4 de març 2019

Si la teua nóvia et vol portar, deixa't anar...

El ball de saló és binarista i sexista: l'home porta i la dona el segueix. Però podria ser d'una altra manera. Per exemple, en el tango queer, no hi ha obligatòriament un home i una dona, sinó un/a líder i un/a seguidor/a, i els papers es van intercanviant fins i tot en la mateixa cançó. En realitat, el tango queer s'assembla més al que serien unes relacions igualitàries i no tancades en uns rols establerts.

Si ets hetero i la teua nóvia et vol portar, deixa't anar...

8 de març. Per unes masculinitats igualitàries!!




Entrada ja publicada sota el nom "Tango Queer: trencant motlles".

2 comentaris:

Vanessa Stone (1º Batx Arts) ha dit...

Primerament, el vídeo m'ha semblat molt interessant, ja que tracta un tema prou actual-- els rols de gènere--, però des d'un aspecte que no solem pensar: la dansa.

Aquests estigmes també han arribat fins a la dansa, de manera que en una parella de ballarins hi ha un que porta l'altre, on és la dona habitualment la que és portada per l'home-- un altre reflex de la societat en què vivim, on sembla que la dona no pot fer res sense la supervisió d'un home.

És per això que apareix el tango queer, per demostrar que la situació ha de canviar i que els papers sempre es poden revertir. Així, durant aquest ball hi ha la persona que dirigeix i la que és dirigida, però arriba un moment en què açò canvia.

En conclusió, iniciatives com aquestes són les que fan avançar el pensament de la societat, en aquest cas pel que fa als rols de gènere i al paper de la dona al món. Són petits passos que marquen la diferència.

Emilio West ha dit...

La veritat és que no hi ha res millor que tindre aqueixa confiança amb la teua parella de poder fer això i més.
És igual que sigues home i no sàpies ballar, si la teua parella sap i vol ensenyar-te, deixa't, portar, deixa't ensenyar, que això no es tracta de ser home o dona, és alguna cosa que va més enllà.
Però anant al tema del qual parla l'entrada en la seua introducció, el ball de saló és suposadament un ball dominat per l'home, en el qual la dona es deixa portar i és l'home qui la porta a ella; mai hi ha home amb home o dona amb dona. Però no és així en el Tango *Queer, on home ballen amb homes, dones amb dones i homes amb dones; i dóna exactament el mateix.
Es tracta de gaudir del ball sense importar res més, d'oblidar el teu gènere i la teua orientació sexual i de simplement ballar acompanyat de la teua parella de ball.
I estaria bastant bé que tots els tipus de ball anaren així, que no importara qui ballara amb qui, però també és veritat que la cultura afecta massa, i si hi ha balls en els quals és tradició que es balle home i dona, és complicat canviar-ho, però bo, tot és posar-se.