14 de maig 2019

VIII Vesprada Diversa

La VIII Vesprada Diversa ha sigut enormement nodridora. 

Els alumnes de primer de Batxillerat Lucia, Hèctor, Agustín i Jorge han presentat l’acte i els ponents. Ens han recordat que la primera vesprada diversa va ser l’any 2009, amb Miquel Missé i Marina Collell. En els anys següents, es van anar afegint al cartell exalumnes del centre com Miquel, Cristian, Esther, Marta, Mireia... persones valentes que van obrir camí perquè altres s’atreviren a parlar i a visibilitzar-se. En acabar la presentació, les i les ponents han començat a explicar-nos les seues vivències i reflexions. 

En primer lloc, ens ha parlat Samu, que fa tallers de masculinitat a homes maltractadors i tallers i xarrades sobre sexualitat a joves. És membre de Dessex (Drets, Educació i Sexualitat), associació que atén la gent jove de manera gratuïta a Russafa (divendres de 17 a 20, al Centre municipal de la joventut, carrer Puerto Rico, 42) i a l’Espai Jove VLC (dimarts de 17 a 20, al carrer Campoamor, 91). A més, s’ha passat anys revisant la seua masculinitat i hui ha reivindicat amb orgull que llevar-se de damunt la pesada cuirassa de la masculinitat tradicional i acceptar la vulnerabilitat és el que l’ha fet més fort.

Daniel és exalumne de l’institut i ens ha explicat, amb frescor i valentia, que eixir de l’armari és un alliberament i que dins del propi col·lectiu LGBT hi ha també actituds plumofòbiques i intolerants cap als cossos que no es consideren normatius. 

Àngel és coordinador delegat en València del Movimiento contra la intolerància i un expert en aquestos temes. Ell i la seua dona van educar el seu fill perquè s’expressara com volguera, però aquest va patir bullying des dels 6 anys per fer coses "de xiques". El fill és ja un adolescent, però Àngel s’ha emocionat en recordar la crueltat que suposa que una criatura haja de patir el delicte d’odi anomenat “Intolerància per gènere”.

Marc és activista LGBT i membre de l’Associació de famílies homoparentals GALESH. Nasqué a Barcelona, però fa molt de temps que viu a València, on ha format una família amb el seu home i dos xiquets d’adopció nacional. Marc ens ha explicat com d’important és que existisquen associacions con Galesh perquè els seus fills cresquen lliures de violència.

Olaya Aramo és llicenciada en Filosofia i té un doctorat en sociologia del gènere; però no ha vingut com a experta sinó com a ballarina de tango queer. Si busquem el seu nom a google hi trobarem molts articles feministes, antipatriarcals i anticapitalistes que connecten amb la bellesa i la força del tango. Olaya ens ha recomanat gaudir de les activitats que tindran lloc aquest mes al voltant del l’Orgull Crític.

Yolanda és psicòloga sanitària, psicoterapeuta i activista pels drets de les persones amb intersexualitats i ens ha parlat de la seua experiència en primera persona. ¿Imagines créixer sentint que hi ha alguna cosa en els teus genitals que “no està bé” però, encara que demanes explicacions, ningú et vol dir res? És autora de la guia “Buceando en la diversidad desconocida. Una guía para terapeutas de pacientes con intersexualidades/DSD”. 

Esteban és membre de l’Associació de famílies contra la intolerància per gènere (AMPGIL). L’any passat tinguérem el plaer d’escoltar la seua dona, però hui Esteban ens ha emocionat contant-nos la pesada motxilla que ell i molts altres pares i mares porten a l’esquena, i que els ha fet exercir violència contra els propis fills. Ara, però, són uns activistes extraordinaris orgullosos de la seua filla lesbiana. Em quede amb una frase d’Esteban: “Done gràcies a la meua filla perquè si no haguera sigut per ella, hauria mort sent un ignorant”. 

Laura és també exalumna del Villena. Estudia Psicologia i ens ha recordat que la parella és igual d’important que la família afectiva (biològica o elegida) i que hem de cuidar tots els nostres vincles. A Laura no li agraden les etiquetes, però si se n’ha de posar alguna és la de ‘dona’, pel seu feminisme, i 'bisexual'. Creu en la llibertat dels cossos i reivindica la sexualitat de les dones per plaer i no necessàriament per amor o en parella. 

Saul estudia segon de Batxillerat al nostre institut i ens ha explicat el seu procés i la resposta superpositiva del seu entorn, però ha criticat la patologització i la necessitat de passar per un procés psicològic per a aconseguir les hormones.

La veritat és que les ponències s’han fet curtes i hauríem necessitat una setmana diversa, en lloc d’una vesprada diversa!! 

Gràcies!!

5 comentaris:

Lucia Becker 1BachC ha dit...

El dilluns va ser la VIII vesprada diversa la qual va ser molt interessant anar i on vaig poder aprendre un grapat de coses. Ja havia tingut la sort d’haver anat altres anys i em sent molt afortunada d'estar matriculada en aquest institut amb una mentalitat totalment oberta que sap com obrir els ulls als seus alumnes i ajudar-los en tot el que faça falta.

Va ser un plaer escoltar a les nou persones perquè van ser nou experiències diferents, nou vides, nou històries plenes d’emoció i que fins i tot el que algunes van patir, ara són molt feliços. Tots els ponents van mostrar una actitud de valentia i coratge a l’hora de viure tot allò que van contar.

Un d’ells i per ami el que més em va emocionar va ser Esteban. Va contar-nos la seua experiència amb tant cor que fins i tot es va posar a plorar. Aquest home es va donar comte que ni ell ni la seua dona havien tractat bé a la seua filla que és lesbiana però afortunadament se’n van donar comte. Em pareix un home molt valent i que té molta valentia, ja que contar això crec que és molt dur i ell ho va fer encara que la gent li podria jutjar.

Per altra banda, les xerrades de Saül, Laura i Daniel van estar molt bé i em varen agradar moltíssim, ja que van parlar amb naturalitat d’uns temes que moltes vegades són tractats com temes tabús. Com eren els més joves van saber com tractar el tema de manera que escoltarem sense avorrir-nos i fent-nos riures, sense oblidar que van ser molt valents perquè encara que són tan joves no els va fer por.

Per finalitzar m’agradaria afegir que aquestes activitats que proporciona l’IES Isabel de Villena devien ser obligatòries en tots els instituts perquè estic segura que pot canviar la mentalitat de moltes persones i fer que altres aprenguen molt de coses que desconeixien que existien com el Tango Queer que ens va representar Olaya.

Celia Kahlo ha dit...

Ahir a la vesprada, part dels alumnes de l’Isabel de Villena vam tindre l'oportunitat d'acudir a la Vesprada diversa, un esdeveniment que es va realitzar durant tota la tarda a la sala d'actes de l'institut i on vam poder gaudir escoltant les històries de huit persones molt diferents.

Em va agradar molt sentir cadascun dels components, però sobretot em va impactar molt la història que va contar Esteban, un pare que, junt amb una part de la família, va oprimir la seua filla des de menuda pel fet de ser lesbiana. El que més em va impressionar d’ell va ser veure com, un home d’aquesta edat, havia sigut capaç de canviar tot el seu pensament per l’amor que tenia a la menuda, a pesar de com de malament va estimar-la durant tant de temps; el cor se’m va fer blanet quan vaig veure Esteban, un home tan gran, dalt de l’escenari, plorant pel seu passat, i lluitant pel futur de molts altres, sense cap armadura, com si estiguera completament nu. També em va impactar molt la història de Yolanda, una xica intersex que no sabia el que li passava fins que va tindre aproximadament 20 anys, quan va anar al metge i va començar a investigar sobre el seu cas. Els pares de Yolanda mai li van explicar el que li passava i per això ella va preferir deixar-ho com un tema a part, com una cosa que no entenia i que no volia entendre.

La vesprada diversa em va parèixer molt interessant; em va agradar moltíssim poder escoltar tots el que van parlar, observar la gran varietat que formaven: homes, dones, joves, majors…, a més, cada u portant el seu rotllo. Escoltar-los m’ha motivat a decidir-me a fer coses que vull però que em fan por pel que diga la resta. Tinc ganes de poder gaudir de la pròxima vesprada diversa.

Fran Truth ha dit...

El passat dilluns vaig tindre l'oportunitat d'assistir a la VIII vesprada diversa de l'IES Isabel de Villena, fet que em va permetre reflexionar sobre els temes que s'hi van tractar.

La proposta de tindre uns ponents que pogueren parlar de diferents àmbits de l'educació afectiva-sexual em sembla prou interessant sobretot en un centre educatiu on la varietat d'edats és tan ampla i el desconeixement de vegades és major, sobretot en els petits que acaben d'aplegar de la primària.

Les intervencions que més em van fer pensar a mi van ser el Tango Queer i la ponència d'Esteban.

La primera pel fet que em va donar una visió diferent de la forma en què es realitzen els balls de saló, que sempre tenen com a dominant a l'home i com a "submisa" a la dona, que segueix els seus moviments. En aquest cas, com eren dues dones ja es trencava amb aquest rol heteronormatiu i, a més, com es canviaven els rols de quina guiava la dansa, es percebia millor el trencament amb lo "tradicional".

La segona, la d'Esteban, em va emocionar molt i em va aplegar d'una manera molt forta, sobretot pel començament d'aquesta, en la que l'home afirmava ser masclista i racista. El canvi que va fer per la seua filla, no hauria de ser digne d'admiració perquè ser respectuós amb una orientació sexual hauria de ser la norma, però cal dir que hi ha qui mai reflexiona, qui manté una postura d'odi i qui no tindría el valor de parlar davant de molta gent sobre la seua conducta destructiva del passat, i això és el que si s'ha d'admirar.

En conclusió, jo pense que aquest tipus de xerrades ens eduquen molt en àmbits que a l'institut normalment no es tracten d'una manera tan humana i vertadera.

Eva Gage i Eva Addams ha dit...

El dilluns passat, va tindre lloc la vesprada diversa. Aquesta es celebra tots els anys i es una mena de reunió per la diversitat on la gent conta les seues experiències o les de persones properes en temes com l'homosexualitat, transsexualitat, rols de gènere, diversitat de famílies i en general experiències de persones que són "fora de la normativa".

El primer a contar la seua història va ser Samu, un xic que fa tallers de masculinitat amb homes maltractadors. Ell ens parla sobre com ell, a poc a poc, es va donar conte que no estava còmode dins dels cànons de ser un home i de com es va anar trobant a ell mateix, encara que això va significar posar-se en contra del que està imposat. Una altra persona que ens va agradar molt del que va parlar va ser Àngel, aquest va parlar del "bullyng" que va sofrir el seu fill per jugar a "coses de xiques". Va ser molt emocionant perquè molts de nosaltres també vàrem patir anys enrere o encara ara. Ell també va parlar de com el col·legi no va fer res i de com ells no sabien res fins que una professora els va dir.

Una altra de les persones que va vindre va ser Esteban, un pare que va maltractar psicològicament a la seua filla per ser homosexual, va dir que no li deixaven anar amb xiques, ni quedar-se a dormir a casa dels seus amics ni amigues. No entenien per què no era com els seus germans "normal", creien que tenia algun problema i que no estava bé. Per concloure, no li deixaven ser ella mateixa. Açò el va contar molt emocionat i amb molta culpa i va ser molt emocionant. Finalment, va vindre Saul, un estudiant de segon de batxillerat al Villena. Ell és un xic transsexual, està en procés del seu canvi de sexe mitjançant testosterona. Ens contava els problemes amb els quals s'havia enfrontat al llarg de la seua vida i com li va costar contar com era ell realment als seus familiars, amics i parella.

Pensem que traure persones fora de la normativa a l'institut pot ser una molt bona oportunitat per als estudiants perquè coneguen la realitat de moltes persones, situacions familiars, amoroses i problemes del seu dia a dia a causa de la discriminació de la nostra societat. Cal que les persones sàpiguen que tots no som iguals i que aprenen a acceptar a totes tal com som, ja que vivim en una societat plena de diversitat però que encara no l'accepta.

Angela Wolf 1º Bach. C ha dit...

Ahir, 13 de març de 2019, es va celebrar al nostre institut, Isabel de Villena, la vesprada diversa. Enguany, es van tractar temes com el bullying, l’homosexualitat, l’homofòbia, les noves masculinitats, les famílies homoparentals..., des de les experiències personals de cada un dels ponents que van parlar, cosa que va convertir la vesprada d’ahir en una jornada plena de diversitat, en la qual aprendre, conscienciar-se i empatitzar era possible.

Samu va ser el primer a relatar-nos la seua història. Aquest, segons ens explicava, s’ha passat anys i anys revisant la seua masculinitat i preguntant-se què implica ser un home. Segons ens contava, Samu mai s’havia sentit còmode o identificat amb la imatge o figura de l'home masculí o de la masculinitat, és a dir, aquell que ha de ser fort, valent, segur de si mateix…; no fins que es va convertir o va adoptar un altre tipus de masculinitat: una que li permetia ser feliç amb si mateix, vestir amb colors, pintar-se les ungles, ser vulnerable i poder mostrar els seus sentiments sense por. I ahir, a la vesprada diversa, va reivindicar aquestes noves masculinitats amb orgull atés que acceptar-se a si mateix i la seua vulnerabilitat és el que l’ha fet més fort.

El segon ponent que va parlar va ser Dani. Dani és exalumne de l’institut i ens va explicar amb total transparència i sense pèls en la llengua què va suposar per a ell ser gai, com va ser eixir de l’armari i quines varen ser les reaccions de la seua família, amics, companys… Aquest ens va contar que a causa de la seua orientació sexual, ser gai, al llarg de la vida ha hagut d'escoltar insults com “maricón”, “comepollas”, ”muerdealmohadas”, i que també ha hagut de suportar algunes situacions molt desafortunades en les quals ha sigut víctima de l’homofòbia. No obstant això, a la xarrada es va mostrar molt valent i, amb molta sinceritat i desimboltura, ens va contar com va ser per a ell eixir de l’armari. Dani es lamenta d’haver-ho fet com ho va fer, ja que estava borratxo en una festa, però mai d’haver-ho fet perquè va suposar per a ell un gran confort poder expressar-se com ell era realment. A més, totes les persones del seu entorn el van acceptar sense cap problema, com hauria de ser en tots els casos.

Després de Dani, Àngel va contar-nos la seua trista però inspiradora història. Ell i la seua dona van educar el fill perquè s’expressara, des d'una edat molt primerenca, com volguera. Li varen inculcar i permetre que fora qui volguera ser; si volia portar falda encara que fora un xic ho podia fer, si volia maquillar-se també… És a dir, li van donar la llibertat que tota persona mereix. Això no obstant, per aquesta mateixa raó, per eixir-s’ne de la norma segons la qual per ser xic has de portar pantalons, camisetes blaves, has de jugar al futbol… va sofrir bullying des dels 6 anys. En realitat, el seu fill el que va sofrir va ser intolerància de gènere, per ser únicament tal com volia.

L’últim ponent que ens va relatar la seua experiència va ser Marc, activista LGBT i membre de l’Associació de famílies homoparentals GALESH. Marc ha format una família amb el seu home i dos xiquets d’adopció nacional. A la vesprada diversa, ens va explicar la importància que hi haja associacions com Galesh per a visualitzar i conscienciar que en les famílies també hi ha diversitat. Hi ha famílies amb un pare i una mare, amb dos mares, amb dos pares, amb fills, sense fills…; hi ha una gran varietat i diversitat, per la qual cosa no únicament s’han de considerar lícites o acceptables les famílies formades per una dona i un home. També va comentar la importància d’aquestes institucions perquè els seus fills cresquen lliures de violència, donat que en molts casos, els fills de famílies homoparentals pateixen assetjament per tindre una família que se n’isca d’eixa tan antiquada i obsoleta línia.