10 de març 2019

Miss Espanya

Entrada de Marta i Jèssica (1r Bat. H )

Coneixeu la guanyadora de Miss Espanya de l'any passat? Es diu Àngela Ponce, té 27 anys, i a més de ser model professional, és la primera transsexual a competir per ser Miss Univers. Va arribar a aquest certamen després d'haver sigut la primera transgènere a aconseguir la corona d'un país i rebre el títol de Miss Espanya 2018.

Quan vam conèixer aquest elecció ens va cridar molt l’atenció, i vam voler saber-ne més per a poder informar els lectors d'aquesta situació tan inusual -i polèmica per a alguns. Amb açò, volem reivindicar el dret de les persones transsexuals a poder concursar en certàmens amb el sexe que senten, ja que el sexe amb el qual han nascut no sempre és el que senten com a seu, i cal deixar que aquestes persones també es mostren davant de tots sense por que les critiquen.

Com hem dit abans, la seua participació ha generat polèmiques i posicions oposades. Fins i tot hi ha hagut crítiques de companyes de concurs, com una representant de Colòmbia, que va assegurar que “Miss Universo es para mujeres que nacimos mujeres”

La nostra opinió davant d’aquest fet és que el respecte està per damunt de tot; òbviament respectem tota mena d’opinions, però en aquest cas, Àngela ha nascut en un cos que no li pertany, és a dir, sempre ha sigut una dona. Amb aquesta reflexió volem transmetre que cadascú pense en ell mateix, i no en els altres, i que si Àngela té dret a participar en aquest certamen, que ho faça, perquè, com hem dit, és una DONA, i sempre ho ha sigut.

I tu, què penses sobre el fet que una persona transsexual haja participat en aquest concurs? Que penseu sobre el comentari de la representant de Colòmbia. Hi esteu d’acord? Penseu que la valentia d’Àngela ha pogut contribuir a reivindicar els drets dels transexuals?


5 comentaris:

Rosa Sanchis ha dit...

Hola, Marta i Jèssica,
Gràcies per l’entrada. Només volia puntualitzar que el reportatge presenta només una manera de viure la transsexualitat; però que n’hi ha d’altres no tan binaristes o que no passen necessàriament per hormonació-operació. N’hi ha trans que diuen, com la Miss Àngela Ponce, que viuen en un cos equivocat; però n’hi ha d’altres que pensen que el que està equivocat no és el seu cos, sinó el món en el qual vivim.

Podeu llegir Miquel Missé en aquesta entrevista: https://www.lamarea.com/2019/01/17/la-conquista-del-cuerpo-trans-es-un-estado-mental-no-tiene-que-ver-con-si-te-has-operado/

Copie una pregunta de l’entrevista i la resposta de Missé:

“El malestar que genera la transexualidad se restaura modificando el cuerpo”. ¿Cómo se resuelve el malestar entonces?

El tema del malestar es muy serio. He sido un activista contra la patologización. Pero que no sea una enfermedad no quita que ese malestar exista. La oferta que se nos hace es tentadora y, seguramente, efectiva a corto plazo. Pero incluso sometiendo al cuerpo a modificaciones hay una parte del malestar que persiste. Se debe ser respetuoso con las estrategias individuales; yo mismo me hormono. Pero la solución que se nos da es perversa y la sociedad no puede desentenderse. Los cuerpos trans expresan el malestar colectivo de unas determinadas concepciones del género. Una forma de violencia estructural."

CLARA CAMPOAMOR ha dit...

El tema d'aquest comentari és, la transsexualitat.

El cas de la nostra miss, la miss Espanya. Ha sigut una mica complicat, ja que molta gent ha sigut qui hi ha qüestionat el seu dret a guanyar, o simplement a participar.

Tot i que creem que em avançat en la societat i l'acceptació d'ella, sempre hi ha casos com aquest que fan que reste tot allò que em avançat a poc a poc. Encara que hi ha molts més casos intolerant com aquest, vull fixar-me en aquest.

La teoria que més han utilitzat per impedir la seua participació en el concurs, ha sigut; el simple fet d'haver nascut home -encara que actualment és una dona, com la resta de dones- Aquest fet em pareix tan absurd, encara que haguera nascut home, ara és dona i, es pot presentar a tots els concursos que vulga, ja que és una dona amb tots els drets com qualsevol altra.

No entenc com actualment hi ha gent que encara no entén que el sexe pot variar, el més important, no és l'aparença física, sinó com et sents tu. Ella tenía i té tot el dret a participar i per segur guanyar aquest concurs.

Lucia Becker 1BachC ha dit...

“És un orgull representar al meu país.” Són les paraules que ha dit Àngela, la dóna transsexual protagonista d’aquesta entrada. Aquesta frase em pareix d’allò més bé, ja que ha representat a un país que va cap al camí de la igualtat, l’acceptació i el progrés en l’àmbit de la sexualitat. Àngela representà un país que accepta als gays, lesbianes, transsexuals...I encara que no tot el món els accepte, sí que representa a una gran part d’Espanya que si acceptem que les persones poden ser elles mateixes sense importar els seus gustos.

Des que fa uns quants anys, una gran massa de persones a fet l’anomenada “eixida de l’armari”, un moviment que sense dubte ha donat un pas endavant per a fer justícia de totes aquelles persones que han mort lluitant per ser lliures, lluitant per voler a persones del seu mateix sexe o voler canviar-se’l.

Aquest fet, perquè si, és un fet perquè és una cosa molt important que ha succeït, canviarà el pensament de moltes persones (o almenys segur que d’algunes). Perquè acceptar a aquestes persones és una cosa natural, que tot el món hauria de fer. Es clar que sempre hi ha alguna persona que té una manera de pensar antiga, ja que pot ser que les persones majors veuen aquestes coses roïnes perquè a sí se’ls ha educat en la seua època. Però no obstant això, la violència verbal i en els casos més extrems física, ha de desaparéixer cap a aquestes persones.

I com podem finalitzar aquestes agressions? Doncs, és molt evident que acceptant a les persones tal com són i volen ser. I per exemple, fent coses com d’eixar participar a una dóna transsexual en un concurs de Miss Univers és un clar exemple i una manera de demostrar a eixes persones intolerants del col·lectiu LGTB que la majoria de la població acceptem a aquestes persones perquè, com diu el vídeo, són persones.

Celia Kahlo ha dit...

El comentari d'aquesta setmana tracta sobre Miss Espanya 2018, que destaca com a guanyadora al llarg de l'història d'aquesta prova per una qualitat molt especial.

Angela Ponce és el nom de la dona que va ser coronada com a Miss Espanya el passat any, destacant per ser la primera dona transsexual que guanyava un concurs d'aquest calibre. Fins ara només dones cisgenere havien pogut participar en aquest tipus de proves, però per primera vegada, el certamen de bellesa va admetre que persones transgènere pogueren concursar. Crec que l'ampliació de diversitat per part del concurs va ser un pas de gran importància cap a l'acceptació, la qual cosa em pareix una passada. No obstant això, en l'entrada, Marta i Jessica han parlat sobre -a pesar que elles respecten tot tipus d'opinions- perquè no estan d'acord amb l'afirmació d'una representant de Colòmbia, que va assegurar que Miss Univers era per a dones que van nàixer dones. I bé, estic d'acord amb el que diuen Marta i Jessica, però sempre que el tema que es tracte siga de veritat una opinió. Defendre que Miss Univers és per a dones que han nascut dones, és opinar indirectament sobre l'existència d'aquelles persones que no han nascut biològicament amb el sexe que els correspon, les persones trans. Per definició, una opinió és un judici que es forma sobre alguna cosa qüestionable, i l'existència d'una persona no és qüestionable, per la qual cosa no és una opinió. Així que les persones que es creuen amb el dret a menysprear les identitats d'altres persones amb l'excusa que estan opinant, haurien d'aprendre a callar.

M'encanta veure que a poc a poc també l'indústria de moda va avançant i comença a acceptar les persones no sols pel que aparentment són, sinó també pel que se senten.

Sheila Butler 1ºBach H ha dit...

Comentaré aquest vídeo perquè m’ha agradat moltíssim el fet de veure com en alguns aspectes si que estem avançant, encara que siga molt a poc a poc però ho estem aconseguint i no pot haver-hi una notícia millor que aquesta.

Àngela Ponce és una dona transsexual de 27 anys i és la guanyadora de Miss Espanya de l’any passat. Des del meu punt de vista, des del moment en el qual una persona sent que ha nascut en un cos equivocat, que no li pertany, tot el món ha de considerar-li xic o xica segons ell o ella se senta. Àngela diu que va poder tirar endavant perquè comptava amb el suport de la seua família, això és molt important, perquè la gent al cap i a la fi és del carrer però la família sempre deu estar al teu costat.

Ella també conta en l'entrevista que d'ençà que xiqueta havia de conviure amb un cos de xic. Ella sempre li demanava nines i joguets que per a la societat són considerades femenines encara que no haurien de ser-lo. Els companys d’Àngela es burlaven d’ella per açò i va passar una infància molt dura, però diu que almenys tenia el suport de la seua família. Jo de veritat vull preguntar, aquesta situació es justa? No, no és justa que es burlen de tu per triar el que t’agrada fer.

El fet que una persona transsexual es presente a un concurs de dimensions tan grans com aquest i que a més, guanye i siga coneguda no només nacionalment sinó que arribe a ser coneguda a escala internacional em pareix que és un pas molt gran en la nostra societat. Mostra tot el que ens queda per lluitar i aconseguir però també tot el que hem aconseguit i, sobretot, mostra que no es pot canviar els pensaments de les persones de colp però si a poc a poc.