6 de gen. 2019

Pansexualitat vs. bisexualitat

Entrada de Ruth (Batxillerat Artístic)

Aquests tres vídeos tracten sobre les diferències entre la pansexualitat i la bisexualitat, i aprofundeixen en el debat que hi ha al voltant d’aquest tema. La qüestió és que algunes persones consideren transfòbica i bifòbica la pansexualitat. D’una banda, creuen que és bifòbica perquè la pansexualitat vol, d’alguna manera, suprimir la bisexualitat, ja que significa quasi el mateix; de l’altra, pensen que és transfòbica perquè no s’accepta les persones trans que es defineixen de manera binària com a home o com a dona.

Tanmateix, les opinions sobre la qüestió són variades i la meua és contrària a la posició que acabe de descriure. Jo em considere pansexual perquè, quan vaig conéixer el terme, em vaig sentir identificada i a gust. A més, m'enamore de persones i no de genitals, i també preferisc no diferenciar els homes de les dones, ja que, des del meu punt de vista, solament hi ha l'ésser humà i punt.

Si busquem 'fòbia' en el diccionari ens ix això: 1. Temor intens i irracional, de caràcter malaltís, cap a una persona, una cosa o una situació. 2. Odi o antipatia intensos per algú o alguna cosa. Ja definit el que és fòbia, terme al qual podríem afegir l’accepció de 'fàstic' o ‘rebuig’, considere que la pansexualitat no té res d’això. És clar que hi haurà gent que prefereix mantindre la distinció d'home i de dona, i jo la respecte, però considere que el col·lectiu ha d'unir-nos en la lluita contra l’LGBTI+fòbia, en lloc de discrimininar-nos entre nosaltres. A mi, particularment, m’han dit pel fet de ser pan que vull cridar l'atenció i sentir-me especial d'alguna forma. També m’han dit que no existeix i que sóc transfòbica i bifòbica, entre altres coses.

Últimament he sentit temor i sensacions negatives quan deia que sóc pansexual. Per exemple, en la manifestació de l'orgull volia portar alguna cosa que em representara com a pansexual, però per ''evitar problemes'' no ho vaig fer; i després vaig veure una persona amb la bandera pan i em va fer penedir-me de no haver-me manifestat com volia. D'ara endavant, seguiré defensant els meus ideals i no deixaré de mostrar-me perquè algú pense que és dolent.

Per últim, es diu que el terme pansexual és nou. Si en busquem l’origen, la pansexualitat és nombrada per primera vegada en la dècada dels 70 per Sigmund Freud, tot i que amb un significant diferent. La pansexualitat és una orientació sexual humana caracteritzada per l'atracció romàntica o sexual cap a individus, independentment del seu gènere i/o sexe; i la bisexualitat es defineix com l'atracció sexual, romàntica o emocional cap al mateix gènere i cap a l'oposat. Aquestes són definicions que es poden cercar en Internet, i perquè quede més clar hi ha tres vídeos de persones diferents que expliquen com entenen ells la pansexualitat. I tu, què en penses?






13 comentaris:

Julián Kent ha dit...

Aquesta entrada realitzada per la meua companya Ruth ens compta la seua identitat sexual i sobre el debat que existeix entre la bisexualitat i la pansexualitat, ja que s'ha arribat a confondre que els mateixos termes són iguals, però no ho són ja que en internet posa que la pansexualitat és una orientació sexual humana caracteritzada per l'atracció romàntica o sexual cap a individus, independentment del seu gènere i/o sexe; i la bisexualitat es defineix com l'atracció sexual, romàntica o emocional cap al mateix gènere i cap a l'oposat.

En veure els 3 vídeos on cada persona compta des del seu punt de vista aquest debat o conflicte entre la bisexualitat i pansexualitat m'ha ajudat a aclarir els conceptes de tots dos termes i també he pogut a veure i compartir els diferents punts de vistes que aquestes persones tenen sobre aquest tema.

Jo pense que cal respectar com una persona s'identifica, siga hetero, homosexual, lesbiana, bisexual, pansexual, etc; perquè al cap i a la fi són els gustos propis d'una persona, tindrà també les seues pròpies idees o punts de vista acosta a la seua orientació i/o identitat. I com va dir el xic del segon vídeo:la bandera de LGBTI ens representa a tots com a éssers humans amb els nostres gustos i identitat pròpia.

Marta Nelken i Jessica Zambrano de 1 Humanitats ha dit...

Ara comentarem aquesta entrada d’una companya d'arts, anomenada Ruth. En aquesta entrada podem vorer tres vídeos sobre les diferències i semblances entre la pansexualitat i la bisexualitat que en l’actualitat encara es debateix perquè els termes no queden del tot clars; a l'igual que Ruth també ens conta la seua experiència en aquest tema. En el nostre cas, comentarem el primer vídeo de tots els que hi ha.

Començarem definint els termes bisexualitat i pansexualitat: la bisexualitat és l’atracció a qualsevol persona, sense tenir en compte el seu gènere, i és ací on ens trobem amb l'inconvenient de què pot resultar confús o igual que el terme pansexualitat perquè pràcticament es defineix per igual, ja que és l’atracció de qualsevol persona sense tenir en compte el seu gènere però es diferència de la bisexualitat en què quan persona pansexual s’enamora només de la persona sense fixar-se en el físic, assoles en la seua personalitat i altres. Aquestes similituds ens provoquen preguntes com que si aquests dos termes són el mateix, o són totalment distints, o directament, com les podem diferenciar.

Com explica la xica en el primer vídeo, una de les preguntes més freqüents és si la pansexualitat existeix, ja que sona com a una broma aquesta paraula, però la realitat és que sí que existeix, i com ens conta la nostra companya, Ruth, quan es va començar a saber més sobre aquest terme, ella es va definir com una persona pansexual però la gent deia que el feia per provocar quan no era així, i després, ella volia portar en la manifestació de l'orgull alguna cosa que la representara com a pansexual, però per ''evitar problemes'' no ho va fer; i després es va penedir de no haver-se manifestat com volia. També la xica va investigar allò de la bisexualitat per internet i es definia com el recorregut entre l'heterosexualitat i l'homosexualitat, però que igualment, i nosaltres pensem el mateix, cadascun pot ser el que vulga, i li pot agradar qui vulga.

Una cosa que diu, i que ens passa a tots al principi, és que quan ens pregunten el significat de bisexual, pensem de seguida en una persona que és “bi”, és a dir, que li agraden dos gèneres, el masculí i femení, però com ja sabem tots, s’ha expandit les classes de gèneres i en l’actualitat podem trobar molta diversitat. La realitat és que la societat està poc i mal informada sobre la sexualitat de cadascun i es deuria de formenter més per a què després no hi hagen problemes ni confusions amb açò.

CLARA CAMPOAMOR ha dit...

Actualment convivim en una societat amb moltíssima diversitat sexual en la qual som lliures de trobar una orientació sexual que ens puga definir. El problema, és la falta d'interés i acceptació de la majoria. Hi ha molta gent amb poca educació sexual, que no comprenen que a banda de ser homosexual i heterosexual, pot haver-hi moltes més orientacions. Concretament anem a parlar de la pansexualitat i bisexualitat, encara que hi són termes ben diferents, molts són qui no saben la diferència, o simplement de què es tracten aquests conceptes.

A banda hi ha també alguns moviments contradictoris, que fan més difícil la comprensió d'aquests, per exemple la bifòbia, por irracional a les persones bisexuals. Molts són qui diuen que la pansexualitat és un terme bifòbic, ja que a l'enamorar-te'n de la persona, sense mirar el físic, poden enamorar-se dels dos sexes, encara que ells no busquen un sexe o un altre, sinó la seua personalitat. Com he dit abans hi ha molts tipus d'orientacions diferents, les quals, no s'haurien de criticar d'aquesta manera, ja que no has de dir a una persona el que ell ha de sentir o pensar, som lliures de prendre les nostres decisions i la gent hauría de respectar.

Héctor New 1º Bach Ciencias ha dit...

Jo no estic molt informat i tampoc sé moltes coses d’aquest tema com altres persones que es nota que tenen arguments i amb les quals dóna gust debatre, però vull opinar sobre aquesta entrada.

Primer vull preguntar, perquè cal debatre per dos termes que aparentment signifiquen el mateix? En la llengua, no sols aquí, sinó en tot el món, hi ha paraules que s’utilitzen per a definir o nomenar alguna cosa i cadascú utilitza la que més li agrada.

Respecte a les paraules pansexual i bisexual és el mateix. Com he dit abans, no sóc cap expert en aquest tema i per això no tinc idea si bisexual és sinònim de pansexual o si a soles tenen similituds, el que si sé, és que no s'ha de buscar confrontament per esbrinar el significat real d’aquestes paraules. Està bé debatre i compartir opinions entre diferents persones perquè així és com s’arriba a la definició absoluta d’un terme, però no cal formar bàndols i crear guerres internes que l’única cosa que fan és debilitar al col•lectiu LGTB.

L’autora d’aquesta entrada, Ruth, comenta el seu penediment per no portar algun signe que la represente com a pansexual a la manifestació de l’orgull, per por a crítiques o problemes en general. Jo bull dir-li que no tinga por, que cadascú és lliure de ser i identificar-se com vulga sempre que no fase mal a la resta.

Coses com les que comenta l’autora ocorren cada dia en tot el món. Hi ha gent que es burla d’un xic per ser gay o d’una xica perquè li agrada vestir-se d’”home”. Aquesta realitat ja és dura, però el que és més deplorable és que es faça dins del col•lectiu LGTB, que si són un col•lectiu, és perquè han d'estar units i no criticant-se entre ells creant guerres inexistents.

Eva Gage I Eva Addams ha dit...

El tema principal és la diferència entre la bisexualitat i la pansexualitat. El prefixe de “Bisexual” és “Bi-”, el qual significa “dos”. Aquesta paraula indica el gust sexual pels dos gèneres, el masculí i el femení. Per altra part, el prefixe “Pan-”en la paraula “Pansexual” significa “tots”, això indica l’interés sexual per tots els gèneres sense distinció. Moltes persones pensen que la bisexualitat és trànsfoba, mentrestant, hi ha persones que pensen que les persones pansexuals accepten la idea que hi ha més de 30 gèneres.

Fa falta fer una distinció entre gènere i sexualitat, la sexualitat és el conjunt de condicions que caracteritzen el sexe d’una persona, en canvi, el gènere, segons l'Organització mundial de la salut, són els rols socials atribuïts als homes i a les dones. Moltes persones, durant el temps, han afirmat que existeixen més de dos gèneres, negant el binarisme de gènere, el qual diu que solament hi ha homes i dones. A tot això es pot incloure els intersexuals, els quals han nascut amb característiques biològiques dels dos sexes.

Algunes de les comunitats que es denominen Pansexuals o no, diuen que les persones bisexuals no accepten als transexuals, interseuxals, les persones amb gènere fluid o les no binaries. Per altra banda, els bisexuals afirmen que els pansexuals són trànsfobs, ja que ells pensen que els pansexuals fan una distinció entre una dona biològica i una dona transexual. També hi ha persones que pensen que la pansexualitat i la bisexualitat és el mateix, gent que pensa que no…

A moltes persones els fa falta un qualificatiu o un grup on pertànyer, ja que potser no se senten acceptats en la seua vida diària, per això necessiten altres persones o simplement per tindre gent més semblant. En realitat, la pansexualitat o bisexualitat és una manera de denominar-se a un mateix, un pot fer-ho per diferents situacions o pot decidir no denominar-se de cap manera. Ara mateix, és molt necessari fer unions, com els LGTB+, ja que fa falta una representació dels sentiments humans per reivindicar els seus drets i la seua llibertat, ja que a la nostra societat encara no està tan acceptat.

En la nostra opinió, no cal posar qualificatius ni etiquetes a l'amor, ja que això és un tema molt extens i complicat, ja que cada persona és diferent. Cadascun pot anomenar-se a si mateix com aquest més còmode o com o preferisc, però no per qualificar-se d’una manera, cal crear peleà cap als altres que es denominen d’altra forma. Ara mateix és necessari formar “pinya”, fi que tot aquest tema es normalitze completament i siga vist com una cosa normal.

Rubén de Burgos ha dit...

A continuació vaig a comentar una entrada d’una companya del batxillerat d’arts anomenada Ruth. En aquesta entra ens exposa tres vídeos sobre l’identitat sexual en la que comenta les diferències i en que es pareixen la pansexualitat i la bisexualitat.

Cal tindre en conter que la bisexualitat és l’atracció a homes com a dones, sense tenir en compte el gènere i això és el que ens fa més confús que hi ha de diferència entre la pansexualitat i aquest. Pansexual significa el mateix pero a aquests no els importa el físic si no sols s’enamoren per com és, és a dir, com és per dins. Cal dir que aquest tema és dona en l’actualitat.

Principalment vaig a parla sobre el primer vídeo en el qual trobem a una dona, que si ens fixem la pregunta més dita és si la pansexualitat existeix, i això és el que ens conta Ruth, aquesta quan es va enterar de que era la pansexualitat es va sentir com una pansexual la qual quèria divulgar que sí que existeixen la gent pansexual en la manifestació de l’orgull o pero no va tindre valor a fer-ho per por i ara va amb la culpa, pensant que haguera passat si s’haguera manifestat.

I una de les coses en la que m’he fitxat i és que hui en dia la majoria de persones apenes poden definir bisexual, pansexual i més identitats sexuals. Aleshores estaria bé que en alguna de les assignatures en las que donem es parle sobre aquest tema com per exemple jo el posaria en història ja que al llarg del temps aquestes identitats han estat mal vistes i hui en dia menys però n’hi ha algú que altre que el segueix bè com alguna cosa contra la natura, i això no deuria de ser així perquè cada u pot ser com vulga i no té que importar-li el que diuen els demés.

Vanessa Stone (1º Batx Arts) ha dit...

En aquesta entrada se'ns planteja un tema de debat que, sincerament, trobe prou polèmic i al voltant del qual he tingut algunes converses amb les meues amigues i amics. En aquestes, sempre hi havien dues opinions molt diferenciades: la que pensa que la pansexualitat és bifòbica i transfòbica i la que no ho veu així.

En primer lloc, cal definir tots aquests conceptes per evitar confusions: la bisexualitat és l'orientació sexual en què una persona se sent atreta per ambdós sexes; la transexualitat és la condició en què una persona no se sent identificada amb el sexe amb el qual ha nascut i el gènere que se li ha imposat, i que potser es sotmet a un tractament hormonal o una intervenció quirúrjica per canviar el seu sexe; i per últim, la pansexualitat es defineix com l’orientació en què una persona se sent atraiguda sexualment per altres més enllà del seu gènere.


Una vegada definits els termes, he de dir que en un principi em considerava una persona pansexual, però després d’investigar un poc me’n vaig assabentar que sí em semblava un tant bifòbica i transfòbica, aleshores vaig deixar aquest tema de costat, ja que no m’importava massa saber “qué” era exactament.

Ara bé, una vegada vaig començar a parlar sobre estes qüestions amb més amigues, vaig tornar a pensar en què era. I no només en respecte a l’orientació sexual, sinò també a la identitat. Després de reflexionar durant quasi tota la ESO —en un entorn familiar on em trobava reprimida—, finalment vaig veure que no m’agradaven molt els xics i tampoc entenia que em podien agradar es xiques; a tot açò se sumava que no em sentia identificada amb els estereotips de dona, però tampoc amb els d’home.

Finalment, he arribat a la conclusió de què no sentisc la necessitat d’identificar-me amb un dels dos sexes, ni tampoc reafirmar cap a qui em sentisc atraiguda. Però entenc i em pareix lògic que aquestes etiquetes moltes vegades són importants quan algú necessita sentir que forma part d’una comunitat que l’ajuda i el comprén.


Helena Campoamor 1 Arts ha dit...

En aquesta entrada veiem tres vídeos en els quals se’ns parla de la pansexualitat i la bisexualitat. A més a més, la meua companya que ha escrit aquesta entrada ens conta la seua experiència i amb què se sent identificada.

Per a començar vull dir que, encara que jo ja sabia el que era bisexualitat i pansexualitat, aquests vídeos m’han ensenyat i m’han fet comprendre millor els dos termes. Actualment hem descobert que existeixen moltes més identitats sexuals de les que la gent pensava que hi havia, i és veritat que amb tantes identitats a vegades és difícil conéixer a la perfecció que es tracta cada una. Tanmateix, cal tindre respecte per totes aquestes identitats sexuals -com ha dit la xica del primer vídeo- perquè amb què hi haja a soles una persona que s’identifica amb un terme, aquest ja existeix. Per altra banda, pense que fer tanta distinció a soles crea més conflicte, m’explique, algunes persones bisexuals i pansexuals s’estan esforçant massa perquè la gent sàpia quina diferència hi ha entre les dues. Aquest esdeveniment a soles crea més distinció i més conflicte.

Pense que respecte a bisexualitat i pansexualitat no s’hauria de discutir. És a dir, són termes vàlids els dos amb els quals molta gent se sent identificada hui en dia i pense que barallar per l’un o per l’altre és a soles una bogeria. Per discutir sobre aquests termes no vas a fer que u siga més vàlid o important que l’altre, a soles estàs separant més a persones que volen el mateix, que és ser lliure d’estar amb la persona que vulga sense ser jutjats.

Realment opine que cadascú hauria de ser lliure per a sentir-se identificat amb el que siga sense cap problema de ser acusat o senyalat, d’aquesta forma ningú hauria de sentir por mai, com li hi ha passat a la meua companya, de mostrar-se com realment és.

alex stone ha dit...

Que penses que és la pansexualitat? I la bixexualitat? Penses que es el mateix?i penses també Que la paraula pansexual és bifobica ? Totes aquestes qüestions es tracten en aquest post.

La nostra companya Ruth parla del debat que hi ha entre la pansexualitat i la bisexualitat. Per una banda hiha la gent que diu que la pansexualitat es una condició sexual en la que no t’enamores del sexe sinó de les persones , es una manera de no posar etiquetes, amant a qualsevol persona que et semble adequada per a tu, pot ser dona, home, dona trans o home trans ... per altra banda la bisexualitat es el mateix però tan sols que si que poden dir que li agranden xics o xiques ja sigen cis o trans.

El debate açi està en, si és el mateix perquè tenen el mateix nom? És perquè troven als bisexuals inferiors , perquè no es volen posar etiquetes ? O en realitat si hi ha una diferencia? Jo crec desde la meua ignorancia que si que es mateix, també crec que per a descobrir-lo he de estudiar-lo i recogir informació suficient per a parlar amb fundament.

Hui dia hi han molts noms per a referir-se a les diferents orientacions sexuals, no crec que anomenar a aquesta d’altra manera per algunes diferencies encontrades siga tan dolent, tan sols es una paraula per a referir-se a gent que no es vol posar etiquetes (que també seria una etiqueta , però bo) no em pareix que volen insultar als bisexuals, que lis tinguen fòbia solament tenen una paraula diferent.

Aquest post m'ha paregut interessant perquè aquesta qüestió m’ha sigut preguntada alguna vegada i no he sagut com respondre i veient els videos pots tindre més informació sobre aquest tema.

Celia Kahlo ha dit...

El comentari d'aquesta setmana tracta sobre la pansexualitat i tots els prejudicis i polèmica amb la que arrossega aquest terme.

Començaré dient que ni jo mateixa tinc molt clar com definir-la, no perquè no m'haja informat, entenc que consisteix, però probablement em queda molt per aprendre sobre el tema. Potser que el terme arrossegue polèmica, en part, perquè la majoria de les persones no sapiguen en què consisteix i moltes vegades critiquen sense informar-se primer, per aquest motiu en nombroses ocasions les persones pansexuals són acusades de transfòbiques o bifòbiques. La pansexualitat es defineix per l'atracció de les persones més enllà del seu gènere. En l'actualitat, la bisexualitat es defineix com l'atracció cap a homes i dones (entenent com a homes i dones tant persones cis com persones trans). No obstant això, fa anys, la bisexualitat s’entendia com l’atracció cap a homes i dones, comptant com a tal només a les persones cisgènere (aquelles que es senten identificades amb el seu sexe) i de gènere binari, ja que, llavors pràcticament no es comptava amb l'existència de persones de gènere no binari; així que, a la fi dels 90, el moviment Gender Queer i no binari van voler trencar amb el binarisme que suposava aquest terme, creant així un nou nom que comptara amb totes les persones, al qual van nombrar pansexualitat; un terme on s’incloien també a tots aquells homes i dones de gènere no binari.

Llavors, qual és “problema” amb el que comptem en l'actualitat? Tenint en compte que el terme bisexual s'ha anat desenvolupant fins a incloure també homes i dones cis i trans (perquè ara també comptem amb ells com el que són, homes i dones), la pansexualitat i la bisexualitat han quedat practicament amb la mateixa definició, diferenciant-se en que en la pansexualitat, les persones es sentixen atraides per homes i dones més enllà del seu gènere, la qual cosa dóna lloc a confusió, ja que es pot entendre que les persones que es denominen a sí mateixes com pansexuals, no compten amb les persones trans com a homes i dones “normals”.

Al meu entendre, l'ideal seria que desapareguera el gènere, i així cada persona poguera actuar en concordança als seus sentiments. A més, considereu realment necessari acusar de transfobos o bifobos a persones que, precisament, volen progressar?

Fran Truth ha dit...

Sempre han sigut confosos molts dels temes relacionats amb l’orientació sexual,normalment per raons d’ignorància i desnoxeixement al voltant d’aquest aspecte.

Els temes Bisexualitat i pansexualitat son confosos ja que les persones que s’identifiquen com a tal , defineixen la seua sexaulitat d’una manera molt semblant ,encara que realment aquests termes no signifiquen el mateix.

Alguns pensen que el terme bisexualitat pot semblar incloure pensaments trànsfobs , ja que és un terme que només inclou binarisme , i no estàn incloses les persones fora dels gèneres comuns establerts per la societat clásica.

Amb aquests vídeos he aconseguit apropar-me més al coneixement en quant al que respecta aquest tema.Mitjançant aquestes persones , he pogut observa els distints punts de vista i fin son poden arribar les persones a pensar.

Diré que per mi, moltes vegades , les etiquetes referides a l’ambit de la sexualitat, no tenen massa sentit , en semblen innecessàries ja que em sembla una manera d’encapsularnos , definir i limitar-no a algo sense cap tipus de necessitat.

A la vida ens desemvolupem en molts aspectes , les nostres relacions van camviant , la nostra mentalitat va evol.lucionant . La nostra manera de vore les cosses cambiarà depenent de la situació que estigam vivent i el que ens apeteix o no .

Amb la sexualitat pasa el mateix , encara que sempre predomine una orientació en nosaltres , aquesta por cambiar al larg del tems depenent de molts factors.

També pensé que moltes vegades els grups establers , tenen una part positiva , ja que d’aquesta menera una persona por sentir-se recolzada per membres que senten el mateix , poden sol.lucionar dubtes , problemas .Sobretot aqueta mena de col.lectius el que fan es fomentar i promoure la igualtat a la nostra societat.

Fran Truth ha dit...

Sex Education tracta molts àmbits de la sexualitat, l'identitat de gènere i les relacions interpersonals entre adolescents, fet que fa que resulte atractiva i fàcil de seguir per als joves, que poden veure en els protagonistes un reflex de si mateixos.

Encara que dóna una visió interessant i propera a la realitat, no podem oblidar que es tracta de ficció i que sempre "adorna" en certa mesura el contingut a fi que resulte atractiu.

També cal tenir en compte que la trama està ambientada en Estats Units, fet que fa que hi haja moltes diferències a nivell educacional i en la forma de tractar certs temes, tot i que l'essència principal és la mateixa.

Dins de la sèrie a mes de l'educació en l'àmbit sexual, també trobem una varietat en la personalitat dels personatges, i ens mostren relacions entre joves que no tenen res a veure els uns amb els altres, com en el cas d'Otis i Mave.

També cal destacar la presencia de la mare d'Otis, que pot ser en certa mesura (a més d'una línia important de la trama) l'idea de mare que a molts joves els agradaria tindre per tal de poder tractar amb naturalitat la sexualitat.

Un altre punt important a la sèrie se la presència dels complexos físics a l'hora de mantenir relacions sexuals, tret que es reflecteix a través de la por a estar nua que manifesta una de les xiques que apareixen.

En conclusió, jo pense que és una sèrie molt interessant i en la que es poden aprendre moltes coses importants i que poden ser útils, però sempre cal tenir en compte que hi haurà àmbits de ficció, que estaran idealitzats o decorats a fi que resulten més atractius.

Fran Truth ha dit...

Sex Education tracta molts àmbits de la sexualitat, l'identitat de gènere i les relacions interpersonals entre adolescents, fet que fa que resulte atractiva i fàcil de seguir per als joves, que poden veure en els protagonistes un reflex de si mateixos.

Encara que dóna una visió interessant i propera a la realitat, no podem oblidar que es tracta de ficció i que sempre "adorna" en certa mesura el contingut a fi que resulte atractiu.

També cal tenir en compte que la trama està ambientada en Estats Units, fet que fa que hi haja moltes diferències a nivell educacional i en la forma de tractar certs temes, tot i que l'essència principal és la mateixa.

Dins de la sèrie a mes de l'educació en l'àmbit sexual, també trobem una varietat en la personalitat dels personatges, i ens mostren relacions entre joves que no tenen res a veure els uns amb els altres, com en el cas d'Otis i Mave.

També cal destacar la presencia de la mare d'Otis, que pot ser en certa mesura (a més d'una línia important de la trama) l'idea de mare que a molts joves els agradaria tindre per tal de poder tractar amb naturalitat la sexualitat.

Un altre punt important a la sèrie se la presència dels complexos físics a l'hora de mantenir relacions sexuals, tret que es reflecteix a través de la por a estar nua que manifesta una de les xiques que apareixen.

En conclusió, jo pense que és una sèrie molt interessant i en la que es poden aprendre moltes coses importants i que poden ser útils, però sempre cal tenir en compte que hi haurà àmbits de ficció, que estaran idealitzats o decorats a fi que resulten més atractius.