7 d’abr. 2019

Els tatuatges tenen gènere?

Entrada d'Adriana (Bat. Ciències)

L’expressió de gènere és la nostra manera de mostrar al món com som. En la societat actual, hi ha només dues maneres de fer-ho: si eres xics, de manera masculina; si eres xica, de manera femenina. L’expressió de gènere no té a veure ni amb l’orientació sexual (qui t’agrada) ni amb la identitat sexual o sexe sentit (si et sents home o dona). Una de les formes d’expressar el nostre gènere són els tatuatges i hi ha gent que pensa que hi ha tatuatges de xics i tatuatges de xiques. 

Sembla que el món del tatuatge és un fet modern; per contra és un costum mil·lenari i potser un dels primers des que va sorgir l'ésser humà modern. Aquest costum, practicat per diferents cultures, en el món occidental va ser castigat durant alguns períodes. Concretament, en l'edat mitjana i moderna, on governava l'església catòlica, era únicament acceptat entre els cavallers que participaven en les croades, amb la finalitat de poder-los reconéixer en cas de mort en alguna batalla. Finalment, els tatuatges van tornar a ser acceptats a Occident. 

Actualment el tatuatge s'ha popularitzat entre la gent jove, a vegades com a mostra de rebel·lia. Els tatuatges tenen diversos usos: identificació, decoració, bellesa, cosmètica, religió... Algunes persones continuen pensant que el tatuatge és una marca dels criminals o de gent rebel i problemàtica, i moltes altres diuen que els xics poden estar tatuats, però les xiques han de dur tatuatges xicotets o femenins. Açò és completament fals. Jo tinc un tatuatge i no sóc una xica problemàtica o rebel sinó que m'encanten els tatuatges i seguiré tatuant-me els dibuixos que m'agraden. 

Sempre hi haurà persones a favor i en contra, i ho respecte, però per tindre tatuatges no s'hauria de pensar malament d'una persona o jutjar-la abans de conèixer-la, i molts menys hauria d’haver diferències entres els xics i les xiques. 

 


5 comentaris:

Marta Nelken i Jessica Zambrano 1BACH H ha dit...

Els tatuatges són simples dibuixos dibuixats a la pell, però per a molta gent, sí, són dibuixos, però amb un gran transfons que donen importància a aquesta marca.

Encara que aquests són considerats moderns, és a dir, que acaben de “sortir a la moda”, cal saber que, curiosament, els tatuatges existeixen des de molt temps abans del que nosaltres podem imaginar, i ha sigut considerat un costum que no acceptat ni en l'edat mitjana ni en la moderna, i és fins fa no molt que van ser acceptats en occident.

Encara que algunes persones relacionen els tatuatges amb els criminals, o els violadors, o els assassins, etc, com hem dit abans, els tatuatges mostren molt més dels que nosaltres pensem, i per a molta gent tatuar-se significa recordar moments, persones, animals,... que volen amb tot cor, o que desgraciadament no estan ja amb ells, i com és obvi, pot ser una manera de sentir-se bé, o de recordar-los per sempre, i és per això que es pinten la pell.

L’expressió de gènere està molt fomentada hui en dia i cal saber que una manera de mostrar la nostra personalitat és fer-se tatuatges, però açò no vol dir, com bé diu en l’entrada, que hi hagi tatuatges que siguen per a xics i altres per a xiques, perquè en la societat, generalment, es considera que els xics poden estar molt tatuats, o amb tatuatges grans i obstentossos, però en contra, les xiques han de dur tatuatges xicotets, femenins, i en zones on no es puguen veure molt.

Afegir, que nosaltres coneixem a moltes persones amb tatuatges, ja siguen petits, grans, colorits, ... i els tenen amics, familiars, coneguts,... i encara així, els tractem d’una manera normal, ja que encara que tinguen la pell pintada, són persones normals, com tothom, i han de ser tractades com a iguals, ja que si una persona es tatua, no és per aparentar ser un criminal, o un assassí, sinó que ho fa per a representar la seua personalitat davant les altres persones.

En conclusió, un dibuix a la pell no determina ni la nostra personalitat, ni la nostra orientació sexual, ni si som més femenins o masculins,... al contrari, perquè amb o sense tatuatges, si no es coneix a la persona en si, no es pot posar a una persona en un lloc o en un altre de la societat.

Mireia Adams ha dit...

Moltes persones encara veuen malament que una persona porte tatuatges altra, en canvi, com unes obres d’art. El principal problema són els prejudicis, ja que per exemple a una persona famosa no li diuen res per estar tatuat o tatuada. Això passa perquè a aquesta persona famosa ja la coneguen i no pensen malament d’ella, inclús molta gent vol fer-se el mateix que porta aquesta persona perque li agrada o vol tindre al seu idol tatuat.
Si et pares a pensar, els tatuatges no són més que uns dibuixos inofensius en la pell gravats. Jo almenys el veig com una decoració més, com també pot ser un collar que et poses cada día. Antenc que a molta gent no li agrade fer-se tatuatges però, per favor, no és el teu cos en el qual es va a quedar el tatuatge.
Això no passa no més amb els tatuatges, passa en general amb tot . Per exemple, si portes uns pantalons “molt curts” et van a mirar mal o inclús a insultar. Per què la gent ha de ser tan prejuiciosa i pensar coses roines de tu si fas el que vols? Sincerament moltes vegades m’he plantejat aquesta situació i al final vaig decidir fer el que realment volga, ja que faces el que faces sempre algú va pensar mal de ti i molta gent es queda sense fer coses que realment volien per por del que pensen els altres.
Vaig llegir fa poc a una youtuber que parlava sobre aquesta cosa i plantejava una teoria que deia que la gent que critíca certes conductes que poden estar mal vistes a la societat (trist però cert) es perque aquestes persones també estan reprimides per por de què pense la gent d’ells i doncs quan veuen que algú ha tingut el valor de fer el que ha volgut donant-li igual l'opinió de la gent solament per ser feliç, senten com un poc d’embetlla per no tener el valor de fer el mateix i per això s’unen a la resta que critíca.
Per aixó n’hi ha molta gent que en public critica alguna conducta o a alguna persona pero després quan es queda pensant admira a les persones que tenen el valor d'enfrontar-se a les crítiques de moltes persones. Aquesta teoria em va parèixer molt interesant i crec que tot el món hauria de recapacitar amb això

Angela Wolf 1º Bach C ha dit...

Des de fa ja un parell d'anys, aproximadament quan tenia 15 anys, vaig decidir que em volia fer un tatuatge, però no un tatuatge qualsevol, sinó un que simbolitzara o que representara una cosa important de la meua vida o per a mi; un moment que marcara la meua vida, una afició o una cosa molt personal, una persona fonamental per a mi, una mascota… En un futur, potser quan entre en la carrera, m'agradaria tatuar-me tres triangles junts, simbolitzant així la unió amb els meus dos germans i els meus pares.

En els orígens de l'art del tatuatge, fa més de cinc mil anys, els dissenys sobre la pell complien una funció simbòlica. En les antigues cultures, per exemple, els tatuatges estaven associats a motius religiosos, màgics o curatius. Però, a pesar que en aqueixes primeres cultures tatuar-se era una pràctica comuna, el "body art", fins fa menys de trenta anys (encara que hui en dia en molts casos també) s'associava a classes socials baixes, presos, militars, moteros i pandilleros. Si bé, hui en dia, el món del tattoo ha anat perdent o ha perdut part d'aquest estigma marginal i podem veure veiem a estreles del cinema i la música, futbolistes o models amb tota mena de tatuatges.

Els tatuatges tenen diversos usos: identificació, decoració, bellesa, cosmètica, religió... No obstant això, i sembla que igual que moltíssimes altres coses com la roba, els joguets, els colors, la manera d'actuar, els sentiments, les oportunitats de treball… Molta gent classifica els tatuatges entre tatuatges de xics i de xiques, i associen diferents connotacions a aquests depenent de si els porta un home o una dona.

Els homes solen tatuar-se els braços, les cames, el tors, l'esquena… o fins i tot, tot el cos. Aquests resulten per a moltes persones, tant dones com homes, més atractius i sexis. Un home tatuat projecta una imatge a la resta del món de fortalesa, valentia i seguretat en si mateix, de "tio bo". En canvi, quan una dona es tatua, tot canvia.

Les dones solen decantar-se per tatuar-se en els muscles, el clatell, la cuixa, el costat, els turmells… i prefereixen o solen fer-se dissenys fins i elegants de traços corbs i lleugers. En aquests casos, per a molts homes també resulten atractives, però quan decideixen tatuar-se un altre tipus de tatuatges, “tatuatges propis dels homes”, són vistes d'una altra manera diferent. Els pocs estudis que s'han centrat en la percepció masculina de les dones tatuades han trobat que aquestes dones són vistes generalment de manera negativa, com menys atractives i fins i tot, més promíscues.

Un estudi, per exemple, va demanar a un grup d'homes avaluar a una dona de 24 anys que veien en una fotografia amb una sèrie de característiques personals. A alguns se'ls va mostrar la foto de la xica amb un drac negre tatuat al seu braç esquerre i a uns altres se'ls va mostrar sense el tatuatge. Quan els homes van veure a la dona amb el tatuatge la van jutjar com menys atlètica, menys motivada, menys honesta, menys generosa, menys religiosa i menys artística en comparació quan apareix sense tatuatge.

Angela Wolf 1º Bach C ha dit...

Com pot ser que la societat veja a un home amb tatuatges com una persona sexi, valenta, segura de si mateixa i, en canvi, a una dona com una persona poc atractiva i promíscua? És injust, molt injust, però també és trist. És trist que actualment es continue jutjant i discriminant a la dona per les mateixes coses que fa un home, i que a l'home se'ls accepte, però en canvi, a la dona no. Quina diferència hi ha entre que un home es tatue el braç sencer i una dona també el faça? No hauria d'haver-hi cap diferència, ja que són simplement persones, però sembla que pel fet de ser dóna tot el que faça estarà malament.

Els tatuatges són una manera d'expressar com eres, d'ensenyar al món parteixes de tu, els teus gustos, aficions…o, simplement, com a decoració, alguna cosa que t'agrade i que únicament vulgues plasmar en la teua pell. D'aquesta manera, una cosa tan simple com això, com tatuar-se, perquè ha de ser vist com una cosa dolenta. És licite que t'agraden més o menys els tatuatges, òbviament pots no estar a favor d'aquests, però això no justifica que l'home es puga tatuar lliurement i la dona NO.

Vanessa de Arco 1ºBachC ha dit...

Aquesta entrada parla sobre ella tatuatges i el que aquest implica en la visió de les societats. Cal dir que fins fa poc que es van acceptar aquests en occident, ja que en l'Antiguitat hi havia una perspectiva molt diferent sobre aquests.

Els tatuatges són dibuixos que es fan en la pell i són permanents. Aquests, quan governava l’església catòlica, a soles es permetien als cavallers que participaven en les croades per a ser identificats si morien. En el món occidental es castigava durant alguns períodes, però finalment van ser acceptats.

Com tot, els tatuatges estan estereotipats per la societat; una dona ha de portar tatuatges menuts, mentre que un home ha de portar un tatuatge que li ocupe tot el braç perquè és un "machote". Doncs no, els tatuatges no depenen del sexe, sinó de la teua personalitat; una dona es pot tatuar tot el cos i un home fer-se tatuatges menuts, i no hi ha cap problema. Ja que els tatuatges són dibuixos que solen tindre significat, i t'ho fas en el teu cos, ningú té el dret de dir-te el que pots tatuar-te o no perquè ets una dona i així es veurà bé, el mateix passa amb els homes.

En conclusió, els tatuatges són simples dibuixos al cos que no diuen si ets un home, una dona, bona persona, mala persona, etc. Els tatuatges són molt més antics del que podem creure, sempre s'han fet i això no diu la persona que ets. De fet, amics meus tenen tatuatges y són la mateixa persona que quan no tenien cap