13 de nov. 2017

Ells (II)

Recomanem veure el vídeo de l'entrada Elles i comentar-les conjuntament.

La violència és com una piràmide (o un iceberg). A la punta, trobem els assassins de dones; a la base hi ha el masclisme, que fa que els xics es comporten com a "hòmens de veritat".


Tràiler del documental The Mask You Live In (Jennifer Siebel Newsom, EUA, 2015).

Transcripció del tràiler

"Deja de llorar. Basta de lágrimas. No llores. Levántate. Basta de emociones. No seas cobarde. No dejes que nadie te falte al respeto. Estate tranquilo y sé un poco arrogante. Mantén siempre la boca cerrada, nadie quiere a los chismosos. Los amigos están antes que las chicas. No permitas que tu novia dirija tu vida ¡Lagarta¡ ¡Qué lata! ¡Ten sexo! ¡Haz algo! ¡Sé un hombre! ¡Ten huevos! ¡Sé un hombre!

Del equipo que creó "Missrepresentation", llega una investigación de la masculinidad americana.

Las tres palabras más destructivas que un hombre escucha cuando es un niño: "sé un hombre."

En EEUU se construye una idea de la masculinidad que no deja que los chicos se sientan seguros con su masculinidad, por lo que hacemos que tengan que demostrarla todo el tiempo. Entre el grupo de iguales cada uno adopta una pose en relación a los otros, que también están adoptando una pose. Y al final lo que les acaba faltando es aquello que todos quieren: la intimidad.

Durante los buenos tiempos los muchachos son geniales, pero si la situación empeora, te quedas solo. Desde secundaria tengo cuatro amigos muy cercanos. Cuando fui a la escuela, me costó encontrar gente con quien hablar porque siento que no debería pedir ayuda.

Nuestros niños se levantan cada mañana y tienen que preparar sus máscaras para ir a la escuela. Muchos de nuestros estudiantes no saben cómo quitársela. ¿Por qué no permites que la gente lo vea? Casi el 90% de vosotros escribisteis dolor e ira en el reverso de esa hoja. Si nunca lloras, siempre tendrás todas de esas emociones dentro de ti. Y no podrás sacarlas de ahí.

Han crecido en un sociedad que no valora lo que se feminiza. Si vivimos en una cultura en la cual no se valora la comprensión, no se valoran las relaciones, ni la empatía…, los chicos y chicas, los hombres y las mujeres se van a volver locos.

Tenía problemas con la ira en el instituto. Me sentía como un marginado.

Me han expulsado al menos una vez al año desde que estoy aquí.

Simplemente buscamos problemas y así intentamos pelearnos.

Los chicos son más propensos a portarse mal, más propensos a ser más agresivos. La mayoría de la gente lo concibe como una depresión o como un problema de conducta, o simplemente como un niño malo. Menos del 50% de los chicos y hombres que tienen problemas mentales buscan ayuda.

Me sentí como si pasara de la vida, ¿sabes?, tenía pensamientos suicidas que me rondaban la cabeza en sexto curso.

Me sentí solo durante muchísimo tiempo y de hecho pensé en suicidarme.

Cada día 3 o más chicos se suicidan en EE. UU. Tanto si se trata de violencia homicida o suicida, la gente recurre a ese comportamiento desesperado solo cuando se sienten avergonzados y humillados, o creen que se sentirán así si no demuestran que son hombres de verdad. Si te dicen desde un primer momento: "No permitas que nadie te falte al respeto", y "Esta es la manera en la que se las arregla un hombre", se relaciona el respeto con la violencia.

Si puedo hacerme un hombre, ¿por qué ser menos que eso, me entiendes? Se trata de un instinto.

¿Cómo sociedad, en qué estamos fallando?

Así que sé un hombre. Sé un hombre. Sé un hombre. ¡Ten huevos! Sé un hombre. ¡Sé un hombre!

Esto es todo chicos. Aquí acabo con mi cuento hipermasculino."

25 de novembre, Dia contra la violència de gènere


31 comentaris:

Mary Watson ha dit...

Aquest vídeo tracta de forma concisa de la violència de gènere, la qual també pateixen els homes i com aquesta els afecta al llarg de tota la seua vida. En 3 minuts ens mostren amb testimonis, casos i més, la influència que té la societat sota l'individu.

Molta gent pensa que la violència de gènere té sols a vore amb les dones, però els estigmes socials i els rols de gènere són un tema que patim tots. Els homes porten la pressió de demostrar ser homes, perquè la mateixa definició de la paraula ''home'' ha de portar els adjectius ''fort'', ''valent'', ''fred'' darrere, mentre que les dones tenen atributs com la tendresa o la sensibilitat; establint que un home no pot mai plorar o sofrir per amor, perquè aquestos són atributs femenins. Si un home expressa les seues emocions d'aquesta manera, la gent l'insulta, dient-li ''maricó'', ''nena'', ''no tens collons''...
Ací també es fa mostra de l'homofòbia acceptada per la societat, quan l'orientació d'una persona poc té a veure amb la seua sensibilitat emocional o la seua forma de ser.

Crec que una bona forma d'eliminar aquest tipus de comportament en el nostre entorn és normalitzant-lo, ja que totes les persones mereixem respecte i comprensió, i oprimir els nostres sentiments és sempre contra-productiu i pot terminar molt malament com hem vist en els casos de massacres escolars als Estats Units, o amb depressió i intents de suïcidi. No per plorar menys ets més home, ni per ser home has de ser fort o valent. Això és realment important que la gent ho entenga, i és una llàstima que aquests tipus de problemes s'obvien per la major part de la societat, perquè els considerem una bajanada sense importància.

Sofia Williams ha dit...

Només has de veure als adolescents d'un lloc per veure en què està fallant aquesta societat i regles de conducta. Es basa en tòpics, prejudicis i fins i tot, enveja. Però sempre la que es veu més perjudicada és la dona, perquè totes les etiquetes «ofensives» van relacionat con la feminitat. I no tan sòl amb aquesta, sinó també amb el respecte i saber estar.

Qui no ha sentit un comentari de l'estil de: «si et pentines bé agradaràs més als xics», «jugues com una dona», «jo crec que aquest xic és gay, es comporta d'una manera...». Què et diu a tu què és té que relacionar amb un sexe o un altre una acció?, cadascun és d'una manera, i no el fa menys comportar-se com una dona o un home.

Crec que les xarxes socials han empitjorat tota aquesta situació, ara està perjudicada pel tipus de publicacions que tingues. No pots penjar coses que et relacionen amb l'altre sexe. Però si, pots penjar-les, és la teua vida, a ningú el ha d'importar el més mínim què fas a la teua vida privada. I si ho fan, no mereixen estar al teu costat, perquè no et volen com tu realment ets.

Claudia Du Chatelet ha dit...

ELLS (II)

Bon dia a tots i a totes.

En aquest vídeo tan curt però impactant veiem com l'educació que donem als nostres fills afecta a la societat en que vivim, tal volta en la infància puguen ser ells mateixos però conforme arriben a la adolescència els pocs que s’han ‘’salvat’’ de la societat ho passen malament, no poden ser ells mateixos, no poden valorar la empatia, simplement busquen problemes per barallar-se, per por als altres a sentir-se un marginat i alguns acaben pensant en el suïcidi fins i tot alguns ho fan.
Si a un xic durant tota la seua infància li dius que te que ser un home, que te que tindre ous, deixa de plorar, basta d’emocions, no siguis un covard, al final tindrà un mal comportament.

Jo pense que no sols en EE.UU tenen aquest problema, en tot o quasi tot el mon. Tots tindríem que tindre una mateixa educació, decidir que pensar, amb que jugar, inculcar una bona educació, tan a l’escola com a casa, es a dir, els hòmens tenen dret a plorar, a enamorar-se, mostrar el seus sentiment de tant en tant. A normalitzar tots aquestos actes que la societat no veu be. Deuríem terminar amb aquesta diferencia de generes.

Claudia Du Chatelet.

Anònim ha dit...

Bon dia, en aquest vídeo se mostra com la societat de hui tenen al home estereotipat totalment, es ve com adolescents de l'institut diguen com es senten quan tan sols val ser dur i violent, perquè si no,no estes dins de l'onda. Molts xiquets es senten fatal de ver com tenen que canviar la seua forma de ser per a ser acceptat en un grup i no poden fer altra cosa que o ser com son i ser marginats o canviar totalment. Per coses com estes molts se suïciden o entren en depressions i tot per persones que no son capaços de acceptar que no tot el mon es igual i que ser estrany es una cosa que no pot ser .per aixo aquestes persones a montat un documental molt currat per a concenciar als xics i xiques de hui en dia de que cadascun es com volga i no com se'l han dit de xicotet (no terminat ni corregit)

Carla Wolf ha dit...

A aquest vídeo es mostra la pressió a la que están sotmesos els homes des del moment al que naixen a tindre una base de masculinitat.
Desde sempre hem escoltat el típic: "no tens ous", "se un hombre"...entre molts més.A la societat de hui en día(i també mirant enrere,en que ens deixa vore que encara queda molt per evolucionar...) els xiquets són obligats a ser masculins, qualsevol rasgue de feminitat, una camiseta rosa, una falta de força, jugar amb nines, està mal vist.Aço porta a molts xiquets i adolescent al suicidi, o a pensar que no valen, que no són suficient per a la societat, que hi ha alguna cosa que no està bé en ells...quan en realitat no es aixina, i el que de veritat està mal es la societat.
Les dones hem crescut vegent açò, moltes sóm testics del que ocurreix.
Per què els xics han de ser violents, per què han de ser agresius?Per què es veuen obligats molts d'ells a utilitzar màscares?
En la meua opinió, a la societat encara li queda molt per evolucionar i millorar, i tal vegada, llevar la pressió als xics a ser masculins i demostrar la seua força i masculinitat, siga el principi per a acabar en la violència de génere.

Sergio Thompson 1r batx B ha dit...

Al llarg d'aquest vídeo titulat " The Mask You Live In" ens mostren com a Estats Units implanten als xiquets una sèrie de valors que suposadament els converteix en "homes". Alguns d'aquests valors com "tingues sexe", "no permetes que les xiques controlen la teua vida" o fins i tot "no plores" a la llarga, de les vegades que els repeteixen, acaben repercutint en la forma de ser de la persona. Al meu semblar, aquests conceptes que se'ls donen als xiquets no fan que siguen més homes o menys, sinó que canvien de rumb la personalitat que tenen o tindrien, millor dit, els xiquets.

A més d'aquest vídeo, podem trobar un altre titulat "Ara o mai", en el qual una adolescent mostra als internautes els micro masclismes que es produeixen, per desgràcia, molt freqüentment en el món. I no solament mostra açò, sinó que també vol ensenyar que a banda d'aquestes constants actituds enfront de les dones, també hi ha molts casos on la dona és colpejada, violada i fins i tot assassinada per la seua parella.

Tots dos vídeos crec que tenen un alt grau de relació entre si, ja que, arran dels valors que se'ls donen als xiquets per a ser "homes", com ja he comentat, apareixen molts xics que se senten superiors a les dones. Açò provoca els insults i menyspreus que apareixen en el segon vídeo. Llavors, de veritat és açò convertir-se en un home? El fet de sentir-se superiors a les dones? Jo pense que no, per açò hauríem de mirar cap a un futur on aquests micro masclismes s'acaben d'una vegada per sempre.

María Zambrano ha dit...

Aquest vídeo, titulat “Ells”, està basat en el tràiler del documental The Mask You Live In (La màscara en la qual vius traduït al valencià), creat per Jennifer Siebel Newsom.

En ell es parla de la violència de gènere, la qual també pateixen els homes, i com aquesta els afecta en tota la seua vida. Al llarg d’aquest tràiler es mostren testimonis del patiment de molts xics adolescents i evidències de molts casos de suïcidis i matances per culpa d’una societat sexista en la qual es construeix una idea de la masculinitat que no deixa que els xics se senten segurs. Com diu el tràiler, menys del cinquanta per cent dels xics i homes que tenen problemes mentals busquen ajuda, i això arriba a causar 3 morts al dia a Estats Units.

Personalment, pense que es necessiten més documentals d’aquest tipus i més encara els que són publicats en xarxes socials com es Netflix (on està The Mask You Live). També puc afirmar que aquesta cosa tan greu com són aquestos comentaris sexistes els han escoltat tot el món al teu entorn. Pots trobar-lo amb comentaris de tots tipus i en tots els llocs, inclús en el teu àmbit familiar.

Ahir a l’hora de sopar, el meu avi, per exemple, va fer un. Ell va dir davant de tots que el meu germà petit tenia la veu molt greu per telèfon i pareixia una xiqueta i per això la tènia que canviar. Quan vaig escoltar aquest comentari el vaig parar, ja que cal frenar-los i intentar no tornar-los a dir. Jo, que ja havia vist aquest vídeo, el vaig comentar amb la meua família i tots vam aprendre una cosa més, en la nostra família ja s’acaba el conte hipermasculí, com diu l'última frase del tràiler.

Will Curie ha dit...

Bon dia. Avui faré un comentari sobre aquesta entrada, la qual tracta sobre el problema social que suposa la masculinitat que s’intenta imposar a tots els xics quan són menuts.

En aquesta entrada podem trobar un vídeo el qual és el tràiler del documental «The Mask you live In», el qual ens mostra el conflicte que crea la voluntat de la societat d’implantar la masculinitat en els joves. D’ençà que l’ésser humà és com és, la idea de la virilitat ha estat present als xics. Això va nàixer a causa dels rols socials de les primeres tribus humanes, en les quals els mascles tenien la tasca de caçar i fer les feines que requerien força. Part d’això és correcte, ja que genèticament els mascles tenen, en general, més musculatura, i per això s’encarregaven d’aquestes tasques. Però aquest concepte ha donat pas a una societat en la qual tots els hòmens han de tindre una gran masculinitat, i no han d’expressar els seus sentiments, ja que això es considera «femení».

Aquest problema perjudica els hòmens i a les dones. Per una banda, els hòmens no podem expressar els nostres sentiments, ni podem plorar, sense ser criticats per quasi tothom. Per altra banda, la idea d’obrir-se sentimentalment i ser fràgil està relacionada, avui dia, amb les dones. Ha sigut així durant milers d’anys, i ha sigut tant tòxic per a les persones com tradicional.

A molts de nosaltres, els xics, ens han ensenyat a «ser un hombre». Què vol dir això? Hem de ser forts i estoics? I, quan no ho som, som dèbils i femenins? Jo sóc una persona a qui no li agrada barallar-se físicament amb altres persones per, per exemple, defensar la meua opinió o els meus interessos.

Si volem trobar-nos amb una societat en la qual no hi haja cap diferència entre sexes excepte les biològiques hem de lluitar contra aquestes idees, que separen de tan mala manera les persones. Els hòmens hem de ser capaços de mostrar les nostres emocions sense problemes, i la societat ha de tindre l’obligació d’acceptar-nos com som. De la mateixa forma, Hem de rebutjar que totes les dones han de ser dèbils i plenes d’emocions. Hi ha gent per a tot, sense importar el gènere.

teresagm ha dit...

Teresa Claramunt.
El text parla d’un problema que afecta a molts xics al món. Primer,fa una crítica a la societat que pensa que per ser un xic,no s’ha de plorar. Això es un problema ja que s’ha d’expressar el que es sent. Quan un plora,es diu: ‘No plores,has de ser un home’ com si fora una cosa roïna.

També,ens conta que,diariament als Estats Units,es suiciden més de 3 xiquets ja que es senten avergonyits,que molts van a l’escola sentint-se malament,tristos i amb una ‘màscara’ (donant a entrendre que no es senten ells mateixos).

Finalment,el xic que conta el text i que ha viscut aquesta situació,diu que la societat ha de canviar,i pense igual ja que,sigues xiquet o xiqueta,home o dona,has de sentir-te tu mateix,i si vols plorar,fer-ho ja que es una cosa natural.

Christian Paul ha dit...


Hola, bon dia, hui us comentaré la plaga que segueix a tots els xiquets del món, en aquest vídeo, d’“Ells”, del tràiler que es veu a l’entrada “The Mask you live in”.


En aquest, es pot veure el mal que pot fer la hipermasculinització als xiquets, així com la “implantació” de la virilitat, ja que des de xiquets, per desgràcia, s’imposa la idea que plorar és roí, o que demostrar tindre sentiments és una forma de desprotegir-te, d’afeminar-te i de no marcar la teua hombria. Açò, per desgràcia s’entén per tots com a una forma de comportar-te normal, ja que des de xiquets, es diu que has de defensar-te, però es remarca d’una forma violenta, perquè els hòmens han de deixar veure que són forts, i no hem de deixar que ens puguen veure amb sentiments, que és un símptoma de feblesa.


Així que si algú m’insulta, he de barallar-me amb aquesta persona per mostrar la condició que m’he de comportar com un home? És a dir, no puc deixar-ho córrer, perquè jo pense que no val la pena embolicar-se en una cosa tan estúpida com aquesta? No puc no embolicar-me en trifurques sense que em diuen que per què no em defense com un home?


Es pot veure que no hi ha autèntica eliminació de les discriminacions sexuals si no es canvia això, que fa que els xiquets sempre estiguen avergonyits o en rereguarda per no mostrar al món un comportament impropi d’un home, portant sempre una màscara a la qual no té accedir ningú la que hi ha darrere.


Doncs, m’agradaria que això s’anara eliminant dels nostres dies, però per desgràcia una persona no pot fer-ho tot, ni a soles un gran grup, si la majoria del món no vol canviar aquesta situació, que inclòs provoca a soles als Estats Units de tres a quatre morts al dia, però pareix que això no importa res.

Mario Campoamor ha dit...

En aquest video ens mostra un greu problema de la nostra societat, el masclisme, que no assoles ocorréix als Estats Units. En el video ens mostra un estudi per a un documental The Mask You Live In, el qual ens mostra el problema que crea la societat al implantar la masculinitat en els joves.

Ens vol informar que els homes es refugien a la violència pero ocultar les seues “debilitats” per a la seua societat. “En EEUU se construye una idea de la masculinidad que no deja que los chicos se sientan seguros con su masculinidad, por lo que hacemos que tengan que demostrarla todo el tiempo” i per demostrar-la es te que vore l’home fort, sense por i el treballador de la casa. Així donç, com ens indica al principi de l’entrada “La violència és com una piràmide (o un iceberg). A la punta, trobem els assassins de dones; a la base hi ha el masclisme, que fa que els xics es comporten com a hòmens de veritat”.

Aquest problema sorgeix depenent de la societat a la que pertanyes, es estudi es del Estats Units, però a Espanya també en ocorren casos similars, ja que el masclisme ha estat present tot el temps a la nostra historia, però tras la dictadura fins ara hem anant a millor, però aun ens queda molt camí per fer.

El masclisme a Espanya varia segons la comunitat autonoma,perque comunitats que no han tingut un desenvolupamen tras la transició, com pot ser Castella la Manxa, als pobles, aun perdura l’educació de l’home a treballar i la dona al llar. O tant mateix als sous dels treballadors i treballadores, que no hi ha una equitat salarial.

Tot aquest problema del masclisme ve precedit per una mala educació, amb frases com se un home, no plores com una xiqueta, i aixó pot portar casos extrems com l’assesinat de les dones.

Aquest problema te que ser tallat de arrel, però tenim que estar tots units contra el masclisme i la violencia de gènere.

Mar Addams 1BatxH ha dit...

Bona vesprada

Acabe de deixar un comentari en l'entrada 'elles' i he volgut animar-me a comentar en aquesta entrada també.

Aquest vídeo "The Mask You Live" tracta sobre la violència que també pateixen els homes i com igual a les dones, ells també des de xicotets estan rodejats amb comentaris masclistes.

N'hi ha gent que pensa que la violència de gènere és un cas especial que soles s'afegeix a les dones però no es així perquè al contrari també hi passa. S'ha construït la idea de la masculinitat en ser un home és sinònim de valent, han de demostrar-lo a tot el món per a estar segurs. Com es comenta en el vídeo han crescut en una cultura que no valora el que es feminitza.

Aquesta societat fa que els homes que tenen problemes no busquen ajuda perquè suposen que no deuen. Podem veure com estan s'omets a una pressió des de l'infància, i com desafortunadament apleguen a casos extrems com el suïcidi o matances i açò passa quan se senten vergonyats i humiliats o pensen que se sentiran així si no demostren que són homes de veritat.

Per últim dir que encara que en el vídeo s'enfoque en EE.UU, pense que aquests problemes ocorren per tot el món. A la societat encara li queda molt per a millorar perquè puguem acabar per una vegada amb la violència de gènere.

Claudia Holley ha dit...

Hola a totes i a tots

Avui vaig a parlar de l'entrada "Ells", en aquesta entrada podem veure un vídeo anomenat "The Mask You Live In", en aquest vídeo parlen del grau de masculinitat que han de tenir els xiquets o açò pensen.

En aquest vídeo diuen una frase "S'un home", i jo dic, que és ser un home?.
Ser un home ho veuen com: ser fort, valent, poderós, que no plore... I de debò açò és ser un home, des del meu punt de vista no.

Si de debò des de xicotets eduquem així als xiquets, van a acabar maltractant a dones, violant-les, en definitiva fent-los mal, i també fent-se mal a si mateixos. Podemos veure un exemple en el vídeo, hi ha un xic d'uns 17 anys que diu que va pensar a suïcidar-se, ja que no se sentia suficientment masculí.

Per al meu ser un home, és el mateix que ser una dona, és a dir, portar-se bé amb les persones, tractar-les bé, ser una persona dels peus al cap.

Gracies.

Sara Campoamor ha dit...

Bon dia, avui vaig a comentar el vídeo de "*Ells" i es pot veure el *tràiler de "*The *Mask *You *Live *In" i parla del grau en el qual el "masculí" que han de ser els xics

Al transcurs del vídeo m'ha *inpactado moltíssim una frase que diuen que per a ser un home has de ser valent fort i no témer a res i sobretot no plorar, anem a veure estem en el segle 21 senyors i senyores ha d'existir un avanç encara que siga mínim! Per a mi un home ha de ser capaç d'expressar-se i si *tien la necessitat de plorar el pot fer, no som ningú per a obligar a no haver de fer qualsevol cosa.

D'altra banda pense que açò no és una bona educació per als xiquets ja que arribarà el dia que amb tots aqueixos consells dolents que els han donat es tornaran agressius i si tenen esposa o fills els maltractarà per a descarregar la ràbia que porta per dins.

En conclusió SER UN HOME ÉS SER UNA DONA, SOM ÉSSERS HUMANS SENSE DISTINCIÓ DE SEXE! i han de tenir una miqueta de cap els que tracten amb xiquets xicotets, perquè aqueix és el futur, i si a un futur ho eduques així no sé sap el que pot ocórrer matí


1·BATXILLERAT HUMANITATS

Sergio Thompson 1r batx B ha dit...

CORRECCIÓ DEL COMENTARI:

Al llarg d'aquest vídeo titulat "The Mask You Live In" ens mostren com a Estats Units implanten als xiquets una sèrie de valors que suposadament els converteix en "homes". Alguns d'aquests valors com "tingues sexe", "no permetes que les xiques controlen la teua vida" o fins i tot "no plores" a la llarga, de les vegades que els repeteixen, acaben repercutint en la forma de ser de la persona. Al meu semblar, aquests conceptes que se'ls donen als xiquets no fan que siguen més homes o menys, sinó que canvien de rumb la personalitat que tenen o tindrien, millor dit, els xiquets.

A més d'aquest vídeo, podem trobar un altre titulat "Ara o mai", en el qual una adolescent mostra als internautes els micro masclismes que es produeixen, per desgràcia, molt freqüentment en el món. I no solament mostra açò, sinó que també vol ensenyar que a banda d'aquestes constants actituds enfront de les dones, també hi ha molts casos on la dona és colpejada, violada i fins i tot assassinada per la seua parella.

Tots dos vídeos crec que tenen un alt grau de relació entre si, ja que, arran dels valors que se'ls donen als xiquets per a ser "homes", com ja he comentat, apareixen molts xics que se senten superiors a les dones. Açò provoca els insults i menyspreus que apareixen en el segon vídeo. Llavors, de veritat és açò convertir-se en un home? El fet de sentir-se superiors a les dones? Jo pense que no, per açò hauríem de mirar cap a un futur on aquests micro masclismes s'acaben d'una vegada per sempre.

María Zambrano ha dit...

Correcció del meu comentari:

Aquest vídeo, titulat “Ells”, està basat en el tràiler del documental The Mask You Live In (La màscara en la qual vius, traduït al valencià), creat per Jennifer Siebel Newsom.

En aquest es parla de la violència de gènere, que també pateixen els homes, i com aquesta els afecta en tota la seua vida. Al llarg d’aquest tràiler, es mostren testimonis del patiment de molts xics adolescents, i evidències de molts casos de suïcidis i matances per culpa d’una societat sexista construïda amb una idea de la masculinitat que no deixa que els xics se senten segurs. Com diu el tràiler, menys del cinquanta per cent dels xics i homes que tenen problemes mentals busquen ajuda, i això arriba a causar 3 morts al dia a Estats Units.

Personalment, opine que es necessiten més documentals d’aquest tipus, i més encara els que són publicats en xarxes socials com és Netflix (on està The Mask You Live). També puc afirmar que aquest fet tan greu ,com són aquestos comentaris sexistes, els han escoltat tot el món al seu entorn. Pots trobar-los amb comentaris de tots tipus i en tots els llocs, inclús en el teu àmbit familiar.

Ahir a l’hora de sopar, el meu avi, per exemple, en va fer un. Ell va dir davant de tots que el meu germà petit tenia la veu molt aguda per telèfon i pareixia una xiqueta i per això s’hauria de canviar. Quan vaig escoltar aquest comentari el vaig parar, ja que cal frenar-los i intentar no tornar-los a dir. Jo, que ja havia vist aquest vídeo, el vaig comentar amb la meua família i tots vam aprendre una cosa més: en la nostra família ja s’acaba el conte hipermasculí, com diu l'última frase del tràiler.

Alex stone ha dit...

Bon dia, en aquest vídeo se mostra com la societat de hui tenen al home estereotipat totalment, es ve com adolescents de l'institut diguen com es senten quan tan sols val ser dur i violent, perquè si no, no estes dins de l'onda. Molts xiquets es senten fatal de ver com tenen que canviar la seua forma de ser per a ser acceptat en un grup i no poden fer altra cosa que o ser com son i ser marginats o canviar totalment. Per coses com estes molts se suïciden o entren en depressions i tot per persones que no son capaços de acceptar que no tot el mon es igual i que ser estrany es una cosa que no pot ser .per això aquestes persones a muntat un documental molt currat per a conscienciar als xics i xiques de hui en dia de que cadascun es com Volga i no com se'l han dit de xicotet .
En la meua opinió pense que totes les persones han de actuar i sentir com vulguen i no fer cas de la societat en la que vivim perquè si fora per ella cadascú es comportaria molt diferent de com realment volguera i tindríem una frustració molt gran. Per això, aquestes coses tenen que canviar ja, els homes també ploren també tenen sentiments. I que un xic per ser mes o menys sensible no es mes o menys home. I dona vergonya que de primeres per exposar els seus sentiments en públic tinguen que ser “maricones,nenazas,niñitas" ja que ninguna de aquestes paraules tindrien que ser un insult.

Valeria Campoamor ha dit...

Bpna vesprada, aquest vídeo tracta de la violència de gènere, la qual també pateixen els homes i com aquesta els afecta al llarg de tota la seua vida.

A causa de viure en una societat on els homes han de ser els forts de la familia i qui saque avance de ells, no ens donem comta que tambe els sometemos a la violencia de genere. Tambe podem ver l'homofobia, quan l'orientació d'una persona poc té a veure amb la seua sensibilitat emocional o la seua forma de ser.

En quant la meua opinio pense que aixi como luchamos per les dones els homes tambe tenen dret a ser ells mateixos, a tindre sentiment i la societat no te perque mirarlos com debils.

Finalmente pense que aquestos vídeos son molts importants per a millorar en quant el pensament de la gent, tenim que cambiar la manera de pensar de persones amb mentes cerrades.

Emilio Clarke ha dit...

Bona nit, aquest tema de la masculinitat és un tema que sempre m'ha enervat una mica, ja que des de menuts ens imparteixen eixe pensament i pareix que tots els xics hagen d'acabar en violència.

Jo, com a xic, no he sentit la necessitat d'expressar la meua masculinitat als altres xics o homes del meu entorn, perquè em pareix totalment estúpid haver de fer-ho per a demostrar que eres el més matxo de la teua manada...
I aquest pensament el tinc des que era molt menut, i sempre m'ha fet ràbia que els meus amics hagueren d'estar lluitant per veure qui era el més fort o el més home...

Com des de menuts ens ensenyen que els homes no ploren, que no mostren els seus sentiments perquè són forts, quan un xic no sap com expressar-se acaba fent-ho amb la violència, i això és un problema. I no és res que estiga desapareixent, no, aquest tema de la masculinitat entre els homes i xics continua i continuarà, perquè siguem nosaltres el que hàgem de canviar.

Jo no he tingut la necessitat de demostrar la meua masculinitat amb violència ni amb lluites amb els meus propis amics, encara que entre ells sí que ho han fet, com el qual també ho poden fer els altres homes.

Al mateix que en el vídeo «Ells (I)» pense que al mateix que lluitem per les dones, els homes tenen dret a ser ells mateixos i a mostrar els seus sentiments tal com són.

Paula de Gouges ha dit...

1er Batxiller B.

En primer lloc, aquest video anomenat ''Ells (II)'' parla de la violència de génere; en aquest cas dels homes. Tot i que, des de xicotets els inculquen a ser un HOME: a no ajuntar-se amb xiques perquè llavors ets ''maricón'', a ser forta, a no plorar perquè sinó eres una ''nenaza'', etc.

D'altra banda, parla a la mateixa vegada de l'assetjament que poden patir ells, simplement pel fet de fer aquestes coses que ''no deberien'', em sembla vergonyós que fins i tot els pares del mateix formen part d'açò.

Així com, tot va en un bucle, la societat, els canons ens indiquen el que devem portar, de com ens hem de vestir o comportar i si no, et miren diferent, es fiquen amb tu per no compartir els mateixos gustos -en vestir- per exemple. A més a més, sempre ha sigut per als xics el blau i per a les xiques el rosa; sinó compleixes açò, eres ''maricón'' o ''marimatxo''.

A continuació, vivim constantment amb etiquetes per fer el que nosaltres pensem que está bé, si volem vestir-nos de xic; ho fem, i si no, que no siga perquè t'han dit que está malament.

Finalment, he de dir que devem complir amb la nostra llibertat, doncs l'única cosa que estaria malament en aquesta vida seria una violació, un assassinat o un robatori (a més d'uns altres). Però, que mai et diguen com deus vestir i de com has de ser; si vulgues plorar, plora. No deu importar-te l'opinió dels altres que al cap i a la fi, és una opinió, no t'arregla la vida i deberies parar-te a pensar que si algú intenta canviar-te; no mereix estar en la teua vida, i més encara si intenta canviar-te mitjançant etiquetes de ''nenaza'' o ''maricón''. No vius per a satisfer als altres!

Tania Thompson i Ruth Wolf 1ºBatx Arts ha dit...

Els homes estan educats de tal manera que ells no poden expressar els seus sentiments i han de ser tan sols masculins i alguns xics pateixen per no ser tan masculins com la societat vol que ells siguen. A molts d'ells aquesta exigència els fa sentir d'una manera incomoda o els fa no ser ells mateixos, o sentir-se sol o incomprès.

Molts d'ells assetgen a uns altres per no ser tot el masculí que deurien de ser, perquè si no ets masculí no ets un home de veritat.

Si educassen als xics des de que son xicotets a ser com ells vulguen ser, no tendrien tants problemes de seguretat amb ells mateixos i podrien tindre una adolescència mes feliç amb una identitat real, sense complicacions de com ha de ser un home real i concentrant-se en com volen ser ells.

javi west ha dit...

Comentaré l'entrada "ells".

Aquesta entrada ens parla de com en els estats units i en molts més països els xics han de ser més masculins, és a dir, no comportar-se efeminats, no plorar, no deixar que la teua noia te mandé, etc., per a no patir el que s'anomenaria violència de gènere. També ens parla de com aquesta masculinitat portada a l'extrem, és la base del que després es creen els assassins de dones, i com també està hipermasculinitat fa que els xics no siguen els mateixos i intenten amagar-se darrere d'una cuirassa que alo millor no puguen llevar-se-la.

Per a mi el contengut del vídeo està molt bé, el que vull dir és que el tema del qual parla que és la violència de gènere és molt important perquè tothom pensa que la violència de gènere assoles es dóna en dones, però no sàpiguen que els homes també la pateixen, perquè quan des de menut et diuen que tes que ser un home fort, valent, etc., i tu eres més efeminat, o no eres tan valent com els altres, es crea un cuirassa que fa que els homes que pateixen això s'amaguen darrere d'aquesta i no siguen quines són en veritat. Aquest vídeo serveix també per a informar i conéixer que hi ha molts tipus de violència de gènere.

Sergio Goldman ha dit...

Aquest vídeo parla sobre la violència de gènere vista des del punt dels homes. Des que són xicotets, els pares i la societat els inculquen valors i pensaments que els fan ser homes en aquesta societat masclista. És a dir, fan que els seus fills barons es comporten d'una manera masculina i sin deixar veure els seus sentiments reals.

El que s'ha de fer és deixar ser als xiquets com ells vulguen ser amb la seua identitat vertadera, així tindran major llibertat.

el xiquet bo ha dit...

el xiquet bo:
El text que he vist trata sobre xics que volien o els eduquen desde xicotets para que siguen mes masculin o mes fort i ells ells el unic que fan es insultar a altres persones sense motius o buscar problemes ham altres persones per ser mes masculins, tambe ge vist a xics que no volien problemes i es seien soles perque ningu volia ser els seus amics i aquestes persones sufien insults i de tot a diari i pensaben en suixidarse.
Yo crec que no fa falta buscar probles ham ningu ni tampoc arribar a els punys.

David Marston ha dit...

En aquest vídeo que he vist avui tracta de joves, de Estats Units, que per no ser mes fort que els altres, els peguen i el fan bullying, i per culpa d'això en un dia es suïciden 3 o mes joves.
He vist que en el vídeo comença apareixent imatges de homes diguen: no plores, no sigues covard , no deixes que ningú et falte al respecte, se un home etc...
En el vídeo podem ver gravacions de joves que son indefens i altres mes forts abusen de ells això es lo que provoca la drepessio i seguidament el suïcidi.
La meua opinió es que es veritat el que diuen que dir-li las mes xicotets : se un home, a lo millor es un poc fort per al xiquet i no sap a que es refereix exactament, però també tenen raó perquè si no eres valent després el que son mes forts que tu es poden aprofitar de tu i no es així perquè tu a lo millor pots contra ell però no et enfrontes a ell per por.

NOAL EL XIC ha dit...

Hui he vist un video que trata sobre la masculinitata dels xics i que sembre li diuene coses als xiquets com (se un home,tens cojons).I esque en el colegi els xics que els eduquen alli es fiquen com una mascara per a ser com una altra persona, i al guns es fan el xulos juitant i buscant problemes amb altres xics per a creure-se mes homes o ser mes forts que altres i aixo el fan per a no ser com feministes i no quedar mal.Vam fer una cosa que tenien que ficar en un paper el que li agradaba a cada escun i que mai el habia dit i el 90% de les persones ficaben el mateix.
La meba opinio es que no hi ha que buscar problemes amb la gent si no tan dit res perque per aixo el unic que vas a fer vui en dia es quedarte sense amics ni res, perque a la gent no li agraden xics que estan tot el dia expulsats i pengan-se amb la gent que ni la coneix i que no te res abore amb ell, lo unic que si ta dit algo el sopluciones parlant i no pegante per cualquier tonteria que diguen i no presumir davant de kles xicones per ser mes homes ,bo asi teniu la meba opinio

David Marston ha dit...

Avui he vist un vídeo en que diu que les tres paraules mes perilloses que escolta un xiquet es: SE UN HOME. Diuen que per a poder demostrar-lo sempre tenen que ser forts i demostrar-lo a totes les hores, perquè si no els altres homes poden deixar-li de banda o passar d'ells i aixo pot fer que els altres es poden defraudar o sentir-se mal amb ells propis o mes extrem, que suïciden; Cosa que no te que passar però segueix passant per culpa de com esta avui en dia la societat.
També el xics tenen a ser mes bruts o sempre tenen que expulsar-les de les classes o casi sempre es tenen que pegar, i com hi ha alguns xics que no lo demostren, el demés pensen que es inofensiu quan no tendrien que ser les coses aixi.
La meua opinió es que tots som homes i no tenim que fer algunes coses o altres coses per a demostrar qui es mes home o qui es menys home;
Tots som homes.

Diana Wolf ha dit...

Aquesta entrada tracta del video'' Ells (II) '' parla de la violència de gènere masculina. Els xics des de xicotets els diuen que han de ser homes, no han de tenir amistat amb xiques sinó eres '' marica '', han de ser fortes, no poden plorar perquè si no serioses una '' nenaza '', un “covard”.

A més en aquest documental s'explica l'assetjament que poden patir aquests, simplement alguns per intentar ser qui volen ser, són insultats i avergonyits, l'açò com a resultat molt gravi els porta fins i tot al suïcidi.
Així com, tot en un bucle, la societat, els “*canones” els indiquen el que han de portar, com han de ser, en definitiva no deixar que siguin ells mateixos.

Per a finalitzar, m'agradaria dir que hem de respectar la nostra llibertat, però no deixar que ens diguin com hem de vestir i ser com a persona ,si necessites plorar, plora. No ha d'influir-te els comentaris dels altres, al final és una opinió, no et canvia la vida i hem de qüestionar-nos que si algú intenta canviar-nos, no mereix estar al nostre costat. No vius per a complaure a la societat.

Naiara Jackson 1ºBatxH ha dit...

Bona vesprada,

avui vaig a comentar l'entrada titulada "Ells (II)" en el qual apareix un vídeo.


En aquest vídeo mostra com s'educa als xics des de la seua infància, dient-los sempre coses com 'Sé un home', 'has de ser més masculí', 'açò és cosa de nenes' i més coses per l'estile. A ells també els eduquen d'una forma masclista, ja que tu pots ser un home i tindre la teua masculinitat amb la qual et sentes còmode.


També fan aquests comentaris masclistes quan, per exemple, a un xic no li agrada el futbol i prefereix ballar, perquè açò la societat el veu com "afeminat" però no té res a veure amb això, ja que cada persona pot tindre els seus gustos siga xic o xica.


Als xics també els eduquen des de la seua infància ensenyant-los que han de ser més arrogants, forts, en poques paraules també "que no mostren els seus sentiments", ja que açò per a la societat veure a un xic plorar, per exemple, ja el considerarien "afeminat". TAN SOLS PER PLORAR I MOSTRAR ELS SEUS SENTIMENTS!


Jo pense que hauríem de canviar eixa mentalitat de l'home de les cavernes que tenim (no tot el món la té, està clar) i educar tant als xics com a les xiques en el respecte a la gent i sobretot també a si mateixos.

Tania de Gouges y Elizabeth Millholand ha dit...

Tant en el curt “ahora o nunca”, com en el tràiler del documental “the mask you live in” es tracta un tema comú: la violència de gènere i les seues conseqüències.

És una realitat que vivim en una societat que encara és sexista no podem negar-ho, i açò es pot veure molt clar en els dos vídeos. De segur que alguna vegada hauràs sentit la meitat de totes les coses al llarg de la teua vida, jo ho he fet i tan sols tinc 18 anys... Frases que les escoltes i no penses que siguen ofensives o que puguen fer mal estàs acostumada a escoltar-les, per desgràcia les acabem normalitzant, perquè a priori, hauria de ser una cosa roïna, dir-li a una xica que vaja amb compte amb la roba que es pose, o que vaja amb compte amb el que fa? Pareix que l'estigues advertint d'alguna cosa... Però de què? Ací és on està el problema.

És ací quan estem equivocats, perquè no ha de ser una conversa que cap dona haja d'escoltar, estem equivocats si pensem que és normal dir-li a un xiquet que no plore, que no mostre els seus sentiments perquè això és de xiquetes, estem equivocats si pensem que és normal utilitzar la frase “has de ser un home” per fer que un xic no siga “dèbil”. Anem mal si veiem normal, que perquè una xica duga un tipus o un altre de roba o es pentine d'una manera o jugue de manera diferent, o vaja amb xics siga etiquetada com un xicot o com una buscona o semblant. Però anem malament, si continuem dient coses com aquestes, perquè la violència no és només física la verbal a vegades és molt més poderosa.

Com he dit abans, el problema és que les coses com aquestes estan normalitzades, fins a arribar a un punt en què nosaltres mateixos ens el creguem sense adonar-nos-en. El fet de dir-li a un xiquet, que no plore perquè és de dèbils i de nenes, no l’ajuda a ser més fort, per a mi en aquest cas ser fort és afrontar i mostrar els sentiments, com diu un xiquet al vídeo, i dient frases com aquestes, tant les que van dirigides als xics com a les xiques, l’únic que s’aconsegueix és que la persona no se senta segura amb si mateixa, fent-li creure que ha de representar un paper per ser no ser “dèbil” o ser jutjat per la resta.

La nostra societat és sexista i està sexualitzada. Aquests tòpics fomenten que siga així, però també hi ha comportaments o conductes que els fomenten, com per exemple el que passa a les xarxes socials o els estereotips que apareixen en les pel·lícules. El que hem de fer és denunciar aquests tipus de conductes perquè deixen de ser normals i canviar el nostre pensament.

Rodrigo Wolf Tayra de Burgos ha dit...

Aquest vídeo tracta de que als xics sempre se'ns ha insistit en el fet que ens comportem com a hòmens , bàsicament que siguem un home , que no plorem , que ens fem de respectar i moltes més coses així.

En el vídeo explica que per a ser un home no cal plorar , no cal mostrar els teus sentiments , nosaltres pensem que això no és cert ja que hem vist xics plorar i és absolutament normal perquè som persones i tenim sentiments, i si volem plorar, plorem perquè més tard això pot provocar ràbia i ira per aguantar-se els sentiments.

També explica que per a ser un home has de portar les regnes en la relació que tingues, nosaltres no estem d'acord ni amb un extrem ni amb un altre , pensem que el millor seria igualtat per a les dos persones .

Un altre assumpte que parlen és que per a ser un home cal tindre sexe, no cal ser un home per a tindre sexe , el sexe és una sensació d'amor feia una altra persona siga del mateix gènere o no i es fa per a disfrutar , però no per a sentir-se un home.

També ens dóna a entendre que molts xics es posen una màscara a l'hora de ser un home , és a dir, no mostren com són en realitat i això produïx la majoria de suïcide infantil, en EE.UU se suïciden 3 o més xiquets diaris a causa d'este assumpte.

Nosaltres recomanem que cada un siga com siga que no intente paréixer mes masculí o menys masculí , perquè no hi ha un tipus de ser home , hi ha moltíssims tipus de ser home.