20 d’oct. 2019

My Mad Fat Diary

Una alumna explicava l’altre dia en un comentari a “La motxilla de Nora” que tots tenim càrregues, no solament les persones trans, i es queixava que el vídeo i l’entrada no parlaren d’altres problemes que té la gent, per exemple dels complexos. Doncs ací tenim un fragment de la sèrie britànica My mad fat diary, basada en el llibre My Fat, Mad Teenage Diary, escrit por Rae Earl. Conta la història d'una adolescent de 16 anys que ha estat internada durant quatre mesos en un hospital psiquiàtric per problemes amb la seua imatge corporal, però ha mentit als amics dient-los que estava de viatge. 

Estar gros o grossa és potser un dels complexos més comuns que hi ha, tant entra la gent jove com entre la més adulta. També és motiu d’insults, que ja comencen en la infantesa. En l’època que ens ha tocat viure, tindre un índex de greix corporal alt no està de moda. En canvi, si haguérem nascut en el segle XVI, el nostre greixet hauria fet les delícies dels més reputats pintors (per exemple, de Rubens). El terme “gordofòbia” està començant a utilitzar-se per a referir-se a la fòbia a la grossària, que s’acompanya de la idea que les persones grosses no són atractives ni desitjables. 

Karícies és un blog d’educació afectivosexual i potser algú es preguntarà què fem parlant dels complexos. Doncs és molt fàcil d’explicar: si no estimem el nostre cos, ens costarà molt més gaudir-lo, és a dir, que si tenim complexos i ens agradem poc o gens, ens resultarà difícil creure que podem ser atractius o atractives per a altres persones, i no ens creurem mereixedors/es del desig d’altri. I potser també acceptarem relacions que no ens agraden. Què en penses?


Estic grossa (mmfd1.2) from Baubo on Vimeo.

En l'entrada Gordofòbia ja vàrem parlar d'aquests temes; pots llegir-la i/o comentar-la també.

22 comentaris:

Tadeo ha dit...

La veritat es que les persones no he de jutjar a altres por el seu cos no obstant això aquest és l'insult més utilitzat pels joves, ja que es fixen més en el cos que per les sentiments i no valoren com són realment i es burlen d'aqueixa altra persona per ser grossa o molt prima. Aquest *bulling és seriós ja que provoca que moltes persones se senten mal amb si mateix i cauen en un estat de *depreción crític al punt de poder intentar *suicidarce. Això es pot tractar de moltes maneres però hui dia és molt difícil de controlar i tractar i més que el major *bulling es fa mitjançant les xarxes socials alguna cosa que ningú pot parar ara com ara.

Elisa ha dit...

Jo abans de començar volia donar la meua opinió sobre la “gordofòbia”: pense que la gent no ha de pensar que la gent grossa és diferent per ser així i no l’ha de jutjar.

En el vídeo apareix un xica que està trista perquè ella pensa que ningú la vol ja que està grossa i la seua millor amiga li conta que creu que ha trobat el seu amor i ella se posa trista perquè mai no trobarà el seu mai. La seua amiga li diu que ella també pot trobar el seu amor i ella s’imagina com seria despertar d’un somni i que el seu cos fora una disfressa i se la llevara per a sempre.

Acceptat com eres perquè si tu no et acceptes ningú et acceptara, comença primer per tu.

Rania 3C ha dit...

Jo volia donar la meua opinó sobre la gordofòbia i les persones que la pateixen:

Me pareix malament que huí en día hi ha gent que fa comentaris fora de lloc amb la intenció de ferir a la gent que és grossa,quan en realitat cada persona es com es i sigues com sigues tens que voler-te per molt que la gent te diga el contrari,ja que cada un te el seu cos.
En el vídeo conta la historia de una xica adolescent que te un complex per ser grossa i diu que mai no tindrà parella pel simple fet de ser grossa,i al final del vídeo es pot apreciar com en la seua imaginació ella realment vol tindre un cos prim.

Cada un te que estar comode amb el seu cos,mai hi ha que criticar el cos dels demes,cada un te que volerse com es i no permetre que ningú li diga el contrari.

jose manuel arenas darias ha dit...

La obesitat és un problema que la societat discrimina i va fer sentir molt mal a la gent obesa que no tindre la culp de ser obesa. A pesar de no ser nada dolent la gent ve alguna cosa dolent i ofensiva en la obesitat. La gent obesa deuria estar contenta con el corp.

miguel ha dit...

La obesitat és un gran problema tant per a les relacions sentimentals com socials pels prejudicis que tenen els xics, ja que òbviament, la gent jove es fixa més en les xiques primes, però no hauria de ser així ja que ens hauríem de fixar en les qualitats i en la seua forma de ser i no en el físic. Normalment aquests xics i xiques obesos solen ser molt socials i agradables. Hui en dia ja està canviant esta forma de pensar tan abrupta i jo crec que ja no és tant així o almenys en l’àmbit social.

Yasmina ha dit...

El tema parla d'una adolescent que es grossa i que te problemes en la seua salud aleshores apart d'això tots les seues companyes el burlaven perquè era grossa. Un dia bino la seva amiga diciendole que tenia nòvio i que les persones grosses com a ella els xics no les gusten les xiques grosses. Un dia se imagino desesperant de la seva cama i que no este grossa, això el gustaria a ella. Jo crec que ser grossa i tenir problemes es un poquet difícil per a viure la vida perquè no ports fer tots les coses de la vida, depens de tu. Eixe es el meu comentari gracies, adeu.

salva ha dit...

Jo pense que la gent deu de eliminar sus prejudicis sobre les persones groc. No estic dient que nos hem normalitzar estar groc porque no podem acceptar una malaltia en lloc de enfrontar-la.

Es impossible que avancem com societat si la gent no es cuida, hem incentivar el deport i la activitat física sobre tot en els mes xiquets mediant activitats escolars on es jugue deports com el futbol, el basquetbol i el voleibol.

Isaac i Albacio ha dit...

El vídeo ens ha paregut una bona reflexió per que últimament les persones estem fixanos sols en el físic,nosaltres creiem que el físic no es el que més importa,no es una cosa fundamental, peró desgraciadament aquesta societat ens ha criat així.

En esta vida hi han factors més importants,el físic es una cosa exterior ,pero interiorment no poden ser igual de bonic que fora,com diu el dit,les apariencies enganyen,i desgraciadament es veritat.
Mai tenim que burlar-nos de alguna persona que tinga un poc més de pes o menys ,per que cadascun té una cosa que els caracteritza,i ens fa unics.

En conclusió,debem amar-nos tal com som,per que sempre tenim alguna cosa que ens caracteritza,ens fa diferents i aixó es més important que altra cosa.

Dani Bon i Joan smith ha dit...

Hola, la xica del vídeo sap que esta obesa però ella es sent com si estiguera prima. La seua amiga li diu que als xics a soles li agraden les xiques amb menys massa corporal, ella quan arriba a la seua casa es posa davant de l’espill per a observar-se, pensem que quan ella es quita la cremallera de sobte es veu prima, però es una imaginació seua perquè ella pensa que amb el tipus de cos que te es perfecta.

Pensem que aquest argument sobre l’obesitat es un tema que pot afectar greument als xiquets o adults de la nostra societat. Però això no tendria que ser així perquè l’important de la gent es l’interior. Les persones que son obeses les discriminen, per que no son com elles (prima),aleshores aquesta gent es discriminada e insultada.
La reflexió que hem tingut nosaltres es que en ningú cas hi ha que discriminar o ofendre a ninguna persona.

Guillem ha dit...

Jo pense que l’obesitat no és motiu perquè la persona que la pateix haja d’estar trista, per desgràcia, avui en dia hi ha gent que es burla de les persones que estan grosses. Respecte al vídeo, la gent amb obesitat s’ha de voler tal i com és, i la gent que es riu d’aquest tema hauria de reflexionar, perquè no hi ha cap motiu per riure de la gent grossa.

Jo tampoc tinc molt que opinar perquè no he patit cap burla perquè no estic gros, tampoc conec a ningú que haja patit per burles d’aquestes. La meua conclusió és que no importa el físic, et t’has de voler tal i com eres, i la gent que t’importa també.

Raquel Hamler ha dit...

Hola sóc Raquel Hamler i vaig a opinar sobre aquesta entrada.

El primer de tot,vaig a aclarir una cosa, estar gros no és un problema i no et tens que sentir diferent per això. N’hi han moltes persones amb sobre pes tant per la seua genètica com per el seu ús d’aliments. El que diu en el vídeo la amiga de la protagonista tampoc no té molta raó, per què diu que les persones obeses no lis agraden als xics i que a més per eixir amb una xica grossa es podrien jutjar i burlar d’aquests.

En la meua opinió, als demés no els deuria d’importar amb qui sortiren cadascú i menys burlar-se d’aquests,cada persona és lliure d’escollir.

Ivan Beach ha dit...

Respecte a aquest tema, jo opine que hi ha que tractar a tot el món de la mateixa manera, dona el mateix que siguen grossos/grosses, flacs/flaques, alts/altes, baixos/baixes, etc. Ja que tots som éssers humans.

Quan era més menut, estava gros, i sé el que és que es burlen de tu pel físic. Per exemple, quan anava a futbol m’insultaven per ser com era. He d’admetre que més d’una vegada he sigut jo el que es burlava, però encara que una persona no et parega atractiva, pense que ningú es mereix passar per açò, i abans de dir qualsevol cosa, hem de pensar si pot afectar a algú altre.

Adrian Prise ha dit...

Hola, primer de tot dir que pense que ha sigut una bona idea parlar sobre altres temes que no siguen sexualitat, la homofòbia, etc. Es complicat estar a gust amb el teu cos, i es mes complicat si a mes tens un cos que no es atractiu per a la resta.

Per a la majoria tindre un cos acceptable, es estar prim, amb un bon cabell, uns peus petis... Si busques en Google «Cuerpo perfecto», et ixen dones perfectes, com la descripció que he dit abans, i pense que no te sentit, un cos perfecte es el cos que tu vols tindre, no el que vol ni la teua família, ni el teu nòvio, ni el teu veí.

EL TEU COS ES TEU, I DE NINGÚ MES!!

Rebeca i Amanda ha dit...



Nosaltres pensem que és veritat, una persona que té complexes no es creu suficientment bona per a estar amb qui vol. Per altra part, a la gent no li agraden les persones insegures.

Tots els complexes estan causats per els estàndards que posa la societat sobre el que es suposa que és perfecte. La gent t’insulta, es burla o simplement et mira malament per no acomplir-los, és a dir, que els defectes apareixen perquè et preocupa el que la resta opine sobre tu.

Les persones que no estan contentes amb el seu cos, no poden gaudir d’activitats «normals» com banyar-se a la platja, posar-se uns pantalons curts o un vestit... I ja no es tracta de que estigues grossa o flaca, pot ser simplement perquè no t’agraden els teus braços, perquè no t’agraden les teues cames, etc. Tots tenim defectes i òbviament hauria de caviar però no és tan fàcil com pareix. Poc a poc es va suprimint el problema però encara ens afecta.

En conclusió, és impossible tindre un cos perfecte i per aquesta raó no t’ha d’afectar el que diguen sobre ell,sinó et faràs malament a tu mateix.

MIGUEL ha dit...

La meua opinió, sobre les persones que se diuen grosses, és que s’ha de tindre respecte amb ells. Per exemple, en el vídeo de MY MAD FAT DIARY, parla un individu gros i la seua millor amiga, i es veu que la protagonista fingeix que se’n va de viatge, però, es suposa que està internada en l’hospital.

Al final del vídeo es pot descobrir que la protagonista ens ha enganyat tot este temps, la persona tenia una disfressa o tratge d’una dona grossa, que arrastra per la casa i l’última escena ens mostra que el vestit el crema.

La vertadera conclusió per a entendre el vídeo és que la protagonista ens ha enganyat en secret, mentres que les persones que es preocupen per ella no ho saben
que l’estan traint.

Sofía de Dia ha dit...

Hola, anem a parlar d’aquesta entrada del blog que personalment m’agrada.

Parlar d’això em posa un poquet emotiva perquè l’altre dia tingué una xarrada del tema dels complexes amb els meus pares. Avanç de parlar crec que es bo aclarir que es un tema complicat de parlar i expressar, no sols per a la persona que té el problema, també per a qui les ajuda o l’intenta.

El tema d’estar gros o prim no et deuríem importar fins que és posa en un punt de tindre mala salut i els demés no haurien de insultar-te, com bé diu aquesta entrada no voler el nostre cos fa que pensem que som inferiors i fa que amaguem el que no ens agrada evitant fent coses que ens agrade però fan que mostrem eixa part del cos.

En conclusió, el blog està molt bé i tracta d’un tema importat per als joves/adolescents, en el que els professors poden tindre una gran repercussió.

Amparo Bolena i Samara Leonarda ha dit...

Aquest vídeo tracta d’una xiqueta que es sent menyspreada per la seua amiga, perquè al ser grossa pensa que mai va a trobar a la seua mitja taronja; ja que per als xiquets una persona que te aquest tipus de cos no li sembla atractiva.

Nosaltres pensem que no tens que tindre aquesta opinió ja que hui en dia no tenim la necessitat de tindre a cap persona. A demes si hi ha gent que pensa que no ets atractiva perquè tens el cos més gros o prim tenen que pensar si ells estigueren en la situació d’aquesta xica voldrien tenir a na parella que el vulga com son, no com te el cos.

Ainara Aquitania i Luna Mozart ha dit...

En el fragment del capitul de la serie “my mad fat diary” ens mostren com Rae, la protagonista esta obesa i els seus amics la menyspreen i els xics la traten com si fora uno.

Nosaltres pensem que estar obesa no es res roin, a soles importa com tu et sentes, i si no t'agrada el teu cos canviar els teus hàbits per canviar el teu cos i agradar-te.

Però no hi ha que canviar a soles perquè a els demes no lis agrade el teu cos. I pensem que la gordofobia es un poc tonteria,perquè igual que pots engrosar pots aprimar-te i igualment tingues el fisic que tingues et tens que voler tal com ets i que no es tendria que tindre por per molt que eixe tema siga polèmic.

Nerea Mendelssohn-Hensel ha dit...

Jo penso que no és veritat que una persona té que ser vella per ser amada, perquè pots estar amb una persona guapa però que et tracta malament o pots estar amb una persona no tan guapa que t`estima, et tracta bé i et fa sentir bé amb tu mateix.

Crec que el teu pes o la talla que fas servir no et defineixen i que no està bé que es agredeixi una persona per això, ja que se sent malament i no cal, aquesta persona és igual que tu i jo i no mereix ser tractada d'aquesta manera.

Erik Price ha dit...

Jo penso que no es veritat que una persona no ha de ser vella per ser amada. Pots estar amb una persona guapa però que et tracta malament o pots estar amb una persona no tan guapa que t´ estima, et tracta bé i te fa sentir be amb tu mateix
M'agrada que en bloc Karicies es parla sobre la relació entre el físic de les persones i les seues possibilitats de trobar l'amor, ja que existeix un munt de persones que crea que per no tindre "un cos perfecte" ningú la voldrà.. Per a mi, l'amor no té talla. Ara què? Les persones amb "mes corbes" o amb sobrepès no poden estimar i no poden ser estimades?

Anna 3rC ha dit...

Com a persona que va patir de bulímia durant 9 mesos, podria dir que els estereotips i prejudicis afecten molt la teua autoestima. A més, les xarxes socials donen una imatge falsa de com ha d'estar una persona "perfecta", en comptes de mostrar la realitat. Quan una persona se sent acomplexada de si mateixa, comença a sentir-se molt malament i pot arribar a fer coses de les quals es penedirà després. Quan una persona amb trastorns alimentosos et conta una mica del seu problema, no pots comprendre-la, perquè mai has passat per això. Però quan tu mateix comences a passar per aqueixes coses, entens que això no és "estar boig", solament que aquesta persona rep massa pressió de la societat i de si mateix.

salva ha dit...

La veritat és que jo pense que està molt bé que la gent faça esports i se cuide, a més es necessari mantindre la form perquè així evitam malaltia com la diabetis i atacs al cor. Jo no puc creure que el seu nóvio la hagi deixat per que no podia superar sus complexos de músculs.