11 de març 2019

Femvertising

L’any 1998, The Body Shop va dissenyar una campanya que tenia com a protagonista a Ruby, una dona grossa que lluïa cos i el missatge: “Hi ha 3 milions de dones que no s’assemblen a les supermodels, i només 8 que sí”. L’objectiu era remuntar les vendes de la companyia, que havien descendit als Estats Units. 

La marca Dove va començar l’any 2000 a llançar campanyes que promovien la bellesa real i l’autoestima de les dones, i denunciaven el bombardeig d’imatges estereotipades sobre les xiquetes i les dones (Onslaught, 2007).

L’any 2010, la marca Axe abandonava els “mascles Alfa” -i gordofòbics, en l'anunci de l'esquerra- de campanyes anteriors (Efecte Axe) i va optar pels homes reals. La campanya del 2017 “Is it Ok for Guys...? Find you magic” (Està bé que els xics...?), mostrava unes masculinitats més humanes que es qüestionaven el model tradicional. 


Mentrestant, anuncis com els de Burger King “Burger King’s Super Seven Incher – It’ll Blow your mind away” (2009) seguien sexualitzant les dones i “venent sexe”. 


El terme femvertising (feminisme + advertising) va nàixer l’any 2014, durant la setmana de la publicitat a Nova York, arran de la publicació d’un estudi de la web Sheknows que rebel·lava que mostrar representacions positives de la dona en la publicitat era beneficiós per a les marques. 

Ja siga per augmentar les vendes o perquè realment han abraçat la causa de la igualtat –o per les dues coses–, el ben cert és que moltes marques (Pavofrío, Clay, Always, Pantene, etc,) han començat a fer campanya per la igualtat, i a més a més, algunes campanyes s’han fet virals. Per exemple, l’anunci de les compreses Always (“Córrer com una nena”) o la marca de cosmètica Covergirl (“Girls can”).

Però, quins requisits hauria d’acomplir el femvertising per a ser-ho? Poden ser realment feministes les marques que venen llenceria sexi, productes de bellesa o per a aprimar-se? Les expertes Marta Fernández Morales (Universitat d’Ovideo) i Ma. Isabel Menéndez Menéndez (Universitat de Burgos) –autores de l’estudi multidisciplinar “Publicidad y violencia de género” (Edicions UIB, 2009)–, expliquen que els anuncis feministes haurien d’acomplir 4 requisits: 
  1. Promoure l’empoderament de les xiquetes i de les dones.
  2. Trencar amb l’objectualització i sexualització de les dones (dones diverses, homes no estúpids...)
  3. Trencar amb els rols de gènere.
  4. [La marca ha de] Ser conseqüent amb el missatge (respectar les condicions laborals, incloure dones en càrrecs directius, no contaminar...)
D’altra banda, Femiwashing o pinkwashing són altres termes que qualifiquen aquella publicitat que “sembla” preocupar-se per les dones, però que en realitat transmet una imatge molt estereotipada d’aquestes, per exemple, el Donuts rosa. Algunes d’aquestes empreses posen diners en campanyes contra el càncer de mama, alhora que contaminen i contribueixen a provocar la malaltia que diuen combatre. 

Algunes de les propostes per a subvertir la publicitat sexista són la inversió i l’humor. Aplicar la regla de la inversió, i mostrar els hòmens en les mateixes posicions o actituds en què apareixen les dones a la publicitat, serveix per a evidenciar el sexisme. Per exemple, MotoCorsa, un concesionari de Ducati a Portland, va decidir que els seus treballadors posaren damunt les motos com les models professionals, i el resultat va ser la sèrie “MANigale”. 


En el projecte col·laboratiu “Poses” (2011), l’artista Yolanda Domínguez mostrava dones anònimes imitant les poses de les revistes de moda, en un intent de desglamuritzar la publicitat convencional. En la mateixa línia, l’actriu australiana Celeste Barber reproduïa anuncis de publicitat de moda en “Challenge accepted”. També n’és un bon exemple la campanya “Manpons”, de l’ONG WaterAid (2016), que mostra com seria la publicitat dels tampons si els homes tingueren la regla. 

T’hi apuntes al femvertising

8 comentaris:

Andrei de Pizan ha dit...

file:///home/alumno04/Escritorio/Comentario%20de%20texto%203%20evaluaci%C3%B3n.odt

Andrei de Pizan ha dit...

FEMVERSTISING

En aquest article et parla sobre el ``femvertising´´ que ve de juntar (feminisme + adverrtising) i també sobre la marca Dove que promovien la bellesa real i l’autoestima de les dones i que denunciaven el bombardeig d’imatges estereotipades. Aquest terme va nàixer l’any 2014 durant la setmana de publicitat de Nova York. Autores de l’estudi multidisciplinari ``Publicidad y violencia de género´´ expliquen que els anuncis han de complir 4 requisits:

1. Promoure l’empoderament de les xiquetes i de les dones.

2. Trencar amb l’objectualizació i sexualització de les dones (dones diverses, homes no estúpids...).

3. Trencar amb els rols de gènere.

4. [La marca ha de] Ser conseqüent amb el missatge (respectar les condicions laborals, incloure dones en càrrecs directius, no contaminar...)

Jo sabia coses sobre aquesta paraula ``FEMVERTISING´´ però no sàpia que es deia així perquè jo veia anuncis així però fins a aquest moment no sàpia açò.

Jo crec que tenen raó sobre aquest article ja que això passa en la vida real i jo he vist anuncis així .

Jorge Davison i Sergio Woolf (1er BATX C) ha dit...

Bona vesprada, en aquesta entrada parlen sobre com ha influït la imatge de la bellesa en les persones els últims anys i com moltes marques estan intentant canviar-la per una més natural en la que realment es puga representar la forma del cós humà. També parla de com moltes marques han fet anuncis més feministes i els ha eixit bé i com altres marques han intentat copiar-lo però realment seguixen fent el mateix que abans o inclús marques que seguixen fent anuncis sexistes.

En la nostra opinió aquestes marques pioneres en usar el terme femvertising tenen molt valor, ja que han pensat per si mateixes que la figura de la dona no estava sent tractada com deuria de ser tractada i han ajudat a millorar i a ficar com deuria d'estar la imatge de la dona en els anuncis, i a no fer-los tan sexistes. Per exemple un dels millors anuncis que hem vist a l'entrada era el de la nina de «The Body Shop» ja que feia referencia a com som les persones al mon real i no com ho fan en les pel·lícules i anuncis que pareixen que tots són perfectes.

En canvi els anuncis que son com el que ens han mostrat de la marca «Burguer King» no ens pareixen correctes ja que donen una imatge de la dona que no es bona perquè ens dona a pensar que les dones sols servixen per a cuinar i per al sexe. Hi han altres marques que han intentat aparentar ser feministes i pot donar la impressió que són feministes però si comences a buscar informació sobre eixa empresa i t'adones de que solament a sigut una estratègia de màrqueting per a vendre més productes. Aquest tipus de màrqueting l'han utilitzat moltes empreses com per exemple la marca Hacendado amb els dònuts pink panter i el càncer de mama.

Personalment els anuncis no han de mostrar l'imatge de les dones com simples coses, ni com objectes perfectes i super bonics, sinó que haurien de mostrar-les tal com son amb les seues imperfeccions i amb tot el que tenen bo. A més a més, els anuncis són una gran influencia per a les nostres ments, per això deurien de respectar més a les dones i fer tot amb un poc més de trellat.

Per finalitzar ens agradaria dir que ens a paregut una entrada molt bona perquè realment no li donem la importància que deuríem als anuncis i ara si que els donarem la importància que toca i ens fixarem en que siguen correctes i no falten el respecte a ningú dels col·lectius que existixen.

Vanessa de Arco 1º BACHC ha dit...

El sexisme al món és evident, i una via en la qual es reflecteix aquest terme amb claredat és als anuncis de la televisió. Moltes marques utilitzen a dónes i homes models per tal d'atraure més gent i ser més atractiu, però l'any 1998 ja va eixir la primera campanya, creada per “The Body Shop” en la qual mostra a la gent que no totes les dónes són perfectes com les models que actuen per a la televisió.

Però no a soles s'aprofiten de les dónes, sinó també dels homes, els homes que ixen en la televisió sempre tenen cossos musculats i tenen un caràcter molt viril, però va ser l'any 2010 quan Axe va promoure una campanya en la qual mostra un “home real” que qüestiona el model tradicional.

Com podem veure, no a soles s'aprofiten de les dónes, també ho fan dels homes; fins ara hem estat comparant als homes i a les dones als anuncis físicament, però en la televisió penseu que hi ha sexisme? Doncs, desaprofitadament, sí. Un dels anuncis que més impacte va provocar en la societat pel nivell de sexisme va ser un cartell creat pel propi Burguer King, la qual utilitzen la imatge d'una dona amb la boca oberta i una hamburguesa de la seua empresa apropant-se a la seua boca, però d'una manera en la qual el que estan fent és vendre sexe.

Motocorsa, un concessionari de Ducarsi, va fer una crítica del sexisme en un anunci utilitzant la inversió i l'humor. El cartell consta d'un home adoptant una postura típica d'una dóna posant per a la televisió en una moto, també porta tacons i roba interior d'una dóna. D'aquesta manera veiem com és de sexista la televisió, perquè si haguera sigut una dóna de segur que hauria causat una altra sensació, i estic 100% assegurada que seria una sensació millor i, fins i tot, sexual.

Han eixit diversos termes, com femvertising; projectes col·laboratius, com el de “Poses”, etc... que tenen com a objectiu normalitzar cossos que no siguen perfectes, homes que adopten “comportaments de dónes” i viceversa, dones no sexualitzades, etc... Açò és més necessari del que podem arribar a imaginar, perquè la dóna està vista d'una manera molt equivocada, està vista com un objecte, com persones que han nascut per a servir... Actualment, açò està canviant, i estic molt contenta de la societat en la qual estic ara, perquè respecte a uns anys abans, el que estem aconseguint era inimaginable, però cada vegada estem més alts, i estem avançant com a societat, i estic segura que en uns anys la igualtat s'aconseguirà, i d'açò ens encarregarem hui i ara!

Fran Truth ha dit...

Aquest article ens parla de la sexualització que es du a terme als anuncis publicitaris i a continguts destinats a la venda en general.

És cert que molts dels anuncis que ens troben al nostre dia a dia contenen aspectes sexualitzats i estereotipats,siga utilitzant la figura masculina o femenina.

Sempre es representaran les dones amb un cos estereotipat i lluny de la imatge de les dones reals, de la mateixa manera que es representaran als hòmens amb un aspecte viril i musculat.

L'any 1998, la companyia de cosmètics "The body shop", va llançar un anunci denunciant la publicitat que ens imposen, deixant veure més enllà de les típiques imatges de dones primes i d'una determinada constitució.

Moltes companyies, com per exemple Axe , han tractat també de representar la distorsió que es té sobre els hòmens, ja que també els ocorre el mateix.

Una de les maneres que s'ha tingut de criticar postures relacionades amb la sexualització de la dona ha sigut la representació d'hòmens interpretant aquests papers repugnants perquè la societat s'enadone de la idealització de les dones en l'àmbit de la publicitat.
També hi existeixen companyies que intenten demostrar el feminisme d'una manera prou contradictòria i amb un aprofitament d'un moviment per guanyar diners

Aquest article ens planteja la qüestió, de si realment un anunci representat per una dona aconsegueix ser realment feminista, ja que molts factors intervenen en l'anàlisi d'aquest. Aquest terme l'anomenarà amb el nom de femvertising .

Hauríem de complir una sèrie de requisits perquè un anunci fora realment i totalment feminista. Aquest hauria de trencar amb l'objectualització i la sexualització de les dones,trencar amb els rols de gènere, a més que la marca hauria de respectar les condicions laborals, incloure a les dones en càrrecs directius, etc.

Celia Kahlo ha dit...

El comentari d'aquesta setmana tracta sobre la relació que hi ha entre el feminisme i la publicitat. Una entrada on s'exposen diferents exemples sobre la publicitat (tant positiva com negativa) cap a la integritat de la dona.

Al llarg dels anys hem sigut testics de la gran quantitat d'anuncis publicitaris masclistes que han arribat a les nostres pantalles. Anuncis que menyspreaven la dona, que la tractaven com un objecte; arribant inclús a ser interpretades davant de les càmeres, manipulacions o agressions que normalitzaven el maltractament de l'home cap a la dona (https://youtu.be/4O-g9jXuJm0). La publicitat té un gran impacte sobre la societat, sobre tots i cada un de nosaltres. No deixem de percibir-la, de rebre informació per mitjà de la televisió, el mòbil, la ràdio, pancartes, cartells... I és que, per molt que a vegades ens neguem a admetre-ho, la publicitat consisteix a aplicar la psicologia al màrqueting, pel que això influeix notablement sobre els nostres actes. Segons l'article publicat per Ana Aguilera en psicologia i ment, " Desde la sociologia s'afirma que la publicitat és agent de modelatje social perquè, a més d'influir en els hàbits de compra, accelera la transmissió d'actituds i valors i, inclús, pot arribar a transformar-los. Transmet un discurs hegemònic, ens fabrica una determinada realitat, una percepció que acabarà per modelar el nostre pensament simbòlic i també els nostres desitjos"

En conclusió, és molt important la creació i exposició d'anuncis que tracten a la dona amb igualtat, ja siga per mitjà de la normalització del que està mal vist, o marcant la diferència per a fer veure la gran desigualtat que patim les dones davant dels hòmens."

Rubén de Burgos ha dit...

En aquesta entrada parla sobre com diverses marques intenten canviar nostre pensament sobre que és bell per un pensament en el qual s’expressa la realitat de com és el cos humà. Per a açò aquestes marques han fet diversos anuncis feministes com per exemple jo he vist un anunci de colònia en el que tan ix el cos del xic semidesnudo i el de la xica semidesnudo i això és el parla aquesta entrada, sobre com transcorre el temps i en l’actualitat todavia n’hi ha anuncis sexistes i masclistes.

Al llarg de l’entrada parla sobre un terme anomenant femvertising, on aquestes diverses marques fan anuncis en els quals lluiten pel sexisme i el masclisme dels anuncis que n’hi ha en l'antiguitat. Per exemple en l’entrada trobem un anunci anomenat The Body Shop on representen com són les persones en els anuncis i pel·lícules on pareixen que són perfectes i en la realitat.

On trobem l'anunci de Burguer King en el que s'exposa a la dona com una persona que sols serveix per al sexe i per a cuinar, on n'hi ha empresses que fan un acte de feminisme però en realitat sols el fan per a guanyar més adeptes per a vendre productes i més.

En conclusió, en l’actualitat ni han anuncis que mostren a la dona com una cosa i no deuria ser així, aleshores el que jo pense és que posen a homes tant dones i que ensenyen el mateix dels homes que les dones com la imatge que ix al final de l’entrada.

Espe Thompson 1BAA ha dit...

Qui no s’ha trobat alguna vegada amb un anunci sexista? De segur que si ens fiquem a pensar s’anrrecordaríem de diversos anuncis. Bon dia, soc Espe Thompson i avui compentaré l’entrada “Femvertising”. Els anuncis que més predominen són els que fiquen a la dona com un objecte. Pasant per anuncis de sartens amb l’eslogan “Para nosotras, las mujeres” fins a una campanya de LIDL que deixa clar que el sexisme comensa a afectar-nos des de xicotets, ja que en la imatge es veu dos xiquest amb les seues respectives joguines però clar, el xiquet amb un camió i la xiqueta amb una cuina.

Les empreses han comensat a transformar els seus anuncis en feministes. A més es donen compte de que al fer açò capten més l’ateneciò de la gent i, per tant, tenen més beneficis.

PER ACABAR