em fa replantejar-me moltes coses. Com ja s’ha dit en aquesta entrada, els homes arriben a l’orgasme per mitjà de la penetració, per la qual cosa, aquesta finalitat reproductiva no els afectava; però què passa amb totes aquelles dones que únicament podien arribar a l’orgasme amb la masturbació del clítoris?

Molts estudis has demostrat que el 70% de les dones no arriben mai a l’orgasme mitjançant la penetració, i la causa principal d'això és la ignorància sobre la sexualitat femenina. Des de fa molt de temps, molts ciéntifics i pensadors han estudiar l’aparell reproductor masculí profusament, en canvi, fa molts pocs anys que es va conèixer l'existència del clítoris, l'existència d’un òrgan tan essencial per a la sexualitat de la dona.

Coses com aquestes són les responsables de les desigualtats entre homes i dones. Aquestes desigualtats no están unicament presents en el masclisme o la falta d’oportunitats laborals de les dones en front de la dels homens si no que va molt més enllà, ja que arriba a una cosa tan trivial i important com és la sexualitat. Conidereu que és realment

Lucia Becker 1BachC ha dit...

Hem trobe en classe de sexualitat a l'institut, aprenc les malalties que poden ocórrer en les quan practiquem relacions sexuals, aprenc molt, fins i tot a posar un condó a una maqueta que representa un penis, però ningú em parla del clítoris. He d'entendre jo, que si no em parlen d’ell, és perquè és un òrgan inútil que no té importància?

En primer lloc vull dir que aquesta situació m’ha passat diverses voltes, però no sols a mi sinó que moltes xiques adolescents en ple segle XXI desconeguem part del nostre cos. Continue sense entendre perquè coneixem perfectament les parts sexuals masculines i les femenines no. Potser perquè a l’escola o l'institut ens han ensenyat majoritàriament i amb més importància un aparell que altre?

Per altra banda, pense que això està relacionat amb una societat masclista que posa més importància, en tots els àmbits, a l’home. Com pot ser que jo una nena de 16 anys haja escoltat més i m’he hagen informat més de com estimular un penis i no el meu propi òrgan? Hauríem de tractar per igual ambdós òrgans perquè serveixen per al mateix, per donar plaer.

Parlant de tractar igual... Perquè una xica que perd la seua virginitat prompte te que aguantar comentaris com que és una “guarra”, que es baixa les bragues amb el primer que passa i un xic és un triomfador per a la seua colla d’amics? Estic farta d’escoltar aquests comentaris, però hem sembla més greu que, moltes vegades, aquests comentaris vénen de la boca d’una dona cap a altra?

Des del meu punt de vista, puc resumir amb una frase aquesta situació: “Les dones som jutjades, fem el que fem i anem a trobar-nos per sota de l'home en molts àmbits”. Hem pregunte, quan canviarà aquesta situació? O encara millor, aquesta situació canviarà alguna vegada?