7 d’abr. 2019

Els tatuatges tenen gènere?

Entrada d'Adriana (Bat. Ciències)

L’expressió de gènere és la nostra manera de mostrar al món com som. En la societat actual, hi ha només dues maneres de fer-ho: si eres xics, de manera masculina; si eres xica, de manera femenina. L’expressió de gènere no té a veure ni amb l’orientació sexual (qui t’agrada) ni amb la identitat sexual o sexe sentit (si et sents home o dona). Una de les formes d’expressar el nostre gènere són els tatuatges i hi ha gent que pensa que hi ha tatuatges de xics i tatuatges de xiques. 

Sembla que el món del tatuatge és un fet modern; per contra és un costum mil·lenari i potser un dels primers des que va sorgir l'ésser humà modern. Aquest costum, practicat per diferents cultures, en el món occidental va ser castigat durant alguns períodes. Concretament, en l'edat mitjana i moderna, on governava l'església catòlica, era únicament acceptat entre els cavallers que participaven en les croades, amb la finalitat de poder-los reconéixer en cas de mort en alguna batalla. Finalment, els tatuatges van tornar a ser acceptats a Occident. 

Actualment el tatuatge s'ha popularitzat entre la gent jove, a vegades com a mostra de rebel·lia. Els tatuatges tenen diversos usos: identificació, decoració, bellesa, cosmètica, religió... Algunes persones continuen pensant que el tatuatge és una marca dels criminals o de gent rebel i problemàtica, i moltes altres diuen que els xics poden estar tatuats, però les xiques han de dur tatuatges xicotets o femenins. Açò és completament fals. Jo tinc un tatuatge i no sóc una xica problemàtica o rebel sinó que m'encanten els tatuatges i seguiré tatuant-me els dibuixos que m'agraden. 

Sempre hi haurà persones a favor i en contra, i ho respecte, però per tindre tatuatges no s'hauria de pensar malament d'una persona o jutjar-la abans de conèixer-la, i molts menys hauria d’haver diferències entres els xics i les xiques. 

 


11 comentaris:

Marta Nelken i Jessica Zambrano 1BACH H ha dit...

Els tatuatges són simples dibuixos dibuixats a la pell, però per a molta gent, sí, són dibuixos, però amb un gran transfons que donen importància a aquesta marca.

Encara que aquests són considerats moderns, és a dir, que acaben de “sortir a la moda”, cal saber que, curiosament, els tatuatges existeixen des de molt temps abans del que nosaltres podem imaginar, i ha sigut considerat un costum que no acceptat ni en l'edat mitjana ni en la moderna, i és fins fa no molt que van ser acceptats en occident.

Encara que algunes persones relacionen els tatuatges amb els criminals, o els violadors, o els assassins, etc, com hem dit abans, els tatuatges mostren molt més dels que nosaltres pensem, i per a molta gent tatuar-se significa recordar moments, persones, animals,... que volen amb tot cor, o que desgraciadament no estan ja amb ells, i com és obvi, pot ser una manera de sentir-se bé, o de recordar-los per sempre, i és per això que es pinten la pell.

L’expressió de gènere està molt fomentada hui en dia i cal saber que una manera de mostrar la nostra personalitat és fer-se tatuatges, però açò no vol dir, com bé diu en l’entrada, que hi hagi tatuatges que siguen per a xics i altres per a xiques, perquè en la societat, generalment, es considera que els xics poden estar molt tatuats, o amb tatuatges grans i obstentossos, però en contra, les xiques han de dur tatuatges xicotets, femenins, i en zones on no es puguen veure molt.

Afegir, que nosaltres coneixem a moltes persones amb tatuatges, ja siguen petits, grans, colorits, ... i els tenen amics, familiars, coneguts,... i encara així, els tractem d’una manera normal, ja que encara que tinguen la pell pintada, són persones normals, com tothom, i han de ser tractades com a iguals, ja que si una persona es tatua, no és per aparentar ser un criminal, o un assassí, sinó que ho fa per a representar la seua personalitat davant les altres persones.

En conclusió, un dibuix a la pell no determina ni la nostra personalitat, ni la nostra orientació sexual, ni si som més femenins o masculins,... al contrari, perquè amb o sense tatuatges, si no es coneix a la persona en si, no es pot posar a una persona en un lloc o en un altre de la societat.

Mireia Adams ha dit...

Moltes persones encara veuen malament que una persona porte tatuatges altra, en canvi, com unes obres d’art. El principal problema són els prejudicis, ja que per exemple a una persona famosa no li diuen res per estar tatuat o tatuada. Això passa perquè a aquesta persona famosa ja la coneguen i no pensen malament d’ella, inclús molta gent vol fer-se el mateix que porta aquesta persona perque li agrada o vol tindre al seu idol tatuat.
Si et pares a pensar, els tatuatges no són més que uns dibuixos inofensius en la pell gravats. Jo almenys el veig com una decoració més, com també pot ser un collar que et poses cada día. Antenc que a molta gent no li agrade fer-se tatuatges però, per favor, no és el teu cos en el qual es va a quedar el tatuatge.
Això no passa no més amb els tatuatges, passa en general amb tot . Per exemple, si portes uns pantalons “molt curts” et van a mirar mal o inclús a insultar. Per què la gent ha de ser tan prejuiciosa i pensar coses roines de tu si fas el que vols? Sincerament moltes vegades m’he plantejat aquesta situació i al final vaig decidir fer el que realment volga, ja que faces el que faces sempre algú va pensar mal de ti i molta gent es queda sense fer coses que realment volien per por del que pensen els altres.
Vaig llegir fa poc a una youtuber que parlava sobre aquesta cosa i plantejava una teoria que deia que la gent que critíca certes conductes que poden estar mal vistes a la societat (trist però cert) es perque aquestes persones també estan reprimides per por de què pense la gent d’ells i doncs quan veuen que algú ha tingut el valor de fer el que ha volgut donant-li igual l'opinió de la gent solament per ser feliç, senten com un poc d’embetlla per no tener el valor de fer el mateix i per això s’unen a la resta que critíca.
Per aixó n’hi ha molta gent que en public critica alguna conducta o a alguna persona pero després quan es queda pensant admira a les persones que tenen el valor d'enfrontar-se a les crítiques de moltes persones. Aquesta teoria em va parèixer molt interesant i crec que tot el món hauria de recapacitar amb això

Angela Wolf 1º Bach C ha dit...

Des de fa ja un parell d'anys, aproximadament quan tenia 15 anys, vaig decidir que em volia fer un tatuatge, però no un tatuatge qualsevol, sinó un que simbolitzara o que representara una cosa important de la meua vida o per a mi; un moment que marcara la meua vida, una afició o una cosa molt personal, una persona fonamental per a mi, una mascota… En un futur, potser quan entre en la carrera, m'agradaria tatuar-me tres triangles junts, simbolitzant així la unió amb els meus dos germans i els meus pares.

En els orígens de l'art del tatuatge, fa més de cinc mil anys, els dissenys sobre la pell complien una funció simbòlica. En les antigues cultures, per exemple, els tatuatges estaven associats a motius religiosos, màgics o curatius. Però, a pesar que en aqueixes primeres cultures tatuar-se era una pràctica comuna, el "body art", fins fa menys de trenta anys (encara que hui en dia en molts casos també) s'associava a classes socials baixes, presos, militars, moteros i pandilleros. Si bé, hui en dia, el món del tattoo ha anat perdent o ha perdut part d'aquest estigma marginal i podem veure veiem a estreles del cinema i la música, futbolistes o models amb tota mena de tatuatges.

Els tatuatges tenen diversos usos: identificació, decoració, bellesa, cosmètica, religió... No obstant això, i sembla que igual que moltíssimes altres coses com la roba, els joguets, els colors, la manera d'actuar, els sentiments, les oportunitats de treball… Molta gent classifica els tatuatges entre tatuatges de xics i de xiques, i associen diferents connotacions a aquests depenent de si els porta un home o una dona.

Els homes solen tatuar-se els braços, les cames, el tors, l'esquena… o fins i tot, tot el cos. Aquests resulten per a moltes persones, tant dones com homes, més atractius i sexis. Un home tatuat projecta una imatge a la resta del món de fortalesa, valentia i seguretat en si mateix, de "tio bo". En canvi, quan una dona es tatua, tot canvia.

Les dones solen decantar-se per tatuar-se en els muscles, el clatell, la cuixa, el costat, els turmells… i prefereixen o solen fer-se dissenys fins i elegants de traços corbs i lleugers. En aquests casos, per a molts homes també resulten atractives, però quan decideixen tatuar-se un altre tipus de tatuatges, “tatuatges propis dels homes”, són vistes d'una altra manera diferent. Els pocs estudis que s'han centrat en la percepció masculina de les dones tatuades han trobat que aquestes dones són vistes generalment de manera negativa, com menys atractives i fins i tot, més promíscues.

Un estudi, per exemple, va demanar a un grup d'homes avaluar a una dona de 24 anys que veien en una fotografia amb una sèrie de característiques personals. A alguns se'ls va mostrar la foto de la xica amb un drac negre tatuat al seu braç esquerre i a uns altres se'ls va mostrar sense el tatuatge. Quan els homes van veure a la dona amb el tatuatge la van jutjar com menys atlètica, menys motivada, menys honesta, menys generosa, menys religiosa i menys artística en comparació quan apareix sense tatuatge.

Angela Wolf 1º Bach C ha dit...

Com pot ser que la societat veja a un home amb tatuatges com una persona sexi, valenta, segura de si mateixa i, en canvi, a una dona com una persona poc atractiva i promíscua? És injust, molt injust, però també és trist. És trist que actualment es continue jutjant i discriminant a la dona per les mateixes coses que fa un home, i que a l'home se'ls accepte, però en canvi, a la dona no. Quina diferència hi ha entre que un home es tatue el braç sencer i una dona també el faça? No hauria d'haver-hi cap diferència, ja que són simplement persones, però sembla que pel fet de ser dóna tot el que faça estarà malament.

Els tatuatges són una manera d'expressar com eres, d'ensenyar al món parteixes de tu, els teus gustos, aficions…o, simplement, com a decoració, alguna cosa que t'agrade i que únicament vulgues plasmar en la teua pell. D'aquesta manera, una cosa tan simple com això, com tatuar-se, perquè ha de ser vist com una cosa dolenta. És licite que t'agraden més o menys els tatuatges, òbviament pots no estar a favor d'aquests, però això no justifica que l'home es puga tatuar lliurement i la dona NO.

Vanessa de Arco 1ºBachC ha dit...

Aquesta entrada parla sobre ella tatuatges i el que aquest implica en la visió de les societats. Cal dir que fins fa poc que es van acceptar aquests en occident, ja que en l'Antiguitat hi havia una perspectiva molt diferent sobre aquests.

Els tatuatges són dibuixos que es fan en la pell i són permanents. Aquests, quan governava l’església catòlica, a soles es permetien als cavallers que participaven en les croades per a ser identificats si morien. En el món occidental es castigava durant alguns períodes, però finalment van ser acceptats.

Com tot, els tatuatges estan estereotipats per la societat; una dona ha de portar tatuatges menuts, mentre que un home ha de portar un tatuatge que li ocupe tot el braç perquè és un "machote". Doncs no, els tatuatges no depenen del sexe, sinó de la teua personalitat; una dona es pot tatuar tot el cos i un home fer-se tatuatges menuts, i no hi ha cap problema. Ja que els tatuatges són dibuixos que solen tindre significat, i t'ho fas en el teu cos, ningú té el dret de dir-te el que pots tatuar-te o no perquè ets una dona i així es veurà bé, el mateix passa amb els homes.

En conclusió, els tatuatges són simples dibuixos al cos que no diuen si ets un home, una dona, bona persona, mala persona, etc. Els tatuatges són molt més antics del que podem creure, sempre s'han fet i això no diu la persona que ets. De fet, amics meus tenen tatuatges y són la mateixa persona que quan no tenien cap

Lucia Becker 1BachC ha dit...

Perquè tindre tinta en la teua pell pot marcar el teu futur? És una pregunta que moltes persones que els agrada fer-se tatuatges es fan i que per culpa del pensament de la societat encara en el nostre segle es senten reprimides a l’hora d’escollir que fer amb el seu cos.

Quan ets adolescent, ens agraden els pírcings, els tatuatges, tenyir-nos els cabells de colors cridaners... En resum, mostrar els nostres gustos de diferents maneres perquè per això hi ha una llei que diu “llibertar d’expressió”. Però que passa quan tenim darrere a persones com els nostres pares, els avis o els professors que ens repeteixen constantment que no anem a trobar un treball si portem un tatuatge al coll o que no podem anar a escola amb un pírcing al llavi. Sincerament això que he descrit és una cosa que passa en l’actualitat i que pense que és una manera de privar-nos d’aquesta suposada llibertat. És que els tatuatges o pírcings prendran decisions per tu?

Un dels altres aspectes que s’ha mencionat a l’entrada ha sigut que molts tatuatges tenen adherits un gènere sexual, els tatuatges petits normalment són per a dones i els grans per a homes. Afortunadament aquesta “situació normal” s’està trencant i moltíssimes dones gaudeixen de tatuatges grans i que mostren uns trets que antigament es consideraven per a homes. I per altra banda molts xics han perdut la por de fer-se tatuatges menuts o considerats per a xiques amb la possibilitat de rebre insults com efeminat.

Moltes persones que volen fer-se aquestes coses devien fer-se-les perquè si anem canviant ja la manera de pensar que produeix la repressió de llibertat d’expressió de moltíssima gent potser arribarà un moment en què podrem accedir a qualsevol treball sense por que no ens acceptem per portar les nostres marques d’identitat. Finalment m’agradaria llançar una pregunta per aquelles persones que no acceptem això: qui jutja en un judici, els tatuatges o el pensament del jutge? O qui et curta els cabells, els pírcings o la perruquera?

Nerea Addams 1º Batxillerat Humanístic ha dit...

Hui en dia és molt freqüent veure a moltes persones o a la gran majoria, portar tatuatges en distintes parts del seu cos, ja poden ser dibuixos significatius, dates importants per a aquesta persona, relacionats amb la religió, alguna frase o simplement una cosa que t’agrada.

En el nostre dia a dia, les persones que més tatuatges es fan i amb més freqüència són els més joves, és a dir, els adolescents i açò és visible en un estudi que mostra que el 26% dels joves espanyols entre 18 i 29 anys declaren haver-se fet un tatuatge. A més dels tatuatges, també la gran majoria porta pírcings, també molt més visibles en els adolescents.

Diuen que els tatuatges estan adherits a un gènere, ja que la majoria dels homes es fan tatuatges grans a l’esquena, braços, cames… és a dir en llocs visibles a simple vista i les dones se suposa que prefereixen fer-se tatuatges en llocs més dissimulats com al canell, turmell… Abans que una dona portara tatuatges grans estava més mal vist perquè consideraven que era poc femení o que era un tatuatge per a un home, però per sort hui en dia que una dona porte tatuatges visibles i grans està millor vist, encara que no del tot.

Però el problema que una persona es faça tatuatges o pírcings és quan per això és criticat o no el troben ben vist, sobretot pels seus pares o familiars en general, professors o simplement gent amb la qual ens trobem al carrer. És molt habitual escoltar sempre la mateixa frase que no contracten en treballs a persones amb tatuatges quan una persona es fa un, o inclús en alguns instituts no deixen als alumnes portar pírcings. No se suposa que som lliures per a portar en el nostre cos el que vulguem sense que cap persona ens haja de privar d’això? Si t’agrada tenir un tatuatge que és simbòlic per a tu per què n’hi ha persones que t’obliguen en certa manera a no poder fer-t'ho? No se suposa que tenim llibertat d’expressió?

En conclusió, pense que cadascú es lliure de fer-se en el seu cos el que li done la gana i el que li agrada, perquè per això és nostre i podem fer amb ell el que ens abellisca i tindre un tatuatge o un pírcing no et fa una pitjor persona.

Espe Thompson 1BAA ha dit...

Què diuen de la personalitat els tatuatges de les persones que els duen? Bon dia, soc Espe Thopmpson i comentré l’entrada “ELS TATUGES TENEN GÈNERE?”. Des dels orígens de l'art del tatuatge, fa més de cinc mil anys, els dissenys sobre la pell complixen una funció simbòlica.

En les antigues cultures, per exemple, els tatuatges estaven associats a motius religiosos (en honor a una deïtat) , màgics (com a amulet de protecció) o curatius. A pesar que en eixes primeres cultures tatuar-se era una pràctica comuna, el body art no ha gaudit de tal acceptació social al llarg de la seua història. De fet, fins fa trenta anys els tatuatges s'associaven a classes socials baixes, presos, militars, moters i bergants.

En l’actualitat, el món del tattoo ha perdut eixe marginament i veiem com a estreles del cine i la música, futbolistes o models mostren amb orgull dissenys de qualsevol tipus: ones de mar, cites escrites en sànscrit, coordenades geogràfiques o onomatopeies.

El street style també es contagia d'esta afición/adicción a la tinta i, a pesar que no hi ha estudis concloents sobre el percentatge de tatuats en la població, l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia estima que en l'actualitat un 30% de persones entre 18 i 35 anys lluïx algun tatuatge en la seua figura.

Molts dels tatuatges que es fan les persones és perquè tenen un valor sentimental per a ells. Per exemple, hi ha persones que es tatuen les cares dels seus fills o hi ha altres que s’escriuen els noms de les seues parelles o dels seus familiars per recordar-los sempre.

Pense que els tatutges no poden dir exactament com és una persona. Sí que es deveres que poden dir algo de la seua personlitat i els seus gustos, però hi han altres factors que haurien de tindre en compte.

Un comiat, gràcies per l’atenciò.

Jorge Davison i Sergio Woolf (1er BATX C) ha dit...

Els tatuatges no són un fet actual, sinó que s'han descobert mòmies antigues durant l'època dels egipcis. Aquests imatges impregnades en la pell eren un símbol de valentia ja que per fer-se algun tatuatge s'utilitzava un mètode més dolorós que l'utilitzat als nostres dies. Actualment el tatuatge es considera un art i s'ha convertit en un fet usual i a vegades de rebel·lió en les persones joves, sobretot en la societat occidental.

En la nostra societat els tatuatges son una forma d'expressar els sentiments i sentir-se més identificats amb ells mateixos i sentir-se únics a diferencia de la resta. El problema radica en que la societat pot veure aquestos tatuatges com a símbols que expressen informalitat, falta de serietat, o possible gent problemàtica. Açò pot repercutir a l'hora d'obtindre treball o a l'hora de mantenir relacions socials perquè pots donar mala impressió.

Altra problemàtica que pot generar aquest controvertit tema és el fet de discernir entre els tatuatges de xics i xiques, en un món actual on la diferenciació per gènere està tan mal vista. La controvèrsia sorgeix en la creença de que els tatuatges són a soles per a homes, i que com a molt per a les dones es pot tenir un tatuatge dels xicotets, per mera qüestió estètica.

Des del nostre punt de vista no entenem molt bé aquesta situació, ja que com a experiència personal coneixem a una veïna d'un amic nostre, que té els braços plens de tatuatges, per la qual des de xicotets hem estat acostumats a veure-la, el que fa que no ens puga parèixer res d'altre món aquesta situació. Antigament els tatuatges sols els tenien les persones problemàtiques o amb persones que pertanyien a bandes criminals. Per això la gent amb valors ètics i pensaments mes antics seguixen sense veure bé el fet que les persones porten tatuatges, a més a més, si ho acceptaren no creguem que aquestes acceptaren que una xica es poguera tatuar una calavera al seu braç o un home es poguera tatuar una flor.

Per finalitzar ens agradaria dir que primerament, has d'estar molt segur de fer-te el tatuatge i del que te vols fer, perquè ja per si els tatuatges costen uns diners i per revertir aquest procés has d'iniciar un altre molt més dolorós i també molt més costós. També dir que la gent deuria de passar més dels tatuatges que porte la gent perquè ells a soles son els que realment saben que significa i només ells mateixos deurien de jutjar el seu cos.

Nerea Addams 1º Batxillerat Humanístic ha dit...

Hui en dia, és molt freqüent veure moltes persones o una gran majoria portar tatuatges en distintes parts del cos, ja poden ser dibuixos significatius, dates importants per a aquesta persona, relacionats amb la religió, alguna frase o simplement una cosa que li agrada.

En el nostre dia a dia, les persones que més tatuatges es fan i amb més freqüència són els joves, és a dir, els adolescents, i açò és visible en un estudi que mostra que el 26% dels joves espanyols entre 18 i 29 anys declaren haver-se fet un tatuatge. A més dels tatuatges, la gran majoria porta pírcings, també molt més visibles en els adolescents.

Diuen que els tatuatges estan adherits a un gènere, ja que la majoria dels homes se’ls fan grans a l’esquena, als braços, a les cames… és a dir, en llocs visibles a simple vista, i les dones se suposa que prefereixen fer-se tatuatges en llocs més dissimulats com al canell, el turmell… Abans, que una dona portara tatuatges grans estava més mal vist perquè consideraven que era poc femení o que era un tatuatge per a un home; però per sort hui en dia, que una dona porte tatuatges visibles i grans està millor vist, encara que no del tot.

Tanmateix, el problema que una persona es faça tatuatges o pírcings ve quan és criticat per això o no ho troben ben vist, sobretot els seus pares o familiars en general, els professors o simplement gent amb la qual es troben al carrer. És molt habitual escoltar sempre la mateixa frase: que no contracten en treballs persones amb tatuatges quan algú se’n fa un, o inclús en alguns instituts no deixen als alumnes portar pírcings. No se suposa que som lliures per a portar en el nostre cos el que vulguem sense que cap persona ens haja de privar d’això? Si t’agrada tenir un tatuatge que és simbòlic per a tu, per què hi ha persones que t’obliguen, en certa manera, a no poder fer-t'ho? No se suposa que tenim llibertat d’expressió?

En conclusió, pense que cadascú es lliure de fer-se en el seu cos el que li done la gana i el que li agrada, perquè per això és nostre i podem fer amb ell el que ens abellisca, i tindre un tatuatge o un pírcing no et fa una pitjor persona.

Raúl Woolf ha dit...

Saps el que són els tatuatges? Aleshores has de continuar llegint aquest comentari. Hola, sóc Raül Martínez González del primer de batxillerat artístic, i hui parle dels tatuatges, que a molta gent li agraden, però ací ve el dubte, tenen sexe els tatuatges? Comencem.

En la meua opinió, considere que els tatuatges que la gent es vol fer han de ser que li agraden a cadascuna de les persones, és a dir, si tu decideixes fer-te un, saps que et durarà per sempre, has d'elegir bé, el que t'agrade, i no el que la societat etiqueta com per a xics o per a xiques. Els tatuatges són dibuixos dibuixats amb tinta en el cos de les persones, com pot tindre això sexe? El tatuatge són per a tots, el que passa que la societat actual ha establert unes característiques per als xics i altres per a les xiques, i això no és així. Tu et fas el que més t'agrade, sense importar el que pensen les altres persones de la teua decisió.

En conclusió, els tatuatges no estan classificats en grups, són per a tots els públics, i si s'ha començat a clasificar cal eliminar-ho tot, cada persona es fa el que vol, perquè per això és la seua decisió, el seu cos i els seus diners.