14 de maig 2019

VIII Vesprada Diversa

La VIII Vesprada Diversa ha sigut enormement nodridora. 

Els alumnes de primer de Batxillerat Lucia, Hèctor, Agustín i Jorge han presentat l’acte i els ponents. Ens han recordat que la primera vesprada diversa va ser l’any 2009, amb Miquel Missé i Marina Collell. En els anys següents, es van anar afegint al cartell exalumnes del centre com Miquel, Cristian, Esther, Marta, Mireia... persones valentes que van obrir camí perquè altres s’atreviren a parlar i a visibilitzar-se. En acabar la presentació, les i les ponents han començat a explicar-nos les seues vivències i reflexions. 

En primer lloc, ens ha parlat Samu, que fa tallers de masculinitat a homes maltractadors i tallers i xarrades sobre sexualitat a joves. És membre de Dessex (Drets, Educació i Sexualitat), associació que atén la gent jove de manera gratuïta a Russafa (divendres de 17 a 20, al Centre municipal de la joventut, carrer Puerto Rico, 42) i a l’Espai Jove VLC (dimarts de 17 a 20, al carrer Campoamor, 91). A més, s’ha passat anys revisant la seua masculinitat i hui ha reivindicat amb orgull que llevar-se de damunt la pesada cuirassa de la masculinitat tradicional i acceptar la vulnerabilitat és el que l’ha fet més fort.

Daniel és exalumne de l’institut i ens ha explicat, amb frescor i valentia, que eixir de l’armari és un alliberament i que dins del propi col·lectiu LGBT hi ha també actituds plumofòbiques i intolerants cap als cossos que no es consideren normatius. 

Àngel és coordinador delegat en València del Movimiento contra la intolerància i un expert en aquestos temes. Ell i la seua dona van educar el seu fill perquè s’expressara com volguera, però aquest va patir bullying des dels 6 anys per fer coses "de xiques". El fill és ja un adolescent, però Àngel s’ha emocionat en recordar la crueltat que suposa que una criatura haja de patir el delicte d’odi anomenat “Intolerància per gènere”.

Marc és activista LGBT i membre de l’Associació de famílies homoparentals GALESH. Nasqué a Barcelona, però fa molt de temps que viu a València, on ha format una família amb el seu home i dos xiquets d’adopció nacional. Marc ens ha explicat com d’important és que existisquen associacions con Galesh perquè els seus fills cresquen lliures de violència.

Olaya Aramo és llicenciada en Filosofia i té un doctorat en sociologia del gènere; però no ha vingut com a experta sinó com a ballarina de tango queer. Si busquem el seu nom a google hi trobarem molts articles feministes, antipatriarcals i anticapitalistes que connecten amb la bellesa i la força del tango. Olaya ens ha recomanat gaudir de les activitats que tindran lloc aquest mes al voltant del l’Orgull Crític.

Yolanda és psicòloga sanitària, psicoterapeuta i activista pels drets de les persones amb intersexualitats i ens ha parlat de la seua experiència en primera persona. ¿Imagines créixer sentint que hi ha alguna cosa en els teus genitals que “no està bé” però, encara que demanes explicacions, ningú et vol dir res? És autora de la guia “Buceando en la diversidad desconocida. Una guía para terapeutas de pacientes con intersexualidades/DSD”. 

Esteban és membre de l’Associació de famílies contra la intolerància per gènere (AMPGIL). L’any passat tinguérem el plaer d’escoltar la seua dona, però hui Esteban ens ha emocionat contant-nos la pesada motxilla que ell i molts altres pares i mares porten a l’esquena, i que els ha fet exercir violència contra els propis fills. Ara, però, són uns activistes extraordinaris orgullosos de la seua filla lesbiana. Em quede amb una frase d’Esteban: “Done gràcies a la meua filla perquè si no haguera sigut per ella, hauria mort sent un ignorant”. 

Laura és també exalumna del Villena. Estudia Psicologia i ens ha recordat que la parella és igual d’important que la família afectiva (biològica o elegida) i que hem de cuidar tots els nostres vincles. A Laura no li agraden les etiquetes, però si se n’ha de posar alguna és la de ‘dona’, pel seu feminisme, i 'bisexual'. Creu en la llibertat dels cossos i reivindica la sexualitat de les dones per plaer i no necessàriament per amor o en parella. 

Saul estudia segon de Batxillerat al nostre institut i ens ha explicat el seu procés i la resposta superpositiva del seu entorn, però ha criticat la patologització i la necessitat de passar per un procés psicològic per a aconseguir les hormones.

La veritat és que les ponències s’han fet curtes i hauríem necessitat una setmana diversa, en lloc d’una vesprada diversa!! 

Gràcies!!

19 comentaris:

Lucia Becker 1BachC ha dit...

El dilluns va ser la VIII vesprada diversa la qual va ser molt interessant anar i on vaig poder aprendre un grapat de coses. Ja havia tingut la sort d’haver anat altres anys i em sent molt afortunada d'estar matriculada en aquest institut amb una mentalitat totalment oberta que sap com obrir els ulls als seus alumnes i ajudar-los en tot el que faça falta.

Va ser un plaer escoltar a les nou persones perquè van ser nou experiències diferents, nou vides, nou històries plenes d’emoció i que fins i tot el que algunes van patir, ara són molt feliços. Tots els ponents van mostrar una actitud de valentia i coratge a l’hora de viure tot allò que van contar.

Un d’ells i per ami el que més em va emocionar va ser Esteban. Va contar-nos la seua experiència amb tant cor que fins i tot es va posar a plorar. Aquest home es va donar comte que ni ell ni la seua dona havien tractat bé a la seua filla que és lesbiana però afortunadament se’n van donar comte. Em pareix un home molt valent i que té molta valentia, ja que contar això crec que és molt dur i ell ho va fer encara que la gent li podria jutjar.

Per altra banda, les xerrades de Saül, Laura i Daniel van estar molt bé i em varen agradar moltíssim, ja que van parlar amb naturalitat d’uns temes que moltes vegades són tractats com temes tabús. Com eren els més joves van saber com tractar el tema de manera que escoltarem sense avorrir-nos i fent-nos riures, sense oblidar que van ser molt valents perquè encara que són tan joves no els va fer por.

Per finalitzar m’agradaria afegir que aquestes activitats que proporciona l’IES Isabel de Villena devien ser obligatòries en tots els instituts perquè estic segura que pot canviar la mentalitat de moltes persones i fer que altres aprenguen molt de coses que desconeixien que existien com el Tango Queer que ens va representar Olaya.

Celia Kahlo ha dit...

Ahir a la vesprada, part dels alumnes de l’Isabel de Villena vam tindre l'oportunitat d'acudir a la Vesprada diversa, un esdeveniment que es va realitzar durant tota la tarda a la sala d'actes de l'institut i on vam poder gaudir escoltant les històries de huit persones molt diferents.

Em va agradar molt sentir cadascun dels components, però sobretot em va impactar molt la història que va contar Esteban, un pare que, junt amb una part de la família, va oprimir la seua filla des de menuda pel fet de ser lesbiana. El que més em va impressionar d’ell va ser veure com, un home d’aquesta edat, havia sigut capaç de canviar tot el seu pensament per l’amor que tenia a la menuda, a pesar de com de malament va estimar-la durant tant de temps; el cor se’m va fer blanet quan vaig veure Esteban, un home tan gran, dalt de l’escenari, plorant pel seu passat, i lluitant pel futur de molts altres, sense cap armadura, com si estiguera completament nu. També em va impactar molt la història de Yolanda, una xica intersex que no sabia el que li passava fins que va tindre aproximadament 20 anys, quan va anar al metge i va començar a investigar sobre el seu cas. Els pares de Yolanda mai li van explicar el que li passava i per això ella va preferir deixar-ho com un tema a part, com una cosa que no entenia i que no volia entendre.

La vesprada diversa em va parèixer molt interessant; em va agradar moltíssim poder escoltar tots el que van parlar, observar la gran varietat que formaven: homes, dones, joves, majors…, a més, cada u portant el seu rotllo. Escoltar-los m’ha motivat a decidir-me a fer coses que vull però que em fan por pel que diga la resta. Tinc ganes de poder gaudir de la pròxima vesprada diversa.

Fran Truth ha dit...

El passat dilluns vaig tindre l'oportunitat d'assistir a la VIII vesprada diversa de l'IES Isabel de Villena, fet que em va permetre reflexionar sobre els temes que s'hi van tractar.

La proposta de tindre uns ponents que pogueren parlar de diferents àmbits de l'educació afectiva-sexual em sembla prou interessant sobretot en un centre educatiu on la varietat d'edats és tan ampla i el desconeixement de vegades és major, sobretot en els petits que acaben d'aplegar de la primària.

Les intervencions que més em van fer pensar a mi van ser el Tango Queer i la ponència d'Esteban.

La primera pel fet que em va donar una visió diferent de la forma en què es realitzen els balls de saló, que sempre tenen com a dominant a l'home i com a "submisa" a la dona, que segueix els seus moviments. En aquest cas, com eren dues dones ja es trencava amb aquest rol heteronormatiu i, a més, com es canviaven els rols de quina guiava la dansa, es percebia millor el trencament amb lo "tradicional".

La segona, la d'Esteban, em va emocionar molt i em va aplegar d'una manera molt forta, sobretot pel començament d'aquesta, en la que l'home afirmava ser masclista i racista. El canvi que va fer per la seua filla, no hauria de ser digne d'admiració perquè ser respectuós amb una orientació sexual hauria de ser la norma, però cal dir que hi ha qui mai reflexiona, qui manté una postura d'odi i qui no tindría el valor de parlar davant de molta gent sobre la seua conducta destructiva del passat, i això és el que si s'ha d'admirar.

En conclusió, jo pense que aquest tipus de xerrades ens eduquen molt en àmbits que a l'institut normalment no es tracten d'una manera tan humana i vertadera.

Eva Gage i Eva Addams ha dit...

El dilluns passat, va tindre lloc la vesprada diversa. Aquesta es celebra tots els anys i es una mena de reunió per la diversitat on la gent conta les seues experiències o les de persones properes en temes com l'homosexualitat, transsexualitat, rols de gènere, diversitat de famílies i en general experiències de persones que són "fora de la normativa".

El primer a contar la seua història va ser Samu, un xic que fa tallers de masculinitat amb homes maltractadors. Ell ens parla sobre com ell, a poc a poc, es va donar conte que no estava còmode dins dels cànons de ser un home i de com es va anar trobant a ell mateix, encara que això va significar posar-se en contra del que està imposat. Una altra persona que ens va agradar molt del que va parlar va ser Àngel, aquest va parlar del "bullyng" que va sofrir el seu fill per jugar a "coses de xiques". Va ser molt emocionant perquè molts de nosaltres també vàrem patir anys enrere o encara ara. Ell també va parlar de com el col·legi no va fer res i de com ells no sabien res fins que una professora els va dir.

Una altra de les persones que va vindre va ser Esteban, un pare que va maltractar psicològicament a la seua filla per ser homosexual, va dir que no li deixaven anar amb xiques, ni quedar-se a dormir a casa dels seus amics ni amigues. No entenien per què no era com els seus germans "normal", creien que tenia algun problema i que no estava bé. Per concloure, no li deixaven ser ella mateixa. Açò el va contar molt emocionat i amb molta culpa i va ser molt emocionant. Finalment, va vindre Saul, un estudiant de segon de batxillerat al Villena. Ell és un xic transsexual, està en procés del seu canvi de sexe mitjançant testosterona. Ens contava els problemes amb els quals s'havia enfrontat al llarg de la seua vida i com li va costar contar com era ell realment als seus familiars, amics i parella.

Pensem que traure persones fora de la normativa a l'institut pot ser una molt bona oportunitat per als estudiants perquè coneguen la realitat de moltes persones, situacions familiars, amoroses i problemes del seu dia a dia a causa de la discriminació de la nostra societat. Cal que les persones sàpiguen que tots no som iguals i que aprenen a acceptar a totes tal com som, ja que vivim en una societat plena de diversitat però que encara no l'accepta.

Angela Wolf 1º Bach. C ha dit...

Ahir, 13 de març de 2019, es va celebrar al nostre institut, Isabel de Villena, la vesprada diversa. Enguany, es van tractar temes com el bullying, l’homosexualitat, l’homofòbia, les noves masculinitats, les famílies homoparentals..., des de les experiències personals de cada un dels ponents que van parlar, cosa que va convertir la vesprada d’ahir en una jornada plena de diversitat, en la qual aprendre, conscienciar-se i empatitzar era possible.

Samu va ser el primer a relatar-nos la seua història. Aquest, segons ens explicava, s’ha passat anys i anys revisant la seua masculinitat i preguntant-se què implica ser un home. Segons ens contava, Samu mai s’havia sentit còmode o identificat amb la imatge o figura de l'home masculí o de la masculinitat, és a dir, aquell que ha de ser fort, valent, segur de si mateix…; no fins que es va convertir o va adoptar un altre tipus de masculinitat: una que li permetia ser feliç amb si mateix, vestir amb colors, pintar-se les ungles, ser vulnerable i poder mostrar els seus sentiments sense por. I ahir, a la vesprada diversa, va reivindicar aquestes noves masculinitats amb orgull atés que acceptar-se a si mateix i la seua vulnerabilitat és el que l’ha fet més fort.

El segon ponent que va parlar va ser Dani. Dani és exalumne de l’institut i ens va explicar amb total transparència i sense pèls en la llengua què va suposar per a ell ser gai, com va ser eixir de l’armari i quines varen ser les reaccions de la seua família, amics, companys… Aquest ens va contar que a causa de la seua orientació sexual, ser gai, al llarg de la vida ha hagut d'escoltar insults com “maricón”, “comepollas”, ”muerdealmohadas”, i que també ha hagut de suportar algunes situacions molt desafortunades en les quals ha sigut víctima de l’homofòbia. No obstant això, a la xarrada es va mostrar molt valent i, amb molta sinceritat i desimboltura, ens va contar com va ser per a ell eixir de l’armari. Dani es lamenta d’haver-ho fet com ho va fer, ja que estava borratxo en una festa, però mai d’haver-ho fet perquè va suposar per a ell un gran confort poder expressar-se com ell era realment. A més, totes les persones del seu entorn el van acceptar sense cap problema, com hauria de ser en tots els casos.

Després de Dani, Àngel va contar-nos la seua trista però inspiradora història. Ell i la seua dona van educar el fill perquè s’expressara, des d'una edat molt primerenca, com volguera. Li varen inculcar i permetre que fora qui volguera ser; si volia portar falda encara que fora un xic ho podia fer, si volia maquillar-se també… És a dir, li van donar la llibertat que tota persona mereix. Això no obstant, per aquesta mateixa raó, per eixir-s’ne de la norma segons la qual per ser xic has de portar pantalons, camisetes blaves, has de jugar al futbol… va sofrir bullying des dels 6 anys. En realitat, el seu fill el que va sofrir va ser intolerància de gènere, per ser únicament tal com volia.

L’últim ponent que ens va relatar la seua experiència va ser Marc, activista LGBT i membre de l’Associació de famílies homoparentals GALESH. Marc ha format una família amb el seu home i dos xiquets d’adopció nacional. A la vesprada diversa, ens va explicar la importància que hi haja associacions com Galesh per a visualitzar i conscienciar que en les famílies també hi ha diversitat. Hi ha famílies amb un pare i una mare, amb dos mares, amb dos pares, amb fills, sense fills…; hi ha una gran varietat i diversitat, per la qual cosa no únicament s’han de considerar lícites o acceptables les famílies formades per una dona i un home. També va comentar la importància d’aquestes institucions perquè els seus fills cresquen lliures de violència, donat que en molts casos, els fills de famílies homoparentals pateixen assetjament per tindre una família que se n’isca d’eixa tan antiquada i obsoleta línia.

Angela Wolf 1º Bach. C. ha dit...

A continuació, dues xiques van ballar Tango Queer, una forma nova de ballar el tango en el qual s'experimenta l'intercanvi de rols de gènere. La proposta del Tango Queer és d'oblidar-se dels codis heteronormatius i d'obrir la possibilitat de triar lliurement el rol que un desitja ocupar, de la mateixa manera que el sexe de la seua parella de ball. Així es formen parelles de ball: dona-home, dona-dona, home-home.

En acabar de veure aquesta petita interpretació de Tango Queer, Yolanda ens va explicar la que per a mi va ser la història més trista i difícil de tota la vesprada, la seua experiència personal amb la intersexualitat. Ella, des d'una edat molt primerenca, es va a dona del fet que alguna cosa en els seus genitals era diferent, la grandària, la forma… Però ella no entenia què era això que per a ella no estava bé, no era normal. Amb 14 o 15 anys, quan totes o quasi totes les seues amigues o xiques que coneixia ja tenien la regla, ella encara no havia començat a menstruar; i quan a les xiques del seu voltant li començaven a créixer els pits, ella sabia, en el fons i sense saber molt bé perquè, que a ella no li baixaria la regla ni li creixerien els pits. Amb aproximadament 18 o 20 anys va decidir anar al metge perquè ja era hora d’entendre o conéixer que li passava, però fins i tot els metges no li van donar cap explicació. Finalment, un dia li va escoltar a un metge dir alguna cosa així com “síndrome de Turner”, i va ser així com després de tant de temps i tantes preguntes va entendre que simplement era intersexual.

Seguidament, va parlar Esteban. Mentre que ens constava la seua història, podíem veure amb cada paraula que deia la tristesa i el decebut que estava de si mateix de com va actuar en el passat, de com va tractar a la seua filla. Era lesbiana, però tant ell com la seua dona, per ideologies i prejudicis que els van ensenyar al llarg de la seua vida i que havien portat a l’esquena per molts anys, no acceptaven la seua orientació sexual i la castigaven per eixe mateix motiu. La seua filla, farta d'haver d'ocultar-se o no poder expressar-se com ella mateixa era, li va dir els seus pares que si no l’acceptaven, s’aniria de casa. Va ser en eixe moment quan Esteban i la seua dona van entendre la gravetat de l’assumpte i la situació tan dolorosa per la que estava passant la seua filla com que no era acceptada per la seua pròpia família. Des d’eixe moment, ha lluitat contra la intolerància per gènere i dóna gràcies del fet que la seua filla els ensenyara els equivocats que estaven i els ignorants que eren.

Per acabar, un alumne i una exalumna de l'institut es van obrir permetent-nos conéixer i entendre la bisexualitat i la transsexualitat. A Laura no li agraden les etiquetes, però si s’ha de posar una, és la de “bisexual”. A més de contar-nos com viu la seua bisexualitat, va posar l'accent en la importància de cuidar tots els nostres vincles; la nostra parella, amistats, família…, ja que en molts casos, i més durant l’adolescència, moltes parelles s’aïllen de les seues amistats i únicament se centren en la parella, donant lloc a una relació tòxica i de dependència. També va explicar que per a mantenir relacions sexuals amb una persona, aquesta no ha de ser la teua parella ni has d’estar enamorada d'ella, pots mantenir relacions sexuals només per plaer.

Angela Wolf 1º Bach. C. ha dit...

Finalment, Saül, actual alumne de segon de Batxillerat, ens va contar com va viure i com va reaccionar la gent a la seua transsexualitat. Aquest ens va contar que en un primer moment va haver d’eixir de l’armari com a lesbiana, perquè li agradaven les dones, però que després es va adonar que no era lesbiana, sí, li agradaven les dones, però és que ell realment era un xic i no una dona, encara que tinguera pits i vagina. Així doncs, va haver d’eixir una altra vegada de l’armari i explicar que ell volia ser un home, que no s’identificava amb el seu cos. La seua família i amics van acceptar la seua decisió amb les mans obertes, l’únic problema que va tindre va ser la necessitat de passar per un procés psicològic per a aconseguir les hormones; no entenia a necessitat d’anar a la psiquiatra, com si estiguera boig!!!

Aquesta va ser la vesprada diversa enguany, plena de relats i experiències personals que ens van obrir una vegada més els ulls i adonar-nos que la diversitat existeix, i que en molts casos aquesta és tractada injustament.

Héctor New i Helena Campoamor 1º Bach Ciencias i Artes ha dit...

Setmana diversa? Sona bé, però com no ha sigut possible, hem de comentar el que tenim, que encara que no és molt, tampoc és poc.

Primer volíem dir que Samuel ens va aportar la seua experiència als tallers de masculinitat amb homes maltractadors, que de primeres no reconeixien els seus comportaments violents cap a les seues parelles. Això ens va sorprendre molt, no podíem entendre com una persona que ha agredit físicament a altra no el reconeguera i es pensara que no havia sigut per a tant.

Daniel és un xic homosexual que ens va contar com va eixir de l’armari. D’aquesta persona ens ha agradat la seua forma de parlar oberta i ens va sorprendre el que va dir que moltes persones dins del col·lectiu LGBT van ser intolerants amb ell per no tindre un cos normatiu i fent-li sentir-se rebutjat. Per sort ara això ha canviat, se sent bé amb el seu cos i és feliç.

Després d’ell va parlar Àngel, un pare coordinador del “Movimiento contra la intolerancia”, el qual va contar com el seu fill va patir assetjament escolar per “ser diferent”. D’aquesta xarrada ens ha agradat el suport que va donar-li al seu fill quan patia per expressar-se com ell era.

El que més ens va sorprendre va ser Esteban, un pare que va fer-li la vida impossible a la seua filla pel fet de ser lesbiana. Bé, realment no pensàvem que una persona així, que ha tractat tan malament a la seua pròpia filla per tindre una orientació sexual diferent de la seua, poguera recapacitar i a poc a poc anar canviat el pensament tan retrògrad que té. Ens pareix molt bé que ara suporte a la xica i a altres famílies formant part de l’Associació de famílies contra la intolerància per gènere.

L’últim que va parlar va ser Saul, un xic trans de segon de batxillerat que va contar la seua experiència i lluita constant per ser com realment és. Ell critica el procés que ha patit per a aconseguir les hormones que tant anhelava. Defén que no s’hauria de necessitar passar un procés psicològic per a poder començar el seu canvi biològic. Nosaltres pensem que sí que s’han de fer uns controls mínims per a veure si la persona en qüestió està totalment segura i si no es penedirà en un futur.

En conclusió volem dir que la vesprada diversa ens ha paregut un complet èxit i estem ansiosos per assistir a la següent.

Oscar Campoamor ha dit...

Com us quedaríeu si en el vostre institut una vesprada estiguera dedicada a la diversitat? Doncs en el meu açò es fa i l’altre dia es va celebrar. Una vesprada diversa és un acte que se celebra en l'institut Isabel de Villena i que està organitzat per la nostra professora de valencià. La Vesprada Diversa de 2019 ha tingut molta diversitat, des d'una persona homosexual fins a un pare que no acceptava que la seua filla fora lesbiana.
Samu va ser el primer que va parlar en aquesta vesprada i ens va contar sobre els tallers de masculinitat que fa. El segon va ser Daniel i ens va explicar com va ser la seua eixida de l’armari. Després, Àngel contà l'assetjament escolar que van fer-li al fill per expressar-se amb llibertat. El quart va ser Marc i parlà del matrimoni amb el seu home i dos xiquets adoptats. Olaya va ballar tango queer. La intersexualitat va ser explicada des dels ulls de Yolanda, en primera persona. Va ser colpidora la violència d'Esteban a la seua filla, i com ell i la seua dona es van adonar de les brutalitats que li feren sols perquè era lesbiana. Laura parlà de les relacions sexuals, de la bisexualitat i de com la parella és tan important com la família. I, per últim Saul, ens contà el seu procés i va criticar la teràpia psicològica.

En la meua opinió, aquestes vesprades estan molt bé, ja que la seua finalitat és el respecte i deixar de veure aquestes situacions com coses rares perquè la gent diu que això no és normal, quan la veritat és que aquestes situacions són reals, normals i igual de bones que les situacions que la societat ha dit o posat com a normals. Finalment vull dir que aquests tipus de reunions són un clar exemple d'EVOLUCIÓ I REVOLUCIÓ.

En conclusió, m’ha agradat aquesta vesprada i crec que s’hauria de fer en tot el món perquè tots necessiten un poc d’educació sexual, ja que la gent en aquest àmbit és molt inculta.

Maria Curie ha dit...

A continuació parlaré de la vesprada diversa, de que pense sobre ella i coses que vull destacar. A quina vaig assistir va ser la VIII i he de dir que em va deixar un bon sabor de boca, així que el any que ve tornaré a anar. Va haver-hi molta gent però no puc comparar amb altres anys ja que va ser la meua primera vegada, això de la multitud de gent te coses bones però també roïnes com vaig a comentar ara després.

Com bé diu el text a la vesprada diversa parlaven persones que varen tindre experiències sobre la seua sexualitat, gendre, la seua manera d’estimar,etc. Totes les persones que parlaren varen ser molt interessants, però també algunes coses que varen dir no em va parèixer bé. Com per exemple l’últim xic que va parlar va ser Saul i era trans, però moltes vegades deia comentaris com: i ja des de petit veia que m’agradava el fútbol, els cotxes, etc. Però això crec que es una forma de mostrar i auto confirmar-se de que es un xic.
Deixant açò apart, va estar molt bé, em va agradar molt escoltar les reflexions i les idees de diferent gent, i va ser una llàstima que a algunes persones no se’ls escoltara bé per la culpa de gent que no respectava la vesprada diversa.

Així que en conclusió va estar molt bé i per al any següent estaria millor que els professors no portaren a tots els seus alumnes, ja que hi ha gent que no respecta i no deixa escoltar als demés. I per el contrari que fora les pròpies persones les que decidiren anar.

Vanessa de Arco 1º BachC ha dit...

El dilluns 14 de maig a l'Institut es va celebrar la Vesprada Diversa, que se celebra a l'Institut des de 2009. Doncs vingueren nou persones a contar-nos les seues experiències, vingueren persones tan joves com més majors, i cadascú tingué un problema en el seu moment que ara pot comptar amb naturalitat i aconsellar sobre el tema als més joves.  Aquestes persones vingueren amb una actitud molt positiva, amb molta valentia, i per una bona finalitat. No era la primera vegada que parlaven davant de tanta gent sobre la seua vida personal o les seues ideologies, i tampoc serà la última, cosa que m'agrada moltíssim, ja que hi ha gent que necessita una ajuda i aquesta gent pot ser un suport molt important i obrir els ulls de moltíssima gent. La majoria participen en moltes associacions que es dediquen a donar xerrades a adolescents, a homes maltractadors, com fa Samu, etc.

Els voluntaris que vingueren a exposar les seues experiències, com ja he dit abans, eren 9. El primer a parlar fou Samu, un home que no segueix els prototips de l'home perfecte establerts per la societat, i que té la personalitat suficient per a posar-se el que vol sense pensar si li diran una cosa o altra, de fet fa tallers sobre la masculinitat per fer entendre a la gent que ser home no té perquè posar-te límits; el segon fou Daniel, que és un xic homosexual que vol fer entendre a la gent que això no té perquè ser un problema i ho fa sent ell mateix, sense cap lligadura, i a més va explicar algunes de les experiències desagradables que va sofrir per la seua orientació sexual en l'àmbit públic. Després vingué Àngel, pare d'un fill que va sofrir acós des dels 6 anys perquè li agradaven coses distintes que a la resta de xics, i ho va sofrir durant una llarga temporada, ja que cap adult que presenciava aquest se'l va transmetre; Marc va ser el següent, és un home que ha format una família amb el seu nòvio i han adoptat dos xiquets, i és membre d'associacions de famílies homoparentals i és activista LGTB; Després Olaya, ballarina de tango queer feminista i destaca que no hi ha cap protagonista, siga home o dona, en aquest ball.

La següent, Yolanda , ens contà la seua experiència com a persona intersexual i les lluites personals que aquest li ha provocat; Després parlà Esteban, un home criat amb ideologies antigues que va fer que no deixarà a la seua filla la llibertat que ella havia de tindre perquè tenia comportaments "estranys", i no va adonar-se fins que la seua filla tenia vint anys i li va transmetre als seus pares el seu patiment, ahí va canviar la mentalitat dels pares i ara és membre d'una associació de famílies contra la intolerància per gènere; Laura fou la següent en parlar, és una xica feminista i lliberal i que destaca la importància de les relacions afectives entre persones alenes i entre la teua família, a més ens transmet el seu punt de vist quant a les relacions amoroses; I, per últim, parlà Saül, un xic transsexual que va haver d'esperar un any per rebre les hormones que necessitava pel seu canvi de sexe, però finalment va aconseguir tot el que necessitava i ara és feliç amb el seu cos i s'ha trobat a ell mateix.

Aquesta activitat m'ha encantat, ja que coneixes una muntonada de situacions que la gent pateix i la societat no l'accepta, aleshores aquestes persones són admirables perquè presenten un acte de valentia i tenen moltíssima força de voluntat per aconseguir allò que volen, sense importar el que diran, cosa que hauríem de fer tots. Cada pas és un avanç i aquesta gent ho està demostrant per damunt de la resta.

Julian Kent ha dit...

En aquesta vesprada vam ser testimonis d'un grup de persones que ens relaten alguns fets (tant generals com personals) o experiències relacionades amb l'orientació sexual.
Totes les persones van parlar les seues experiències i com van anar desenvolupant-se fins a arribar al que hui dia són, persones valentes que no tenen por a les etiquetes que la societat imposa.

Un dels relats que més m'han qüestionat de la ignorància i la intolerància de les persones va ser quan el fill d'Àngel, que des dels 6 anys patia comentaris que feia "coses de xiques"; això va causar que Àngel, al moment de parlar d'això, va trencar en plor a causa del que va viure el seu fill sent tan jove.

Una altra que més em va cridar l'atenció va ser de Laura, una xica que no li agraden les etiquetes, ens va mostrar el seu punt de vista sobre la llibertat sexual, ja que pensa que l'acte sexual es pot viure amb qualsevol persona i no necessàriament amb la teua parella perquè, segons ella, el plaer pren un lloc a part. També ens conta que molta gent l'etiqueta de "viciosa" però ella l'única etiqueta que té de si mateixa és la de Dona.

Mai abans havia estat en una d'aquestes reunions i per a la meua sorpresa em va passar molt interessant perquè vaig poder, per un moment, posar-me en el lloc de cadascuna d'aquestes persones. M'agradaria estar presenten en la pròxima vesprada diversa.

Ernesto West ha dit...

Bons dies, he triat esta entrada pel fet que vaig estar present en esta xarrada sobre diversitat i m'agradaria donar el meu punt de vista de tot el que van comptar estes persones que van vindre de manera voluntària i els done les gràcies per fer que eixa vesprada isqueren tan bé i fora tan amena.

En aquesta xarrada van parlar persones contant les seues històries i ensenyant-nos lliçons de vida com que hem d'obrir els ulls, respectar les decisions dels demás... I sincerament se'm va fer tot molt pròxim pel fet que coneixia algunes persones que es van posar a parlar sobre la tarima al diferents cursos de l'institut i vaig poder entendre a la perfecció per tot el que havien pasasdo alguns d'ells o simplement per agradar-te el pendent que estan en la secció de xiques o les pulseras... però eres un home no tens perquè ser homosexual, sinó, simplement cada un té els seus gustos personals i tots el deuríem de respectar.

Però sobretot vull anomenar una persona que ens va commoure a tots amb les seues paraules. La seua història tractava de la seua família, el no estava a favor de l'orientació sexual de la seua filla quan ella era xicoteta i d'alguna manera li prohibien fer coses que eren normals en la infància de cada xiquet. Un dia la seua filla es fart i els va dir als seus pares que o li accepten com és o se n'anava de casa. Això va ser com el detonant perquè l'home canviara a poc a poc i poder comprendre la seua filla, el pitjor d'esta història és que ara entén tot el patiment que va haver de rebre la seua filla per paté dels seus pares i per eixe motiu ens va emocionar a tots.

Finalment vull donar les gràcies a Rosa i a tots els membres que van parlar per fer possible eixa vesprada.

Maria Addams 1BatxH ha dit...

El dilluns 13 de maig va ser la VIII vesprada diversa, una activitat realitzada a l'institut IES Isabel de Villena, organitzada per la professora de Valencià, a la qual part dels alumnes vam poder assistir i vam poder gaudir d'escoltar la història de 8 persones diferents, a més de poder veure una actuació de tango QUEER.

L'educació en la diversitat de totes les persones hauria de ser una activitat o inclòs una assignatura per a implantar obligatòriament en tots els instituts, educar en la llibertat és necessari. Ningú hauria de dictar que és allò que un xic o una xica han de fer ni molt menys quin és el comportament que hauria d'adoptar. L'esquema d'home amb testicles, color blau, etc. i dona amb vulva, color rosa, etc. fa anys que es va trencar. El gènere de les persones moltes vegades no es correspon amb els seus sentiments o la seua sexualitat i això no es cap malaltia i no s'hi hauria de passar per cap test psicològic com ens han contat els que han vingut.

Personalment la xerrada que més em va commoure va ser la d'Esteban, el pare d'una filla lesbiana al qual li va costar assumir-ho i ens va contar la seua història amb llàgrimes als ulls. En moments així és quan te n'adones de la fragilitat de les persones, aquest pare mai va voler fer sofrir a la seua filla, però sense adonar-se li va fer la vida impossible fins que obri els ulls. El millor pas és reconéixer-lo i canviar, i Esteban ho ha fet.

Aquest ha sigut el meu primer any a la vesprada diversa i m'ha paregut una activitat molt interessant, em va agradar molt poder escoltar a tots els homes i dones que van vindre a contar-nos les seues històries i a conscienciar-nos un poc. Aquest tipus de xerrades pense que eduquen molt, ja que mostren la realitat que hi ha fora de l'institut, contada en primera persona i baix testimonis reials.

LUCÍA STONE ha dit...

La vesprada diversa ha sigut una experiència nova, poder ser capaç d'escoltar les *v situacions que han passat diferents persones i *asi fer-nos reflexionar sobre nosaltres o sobre el que passa actualment en el món. Vaig escoltar moltíssimes coses dolentes però també moltíssimes bones.

A continuació comentaré cadascun dels components què van assistir:

Daniel: em va semblar un xic que tenia les coses clares malgrat el mal que ho va passar, atés que és homosexual. Veig innecessari el fet de fer-lo passar-lo malament a una persona pel fet que és homosexual.

Ángel: aquest home tenia un fill el qual volia expressar-se lliure ment, portar perruques, nines, cantar, ballar, plorar i per tot això certs xiquets li van amargar la seua etapa d'infància en el col·legi.

Marc: la veritat és que no em trobe res d'acord amb ell ja que va dir coses que genèticament són impossibles.

Olaya: aquesta dona em va agradar ja que és una dona lluitadora pels drets de la dona. Em sembla genial que hagen dones que lluiten pels nostres dret i així aconseguir igualtat en certa aspectes.

Yolanda: em va semblar molt impactant això d'aquesta dona, ja que va créixer tota la seua vida sabent que hi havia una cosa en els seus genitals que no estava bé, però encara així va continuar lluitant i al final va saber el que ocorria.

Esteban: crec que va ser una de les millors experiències que van comptar, ja que fins ell mateix es va emocionar, en adonar-se que jutjava a la seua filla però al final va saber acceptar-la tal com era.

Laura: em va agradar la forma d'expressió d'aquesta xica, ja que se sent lliure i poderosa, en poder fer el que vol amb el seu cos, sabent el que fa i sentint-se a gust amb això.

Saul: la veritat és que em va semblar genial el bé que s'assega amb si mateix i el que passa del que diga la gent, podent així ser feliç i acceptar-se tal com és.

En conclusió aquesta xarrada va servir per a adonar-nos que fins nosaltres mateix ens podem equivocar i d'altra banda per a adonar-nos que hem d'acceptar a les persones tal com són i no jutjar-les.

Pau Goldman i Luthy De la Barre ha dit...

Per sort al IES Isabel de Villena, el nostre institut, es celebra cada any la Vesprada Diversa. Aquesta consisteix a que cada any ve a l'institut gent del conjunt LGTBI a parlar nos sobre les seues experiències. Aquesta era la desena edició de l'acte i a diferencia d'altres anys en aquesta vam poder veure una actuació al hall de tango queer, la qual cosa va estar interessant.

A la xarrada es van parlar de moltes coses com la masculinitat, la història d'una persona intersexual a la que li anaven amagant la veritat, un pare d'una família homoparental, un pare d'un xiquet al que li feien bullyng per portar a l'escola una nina, un exalumne que ens contà com havia eixit de l'armari, una exalumna bisexual, un pare que tenia una filla lesbiana a la que ell i la dona li havien fet la vida imposible i un alumne del centre que es transexual i ens ha contat el que li havia passat a sa casa, el descontent amb tindre que passar un procés psicològic per a aconseguir les hormones.

A nosaltres ens va pareixer interessant totes les experiències de cadascú pero el que més ens va impactar va ser la historia d'Esteban. Ell i la seua dona tenien un pensament molt tancat propi de l'educació que els havien donat i una de les filles es lesbiana. Quan es van enterar van fer-li la vida imposible sense adonar-se del mal que l'estaven fent fins que un dia la filla no aguantà més. Ahi els dos es donaren compte de tot el que havien fet i mentre nos ho contava, no pogué evitar emocionar-se. Hui en dia és membre d'AMPGIL i està orgullós de la seua filla mentre cada dia va obrint un poquet més la mentalitat.

Aquesta xarrada és molt útil per a molts xiquets i xiquetes que no tenen la valentia d'eixir de l'armari en diferents àmbits i és una cosa que es deuria de fer en altres instituts ja que pot ajudar a molta gent. Esperem que es continue fent per molts anys al nostre institut i la puguen gaudir els proxims cursos.

LUISMI DE GOUGES ha dit...

https://drive.google.com/open?id=1I6IlyIaCpqS4K0OimGoixwpzgHoP-Cf-

Adrian Wolf 1ºH ha dit...

Bon dia, avui comentaré aquesta entrada que tracta sobre la VIII Vesprada Diversa que va tindre lloc el 13 de març en el nostre institut, l’IES Isabel de Villena. La Vesprada Diversa és una sessió d’una vesprada que es du celebrant tots els anys al nostre institut des de l’any 2009. En aquesta vesprada, uns ponents que s’han obert camí reivindicant els seus drets i ser visibles, conten als alumnes les seues vivències i reflexions sobre temes de sexualitat, respecte, llibertat, feminisme, orgull LGTB…
En la VIII Vesprada Diversa, els meus companys del batxillerat científic començaren presentant l’esdeveniment i recordant els inicis d’aquesta vesprada que tant ens aporta.

En primer lloc, el primer ponent Samu, ens ha contat la seua visió i experiència sobre la masculinitat en la societat actual i els papers que ha d’assumir.
En segon lloc, Daniel, exalumne del nostre institut ens ha contat la seua experiència a l'“eixir de l'armari” i també la discriminació que té lloc al mateix col·lectiu LGTB.
En tercer lloc, Àngel, coordinador delegat del “Movimiento contra la intolerància” i un expert en aquests temes, ens ha contat la dura infància del seu fill que va sofrir assetjament escolar des dels 6 anys per fer coses de “xiques”.
Seguint, Marc, activista LGBT i membre d’una associació de famílies homoparentals, ens ha contat la seua experiència en l’adopció d’un xiquet amb la seua parella.
Olaya, ens hi ha delitat amb un magnífic espectacle de tango queer.
Yolanda, psicòloga sanitària, ens ha contat la seua experiència com a persona intersexual.
Esteban, membre de l’Associació de famílies contra la intolerància ens ha contat les seues vivències amb la seua filla lesbiana i com aquest fet li ha canviat el pensament.
Laura, exalumna del nostre institut, ens ha contat la importància de la parella.
Finalment, Saul, ens ha contat la seua experiència com a persona trans.

En conclusió, aquesta Vesprada Diversa, m’ha aportat diferents punts de vista sobre molts temes, i m’ha ajudat a obrir més la ment i la importància de l’acceptació i el respecte.

Jorge Davidson (1 BATX C) ha dit...

Bona vesprada, no fa molt de temps tinguérem la vesprada diversa a l’institut, vesprada que ja és pràcticament una tradició a l’institut. En aquesta edició de la vesprada diversa ens van contar coses molt interessants. Aquesta és una vesprada molt especial ja que ens conten coses que han viscut ells a la seua vida, però el que ho fa realment especial és que els alumnes o els exalumnes de l’institut podem parlar en la nostra professora Rosa per poder contar nosaltres una experiència nostra.

En primer lloc, en va semblar molt interessant com Samuel ens va parlar del que significava la masculinitat per a ell. Com va decidir un dia a pintar-se les ungles, o a mirar roba en la part de les dones, etc. Ell ens va explicar que teníem que deixar de mirar si era una camisa, un pantaló o qualsevol peça per a dones o per a homes, si ens agradava com ens quedava que el comprarem.
Altra persona que em va interessar molt ja que jo no sabia res sobre eixe tema a la vesprada diversa va ser Yolanda, que ens va contar com ella va nàixer amb intersexualitat, la van operar i ella anava al metge a unes revisions que no sabia per a que eren fins que un dia el va preguntar i els metges se’l van contar. Aquest fet me va causar molta impressió ja que si ella no aplega a preguntar-ho està tota la seua vida anant al metge sense saber perquè.

Per finalitzar dir que em van agradar les experiències de totes les persones que vingueren aquest any a parlar-nos sobre diversitat sexual i que espere que l’any que ve hi haja una xarrada diversa igual de diversa i d’interessant que aquest any, ja que me paregueren molt interessants totes les vivencies que havien passat aquestes persones.