El documental dirigit per Antonio Centeno
i Raúl de la Morena, Yes, We Fuck!, té
un títol buscadament provocador que mostra la sexualitat de persones amb diversitat
funcional. El projecte es va finançar amb micromecenatge i mostra 5 històries
reals on el sexe esdevé un arma no sols de plaer, sinó també política perquè
defensa la llibertat i els drets individuals i col·lectius de les persones.
El documental teixeix aliances amb
altres col·lectius que treballen qüestions vinculades al cos i a
la sexualitat (transfeminisme, LGTB, queer, intersex...). I, com diuen els autors
mateixos: “L'estratègia passa per mostrar històries reals amb imatges
explícites que revelen a les persones amb diversitat funcional com a éssers
sexuals i sexuats, com a cossos desitjants i desitjables que trenquen la idea
de normalitat i ens interpel·len sobre com entenem el desig, el plaer i la
bellesa.”
Miriam va en cadira de rodes i ens
obri les portes de sa casa per a ensenyar-nos la història d’amor i de sexe amb
Pama, la seua parella índia. Mertxe és una dona cega que sempre ha estat
interessada en la sexualitat i el feminisme, i decideix assistir a un taller
sobre ejaculació femenina que imparteix Kani, un xic trans. Un grup de joves
amb diversitat intel·lectual parlen entre ells sobre els seus gustos,
pràctiques i inquietuds sexuals i, paral·lelament, pares i mares expliquen com
han influït en la vida sexuals dels seus fills i filles.
Soledad Arnau és també una de les
protagonistes del documental. Té una discapacitat del 85% i necessita
assistència per a banyar-se, vestir-se, menjar, etc. Les seues mans estan doblegades
i no tenen mobilitat, però amb l’ajuda del seu assistent sexual Teo fa poc de temps
que ha pogut tocar-se per primera vegada a ella mateixa. “Mai havia
experimentat la sensació de tocar-me. Em va semblar preciós: els meus dits podien
agafar-me el mugró, i vaig poder ficar les mans davall les bragues. Va ser un
momentàs de plaer amb mi mateixa”. Soledad comenta en aquesta entrevista que havia
tingut parelles sexuals, “No obstant això, la diferència està que, quan ho faig
amb ells, és una experiència compartida; amb Teo com a assistent sexual, fou exclusivament el meu moment, i va ser preciós.”
Sole explica que l’assistència és un
suport humà perquè una persona amb diversitat funcional puga viure de manera
independent en l’àmbit sexual. “Per a mi”, comenta, “és una ferramenta humana
per a exercir el meu dret a l’exploració i al coneixement del meu cos, i
arribar a l’autoerotisme, o ajudar a concretar una relació sexual entre dues
persones, per exemple, amb mobilitat reduïda.” L’assistent sexual no intervé
activament en l’acte sexual, sinó que agafa les mans de la Sole i les porta on
ella vol.
