15 d’abr. 2020

Com no fer una campanya contra el sexting!


Vídeo de l’artista i activista Alícia Murillo: “Cómo no hacer una campanya contra el machismo”

Les xarrades o campanyes per l’ús segur de les xarxes socials alerten (especialment les xiques) sobre els pederastes, i els donen consells per a no afegir a ningú que no coneguen o per a no compartir material íntim sexi amb parelles o coneguts (sexting)*. 

Defensar la llibertat de les persones, i en especial de les dones, és importantíssim en el terreny de la sexualitat perquè a les dones els han ensenyat que no poden ser sexuals i que s’han de guardar dels perills del sexe limitant la seua llibertat (no poden vestir d’una determinada manera, no poden beure, no poden anar de festa a soles...). Aquesta educació clàssica les infantilitza, les desempodera i les fa sentir culpables si els passa alguna cosa dolenta, perquè el missatge social donat és que si “desobeïxen” aquestes recomanacions, MEREIXEN el que els puga passar, i la societat no les protegirà (Ja t’ho havia dit jo!!! S’ho estava buscant!!

Per tant, aquest enfocament no redueix la violència que pateixen les dones sinó que crea més pors, provoca baixa autoestima i, com hem dit, les fa sentir culpables del que els passe. De sobres sabem que una persona que té por, no té confiança en ella mateixa per a defensar-se, en cas de necessitat, perquè li han fet creure que és dèbil. Una persona que se sent culpable no exigirà el dret que té a ser lliure, a vestir com vulga, a anar sola als llocs que vulga, etc., una llibertat que sí que tenen els xics. 

En realitat a qui haurien d’adreçar-se les campanyes o les xarrades educatives és a qui comparteix sense permís, a qui ho fa per venjar-se, a qui manipula, a qui critica les xiques sexuals, a qui diu que les xiques sexuals mereixen el que els passe, etc. I també haurien d’educar els xics, donant dades dels accidents i de les lesions que pateixen (el triple que les xiques) per fer-se els masclets bevent o consumint més, corrent més, pegant-se amb altres xics, etc. L’objectiu no és que ells també tinguen por –la por no és bona per a ningú– sinó que s’adonen que també són vulnerables si segueixen la masculinitat tradicional. El problema afegit és que les conseqüències de la masculinitat tòxica no només les pateixen ells, sinó tot el món.

*Repassem el vocabulari:
  • Sexting: enviament de material eròtic d’un/a mateix, a una altra persona, de manera voluntària, per les xarxes socials.
  • Sexpreading: difondre fotos amb contingut sexual d’una altra persona sense el seu consentiment. 
  • Porno venjatiu: variant del sexpreading on la persona que compateix sol haver tingut una relació íntima que s’ha trencat. 
  • Slut shaming: terme que designa els insults a les xiques (puta, guarra, escalfabraguetes, calenta...) per la seua sexualitat. 
  • Sextorsió: forma d’extorsió sexual en la qual una persona rep xantatge o amenaces perquè envie una foto de si mateixa amb contingut sexual. 

5 comentaris:

Rania Wieck ha dit...

La meua opinió es que em pareix molt bona idea que donen xerrades del perill de les xarxes socials i el “sexting” especialment per al els joves que son el primers que les utilitzen en abundància. Però, a part de defensar la llibertat de les persones, especialment a les xiques ens diuen que en el tema de la sexualitat ens ensenyen que tenim que no ser sexuals limitant la seua llibertat (no poden beure, no poden eixir de festa soles). En aquest enseyament que ens donen ens fan sentirnos mal si en passa alguna cosa, ens desapodera com dones , ja que si fem aquestes coses, som nosaltres les que tenim la culpa i ens diuen que ens ho mereixem.

Aquesta manera es malament , ja que no ens ensenya tota la violència i el masclisme que pateixen totes les dones, tot el contrari, ens crea molt mes por i moltes mes limitacions. Ens fa ser nosaltres les dèbils, aleshores les dones que es senten culpables no lluiten els seus drets(que puguen anar de festa, tindre la vestimenta que vulguem...etc), aquestos drets que si tenen tots els xics. Les xerrades també deurien ensenyar als xics que no tenen que creure la masculinitat tradicional .

Xavi Bon ha dit...

La meua opinió es que em pareix bona idea que donen xarrades sobre el perill que hi ha en les xarxes socials. En el primer paràgraf vull dir que em dona pena però es la veritat que en les xarrades per l’ús segur de les xarxes socials van dirigides especialment a les xiques sobre els pederastes.
Sobre el segon paràgraf em pareix bé lo de defensar la llibertat de les persones i en especialment a les dones perquè cada vegada més les xiques es donen conte que li limiten molt (no poden vestir d’una determinada manera, no poden beure, no poden anar de festa a soles...) però el pitjor es que si li ocorre alguna cosa molta gent pensa que se’l mereixia perquè ‘’estava provocant’’ ‘’anava sola per el carrer’’...

M’ha agradat que en últim paràgraf diu que les xarrades tindrien que anar a les persones qui comparteix sense permís, a qui ho fa per venjar-se, a qui manipula, a qui critica les xiques sexuals, a qui diu que les xiques sexuals mereixen el que els passe, etc. Perquè quasi totes les xarrades van dirigides a les xiques però pense que tindria que anar a les xics.

Rebeca Maconchy ha dit...

Tant dones com homes desgraciadament patiran aquestos successos a la xarxa; no obstant, quan apareixen casos de sexpreading i porno venjatiu a la televisió, les xiques (generalment) solem escoltar comentaris del tipus “això li passa perquè s’ho ha buscat" i "segur que no ha tingut una bona educació”, seguit d’un: “mai passes fotos teues sense roba”. Puc entendre que ens diuen això per la nostra seguretat en el cas de que ens trobem a una persona que puga ser capaç de fer tal cosa, però quan passa és un error culpar totalment a la víctima i les frases que tracten de fer-ho sobren completament.

És veritat, concorde amb el post: per què no se’ns ensenya a no compartir les fotos que ens envien amb la resta del món? Les (poques) xarrades que es realitzen haurien d’estar dirigides i enfocades des d’aquest punt de vista.

Finalment la gent sempre va a deixar-se portar per les seues emocions; crec que l’odi i la desesperació són les que hem d’aprendre a controlar millor mitjançant aquestes xarrades, no la possible “eufòria” que pot provocar passar una foto a una persona de confiança.

Hada d'Aquitània ha dit...

Aquesta entrada tracta de la llibertat de les persones ( sobre tot de les xiques ).
A nosaltres desde xicotetes ens han ensenyat coses com no poder vestir d’una manera determinada, no poder beure, no poder anar de festa a soles…Això fa que si ens pasa alguna cosa pensem que tenim la culpa. En conseqüencia d’aquestes accions tenim la autoestima més baixa i tenim més por a eixir.

La meua opinió es que no hi ha que educar a les persones per a tindre por a eixir al carrer, sinò hi ha que educar a les persones roïnes ( violadors en aquest cas ) a no fer accions que perjudiquen la vida de la gent.

Els homes també tenen que comprendre que les dones som més vulnerables en aquestos aspectes, que això no vol dir que el homes no pateixen aquest tipus d’agressions, però és molt més comú en les xiques.
També pense que en els centres educatius hi ha que fer més xarrades sobre aquestos temes.

Adrià Price ha dit...

Cada vegada que avançava el vídeo, em feia passar més vergonya, pareix que els presentadors no hagen llegit el guió abans de gravar. Però també tenim que tindré en compte que el vídeo és de fa 6 anys, i el moviment feminista no era tan avançat com ara, però tampoc és justificació per les coses que diguen en l'anunci.

El que més m’ha molestat, és que no hagen dit res del que demana les fotos, cal tindre en compte amb qui parlem, però si volem enviar-li la foto a algú, perquè si, perquè tenim confiança o el que siga, podem fer-ho, i no es culpa nostra si el que les envia les distribueix, es culpa d’ell.

I com be ha dit el vídeo, cadascun fem el que volem amb el nostre cos.