27 de febr. 2018

Alcem-nos contra la violència



Curt irlandés Stand up! (A. Rodgers i A. Keleher, 2011), ací en versió original en anglés (4’24”), que mostra el poder del grup i de la solidaritat per combatre el bullying homofòbic.

Qüestions:
1. Què heu sentit en veure el vídeo?

2. Penseu que aquesta situació i la reacció del grup pot donar-se en un institut o en una escola?

3. On situaríem els personatges del curt en l'esquema de violència d'Olweus?

4. Quins motius provoquen que la gent respectuosa amb la diversitat no actue davant de les burles o l’assetjament homòfob o trànsfob?

5. Quines característiques, qualitats o habilitats penseu que té la gent que sí que actua contra l’assetjament?

6. Actuar contra l’homofòbia és més fàcil per als xics, per a les xiques o per als dos igual?

7. S’acosten falles i en moltes xarangues es canta “maricón el que no bote”. Lambda va llençar una campanya fa uns anys proposant que es cantara “borinot el que no bote”. Se us acudeixen altres propostes perquè l’homofòbia desaparega del nostre voltant?



PER QUÈ ELS ESPECTADORS NO ACTUEN CONTRA LA VIOLÈNCIA

Quan es parla de violència, un acostament superficial té només en compte dos vectors: la víctima i l’assetjador, i les intervencions es fan només cap a aquestes dues parts en el conflicte. Però l’esquema és molt més complex, i les darreres investigacions i programes eficaços (per exemple, el programa KIVA a Suècia) estan mostrant que cal actuar sobre el context i sobre els espectadors, intentant moure aquests contra la violència. 

Així, analitzar algunes de les causes que dificulten que els espectadors actuen contra la violència, és útil per a combatre-la. 

a) En els xiquets i adolescents barons, la voluntat d’intervenir es basa en si creuen que els seus iguals masculins ho aprovarien o no. Els insults o els acudits homòfobs, habituals encara hui en dia en broma o seriosament, influeixen negativament i desanimen els espectadors a actuar, ja que pensen que no rebran cap suport si actuen contra una agressió homòfoba. 

b) També pensen que ells mateixos es convertiran en víctimes perquè les seues opinions són, suposadament, contràries a les de la majoria. 

c) En el cas de l’homofòbia, si es defensa una persona homosexual, existeix ltambé la por al contagi de l’estigma, és a dir, el temor que la gent pense que la persona defensora és també homosexual. 

d) La percepció que els agressors tenen un alt estatus social, és a dir, que són molt populars, és una altra dificultat afegida per a parar un comportament violent. 

e) Les creences i mites al voltant de les agressions també prediuen la falta d’actuació. Una agressió física es considera greu, però un insult no és percebut com a violència, encara que siga diari. 

Cal ensenyar els estudiants a prendre consciència de la violència que suposen els insults i els acudits homòfobs, ja que no són innocus sinó que van minant l’autoestima dels joves LGBTI o dels heterosexuals que encarnen masculinitats o feminitats no hegemòniques. Es tracta també d’un treball d’habilitats socials que els ajude a saber què fer davant de situacions de violència, i també a superar les barreres socials i el temor a intervindre amb els seus iguals. En realitat, molts dels homes i xiquets no aproven la violència, però pensen que els altres sí que ho fan i per això callen. El que cal aconseguir és que parlen, que diguen que estan en contra de la violència i que actuen davant de situacions concretes.

19 comentaris:

Carla wolf ha dit...

1.Emoció.
2.Per desgràcia aquestes situacions es seguixen donant i poca gent reacciona, per la meua part, si hauría aquesta reacció.
3.L'agressor el que du la veu portant, el seguidor els seus amics i el partidari el que pensa com ell, el espectador el que heu veu i no fa res, el possible defensor el que ho veu i no està d'acord, i el defensor el xic que li agafa la mà.Les víctimes seríen els 2 xics que s'estimen.
4.La por a que els assetjen a ells també.
5.Empatía, sobre tot.
6.Pense que per als 2 géneres es el mateix,els xics solen actuar menys per por al que opinen els demés i ser menys masculins.
7.Aquestes tradicions deuríen canviar i adaptar-se a la nostra societat.Per exemple "homofòbic el que no bote".

Sara Becker ha dit...

Qüestions:
1. Què heu sentit en veure el vídeo?
He sentit al principi impotència de no poder fer res i quant ha arribat el final i he vist com els companys/-es li han donat recolzament al seu company me alegrat.

2. Penseu que aquesta situació i la reacció del grup pot donar-se en un institut o en una escola?
Pense que si, que de segur ha passat, però lo més trist que de segur poques vegades.

3. On situaríem els personatges del curt en l'esquema de violència d'Olweus?

El agressor seria el xic que se burla d’ells, els seguidors els amics que acompanyen a l’ agressor, víctima als dos xics que son parella i ajudants els companyes de classe.

4. Quins motius provoquen que la gent respectuosa amb la diversitat no actue davant de les burles o l’assetjament homòfob o trànsfob?

Pense que per por a que no li donen suport a defensar una injustícia, por a que vagin a per ell.

5. Quines característiques, qualitats o habilitats penseu que té la gent que sí que actua contra l’assetjament?
És valenta, no te por ares i li dona igual si li donen suport o no, perquè no aguanta les injustícies.

6. Actuar contra l’homofòbia és més fàcil per als xics, per a les xiques o per als dos igual?

Pense que per a les xiques és més fàcil que per als xiquets, ells tenen com que demostrar que són durs, que no tenen por a res, que poden amb tot.

7. S’acosten falles i en moltes xarangues es canta “maricón el que no bote”. Lambda va llençar una campanya fa uns anys proposant que es cantara “borinot el que no bote”. Se us acudeixen altres propostes perquè l’homofòbia desaparega del nostre voltant?

Si, reivindicar més, educar als més xicotets amb un altra forma de pensar i tindre molta veu i donant veu a les persones que de veritat són essencials per fer un camvi.

Clara Zetkin ha dit...

En aquesta entrada podem trobar un vídeo i un text explicatiu: per una banda, el curtmetratge, reflecteix la situació que suposa per a moltes parelles homosexuals mostrar-se afecte públicament i les conseqüències negatives -injustificades- que açò comporta. Per altra banda, podem veure una imatge on es planteja la teoria d’Ouweus sobre la violència. En aquesta fotografia podem observar els diferents nivells i llocs en el que plena.---#---se---#---es---#---...els diferents nivells i llocs en el que es situen les persones que participen en l...---#---43---#---http://esadir.cat/gramatica/sintaxi/pronfebesse" style="padding-bottom: 2px; vertical-align: text-top; cursor: default; color: rgb(0, 0, 0); font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: auto; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-image: url(http://www.softvalencia.org/languagetool/images/squiggle_green.png); background-color: rgb(247, 247, 247); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x;">es situen les persones que participen en l’assetjament o que són assetjades. A més podem llegir un text sobre per què certes persones espectadores no actuen enfront d'una situació de bullying.

Personalment opine que aquest últim text té tota la raó, ja que són eixos els motius pel que moltes persones no defensen a altres quan es troben en una situació nefasta com és l’assetjament. Clarament, la clau del problema és que els abusadors reben una bona educació per a erradicar el tema de l'assetjament, però també es essencial, que els espectadors, davant una situació com aquesta participen en ajudar a la persona que ho sofreix. 

Clara Zetkin ha dit...

En aquesta entrada podem trobar un vídeo i un text explicatiu: per una banda, el curtmetratge, reflecteix la situació que suposa per a moltes parelles homosexuals mostrar-se afecte públicament i les conseqüències negatives -injustificades- que açò comporta. Per altra banda, podem veure una imatge on es planteja la teoria d’Ouweus sobre la violència. En aquesta fotografia podem observar els diferents nivells i llocs en el que es situen les persones que participen en l’assetjament o que són assetjades. A més podem llegir un text sobre per què certes persones espectadores no actuen enfront d'una situació de bullying.

Personalment opine que aquest últim text té tota la raó, ja que són eixos els motius pel que moltes persones no defensen a altres quan es troben en una situació nefasta com és l’assetjament. Clarament, la clau del problema és que els abusadors reben una bona educació per a erradicar el tema de l'assetjament, però també es essencial, que els espectadors, davant una situació com aquesta participen en ajudar a la persona que ho sofreix. 

Naiara Jackson 1BatxH ha dit...

Hola, bona tarda

Avui vaig a comentar l'entrada titulada "alcem-nos contra la violència" a on inclueix un vídeo a on es tracta el bullying homofòbic, a pesar que no ens agrade o no vulguem pensar que aquests casos existeixen segueixen existint, i no sols el bullying homofòbic sinó també la gordofóbia i molts tipus més de bullying.

Personalment en veure aquest vídeo he sentit molta impotència que si jo estiguera en el moment a on els xics comencen a fer-li bullying als altres els defensaria i faria el que fan al final en pla "toma la meua mà, no estàs sol".
Crec que aquesta situació sí que es podria veure a un institut però de segur que poques vegades els alumnes han reaccionat d'eixa manera en veure un cas de bullying.
Les víctimes d'aquest vídeo serien la parella de xics als quals els fan bullying un grup de xics homofòbics els quals aquests serien els agressors.
I el xic que li dóna la seua mà al final del vídeo seria l'ajudant.
Jo crec que la gent tampoc fa res en aquests casos perquè o tenen por que l'agressor els faça alguna cosa a ells també o simplement que no saben com actuar en eixa situació.
No crec que siga més fàcil per la qüestió de ser xic o de ser xica, pense que cada persona és diferent i és segons el caràcter i l'impuls de la persona i no pel seu sexe.
A poc a poc l'homofòbia va desapareixent cada vegada més, no dic que ha desaparegut tota (és una llastima la veritat), però crec que perquè desaparega l'homofòbia s'hauria d'educar més a la gent en aquest aspecte i sobretot als nens i nenes xicotets.

Catalina Becker 1º Batx. H ha dit...

Aquest vídeo és un exemple més de les persones homofòbica que no aconsegueixen entendre que no importa qui siga nostra parella, siga una xica o un xic. Es tracta del que aqueixa persona et fa sentir. Hem de lluitar per un amor lliure, sense assetjaments i sense discriminacions.

Crec que tothom coneixem a un amic gai, a una amiga lesbiana, i més, i crec que cadascun d'ells són persones igual que tots nosaltres. Les persones ens diferenciem en els gustos, no podem obligar a ningú que li agrade un tipus de cotxe, un tipus de samarreta, ni gens per l'estil. Llavors, com anem a obligar a una persona al fet que li agrade un altre sexe pel qual no se sent atret? El normal que és per a un heterosexual enamorar-se d'una altra persona de diferent sexe és el normal per a un homosexual enamorar-se del seu mateix sexe.

Vivim en un segle on crec que hem avançat, no parle ni dels avances tècnics ni tecnològics, em referisc al fet que hem avançat la nostra mentalitat, almenys per a no mirar rar a aquestes persones que considerem rares, malaltes, o com siga que denominem a aquestes persones. Ningú obliga a ningú que s'accepte aquesta orientació sexual, l'única cosa pel que estem lluitant és per no discriminar-los i acceptar-los tal com fem com els homosexuals.

Defense que les persones no tenen etiquetes, que cadascun no és ni més ni menys persona, no és ni millor ni pitjor per la seua orientació sexual. Defense que siguem lliures, que ens acceptem i ens vulguem incondicionalment.

Elena Stone 1º batxiller ciencies ha dit...

La violència contra les dones existeix en tots els països i en totes les societats, i afecta a tots els grups de dones i xiquetes. Una de cada tres xiquetes nascudes avui s'enfrontarà a algun tipus de violència al llarg de la seua vida. La violència contra les dones i les xiquetes pot ser física, sexual, psicològica o econòmica. Està determinada per la creença profundament arrelada que una dona no és igual a un home. Açò configura la realitat de milions de dones i xiquetes que manquen de veu, llibertat, independència econòmica i d'un accés equitatiu a l'educació o a l'ocupació. La violència contra les dones i les xiquetes es dóna en llocs privats i públics, i en espais tant físics com virtuals en línia. La violència contra les dones o l'amenaça de violència priven a les dones dels seus drets humans fonamentals.
Els treballadors del sector públic es troben en una bona posició per a promoure, aplicar i supervisar les lleis i els reglaments que fomenten la igualtat de gènere i la protecció contra la violència i l'assetjament
Malgrat que tants homes com a dones poden experimentar violència i assetjament en el món del treball, l'estatus i les relacions de poder desiguals en la societat i en el treball fan que moltes vegades la dona resulte més exposada a la violència i l'assetjament. La violència contra la dona crea desigualtat, afectant el benestar de les generacions actuals i futures. La violència i la seua amenaça priven a les dones dels seus drets humans bàsics

Marina Becker ha dit...

En aquest vídeo apareixen 2 estudiants que com s'observa s'agraden, un d'ells s'avergonyix per així dir-ho que li vegen amb la seua parella agafats de la mà pels seus companys que són homofobos i ells reben burles o comentaris discriminatoris. Me pareix molt fort que encara quede gent així amb ment tan tancada.
No s'haurien de ficar en la vida dels altres i menys criticar una cosa que és totalment normal,que dos persones s'agraden del mateix genere no té res de roín, que la societat tinga una idea de pensar diferent no significa que nosaltres també.

En el món ha de veure de tot, que tots no siguen iguals no significa que siguen rars, són diferents i per això cada un té la seua manera de ser.

Raquel Kent 1r batx B ha dit...

Un homòfob és una persona que jutja i critica als que tenen una orientació sexual diferent de la seua solament per ignorància, és un individu irracional, intolerant i no admet la diversitat sexual. Ells creuen que tenen una moral intacta, però viuen en la mentida i la hipocresia. El problema apareix quan es creuen superiors a la seua víctima, aleshores comencen els insults, les burles i com ningú els impedeix que ho facen, cada vegada puja de nivell i finalment apareix el bullying homofòbic.

El vídeo que es mostra a l'entrada és un curt en el que primerament, podem observar com uns xics homosexuals són víctimes d’assetjament per part d'alguns dels seus companys de classe, però al final es pot apreciar com la solidaritat dels seus companys, el respecte i la tolerància poden combatre el bullying. La història d’aquests companys que s'uneixen és un bon exemple de com es pot actuar contra l'homofòbia.

Després del vídeo, en la mateixa entrada hi ha una sèrie de preguntes que ens fan reflexionar sobre el tema i un esquema d'una situació de violència. A continuació, apareix una explicació sobre per què els espectadors no actuen contra la violència. En alguns casos és per por que els seus amics no ho aproven o fins i tot per temor a convertir-se ells mateixos en víctimes. També podem dir que per a moltes persones, un insult no és una agressió i hauríem de ser tots conscients que sí que ho és.

Finalment, hem de pensar que si no actuem i erradiquem aquest problema, continuaran els casos d'adolescents que es lleven la vida pel rebuig dels seus companys o prosseguiran els maltractaments psicològics i en alguns casos fins i tot físics. Per aquesta raó, tots hem de proclamar la tolerància i admetre que existeix la diversitat sexual, ja que segur que tenim amics o familiars en aquesta situació i no ens agradaria que foren víctimes de l'homofòbia.

Mar Addams 1º Batx H ha dit...

Bona vesprada.

En aquesta entrada al blog podem trobar un vídeo i un text que ens anima a respondre les següents preguntes:

1. Què heu sentit en veure el vídeo?
En el meu cas en un principi una gran tristesa i rabia per veure com ningú feia res però, finalment, en acabar t'emociona a l'observar com els han donat suport tots els seus companys.

2. Penseu que aquesta situació i la reacció del grup pot donar-se en un institut o en una escola?
Sí, i espere no equivocar-me però segurament ni haurà algun cas però pot ser que encara siguen pocs.

3. On situaríem els personatges del curt en l'esquema de violència d'Olweus?
L'agressor seria el xic que els fa burla, els seguidors els que estan junt amb l'agressor presenciant l'escena, ajudants serien els companys de classe i per últim les víctimes estaria clar que seria la parella.

4. Quins motius provoquen que la gent respectuosa amb la diversitat no actue davant de les burles o l’assetjament homòfob o trànsfob?
Pot ser que una de les causes siga per por a ser una altra víctima dels abusadors. També perquè els agressors poden ser els populars de l'institut i si et fiques per mig pot que et veges perjudicat.

5. Quines característiques, qualitats o habilitats penseu que té la gent que sí que actua contra l’assetjament?
Ser valent, tindre empatia i no tindre por pel que diran.

6. Actuar contra l’homofòbia és més fàcil per als xics, per a les xiques o per als dos iguals?
Pense que és més fàcil per a les xiques, perquè els xics es pensen que han de ser durs i empatitzar no entra dins del seu model a seguir.

7. S’acosten falles i en moltes xarangues es canta “maricón el que no bote”. Lambda va llençar una campanya fa uns anys proposant que es cantara “borinot el que no bote”. Se us acudeixen altres propostes perquè l’homofòbia desaparega del nostre voltant?
Hem de canviar i un punt per a començar és ensenyar en les aules sobre la violència, com ajudar si algú experimenta una situació violenta i animar a intervenir si observen alguna situació.

Lucía Byron ha dit...

En veure el vídeo he sentit de tot una mica: ràbia en veure com un grup de persones es fica amb el protagonista del vídeo pel fet de ser homosexual, indignació en veure com el que més havia d'haver-ho recolzat gira la cara pel qué diran; i finalment alegria quan un alumne que porta observant la situació diversos dies, decideix actuar i aconsegueix que la resta també recolze.

Per descomptat el que ocorre en el vídeo pot tenir lloc en qualsevol institut, però per desgràcia el bon acte del final no succeeix sovint. Aquesta entrada se centra més en el bullying homofòbic però aquest no és l'únic tipus d'assetjament, hi ha més a part del verbal.

Per a entendre qualsevol situació de bullying cal tenir clar qui són els participants. Primer tenim als més evidents, els primers que ens vénen al cap quan pensem en el bullying i els més fàcils de definir: agressor i seguidors, la víctima que pateix l'assetjament de l'agressor, i per últim el defensor que ix en ajuda de la víctima.

Després d'aquests tres participants tenim al que per a mi és el més complex i decisiu en una situació d'assetjament: l'espectador. En realitat és del que més abunda en aquests casos, se suposa que és neutral i que no sap com parar la situació d'assetjament, no actua perquè té el convenciment que tard o d'hora eixirà algun defensor o la víctima ho solucionarà. De la mà de l'espectador tenim al possible defensor, aquell que li desagrada la situació i empatitza amb la víctima perquè sap que està mal però no fa res.

Molts no tenen en compte a aquests dos tipus de participants, que encara que no arriben al nivell de l'agressor i els seus seguidors poden fer que una situació d'assetjament acabe o perdure. Crec que la majoria hem sigut alguna vegada espectadors o possibles defensors i que és alguna cosa molt comuna en instituts i col•legis. El problema de l'espectador no sempre és la preocupació que dirà la resta, sinó si es quedarà sol i apartat o si serà l'únic o l'única que s'alce per la víctima.

Sergio Thompson 1r batx B ha dit...

El curt irlandès ha aconseguit interpretar la situació en la qual es troben moltes persones del col•lectiu LGTB en tan sol 4 minuts. Quan he vist el vídeo he pogut veure reflectit en certs moments el món que ens envolta. Basant-nos en l'esquema de violència de Olweus, situaríem als dos xics homosexuals com les víctimes; el grup homòfob que riu i menyspreua a aquests dos xics com els agressors; i finalment, als altres estudiants com a espectadors, encara que en el final del curt s'acosten més a defensors de les víctimes. Crec que els estudiants no ajuden ni defensen des d'un principi als xics a causa de la por que tenen cap al grup agressor, però finalment, s'adonen que si uneixen forces, poden enfrontar-se a ells i poden fer-los veure que pertànyer a l'anteriorment nomenat col•lectiu LGTB no ha de suposar cap problema, sinó que ha de ser completament normal. Encara que ens coste veure-ho, existeixen molts més casos dels que ens agradarien d'homofòbia avui en dia.

Al meu semblar, la societat ha evolucionat en aquests sis anys des que es va crear i es va publicar aquest curt. Ara existeixen moltes més campanyes contra l'homofòbia i les persones comencen a veure l’homosexualitat com uns gustos totalment acceptables i respectables. Encara que també pense que segueix existint molta homofòbia, com per exemple en les xarangues de les falles quan es crida “borinot el que no bote”. Amb aquesta frase posen al col•lectiu homosexual com a inferior als heterosexuals i és que açò no deuria ser així. Si vam poder llevar tradicions com la crucifixió de persones podem eliminar una simple frase!

Paula Campoamor 1Batx. Humanistic ha dit...


A aquest vídeo apareixen uns estudiants que ixen de l’institut junts per què pareixen que siguen amics, quan caminen per un carrer que no hi ha ningú, un d’ells s’apropa a l’altre i li diu que ara no hi ha gent i que poden estar sols. Ací comprenem que els dos “aparents amics” es volen i que s’amaguen de la gent pel que diran i per por. De sobte, apareix un grup d’alumnes de la seua mateixa classe i es riuen, en aquest moment, podem veure l’assetjament, ja que fan que se separen i que a partir d’ara ni es miren ara, són el foc de milers i milers de mirades.

Quan dels dos està a classe, l’assetjador li pregunta que si hui ningú l’agarrarà de la mà i per sorpresa, els seus companys comencen a ajuntar-se uns amb altres donant-se la mà per demostrar a l’assetjador que ells estan amb el seu amic.
Segurament, tot el que hem vist al vídeo passe contínuament i cada dia, per tot això hem de fer causa i hem d’intentar posar fre a aquestes actituds que presenten gran part de la societat, però no hem d’intentar parar els peus sols a l’assetjador, sinó a totes aquelles persones que li riuen les gràcies i que tampoc fan res per ajudar a la persona que està sent assetjada.

Per a poder empatitzar amb aquestes persones el millor que podem fer és posar-nos en la pell d’elles i pensar com hi ha de sentir-se. També hem de pensar quines emocions ens ha aportat aquest vídeo, perquè a mi m’ha donat molta tristesa, rabia i impotència en pensar que hi ha persones que tenen aquest patiment per culpa d’unes altres que no completen la seua vida i han de destrossar la dels demés.

Paula Campoamor 1Batx. Humanistic ha dit...

A aquest vídeo apareixen uns estudiants que ixen de l’institut junts per què pareixen que siguen amics, quan caminen per un carrer que no hi ha ningú, un d’ells s’apropa a l’altre i li diu que ara no hi ha gent i que poden estar sols. Ací comprenem que els dos “aparents amics” es volen i que s’amaguen de la gent pel que diran i per por. De sobte, apareix un grup d’alumnes de la seua mateixa classe i es riuen, en aquest moment, podem veure l’assetjament, ja que fan que se separen i que a partir d’ara ni es miren ara, són el foc de milers i milers de mirades.

Quan dels dos està a classe, l’assetjador li pregunta que si hui ningú l’agarrarà de la mà i per sorpresa, els seus companys comencen a ajuntar-se uns amb altres donant-se la mà per demostrar a l’assetjador que ells estan amb el seu amic.Segurament, tot el que hem vist al vídeo passe contínuament i cada dia, per tot això hem de fer causa i hem d’intentar posar fre a aquestes actituds que presenten gran part de la societat, però no hem d’intentar parar els peus sols a l’assetjador, sinó a totes aquelles persones que li riuen les gràcies i que tampoc fan res per ajudar a la persona que està sent assetjada.

Per a poder empatitzar amb aquestes persones el millor que podem fer és posar-nos en la pell d’elles i pensar com hi ha de sentir-se. També hem de pensar quines emocions ens ha aportat aquest vídeo, perquè a mi m’ha donat molta tristesa, rabia i impotència en pensar que hi ha persones que tenen aquest patiment per culpa d’unes altres que no completen la seua vida i han de destrossar la dels demés

María Zambrano ha dit...

No acceptar als abusadors homofòbics, això és el que transmet el curt irlandés “Stand up!”. Amb la finalitat d’arribar al públic adolescent, “Alçat!” -traduït al valencià- vol influenciar positivament a la societat, i convéncer-nos del fet que cal ajudar a totes les persones, sobretot les que són discriminades, com els homosexuals.

El vídeo es va publicar en 2011 i té una duració de 4 minuts i mig. El moment més important que es ressalta és quan els companys del personatge que pateix bullying s’alcen per a defendre’l, per això el títol. El curt representa una història, lamentablement, normal i quotidiana a les escoles i centres educatius, però canvia el final per un més apropiat, la defensa de la resta de companys de l'assetjat.

Segons l'esquema de violència d'Olweus - publicat l'any 2001- podem dividir el problema en dos vectors: la víctima i l’assetjador, i les intervencions es fan només cap a aquestes dues parts en el conflicte. Però l’esquema és molt més complex, i les darreres investigacions i programes eficaços (com el programa KIVA a Suècia) estan mostrant que cal actuar sobre el context i sobre els espectadors, intentant moure aquests contra la violència, i en aquest cas l'homofòbica.

En primer lloc, és a l'adolescència on es comença a descobrir la teua sexualitat, i és per això que cal prestar més atenció als jóvens i conduir-los pel camí correcte, basat en l'acceptació cap a tothom. Molts països, com Estats Units, Holanda o inclús Espanya, han arribat a la mateixa conclusió, fer curts dedicats als adolescents tractant temes tan actuals i importants.

A més a més, en aquesta edat ja comença a aparéixer el masclisme, específicament cap als homes i els seus estereotips. En els adolescents barons, la voluntat d’intervenir es basa en si creuen que els seus iguals masculins ho aprovarien o no, ja que si no l’aprovarien ells també serien les víctimes.

Per tot això, es pot concloure que cal canviar la societat, cal informar i ensenyar a les noves generacions la importància de conviure en pau, sense discriminació cap als homosexuals i sense sexisme. S’han de trencar les antigues creences, ja que hui dia afecten moltes persones, i arribant a casos extrems, podem provocar fins al suïcidi i la mort de gent innocent. Cal alçar-nos tots junts i posar punt final a aquesta situació.

Claudia Holley ha dit...

Bon dia, avui vaig a comentar una entrada, en aquesta entrada ens proposen respondre a unes preguntes, després de veure el vídeo:

Qüestions:
1. Què heu sentit en veure el vídeo?
He sentit un part del dolor que han sentit molts xiques i xiques quan els han realitzat aquest assetjament, m'he sentit fins i tot malament i he sentit pena per aqueix xic.

2. Penseu que aquesta situació i la reacció del grup pot donar-s'en un institut o en una escola?
Si clar que si, és alguna cosa bastant normal encara que no m'agrade admetre-ho, hi ha molts *abusadores adolescents.

3. On situaríem els personatges del curt en l'esquema de violència d'*lweus?
L'agressor és el xic que abusa i riu del, els *seguisore són els amics del *abusador que presencien l'escena i no fan gens, els ajudant *sons els *caampeñares de l'institut i les mates són les parella dels xics.

4. Quins motius provoquen que la gent respectuosa amb la diversitat no actue davant dels burles o l’assetjament homòfob o trànsfob?
No actuen perquè són covards i té por que es burlen d'ells, o els peguen.
Un altre motiu podria ser que ells tambè són homosexuals i per açò no actuen per por.

5. Quines característiques, qualitats o habilitats penseu que te la gent que sí que actua contra l’assetjament?
Per a mi aqueixes persones són valentes, bones , respectuoses, intel·ligents i que entenen a tothom i no jutja a ningú.

6. Actuar contra l’homofòbia és més fàcil per als xics, per als xiques o per als dos igual?
Sol ser més facíl per a les xiques, ja que si dues xiques estan juntes no li donen tanta importància perquè fins i tot els agrada, però per als xics és molt dur ja que si són homosexuals són una merda d'homes per als abusadors.

7. S’acosten falles i en moltes xarangues és canta “marieta el que no pot”. Lambda va llençar una campanya fa uns anys proposant que és cantara “borinot el que no pot”. Es us acudeixen altres propostes perquè l’homofòbia desaparega del nostre voltant?
Jo crec que el més important és educar als adolescents sobre açò, és a dir caldria anar a les aules dels instituts i parlar sobre aquest tema i com abordar-ho

David Stone ha dit...

Bon dia, la violència sempre ha sigut un tema de debat, ja siga per la seua ètica i moral o la de les persones involucrades. Els casos més propers de violència que he viscut jo han sigut bastant pocs, però en la seua majoria són d'assetjament. Per exemple, quan anava al col·legi tenia un amic que era molt alt i molt blanc, al com un cert grup ho cridava "Yeti", en aquell moment a mi em feia gràcia, es podria considerar que ajudava a l'agressor, però conforme pujàvem de curs la broma va ser perdent gràcia, ja que la nostra ètica evolucione, encara que siga una mica. En aqueix moment la broma solament li feia gràcia al mateix grup d'alumnes que la feien, ja fins a és "assetjat" passava del tema.

Després d'explicar aquesta història crec que la violència d'aquests casos es podria educar fent créixer l'ètica i la moral de les persones, per a açò són de gran ajuda les classes de filosofia, per exemple. Jo després de viure aquesta experiència crec que deixe d'estar del costat dels assetjadors

Eman Goldman i Sheila Butler ha dit...

Hola bon dia, nosaltres som Eman Goldman i Sheila Butler i ara comentarem aquest vídeo que parlar sobre la llibertat d'expressió. Podem observar com dos xics no poden agarrats de la mà i per a poder fer-ho han d'amagar-se pel simple fet que siguen del mateix genere.

Després de veure aquest vídeo hem sentit una profunda tristesa, ja que ens hem posat en el lloc dels protagonistes per un temps i la veritat és que no ens sembla just que una persona haja d'amagar-se i no poder mostrar el seu amor en publique solament perquè l'altra persona és del mateix sexe que el teu. Creiem que la situació vista en el vídeo es pot donar en qualsevol lloc, ja que la societat actual encara no ho accepta del tot, és a dir que aquest tipus de situacions no estan normalitzades.

L'agressor en aquesta situació és el que es burla d'ells, el seguidor serien els seus amics i el partidari el que pensa com ell. L'espectador és el que ho veu tot, pot estar d'acord o no, i no fa gens sobre aquest tema. L'espectador que no aquesta d'acordo i no fa gens pot ser per dues raons: un, no fa gens perquè els té por als agressors i tem al fet que puguen abusar d'ell també o bé, no fa gens perquè no coneix a la mata i pansa de ficar-se en problemes. En aquest cas eren les persones que li miraven al protagonista mentre el passava pels passadissos serien els espectadors que no fan gens. L'espectador que decideix actuar ha de ser una persona molt valenta i que a més no li importe el que els altres puguen arribar a dir d'ell. El possible defensor és el que ho veu i no està d'acord, i el defensor del protagonista és el que li agafa la mà. Les víctimes serien els dos xics que es volen.

Pensem que ser homosexual és dur per a tots sense importar que genere sigues, però és cert que als xics els costa una mica més, ja que des de xicotets se'ls ensenya al fet que ser uns mascles i que els xics no ploren i coses d'aqueix estil i per açò els xics es pensen que han de ser durs.

En conclusió, pensem que aquestes situacions que passen contínuament en la vida real van desapareixent a poc a poc i creiem que l'única manera és normalitzar-ho, igual que es pot observar en el vídeo. Quan tenim davant situacions d'aquest tipus hem de plantar-li cara a l'agressor, perquè si ho veiem però de totes maneres no fem res l'agressor és encoratjar perquè pensarà que tots pensen com ell o que li tenim por, quan la realitat és altra i molt diferent del que ell pensa. Hem avançat moltíssim respecte als temes com l'homosexualitat, però encara queda un camí per recórrer i evidentment no podem parar-nos ací perquè som persones i tenim capacitat per a raonar. Tots junts podem posar fi als pensaments homòfobs.

Espe Thompson 1BAA ha dit...

La situaciò que es dona al video de l'entrada "Alcem-nos contra la violència" no sols es pot donar un dia, sinó que es dona tots els dies, ja siga com a víctimes que no digam res per por al rebuig, o siguent testics del que està ocorreguent i no dir res per por a que es tornen en contra nostra fa que sigam cobards i fugim de la situaciò.

Un dit diu que la maldat creix cuant la gent bona no fa res per evitar-lo. Aquestes són paraules de Edmund Burke. A més a més, aquesta mateixa persona afirma que el major error el cometeix qui no fa res perquè sols podria fer un poc. Ja siga el cas que siga, si una persona està sofrint acòs de altres persones i nosaltres ho sabem, deuriem de prendre mesures per fer fi a la tristessa d'aquesta persona. No tingam por de fer veu a aquestes injustícies, ja que s'han de fer veure i acabar amb elles.

Els principis de les persones que sí que fan alguna cosa al vore situacions de bulling i el seu sentit de justicia és més fort que el egoísme o la por al rebuitg. Però hi han tipus i tipus de persones, pot ser hi ha alguna persona que és molt poregós i s'espanta del sol fet de pensar que algú li estiga fent la vida impossible.

Però, qui no té por d'açò? La veritat és que el sol fet de pensar-ho espanta. Hem de pensar que hi han persones que ho duen visquent durant tota la seua vida. Si alguna vegada vegam que algú està fen-li alguna cosa dolent a una altra persona innicernt deuriem de fer algo al respecte. No fa falta que sigam nosaltres els que ho fem dirèctament amb els acosadors, però hi han altres maneres de ajudar.