7 d’abr. 2019

"Se te ven las tetas"


Entrada de Fran (Bat. Artístic)


L’altre dia, a l’eixida de l’institut, dues companyes i jo ens vam trobar en una situació prou desagradable fins el punt que jo no em podia creure aquella escena tan surrealista. 

Tot va començar quan dues xiquetes, que devien tenir 8 anys, ens pararen i li varen dir a una de les meues amigues: “Eh, tu, se te ven las tetas”. La meua amiga va reaccionar amb sorpresa, i va respondre que sí, que se li veien les mamelles perquè portava escot, i que li agradava. Quan les xiquetes escoltaren aquesta resposta, varen seguir atacant-la: “¿Y eso te gusta? Eres una puta. Con ese cuerpo, no te beneficia nada ir así por la calle”. Els tres ens vàrem quedar bocabadats escoltant tots aquells comentaris, fets amb l’únic objectiu de fer mal a la meua amiga, d’intentar produir-li complexos, fer-la sentir insegura i retallar la seua llibertat. 

Vàrem seguir caminant, i parlàrem del motiu que pot produir aquest fet, ja que no enteníem la raó per la qual les mateixes dones ens fiquen amb altres. Pretenem formar una societat feminista, en la qual volem igualtat, i lluitem pels drets de dones i homes. Però això mai serà possible si les dones també critiquen altres dones per mostrar el seu cos. En realitat, el que més ens va cridar l’atenció d’aquesta escena va ser que, sent tan petites, les xiquetes començaren a atacar a una altra dona pel seu físic. Canviaran quan cresquen o les seues idees seran un fre a l’evolució social? 

Aquesta actitud es deu al fet que la nostra cultura, des que les xiquetes són petites, les acostuma a veure el cos com un objecte sexual que ha se seguir un propotip establert pels cànons. Això crearà complexos i, per a algunes xiquetes, l’única manera d’afrontar-los serà criticant altres dones amb l’objectiu de sertir-se millor amb si mateixes. 

S’ha d’acabar aquesta lluita entre dones, i hem de potenciar la sororitat per tal d’aconseguir una societat que respecte i ens permeta ser lliures fins que aconseguim un món sense autoodi ni complexos. I sobretot, hem de començar a ensenyar l’amor, i no la guerra.



5 comentaris:

Vanessa De Arco 1º BACHC ha dit...


Els fets que es conten al comentari ha passat fa relativament poc, i el pitjor de tot és que passa cada dia, a totes hores, i a tots ens toca passar per això. L’amiga de Fran, qui ha escrit aquesta entrada, va ser qüestionada i insultada per unes xiquetes de 8 anys perquè portava escot i si li veien una mica les mamelles. Doncs, per anar vestida com ella volia, ensenyar i no ensenyar el que ella volia, va ser criticada i la gent va opinar sobre el que portava i el que deixava de portar, limitant així la seua llibertat.

Les generacions van canviant, els més menuts seran la generació del futur, i és molt trist que unes xiquetes de 8 anys, amb eixa edat tinguen la mentalitat de què poden qüestionar el que fa o el que deixa de fer la resta. Els més menuts deurien ser criats amb un punt de vista diferent del qual ens hem criat la resta de la societat, és a dir, nostra societat actualment està lluitant per la llibertat i perquè les mentalitats canvien, doncs el canvi l’hem d’arrancar des de l’arrel, és a dir, des de els més menuts, que són els que formaran una nova societat, una nova generació.

En conclusió, la gent pot vestir-se com vulga, mostrar el que vulga quan vulga, dir el que vulga, i fer el que vulga; ningú té el dret d'insultar a ningú per fer-ho, ni demanar explicacions… Per començar, les dones hauríem de respectar-nos entre nosaltres, una dona no és més “guarra” per vestir-se de tal manera que mostra més el seu cos, o no ho és per fer-se fotos mostrant el sue cos, etc. Ens hem de respectar, i no a soles perquè siguem dones, sinó perquè també som persones, i com a tota persona ens agrada ser lliures i que no ens insulten per allò.

Santiago Paul 1º Humanitats ha dit...

Hola, avui vaig a parlar sobre aquesta entrada, la qual tracta sobre alguns comentaris que fan algunes xiques a altres per com van vestides,ja que desde que són petites tenen un prototip establert pels cànons.

A l´entrada comenta que un xic anomenat Fran estava amb dues companyes i mentre estaven parlant es van acostar dues xiquetes que devien tenir 8 anys i a una de les seues companyes li van dir que se li veien les mamelles, aquesta sense saber bé que dir les va respondre que sí que se li veien les mamelles perquè portava escot i li agradava, aleshores les xiquetes li van dir que si li agradava anar així que era una puta i que amb eixe cos no li beneficiava res anar pel carrer. El que pense sobre això, és que ningú ha de dir-li a una persona ja siga dona o home com ha de vestir-se, ja que cadascú és lliure de vestir-se com vulga, a més a més, no li pots dir a una xica puta perquè se li veu un poc les mamelles, ja que pots molestar a la persona o fer-li mal amb les teues paraules.

Altre tema que es comenta a l´entrada és que aquesta actitud es deu al fet que a la nostra cultura des de que les xiquetes són petites, veuen el cos com un objecte sexual que ha de seguir un prototip establert pels cànons. El que pense sobre això, és que si les xiquetes creuen que les xiques han de seguir un prototip establert pels cànons estan molt equivocades, ja que cadascú té el seu cos i es vesteix com vull i a més a més no entenc perquè només veuen el cos com un objecte sexual.

Per acabar, pense que aquests comentaris absurds entre xiques per com va una xica vestida ha d´acabar, ja que nosaltres volem una societat sense masclismes però encara hi ha xiques que ataquen a altres pel seu físic i per la seua manera de vestir.

elisabeth staton cady ha dit...

Bona vesprada em diuen Elisabeth Staton Cady, i sóc de alumna de 4ºeso A jo aquest comentari u faig perquè vull i no com una altra gent que el fa perquè li obliguen o perquè li posen nota.i jo hui vaig a comentar en aquesta entrada perquè m'ha paregut molt sorprenent açò de “se te ven las tetas”.

Com dona que sóc vaig a dir que açò no em pareix res normal que un home li diga a una xiqueta de 15 anys que se li veuen els pits però molt menys que les dones del seu voltant li denominen com “puta”perquè amb el cos que te no pot anar vestida de aquella manera ja que con va amb escote això es molt provocatiu i fa que els homes es deixen arrastrar pels seus impulsos naturals.

Això em recorda a les meues amigues i els meus amics que em critiquen per la meva forma de viure i de vestimenta perquè diuen o be que visto com una monja o be que visto com una “puta” la meva manera de veure això en ple segle XXI es massa impressionant perquè el que és més increïble es que una amiga o be un xic o be la pròpia societat et diguen com has de vestir-te com has de comportar-te com has de fer la teva vida com has de reaccionar a la vida es alguna cosa que no es pot permetre en aquest segle que sabent que les persones tant homes com dones son lliures d'elegir el que nosaltres vulguem i no el que la mateixa societat vol.

quant vaig bore açò se'm va caure la cara de vergonya per observar que encara ni ha gent ací en el món, que li dona igual com es puga sentir la persona atacada. Com bé diu la cançó “Caro” de Bad Bunny citada tal qual;Me ven y me preguntan por qué visto caro, eh¿Tú no ves que yo soy caro?
De lejos se nota que mi flow es caro, eh.Que con nadie me comparoYo le llego y normal, ey
Me miran raro, ehPero a nada yo le paro.Yo sé cuánto valgo.Yo sé que soy caro, eh.Que pa' ti soy caro. En aquesta cançó el que diu es que les persones poden vestir-se com li donen la gana sempre i quan es sentissen a gust amb el que tenen posat i que no importa el que la gent diga de tí que si tu ets veus bé no deu afectar el que la gent diga de la teva manera de vestir.

Per finalitzar us done les gracies per bore i llegir el meu comentari perquè parlar d'aquestos tipus de temes no es rés fàcil, i us done les gracies a Vanessa De Arco 1º BACHC i a Santiago Paul 1º Humanitats

Rosa Sanchis ha dit...

Moltes gràcies, Eli, per comentar!!! Estic totalment d'acord amb el que exposes i saps que sempre, sempre, eres benvingua (tu i les teues idees) a Karícies.
Muacs!

Marta Nelken i Jessica Zambrano ha dit...

Des de ben xicotets, la nostra societat està immersa en una ensenyança en la qual el cos humà es vist com un objecte sexual que ha de seguir un prototip establert pels canons i si no es canvia d'ideologia a mesura que anem creixent, persones com les xiquetes de 8 anys que es trobaren els nostres companys pel carrer assoles ens causaran la creació de complexos i l'augment de les crítiques pel físic, i açò impedeixen crear una societat feminista en la qual hi haja igualtat de drets entre homes i dones, perquè el fet que les dones ens critiquem entre nosaltres fa, encara més impossible aquesta lluita i suposa un fre a l’evolució social.

La situació de l’entrada la van patir un grup d’amics de l’instituït, i es va produir a l'eixida del centre. De sobte es van trobar a dues xiquetes de, més o menys, 8 anys que es van parar davant seu. El grup d’amics, aparentment, va actuar normal, fins al moment que les dues xiques van començar a criticar a una del grup dient-li que anava provocant, els companys, davant d’aquesta situació, van quedar perplexos, ja que no s’esperarien mai que unes xiquetes tan petites pensaren d'eixa manera. Finalment, els amics es van anar i com no, comentant el que havia passat, una situació que pot provocar complexos, inseguretats, ... coses que en el segle XXI no devien estar passant.

Un dia ens va passar a nosaltres una situació pareguda, en la qual anàvem pel carrer un grup d’amigues parlant de les nostres coses quan, de sobte, es van parar davant nostra tres xiquets de 10 o 12 anys i a continuació li miraren el cul a una amiga nostra i li van dir: “Ven aquí y te embarazo”, davant aquesta situació ens vam quedar exhaustes i la nostra amiga li va contestar que amb l'edat que tenen no han de pensar així de les dones perquè no som cap objecte sexual. Ella es va sentir com a un tros de carn i li va crear inseguretat però nosaltres la vam recolzar i vam comentar que una societat així és justament la que no volem.

En conclusió, aquestes situacions que es repeteixen dia a dia són molt tristes i es hauria de conscienciar a la societat que el nostre futur ha d'estar dirigit amb la igualtat i lluitar pels drets d’homes i dones que com hem vist manquen d’importància. És veritat que molts dels joves pensen de manera masclista i açò ha de canviar perquè persones com aquestes ens portaran a un món decadent i ple de desigualtats i injustícies.