31 de maig 2011

Capacitats/des per a l'amor (i per al sexe)

No solc posar notícies, però aquesta paga la pena:


APOSTA PER LA NORMALITAT

Capacitats per a l'amor

Una pionera festa nocturna potencia les relacions socials i de parella de les persones amb discapacitat intel·lectual

La vetllada els allibera del tracte infantil que reben del seu entorn

Diumenge, 29 de maig del 2011 - 03:00h.
ELENA PARREÑO / Badalona
Són les 21.00 hores i a l'entrada del bar El Carreró de Badalona es comença a concentrar gent amb ganes de festa. Res fora del comú un divendres a la nit si no fos perquè es tracta de la primera festa Aspanin, una vetllada nocturna per a persones amb discapacitat intel·lectual organitzada amb l'objectiu de potenciar les relacions socials i de parella.
El Juan Miguel té 45 anys i arriba amb un objectiu clar. "A veure si avui lligo", diu. Fa temps que busca parella. La seva exnòvia li va trencar el cor i té ganes de començar una nova relació. La Sara té 22 anys i espera les seves amigues. Ella diu que només hi ha anat a passar-s'ho bé. Té una mirada dolça i es mostra molt sociable. A les 22.00 hores apaguen els llums i la pista de ball s'omple. Hi ha una cinquantena d'assistents. Persones de totes les edats que inunden la sala i mouen l'esquelet al ritme del Waka waka La Macarena amb energia desbordant i, alguns, amb ritme envejable. Gemma Deulofeu, una de les psicòlogues de l'entitat organitzadora, Aspanin, somriu i diu: "Ho necessitaven". Ells no surten mai de nit. I l'èxit de la proposta es fa evident de seguida.

Oci adult per a persones amb discapacitat intel·lectual

La iniciativa potencia un espai d'oci adult lluny de les activitats diürnes a què solen assistir les persones amb discapacitat intel·lectual, i és previst que se celebri l'últim divendres de cada mes. Per cinc euros, els assistents tenen càtering i una consumició sense alcohol. 
A la festa hi ha l'Arturo, un noi de 22 anys que va sol i que, tot i que ha arribat amb timidesa, s'ha convertit en el rei de la pista quan sona Estopa. També hi ha la Laura, de 24 anys. Diu que el seu nòvio, de 43, no ha pogut anar a la festa perquè "no el deixen sortir tan tard". La Júlia, la més jove, l'ànima de la vetllada, presumeix de la seva samarreta nova de colors, comprada per a l'ocasió.
En un racó de la pista de ball una parella es besa i s'abraça i els altres els envolten al crit de "¡Que s'estimin!". Fins i tot hi ha qui demana al punxadiscos que posi la marxa nupcial. Al Juan Miguel i a la Sara els brillen els ulls i diuen que acaben de viure un enamorament sobtat, que per fi s'han trobat. Tots dos arrosseguen fracassos amorosos. Ell diu: "És simpàtica i tendra". I ella: "No és com tots els que he conegut".
Com que és la primera festa, els organitzadors han deixat entrar els pares que ho han volgut, però passada la primera hora ja no en quedava cap. L'objectiu és que les festes siguin un espai només per als seus fills, on puguin socialitzar i relacionar-se sense condicionants. 

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina canya, ja es hora que tractem amb més "normalitat" a gent que sovint ho es més del que pensem. Felicitats per la pensada.

Rosa Sanchis ha dit...

A mi també em sembla una idea fantàstica, Anònim! La sexualitat és una, que diu Silvina Peirano al seu blog de Sexualitat i discapacitat (sexualidadespecial.blogspot.com). I tot el món té dret a viure-la!

Daniel1B ha dit...

No tots son així, pero… N’ hi ha una certa quantitat de gent que es així, pero n’ hi han dels que pensen que la dóna no es inferior. En canvi, quan les xiquetes tenen entre 4-10 anys ploren, i aixó també es normal en els xics en eixes edats. Aixó de fer sexe als 12 anys i que li propoguen fer-lo, no es un poc exagerat que diga que es “normal”? En la major part té raó.

Helena ha dit...

No sé en quin lloc va ser exactament, però a Espanya vaig llegir un dia al diari, que en una d'aquestes vetllades que s'organitzen per a gent amb discapacitat, van anar a un bar. Sols entrar,el cambrer o l'amo del bar, els va dir molt amablement que per favor se n'anaren.
Es va procedir a una demanda judicial però no sé com ha acabat tot açò. El que vull dir és que tot i que s'està canviant la mentalitat de la gent, continuen havent casos realment vergonyosos que passen i ningú diu res.
Cal continuar lluitant i evitar aquests tipus de comportaments i que si vegem alguna d’aquestes actuacions, defendre aquestes actuacions injustes. I no sols davant persones amb discapacitat intel•lectual, sinó amb un comentari racista, masclista, etc.
Hi ha una cançó de Mägo de Oz, que s’anomena “Hazme un sitio entre tu piel”
Alguns trossos de la cançó.
Voy buscando alguna voz en mí,
Que me ayude bien a disernir,
Pues mi mente es un vestido que me queda mal
Donde esta mi lugar,
no soy como los demás,
yo sé pensar,
estoy sólo y tengo miedo,

Dame mimos dame tu calor,
de los de borda en forma de flor,
recibirás por ti multiplicado lo que me des,
si me apartas no me integraré,
si me abandonas yo me perderé,
el rechazo es mi condena.

Donde está mi libertad,
buscaré un futuro para mi,
me va a costar,
pero sin amor no puedo.

Si me ves bésame,
hazme un sitio entre tu piel,
que los razgos de mi cara no te impidan ver mi ser,
sentirás que mi amor tiene sed de que una voz
me susurre una caricia o me regale una ilusión.

Y al final llegaré
donde me lleven los pies
y si quieres conocerme no me observes mirame,
dónde estás libertad,
diserdais la soledad,
el silencio que no calla es el vacío de tu voz.

El link de la cançó:
http://www.youtube.com/watch?v=LpiQi_ipAvU

Salutacions!

Helena

15 de juny de 2011 14:30