26 de maig 2010

Educació sexual a l'escola. Legislació.


(en castellano)
De la Llei 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs ja vaig parlar en un altre post, però tant el tema de l’educació sexual a l’escola com el de l’avortament han tornat a eixir en els comentaris del meu alumnat, de manera que seguim parlant-ne.

Les principals novetats de la llei són dues: la primera, despenalitzar l’avortament i fer-lo, per tant, lliure a qualsevol dona major d’edat en les primeres 14 setmanes d’embaràs (i en les joves de 16 i 17, amb consentiment familiar excusable si hi ha perill de violència, coacció, desarrelament...); la segona, incorporar la formació en salut sexual i reproductiva al sistema educatiu.

Les opinions donades en el post anterior sobre l’educació sexual són diverses; però la majoria està a favor de l’educació a l’escola i pensa que s’ha de tindre informació. Pel que fa a l’avortament, i en ocasions ha aparegut també a classe, hi ha persones que s’hi oposen perquè pensen que les xiques (parlen en femení), si poden avortar lliurement, no usaran preservatiu. També comenten que elles avortarien només en el cas que l’embaràs fóra fruit d’un accident ("Si he sigut una boja, he de carregar amb les conseqüències dels meus actes!")

Arribats ací, convé recordar que la llei no obliga a avortar. Si ho prohibim, perquè pensem que les xiques no usaran el preservatiu, tindrem com a mínim quatre conseqüències.

La primera és que castiga les xiques (i els xics) responsables que usen anticoncepció sempre, i que poden tindre un accident circumstancial.

La segona és que nega un dret, el dret a l’autodeterminació de la mare, que fins i tot persones catòliques defensen. Aquest dret posa en mans de les dones la llibertat de triar el moment en què volen donar a llum i tindre cura d’una criatura.

En tercer lloc, contribueix a considerar la gent jove com a irresponsable, en especial a les xiques, que són les que es pensa que haurien de posar els límits i dir “no”.

Finalment, significa passar per alt els impediments reals que es donen i que fan que no s’use cap mitjà anticonceptiu en les relacions coitals heterosexuals, encara que es tinga la informació i se'n coneguen les conseqüències de no usar-ne. Algunes d’aquestes són:

Molts xics no es volen posar el condó i posen excuses diverses: lleva plaer, talla el rotllo, si m’estimares ho faríem sense, no he deixat prenyada cap xica, jo controle... I són molt i molt insistents!!!

Moltes xiques no tenen habilitats i recursos per a dir que no, acaben fent-ho “per amor” i per complaure’ls, encara que el coit no siga la pràctica més plaent per a elles i encara que estiguen mortes de por per la possibilitat d’un embaràs.

Per a la masculinitat tradicional, el risc és divertit i ser un xic previngut resta punts.

Per a la feminitat tradicional, les xiques assertives en matèria de sexualitat (que diuen el que els agrada i no pensen en models a seguir sinó en el que els dóna plaer de veritat) no molen. Poden ser sexuals sempre que satisfacen les seues parelles.

Alguns xics abandonen les seus nóvies si aquestes no els donen el sexe que volen.

Algunes xiques prefereixen tindre nóvio a estar soles, encara que tinguen mal sexe.

...

I encara més coses:

Dels xics es pensa que són molt sexuals i que no es poden controlar.

I del desig es creu que és com una brasa que ens hem de llevar de damunt quan abans i que, per descontrol, porta a fer-ho ràpid i sense mesures anticonceptives (¡Tuvimos un calentón!).

Del sexe es pensa que és el coit; i ningú no ho qüestiona. En la famosa sèrie Física o química, quan Yoli va tindre de nòvio al religiós Quino, que volia arribar verge al matrimoni, el guionista ens posava a la protagonista com una pobra xica desesperada que passava gana perquè Quino no li feia el coit, quan en realitat hauria pogut gaudir de centenars d’orgasmes amb les manetes, la boqueta o el cos de la seua parella, sense necessitat de la penetració.
...

En fi... parlar de totes aquestes coses (de què s'espera d'un home i d'una dona, del model amorós, del que es considera sexualitat...) és també educació sexual. I d’aquesta, en fa molta falta.

7 comentaris:

Mariano Ros ha dit...

Mi más sincera enhorabuena por este blog. Creo que la gente joven no sabe valorar lo que tiene, aunque algunas personas sí que te lo dicen. La educación sexual es más que necesaria. Debería ser obligatoria, no como la religión, que tendría que desaparecer para siempre.

La falta de educación ha llenado de desgracia a las personas, ha embarazado a las chicas y ha hecho que muchas personas vivieran infelices, en parejas que no podían deshacer porque no estaba bien visto.

Cuando escucho a mi nieto hablar de las chicas con las que sale me parece que las trata como si fueran fruta que puede coger a su antojo y que están a su disposición. Y sus amigos igual. Me parece que a pesar de los cambios algunas personas no cambian, y hay comentarios del blog que también me entristecen. Muchos no han evolucionado demasiado y hay animales más civilizados que ellos. La verdad. Y no quiero faltar al respeto a nadie. Solo me gustaría que la gente reflexionara un poco más.

Rosa Sanchis ha dit...

Gràcies, Mariano,com sempre, no puc estar més d'acord amb tu. I sent molt que estigues vivint amb el teu net moltes de les coses que ací critiquem. Esperem que només siga una performance de masculinitat i se li passe prompte, i se n'adone que tindrà relacions més riques i plenes si considera les xiques les seues iguals i no uns instruments per al seu benefici.

Mariano Ros ha dit...

Hola Javier: me alegro mucho por tu respuesta y porque además se ve que eres un chico joven y preocupado y no como los chicos de los que hablamos.

Me gustaría explicarme un poco mejor porque tal vez no expliqué bien lo que quiero decir al criticar a la religión. Desde luego yo respeto mucho a todas las personas que encuentran consuelo en la religión, del tipo que sea, y entiendo que eso les ayude a llevar mejor todas las circunstancias de la vida. Yo mismo, creo en algo, aunque no sé exactamente si tiene la forma que la religión católica le da. Creer en eso, en algún sitio donde pensaba que se encontraba mi esposa, cuando murió, me dio ánimo para seguir y aún ahora me gusta a veces imaginarla en algún lugar, acompañada de otras personas. Pero lo que no me parece bien es que en las escuelas se esté enseñando la religión porque además de que solo se enseña una, la católica, la religión es una cosa privada, de cada persona, y tendrían que ser las iglesias o otros lugares los que se encargaran de esa enseñanza. Me parece que la escuela no tiene que enseñar cosas que son del interior de cada uno. Además, y siento ponerme de abuelo cebolleta, pero la religión católica ha sido obligatoria y se ha metido en mi vida y en la vida de las personas de mi generación y nos ha amargado bastante. Y no me gusta que lo sigan haciendo. También reconozco, desde luego, a las personas religiosas que se desviven por ayudar. Una prima mía es monja y ella tiene claro que lo primero son las personas y después Dios (o lo que algunos interpretan que dice Dios).

Bueno, ya no me enrollo más y siento mucho no escribir en valenciano. Es una atra de les asignatures que me queden per fer. Creo que uno tiene que ser agradecido con la ciudad que le ha acogido y le ha dado trabajo.

javi3c ha dit...

jo flipe.... que la societat de vui en dia asigua aixi es per a meternos un tir...En la edfat mitjana era igual el que deia la esglesia es veritat i per coses como eixes els gobern fan el que fan...perque el pp te que quitar la lei dde abvorte ? perque es un pecat? totes eixes coses son regles que se inventa la esglesia per a gobernar osea seguim igual i no evolucionem... i esto es un democracia cuant t piden que la dona no pot decidir si vol abortar o no ? i si a sido un accident ? i si sa trencat el preservatiu ? que pasa que ten que deixidir la terua vioda els teus pares ? tens que carreagr la culpa yo flipe...

nicole ha dit...

concientes de sus actos.
en estas edades, la irresponsabilidad es abundante e inclusive, no tinen conciensia las personas que deciden abortar, son personas que no se dan cuenta,que con sus errores matan una vida,que hay personas que solo por un rato de placer, deciden no protegerse y no pensar en las consecuencias, este tipo de personas, aquellas personas que abortan, no piensan.que solo piensan en ellas y no en los demas, en la vida que matan y no son capaces de reflexionar, sobre sus actos sobre lo que an echo y van hacer, no piensan sus errores solo piensan en otro rato de placer, por que para algunas personas que abortan, no marca nada, solo un mal tiempo, pero otras personas lo piensan e intentan reflexionar y cambiar ser mas

Javi ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu Mariano Ros. L'educació sexual deuria ser obligatoria al començar l'ESO, perqué aixína s'evitarien menys embaraços no desijats i sobretot, dels joves.
A mes a mes, ficaríen més metódes de protecció a l'hora de realitzar cualsevol acte sexual, evitant també una nombrosa quantitat d'infeccions i infermetats de tipus "ETS".
No et vuic enganyar, jo soc un adolescent de 18 anys i per desgraçia amunt estic cursant 4t d'ESO. I no jo, pero si que tinc molts companys y companyes que si que fan el que fa el teu net, traten al sexe contrari com si fora carn de presa, cuant mes xiques conquisten mes bona fama li donen.
L'unic amb el que no estic d'acord amb tu és aço que dius de la religió. Sempre ha sigut un camí per a molta gent. I com sempre he dit jo: "La societat, a pesar de ser tan avançada, continua necesitant alguna cosa en la que creure i tindri-li Fe".
Un salut.

28 de maig de 2010 0:19

Rosa Sanchis ha dit...

Mira Javi, això els sembla a alguns l'educació sexual que es fa en unes poquetes escoles o instituts, que no solament té en compte l'anticoncepció sinó el plaer:

http://www.youtube.com/watch?v=0HB65FbjP4c&feature=player_embedded

2 de juny de 2010 22:06