Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anticoncepció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anticoncepció. Mostrar tots els missatges

12 de gen. 2021

6, 12 o 24 unitats?

En el vídeo “Carlota compra preservatius”, fragment de la pel·lícula "El diari de Carlota" (José Manuel Carrasco, 2010), que està basada en la novel·la de Gemma Lienas El diari vermell de la Carlota.

Ací teniu una llista d’avantatges i inconvenients dels preservatius, segons alumnes de 3r d’ESO.

Avantatges:
  • Eviten les ITS.
  • Eviten els embarassos.
  • No tenen efectes secundaris.
  • Es comparteix la responsabilitat de l’anticoncepció (que generalment se li atribueix a la xica)
  • Són fàcils d’usar.
  • No són cars.
  • Es poden aconseguir debades.
  • Són segurs.
  • Són accessibles (fàcils d’aconseguir).
  • Donen joc en la relació sexual
Desavantatges
  • Es pot perdre l’erecció.
  • Lleven sensibilitat.
  • Es poden trencar.
  • Són cars.
  • No sempre es tenen a mà.
  • Fa vergonya comprar-los (sobretot si la farmacèutica és com la del vídeo).
  • Posar-se’l interromp la relació sexual.
  • Quan no es té pràctica a posar-lo, fa vergonya confessar inexperiència.
  • Proposar l’ús del condó pot ser interpretat com a falta de confiança en la parella. Quan la parella és estable, ja no cal.
  • Si es porten damunt, la gent pot pensar que anem “buscant” (i si ets xica, pitjor encara).
Podríeu desmuntar els “contres”? 

Per exemple: “Es pot perdre l’erecció”. La por a perdre l’erecció parteix de considerar el penis com el centre de la relació i el coit com la pràctica estrella sense la qual sembla que no hi ha sexe de veritat. No serà millor que ens oblidem una mica dels genitals i ens preocupem de la resta del cos? I si la sensibilitat que perdem (segur?), la recuperem sentint altres parts del cos? I si es perd l’erecció, no es pot recuperar? 
 
Si ho preferiu, podeu comentar l'entrada Carlota i la flor de la vida.


Font: activitat del bloc 5 de la guia d'educació afectivosexual Els nostres cossos, els nostres drets.

26 de gen. 2020

La visita


En el vídeo “#LAVISITA”, Paula i Edu estan esperant al centre de salut perquè necessiten una postcoital. El curt és la part ficcional del capítol 8 “Em cuido, et cuides i em cuides” (28”) de la sèrie #Oh My Goig, i està dedicat a l’autocura i als mètodes anticonceptius.

Quan a finals del 2009 es va posar a la venda l'anticoncepció d'urgència (AU) sense recepta, es va generar molta polèmica i alguns/es farmacèutics/es es van declarar objectors/es, és a dir, es negaven a vendre-la. La crítica venia perquè es considerava, erròniament, un mètode avortiu, i perquè es pensava que la gent la consumiria de manera habitual, com a sistema anticonceptiu, i no com un mètode d’urgència.

En un estudi elaborat pel CJAS l’any 2015, es van recollir dades des del 2005 fins al 2015. Del global d’usuàries de la posctoital, la majoria (el 72,2%) la van sol·licitar una vegada, i en un 11,2% de casos, s’havia pres en 3 o més ocasions durant tot el període (2005-2015). La meitat de les xiques que havien “repetit”, havien pres 1 pastilla com a màxim a l’any, i el 3% n’havien pres 3 o més a l’any. Aquest 3% suposa menys d’un 1% del total de dones que han pres l’anticoncepció d’emergència.

Aquestes dades confirmen que la immensa majoria de xiques utilitzen puntualment l'AU i no com a mètode anticonceptiu habitual. A més, darrere aquest 1% s’han observat situacions de vulnerabilitat en relació a la vivència de la sexualitat, situacions d’abús de poder per part de la parella, dificultat de negociar contracepció, etc.  

Us deixe ací la informació “Anticoncepció d’urgència” del CJAS (Centre Jove d’Anticoncepció i Salut).

Anticoncepció d’urgència o “pastilla del dia després”

És un tractament hormonal que s’utilitza per evitar un possible embaràs, quan hi ha hagut alguna incidència en l’ús del mètode anticonceptiu habitual (per exemple, trencament o retenció del preservatiu, oblit de pastilles...), o en el cas d’haver tingut una relació coital no protegida. 

Cal prendre el tractament el més aviat possible perquè l’eficàcia és més alta, i abans que passin 72 hores (3 dies) de la relació en la qual hi ha pogut haver risc d’embaràs. De tota manera, tot i que disminueix la seva eficàcia, aquest tractament pot ser útil fins a 120 hores (5 dies) després de la relació.  

[...] [En cas de necessitar-la] us podeu adreçar als serveis sanitaris que tingueu més propers (Centre d’Atenció Primària, Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva o al servei d’urgències d’un hospital). En aquests serveis us informarem i us donarem l’anticoncepció d’urgència de forma gratuïta. També podeu aconseguir aquest tractament a les farmàcies, amb un preu aproximat de 19 €. Actualment, hi ha un nou anticonceptiu d’urgència disponible només a les farmàcies i amb recepta mèdica, autoritzat fins a les 120 hores després de la relació de risc amb una eficàcia més alta. El seu preu aproximat és de 33 €.

Recordeu que l’anticoncepció d’urgència pot prevenir l’embaràs, però no protegeix d’infeccions de transmissió sexual ni de la sida. Aquest tractament és un mètode d’ús ocasional i en cap cas substitueix els mètodes habituals d’anticoncepció. Només actua sobre la relació sexual que motiva el seu ús, no ofereix protecció en altres relacions que es  puguin tenir després de prendre el tractament." 

14 de juny 2016

La píndola postcoital

Traducció feta per Ali (1r Bat.) del fullet informatiu del Col·lectiu Harimaguada La píldora postcoital.

LA PÍNDOLA POSTCOITAL
1 QUÈ ÉS? PER A QUÈ SERVEIX?

La píndola de l'endemà o postcoital és un tractament d'emergència que evita, en un alt percentatge, un possible embaràs no desitjat si s'ha tingut una relació amb penetració sense protecció. No és un mètode anticonceptiu com els existents en el mercat per a planificar la nostra vida reproductiva, ni ens protegeix de les infeccions de transmissió sexual. És un tractament d'urgència que es pots utilitzar DINS DE LES 72 HORES SEGÜENTS A la RELACIÓ COITAL, i COM MÉS PROMPTE MILLOR; la seua eficàcia és major si s'utilitza abans de 24 hores de la relació de risc.

2 COM HAS D'ACTUAR?

Si tens una relació en què s'ha trencat el preservatiu o no has utilitzat cap mètode, acudeix el més ràpidament possible a:

• El teu centre de salut

• Qualsevol servei d'urgència

• Consulta Jove

• Centre de Planificació Familiar

Per a poder accedir a aquest tractament, encara que sigues menor d'edat, es necessària la prescripció mèdica; cal una recepta mèdica per a poder adquirir-la i el tractament ha de ser supervisat per personal mèdic. [Aquesta informació és errònia. No cal prescripció ni recepta mèdica.]

3 QUIN TERMINI TINC PER A PRENDRE-LA?

Dins de les 72 hores (tres dies) següents a la relació de risc, tenint en compte que l'eficàcia va disminuint a mesura que van avançant les 72 hores. Com més prompte es prenga el tractament, més efectiu és.

Important: Si han transcorregut més de 72 hores des que es va produir el coit sense protecció, no utilitzes les píndoles postcoitals. Acudeix al teu centre de salut perquè el personal qualificat t'assessore i pugues valorar les possibles opcions.

4 COM S'HAN D'UTILITZAR LES PÍNDOLES POSTCOITALS? QUÈ PASSA DESPRÉS?

En l'actualitat, la píndola postcoital pot vindre en un envàs d'un sol comprimit o de dos, és a dir, dues pastilles. En aquest cas, es recomana ingerir-les alhora, sempre abans de les 72 hores. És aconsellable menjar abans de prendre les pastilles, ja que contribueix a reduir els possibles efectes secundaris que puguen donar-se. Si vomites durant les tres hores següents a la ingestió de les pastilles, necessites repetir la presa com més prompte millor. Si vomites després de tres hores d'haver pres els comprimits, no et preocupes, la medicació ja t'haurà fet efecte.

En els dies posteriors a la presa, és possible que aparega un sagnat vaginal. També pot presentar-se coincidint amb la següent menstruació. Després d'açò, seria molt recomanable que acudires a una revisió ginecològica per a realitzar un control i rebre assessorament sobre mètodes anticonceptius. Si no es presenta la menstruació en la data esperada, has d'acudir de nou al teu centre mèdic per a realitzar un test d'embaràs.

5 COM ACTUA EL TRACTAMENT?

Actua de manera molt senzilla. Si tu has mantingut una relació sexual desprotegida amb penetració, pot ocórrer que un òvul siga fecundat o pot ser que no, no podem saber-ho. Doncs bé, el tractament postcoital el que fa és impedir l'ovulació si aquesta no s'ha produït, o impedir que l'òvul nie en l'úter en cas que aquest haja sigut fecundat. Òbviament, d'aquesta manera s'evita que comence l'embaràs.

6 EL TRACTAMENT POSTCOITAL ÉS UN TRACTAMENT ABORTIU?

No, en absolut. Segons la definició de l'Organització Mundial de la Salut assumida per la comunitat científica internacional, “l'embaràs comença en el moment de la implantació de l'òvul fecundat en l'endometri (parets de l'úter)». El tractament postcoital actua, o bé impedint l'ovulació si aquesta no s'ha produït ja, o bé evitant la fecundació de l'òvul, o bé impedint la implantació de l'òvul fecundat en l'úter. Açò equival a dir que actua amb anterioritat a l'embaràs. Segons l'OMS: «els mètodes d'anticoncepció d'emergència contribueixen a evitar l'embaràs de diferents maneres segons el moment del cicle menstrual en què s'apliquen, però no desprenen un embrió implantat, ni permeten posar fi a un embaràs establert». En canvi, el tractament abortiu (RU-486) s'administra quan ja existeix un embaràs diagnosticat i es desitja interrompre'l.

5 d’abr. 2016

Parelles i preservatius

Marina i Jaume són parella i decideixen fer l'amor, però ell intenta convéncer-la de tindre relacions coitals sense preservatiu. Imagina i escriu el diàleg des del principi.













Andreu i Pere són parella i decideixen fer l'amor, però Andreu intenta convéncer la parella de tindre relacions amb penetració sense preservatiu. Imagina i escriu el diàleg des del principi.
   


9 de des. 2015

4 de nov. 2015

Tu també passes?

"Passo del preservatiu"



Els adolescents usen menys l'anticonceptiu que ara fa una dècada; els especialistes reclamen més educació sexual

MAITE GUTIÉRREZ
Si em demanes que em posi el condó és que no confies en mi, no m'estimes"; "jo controlo, farem la marxa enrere"; "és que així sentirem més plaer"; "però si ja no hi ha malalties venèries!"... La llista de mites, creences i equivocacions al voltant del sexe és llarga i perdura. Mentrestant, el nombre de joves d'entre 17 i 19 anys que no fan servir el preservatiu augmenta. Ho constata una investigació liderada per Glòria Pérez, responsable de l'àrea de Salut Sexual i Reproductiva de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que s'ha publicat recentment al Journal of Urban Health .
L'estudi analitza els mètodes anticonceptius de 1.570 estudiants de batxillerat i FP de Barcelona entre el 2004 i el 2012. En aquest període s'ha produït un descens en l'ús del preservatiu entre els adolescents, sobretot entre els entorns desfavorits. La investigació, que també firma Laia Álvarez-Bruned, diferencia el nivell socioeconòmic segons el barri en què estudien els nois, i distingeix entre la titularitat de les escoles -pública, concertada o privada-. I els resultats han preocupat les investigadores: l'any 2004 el 80,5% dels joves utilitzaven preservatiu en les seves relacions sexuals, però el 2012 ho feien el 68,3%, un 12% menys.
Les dades són encara més alarmants si es miren segons el nivell socioeconòmic dels adolescents. Els nois (però no les noies) d'ingressos familiars més baixos són els que més han reduït l'ús del condó. El 2004 l'utilitzaven un 91% i vuit anys més tard el percentatge s'ha reduït al 69%. En el cas dels adolescents d'ingressos mitjans, la utilització de l'anticonceptiu entre els nois ha passat del 84,3% al 75,9%. En canvi, entre els de nivell socioeconòmic alt l'ús del preservatiu es manté estable: ha passat del 86,3% a un 82,2%.
Les diferències de gènere també són notables. Les noies tenen relacions sense preservatiu amb més freqüència: un 35,3% en la seva última relació, davant el 23,8% de nois.
Per què passa això? /.../

30 de març 2015

Plaers i Perills


Quan la gent adulta parla de sexualitat a la gent més jove sempre ho fa per a alertar dels perills: embarassos, infeccions, coacció, discriminació, violència... Mai es parla del plaer.

L’any 2009 es va fer a l’Estat espanyol la Primera Enquesta Nacional de Salut Sexual, per a valorar la satisfacció sexual, l’ús d’anticonceptius i l’abús sexual de les persones entre 16 i 44 anys. El més interessant de l’enquesta era que, per primera vegada, s’incloïa el plaer. Però... què és tindre relacions sexuals satisfactòries? Què contestaries tu, si t’ho preguntaren? La gent respon amb sinceritat a les enquestes?

Unes alumnes de 14 anys, que ja tenien relacions coitals amb les seues parelles, em contaven que fingien els orgasmes perquè els seus nòvios, pobrets, no pensaren que no els agradava la penetració. És possible també que mentiren perquè volien sentir-se “normals”, i el que es pensa que és habitual és arribar a l’orgasme amb el coit encara que, per a una elevat nombre de dones (al voltant del 70%), no és la manera més eficaç d’arribar-hi.

Com mesurem, doncs, la satisfacció? Pel nombre d’orgasmes? Per arribar a l’orgasme amb un coit? Per la quantitat de relacions sexuals que tenim a la setmana? Per com complaem la nostra parella? Per comparació amb la suposada “normalitat”?

A les pel·lis, el sexe és un acoblament heterosexual ràpid i plaent que acaba amb l’orgasme a l’uníson i li passa a tot el món que ho fa. Si alguna persona, en canvi, té molt de plaer amb les seues relacions sexuals però no a la manera de les pel·lis, significa que no té relacions satisfactòries?

Nombrosos estudis afirmen que tindre relacions sexuals satisfactòries millora la relació de parella. I aquest benestar es tradueix també en bona salut, cosa que no vol dir que qui no tinga sexe té pitjor salut! Les relacions sexuals no sóc una obligació, ni cap persona hauria de sentir-se malament si no les desitja. En la sexualitat n’hi ha molta varietat, com en el menjar. Per exemple: n’hi ha qui no té mai gana i menja perquè s’ha de fer. N’hi ha qui sempre té gana i no pararia mai. Algunes persones gaudeixen amb un bon plat i s’esmeren en la preparació i en la decoració. N’hi ha qui menja productes saludables i qui s’alimenta de menjar brossa. N’hi ha qui gaudeix tastant coses noves i exòtiques i, en canvi, n’hi ha qui no ix del menjar tradicional, del que coneix o ha vist tota la vida.

Doncs això passa també amb la sexualitat: que és diversa i variada, que cadascú i cadascuna la gaudeix d’una manera, i la suposada “normalitat” és sovint defensada per aquelles persones moralitzadores que no veuen bé que la gent a sa casa es menge el plat del sexe com li done la realíssima gana!

També els estudis científics afirmen que la satisfacció sexual està relacionada amb la seguretat en les relacions sexuals, és a dir, com més satisfacció, més alt és l’índex d’utilització d’un mètode anticonceptiu. I també és una evidència que a més satisfacció i plaer, menys violència i discriminació.

Si això és així, per què eduquem només parlant dels perills i no eduquem posant en valor el plaer? Potser perquè n’hi ha qui el relaciona amb el vici? Un pare li va dir a una mestra que no li ensenyara a la seua filla de 7 anys on estava el clítoris perquè això la convertiria en una “guarra”. Hi estàs d’acord? Hauria dit el mateix si tinguera un fill baró? Preocupa tant que els xics busquen plaer com que les xiques ho facen? Com es considera socialment a una xica que busca el seu plaer, per exemple masturbant-se? I a un xic? Significa el mateix la satisfacció sexual per a un xic que per a una xica?

Entrada publicada sota el títol I que no se t'oblide el plaer

15 de set. 2014

Volar amb paracaigudes


“Aún no ha nacido tía en el mundo que me obligue a plastificármela. 
Y si no le gusta, ¡pues agua! (Gorka en “Sólo es sexo”, Física o Química 1x2)

Els anticonceptius són fàrmacs o mètodes que s’utilitzen per a evitar embarassos. Els més coneguts són el preservatiu masculí i la píndola anticonceptiva però cada persona haurà de decidir quin és el que més li convé, tenint clar que per a ser qualificat de bon mètode aquest ha de ser eficaç i fàcil d’usar, no ha de tindre efectes secundaris (o els mínims possibles) i ens ha de protegir també de les infeccions de transmissió sexual (ITS). El mitjà anticonceptiu elegit ens ha de donar seguretat, és a dir, permetre’ns tindre tanta tranquil·litat que el plaer, i no la por o la preocupació, siga el més important. 

El preservatiu masculí forma part dels anomenats “mètodes de barrera” ja que impedeixen el contacte entre els espermatozous i l’òvul. Altres mètodes de barrera no tan comuns són el preservatiu femení (una espècie de bossa que es col·loca dins de la vagina); el diafragma (circumferència de làtex o silicona que cobreix l'entrada de l'úter); les cremes o els òvuls espermicides (substàncies químiques que alteren la mobilitat o maten els espermatozous i normalment s’utilitzen complementant altres mètodes de barrera com el diafragma), etc. 

La píndola anticonceptiva forma part dels “mètodes hormonals” i consisteix en la ingesta d’hormones sexuals (estrògens i/o progesterona) que entren en la sang i impedeixen l’ovulació. Altres mètodes hormonals són: els pegats anticonceptius (fines làmines de color carn que s’enganxen a la pell); els implants subcutanis (varetes de 4cm que es col·loquen sota la pell del braç i duren de tres a cinc anys); les injeccions hormonals (en dosis fins a tres mesos); el DIU (xicotet aparell de plàstic i metall que es col·loca a l’úter fins a cinc anys), etc. 

També existeixen els “mètodes quirúrgics”, com la lligadura de trompes i la vasectomia, i els anomenats “mètodes naturals” com la marxa arrere o coitus interruptus (retirada del penis abans de l’ejaculació) i el control de la temperatura i/o del moc cervical que ajuden a determinar els dies de més fertilitat.

De tots els mètodes anticonceptius, només el preservatiu masculí i el femení protegeixen tant dels embarassos com de les ITS i no tenen efectes secundaris, però encara hi ha resistències, sobretot masculines, que consideren que el condó “lleva plaer”, “talla el rotllo” i dificulta el manteniment de l’erecció del penis. A més a més, hi ha la creença que la no utilització de cap mètode és senyal de confiança i d’amor en la parella. 

Socialment, la responsabilitat de l’anticoncepció segueix assignada a les dones i la crítica social en cas d’un embaràs no desitjat, també. Els estudis mostren que, com més desigualtat hi ha en la parella (diferent edat, poder econòmic...), més dificultats tenen les dones per a proposar un mitjà anticonceptiu i més poder tenen els hòmens per a decidir no usar-lo. Per contra, les parelles igualitàries (ocasionals o duradores) que es responsabilitzen en comú de l’anticoncepció, tenen unes relacions sexuals molt més plaents (i segures).

A països com Holanda, amb uns índex molt baixos d’embaràs adolescent, la proposta anticonceptiva és doble: preservatiu per a ells i anticoncepció hormonal per a elles. Això i una educació sexual que qüestione els rols i el model sexual coital. El coit és una pràctica sexual més, tan completa com ho són els besos, les carícies, la masturbació o el sexe oral. Sense dubte, la penetració és la forma més eficaç d’aconseguir un embaràs; però no ho és per a fer que una dona gaudesca d’un orgasme. I l’objectiu de la sexualitat ja sabem quin és: el gaudi. Per tant, deixem-nos de pressions, no ens creguem el sexe de les pel·lícules i busquem les pràctiques i les parelles que ens facen volar (però amb paracaigudes).

Més informació a Sexe Joves

21 de maig 2013

Quan la talla sí que importa!


Suïssa ven preservatius per a nois de 12 a 14 anys

Divendres, 5 de març  de 2010

L’empresa suïssa Lamprecht AG ha començat a comercialitzar al país helvètic preservatius per a nois d’entre 12 i 14 anys que es venen en paquets de sis unitats a un preu d’uns cinc euros, segons va informar ahir el diari britànic The Daily Telegraph. La firma ha pres aquesta decisió comercial després que un estudi del Govern revelés que els nois d’entre 12 i 14 anys no estan prou protegits quan mantenen relacions sexuals. «Els nois d’aquesta edat tenen la tendència a no protegir-se, no tenen una educació sexual gaire desenvolupada, no entenen les conseqüències del que estan fent i deixen que les noies assumeixin les conseqüències», va explicar Nancy Bodmer, responsable de l’estudi.

Els preservatius –batejats amb el nom de Hotshot– són una mica diferents d’un condó convencional: tenen un diàmetre de 4,5 centímetres –l’estàndard és de 5,2– i una longitud de 19 centímetres. La decisió ha satisfet diverses organitzacions suïsses de promoció de la planificació familiar i de lluita contra la sida, que argumenten que els joves tenen relacions sexuals cada vegada més aviat. L’edat mínima legal per mantenir relacions sexuals consentides a Suïssa és de 16 anys.





2 de des. 2012

Es que no me he enterado



Fragments de la pel·li "El diario de Carlota" (Jose Manuel Carrasco, 2010), pèssima versió (se li ha llevat tota la força feminista de Carlota) de l'excel·lent novel·la de Gemma Lienas: "El diari vermell de la Carlota". De tota manera, aquests fragmens que he seleccionat són ben divertits.

Ací pots consultar els principals mètodes anticonceptius


Contraportada de "El diari vermell de la Carlota" de Gemma Lienas:



"El diari vermell de la Carlota només és per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural de les persones, molt lúdica, que permet una gran comunicació i complicitat i que, en ella mateixa, no té res a veure amb actes dolents ni bons. El llibre que tens a les mans no és ben bé una novel·la ni tampoc un diari. És un llibre amb uns capítols novel·lats, en els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres capítols en què, amb l'excusa d'un diari, la Carlota va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre els sentiments. En els capítols novel·lats, podràs llegir escenes entre la Carlota i en Flanagan que et permetran fer-t euna idea de com són les relacions sexuals quan una persona s’hi inicia. En els capítols de diari, podràs resoldre dubtes o, fins i tot, omplir autèntics cràters d’informació pel que fa a temes com els genitals, la resposta sexual, el primer coit, els mètodes anticonceptius, l’embaràs, l’homosexualitat, les malalties de transmissió sexual, les disfuncions sexuals i altres qüestions."

27 de març 2012

Tornant a la postcoital


La píndola de l'endemà és un medicament de lliure dispensació que qualsevol persona major o menor d’edat pot comprar a la farmàcia, des de setembre de 2009, sense recepta mèdica. La majoria de països europeus (França, Gran Bretanya, Holanda, Bèlgica, Grècia, Portugal, Suècia, Suïssa, etc. ) també la dispensen.

Malauradament, l’actual govern del Partit Popular vol tornar als temps en els quals la píndola s’havia d’adquirir amb recepta, és a dir, després de passar per la consulta mèdica, amb el consegüent perjudici per a les usuàries, ja que, com més temps passa, més es pot veure limitada l’efectivitat del medicament. Recordem que es tracta d’una anticoncepció d’emergència que és útil en les 72 hores posteriors a una relació coital sense protecció i, a mesura que passen les hores, perd efectivitat.

Tant la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia com la Societat Espanyola de Contracepció han fet saber al Ministeri de Sanitat que la píndola és segura per a ser dispensada sense recepta. Només algunes dones tenen efectes secundaris lleus i de curta durada, com els sagnats irregulars, la fatiga, les molèsties abdominals i les nàusees. És segura per a totes les dones, incloses les adolescents i, fins i tot l’ús repetit no presenta riscos coneguts per a la salut. Tampoc no augmenta les conductes sexuals o anticonceptives de risc i no es tracta d’un mètode que les dones usen com a anticonceptiu habitual. 

Algunes veus moralistes que hi estan en contra solen dir que les usuàries de la postcoital són sobretot adolescents, i que moltes d’elles l’usen com a mètode anticonceptiu habitual. Per contra, aquest anticonceptiu no és emprat només per adolescents, sinó també per joves i per dones més grans. Aquestes veus conservadores pensen també que la facilitat per adquirir la postcoital augmenta les pràctiques sexuals de risc de les joves perquè, com ja se sap, la joventut de hui en dia és una irresponsable (és ironia).

A Karici.es no pensem així en absolut i no ens agrada que ens tracten com a criatures que no saben fer-se càrrec de la pròpia salut anticonceptiva. La millor manera de responsabilitzar-se és practicant la responsabilitat, i no deixant-la en mans d'una moral que intenta impregnar les pràctiques mèdiques i establir què és bo o què és dolent per a les persones. L’ús dels anticonceptius és una manera de cuidar-nos i de cuidar de les parelles, ocasionals o duradores.

Però no podem deixar de banda que continua sent necessària una educació sexual que desplace del centre de la diana el coit i/o la penetració, considerades les pràctiques millors i més adultes, i falta també un treball que responsabilitze els xics (que són una part fonamental del problema!!) i permeta a les xiques ser sexuals amb plenitud (sense la por a ser anomenades guarres) i poder així negociar l’ús del preservatiu amb les seues parelles. En molts casos, el preservatiu no es fa servir, i elles no l’imposen, per por a fer-los enfadar, per por a perdre’ls, o per complir el manament de gènere segons el qual les dones han de tindre cura i sacrificar-se per les seues parelles, també en la sexualitat.

Ací hi ha un Full informatiu sobre la postcoital que va publicar el Ministeri al 2009. Curiosament, i desafortunadament, s'anomena "Información para las usuarias". I els usuaris què? 


I ací un vídeo explicatiu del funcionament de la postcoital.


26 d’oct. 2011

¿Rugosos, lisos o de sabores?



En Atenció educativa hem estat comentat els avantatges i els inconvenients del preservaniu (hi, hi).

Pros:
  •        Eviten les ITS.
  •        Eviten els embarassos.
  •        No tenen efectes secundaris.
  •        Es comparteix la responsabilitat de l’anticoncepció (que generalment se li atribueix a la xica)
  •        Són fàcils d’usar.
  •        No són cars.
  •        Es poden aconseguir debades.
  •        Són segurs.
  •        Són accessibles (fàcils d’aconseguir).
  •        Donen joc en la relació seksual.
Contres
  •         Es pot perdre l’erekció.
  •         Lleven sensibilitat.
  •         Es poden trencar.
  •         Són cars.
  •         No sempre es tenen a mà.
  •         Fa  vergonya comprar-los (sobretot si la farmacèutica és com la del vídeo).
  •         Posar-se’l, interromp la relació seksual.
  •         Quan no es té pràctica en posar-lo, fa vergonya confessar inexperiència.
  •         Proposar l’ús del condó pot ser interpretat com a falta de confiança en la parella.
  •         Si es porten damunt, la gent pot pensar que anem “buscant” (i si ets xica, pitjor encara)
Podríeu desmuntar els “contres”? Us done alguna pista amb els dos primers:
La por a perdre l’erekció parteix de considerar el cacauet* com el centre de la relació i el koit com la pràctica estrella sense la qual sembla que no hi ha sekse de veritat. I jo em pregunte: no serà millor que ens oblidem una mica del cacauet i ens preocupem de la resta del cos? I si la sensibilitat que perdem (segur?), la recuperem sentint altres parts del cos? 


*(Una alumna em suggereix "llonganissa" però a mi m'agrada més cacauet, un nom que usem al meu poble i que, de passada, li lleva una miqueta de valor a la grandària.)


19 d’oct. 2011

Preservatius!

• Póntelo, Pónselo (1990). Ministerio de Educación y Ciencia y Ministerio de Sanidad (España)
• Ministerio de Sanidad (2008) www.yopongocondon.com
    
• Campanya "Cien millones de razones", per a Durex (2007?)
• Anunci de preservatius Skin Skin, sabor fruita (2007?)
     
• Anunci de preservatius Trust. kenia (2007?)
• Campanya de Young & Rubicam d’Argentina, per als preservatius Tulipan (2006)      
• Anunci per a la marca de preservatius belga Zazoo (2003). Va guanyar el premi Cannes a la millor publicitat internacional però va ser censurat als USA.
• Anunci de prevenció de la SIDA
    

Gràcies al Bloc del Punt d'Assessorament Sexual!!

18 d’oct. 2010

Encuesta nacional de salud sexual. 2009




La Encuesta Nacional de Salud Sexual, llevada a cabo por el Observatorio de Salud de la Mujer (OSM) de la Agencia de Calidad del Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad y Política Social (MSPS) en colaboración con el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) ofrece dos principales innovaciones:


1. Es la primera encuesta de salud sexual que contempla el enfoque de género, en todos los países de la Región Europea de la OMS. Existen distintas investigaciones a nivel internacional y europeo, por ejemplo en Irlanda, Francia, Suecia, que cuentan con encuestas de salud sexual pero no con el mismo enfoque.

2. El término de “relaciones sexuales” que se ha aplicado en el diseño de esta encuesta difiere de los encontrados en otras. Habitualmente, se refiere a aquellas prácticas sexuales que acaban en penetración (vaginal o anal) recurriendo al imaginario de las relaciones coitocentristas. Sin embargo, en ésta y con el fin de tener una visión de un sexualidad globalizada en toda la dimensión humana se ha definido como “…el conjunto de prácticas que realizan dos o más personas, de igual o diferente sexo, con la finalidad de obtener placer sexual, que no tiene por qué incluir el coito, ni concluir con el orgasmo”.

¡Al fin una encuesta que no considera que la única relación sexual es el coito y que no jerarquiza las prácticas sexuales en Prácticas de primera (el coito) y Prácticas de segunda (los mal llamados “preliminares”). Realizada a casi 10.000 personas mayores de 16 años, ofrece datos muy interesantes:

P10. Entre las siguientes prácticas que aparecen a continuación, ¿podría decirme cuáles realizó en su primera relación sexual?
El tipo de prácticas sexuales referidas son bastante similares para ambos sexos e incluyen fundamentalmente besos y caricias (casi el 90%), sexo vaginal para casi la mitad de las mujeres (48%) y los hombres (46,6%), seguido de masturbación mutua y sexo oral, aproximadamente 10 puntos porcentuales más en los hombres que en las mujeres en ambas respuestas.

P11. ¿Qué edad tenía Ud. aproximadamente cuando tuvo esta primera relación sexual?
En general, los hombres inician sus relaciones sexuales más tempranamente que las mujeres. La edad media de inicio para los hombres es de 17-18 años, seguida de 15-16.Las mujeres también inician en 17-18 años siendo en cambio la segunda respuesta 21-25 años con un 20,8% de los casos.

P.12 La persona con la que mantuvo su primera relación sexual era…
En cuanto a la persona con la que iniciaron sus relaciones sexuales: los hombres se dividen entre la pareja estable y una pareja ocasional, mientras que las mujeres afirman haberlo hecho con su pareja estable en un 85,6% de los casos.
El 5,3% de los hombres refieren haber iniciado sus relaciones sexuales pagando a otra persona.

P14. ¿Recuerda si en aquella primera relación sexual utilizó Ud. o su pareja alguna protección para evitar un embarazo?
Cerca del 40% de los casos, tanto de hombres como de mujeres, no han utilizado ninguna protección para la prevención de embarazos en las primeras relaciones sexuales.
Un 25% de ambos sexos refieren no haber utilizado ningún método por no ser necesario.
Existen diferencias por edades: con prácticas generalizadas de riesgo en las primeras experiencias sexuales de las mujeres y hombres mayores de 55 años (del 40% en adelante no usaron ninguna protección), que van disminuyendo progresivamente a medida que descendemos en los tramos de edad.
En las y los jóvenes (16-34 años), el porcentaje de quienes no usaron ninguna protección no alcanza el 15%, tendencia que por cohorte ha mejorado mucho.

12 de març 2010

Hotshot. Condons per als més menuts.



(Agencias). Suiza venderá próximamente condones pequeños para niños de tan sólo 12 años, después de una campaña de salud sexual. Llamado 'Hotshot', el preservativo se ha comenzado a producir después de una investigación del gobierno que demostró que los menores de 12 a 14 años de edad no tienen una protección suficiente durante las relaciones sexuales. Según el frabricante, Llamprecht AG, los condones también podrían ser vendidos en Gran Bretaña.Un condón estándar tiene un diámetro de 52 mm en comparación con el 'Hotshot', que mide 45mm. Ambos tienen la misma longitud: 190 mm. El estudio, realizado en nombre de la Comisión Federal para la Infancia y la Juventud, entrevistó a mil 480 personas de entre 10 y 20 años de edad, y encontraron que niños de entre 12 a 14 años de edad tenían más relaciones sexuales, en comparación con el decenio de 1990. Una cuarta parte de los jóvenes de 13 a 20 años de edad dijo que un condón estándar era demasiado grande.

9 de gen. 2010

Costumbres sexuales

He encontrado este curioso artículo en la hemeroteca de la revista ilustrada Blanco y Negro. Es de 1976, trata de la sexualidad de las jóvenes en Alemania, pero parece que hable de ahora. (Pinchando en la imagen podremos ver el artículo completo)

13 de des. 2009

¿Cuándo me lo devolverás? (1)

Hace un par de semanas les puse a mis alumn@s de 3r de ESO una pregunta en el examen: Imagina el diálogo que mantienen Marta y su novio Juan cuando él no quiere ponerse el preservativo (aquí estan sus diálogos).

- De las 11 chicas de clase, 1 acepta hacerlo sin condón (aunque al pasarlo al blog cambia de opinión).
- De los 7 chicos, 4 la convencen para hacerlo sin condón (57,1%) y 3 de ellos lo hacen con el argumento final de que la acompañarán a tomar la postcoital (43%).
- Del total de chicos y chicas de la clase, 5 lo harían sin condón (28,3%).

Las razones que da Juan para no ponerse el preservativo, tanto en chicos como en chicas, son más variadas que las que da Marta: No pasará nada (12), Yo controlo, confía en mí, disfruta… (10), Da más placer (9), Nos queremos, hazlo por mí (5), No tengo condones (4), Estoy sano (4), Mañana te tomas la píldora (3), Niñata, sosa… (2), Tendrás que probar, atrévete a hacerlo (2), Es más divertido (1), Rompemos la fantasía (1), Llevamos año y medio (1), Como tú, tengo mil (1).

Marta tiene un argumentario poco variado y sólo en un caso devuelve la responsabilidad al chico: Me puedo quedar embarazada (7), Puedo coger enfermedades, sida… (6), O lo hacemos con condón o cortamos (3 chicas), Sin condón no hay sexo (3 chicas), Estoy más tranquila con condón (1), Hay que prevenir (1), El problema es mío (1), ¿Es que tu quieres un niño? (1 chico).

Llevamos varios días comentando estas cuestiones. Un chico decía que cuando una chica acepta mantener relaciones sin preservativo es “porque no tiene cojones” para negarse. Otro comentaba que las chicas que aceptan son un poco pavas.

¿Por qué las chicas aceptan? ¿Por qué los chicos no asumen su responsabilidad y les da igual lo que les pase a las chicas? ¿Será la diferente educación que reciben unos y otras? Una alumna lo contaba así:

“A las chicas nos educan para ser sensibles, románticas y sobre todo, para que nadie se aproveche de nosotras. A los chicos les educan para ser fuertes e insensibles y para aprovechar cualquier ocasión para acercarse a una chica (siempre con los condones que le habrá dado su padre, claro). En ningún momento nos educan pensando en el placer, simplemente en no quedarse/dejar embarazada” (Primero de Bachillerato, curso 09-10)

En efecto, a las chicas se les enseña que el sexo heterosexual es peligroso por los embarazos y porque los chicos mienten: ¡Todos quieren lo mismo! Aún así, la socialización en el amor romántico tradicional hace que aspiren al amor fusión y a que su bienestar dependa del de la otra persona.
El sistema se lo monta para que ellas tengan que cubrir las necesidades masculinas sin que ellos piensen que tienen necesidades (pues entraría en contradicción con el modelo de independencia de la masculinidad tradicional). Es más, el romanticismo hace que el otro sea central en la vida de éstas y que piensen que necesitan al otro para sentirse bien consigo mismas.
Que las quieran y sentirse deseadas por los chicos se convierte en una tarea fundamental, para la cual despliegan innumerables recursos de seducción. No obstante, el trabajo es doble e incluso contradictorio: por un lado hay que seducir y por el otro, limitar.
Para la primera empresa, las chicas cumplen la Ley del Agrado: vestir el uniforme de género como una tortura placentera (¡A mí los tacones no me molestan!); además de practicar el Deporte dietético (que tiene como objetivo adelgazar; no estar sana o divertirse). La educación de las chicas no está, pues, vinculada al placer sino al peligro y a los sacrificios: a poner mucho en el otro, y poco en ellas.
Para la segunda empresa, la de limitar o frenar a los chicos, las chicas deberán reprimir sus deseos sexuales para no ser tachadas de guarras y reservarán sus cuidados para los príncipes azules, ideales fantasiosos y que impiden ver al otro tal como es en realidad.

Los chicos, por el contrario, reciben menos educación: ¡Si quieres condones, me los pides! pero se les reconoce la sexualidad; en ellos es sexo es natural (una necesidad) y crecen sintiendo que tienen derecho al placer. Además, se piensa que son muy sexuales y que no se pueden controlar (¡Ya dirán ellas que no!). Eyaculaciones y poluciones son bien aceptadas y consideradas signos de virilidad y de madurez. A su vez, el sexo es una demostración de masculinidad.
A diferencia de las chicas, las emociones están devaluadas y se consideran signo de debilidad o de feminidad. Expresar los sentimientos es visto como poco masculino; por ello, los varones suelen tener dificultades para comprender y para explicar lo que les pasa. La presión por ser activos y por controlar, los miedos a no dar la talla… suelen provocar una gran congoja que a veces toma salida insultando a otros varones (“marica” “gallina” “calzonazos”...) o responsabilizando a las chicas de su malestar. Además, la empatía tampoco es un valor muy desarrollado, por lo que tienen dificultades para ponerse en lugar del otro o de la otra. La presión les hace además vivir la sexualidad como una lucha y el deseo como un malestar que hay que eliminar cuanto antes.

¿Tiene todo esto que ver con que los chicos presionen y las chicas acepten?

(continuará)
*Còmic realitzat per Mireia, Yanina, Alba i Marina de 2n ESO

16 de nov. 2009

¡Venga, cariño, que no pasa nada!








El protagonista de kids (Larry Clark, USA, 1995) és un adolescent anomenat Telly, que té la sida però no ho sap. El seu únic objectiu a la vida és “desvirgar” adolescents i aposta amb un amic aconseguir-ho amb dues en un dia. El primer lligue és una adolescent de 12 anys, a la qual intenta convèncer per a tindre relacions coitals.

Telly. ¿Saps què vull?
Ella. Sí, vols follar-me; però no pots.
Telly. ¿Per què no?
Ella. Ja ho saps.
Telly. Perquè ets verge?
Ella. No vull tindre un fill.
Telly. Creus que jo ho vull? Amb mi no has de pensar en aquestes merdes.
Ella. I això per què?
Telly. Perquè m’agrades, ets molt guapa i, si follàrem, t’encantaria.
Ella. Ah, sí?, per què?
Telly. Jo què sé, crec que t’encantaria, això és tot.
Ella. Tinc por que canvien les coses entre nosaltres.
Telly. ¿Quines coses? No canviarà res. Creu-me, solament vull fer-te feliç. No et farà mal, t’ho promet.
Ella. T’importe una mica?
Telly. Clar que sí.

Finalment la convenç. A ella, la penetració li fa molt de mal i li demana que pare, però ell no l’escolta. Continua i continua, entre els plors de la xica. I quan ix, presumeix davant de l’amic dels crits de plaer de la jove.

Quines són les pors de la xica? I les seues expectatives? Què penseu d’ella? Quins són els arguments d’ell? Com la convenç? Què penseu d’ell?
És lícit enganyar per a donar-nos plaer?




28 de set. 2009

La píndola de l'endemà


La píndola de l'endemà es pot comprar a les farmàcies des de hui, dilluns 28 de setembre, sense recepta mèdica i per un poc menys de 19 euros. La poden adquirir majors i menors d'edat.

Malgrat les pressions d'alguns col·legis farmacèutics per imposar protocols que en limiten la venda, el medicament és de lliure dispensació. El Ministeri de Sanitat ha elaborat diversos fullets informatius que el farmacèutic o la farmacèutica facilitarà a qui compre el medicament. En la nota de premsa del gabinet governamental apareix que es vendrà a les usuàries. Jo em pregunte: No el dispensaran als usuaris, si són els xics els que van a comprar-la?

La major part de països europeus (França, Gran Bretanya, Holanda, Bèlgica, Grècia, Portugal, Suècia, Suïssa, etc.) ja dispensen la postcoital.

Com sempre, veus moralistes s’hi han alçat en contra. Però no serà en aquest bloc on es done cobertura a les seues idees. Simplement volem recordar, i criticar, l’adultisme que porta a pensar que les usuàries de la postcoital són sobretot adolescents, i que aquestes són unes fresques que tots els mesos passaran per la farmàcia a comprar-se la pastilla. Només diré que aquest anticonceptiu no és usat només per adolescents, sinó també per joves i per dones més grans. I que ells, els xics, també en són part i problema!!!

Continua pendent, i no em canse de dir-ho, una educació sexual que desplace del centre de la diana el coit i desmunte la jerarquització de les pràctiques sexuals; i falta també un treball que responsabilitze els xics i lleve a les xiques l’etiqueta de fresques (per irresponsables, i per sexuals, -imperdonable que els agrade el sexe!) i les ajude a negociar l’ús del preservatiu amb les seues parelles. En molts casos, el preservatiu no es fa servir, i elles no l’imposen, per por a fer-los enfadar, per por a perdre’ls, o per complir el manament de gènere segons el qual les dones han de tindre cura i sacrificar-se per les seues parelles, també en la sexualitat.

Moltes veus s'alcen també en contra de la dispensació d'un medicament sense recepta (o el que és el mateix: sense la intervenció d’un metge o metgessa). Però a mi em sembla molt bé. Ja va sent hora que les persones ens fem càrrec de la nostra salut, i comencem a veure l’ús dels anticonceptius com una manera de cuidar-nos i de cuidar de les parelles, ocasionals o duradores. No conec altra manera de responsabilitzar-se de la pròpia vida que practicant la responsabilitat, i no deixant aquesta en mans d'una moral que intenta impregnar les pràctiques mèdiques i establir què és bo o què és dolent per a les persones.

26 d’abr. 2009

Presiones y preservativo. El condón (3)



En los posts anteriores, nuestros amigos de Física o Química nos han ayudado a hablar de amores y de placeres, en concreto de cómo el hecho de entender el amor como sacrificio (por parte de las chicas) y la mayor valoración del placer de los chicos, puede llevar a mantener relaciones coitales sin preservativo.


La pareja es la clave. No hay duda de que la coacción se utiliza y funciona, y cuando se trata de una relación estable, todavía más:

“Yo controlo, no he dejado embarazada a ninguna”
"¿Ya no me quieres?”
“¿No pretenderás dejarme así?”
“Estoy como un roble, ¿qué te piensas que soy un sidoso?”
“Ya la hemos hecho otras veces; ahora por qué no quieres?”
“Siempre hacemos lo que a ti te apetece”
“¡Hazlo por mí!”
“Te encantará sin el condón ¿No sabes que quita sensibilidad?”
“¿Qué quieres, que nos corte el rollo?”
“Te estás haciendo un poco la estrecha, ¿no?”
“¿Que no te gusta? ¡Pues a todas mis otras novias les encantaba! ¡A ver si vas a ser una frígida de esas!

Pero la presión no la sufren solamente las chicas. También los chicos deben enfrentarse a sus miedos: a perder la erección, a que ellas piensen que son unos novatos que no saben por dónde van, a quedarse los últimos…:

“¡Tengo que hacerlo ya, no quiero quedarme el último de mis amigos!”
“Eh, panoli, ¿todavía no lo has hecho con tu chica?”
“¡A ver si usas ya ese condón que llevas en la cartera, que te va a caducar!”

Además, tener novio o novia le hace a una/o subir puntos en el ranquing de popularidad, y la juventud da por hecho hoy en día que a los tres meses de salir con alguien, ya se es pareja estable y por lo tanto, se han de mantener relaciones coitales.

Es curiosa la diferente manera de ver que alguien lleve un preservativo en la cartera. Si se trata de un chico, se le presionará para que lo use. Si es una chica, no se pensará que es previsora, sino que “está disponible”. En ambos casos, la anticipación y la previsión convierten a las chicas en busconas y a los chicos en salidos. Por ello, si la ocasión sexual se presenta de improviso, y no hay un preservativo a mano, lo normal será seguir adelante y no perder una oportunidad sexual.

La clandestinidad, provocada por la falta de espacios o de tiempo para la tranquilidad, también hace de las suyas. Un sitio incómodo (un coche, un parque, el lavabo…), el nerviosismo que provoca poder ser descubierta/o, etc., llevan a mantener relaciones aprisa y corriendo, y no siempre con seguridad. En general, los chicos, educados para arriesgarse, viven bien las situaciones de peligro, e incluso disfrutan de ellas; las chicas, en cambio, las sufren.

Por último, todavía existen mitos sobre el condón y sobre la marcha atrás:

El condón quita placer a los chicos y a las chicas
El condón corta el rollo
A los chicos no se les pone dura con el condón
La marcha atrás es efectiva

Sólo unas preguntitas para la reflexión, como siempre:

¿Quién decide cuándo dar marcha atrás? 
¿No corta el rollo pensar que una se está exponiendo a un embarazo si el chico no se retira a tiempo?
A ver, chicas, si fuerais chicos y supierais que el embarazo de vuestra novia depende de vuestro control, ¿lo haríais sin preservativo?
¿No sería más interesante que los chicos empezaran a trabajar sus inseguridades, en vez de que las chicas se tengan que encargar de las propias y de las ajenas?

Il·lustració: Anna Ruiz (R. Sanchis y E. Senabre, ¿Qué tengo aquí abajo? Bullent)