4 de maig 2019

La bisexualitat no és una etapa

Entrada de Lucia (Bat. científic) 


Em pareix interessant escriure aquesta entrada i, a més a més, fer-la en primera persona, com si fora una persona bisexual la que us parla, encara que jo no ho siga. Moltes entrades es fan en tercera persona, però jo vull que sentiu realment qui està davant vostre perquè us trobeu cara a cara amb qui us està dient tot açò. Comence, doncs, per desmuntar alguns dels tòpics sobre la bisexualitat.

En primer lloc, m’agradaria deixar clar que la bisexualitat no és una etapa ni ser bisexual significa estar experimentant. Efectivament, es pot tindre un gènere de preferència o et poden agradar ambdós per igual, de la mateixa manera que a tu et pot agradar el xocolate i la vainilla al mateix temps. Ser bisexual és una qüestió pròpia però no significa que per això m’hagen d'agradar totes les xiques o xics del món; tampoc vol dir que vulga fer un trio. És la meua sexualitat i l'has de respectar. 

En segon lloc, els bisexuals no es troben confosos. La societat té la necessitat de classificar-ho tot i, si no entres en eixos dos grups (heterosexuals o homosexuals), et miren malament, i ells mateixos es troben incòmodes, i al seu torn et fan sentir a tu també incòmode. No arriben a entendre que pot haver-hi un altre grup més –anomenem-lo “C”–, i tot això passa perquè no són capaços d’obrir la ment a una realitat que tenen davant dels ulls. 

Com he dit abans, hi ha qui pensa que al dir que som bisexuals ens ha d'agradar tot el món; però no és així, ja que la gent bisexual també pot tindre un prototip de persona preferida, com qualsevol de vosaltres. Per altra banda, hi ha qui pensa que per ser bisexuals som més infidels ja que ens poden atraure ambdós sexes. La gent no entén que em puguen agradar els dos sexes per igual; pensen que me n’ha d'agradar un més que l'altre. En realitat, tant se val de quin sexe siga la persona; això és el menys important. L'amor no està només en el plaer d'un bon cul o d’uns pits. Els bisexuals també ens podem sentir atrets per una ment, igual que els heterosexuals. 

En conclusió, no voldria acabar sense dir que en els darrers temps hem millorat amb la visió i l’enteniment d’aquest tema. Però el que m’agradaria que quedara clar és que siguem blancs, negres, bisexuals, heterosexuals, sud-americans o el que siga, hem de voler-nos per qui som en realitat, no per l’orientació, l’ètnia, la procedència o el color de pell.

3 comentaris:

clara campoamor ha dit...

La bisexualitat, un terme que encara molta gent no sap el que significa, o simplement no entenen que una persona puga enamorar-se tant d'un home com d'una dona. La llibertat sexual a Espanya encara no està molt desenvolupada, hi ha moltes discriminacions cap a grups minoritaris com pot ser els bisexuals.

És una llàstima que encara hi ha gent que no puguen manifestar els seus gustos sexuals sense que la gent faça comentaris o els mire malament.


És veritat que el més comú és les relacions heterosexuals, però hi ha moltíssima gent que no se sent identificada amb aquest terme.


Hem d'ampliar les nostres fronteres, no podem ser tancats de ment, no entenc com hi ha gent que pensa que no és equitatiu el matrimoni heterosexual a l'homosexual, ja que al cap i a la fi totes són parelles enamorades de l'altre i el sexe d'aquesta és secundari.


Per combatre la falta d'informació sobre aquest tema. crec que hauríem de fer xarrades explicant aquest tipus de relacions.

Héctor New 1º Bach Ciencias ha dit...

A vore, la bisexualitat està tan mal vista? Hi Haurà qui pense que sí, pot ser, jo no tinc totes les respostes, però crec que s’exageren un poc les coses. Jo conec gent bisexual, amics propers sense anar més lluny i mai he sentit que es queixen per ser criticats per no ser heterosexuals o homosexuals. Aleshores, quins problemes tenen?

Com es diu a l’entrada, per ser bisexual la gent pensa que ets més infidel o que t’agradaria fer un trio, res més lluny de la realitat, si bé és veritat que hi ha més possibilitats que t’enamores pel simple fet que t’agraden els xics i les xiques i no sols uns, això no vol dir que sigues més infidel que un heterosexual. La infidelitat ve dada per la persona i no per la teua orientació sexual.

Respecte a el de fer un trio, és una altra bogeria. Si tu vols a la teua parella i sols vols compartir la teua intimitat amb ella, per què voldries afegir una tercera persona? Encara que hi ha gent que li agradaria fer un trio, aleshores, si la teua parella està d’acord llançat a l’aventura. Jo conec un exemple d’una parella d’una xica bisexual amb un xic heterosexual, però la seua relació és oberta. L’objectiu del xic és arribar a fer un trio amb la seua parella i no crec que l'aconseguisca, hi ha gent que pensa que tres són multitud.

Jo pense que tindre un amic bisexual pot ser millor que qualsevol altre amic, amb els bisexuals es pot parlar tant de xics com de xiques, no hi ha limitacions mentre que els heterosexuals o els homosexuals no abasten tanta diversitat.

En conclusió, els bisexuals no tenen res de roí, són persones normals que poden aportar-te més del que creus i un consell, no et crees tot el que diu la gent, la meitat són mentides i l’altra són mitges veritats.

Fran Truth ha dit...

Ningú pot negar que els bisexuals són un dels col·lectius que més prejudicis genera al seu voltant i dels que més desconeixement es té.

No és cap sorpresa que molta gent adulta i no tan adulta desconega en què consisteix exactament ser bisexual i que només siga capaç de relacionar aquest terme amb els vídeos pornogràfics o el morbo.

És per tots conegut l'estigma de promiscuïtat que gira al voltant d'aquells que senten atracció física, mental, sexual o romàntica per persones tant del sexe oposat com del seu propi i els dubtes que hi ha sempre sobre aquesta orientació sexual.

Probablement molta gent bisexual haja patit en algun moment de la seua vida preguntes com: "Aleshores, tu et montes trios amb ties i tios?" "Estàs amb un home i una dona a la vegada?" o comentaris com "Si ara t'agraden més les dones ja veuràs com al final és que només t'agraden les dones".

I, precisament aquest últim comentari, és el que ens fa reflexionar sobre l'existència d'un pensament generalitzat (i equivocat) que recolza que la bisexualitat és una fase, un pas previ a la decantació entre l'homosexualitat o l'heterosexualitat.

Cal educar donant visibilitat també a aquesta opció tan valida i real com les altres, i tenir en compte que si no parlem d'ella amb naturalitat és possible que molta gent s'autoconvença que només pot agradar-li un sexe i mai és trobe del tot a gust ni gaudisca de la sexualitat plenament.