11 d’abr. 2021

Abril visible

El mes d’abril té moltes efemèrides que “celebrar”. El 7 d’abril és el Dia Mundial de la Salut, data que commemora l'aniversari de la creació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948, i que cada any se centra en un tema diferent, d'abast mundial, que afecta la salut. El 8 d’abril és el Dia del Poble Gitano. El 22, és el Dia de la Terra. El 23, el Dia del Llibre. El 25, el Dia de les Xiques en les TIC i el 26 el Dia de la Visibilitat Lèsbica.

El meu alumne Adrià Price deia en un comentari que esperava ansiós la desaparició del dia de l’Orgull LGBTI (28 de juny) perquè això significaria que l’homofòbia, la transfòbia, la plumofòbia, etc. haurien desaparegut. Jo compartisc el mateix desig, però, malauradament, encara queden moltes reivindicacions per fer. Per exemple, en el Dia Mundial de la Salut, podem parlar dels problemes de salut de les dones o de la salut LGBTI. En el Dia del Poble Gitano, podem parlar de racisme o dels rituals relacionals diferents. En el Dia del Llibre, podem aprofitar per a visibilitzar les dones escriptores. En el Dia de les xiques en les TIC podem parlar de la presència (o absència de les dones en les TIC) o dels diferents usos de les xarxes socials. Finalment, en el Dia de la Visibilitat Lèsbica podem, a més de denunciar la lesbofòbia, reivindicar la visibilitat de l’homosexualitat femenina o demanar la inclusió de la realitat lèsbica als mitjans de comunicació, en les polítiques públiques, en l’àmbit educatiu, etc. Un exemple palmari de la invisibilització de l’homosexualitat femenina és la desconsideració de la salut sexual de les dones que tenen sexe amb altres dones.

La salut de les dones que tenen sexe amb altres dones

Les lesbianes han sigut percebudes com un grup de baix risc. Com a conseqüència d’això, les dones lesbianes poden córrer perill en termes d’infeccions de transmissió sexual i el menor ús d’anticonceptius. Generalment, les campanyes de prevenció d’ITS i VIH, i de salut sexual i reproductiva, exclouen les dones lesbianes i també les dones bisexuals; les invisibilitzen i, el que és pitjor, deslegitimen les seues pràctiques sexuals, reforçant el model de sexualitat heterosexual i penetratiu. Aquesta concepció és discriminatòria i excloent, i provoca que moltes de les necessitats i riscs en salut sexual no reben l’adequada atenció mèdica. Un estudi fet als EUA alertava de l’alt nombre d’embarassos adolescents en jóvens lesbianes i bisexuals (Saewyc, 2008)[1] tal vegada pel desig d’ocultar la seua orientació sexual tenint relacions amb barons.

En els darrers anys, s’han posat en marxa accions per a dones que tenen sexe amb dones, per exemple la recomanació d’usar barreres de làtex per al sexe oral (dental dam), guants o dits de làtex per a la penetració (finger condoms) o preservatius per a les joguines compartides. Però aquestes campanyes han vingut més de part de grups alternatius que no des del personal sanitari públic o privat.

Les lesbianes i les dones bisexuals pateixen una doble discriminació, pel gènere i per l’orientació. En general, les dones LBT visiten menys els centres de salut (es fan menys citologies i mamografies, per exemple) i, quan hi van, no sempre  parlen obertament de la seua orientació o de les seues pràctiques. Les causes poden ser l’alt nivell de pressió social, que dificulta l’autoacceptació i l’apoderament, i la por al rebuig per l’expectativa de trobar un professional de la salut que pressuposarà l’heterosexualitat –o bé desconeixerà com atendre específicament una dona que té sexe amb una altra dona, o una dona trans (operada o no)– i, en el pitjor dels casos, pel temor a trobar un professional lesbofòbic, bifòbic o transfòbic.

Oblidar la sexualitat de les dones LBT no és només oblidar-se d'una minoria sinó deixar de banda aquelles pràctiques diferents a la sacrosanta penetració. I és que és un fet que també hi ha dones i hòmens heterosexuals que fan altres "cosetes" en el llit i els vindria bé saber que poden utilitzar barreres o guants de làtex. Així que, recordeu, quan us donen una xarrada sobre sexe segur, feu saber als ponents o talleristes que no es poden oblidar de la diversitat.

I per a aunar alguns d'aquests dies d'abril, ací podeu vore l’entrevista a Sheila i Carmen, dues dones gitanes, en el programa Ratones coloraos (2009). I ací podeu consultar la Guia de salud sexual para mujeres que tienen sexo con mujeres  (2017), elaborada per Fundación Triángulo Comunidad de Madrid, Fundación Triángulo Coslada i San Fernando de Henares.

26 comentaris:

Isaac Wieck :) ha dit...

He estat llegint el text d'«Abril Visible» i és cert de què aquest mes és un mes de reivindicacions, de dies molt importants per a tots, llegint un poc més abaix, m’he trobat amb l’opinió d’Adrià, que tractava de la desaparició del dia del LGTB, i realment estic molt d’acord, ja que si es suposa que les persones del col·lectiu LGTB ja són acceptades a la societat, perquè tindre un dia «especial per a ells, elles?» si no són res estrany, són assoles, unes persones més, m’agradaria que arribara aquest dia.

Pel 28 d’abril també es celebra el dia de la visibilitat lèsbica, que de vegades aquestes persones per la seua orientació sexual han sigut desplaçades en molts àmbits, tant com socials com en sanitat, assignant-les a un grup baix de risc, o quan precisen d’una cita amb el seu metge, no tindre una llibertat total de dir la seua sexualitat.

Fins i tot, de vegades per ocultar la seua orientació sexual han arribat a tindre relacions amb homes per «aparentar, ocultar» la seua sexualitat, cal recalcar que quan es dona una xarrada (no en totes) es tracta molt més el tema del sexe i relacions i infeccions en parelles heterosexuals, i es deixa d’una banda al reste d’orientacions, o no els donen molta informació, o una informació mínima.

Crec que això hauria de canviar, i no assoles amb les persones lesbianes, també amb els bisexuals, transgèneres, tindre una ment oberta, reflexionar que l’amor és l’amor, i sobretot el respecte a totes les maneres de pensar i acceptar-les, perquè de vegades inconscientment les depreciem, i això no està res bé, és moment de reflexionar, i actuar per eliminar d’una vegada tota aquesta discriminació.

Amanda Aviñó ha dit...

Per a començar, vull dir que estic completament d’acord amb les opinions de Rosa i el meu company Adrià. És molt trist que necessitem un dia per poder donar més visibilitat a tots aquests «problemes», com per exemple el Dia de la Visibilitat Lèsbica, el 26 d’abril o el dia de la Dona, el 8 de març.

Les situacions homofòbiques que han d'aguantar totes aquestes dones, desgraciadament, són moltíssimes. Solament en 2019, van pujar un 53% aquests casos i no ho podem permetre en ple segle 21. Aquesta és una de les moltes raons per la qual existeix aquest dia. Per poder solucionar-lo, a més de donar-li més visibilitat, hem d'ajudar a aquestes persones que ho sofreixen cada dia.

Anem a parlar de Sonia, una amiga de la meua mare. Ella té una parella dona, i per «culpa» d'això, va sofrir assetjament al seu treball. A més, els companys, van anar a parlar amb el seu cap, i aquest, va abaixar-li el sou. És una situació inacceptable. Per què has d'abaixar-li el sou? Per ser lesbiana? Per què li fan eixe assetjament? Què té això de coherència?

En conclusió, aquesta situació ocorre moltes vegades cada dia, cada hora i cada minut al voltant de món i no el vegem. Anem a ajudar-nos entre tots i a donar més visibilitat per poder solucionar aquests problemes tan reals.

Aitana d´Aquitánia ha dit...

El text em pareix molt interessant ja que parla d’uns temes molts tabus com es la bisexualitat i la homosexualitat i més encara el tema del sexe en aquests temes, pense que hi ha molta falta d’informació perque están molt discriminats el colectiu, perque encara pense que hi ha molta desigualtat en aquest tema , per exemple les lesbianes sempre han estat molt sexualitzades, els bisexuals sempre s’ha dit que són molt visiosos i en el cas dels gais sempre s’ha pensat que per el fet de ser homosexual li agraden tots el xics.

Per exemple en els anuncis que venen productes sexuals es veu clarament que va dirigit a una parella heterosexual, a mi personalment em dona la sensació de que no conten mai amb el colectiu LGTBI, per aixó a l’hora del sexe tenen molt menys d’informació i així corren mes perill a l’hora d’agafar alguna enfermetat sexual.

Desde el meu punt de vista la meua opinió es que el sexe en les parelles heterosexuals está també molt ocultat ja que el seu sexe és molt concret, es pensa que assoles está basat en la pentració i no poden experimentar altres maneres que en el sexe homosexual si.

Alba Polo ha dit...

La veritat és que jo mai m’havia parat a pensar les transmissions de malalties sexualals entre xiques, potser està tan normalitzat que siguen entre xic i xica que no pensem entre xiques.

Però de segur que no soc l'única que no havia pensat en açò, no crec que siga culpa nostra, ja que sempre ens han fet xarrades de sexualitat en un put de vista heterosexual, deixant de banda a la gent homosexual.
Crec que un bon pas per a fer aquest tema visible seria justament el que acabe de dir, incloure a tot el col·lectiu en aquestes xarrades, ja que som nosaltres el que hem de normalitzar completament tot aço

juanjo orsina ha dit...

El mes d'abril, té molts dies de reivindicació. Potser això és un reflex del fet que a la societat no és equitativa, quan la gent fa queixa d'algun assumpte és perquè no es troben bé amb la resta d'integrants de la societat.
Personalment, la meua memòria és més aviat mala, però jo no recordava cap dia dels ja comentats a l'entrada exceptuant el dia del llibre. No sabia que existia un dia que visibilitzava al poble gitano ni un dia de la salut...

Em pareix molt important que se celebre un dia per a visibilitzar al poble gitano, ja que potser a vegades la convivència siga complicada perquè tenen una cultura diferent, color de pell diferent, costums diferents... i per totes aquestes coses que no entenem perquè no són normals per a nosaltres i potser hi ha voltes que els deixem de banda. També podem donar molts motius per a celebrar el dia de la viabilitat lèsbica, ja que mai l'havia pensat, però, nuca he vist un anunci de malalties de transmissió sexual on apareixen relacions lèsbiques, i tampoc coneix cap mètode de prevenció d'infecció per a les lesbianes.

En resum, està molt bé que se celebren aquests dies, però seria millor que es commemoraren aquests dies com el primer dia que no discriminen a una persona per ser gitana o a una xica perquè li agrada acostar-se amb altres xiques.

hada ha dit...

Aquesta entrada parla d'alguns dies poc visibilitzats per la gent, com és el cas del Dia del Poble Gitano ( 8 d’abril ), el Dia de les xiques amb TIC ( 25 d’abril ) i el Dia de la Visibilitat Lèsbica.

Adrià és un alumne que en un comentari desitjava la desaparició del Dia de l’Orgull LGTBI, perquè això significaria que l’homofòbia, la transfòbia, la plumofòbia, etc. haurien desaparegut. Sincerament opine el mateix, però encara queden molts problemes per resoldre.

Les lesbianes sempre han sigut de baix risc i han patit menys infeccions de transmissió sexual. En el cap de les persones només hi ha lloc per a la penetració, però cal normalitzar que entre les dones també hi ha relacions sexuals i no és necessari que hi haja penetració.

Tant les dones lesbianes com bisexuals pateixen discriminació pel gènere i per l’orientació. En general les dones visiten menys centres de salut i la causa pot ser per la pressió social.

Nacho Beach ha dit...

Jo també pense igual que tu i Adrià perquè està desapareguent el dia de l'orgull LGTBIQ+ quan encara n’hi ha gent morint-se per baralles, seguint insultats pel carrer o amb por de passejar de la mà amb la seua parella perquè et posen males cares,etc.
Està molt poc visualitat de vegades les dones lesbianes o bisexuals, són un grup ‘minoritari’, la majoria van poques voltes al ginecòleg perquè tenen por de ser qüestionats per dir que tenen relacions sexuals amb dones (dic això perquè no totes les persones tenim el mateix pensament i n’hi ha gent que no la veu normal), et pense que estan excloses d’algunes coses, per exemple no existeixen condons per als orals entre dones, a l'article que has ficat posa que les recomanen utilitzar guants i condons. Les persones LGTB són més propenses a agafar malalties de transmissió, ja que no solen utilitzar condons una vegada agafen confiança i no saps si tenen qualsevol malaltia.

Arantxa Pook ha dit...

Jo també compartisc el desig de *adrián que algun dia desaparega el dia de l'orgull LGBTI , ja que això significara que ja no hi haurà discriminació per ser homosexual, transsexual, etc...Perquè em sembla una pena que hàgem hagut d'arribar a aquest punt de necessitar un dia per a reivindicar la visibilitat.
És veritat que normalment sempre que fem xarrades sobre sexe i parlem del tema anticonceptius o de malalties sexuals parlem referint-nos a relacions entre home i dona , poques vegades es parla de les malalties que es puguen transmetre entre dones ,i del perill que també tenen de contraure malalties sexuals .He sentit parlar d'aqueixos mètodes anticonceptius unes tres vegades en comparació als que ens diuen per a tindre relacions amb un home.
En el text diu que és dur haver de ser discriminada per dona i damunt per ser lesbiana, i té molta raó, perquè ha de ser molt dur rebre tanta discriminació per alguna cosa que realment no els afecta als altres.
I per ultime volia comentar el titule d'aquest articule que és "abril visible" i és veritat que en aquest mes hi ha moltes reivindicacions importants

Rebeca Maconchy ha dit...

No coneixia el Dia del Poble Gitano, i és molt important, com es menciona a l’entrada, per a disminuir el racisme i l'odi propagat cap a la raça gitana; és important controlar els teus prejudicis. Tampoc sabia res sobre el Dia de la Visibilitat Lèsbica, de fet fa un temps pensava que només hi havia el Dia de l’Orgull per a reivindicar els drets de tot el col·lectiu LGBTQ+.

Respecte a la informació que es proporciona sobre la varietat de condons femenins i els seus substituts, la veritat és que no sabia que existien aquests mètodes, i per casualitat fa poc m’havia preguntat com se suposava que les dones/ persones amb vagina havíem de protegir-nos d’una ITS en cas de mantenir relacions amb una persona que també comptara amb ells; sempre és important estar informat al respecte i fer el possible per mantenir una bona salut. Em sembla molt encertat que s’estiguen posant en marxa campanyes que volen crear o distribuir preservatius especials per a dones lesbianes i bisexuals. Tanmateix, crec que moltes persones rebutjarien la idea de fer dits a altre amb un guant, supose que per desinformació i a més per ser menys còmode o per vergonya. Pense que llançar un anunci de preservatius seria el millor per tal de difondre el fet que hi existeixen, d'una manera o d'altra, i són importants.


En definitiva, aquest mes abunda de reivindicacions que cal aprofitar; encara ens queda molt per aprendre.

Dani Bon ha dit...

Jo personalment, de tots els dies mencionats a l’entrada a soles coneixia el dia del llibre, no coneixia ni el dia del poble Gitano, ni dia de les xiques en el TIC ni el dia de la visibilitat lèsbica. No els coneixia perquè no havia escoltat parlar mai d’ells i en l’escola no m’havien parlat tampoc.


Estic d’acord amb l’alumne Adrià Price que diu que esperava ansiós la desaparició del dia de l’Orgull LGBTI, perquè com ell diu això significaria que l’homofòbia, la plumofòbia, la transfòbia... haurien desaparegut, i significaria un gran pas per a la societat.


Per altra banda em pareix molt important la celebració del dia del poble Gitano per a reduir el racisme cap a aquesta raça. Es veritat que en molts casos n’hi ha gent que els tracta d’una forma diferent a la resta de gent. I el dia de la visibilitat lèsbica no es te que quedar enrere, perquè moltes vegades pateixen discriminació per la seua orientació i en el tems que estem ja no les podem acceptar.


En resum, el mes d’abril es un mon de revolucions però encara que les reivindiquem encara queda molt per a aprendre.

Virginia ha dit...

Abril es un mes on hi ha moltes reivindicacions molts importants que jo no sabia que existien com el Dia del Poble Gitano, el Dia de les xiques en les TIC i el Dia de la Visibilitat Lèsbica.

Pense que Adria te un poc de raó al dir que deuria de desapareguera el dia de l’orgull LGBTI per que es suposa que ja no estan discriminats, però Rosa te raó per que en realitat encara no ha desaparegut i queden moltes coses per reivindicar.

El text també parla de alguns temes tabú com son la bisexualitat, el lesbianisme i la homosexualitat i me encara que es el sexe en aquests cassos. Jo mai havia escoltat parlar sobre infermetats que es transmeten de xica a xica ja que sempre parlen de el xic i la xica i totes les infermetats que pots contraure i no de entre xica i xica i tampoc he escoltat de preservatius per a les seues relaciones, per a no tindre risc de contraure un infermetat.

Dylan Careño ha dit...

Per a començar, m’agradaria comentar el de la doble discriminació, jo no crec que eixa siga una forma correcta de dir-ho, de la forma en la que està dit pareix que tot el mon discrimina al sexe femení i a l’orientació homosexual femenina. No totes les persones fan que les dones lesbianes pateixen discriminació i menys per tot el món, jo crec que això està molt generalitzat.

Sobre que les dones LBT visiten menys els centres, es la seua decisió, a vore, jo les entenc, igual tenen por de ser discriminades o vergonya de que li facen preguntes comprometedores, però no deixa de ser la seua decisió. Però per exemple una revisió a una persona homosexual no es la mateixa per a una hetero?

Deixant a una banda això, no sé si existeix, però crec que hauria de haver un tipus de protecció sexual específica per a les dones homosexuals, igual que les hi ha per a hòmens i dones heterosexuals i per a hòmens homosexuals. D’això es tendrien que encarregar les grans farmacèutiques o les grans empreses de la salut sexual.

En conclusió, jo crec que sí que estén reprimides però segons per on el mires.

Amparo Bolen ha dit...

Aquest text em pareix que conta moltes “celebracions” que no coneixem com el dia de la Visibilitat Lèsbica, el Dia del Poble Gitano, el Dia de les Xiques en les TIC. Pensé que el que si coneixem el es Dia del Llibre o el Dia Mundial de la Salut.

Pensé que no és culpa nostra que no coneixem aquestes celebracions, ja que sempre ens han fet xarrades de sexualitat en un put de vista heterosexual a l’hora del coite basanse en la penetració, deixant de banda a la gent homosexual, joguets sexuals, gent disfuncional, entre altres. Creec que tendrien que fer xarrades als instituts dels perills de no tindre precaució a l'àmbit sexual perquè molts adolescents homosexuals tenen relacions sexuals sense precaució i no pensen que poden tindre enfermetats de transmissió sexual. Però en realitat hi ha molts perills que no ens conten que no passen a l'àmbit sexual de la penetració com: Balanitis, Cervicitis, Uretritis, etc.

Adrià Price ha dit...

Volia començar el meu comentari agraint de tot cor que Rosa i alguns dels meus companys de l’institut, hagen compartit el meu desig, ja que moltes vegades no s’escolta el que de veritat molta gent del col·lectiu vol; molta gent celebra dies com el de l'orgull amb frases i idees que moltes vegades no tenen res a vore amb el tema o bàsicament estan fora de lloc o equivocades.

És molt difícil acabar amb l’odi, ja que és un sentiment molt comú del ésser humà, pot vindre de l’enveja, l’educació, experiències pròpies… Així que serà difícil complir el meu desig, però no passa res. Jo no tinc cap problema amb què és cèlebre la diversitat, però no vull que és cèlebre a soles el 26 de juny, vull que es respecte, que és cèlebre i que es mostre amb total llibertat, sense tindre por de rebre cap crítica negativa o ofensiva.

He intentat moltes voltes comprendre l’homofòbia, a soles perquè volia entendre a persones molt importants del meu entorn. Volia saber per què em deien comentaris tan lletjos com els que he rebut al llarg de TOTA la meua vida, i ressalte tota perquè escolte oracions homòfobes des-de'l col·legi, i com he dit abans, de persones MOLT importants per a mi.

Així que per favor, si tu ets una persona homòfoba, intenta comprendre, com he fet jo, com hem fet nosaltres, la meua situació, la nostra situació, la del col·lectiu.

Mario Campos ha dit...

La meva opinió sobre el comentari, és que necessitem fer aquestes manifestacions defensant la llibertat i crec que no arribarà el dia que no s'hagi falta fer, en aquest cas parlant del LGTBI+. Ja se que puc sonar pesimista, pero es molt difícil convencer a tot el món, i més quan hi ha partits polítics que defensen que una parella heterosexual i homosexual no són lo mateix, com per exemple a l’hora d'adoptar, defensen que lo “normal” i per tant lo millor és que adopten les parelles heterosexuals, per que els fills necessiten un pare i una mare. Això em pareix una barbaritat, i entenc que cadascú tingui la seva opinió, no vaig a parlar de política, alomillor en altre comentari.

Altra qüestió que planteja el text es que hi ha una gran falta d’informació a l’hora del sexe entre les parelles homosexuals, tant xics i més encara entre xiques. Pense estem en el segle XXI i en tot el que porte de vida com estudiant s'hauran fet aproximadament… unes 5 xerrades sobre la sexualitat i el sexe, i en cap d’aquestes explicaven el sexe entre homes i dones, simplement era lo mateix en totes. Explicaven que era molt important l’ús del preservatiu i que era introduir el penis en la vàgina. Jo per exemple que sóc bisexual sentía que eixia d’aquestes xerrades a soles amb la meitat après, esperaba que alguna persona s'enrecorda de explicar el sexe en les parelles homosexuals, però mai va arribar aquell moment, i a día de hui encara no ha arribat.

També volía dir que no asoles el sexe homosexual esta desinformat, sino que el hetero li passa lo mateix. Si les parelles hetero veuen i s’informen de com es el sexe homosexual, alomillor el poden arribar a fer entre parelles heteros, hui en dia hi ha molts joguets i productes sexuals que poden fer que tinguen sexe un home i una dona i que siga amb la penetració del xic.

Sandra Garcia ha dit...

En aquest comentari vaig a donar la meua opinió sobre la visibilitat del lesbianisme. Diàriament veiem pel·lícules, sèries, anuncis, programes de televisió… de parelles d’homes gais i ho interpretem com homosexualitat. Però, si ens parem a comparar la quantitat de casos de xics homosexuals i xiques homosexuals pràcticament veiem el doble de gais que de lesbianes i quasi ni ens adonem.

És molt trist que fins fent la intenció de donar visibilitat a un col·lectiu ho fem malament i només li la donem a una part.

El Dia de la Visibilitat Lèsbica, el 26 d’abril hauria de ser un dia amb importància on reivindiquem l’amor i plaer entre dones.

luna mozart ha dit...

Hola, bon dia, volia comentar aquesta entrada: Abril visible, ja que em pareix important parlar sobretot d'algun d'aquests temes, com el el dia de la visibilitat lèsbica.

Per que dic que és tan important? doncs perquè encara queden moltes persones amb la ment molt tancada que no accepten o no entenen que dos persones del mateix sexe (en aquest cas dones), puguen tindre una relació.

També volia comentar que hi ha algunes persones un poquet hipócrites, ja que diuen que dos dones no poden mantenir una relació perquè no es natural, pero en canvi veuen la pornografia lésbica, i diuen que aquesta es millor perquè és més bonica ja que no tenen que veure penis...A què ve això? Doncs que em pareix hipócrita per la seua part que diguen que no es natural una relació entre dones i despres veure ponografia perque es bonic.
Dic això perquè em pareix masclista i crec que veuen a les dones lesbianes a soles com a entreteniment propi, però després al carrer veuen dos dones donant-se un bes al carrer i els fa agonía i tiren comentaris del estil:<>... Aquesta conducta em pareix fatal i crec que certes persones haurien de canviar-la.

Ivan Beach ha dit...

En aquest vídeo podem observar a un home transsexual anomenat Víktor parlant sobre el seu cos i el recent canvia que ha emprat a aquest, ja que està hormonant-se.
Víktor proposa varies preguntes i pensaments interessants com «Què es un home?» o «Què es una dona?», ja que ell es defineix com «un ser amb cony», es a dir, és es sent home tenint vagina, pits, ungles llargues... El que porta a pensar sobre les coses femenines i masculines. Ell afirma que un metge li va dir que utilitzara coses com la motxilla i no la bossa, ja que era més masculí. Jo pense que la gent hauria de utilitzar la roba i els complements que vulga, siguen dones o homes, però estic d'acord en el fet que n'hi ha coses més masculines i coses més femenines, tenint en compte que s'empre el significat de la paraula «Relacionat amb aquest gènere». Per exemple, quan olores una fragància masculina penses en un home, i quan ho fas amb una femenina, penses en una dona. La meua opinió és que les coses que utilitza la majoria d'homes són masculines, i les que utilitzen la majoria de dones, femenines.

Deixant aquest debat a banda, pense que no es dona tanta informació com es necessitaria respecte a les relacions sexuals lèsbiques. També és veritat que quan donen xarrades de sexualitat s'intenta informar a la major part de gent, aleshores es deixa un poc a banda a les relacions minoritàries com lesbianes, gays, etc., per tant pense que s'hauria de donar xarrades especialitzades en cada tipus de sexualitat.

Hardeep Ethel Smyth ha dit...

En aquest comentari he aprés molt perquè mai havia sentit parlar sobre el dia del Gitano ni també sobre el dia de les xiques en el TIC i tampoc sobre el 26 el dia de la visibilitat Lèsbica, només els dies que em sonen del mes d’Abril són El dia 7 que és el Dia Mundial de la Salut i el 23, el Dia de Llibre. Jo pense que alguns d'aquests dies s'haurien de parlar a l’institut com el Dia de les xiques en Tic, perquè normalment ens parlen sobre el dia del llibre.


Jo també pense el mateix que Adrià sobre la desaparició del Dia de l’orgull LGBTI (28 de Juny) perquè així hauria desaparegut l’homofòbia, la transfòbia, la islamofòbia, etc. Però tot aquest no és possible perquè queden per fer moltes reivindicacions, ja que com diu Rosa en el dia de la Salut podem parlar sobre els problemes de la salut en les dones o com en Dia del gitano podem parlar sobre el racisme, per a disminuir-lo i perquè tots hem de respectar les altres cultures i això seria molt bo per a la societat.


En fi jo el que pense que el mes d’Abril és el més amb més reivindicacions en el món i seria millor que commemoràrem aquests dies des del principi i que no discriminen a una persona per ser gitana o per la cultura que tinga.

Paula Zazo ha dit...

Aquesta entrada parla sobre les “celebracions” que hi ha al mes d’Abril, algunes d’elles son les següents: el dia del poble gitano, el dia de la visibilitat lesbica, etc. Amb aquestes celebracions es fa veure la discriminació que hi ha al món hui en dia.
A mi em pareix molt bé que es celebren aquestes dies i que la gent estiga orgullosa de la seua ètnia o de la seua orientació sexual, però en realitat la gent no s’adona de que açò en veritat és discriminació, pense que no tindria que haver un dia especial per celebrar coses com aquestes, perquè tu no eres gitano un dia només, ho eres tot l’any. Que pasa que la resta de dies de l’any no ho pots celebrar? Doncs açò tindria que canviar. Al igual que el dia de l’orgull gay o el dia del col.lectiu LGTB, repeteixc, a mi em pareix genial que es cèlebre, però realment amb açò es un dia que fa que cree discriminació.

Ainara d'Aquitania ha dit...

No sabia que la primera ejaculació tenia nom que es diu espermaquia, ni que havien unes glàndules (les bulboretrales i les vestibulars), a l'saber això m'adono que hi ha molta desinformació sexual; ni tampoc sabia que no es el mateix ejacular que tindre un orgasme, ni sabía quería la mullana i la brollana.

sent que no està normalitzat que una dona es marturbe, i encara que ho façen moltes, poques ho diuen i no hi ha cap problema a fer-ho i dir-ho, però pense que no ho diuen perquè la gent ho veu estrany, és a dir, els nois parlen d'això tots els dies amb tota la normalitat del món, i si una noia ho diu ja la miren mal.

Sempre només donen xarrades parlen sobre que cal utilitzar protecció i poc més, però hi ha molts temes dels quals no ens parlen i que tampoc eixen als llibres de biologia, no ens parlen a profunditat de les parts del nostre aparell reproductor ni de com funciona cada cosa, jo la veritat que d'això es poc.

Raquel Mahler ha dit...

La meua opinió sobre aquesta entrada, és que les persones que pertanyen al col·lectiu, tenen molt poca visibilitat hui en dia encara, a l’actualitat, encara hi ha persones que miren mal a persones homosexuals per el carrer, com per exemple l’altre dia una àvia li digué a una parella de dones. Que perquè es donaven la mà o es besaven en public, aquestes li contestaren que eren parella, i l’avia li contestà dien la típica frase de: «aquests joves de hui en dia, que s’inventen qualsevol cosa»
Les dones es van quedar sense paraules i pitjaren al bus, igual que jo.
Jo crec que les persones que pertanyen al col·lectiu han estat sempre presents en l'historia, el que passa es que no han donat visibilitat per por de les crítiques.
En la meua opinió, no es deuria de criticar a ningú per la seua atracció sexual cap a altres gèneres.

Adrià Price ha dit...

Volia començar el meu comentari agraint de tot cor que Rosa i alguns dels meus companys de l’institut hagen compartit el meu desig, ja que moltes vegades no s’escolta el que de veritat molta gent del col·lectiu vol; molta gent celebra dies com el de l'orgull amb frases i idees que moltes vegades no tenen res a vore amb el tema o bàsicament estan fora de lloc o equivocades.

És molt difícil acabar amb l’odi, ja que és un sentiment molt comú de l'ésser humà que pot vindre de l’enveja, l’educació, experiències pròpies… Així que serà difícil complir el meu desig, però no passa res. Jo no tinc cap problema amb què se celebre la diversitat, però no vull que se celebre solament el 26 de juny, vull que es respecte, que se celebre i que es mostre amb total llibertat, sense tindre por de rebre cap crítica negativa o ofensiva.

He intentat moltes voltes comprendre l’homofòbia, sols perquè volia entendre a persones molt importants del meu entorn. Volia saber per què em deien comentaris tan lletjos com els que he rebut al llarg de TOTA la meua vida, i ressalte tota perquè escolte oracions homòfobes des del col·legi, i, com he dit abans, de persones MOLT importants per a mi.

Així que, per favor, si tu ets una persona homòfoba, intenta comprendre, com he fet jo, com hem fet nosaltres, la meua situació, la nostra situació, la del col·lectiu.

David Azalais de Porcairagues ha dit...

Al llegir aquesta entrada he après moltes coses que mai havia escoltat com el dia del Gitano, tampoc del dia de les xiques TIC. El dia del Llibre i de la Visibilitat Lèsbica si que els conegui a i sabia del que tractaven però el dia de les xiques TIC no sabia res però llegint l’entrada crec que tracta de els diferents usos de les xarxes socials o la absència de les dones a TIC.
Sobre l’opinió d’Adrià de que te que desaparèixer el dia de LGTB crec que te raó perquè quan desaparegui tractarà de que ha desaparegut l’homofòbia, la transfobia...
També crec el dia del Gitano o de la salut de la dona es podria parlar de racisme o els problemes de salut que tenen les dones.
En conclusió pense que a aquestos dies hauria de commemorar-los des d’un principi per a que la gent fora conscient i no hi haguera tanta discriminació per exemple a una gitana perquè son persones com tots i hauria que respectar-los igual que respecten a molta gent.

Noemí Salvador ha dit...

La meua opinió sobre aquesta entrada, és que les persones que pertanyen al col·lectiu, tenen molt poca visibilitat hui en dia, i encara hi ha persones que miren mal a les persones homosexuals. No em sembla bé que persones del col·lectiu que ja de per si passen per una situació difícil, per culpa de la societat de hui dia, que a més hagen d'aguantar tots els dies comentaris de gent tant estrena a ells,(qualsevol persona que passe pel carrer i diga algun comentari) com a gent interna, (les seues famílies o amics), com si els altres tingueren el poder d'estar opinant sobre si els sembla bé si x persona està amb una persona del seu mateix sexe, si no està d'acord amb el seu cos, o el que siga, els únics que han d'opinar han de ser ells mateix, i deixar-se portar, que per a poder estar Agustí amb ells mateix no els fan falta les crítiques de l'els altres.

Respecte a tots els dies que hi ha “celebracions” a l'abril, no tènia ni idea que hi haguera tants, i alguns d'ells no els coneixia, com per exemple el del poble gitano, el dia de la terra...

Almos ha dit...

M'entristeix molt que facen dies internacionals per a aquestes coses, ja que per a donar-los visibilitat. Visibilitat que? Perquè cal donar-li visibilitat a una cosa completament normal que és l'homosexualitat. O que el dia de la dona milers de dones hagen d'eixir a protestar protestar per l'homofòbia i simplement "fòbia" que estan rebent. També aquesta el dia del Poble Gitano, perquè hi ha un dia per a és comunitat que és totalment respectable i per exemple no hi haja un dia per a "persones normals" que és el que pensa la majoria de persones que hi ha "normals" com ells mateixos i els "no normals" ja siguen els gitanos, homosexuals etc.

I finalment vull parlar d'un cas que va passar a Hongria (el meu país natal), en 2014 un home homosexual treballava en un bar de Budapest de cambrer. Mesos després que començara a treballar ací es van adonar que és homosexual i immediatament ho van acomiadar amb la raó que "donava mala imatge al bar". Això em sembla una vergonya.