6 de maig 2011

Tamo tamo tamo tamo (LLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLL)


Jo no sé com degué ser l'amor d'ella, ¡¡¡però el d'ell...!!!
¿¿¿pot parlar-nos així algú que ens ha estimat???

PD: Cançó de Melvin i de El Porta

(en castellano)
L’amor és complex i, per a entendre’l millor, és útil diferenciar entre enamorament i amor. L’enamorament és com el tràiler de la pel·li però, com de vegades passa amb aquestos resums, el que ve després (la pel·li completa) no té molt a veure amb les expectatives que teníem. (Algunes vegades també ocorre que la pel·li ens sorprén i és millor del que esperàvem.)

En l’època d’enamorament, solem viure una espècie d’amor-passió que és molt fusional. La persona enamorada ocupa tot el nostre cap i és com si patírem una espècie d’encanteri on perdem la individualitat: la parella és única, insubstituïble, el seu món és el nostre, volem transportar-nos, eixir de nosaltres, fondre’ns amb l’altr@, ser una sola persona. Aquesta sensació va acompanyada, com no pot ser d’altra manera, de sensacions físiques: tenim calors, nervis, papallones a la panxa, taquicàrdia, patim insomni... la química ens descontrola i la fantasia ens transporta a mons que no són massa reals i on no solem veure la realitat, sinó que projectem els nostres desitjos, que anul·len els problemes i les desavinences. Aquest procés d’enamorament té un final, afortunadament, i quan comencem a reconèixer-nos, l’enamorament va donant pas a l’amor, i així podem començar a recuperar la nostra identitat, el nostre espai personal i el nostre temps, i la fantasia s’ajusta amb la realitat. Algunes persones interpreten el final de les papallones amb el desamor i aleshores busquen altres parelles que els facen viure sempre en un estat fusional.

A l’adolescència, l’enamorament es viu amb gran intensitat, i es creu que durarà sempre, encara que normalment és efímer. Com que es té poca experiència, i si parlem del primer amor voldrà dir que som totalment principiants, es pensa que l’amor ha de ser com en la nostra fantasia i com a les pel·lis. Però clar, la major part de  relacions tenen un final i els trencaments poden provocar molt de dolor, sobretot quan no es fan de mutu acord, o si han sigut producte d’una infidelitat, o simplement hi ha terceres persones implicades. La persona “abandonada” se sent inferior, sola, desil·lusionada, ressentida, tal vegada culpable. En els cas dels xics, al patiment de la separació hi podem afegir l’orgull danyat, producte d’una educació que els fa sentir que la seua vàlua depén de les xiques que aconsegueixen. D’alguna manera, que una xica els deixe, els fa perdre punts en l’assignatura de la masculinitat tradicional.

Generalment, ens resulta més fàcil començar relacions que acabar-les, però la intensitat de les emocions és la mateixa en l’enamorament i en la ruptura perquè de la mateixa manera que l’amor ens ompli, el desamor ens buida. Ambdós processos, enamorament i desamor, tenen característiques semblants: irrealitat, invasió de l’emoció, pèrdua d’un/a mateix, deformació del món i de les coses… per això és important estar preparats/es per a tot el que implica l’amor: el principi (l’enamorament) i el final (el desamor). Saber que són processos transitoris i que a la fi recuperarem el nostre equilibri, ens pot ajudar a portar millor el dolor de la pèrdua. També ens ajuda conèixer la importància de l’atracció i de la química dels cossos. Les primeres vegades tenen molt d’encant però també molt de perill: el de pensar que mai ningú no ens farà sentir d’aquesta manera. La realitat és que les persones són/som tan especials, que la nostra vida pot estar plena de moltíssimes primeres vegades meravelloses!

Com superar un amor, podria ser un tema d’alguna assignatura de l’escola. És normal que quan ens sentim malament, busquem el consol en altres persones que s’han sentit com nosaltres. Però, clar, aquesta cançó de Melvin i el Porta és molt forta!! En aquest tema de classe podríem parlar: de les maneres d’estimar; de l’espai personal, del nostre i del de la persona enamorada; de les fantasies i de la realitat; de com conjugar la llibertat pròpia i l'aliena amb les pors; de les coses que volen compartir i les que no i com arribar a acords;  de la importància de parlar... Tots ells són aprenentatges emocionals imprescindibles per a les relacions i sobre els quals hem de pensar molt, i no deixar el nostre cor en mans del cinema, de les sèries o de les cançons d'alguns masclistes ressentits.


Font:Mercedes Oliveira (1997): La educación sentimental. Una propuesta para adolescentes. Icaria, Barcelona.

26 comentaris:

Princesa Revolucionaria. ha dit...

Continue per aci, malgrat que fa temps que no feia cap aparicio per aci..
Aquesta cançó ja un temps i mai he sabut com gent jove pot cantar i gaudir ballant aquesta dennigracio... Pero bo cadascú que escolte el que vulga.

P.D1: M'encanta l'espai dels pingüins i eixa pregunta.. Jo, intente nos er com ells.
P.D.2: Si no el coneixes et recomane sense dubte https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=0y9zJ5J2bWA#at=146 es brutal

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Princesa!!!!!
Et veig activa, com sempre!!!!
Sí, la cançó no és nova però continua circulant per les xarxes socials i mira... l'he posada.

El vídeo que recomanes és bonic. Li dedicaré una entrada.

Una abraçada ben forta i continua així: princesa però sobretot revolucionària!

mario noteimporta ha dit...

tb ai canciones de xicas que critican a los chicos y no las has puesto

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Mario,
Tens raó, hi ha també cançons de xiques que critiquen els xics; solen ser cançons romàntiques, cançons amb les quals no us soleu identificar els hòmens. Una personeta que aprecie està patint per amor. Per això ara m’interessen les cançons dels xics i per als xics. Amb quin altre xic que pateix un desamor es pot identificar un home igualitari? Francament, no m’agradaria que foren Melvin o el Porta.

daniel1B ha dit...

No té ritme, es asquerós, no té bona lletra ni bona música. Seria un poquet millor que canviara la lletra, o que la quitara y fera altre tipus de música.

Anònim ha dit...

Que el porta s una mica machista per que parla de les dones sin saber qienes son y diu moltes bobaes pero nia mes canson que parlen.segido

Anónim ha dit...

Em pareix que es molt maxista pero també hi han cançons molt feministes.

Mario 1ºB ha dit...

El rap no m’agrada perquè no crec que se el puga parlar así de una persona que de veritat estimaves

Paulette & Flavia ha dit...

La cançó no ens agrada masa perquè la esta deien que no es crec el seu amor .
Edemes l´ insulta deien coses que saps que a la xica no la va a agradar masà i la va a doler
no el pot creure que todavia fasen aquestes cançons i con la xica le demostra el seu amor i el xic le diga aquetes coses.

Anònim ha dit...

A mi em pareix que el Porta canta fatal y que es un maxista , a mi no m'agrada ninguna cançó d'ell.

Rosa Sanchis ha dit...

Xiques raperes:

Dnoé
DeLuxe
La Mala Rodríguez
Ari (Arianna Puello)
Shuga
May

I una cançó de desamor de May (prou diferent de la de l'entrada):

http://www.youtube.com/watch?v=09zdjm8Wzec

Diana ha dit...

Quina cançó mes extranya¡¡¡
No te ningun sentit i el xicot que canta és molt extrany. Dóna la sensació que li han fet tant de mal que ara es fica amb tot el mon. Això no és amor,això no és res¡
Aquesta actitud és la que ens porta a la violència.

sergio 4a ha dit...

De primeres, vull dir que no m'agrada el rap, però el suporte.
Deixant de banda aquesta introducció, dir que (ficant-me en la lletra)em pareix que si el que diu li va pasar a ell, es un poc possessiu, perque si algú talla amb tu, pense que no es motiu per a tant(continuara...).

sHoOtA ha dit...

esta cancion del porta la bella y la bestia tambien es un poco machista escucharla

sHoOtA ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=H73fSRdKRV8&feature=related

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Shoota,
la cançó que ens recomanes del Porta no és masclista sinó que mostra a un home que maltracta a la seua parella. La cançó recomana a la dona que se'n vaja de "la bèstia" perquè ell no canviarà!

Emelis ha dit...

en l'amor es pateix però també es pot fer feliç
és depende de les persones si es volen i si valen la pena
per que si no valen la pena no es mereix patir és millor deixar-ho
i ja i aconseguir a una altra persona millor i que valgui la pena patir
per aquesta persona.

josheme ha dit...

El meu comentari és que l’amor no sols és fer sexe sinó ser feliç amb aquesta persona.
També depén de les persones, si s’estimen o no s’estimen. El porta també se passa un poquet perquè a les dones hi ha de tindre-les un respecte.

Belen i Lidia :) ha dit...

La cançó de Melvin i de El Porta, per una part ens agradat però per l’altra no.
Al principi de la cançó apareixen frases molt boniques que se les dedica al seu enamorat. Per exemple: “De verdad, me paso to’ el dia soñando contigo...Tengo ganas de estar contigo, eres increible, no puedo creer que existas “. Encara que la xica li haja tinga una part de culpa , el xic no tindria que parlar així d’ella.
A més, una parella que ha deixat la seua relació, no té que tindre eixe odi per ella.

KarLa 1ºD ha dit...

Aquesta cançó ens pareix molt roïna.
Es trist veure com la persona a la que has volgut et diu això, pel simple fet de trencar la relació.
Quan arriba el desamor és millor deixar-lo, seguir cap avant, oblidar o tan sols recordar el bons moments amb aquesta persona. No fa falta dir aquestes barbaritats, per molt de mal que t´hagen fet , perquè d’aquesta manera estropejaràs el que algú dia va existir.
Per eixe motiu, jo pense que si ni han persones que escolten a aquest “porta”, s’adonen de totes les tonteries que diu. Jo no estic criticant la seua música, sols que aquest xic hauria de reflexionar el que escriu, ha de pensar que aquesta cançó arribarà a altres persones, i que d’alguna manera l’acabarà influenciant.

Anònim ha dit...

jajaja k friki
me parece inaporpiado
lo d mi poya sabe a miel

kenneth 1c ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
kenneth 1c ha dit...

La cançó no té sentiment, no me a agradat molt, hi ha molt mes caçons con mes sentiment y a las que podria comentar mes.

cristopher 1d ha dit...

Jo pense que la cançó del porta es un poquet masclista , però també te sentiments .Tampoc es pot parlar així d’una persona que l’estimes.

Helena ha dit...

La cançó és realment asquerosa. D'acord que la xica l’ha deixat però com dos persones que s’estimen poden arribar a eixe grau d’odi? Com pot el xic dir-li eixes barbaritats a la xica? Em dóna igual el que la xica li haja fet. D’aquestes reaccions, apareix la violència de gènere. Per això cal tallar la violència de soca-rel. I comença no fent aquestes declaracions.
El Porta ja es va guanyar una denúncia de l’Institut de la Dona per una cançó seva, titulada “Las chicas de hoy en dia son unas guarras”. Crec que tant el Melvin i el Porta, se’n mereixen una altra.
Crec que si les parelles es digueren la veritat, no amagaren res i feren una relació transparent, no apareixerien els malestars després de la relació.
La cançó de Lluis Llach, titulada “Que tinguem sort”, ho expressa molt bé. Comença dient: “si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l’harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t’ha mancat amb mi”. Això sí que és un súper final de parella! Desitjar-li sort perquè sigui feliç i trobi allò que busca en una relació. Una altra cançó també, pot ser la de La Gossa Sorda, “Última Volta”. Parla de la relació de dos amants (i així no caiguem en allò típics “d’un xic i una xica que s’estimen”). El jo de la cançó, repetix l’última volta que et veig, i li desitja que el seu camí siga clar, amb noves sendes i ple de llum. També diu que el seu adéu és un adéu sense revetlles ni retrets. I una cosa a dir, és que el jo parla de les coses que aprés amb l’amant. Això és el que també ha de ser una relació, un aprenentatge.
La Gossa Sorda, Última Volta
http://www.youtube.com/watch?v=VyjL1HtQXbo

Lluís Llach, Que tinguem Sort.

http://www.youtube.com/watch?v=PrEJ5eXva4g

11 de maig de 2011 14:36

Jennifer Campoamor ha dit...

Em pareix increïble com passa de l'amor a l'odi. A tots ens ha passat, una relació acaba i tot el que té relació a l'exparella és el que pitjor has fet en la teua vida; quan només unes hores abans donaves la vida per el/ella, ara l'únic que vols és insultar-lo i que desaparega de la teua vida. És com si de sobte tot l'amor,que tènies passa a odi multiplicat per mil. Aleshores en compte de pensar en que ha passat o com es pot solucionar, ens dediquem a tirar la culpa a l'altre i així pareix que en vegada de intentar recuperar a la teua parella la vols perdre per sempre.

No seria millor intentar parlar amb la teua parella? Igual així trobem solució al conflicte, i fins i tot podem assumir que la culpa no és només seua, sinó dels dos e inclús podem deixar la batalla i posar bandera blanca a l'amor.

Solen dir que el millor d'una parella són les reconciliacions! i la tu te les vols perdre?